Guerra civil

Temps de confrontació a Catalunya Temps de confrontació a Catalunya i a i a Espanya, 1902-1939.Espanya, 1902-1939.

1.- El declivi del torn dinàstic (1898-1.- El declivi del torn dinàstic (1898-1917)1917) 1902, Alfons XIII és coronat rei

Continuisme torn pacífic, amb canvi de líders

Cánovas Maura (partit conservador)

Sagasta Canalejas(partit liberal)

Desastre del 98 Desastre del 98 Reformes

Maura

Reforma de la llei electoral.Intent de reforma de l’Administració local.

Canalejas

Política descentralitzadora.“Ley del Candado”.Ensenyament públic, laic

Malgrat les reformes, ambdós partits van perdent força

Burgesia catalana i basca Classes mitjanes i obrers

- Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba)- PNB(Solidaritat catalana , 1907)

- Republicans Partit Radical (Lerroux) ideologia revolucionària, - CNT (1910) anticlerical I espanyolista

- PSOE (Pablo Iglesias) i UGT

El país es troba en una situació de pobresa i d’endarreriment econòmic i social, agitació social

2

1905 Assalt a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya

1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars)

1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya)

1909 La Setmana Tràgica 1909 La Setmana Tràgica

La guerra del Marroc (1906-1927)

Vaga i revolta anticlerical

Repressió del governExecució de Francesc Ferrer i Guàrdia

Campanya contra Maura,conservador (“Maura no!”) Serà substituït per Canalejas (liberal)

- Vagues de 1902, 1909, 1917, 1919, 1920...- Solidaritat Obrera, 1907- CNT, 1910

1905 Primera crisi política1905 Primera crisi política

1.4, 1.5 La crisi del sistema (1902-1917)1.4, 1.5 La crisi del sistema (1902-1917)

http://www.upf.edu/bibtic/expo/premsa/1905.html

La crida dels reservistes

Assassinat 1912 per un anarquista

http://www.upf.edu/bibtic/expo/premsa/1905.html

El catalanisme polític.El catalanisme polític.Any 1901 Lliga Regionalista Lliga Regionalista Enric Prat de la Riba

Francesc Cambó Diari “La veu de Catalunya”

Centre Nacionalista Republicà (1906) Centre Nacionalista Republicà (1906)

excisió

Unió Federal Nacionalista Republicana (1910)Unió Federal Nacionalista Republicana (1910)

Diari “El poble català”

Solidaritat CatalanaCoalició electoral1907 (reclam autogovern)

Solidaritat CatalanaCoalició electoral1907 (reclam autogovern)

Episodi contra la revista del “Cu-cut!” (1905),

La Mancomunitat de Catalunya i la La Mancomunitat de Catalunya i la resistència a la dictadura.resistència a la dictadura.

Any 1914 Mancomunitat de Catalunya Institució de govern catalana amb finalitats administratives que agrupava les 4 diputacions de Catalunya (Prat de la Riba, president partit Lliga Regionalista)

Any 1925 Primo de Rivera suprimeix la Mancomunitat

Persecució del catalanisme i prohibició de la llengua catalana, els símbols nacionals i l’ensenyament en català.

Francesc MaciàFrancesc MaciàAixecament a Prats de Molló (1926) Aixecament a Prats de Molló (1926)

L'obra cultural i la reforma educativa

• Va crear i consolidar un conjunt d'institucions culturals i científiques amb la finalitat de

donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran, com ara l'

Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, l'Escola Superior de Belles Arts, l'

Escola Superior d'Alts Estudis Comercials, l'Escola de Bibliotecàries, l'Escola Superior d'Agricultura o l'Escola del

Treball.

Reforma de l'administració local

• Prat de la Riba va crear el 1912 l'Escola d'Administració Local, d'on havia de sorgir un cos

de funcionaris catalans i que mantingué la seva activitat fins el 1939.

Renaixement del sentiment d'identitat catalana

• La Mancomunitat impulsà una campanya a favor del projecte d'Estatut d'Autonomia de

Catalunya de 1919, tot i que finalment no va tirar endavant. Una altra fita important de la

Mancomunitat va ser la promoció de l'obra de Pompeu Fabra i Poch, qui va normativitzar

6

http://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_d%27Estudis_Catalans

http://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_de_Catalunya

http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Industrial

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escola_Superior_de_Belles_Arts&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escola_Superior_d%27Alts_Estudis_Comercials&action=edit&redlink=1

3

Crisi política (tretze governs)

Crisi econòmica (Crisi de postguerra)

Guerra Marroc

Crisi social

Crisi política (tretze governs)

Crisi econòmica (Crisi de postguerra)

Guerra Marroc

Crisi social Increment radicalisme sindicats obrers (CNT 700.000 AFILIATS)Vaga de la Canadenca, 1919

1921 Desastre exèrcit espanyol a Annual Expedient Picasso

Es genera un clima de tensió i violència social

- Pistolerisme- Grups armats contrarevolucionaris creats pel govern per atemoris obrerisme

Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923)

Es consolida el fracàs del torn de partits dinàsttics i del sistema de la RestauracióLa Gran Guerra empitjora la situació econòmica

Entre 1917 i 1923 s’entra en una crisi permanent

1920, sublevació d’Abd-el-Krim....

