Girona Natura Hortes de Santa Eugènia · Itineraris Girona Natura Hortes de Santa Eugènia...
2
Itineraris Girona Natura Hortes de Santa Eugènia Hortes de Santa Eugènia Descripció de l’itinerari Aquest itinerari us permetrà descobrir la importància que van tenir la indústria i les hortes de l’antic poble de Santa Eugènia de Ter, avui convertit en un dels barris més populars de la ciutat de Girona. D’aquesta manera, la ruta ajuda a interpretar els nous usos de l’espai: com s’ha passat de l’horta professional als horts urbans, com l’antiga fàbrica ha esdevingut un equipament cultural, com un mas és ara un centre cívic i com els espais marginals han estat reconvertits en aiguamolls urbans. Informació sobre accessibilitat El recorregut, d’aproximadament 2,2 km, és planer i practicable per a persones amb mobilitat reduïda, cosa que vol dir que pot presentar alguna dificultat puntual però que és utilitzable. La major part de l’itinerari és terra compacta però no asfaltada, puntualment amb algun sector amb irregularitats o amb presència de pedres i/o sorra. Mitjançant l’aplicació Natura Local, es pot disposar de la informació dels itineraris editada en aquest fullet amb audiodescripció, subtitulació i interpretació en llengua de signes. CAT Dipòsit Legal: GI.1495-2015 / Crèdits: Ajuntament de Girona @turisme_gi facebook.com/GironaTurisme youtube.com/gironaturismetv @turisme_gi Oficina de Turisme Rambla de la Llibertat, 1 17004 Girona Tel. 972 010 001 www.girona.cat/turisme 1. PUNT D’INICI La sortida és en aquest aparcament situat al costat de l’avinguda Josep Tarradellas. Aquest vial ressegueix el riu Güell, un dels quatre rius que travessen la ciutat de Girona, que desem- boca al riu Ter a pocs metres d’aquest punt. 2. EL REC TRAIENT I LES HORTES SOCIALS El rec Traient recull l’aigua sobrant dels diferents canals que reguen els horts. Després de la seva captació al Ter, 6 km aigües amunt, l’aigua retorna de nou al riu. Al llarg del seu recorregut, hi creixen espècies indicadores de llocs amb aigua com balques, joncs i salzes. Els horts que es poden veure en tot aquest sector són hortes municipals que, en petites parcel·les, es poden llogar. La diversitat cultural del barri de Santa Eugènia queda ben reflectida en la varietat de plantes cultivades. Al costat de les hortalisses tradicionals no són rars els cacauets, l’ocra, el coriandre o la menta. 3. CAL GRAS, CA L’ESCOLÀ I REC MONAR Disperses per l’espai de les hortes es poden trobar diferents masies i cases d’hortolans, com les que hi ha en aquest punt: Ca l’Escolà (a davant) i Cal Gras (a la dreta). El canal d’aigua és el rec Monar, una séquia que deriva l’aigua del Ter per la riba dreta, a la resclosa de la Pilastra, al límit dels termes de Bescanó i Salt. La séquia rega les hortes de Salt i Girona i desguassa a l’Onyar, al centre de la ciutat. Esmentada al segle XI, sembla que fou construïda pels comtes de Girona. Aprofitada per a l’agricultura i per a la indústria, va tenir un paper important en la industrialització de Salt (fàbriques Gasol, Coma i Cros...), de Santa Eugènia (fàbrica Marfà) i del barri del Mercadal de Girona on al segle XIX s’instal·laren les empreses fabrils més importants, com per exemple la fàbrica Grober. Amb la col·laboració de:
Transcript of Girona Natura Hortes de Santa Eugènia · Itineraris Girona Natura Hortes de Santa Eugènia...
ItinerarisGirona NaturaHortes de Santa Eugènia
Hortes de Santa Eugènia Descripció de l’itinerariAquest itinerari us permetrà descobrir la importància que van tenir la indústria i les hortes de l’antic poble de Santa Eugènia de Ter, avui convertit en un dels barris més populars de la ciutat de Girona.D’aquesta manera, la ruta ajuda a interpretar els nous usos de l’espai: com s’ha passat de l’horta professional als horts urbans, com l’antiga fàbrica ha esdevingut un equipament cultural, com un mas és ara un centre cívic i com els espais marginals han estat reconvertits en aiguamolls urbans.
