Glifing incideix en · PDF fileGlifing incideix en: 1. Les funcions executives La...
29
Transcript of Glifing incideix en · PDF fileGlifing incideix en: 1. Les funcions executives La...
Glifing incideix en:1. Les funcions executives
La inhibicióLa monitorització (metacognició)La planificacióLa flexibilitat cognitivaLa memòria de treball
2. DescodificacióLa consciència fonològicaLa síl·labaLa segmentació sil·làbicaLes no-paraules
3. ComprensióParaulesFrasesFigures literàries (metàfores)Textos
4. Motivació
Què fa el cervell quan llegeix?
1. Les funcions executives planifiquen l’acció
2. Alliberant recursos atencionals
3. Que activaran el sistema visual
4. I ho relacionaran amb la informació auditiva
5. Provocant conversió grafema- fonema
6. Relacionant la paraula amb tots els significats possibles
7. I activant tot el que està relacionat fins que el context inhibeix.
LA METÁFORA FRONTAL: CORRELACIÓAMB L’ÉXIT ACADÈMIC
Les funcions executives tenen una forta correlació amb elrendiment acadèmic.
Les FE com ara la MT o el control de la inhibició són bonspredictors de les competències o les dificultatsd'aprenentatge en matèries com matemàtiques i llengües,ja des dels primers anys d'escola i el parvulari (Diamond etal., 2007).
LA INHIBICIÓ (parar i templar)
Habilitat per controlar la tendència naturalque més fàcilment s'activa, per substituir-laper una altra conducta queés l'esperada ola desitjada en aquellmoment.
Es tracta delprincipal mecanismed'autocontrol.
(Ozonoff i Strayer, 1997)
Les funcions executives
LA MONITORITZACIÓ
Procés paral·lel a la realització de l'activitat.Supervisió dels procediments en curs.
És l'element de mesura queens facilita les dadesd'evolució de l'entrenament.
És també una eina deMetacognició.
També ens reportal'error, la qual cosaens permet aprendrea gestionar-lo.
L'autovaloració: element de metacognició
Les funcions executives
L’AUTOVALORACIÓ: més informació (micro i macro)
LA FLEXIBILITAT COGNITIVA
És la capacitat de saber adaptar les prioritats a les noves necessitats.
Promou el pensament lateral.
Saber adaptar les estratègies a diferents contextos.
Poder canviar de criteri si canvien les circumstàncies.
Permet crear noves maneres de mirar, caviar perspectives, emetre noves respostes diferentsa les habituals.
(Hughes, Russell i Robins, 1994)
Poder passar d'una instrucció a una altra.Poder canviar de criteri o d'estratègia en la realització d'una activitat.
Les funcions executives
LA MEMÒRIA DE TREBALL
La capacitat per emmagatzemar i manipular informació durant uncurt espai de temps.
Què hem de saber de la memòria de treball?
- és responsable del control de l'atenció- és responsable de la recuperació de dades- és un dels mecanismes bàsics de l'aprenentatge- el coneixement previ, la cultura general, la capacitat de relacionarconceptes alliberen la memòria de treball i fan augmentar la capacitat de processament- preditor de baixa habilitat en lectura i càlcul (Diamond et al, 2007) - poden ser mal diagnosticats pels mestres, com a problemes atencionals(Dra.Alloway, 2010)- és limitada: respon al “número màgic” 7 +/- 2- es pot entrenar
(Bennetto, Pennington i Rogers 1996)
Què ens pot reportar una mala memòria detreball?
Dels treballs de la Dra. Alloway es desprèn el següent perfil decomportament en els alumnes amb un dèficit en la memòria detreball:Baixa habilitat en lectura i matemàtiques
Reservats davant el grup, no massa participatius
Es mostren preocupats pel fet de no poder recordar tota lainformació que reben
Sovint els professors els “mal diagnostiquen” com a problemesde dèficit d'atenció i diuen d'ells coses com que no escolten oque estan sempre distrets
Obliden instruccionsObliden fets recentsDificultat per mantenir els passos en tasques complexesIncapacitat o dificultat per resoldre tasques que impliquinrecordar i processar informació
Què és important saberde la memòria de treball?
Que és limitada, però que es potentrenar!
La memòria de treball té un límit, esparla de 6 o 7 unitats d'informació(per a un adult) que poden seremmagatzemades i manipulades.
I es pot reforçar,augmentar i millorar ambla pràctica i l'entrenamentadequats.
Per qué hem d’aprendre a gestionar l’error?