1917 La gran crisi parlamentària, militar i social 1917 La gran crisi parlamentària, militar i social

•Assemblea de parlamentaris (forces polítiques d’oposició a Catalunya)•Juntes de Defensa (militars que s’enfronten al govern)•Vaga general revolucionària (CNT i UGT) per enderrocar el sistema

Governs de concentració

-Conservadors-Liberals-Lliga Regionalista

8

Salvador Seguí Àngel Pestaña Joan Peiró

Els diferents governs entre 1902 i 1922.

Els intents regeneracionistes tantdes de dintre com des de fora del sistema.

Límits entre el Marroc francès i l’espanyol.

Annual 1921.

Fases de l’ocupació del Marroc.

Desembarcament d’Alhucemes

La crisi de la Restauració (1902 – 1923)

2.3 La dictadura de Primo de Rivera2.3 La dictadura de Primo de Rivera1923 Cop d’estat del General Miguel Primo de Rivera

Causes Causes

Derrota d’Annual (malestar entre els militars).

Augment dels nacionalismes basc i català.

Augment de diputats socialistes i republicans

a les Corts.

DIRECTORI MILITAR •Abolició de la Constitució•Reestabliment de l’ordre públic.•Supressió del Parlament, partits polítics i sindicats.•Censura de premsa•Suprimeix Mancomunitat de Catalunya•Repressió polítics esquerres, intel·lectuals•Resolució del conflicte del Marroc •(desembarcament d’Alhucemas, 1925).

Suport de:•Alfons XIII•patronal•conservadors

Inspirat en el feixisme italià(dictadura militar)

A partir de 1925 Destaca Calvo Sotelo

Política

Obres públiques: hidraúliques (embassaments), carreteres i ferrocarril.Indústria: creació de monopolis estatals: CAMPSA i Telefònica.

Estabilbitat social, però a partir de 1929, es va formant una forta oposició per la conjuntura de crisi internacional

1929, Alfons XIII retirà el suport a Primo de Rivera (dimiteix) Nomena a Dámaso Berenguer cap de govern : Convoca eleccions

La Segona República La Segona República (1931-1936).(1931-1936).

Ampliació

3.1- De la monarquia a la República3.1- De la monarquia a la República

Pacte de Sant Sebastià (Coalició republicanosocialista 1930)Oposició al règim monàrquic: •Republicans•Socialistes•Nacionalistes d’esquerra

Pacte de Sant Sebastià (Coalició republicanosocialista 1930)Oposició al règim monàrquic: •Republicans•Socialistes•Nacionalistes d’esquerra

Posar fi a la monarquia.

Alfons XIII abandona Espanya

IIª República (14 d’abril de 1931)

Eleccions municipals (12/04/1931)

Plebiscit /referèndum entre monarquia o República

Els partits monàrquics s’hi presenten dividits

•CEDA•Falange•Jons•Carlins•Monàrquics

11. LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)

El Comitè revolucionari, i després Govern Provisional de la Segona República

LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTÓNOMA (1931-1936)

La proclamació de la República i el període constituent

Documents

3.2 El govern provisional. 3.3 Constitució3.2 El govern provisional. 3.3 ConstitucióGovern provisional

republicans, socialistes i catalanistes

Reformes

•Amnistia per als presos polítics

•Lleis socials per millorar condicions laborals (llei de jurats mixtos)

•Generalitat provisional de Catalunya

JUNY 1931 Eleccions Corts constituents (republicanosocialistes)

Constitució 1931

(inspirada en la del 1876)

Sufragi universal masculí i femení

Estat aconfessional

Declaració àmplia de drets i llibertats individuals i públiques

Dret propietat privada (dret expropiar)

Es contemplen governs autònoms

Separació 3 poders: - legislatiu (Corts)

- executiu ( President i Consell ministres)

- poder judicial independentManuel Azaña (presi dent govern)

President República

• Crema convents (suport Església a la monarquia).• Vaga dels sindicats CNT I UGT.

Conflictes Socials

27

4.- La Catalunya republicana

Eleccions municipals abril 1931

ERC (Francesc Macià)

•Proclama la República Catalana dins la

Federació Ibèrica

•Creació d’un govern provisional (Generalitat)

•Elaboració d’un Estatut d’Autonomia (Núria)

Referèndum agost 1931 (99% votants)

(9/9/1932) Les Corts de Madrid aproven l’Estatut amb retallades

Estatut d’Autonomia (1932)•Cat. Regió autònoma dins Estat Espanyol.•Poder executiu i legislatiu autònoms•Judicial (Madrid)•Català/Castellà llengües oficials•Competències compartides amb el govern Republicà (educació, sanitat, justícia)

28

FRANCESC MACIÀ

LLUÍS COMPANYS

29

4.3 Les forces polítiques

Francesc Macià i Lluís Companys

Francesc Cambó (dreta)