Informació sobre accessibilitatEl recorregut, d’aproximadament 2,2 km, és planer i practicable per a persones amb mobilitat reduïda, cosa que vol dir que pot presentar alguna dificultat puntual però que és utilitzable. La major part de l’itinerari és terra compacta però no asfaltada, puntualment amb algun sector amb irregularitats o amb presència de pedres i/o sorra.
Mitjançant l’aplicació Natura Local, es pot disposar de la informació dels itineraris editada en aquest fullet amb audiodescripció, subtitulació i interpretació en llengua de signes.
CAT
Dip
òsit
Lega
l: G
I.149
5-20
15 /
Crè
dits
: Aju
ntam
ent d
e G
irona
@turisme_gi
facebook.com/GironaTurisme
youtube.com/gironaturismetv
@turisme_gi
Oficina de TurismeRambla de la Llibertat, 117004 GironaTel. 972 010 001www.girona.cat/turisme
1. PUNT D’INICILa sortida és en aquest aparcament situat al costat de l’avinguda Josep Tarradellas. Aquest vial ressegueix el riu Güell, un dels quatre rius que travessen la ciutat de Girona, que desem-boca al riu Ter a pocs metres d’aquest punt.
2. EL REC TRAIENT I LES HORTES SOCIALSEl rec Traient recull l’aigua sobrant dels diferents canals que reguen els horts. Després de la seva captació al Ter, 6 km aigües amunt, l’aigua retorna de nou al riu. Al llarg del seu recorregut, hi creixen espècies indicadores de llocs amb aigua com balques, joncs i salzes. Els horts que es poden veure en tot aquest sector són hortes municipals que, en petites parcel·les, es poden llogar. La diversitat cultural del barri de Santa Eugènia queda ben reflectida en la varietat de plantes cultivades. Al costat de les hortalisses tradicionals no són rars els cacauets, l’ocra, el coriandre o la menta.
3. CAL GRAS, CA L’ESCOLÀ I REC MONARDisperses per l’espai de les hortes es poden trobar diferents masies i cases d’hortolans, com les que hi ha en aquest punt: Ca l’Escolà (a davant) i Cal Gras (a la dreta).El canal d’aigua és el rec Monar, una séquia que deriva l’aigua del Ter per la riba dreta, a la resclosa de la Pilastra, al límit dels termes de Bescanó i Salt. La séquia rega les hortes de Salt i Girona i desguassa a l’Onyar, al centre de la ciutat.Esmentada al segle XI, sembla que fou construïda pels comtes de Girona. Aprofitada per a l’agricultura i per a la indústria, va tenir un paper important en la industrialització de Salt (fàbriques Gasol, Coma i Cros...), de Santa Eugènia (fàbrica Marfà) i del barri del Mercadal de Girona on al segle XIX s’instal·laren les empreses fabrils més importants, com per exemple la fàbrica Grober.
Amb la col·laboració de:
alça
da (m
)
distància (m)2,2002,0001,8001,6001,4001,2001,0008006004002000
75
80
74
79
73
78
72
76
71
77
70
69
070
Puntd'inici
25770
RecTraient
47474
RecMonar
69075
Santa Eugèniade Ter
145373
Can Po Vell
176371
Via Verdadel Carrilet
200470
Aiguamolls deSanta Eugènia (I)
116574,5
CanPaquetilla
132673,5
Safareig públicde Santa Eugènia
231770
Aiguamolls deSanta Eugènia (II)
!!
!
!
!!
!
!
!
!!
!
!
!
!!
!
!
!
!Cal Gras
Pg. d
'Olot
Can Po NouEspai Marfà
Ca l'Escolà
C. del Güell
les SorreresSéquia Monar
SANTA EUGÈNIA
Palaude Fires
Camí del Torín
Pont del DimoniMaristes Girona
Pg. de la Devesa
Pg. de la Devesa
Pont de Fontajau
Deveses d'en Bru
C. de Santa Eugènia
C. del Poble Saharauí
Hortes deSanta Eugènia
Escola Oficiald'Idiomes Auditori-Palau
de Congressos
12
3
4
5
6
7
8
9
10
Punt d'inici
Rec Monar Rec Traient
Can Po Vell
Can Paquetilla
Safareig públicde Santa Eugènia
Santa Eugèniade Ter
Via Verda del Carrilet
Aiguamolls deSanta Eugènia (I)
Aiguamolls deSanta Eugènia (II)
0 100 200 300 400 500 metres1 cm = 70 m
el Ter
1:7.000Escala
el Güell
Alçada respecte el nivelldel mar (en metres)Distància des de l'inici del'itinerari (en metres)
Punt d'interès1
Ruta principal
!
