Gimcana per cerdanyola

2
Gimcana per Cerdanyola Quan el meu tutor, l’Enric, ens va dir que faríem una gimcana per Cerdanyola amb els nostres mentors de quart, em vaig emocionar molt. Esperava aquell divendres amb molta ilusió. Maleïda pluja! Ens has aplaçat la gimcana! Per culpa teva hem hagut d’esperar dues setmanes més, però per sort tot arriba. Aquell divendres no em va costar gens d’aixecar-me, preparar l’esmorzar i marxar tot corrent cap a l’institut. Un cop organitzats els grups i amb la llibreteta d’instruccions a les mans vam començar el recorregut.Mentre caminava, anava pensant que era una gran idea descobrir Cerdanyola d’aquesta manera tan divertida. Cada prova estava pensada per conèixer millor els racons que tantes vegades ens han passat desapercebuts.Quan en una de les proves vam haver de dibuixar tot el recorregut que havíemfet, ens vam adonarde tot el que havíem voltat. I no era poc! Entre riures, bromes i alguna vergonya vam arribar al final de la gimcana amb un gran esmorzar al Parc de la Uralita. Afamats com estàvem,els nostres entrepans acompanyats de patates i olives, ens van semblar veritables “delicatesen”. I de record ens ha quedat la firmadel professor encarregatde cada una de les proves i les fotos de grup.

Transcript of Gimcana per cerdanyola

Page 1: Gimcana per cerdanyola

Gimcana per Cerdanyola

Quan el meu tutor, l’Enric, ens va dir que faríem una gimcana per Cerdanyola amb els nostres mentors de quart, em vaig emocionar molt. Esperava aquell divendres amb molta il·lusió. Maleïda pluja! Ens has aplaçat la gimcana! Per culpa teva hem hagut d’esperar dues setmanes més, però per sort tot arriba.

Aquell divendres no em va costar gens d’aixecar-me, preparar l’esmorzar i marxar tot corrent cap a l’institut.

Un cop organitzats els grups i amb la llibreteta d’instruccions a les mans vam començar el recorregut.Mentre caminava, anava pensant que era una gran idea descobrir Cerdanyola d’aquesta manera tan divertida. Cada prova estava pensada per conèixer millor els racons que tantes vegades ens han passat desapercebuts.Quan en una de les proves vam haver de dibuixar tot el recorregut que havíemfet, ens vam adonarde tot el que havíem voltat. I no era poc!

Entre riures, bromes i alguna vergonya vam arribar al final de la gimcana amb un gran esmorzar al Parc de la Uralita. Afamats com estàvem,els nostres entrepans acompanyats de patates i olives, ens van semblar veritables “delicatesen”.

I de record ens ha quedat la firmadel professor encarregatde cada una de les proves i les fotos de grup.

Sara de la Torre

1r. A.

30/10/13