Partit de centre

Partit de centre

Lliga catalana

Obrerisme

CNT (Confederació Nacional de Treballadors), 1910

POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista), 1935

PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya

20/Novembre/1932Eleccions Parlament Catalunya

ERC

Ll. Companys (President Parlament)F. Macià (President Govern ,1 any)

30

4.4 L’obra de la Generalitat

- Continua la política de la Mancomunitat:

a)Organitza les institucions pròpies de

l’administració

b)Es fomenten les cooperatives en agricultura

c)Es creen organismes de Reforma social

(Institut contra l’atur forzós)

d)Va crear escoles i centres d’ensenyament

secundari i professional i universitats

e)Millora condicions laborals (salaris mestres)

f)S’introdueix la pedagogia i la coeducació

g)Normalització del català

(diccionari Pompeu Fabra)

Reforma religiosa i social:

• Separació Església-Estat (s’aboleix el

pressupost de culte al clero)

• Es promou educació laica (pública) i es

construeixen escoles.

• Es prohibeix l’ensenyament als ordes

religiosos

• Es va dissoldre la Co. De Jesús

• Matrimoni, divorci i enterrament civils.

Bienni Progressista (1931-1933)Bienni Progressista (1931-1933)

Reforma territorial

•Descentralització de l’Estat

•Estatut d’Autonomia de

Catalunya.

•Governs autònoms (Catalunya,

Galícia i País Basc)

Reformes agrària:

Llei 1932 (IRA) permetia expropiar

latifundis que no fossin conreats i

distribuir-los entre els jornalers sense terra

Reforma militar:

•Eliminació de l’excés de

comandament i el contrari a la

República(llei de retirs)

•Evitar la ingerència militar a la

política. Se sotmet al poder civil

5.2. L’oposició a les reformes

Des del conservadorisme:

• Grans propietaris

• Església Catòlica

• Una part de l’exèrcit

• Sector classe alta i mitja

32

Cop d’estat fracassat del general Sanjurjo

CEDA: Confederació Espanyola de Derechas Autónomas (J.Mª Gil Robles)

Des de l’obrerisme:

La lentitud de les reformes

agràries va incitar alguns

obrers a la insurrecció armada

(revolució)

•UGT

• FAI (anarquistes)

•Ex: aixecament de l’Alt

Llobregat (1932) i Casas Viejas

(1933)FE: Falange Española (Jose Antonio Primo de Rivera)

Monàrquics (José Calvo Sotelo)

Carlins

6.- El Bienni Conservador (1933-1936).6.- El Bienni Conservador (1933-1936).

Crisi del govern

Manuel Azaña (convocatòria d’eleccions)

6.1 Els governs conservadors

Aixecament Casas Viejas

Guanya la centredreta CEDA (40%)Centre (20 %)

Alexandro Lerroux (president del govern)

Paralització de les reformes del govern anterior i amnistia dels colpistes de 1932

Radicalització partits d’esquerraRevolució d’octubre

Astúries Catalunya

Comitè integrat per anarquistes,socialistes i comunistes)

Ocupació de la conca minera

Generalitat República catalana(coalició esquerres)

Empresonament líders i dissolució de la

Generalitat

Crisi de govern i convocatòria

d’eleccions pel febrer de 1936

6.2 Les revoltes del 1934

Revoltes com a resposta de l’entrada de la CEDA al govern

Causa: Llei de Contractes de Conreu

Companys proclama l’Estat Català dins la República Espanyola

Revolució social

Forta repressió per part del govern

35

6.3 El govern del Front Popular (1936).6.3 El govern del Front Popular (1936).

•Desavinences entre la coalició de

centredreta (CEDA i Partit Radical)

•Corrupció política (cas de l’estraperlo)

Convocatòria eleccions febrer 1936

Front Popular

Coalició de partits

centreesquerraA Catalunya:

Front Català de

l’ordre

(dretes agrupades)

Dreta dividida:

•CEDA

•Bloque Nacional

(Calvo Sotelo)

•Falange Española

A Catalunya:

Front

d’Esquerres

Destitució com a

President de la

República d’Alcalà

Zamora, que va ser

substituït per Azaña.

Santiago Casares

Quiroga (cap de

govern)

Programa Front Popular:

Reprendre la política de reformes bienni republicà

Alliberament dels presos de la revolució d’octubre.

Es restaura la Generalitat

6.4 Preparació Cop d’Estat

La divisió entre dretes i esquerres es tradueix al carrer:

- Sectors radicals d’Esquerres Revolució social

- Extremistes de dretes Cop d’Estat

General Mola

Conspiració militar 12 de juliol de 1936

Assassinat tinent Castillo

13 de juliol de 1936

Assassinat Calvo Sotelo

17 de juliol de 1936

Alçament Nacional

Enfrontaments armats entre obrers i falangistes

8.5. La Guerra Civil 8.5. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939).Espanyola (1936-1939).

Ampliació

39

La guerra civil 1936 - 1939La guerra civil 1936 - 1939

La PreparacióLa Preparació

La conspiracióLa conspiració

Instigada per

MonàrquicsFalangistesCarlins (milícies armades)Sectors de la CEDA (suport econòmic)

Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936

Es prepara la

Dirigida per

Unión Militar Española (Sanjurjo, Franco, Goded, Fanjul, Queipo de Llano, Mola)

Es el detonantdeL’assassinat de José Calvo Sotelo (13 de juliol)L’assassinat de José Calvo Sotelo (13 de juliol)

El cop militarEl cop militar

Els fets

17 de juliol esclata la sublevació al Protectorat marroquí.18 de juliol Franco vola de Canàries a Melilla. Cap de l’Exèrcit d’Àfrica.Sanjurjo mor en accident d’aviació (havia de dirigir l’aixecament militar).Mola des de Pamplona ho va preparar tot.( El Director)

40

El govern actua amb indecisió a l’inici (Casares Quiroga)El govern actua amb indecisió a l’inici (Casares Quiroga)

Permet

La consolidació del cop en alguns llocs de l’Estat

El repartiment d’armes a les organitzacions obreresQue aturen en molts llocs el triomf dels sollevats

Davant del cop militarDavant del cop militar

El nou governde José Giraldecideix

La guerra civil 1936 - 1939La guerra civil 1936 - 1939

1.- L’esclat de la Guerra Civil. 17, 18, 19 de juliol1.- L’esclat de la Guerra Civil. 17, 18, 19 de juliol

Espanya queda divididaEspanya queda dividida

41

Sevilla

Cadis

Cordova

Ntra. SraDe la Cabeza

Granada

Ceuta

Oviedo

Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sota control republicà

Bilbao

Barcelona

Lleida

Madrid

València

Badajoz

Saragossa

Pamplona

17,18 i 19 de juliol de 19361.- L’esclat de la Guerra Civil

42

Sevilla

Cadis

Cordova

1.- L’esclat de la Guerra Civil


Granada

Ceuta

Oviedo

Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sona control republicà

Bilbao

Barcelona

Lleida

Madrid

València

Badajoz

Pamplona

Franco

Sanjurjo

Mola

Goded

Queipo de Llano

Saragossa

Cabanellas

Esl militars sollevats

43

Sevilla

Cadis

Cordova

1.- L’esclat de la Guerra Civil


Granada

Ceuta

Oviedo

Zones on va triumfar la insurrecció Ciutats sona control republicà

Bilbao

Barcelona

Lleida

Madrid

València

Badajoz

Pamplona

Saragossa

Manuel Azaña

Els governants republicans

José Giral

Lluís Companys

44

1.- L’esclat de la Guerra Civil El fracàs de la insurrecció a Catalunya

La sublevació militar va començar el 19 de juliolLa sublevació militar va començar el 19 de juliol

Sollevats/Rebels/ Insurrectes Republicants

Militars: Guarnició de Barcelona. Oficials

Civils: 200 falangistes i carlins. Poca implantació

Generalitat ( Cos d’assalt iSeguretat; Mossos d’esquadra)Guàrdia CivilAnarcosindicalistes (CNT-FAI)ERC,Estat Català, Acció RepublicanaPSUC, UGT, POUMUnió de Rabassaires

Manel

45


46


La sublevació fracasa a tota Catalunya

47

1.- L’esclat de la Guerra Civil La consolidació dels dos bàndols

Sollevats/insurrectes

- Definien com a “nacionales” : unitat d’Espanya i catòlics- Dirigits per militars- Suport de les classes altres:oligarquia agrària,oligarquia financera i industrial. - Classes mitjanes de camperols de la Meseta i Navarra- Ideologicament sectors conservadors: -monàrquics de dretes, -grups catòlics, -falangistes,-tradicionalistes- Suport feixisme italià I nazisme alemany

Lleials al República

- Classes populars: Obrers camp i ciutat Empletas urbans Petita burgesia Sectors mitjana burgesia i burgesia il·lustrada

-Ideologicament sector progressiste:Liberals reformistes (Republicans) Nacionalistes catalans i bascos.SocialistesComunistesTroskistesAnarcosindica-listes

48

Gran ressò internacional de la guerra civilGran ressò internacional de la guerra civil

Confrontació ideològica i política

L’Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista)

Les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya)

El règim comunista (URSS)

entre

Enmig d’una

Es crea una divisió internacional entreEls que veuen els rebels uns lluitadors contra el comunisme o els que volen defensar la República contra el feixisme

Els fetsEls fets

França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum) i Gran Bretanya es decideixen per una política de neutralitat

Es crea el Comitè de No-intervencióEs crea el Comitè de No-intervenció

Es decreta l’embargament d’armament però...

