Víctor Rodríguez Malras 1r Batxillerat – C 05/10/2009

Francisco de Goya: La Boda (1791 – 1792)

La vida de Goya (1746-1828) va transcórrer entre dues èpoques

històriques i la seva corresponent transició: l’Antic Règim, amb monarquies

absolutistes i desigualtat social (amb els estaments privilegiats i no

privilegiats); i el Règim Liberal, sorgit dels principis revolucionaris francesos

i de la Il·lustració i amb l’exaltació de les classes mitjanes que volien tenir

més drets i poder polític. Goya, partidari de les noves idees i enmig de tant

enrenou polític, social i econòmic, no es limita a testificar el que passa al

seu voltant; sinó que contribueix, amb la seva crítica, a desmuntar un món

que ja no s’aguantava per sí sol.

La seva obra està inspirada en el poble, en la seva alegria i el seu dolor,

en els seus costums i els seus defectes, en les seves gents

independentment de la classe a la que pertanyien; plasma el que està

passant i critica els models antics. A més, s’allunya dels patrons artístics

imposats: és subjectiu, espontani i desenfadat.

La Boda és un dels últims cartons per a tapissos pintats per Goya

destinats per a decorar el gabinet de Cales IV de El Escorial. Com els altres

quadres de la sèrie, Goya representa escenes de la vida quotidiana, però

amb alguna pinzellada satírica i una finalitat crítica davant la societat del

moment.

• Quins elements socials reflecteix aquesta pintura?

Com he dit abans, en aquesta obra, Goya plasma un esdeveniment

popular com és una boda, amb els seus elements: els nuvis, els convidats,

els músics, el capellà, el padrí, etc.; però a tot això, li vol donar un aire

satíric i, sobretot, vol criticar el model de societat i les conseqüències que

porta.

L’autor, representa al tapís un matrimoni desigual i de conveniència.

Aquestes aliances, criticades pels il·lustrats, eren comuns a finals del segle

XVIII i voltants, per tal que la família de la núvia, pobre però noble, fes

fortuna gràcies als recursos del nuvi, burgés i ric, que volia pertànyer a

Víctor Rodríguez Malras 1r Batxillerat – C 05/10/2009

l’aristocràcia, per poder gaudir dels seus privilegis. Normalment, la noia,

bella, era obligada a casar-se per la família, amb un vell i ric burgés; per tal

de satisfer les seves necessitats, tant d’una part com de l’altre, sent la

núvia clarament la víctima d’aquest negoci.

A l’obra es poden observar diferents personatges:

• Al centre de la composició trobem el nuvi, amb trets exageradament

grotescos.

• Darrere d’ell, el pare de la núvia i el capellà, autors de la unió, amb

una actitud alegre i desenfadada.

• A l’esquerra, la noia, trista i amb les sabates al revés, segons diuen,

com a signe de protesta i inconformisme.

• Prop de la noia, els familiars amb expressions de pena, enveja i

burla.

• Al cantó esquerre, un flautista acompanyat d’uns nens que esperen a

que el padrí tiri monedes, segons mana la tradició.

• A l’altre cantó, un ancià contempla la penosa escena i un jove mira

amb melancolia la que era la seva xicota.

Amb tot això, Goya només vol mostrar i criticar dissimuladament una de

les moltes injustícies que es cometien en aquesta època, on s’acataven els

antics costums i es respiraven aires de canvi i llibertat.