!
!
Sortida 6BGirona Oest
Hortes deSanta EugèniaOlot,
50 km
Palamós,45 km
Sant Feliu de Guíxols,33 km
França, 65 kmFigueres, 45 km
Barcelona, 100 kmAeroport, 10 km
Sortida 7Girona Sud
Sortida 6Girona Nord
SaltGirona
Sarrià de Ter
N-II
C-65
C-66
E-15
AP-7
N-141
E-15AP-7
N-II
Turisme actiu a Girona Ruta de Sant MiquelItineraris Girona Natura Hortes de Santa Eugènia
Més informació sobre rutes a Girona:www.girona.cat/turisme
Hortes de Santa Eugènia (circular)
Distància: 2,2 km Temps aproximat: 1 h 15 min Dificultat: Baixa Alçada màxima: 75 m
4. ANTIC POBLE DE SANTA EUGÈNIA, CAN NINETES I LA MARFÀSanta Eugènia de Ter era un municipi que fou annexat a Girona el 1963. De l’antic nucli els vestigis més destacats que en resten són Can Ninetes i l’antiga fàbrica tèxtil Marfà, avui convertits en centre cívic i equipament cultural, respectivament. La casa senyorial al costat de Can Ninetes era la casa dels propietaris de la fàbrica. El recorregut segueix pel carrer de Baix, un exemple ben conservat de cases obreres arrenglerades entre mitgeres.
7. CAN PO VELLCan Po Vell, antiga casa d’hortolans rehabilitada i situada en un punt estratègic al bell mig de les hortes, és avui la seu de l’Escola Taller Municipal, on es formen paletes i jardiners.
8. VIA VERDA DEL CARRILETEn aquest punt, la ruta creua la via verda del Carrilet. Aquest itinerari de cicloturisme aprofita el traçat de l’antic tren de via estreta que unia Girona amb Olot (54 km), i continua després fins a Sant Feliu de Guíxols (39,7 km). En aquest sector, la via verda coincideix en recorregut amb la Ruta del Ter, que ressegueix el curs del riu des dels Pirineus fins al mar.
9. AIGUAMOLLS DE SANTA EUGÈNIA (I)Els aiguamolls de Santa Eugènia es van crear el 2008 en uns terrenys que havien allotjat durant anys una activitat de recuperació de residus. L’aigua que els nodreix és la que es recull dels recs que reguen les hortes abans que retorni al riu Ter. Darrere la mota de terra hi ha el riu i el seu esponerós bosc de ribera de verns, pollancres i freixes.
10. AIGUAMOLLS DE SANTA EUGÈNIA (II)En aquest punt, coincidint amb el final de l’itinerari, hi ha un segon aiguamoll. A diferència dels anteriors, amb una clara finalitat d’ús públic, l’accés a aquest aiguamoll està restringit a tasques de recerca per protegir-ne la fauna i flora.
5. CAN PAQUETILLACan Paquetilla és una masia arrebossada i pintada dels voltants dels anys cinquanta, amb una arquitectura tradicional que correspon a la darrera generació de cases de pagès del camp català, amb un únic cos prominent i teulada a dues aigües. Aquestes edificacions formen part del paisatge agrícola de les hortes i de la seva història.
6 SAFAREIG PÚBLICAquest rentador, restaurat l’any 2007, és una mostra d’arquitectura popular d’inicis del segle XX. Fer la bugada, una pràctica reservada en aquell temps a les dones, va ser habitual fins ben entrat el segle XX quan van començar a aparèixer els electrodomèstics, que van permetre realitzar aquestes tasques dins les cases. Els safareigs van aportar comoditat a les dones, que van poder deixar d’anar al riu per rentar la roba i fer-ho dempeus, sotacobert i a prop de casa. El safareig era un lloc també de socialització -fer safareig- on hom s’assabentava del que passava al poble.
1
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
App Natura Local