Perjudica a la República (Malgrat l’ajuda soviètica)

Beneficia els rebels (Alemanya i Itàlia ajuden amb armament i homes)

1.- L’esclat de la Guerra Civil La internalització de la Guerra Civil

49

L’Alemanya de HitlerFlota germànicaMaterial militarAviació (Legió Còndor)

400 milions de dòlars

L’Itàlia de MusoliniMenys important tècnica i estratègicaMés nombrosa humanament“Corpo di Truppe Volontarie”Suport aeri, naval i equipament bèl·lic

Portugal Comunicacions i subministraments20 000 voluntaris

Cal afegir Exèrcit d’Àfrica (regulars marroquins voluntaris, Legió Estrangera)

L’ajut soviètic i les Brigades InternacionalsL’ajut soviètic i les Brigades Internacionals

Unió Soviètica Armes i aliments (avions, tancs...)Pilots, instructors i tècnicsAjuda intermitent i amb problemes a la frontera

Armes i aliments (avions, tancs...)Pilots, instructors i tècnicsAjuda intermitent i amb problemes a la frontera

Brigades Internacionals Gran valor moral40 000 voluntaris fins el desembre de 1938Crida de la Internacional Comunista

Gran valor moral40 000 voluntaris fins el desembre de 1938Crida de la Internacional Comunista

L’ajuda exterior1.- L’esclat de la Guerra Civil

50

1.- L’esclat de la Guerra Civil L’ajuda exterior.Les Brigades Internacionals

51

2.-La zona republicana: La revolució continguda

El desencadenament de la Revolució social

Es crea el Comitè Central de Milícies AntifeixistesEs crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes

Extensió d’un clima revolucionari. Extensió d’un clima revolucionari. Poder popular. Canvis revolucionarisL’ordre públic en mans de grups civils armats (milicians)

Coordinar la defensa de la República, ordre públic..

Dualitat de poder

CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC, Unió de Rabassaires, Acció Catalana

Barcelona

Inici d’un procés revolucionari i de repressió

Poder revolucionari. Comites, Juntes. CNT. Poder real

Generalitat. Poder legal

52

A las barricadas

Cançons revolucionaries

Hijo del pueblo, te oprimen cadenas,y esa injusticia no puede seguir;

si tu existencia es un mundo de penasantes que esclavo prefiere morir.En la batalla, la hiena fascista.

por nuestro esfuerzo sucumbirá;y el pueblo entero, con los anarquistas,

hará que triunfe la libertad.

Trabajador, no más sufrir,el opresor ha de sucumbir.

Levántate, pueblo leal,al grito de revolución social.

Fuerte unidad de fe y de acciónproducirá la revolución.

Nuestro pendón uno ha de ser:sólo en la unión está el vencer.

Hijos del pueblo

http://www.cnt.es/noticias/hijos-del-pueblo%E2%80%A6-%C2%A1-las-barricadas-la-

recuperacion-de-dos-himnos-historicos

Negras tormentas agitan los aires,nubes oscuras nos impiden ver,

aunque nos espere el dolor y la muerte,contra el enemigo nos manda el deber.

El bien más preciado es la libertad,hay que defenderla con fe y con valor.

Alta la bandera revolucionaria,que del triunfo sin cesar nos lleva en pos.

Alta la bandera revolucionaria,que del triunfo sin cesar nos lleva en pos.

¡En pie pueblo obrero, a la batalla!¡Hay que derrocar a la reacción!

¡A las barricadas! ¡A las barricadaspor el triunfo de la Confederación!¡A las barricadas! ¡A las barricadaspor el triunfo de la Confederación!

53



Inici de la repressió, en molts casos espontània, contra els “facciosos”

Inici de la repressió, en molts casos espontània, contra els “facciosos”

Anticlericalisme.Església (7000 assassinats)Anticlericalisme.Església (7000 assassinats)

La burgesia, propietaris, classes benestantsLa burgesia, propietaris, classes benestants

contra

contra

Va haver-hi Assassinats,” passejades”, detencions il·legals,Txeques, saqueigs, crema d’esglesies i convents assassinat de presos politics, assassinat de Jose Antonio Primo de Ribera

Assassinats,” passejades”, detencions il·legals,Txeques, saqueigs, crema d’esglesies i convents assassinat de presos politics, assassinat de Jose Antonio Primo de Ribera

contra

Polítics de dretaPolítics de dreta

Va provocar

La fugida a l’estrager o al bàndol insurrectaLa pèrdua de suport de la República

La fugida a l’estrager o al bàndol insurrectaLa pèrdua de suport de la República

Intents per evitar-ho: Govern, GeneralitatIntents per evitar-ho: Govern, GeneralitatEs van fer

54



55


Una economia de guerra: les col·lectivitzacions

Revolució socioeconòmicaRevolució socioeconòmicaExtensió d’un clima revolucionari. Extensió d’un clima revolucionari.

