GS Biologia
-
Upload
enriklista -
Category
Documents
-
view
12 -
download
0
description
Transcript of GS Biologia
-
Proves daccs a cicles formatius de grau superior de formaci professional inicial, densenyaments darts plstiques i disseny, i densenyaments esportius 2012
S1 21 3 BIOLOGIA GS SOLUCIONS 12
InstruccIons
TrieuiresoleuCINCdelssetexercicisqueesproposen. Indiqueuclaramentquinsheutriat.Nomssenavaluarancinc. Cadaexercicival2punts. Contesteutoteslesqestionsenelmateixfulldenunciats.
SOLUCIONS,
CRITERIS DE CORRECCI
I PUNTUACI
BiologiaSrie 1
-
2
Exercici1
1.1. Observeu el dibuix segent:
Colloqueu en les caselles corresponents de la figura anterior les paraules segents: [1 punt: 0,2 punts per cada paraula ben collocada]
Gen Cromosoma Cllula DNA Cromatina
1.2. Johannes Friedrich Miescher (s. xix) fou un bileg i metge sus que va allar, dels nuclis dels glbuls blancs, una substncia cida i molt rica en fsfor i nitrogen que no shavia allat ni descrit mai anteriorment. Posteriorment, la va poder separar en dues fraccions: la nuclena (cida i rica en fsfor i nitrogen) i la protamina (bsica).Responeu a les qestions segents:[1 punt]
a) Quina era la substncia que va allar J. Friedrich Miescher dels nuclis cellulars en primer lloc, i que posteriorment va separar en dues fraccions?[0,25 punts]
Cromatina.
b) Com anomenem actualment la nuclena?[0,25 punts]
DNAoADN.
Cromosoma
Cromatina
Cllula
DNA
Gen
-
3c) Quines molcules es corresponen amb la protamina?[0,25 punts]
Leshistones(protenesbsiques).
d) La nuclena cont una gran quantitat de fsfor, a ms de carboni, hidrogen, nitrogen i oxigen. Expliqueu per qu s tan rica en fsfor.[0,25 punts]
PerquelDNAestformatperlaunidenucletids,icadanucletidtunamolculadcidfosfricenlasevacomposici.
Exercici2
Per tal de conixer la importncia de la composici de laire en el creixement duna planta es va dur a terme lexperiment segent:1. Es van plantar llavors de psol en dos hivernacles diferents que tenien les mateixes con-
dicions de temperatura, humitat, tipus de sl2. Es va afegir dixid de carboni a laire dun dels hivernacles.La taula segent mostra la concentraci de CO2 i els resultats que es van obtenir:
Hivernacle 1 Hivernacle 2
Taxa de CO2 de laire 0,03 % 0,1 %
Massa de la matria seca de la planta 3,5 % 6,2 %
Responeu a les qestions segents:[2 punts]
a) Amb quina concentraci de CO2 creixen ms les plantes? Expliqueu la diferncia entre els dos grups de pesoleres.[0,5 punts]
Lesplantescreixenmsambunataxadel0,1%deCO2.CommsaltselpercentatgedeCO2enlaire,msaugmentalaquantitatdeCO2fixatenelcicledeCalvin-Bensoni,pertant,esprodueixenmsglcids(carbohidrats).
b) Obtindrem els mateixos resultats si a lhivernacle 2 augmentssim la quantitat doxigen, en lloc daugmentar la quantitat de CO2? Justifiqueu la resposta.[0,5 punts]
No.Sielevemlaconcentracidoxigenelrendimentdelafotosntesidisminuiracausadelsprocessosdefotorespiraci.
c) Qu passaria si les pesoleres es cultivessin en una atmosfera sense dixid de carboni?[0,5 punts]
SinohihaCO2noespotdonarlafasedesntesii,pertant,lesplantesnocreixen.
-
4
d) Esmenteu dos factors ms que es podrien modificar per tal daugmentar el rendiment de les plantes.[0,5 punts]
Augmentarlleugeramentlatemperatura. Augmentarlaintensitatlumnica. Augmentarleshoresdellum.