Perquè equivocar-se fa mal,literalment
Veure enllaç a:
avesedari.blogspot.com
Les funcions executives
Equivocar-se i adonar-se de l'error es tradueix en una corbad'activació neuronal que es produeix en el cervell. Aquestaactivació neuronal es dóna, anatòmicament parlant, al costatde les neurones que detecten el dolor, que, al seu temps,s’activen per proximitat. Així doncs, aquesta relació entreerror i dolor, té una raó de ser molt poderosa.
Per altra banda, sentir dolor davant l'error té el seu aspecteadaptatiu: si quan ens equivoquéssim no ens adonéssim o noens “fes nosa”, no faríem res per aprendre i evitar un nouerror. Així, aquest malestar esdevé motor d'aprenentatge.
Però abans hem dit que l'activació neuronal dibuixava unacorba; alguns investigadors han estudiat la corba quedescriuen els cervells de diferents alumnes. Els resultatsdiuen que els estudiants amb bons resultats acadèmicstenen una corba d'activació ben ajustada: aquella que elspermet adonar-se'n de l'error i sentir el malestar necessarique els durà a esforçar-se per rectificar i millorar, per notornar a equivocar-se.
Així de fàcil: equivocar-se fa mal, literalment. Tots podem recordar aquelles vegadesque ens hem equivocat i que ens ha sabut tan de greu que quasi hem sentit un dolorfísic i, si no ha estat un dolor físic, al menys ha estat un dolor intel·lectual o emocional.Un dolor que de vegades es manifesta com a ràbia, tristesa o alguna altra forma demalestar psicològic.
Les funcions executives
Per altra banda, sentir dolor davant l'error té el seu aspecteadaptatiu: si quan ens equivoquéssim no ens adonéssim ono ens “fes nosa”, no faríem res per aprendre i evitar un nouerror. Així, aquest malestar esdevé motor d'aprenentatge.
Però abans hem dit que l'activació neuronal dibuixava unacorba; alguns investigadors han estudiat la corba quedescriuen els cervells de diferents alumnes. Els resultatsdiuen que els estudiants amb bons resultats acadèmicstenen una corba d'activació ben ajustada: aquella que elspermet adonar-se'n de l'error i sentir el malestar necessarique els durà a esforçar-se per rectificar i millorar, per notornar a equivocar-se.
Altrament, quan la corba no està ben ajustada podemtrobar dos casos:
•si la sensació de malestar és massa forta, ens podembloquejar, si el dolor és massa fort podem decidir, en lloc deprocurar fer-ho millor, no fer-ho mai més. Seria com caure ino tornar-se a aixecar.•si, contràriament a això, no hi ha sensació de malestar,tampoc mirarem de millorar i no podrem beneficiar-nos del'error, a través de la motivació a l'aprenentatge.
Així que: equivocar-se fa mal, però és un dolorterapèutic, que ens ajuda a millorar. I això és elque hem de transmetre al nostres entrenats.
Sovint els pares o els mestres es queixen dela manca de tolerància a la frustració delsseus fills i alumnes. I és normal que esqueixin, perquè les persones amb manca detolerància a la frustració esdevenen ellsmateixos el pitjor enemic en el camíd'aconseguir les seves fites. Potser hemd'ensenyar-los a acceptar l'error per tald'ajudar-los a que el seu cervell puguiconfigurar un corba d'activació ajustada iadaptativa.
Potser els primers que hem d'aprendre aacceptar l'error com a part de l'aprenentatgesom tots nosaltres i després també hemd'acceptar que si alguna cosa la femmalament... paciència... com ha dit sempre lameva mare: “qui té boca s'equivoca, iequivocar-se és de savis... o no, però ens fahumans”.
Aprendre a GESTIONAR L’ERROR ens fa forts!
Per què la velocitat sí importa?
Ladescodificació
Les funcions executives
La primera monitorització:L’avaluació
Avaluem, no per etiquetar per etiquetar, sinó per conèixer els nostres alumnes en matèria de lectura.
- Quisiera ver una puesta de sol... Tenga la bondad... Ordénele al sol ocultarse...- Si ordenara a un general volar de una flor a otra como una mariposa, o escribir una tragedia, o convertirse en ave marina, y si el general no ejecutara la orden recibida, quién estaría en falta, él o yo ?- Sería usted - dijo con firmeza el principito.- Exacto. Debe exigirse de cada uno lo que cada uno puede dar - prosiguió el rey. - La autoridad se fundamenta en primer lugar en la razón. Si ordenas a tu pueblo que se tire al mar, hará la revolución. Yo tengo el derecho de exigir obediencia porque mis órdenes son razonables.-Y mi puesta de sol ? -La tendrás. Yo la exigiré. Pero esperaré, con mi ciencia de gobernante, que las condiciones sean favorables.
LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA
Es tracta d'una habilitat metalingüística. Una habilitat que permet reflexionar i manipular aspectes estructurals del llenguatge.
És anterior a la lectura? És causal?És posterior a la lectura? És una conseqüència de la lectura?És un procés de “facilitació mútua”? (Perfetti, 1987)
Podem parlar de:consciència sil·làbicaconsciència intra-sil·làbicaconsciència fonèmica
Quan analitzem aquelles subtasques o subprocessos queintervenen en el procés de descodificació de la lectura,veiem que una diferència clara entre bons lectors i lectorsamb dificultats, es troba justament en el fet de lasegmentació sil·làbica.a.
Lades-codificacióLa
consciència fonològica
Com més freqüents són les síl·labes de les paraules, més es triga enllegir-les.(Álvarez, Carreiras y Perea, 2004)
La síl·laba: la unitat mínima lingüística
“La unitat sil·làbica es tan intuïtiva que els pre-lectors de 4 o 5 anys ja responen a ella i la identifiquen de forma natural de manera que quan intenten escriure, cada so de lletra l'interpreten com a una síl·laba i així intenten escriure'l.”(Ferreiro y Teberosky, 1979)
Cuanto más frecuentes són las sílabas de una palabra, más tardamosen leerla.(Álvarez, Carreiras y Perea, 2004)
LA SÍL·LABA. LA UNITAT MÍNIMA LINGÜÍSTICA
Per què no paraules?● Forcen la conversió grafema-fonema sense suport de la via lèxica.
● Permeten entrenar totes les combinacions sil·làbiques sense tenir en compte la freqüència de cada síl·laba concreta.
● Eviten que el nen s'aprengui les paraules de memòria.
Speech rate y bucle fonològicEl model de Baddeley y Hitch planteja 3components: el ejecutivo central (EC)control atencional limitat i 2 sistemessubordinats, el bucle fonològic i l’agendavisual-espaial.
L'speech rate (taxa de parla) és unexercici complementari de l'entrenamentde lectura. Amb aquests jocs / exercicispretenem que s'exerciti la velocitat de laparla. Ho fem repetint el més ràpidamentpossible un grup de paraules o noparaules durant un temps curt: 7 segons.
Pronunciar més ràpid allibera el buclefonològic i, per tant, augment la sevacapacitat d’emmagatzematge, al tempsque ajuda a mantenir en memòria larepresentació de la paraula.
El bucle fonològic permetl’emmagatzematge temporalde la informació verbal (MT);d’aquesta manera es potmantenir la representaciód’una paraula, tenint unarelació important ambl’aprenentatge delllenguatge.
Altres aspectes que treballem:- Morfologia i sintaxis
Treball de morfologia seguint el principi componencial de les entrades lèxiques,
amb la presentació de paraules des de la seva arrel, el lèxic primitiu i els seus
derivats.
- Lectures 1. Activar els coneixements previs
2. Ajudar a realitzar prediccions, hipòtesis
3. Fomentar interrogants
4. Capacitat de anàlisis
5. Capacitat de síntesis
- Ortografia
Lacomprensió LA COMPRENSIÓ
La tolerància a la frustració
When the chips are down
I tot aixòho hem de fertenint cura del cor dels nens,de l'angoixa dels pares i ajudant als mestres. Considerant que l’ansietat que poden
tenir nens i adults davant les dificultatsde lectura són grans i distorsionen l’ambient familiar, creiem que és important treballar amb nens i pares les “illes de competència”, per tal de combatre la poca tolerància a la frustració. Per saber de què parlem, potsvisualitzar aquest vídeo i ensenyar-hoals papes, si ho veus adequat.
Clica el següent enllaç:
Trobaràs el llibre de Glifing a:
http://tienda.horsori.net/coleccion-manuales/387-cm-32-glifing-com-detectar-i-vencer-les-dificultats-de-
lectura-9788415212683.html
Per a saber-ne més…
Tel: 931646711
www.glifing.com
“Si jo hagués de desitjar alguna cosa, no desitjariariqueses ni poder, si no la passió de la possibilitat,l’ull que a tots llocs veu la part de la possibilitateternament jove, eternament ardent”.
(Soren Kierkegaard)