Realitzada per:

UGT, CNT-FAI, POUM Basada en:

Col·lectivitzacions de terres i indústriesExperiències comunisme llibertariAutogestió

A CatalunyaA Catalunya

Creació del Consell d’Economia de Catalunya“Pla de transformació socialista del país” Decret de Col·lectivitzacionsSindicats i obrers controlen les empresesEl govern controla indústries estratègiques

-4500 empreses controlades pels comités obrers-2000 col·lectivitzades-5000-6000 Agrupacions socialitzades

-4500 empreses controlades pels comités obrers-2000 col·lectivitzades-5000-6000 Agrupacions socialitzades

Institucionalització

56


Dirigents anarquistes

DurrutiFederica Montseny

Francisco AscasoGarcia Oliver

57


El govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig de 1937)

Setembre de 1936

Govern de coalicióGovern de coalició amb Francisco Largo Caballero

Poder estatal fort i un pacte antifeixista perguanyar la guerra

Govern de republicans, socialistes i comunistes i més tard anarcosindicalistes

Govern de republicans, socialistes i comunistes i més tard anarcosindicalistes

Aliança entre forcesRepublicanes, obreres iburgeses

MesuresReorganització de l’EstatMilitarització milíciesFormació Exercit PopularCreació d’un Estat Major

Largo Caballero

58


El govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig de 1937)

A CatalunyaA Catalunya Dissolució del Comité de Milicies Antifeixistes

Govern d’Unitat a la GeneralitatGovern d’Unitat a la Generalitat amb Josep Tarradelles

Josep Tarradelles

Format per :ERC, Acció catalana, PSUC i CNT

-El comites locals subtituïts per Ajuntaments-Creació Junta de Seguretat Interior-Intentar controlar la violència-Militarització de les milícies-Exercit Popular de Catalunya- Intervenció Generalitat en Economia

60


El tombant dels fets de maig de 1937

Grups i partits polítics d’esquerra

Anarquistes (CNT-FAI): Partidaris de la revolució (col·lectivització) i de les milícies,encara que formaven part del govern a Madrid i de la Generalitat. Van tenir molt protagonisme a l’inici de la Guerra i eren la força obrera majoritària a Catalunya.Per ells guerra i revolució eren quelcom simultani i indissoluble.

Comunistes (PSUC) Fundat l’any 1936, creat a partir de la unificació de :Unió socialista, Partit Comunista, partit català proletari, Federació catalana del PSOE. Dirigent: Joan Comorera. Afiliat a la III Internaciona amb influencia soviètica.Partidaris de guanyar la Guerra .Política conciliadora i d’aliançes amb la burgesia.Contraris a la col·lectivització.Exercit tradicional: centralitzat i disciplina Joan Comorera

61



POUM. Partit obrer d’Unificació Marxiste. Revolucionari.Diferències tendències. Antiestalinista.Representava una posició intermitja entre la CNT i el PSUC.Influència a Catalunya i sobreto a les terres de Lleida.Màxim dirigent: Andreu Nin

Socialistes. PSOE-UGT. Minoritaris a Catalunya. Certa divisió. Sector més centrista ( Indalecio Prieto i Juan Negrin) volien pactar amb els comunistes i guanyar la Guerra i sectors més revolucionaris (Largo Caballero)

Andreu Nin Juan Negrin Indalecio Prieto

62



63



Antecedentsals fets deMaig

- Deteriorament ambient revolucionari

- Diferències de criteris revolucionaris i sobre la guerra

- Increment de la influència comunista a la Generalitat.

- Problemes a la Guerra. Les forces republicanes en retrocés

- Pèrdua d’influència de la CNT-FAi i augment del PSUC i la UGT

64



Existeixen dues posicions enfrontades entre les forces republicanesExisteixen dues posicions enfrontades entre les forces republicanes

La diferència consistia en com calia acara el procés revolucionari i la guerra

Republicans, comunistes (PSUC) i part dels socialistes (UGT)

Centra-se en l’esforç bèlicGuanyar la guerra i esperar la Revolució

Ordre a la reraguardiaExercit potent i unitariControl col·lectivitzacionsEstat fort i centralitzatReforzar vincles classe obrera i classesmitjanes

Anarquiste (CNT-FAI) i POUM

Resistència a integrar les milíciesa l’exercit regularContinuar les col·lectivitzacion

Aprofundir en les transformacions revolucionaris per guanyar la guerra

65



El 3 de maig de 1937 les tensions esclaten violentament a BarcelonaEl 3 de maig de 1937 les tensions esclaten violentament a Barcelona

Luita entre:

CNT- FAIPOUM

GENERALITAT amb el supor de:PSUCERCUGT

La lluita, a partir de l’edifici de la Telefònica, controlada per la CNT es va estendre per tota la ciutat

Intervenció del govern central amb 5000 guàrdies d’assalt

Derrota dels anarquistes més radicals i del POUM i 2000 morts

66



ConseqüènciesConseqüències

La Generalitat perd l’ordre públic. Més centralització.