Exercici3
3.1. En la fotografia segent, feta amb un microscopi ptic, observem unes cllules de larrel duna ceba que sestan dividint per mitosi:
A B C
D
Font: http://biol2c201.blogspot.com.
a) Indiqueu el nom de les fases senyalades en la imatge.[1 punt: 0,25 punts per cada resposta correcta]
Lletra Nom de la fase
A Metafase
B Telofase
C Anafase
D Profase
b) Digueu lordre que segueixen aquestes fases al llarg de la mitosi (podeu indicar les lletres o els noms de les fases).[0,25 punts]
Profase(D)metafase(A)anafase(C)telofase(B)
3.2. Les cllules de la ceba tenen setze cromosomes i sn organismes en fase diploide.a) Quants cromosomes tenen els gmetes de les cebes?
[0,25 punts]
Vuitcromosomes.
-
5b) Mitjanant quin tipus de divisi cellular sobtenen els gmetes?[0,25 punts]
Mitjanantlameiosi.
c) Abans que es produeixi la divisi cellular, cal que el material gentic es dupliqui. En quina fase del cicle cellular es dna aquesta duplicaci?[0,25 punts]
Laduplicacidelmaterialgenticesprodueixenlainterfase,concretamentenlafaseS.
Exercici4
4.1. Digueu el nom que correspon a cadascun dels conceptes segents:[1 punt]
a) Grup de biomolcules que inclou el sucre de taula i la cellulosa:[0,25 punts]
Glcidsocarbohidrats(espanyol,glcidos).
b) Nom dels monmers que formen els cids nucleics: [0,25 punts]
Nucletids.
c) Grup de biomolcules al qual pertanyen els greixos, els olis[0,25 punts]
Lpids.
d) Nom dels monmers que formen les protenes:[0,25 punts]
Aminocids.
-
6
4.2. Les imatges segents mostren algunes de les estructures de les protenes.[1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta]
A
B
C D E
Indiqueu a quin nivell estructural corresponen:
Lletra Nivell estructural
A Estructuraprimria
B Estructuraquaternria
C Estructurasecundria
D Estructuraterciria
E Estructurasecundria
-
7Exercici5
Una espcie invasora s una espcie no nativa que ha colonitzat un ecosistema. Si b s cert que les invasions biolgiques constitueixen un fenomen natural, tamb ho s que lexpansi humana nha accelerat el procs a un ritme exponencial. La taula segent mostra les caracte-rstiques dalgunes de les espcies invasores del nostre territori:
Espcie Origen Introducci Caracterstiques biolgiques
Musclo zebrat(Dreissena polymorpha)
Mar Negra, mar Cspia
La navegaci interfluvial.
Gran expansi que cobreix tot tipus de substrats. Salimenta de fitoplncton, per s un consumidor selectiu (noms menja determinades espcies).
Cranc de riu americ(Procambarus clarkii)
Nord-est de Mxic i zona central i sud dels EUA.
Per a consum hum. Viu en rius i basses de fons tous, on fa tnels per refugiar-shi. s una espcie omnvora (menja cucs, larves dinsectes, ous de peixos i amfibis) i pot ser tamb saprfita. s portadora sana dun fong que afecta negativament altres espcies de cranc.
Vis americ(Mustela vison)
Canad i part del nord dels EUA.
Per a lexplotaci en el sector de la pell.
Mamfer semiaqutic carnvor, solitari i territorial. s una espcie molt agressiva. T ms descendents que lespcie autctona i s ms grossa. Tamb s portadora de diverses malalties, que transmet a les espcies autctones.
5.1. Expliqueu, dacord amb les dades de la taula, com modifiquen aquestes espcies lequili-bri ecolgic de lhbitat que envaeixen. Digueu dos mecanismes de modificaci de cada una, com a mnim.[1 punt]
Musclo zebrat:comquesalimentadefitoplncton,competeixamblesespciesautctonespels recursos alimentaris, fins al puntque les arriba adesplaar.Envaeixsubstrats,perlaqualcosatambcompeteixamblesaltresespciesilesdesplaa.Modificalaqualitatdelecosistemaperdiversosmotius:consumeixunagranquantitatdoxigen,eliminafitoplncton,provocaunaacumulacideclosques,modifica lespoblacionsdalgues a causade lalimentaci selectiva,etctera.
