Gotic Pintura I Escultura
-
Upload
blogsoller -
Category
Documents
-
view
1.852 -
download
2
description
Transcript of Gotic Pintura I Escultura
ART GÒTIC3. L’escultura Gòtica3. L’escultura Gòtica
Al Gòtic l’escultura distingeix l’escultura escultura
monumentalmonumental i l’esculturaescultura exemptaexempta,
ja que s’inicia un procés d’alliberament de la
seva dependència respecte a l’arquitectura.
Els materialsmaterials més emprats són la pedra, la
fusta policromada i l’ivori.
FormalmentFormalment destaca la tendència a un major
naturalisme de les figures, que es veu en les
actituds, les expressions o en el tractament
dels vestits.
Els relleus volen contar històries.
ART GÒTIC3. L’escultura Gòtica3. L’escultura Gòtica
A l’exterior l’espai escultòric més important són
les portalades.
Respecte del Romànic diferenciam:• espai més abundant (portes més botzinades)
• nombroses arquivoltes• les figures es disposen en la direcció de l’arc
• els timpans s’organitzen en registres
horitzontals• als brancals sovint les columnes son
substituïdes per estàtues• les figures es combinen amb dossers i
pedestals• s’afegeixen les façanes dels braços del
transsepte• a l’interior perden importància els capitells i
en guanyen les imatges d’altar, els retaules,
cadires del cor i l’escultura funerària.
ART GÒTIC3. L’escultura Gòtica3. L’escultura Gòtica
TemesTemes:• A la façana principal sol aparèixer el Judici
Final (Crist crucificat i no tant el pantocràtor)• Sovintegen les escenes de la vida de Crist
(sobretot la Passió)• clara evolució de les mares de Déu (major
tendresa materna), que es sol situar al
trencallum o mainell• es dediquen portalades als sants titulars de
les esglésies• la temàtica fantàstica no desapareix, però es
desplaça de les façanes (per exemple a les
gàrgoles)
Diferències entre dues
mares de Déu, una romànica i
una altra gòtica
Diferències entre dos
timpans, un de romànic i un
de gòtic.
S'ha produït un canvi en la
concepció de les formes
escultòriques. El simbolisme
romànic deixa pas a un
progressiu naturalisme,
d'acord amb una nova
espiritualitat més humanitzada.
Imatgeatemporal
Imatgehumanitzada
Crist més humanitzat i patidor
S’accentua el sentit volumètric de les figures, la roba té textura
S’avança en la representació de gestos i actituds,
tot i que els rostres continuen essent poc expressius
Les figures comencen a relacionar-se
entre si, mitjançant un
diàleg de gestos i
actituds que converteix les
escenes en quelcom proper a
l'espectador, molt més
naturalista
Les figures es van desfent del marc arquitectònic, cerquen la seva emancipació
Mobilitat, naturalisme en els gestos i actituds,
volumetria i representació anatòmica …
… es donen les passes cap a un nou
humanisme
Escena del gènesis … Eva menjant la poma
torna el nuu?
… i per això són expulsats del
paradís; el caràcter narratiu i didàctic
de la plàstica medieval, però ara amb certa idea o
gust per la bellesa física
L’horror al buit i la representació d’animals amb
significat simbòlic es manté
Les figures es continuen
disposant al pòrtic ocupant tot l’espai
arquitectònic, desfent-se d’ell,
però protegides per un dossellet
També ocupen les arquivoltes del
pòrtic
Portalada de la catedral de Chartres
ART GÒTIC3. L’escultura Gòtica3. L’escultura Gòtica
Timpà central
Timpà de la dreta
Estàtues del branca
ls
Timpà del judici final de la catedral de Chartres
Figures del brancal dret de al catedral de Reims:grup de la Visitació i de l’Anunciació
Les figures s’interrelacionen.
Mostren certa proporció, encara que les figures són allargades.
Ja no hi ha tanta rigidesa. Més naturalitat, bellesa i senzillesa.
La vestimenta recorda la tècnica draps banyats.
Puerta del Sarmental. Catedral de Burgos
3. L’escultura Gòtica3. L’escultura GòticaART GÒTIC
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Els canvis en l’arquitectura (ús habitual de
vitralls) fan que la pintura mural perdi
importància.
Així, a l’interior de les esglésies gòtiques, són
els retaulesretaules els que agafen protagonisme.
Són grans estructures de fusta que es troben
darrera l’altar.
Estan formats per un sòcol (banc o predel·la) i
un seguit de carrers verticals i així com altres
elements o parts.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Parts o elements d’un retaule
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.Respecte a les característiques generalscaracterístiques generals de la
pintura gòtica: TemesTemes: els mateixos que a
l’escultura (escenes de la vida de Crist –passió-, la
mare de Déu –anunciacions i visitacions-, i vides
de sants).• TècniquesTècniques: introducció de la pintura a l’oli.• FormalmentFormalment: tendència a la humanització de
les figures (expressió, proporcions i
gestualitat); es conten més històries).
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre
subestils o models:• Gòtic lineal o francogòticGòtic lineal o francogòtic: a la segona meitat
del segle XII i al segle XIII, on predominen els
models francesos.• L’italogòticitalogòtic: (segle XIII i primera meitat del
XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un
corrent més naturalista, que acabarà amb la
crisi de la pesta el 1348• Gòtic internacionalGòtic internacional: (segona meitat del segle
XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i
refinada, de tall cortesà.• Gòtic flamencGòtic flamenc: (segle XV) pintura detallista,
rigorosa en el tractament de l’espai i les
formes; de grandíssima qualitat.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre
subestils o models:• Gòtic lineal o francogòticGòtic lineal o francogòtic: a la segona meitat
del segle XII i al segle XIII, on predominen els
models francesos.Aquest estil inclou la pintura mural, sobre fusta,
els vitralls i la miniatura.
Vitralls: línies ben perfilades que defineixen les
figures; divisió de l’espai en composicions
centralitzades a base de medallons, cercles o
formes florals disposades en forma radial a partir
d’un motiu central.
Rosassa de la catedral de ChartresRosassa de la catedral de Notre Dame de París
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre
subestils o models:•L’italogòticitalogòtic: (segle XIII i primera meitat del
XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un
corrent més naturalista, que acabarà amb la
crisi de la pesta el 1348L’italogòtic o pintura italiana del TrecentoTrecento és una
pintura inicialment molt influïda per l’art bizantí,
és a dir, fortament simbòlica, sense fons de
paisatge i amb base daurada.
Posteriorment evolucionà (ja al TrecentoTrecento –segle
XIV-) cap a la preocupació pels efectes espacials,
l’estudi anatòmic de les figures, la representació
d’estats d’ànim (gestualitat i actitud), i cap a la
valoració de la llum i la matisació tonal dels
colors.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Es desenvoluparen dues escoles diferenciades:
L’escola florentinaL’escola florentina
L’escola de SienaL’escola de Siena
En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre
subestils o models:•L’italogòticitalogòtic: (segle XIII i primera meitat del
XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un
corrent més naturalista, que acabarà amb la
crisi de la pesta el 1348
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
L’escolaescola florentinaflorentina serà la que millor mostrarà les
característiques de l’italogòtic, i Giotto di BondoneGiotto di Bondone
el millor exponent.
•L’italogòticitalogòtic: (segle XIII i primera meitat del
XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un
corrent més naturalista, que acabarà amb la
crisi de la pesta el 1348
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica. La pintura del Trecento italiàLa pintura del Trecento italià
Mare de Déu al tron. Giotto
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica. La pintura del Trecento italiàLa pintura del Trecento italià
Captura de Jesús. Giotto
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
L’escolaescola de Sienade Siena, al seu torn, encara mostrarà les
influències bizantines.
És una pintura més cortesana i, per tant, molt fina,
delicada i elegant, que s’observa sobretot en el
tractament de les robes,
i també per mostrar millor els sentiments religiosos
i humans.
Els pintors més destacats varen ser Simone MartiniSimone Martini,
Duccio de BuoninsegnaDuccio de Buoninsegna i els germans PietroPietro i
Ambrogio LorenzettiAmbrogio Lorenzetti.
•L’italogòticitalogòtic: (segle XIII i primera meitat del
XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un
corrent més naturalista, que acabarà amb la
crisi de la pesta el 1348
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Mare de Déu al tron. Duccio.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Anunciació.
Duccio
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Mare de Déu. Simone
Martini
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Passió. Simone Martini
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Davallament. Pietro
Lorenzetti.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Naixement. Pietro
Lorenzetti.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre
subestils o models:•Gòtic internacionalGòtic internacional: (segona meitat del segle
XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i
refinada, de tall cortesà.Entre 1385 i 1450 s’estén per una gran zona
d’Europa una pintura amb trets homogenis, que
són:• El gust per les línies sinuoses i mogudes.
• L’elegància i l’aire cortesà dels personatges i el
luxe dels vestits i ornaments amb què se’ls
representa.• La intensitat dels colors i els fons daurats.• El gust per l’anècdota i per la profusió de
personatges secundaris a les composicions.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Llibre de les molt riques hores de Jean Berry. Germans Limbourg.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.En l’evolucióevolució o perioditzacióo periodització, la dividim en quatre
subestils o models:•Gòtic flamencGòtic flamenc: (segle XV) pintura detallista,
rigorosa en el tractament de l’espai i les
formes; de grandíssima qualitat.A la regió de Flandes l’empenta del comerç va enriquir
ciutats com Bruges, Gant o Bravant.
En aquest context es va desenvolupar una escola
pictòrica molt important fruit de la demanda de la
burgesia.
Les seves característiques eren:
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica. Eren obres reduïdes fruit de les comandes
burgeses (díptics o tríptics).Tècnica de la pintura a l’oli sobre fusta (permet
varietat cromàtica, colors vius, brillants, que
afavoreixen el detallisme)Minuciositat o detallisme: predominen les parts
sobre el tot.Gust per la reproducció d’objectes petits, dels
detalls de la roba, ...Per tant, naturalisme no idealitzat, molt realista. Interès per aconseguir una il·lusió espacial, tot i
que encara no es practica la perspectiva lineal.D’aquí el gust pels paisatges.
Destacam especialment els germans Van Eyck,
Herber i Jan.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Resurrecció. Hubert Van
Eyck.
Matrimoni
Arnolfini. Jan Van Eyck.
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
El jardí de les delícies.
El Bosc
ART GÒTIC4. La pintura 4. La pintura
gòtica.gòtica.
Infern. El Bosc