Marginació progresivas de la CNT i FAI de l’escena política catalana

Ascenció política del PSUC i PCE

Dissolució del POUM. Acusats de feixistes.Assassinat d’Andreu Nin

Caiguda del Govern de la República deFrancisco Largo Caballero

http://www.youtube.com/watch?v=EKbbnJZF6zg&feature=related

67


El govern Negrin (maig 1937-març 1939)

Després dels fets de MaigDesprés dels fets de Maig Nou govern Cap de Govern Juan Negrin

Pèrdua influènciaanarquistes

Persecució POUM

Comunistes, socialistes propers aIndaleció Prieta i republicancas d’Esquerra contra el govern de LargoCaballero per el curs desfavorable de laGuerra i la negativa a il·legalitzar al POUM

Il·legalització POUMI liders detinguts

Andreu Nin tret de la presso i assassinat

Influència comunista

Centralització política i militar

Objectiu principal guanyar la guerra

Integracio milicies a l’exercit

Control sobre la economia.Paralització col·lectivitzacions

A Catalunya: nou Consell Executiu, presidit per Companys i fomentat enl’aliança entre ERC i el PSUC

68


El govern Negrin (maig 1937-març 1939)

Novembre 1937 El govern es trasllada de València a Barcelona

1938 Situació molt difícil a la zona republicana: manca d’aliments, derrotes militars, cansament guerra entre la població

Programa de Tretze Punts: condicions per al cessament de lalluita armada. Rebutjats per Franco

Setembre. Acords de Munic. Ocupació Sudets per Hitler. Claudicacióde França i Gran Bretanya

Negrin insisteix en la necessitat de resistència militar

Novembre derrota a la batalla de l’Ebre

1939Pèrdua de CatalunyaExili Govern de la República

69

3.-La zona insurrecta: La creació d’un Estat Totalitari

Franco, caudillo d’Espanya

L’exercit columna vertebral del nou Estat

Necessitat de crear un nou Estat: ideologia, estructura i lideratge

Mort del General Sanjurjo Problema de lideratge

Junta de Defensa Nacional (Burgos 1936)

Formada per militars: Franco, Mola... Presidida per Cabanellas

Atribucions Direcció militar i política

Govern del territori ocupat

Mesures

-Prohibició Partits polítics-Suspensió de la Constitució-Paralització Reforma Agrària

70



Lideratge, ideologia i estructura del nou Estat

1 d’octubre de 1936

Franco és nomenat Cap d’Estat iGeneralíssim del exèrcits espanyol

Concentració de tot el poder militar i polític

Nous Estat

Inspirat en el model de l’Estat feixit d’itàlia i alemanyaPartit Unic. Falange Española Tradicionalista y de la JONS (unificació)Concentració Poder Franco

Caudillo de EspañaCap d’EstatCap de GovernCap de l’ExercitPoder judicialJefe Nacional de la Falange

71



http://www.youtube.com/watch?v=tCZFJSoXoXI&feature=related

Nou Estat

Model Social Conservador Poder oligarquia

Derogació de tota la legislació republicana (matrimoni civil, divorci...)

Fuero del Trabajo

Llei de Premsa i Impremta (Censura)

Llei de Responsabilitats polítiques (repressió)

Abolició de les autonomies

Supressio llibertats: religió,premsa, reunió

Estat confessional Cruzada

Nacionalcatolicisme Patria i religió

http://www.youtube.com/watch?v=SQcSTGz3XyY http://www.youtube.com/watch?v=ezpIiRVjTIE&feature=related

72


Una repressió sistematica

73



La construcció del nou estat va estar acompanyada d’una violència extrema

Repressió sistemàtica, planificada i organitzada dels vençuts

- Afusellaments sense judici ( 12.000 Badajoz)

- Assassinants de personalitats rellevants republicants: Garcia Lorca, Domingo Batet, Carrasco i Formiguera

Portada a terme per l’exèrcit i la Falange

Objectiu: crear un clima de terror

74



1.- Repressió violenta i física: Empresonament, ejecucions

2.- Repressió econòmica: multes, boicot compres, incautació de béns

3.- La repressió lingüística. Prohibició del catala, basc i gallec

4.- La repressió laboral:acomiadaments, inhabilitacions

5.- Repressió administrativa: funcionaris, professors, jubilacions

6.- Repressió política: prohibició sindicats, partits

7.- Repressió religiosa: Prohibició publica de totes les religions menys el catolicisme

8.- Repressió cultural: canços, teatre, cinema…

http://es.wikipedia.org/wiki/Asociaci%C3%B3n_para_la_Recuperaci%C3%B3n_de_la_Memoria_Hist%C3%B3rica

75


Els catalans de Burgos

La guerra també va ser una Guerra Civil catalana

Sectors catalans conservadors i de dretes

- Entre 50.000 i 60.000 catalans van fugir a la zona nacional

- Falangistes,carlins, membres de la CEDA

- A causa persecucions: capellans, catòlics ,conservadors de dretes

- Francesc Cambó (dirigent de la Lliga) va fugir a l’estranger i va portar diners a la causa nacional

76

4.-Les operacions militars La lluita per Madrid (juliol 1936-març 1937)

Juliol / setembre de 1936

Juliol / setembre de 1936

Les tropes rebels pasen l’estret (Franco)

Ocupació de Badajoz (Yagüe)

Ocupació Irun i Sant Sabastia (Mola)

“L’Alliberament de l’Alcàsser” de Toledo

Columnes de milicians avançen cap l’Arago per recuperarZaragoza i Huesca

Expedició per recupera Mallorca que no ho aconsegueix

Novembre/desembre1936

Novembre/desembre1936 El Govern de la Repùblica es trasllada a València

Comença la Batalla de Madrid que resisteix

Febrer/març1937

Febrer/març1937

Ocupació de Malaga

Intent d’encercla Madrid: Jarama, Guadalajara. Victòria República

77

Sevilla

Cadis

Cordova


Granada

Ceuta

Oviedo


Bilbao

Barcelona

Lleida

Madrid

València

Badajoz

Saragossa

Pamplona

4.- Les operacions militars La lluita per Madrid (juliol 1936-març 1937)

Jarama

Guadalajara

Toledo

Ofensives rebels Ofensives republicanes

78

Sevilla

Cadis

Cordova


Granada

Ceuta

Oviedo


Bilbao

Barcelona

Lleida

Madrid

València

Badajoz

Saragossa

Pamplona

4.- Les operacions militars La lluita per Madrid Zona ocupada març 1937

Sant Sebàstia

Malaga

79

4.-Les operacions militars L’ocupació del Nord ( (abril-octubre 1937)

Abril/juny 1937

Abril/juny 1937

26 d’abril bombardeig de Gernika

Ocupació de Bilbao (juny)

Juliol/agost 1937

Juliol/agost 1937

Ocupàció Astúries

Batalla Brunette. Atac Republicà ( juliol)

Setembre/Octubre 1937

Setembre/Octubre 1937

Ocupació de Santander (agost)

80

Sevilla

Cadis

Cordova


Granada

Ceuta

Oviedo


Bilbao

Barcelona

Lleida

Madrid

València

Badajoz

Saragossa

Pamplona

4.- Les operacions militars L’ocupació del Nord Zona ocupada octubre 1937

Sant Sebàstia

Malaga

Brunete

Oviedo

81

4.-Les operacions militars L’arribada a la Mediterrània ( novembre 1937-juny 1938)

Canvis en l’exercit republicà: comandaments professionals,(quadres milícies i brigadistes internacionals), cap militar General Vicente Rojo

Hivern 1937/1938

Hivern 1937/1938

Ofensiva republicana a Terol que es recuperat

Març / abril1938

Març / abril1938

Ofensiva insurrectes al Front d’Aragó. Pànic col·lectiu i fugida

Ocupació de Belchite, Lleida, Balaguer,Tremp,Camarasa

Bombardejos sobre Catalunya: 27 de març Lleida, Barcelona, 5 d’abril Agramunt, Reus…

En lloc de continuar cap a Catalunya, ofensiva cap a la Mediterrània

Al febrer de 1938 ho torna a ocupar Franco

5 d’abril Vinaroz .Divisió territori republicà

82

Bombardejos Lleida (400 morts)

Granollers

83

Sevilla

Cadis

Cordova


Granada

Ceuta

Oviedo


Bilbao

Barcelona

Madrid

València

Badajoz

Saragossa

Pamplona

4.- Les operacions militars L’arribada a la Mediterrànea ( nov.1937- juny 1938)

Sant Sebàstia

Malaga

Oviedo

Lleida

84

4.-Les operacions militars L’ocupació de Catalunya. (juliol 1938-febrer 1939)

Juliol 1938

Ofensiva republicana: Batalla de l’Ebre. 25 de juliol de 1938

http://www.youtube.com/watch?v=SN-DQkWtKC0&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=Cq8LFWUzOK4&feature=related

-Atac republicà que va atravesar el riu- Conquesta d’Ascó, Mora d’Ebre, Flix-Forts a la zona de Gandesa-El primers contraatacs franquistes fracasen- Reforços i bombardejos masius (artilleria i aviació).Molt material alemany-Finalment després d’una dura resistènciales tropes franquistes trenquen el front. -El 16 de novembre de 1938 es va considerar acabada la batalla.-100000 morts

85

4.-Les operacions militars L’ocupació de Catalunya. (juliol 1938-febrer 1939)

Setembre/febrer 1939

Setembre/febrer 1939 15 de Gener de 1939 Franco ocupa Tarragona

26 de Gener de 1939 ocupació de Barcelona

Exode cap a França ( 470.000)

A l’octubre s’acomiada a Barcelona les Brigades Internacionals ( 59.390). Morts 9.934, desapareguts 7868http://www.youtube.com/watch?v=xtJO_OG2MRk

Lluís Companys, Manuel Azaña, Juan Negrin i dirigentsPolítics i sindicals.Intel·lectuals

La fi de la guerra (febrer-abril del 1939)

Febrer/ març/abril 1939

Febrer/ març/abril 1939

Únic territori a mans de la república la zona centre

Negrin tornar per organitzar la defensa

Cop d’Estat coronel Casado Junta de defensa

28 de març les tropes de Franco entre a Madrid,sense resitència

1 d’abril darrer comunicat de Guerra

86

Sevilla

Cadis

Cordova


Granada

Ceuta

Oviedo


Bilbao

Barcelona

Madrid

València

Badajoz

Saragossa

Pamplona

4.- Les operacions militars L’ocupació de Catalunya ( juliol 1938-febrer 1939)Fi de la Guerra ( febrer-abril 1939)

Sant Sebàstia

Malaga

Oviedo

Lleida

Batalla de l’Ebre

Madrid

Guerra civil

Documents

Transcript of Guerra civil