Cranc de riu americ:permitjdelfongdelqualsportador,transmetmalaltiesmortalsalesespciesautctones.Modificaelmediacausadelseuhbitdefertnels.Salimenta,entredaltresanimals,depeixosiamfibis,iaquestadepre-dacicausaefectesdirectessobrelespoblacionsdaquestesespcies.Potalterarlescadenestrfiquesdelsecosistemes.
Vis americ:smsgros,msagressiuiformacamadesmsgransqueelvisautcton;pertant,hicompeteixienprovocaeldesplaament.sportadordediversesmalaltiesquecausenmortaldatenespcieseuropees.
-
8
5.2. Com afecta la introducci daquestes espcies a la biodiversitat dels ecosistemes? Justifiqueu la resposta.[0,5 punts]
Esprodueixunareduccidelabiodiversitatdelsecosistemesperdesaparicides-pciesautctones,causadapertotselsmecanismesexplicatsenlapartatanterior.
5.3. El vis americ entra en zel abans que lespcie autctona (Mustela lutreola) i es pot encreuar amb les femelles de vis europeu, de manera que es genera un embri inviable. Es pot considerar que aquests dos tipus de vis sn de la mateixa espcie, o sn despcies diferents? Justifiqueu la resposta.[0,5 punts]
Sndespciesdiferentsperqulasevauninoelspermetdereproduir-se.Tenenunallamentpost-zigtic;sadir,podenaparellar-se,esdnalafecundaciiesformalembri,peraquestnosviable.
Exercici6
La imatge segent mostra una part del metabolisme duna cllula eucariota animal.
6.1. Indiqueu el nom de les vies B i C:[0,5 punts: 0,25 punts per cada resposta correcta]
Via Nom
B Gluclisi
C Fermentacilctica
6.2. Sn vies anabliques o catabliques? Justifiqueu la resposta.[0,5 punts]
Snviescatabliques,perquelsubstratsunamolculacomplexaielproductequesenobtsnmolculesmssimples.Esdnauntrencamentdelsubstrat.
-
96.3. En quin lloc de la cllula es donen les vies B i C?[0,25 punts]
Esdonenalhialoplasma(citosol ).
6.4. Les vies B i C sn aerbiques o anaerbiques? Justifiqueu la resposta.[0,5 punts]
Snviesanaerbiques,perqunonecessitenoxigenperaesdevenir-se.
6.5. Com sanomena la via metablica que degrada totalment la glucosa en CO2 i aigua?[0,25 punts]
Respiracicellular.
Exercici7
Els tres dibuixos segents mostren diferents tipus de cllules (no sn fets a escala):
A B CFont: http://recursos.cnice.mec.es.
7.1. Indiqueu de quin tipus s cadascuna i esmenteu una caracterstica a partir de la qual lheu identificada.[1,2 punts: 0,2 punts per cada resposta correcta]
Lletra Tipus de cllula Caracterstica
A Procariota Notnucliniorgnulsmembranosos.
B EucariotaanimalTformaesfrica,elnuclienposicicentral,notparetcellular,notcloroplast,noshiveuenvacolsgrans
C EucariotavegetalTformageomtrica,nuclilateral,paretcellular,cloroplast,ungranvacol
7.2. Indiqueu quin tipus de cllules (especificant al mxim) caracteritzen els regnes segents: [0,8 punts: 0,2 punts per cada resposta correcta]
a) Regne de les moneres: cllulaprocariota.b) Regne dels fongs: cllulaeucariotaanimal.c) Regne protoctista: clluleseucariotesanimalsivegetals.d) Regne de les plantes: cllulaeucariotavegetal.
-
10
-
11
-
LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs