DEONTOLOGIA I VETERINÀRIA LEGAL

GESTIÓ DE CADÀVERS D’ANIMALS DE COMPANYIA

LEGISLACIÓ, ÈTICA I SOSTENIBILITAT

ALONSO, ANA

ARBUSSÀ COROMINAS, NÚRIA

BALLESTER SALES, LAURA

BOIXADER MASES, DAVID

Curs acadèmic 2011-2012

Bellaterra, 20 de gener de 2012

Introducció .......................................................................................................

Objectius ...........................................................................................................

Contingut del treball ..........................................................................................

BLOC 1 _ Conceptes teòrics ...............................................................................

1.1. La mort, concepte i tipus ..........................................................................................

1.2. Història de la gestió de cadàvers .........................................................................

1.3. Consideració jurídica dels animals: béns o éssers vius? .........................................

1.4. Ètica veterinària: possibles fraus en la gestió dels cadàvers ...............................

1.5. Destinació dels cadàvers .......................................................................................

1.5.1. Drets de tinença dels cadàvers d’animals ..................................................

1.5.2. Necròpsia ....................................................................................................

1.5.3. Com podem eliminar els cadàvers? .............................................................

a) Incineració individual o col·lectiva ....................................................................

b) Sepultura dels cadàvers en cementiris autoritzats .........................................

c) Tanatoris per a mascotes? ................................................................................

d) Deposició de residus no especials ...................................................................

e) Sepultura per part del propietari ...................................................................... 1.5.4. Empreses de transport de residus ................................................................

1.6. Documents per la gestió i transport de residus ......................................................

1.6.1. Fitxa d’Acceptació (FA) .................................................................................

1.6.2. Full de Seguiment (FS) ..................................................................................

ÍNDEX

3

4

5

6

7

8

10

11

12

12

12

13

13

17

21

23

23

24

28

28

29

ÍNDEX

1.6.3. Full de Seguiment Itinerant (FI) ....................................................................

1.6.4. Justificant de Recepció de Residus (JRR) ........................................................

1.7. Ajuts a la gestió de subproductes animals ..........................................................

1.8. Donar de baixa un animal del cens municipal .....................................................

1.9. Malalties zoonòtiques ...........................................................................................

BLOC 2 _ Legislació ..........................................................................................

2.1. Legislació a nivell europeu ..........................................................................................

2.2. Legislació a nivell espanyol .......................................................................................

2.3. Legislació a nivell català ..............................................................................................

2.4. Concepte de SANDACH ..............................................................................................

BLOC 3 _ Entrevistes .........................................................................................

3.1. Entrevista a veterinaris clínics ..................................................................................

3.2. Entrevista a propietaris d’animals ..............................................................................

3.3. Entrevista a la incineradora “L’Última Llar” ...............................................................

3.4. Entrevista a un membre de la Generalitat ................................................................

3.5. Conclusions de les entrevistes ....................................................................................

Conclusions .......................................................................................................

Agraïments ........................................................................................................

Bibliografia ...........................................................................................................

Annexos ..............................................................................................................

30

31

32

33

34

36

37

45

50

56

60

61

66

69

70

71

72

73

74

76

3

Després de pensar sobre diversos temes per a la realització del treball, vàrem decidir-

nos per a tractar el tema de la gestió de cadàvers. Aquest tema és interessant de cara

al nostre futur, perquè per nosaltres era un tema poc conegut i trobem necessari tenir

un bon coneixement sobre com està legislat.

En aquest treball tractarem tota una sèrie d’aspectes relacionats amb la mort dels

cadàvers dels animals domèstics. En primer lloc, repassarem quines són les diverses

definicions de la mort, a continuació, revisarem quina consideració reben els animals

de companyia a la legislació, llavors ens plantejarem quines són les possibles

preocupacions que poden tenir els clients sobre la gestió del cadàver.

Seguidament, ens centrarem en la gestió de residus, valorarem les diverses opcions,

veurem quina és la oferta de plantes incineradores i cementiris per animals de

companyia a nivell de Catalunya, ens informarem sobre quin és el seu funcionament,

sobre els serveis que ofereixen i els preus. També tractarem el tema del la

documentació necessària i el transport de cadàvers. Destinarem un apartat per a

tractar la gestió dels cadàvers d’animals que patien malalties zoonòtiques, que és

diferent de l’habitual.

A continuació dedicarem una secció del treball a la legislació referent al tema que

estem tractant tan pel què fa a nivell europeu, espanyol i català.

Per últim, realitzarem tota una sèrie d’entrevistes per tal de tenir una visió global

sobre el tema; en farem a veterinaris, a propietaris d’animals de companyia, al

responsable d’una incineradora i a un veterinari del departament d’agricultura,

ramaderia, pesca, alimentació i medi natural.

INTRODUCCIÓ

4

L’objectiu principal d’aquest treball és adquirir un coneixement sòlid sobre el tema,

per tal de què, de cares al nostre futur professional, puguem informar degudament als

propietaris i concienciar-los de quines són les opcions vàlides per a l’eliminació dels

cadàvers; concretament, poder-los indicar quines són les empreses de la nostra zona

dedicades a la gestió d’aquests. D’aquesta manera, contribuir a l’eliminació gradual de

les males praxis sobre l’eliminació de cadàvers. Aconseguint, així, una reducció

progressiva de l’impacte medioambiental i dels perills que poden implicar sobre la

salut pública.

OBJECTIUS

5

CONTINGUT DEL TREBALL

6

BLOC 1 _ CONCEPTES TEÒRICS

7

1.1. La mort, concepte i tipus

En primer lloc trobem oportú recordar què s’entén exactament per la mort, hi ha

diverses definicions, que explicarem a continuació:

Mort clínica: és l’aturada de les funcions orgàniques de qualsevol ser viu en la qual

desapareixen tots els senyals externs de vida, com la consciència, el pols i la respiració.

Si no es prenen les mesures per a revertir la situació es produeix la mort biològica, que

és irreversible.

Mort biològica: és la pèrdua irreversible de l’ordre orgànic, de la capacitat

d’autoregulació, del funcionament de l’organisme com un tot. Es considera que hi ha

tres nivells:

Mort de l’individu com a un tot per pèrdua de la capacitat d’autoregulació

Mort orgànica, dels òrgans, o mort clínica

Mort cel·lular de tot l’organisme com a conseqüència de la destrucció de totes

les cèl·lules

Mort legal: és la falta de vida, es produeix quan deixa d’haver-hi activitat cerebral,

independentment que alguns òrgans i teixits mantinguin la seva activitat biològica.

Quan no és possible establir un diagnòstic de la manca d’activitat cerebral, l’aturada

cardiorespiratòria irreversible confirma la mort.

Seguidament exposem les diverses formes de mort i les seves definicions que poden tenir els animals domèstics: - Mort natural: mort resultant d’un debilitament progressiu de les funcions vitals.

- Mort per eutanàsia: mort natural, tranquil·la, sense molèsties i sense agonia.

- Mort sobtada: mort que se sobrevé d’una manera imprevista, sense manifestació morbosa prèvia.

- Mort violenta: mort produïda per violència exterior, especialment per efecte d’una arma, d’una metzina, etc. S’oposa a la mort natural.

8

1.2. Història de la gestió de cadàvers

La preocupació sobre on deixar les despulles dels animals morts no és un tema actual

sinó que es remunta en temps molt antics.

Antigament els humans subsistien a partir del consum de recursos naturals, obtenint

restes que eren degradades fàcilment per la naturalesa per la qual cosa aquests

residus no representaven problemes.

Però a mesura que la població va anar incrementant i va anar-se industrialitzant, van

començar a sorgir dificultats per a eliminar els residus, especialment als llocs amb més

concentració de població, ja que no disposaven de sistemes de recollida ni llocs on

poder-los emmagatzemar.

Aquesta és la situació que hi havia a l’Edat Mitjana, en què hi havia ciutats relativament grans. Les restes d’aliments, els excrements i altres residus es llençaven als carrers, (que la majoria no estaven pavimentats), a terrenys sense edificar i als voltants de les ciutats. Com a conseqüència de l’acumulació de les deixalles hi proliferaven les rates. Cal tenir en compte que el bacil causant de la pesta negra (Yersinia pestis) es transmetia als humans a través de la picada de la puça de la rata.

Va ser durant l’època medieval quan es varen començar a introduir sistemes de gestió de residus a les ciutats amb l’objectiu de prevenir i controlar vectors sanitaris. També va ser durant aquesta època quan va aparèixer la figura de la persona encarregada de retirar els animals morts dels carrers. Així, trobem que el Consell de Cent, institució que governava la ciutat de Barcelona, va publicar al segle XIV una reglamentació que pretenia millorar la convivència. En aquest reglament es parla de la neteja dels carrers, del bon ús dels espais públics, de la prevenció d’incendis, contaminació i abastiment d’aigua. Dins l’apartat del manteniment de la netedat dels carrers prohibeix llençar les escombraries i els animals morts al carrer “escombraries, terra, ronya ni fer algunes lletgeses ni sutzures, ni encara llançar algunes bèsties mortes”, de tota manera a les ordenances no hi figurava cap lloc on llençar les deixalles. La primera aparició a la historia de la figura de l’escombriaire es remunta al 1399, aquest s’encarregava de recollir els animals morts i altres deixalles que desprenien mala olor i les llençava al mar, per aquest motiu s’anomenava “tirar gats a mar”.

Al dietari de la Generalitat de Catalunya de 1562 hi consta un dels costums socials de l’època referent a la destinació dels cadàvers de Barcelona, trobem que ja eren conscients de que els cadàvers representen una font de contagi i que aquests es llançaven a l’anomenat canyet, situat a prop del monestir dels Àngels: “gran infecció que en dit monestir tenien de les inmundícies se lansan de la present ciutat prop lo dit monestir, en lo dit lo Canyet”.

A més, a les “rúbriques de Bruniquer” (finals de segle XVI), recopilació de totes les

disposicions i privilegis del dret administratiu de Barcelona, fa referència al perill que

9

representava llençar les despulles de gats i gossos a un rec que anava a fonts d’aigua

pel consum humà.

Les mesures higièniques es varen difondre àmpliament per la resta de la península a finals del segle XVII, coincidint amb l’arribada de tendències higienistes procedents de França que s’havien desenvolupat gràcies als avenços científics i de la medicina. A partir d’aquest moment es varen establir ordenances urbanes per reorganitzar els diferents àmbits de la ciutat, planificant cementiris, construint la xarxa del clavegueram, l’abastament d’aigües, hospitals,…

No va ser fins al segle XVIII, que es varen establir serveis de certa entitat per a la recollida de les escombraries generades a les ciutats. Generalment, a cada família d’hortolans se’ls assignava una àrea de la ciutat. La recollida es solia fer mitjançant carros passant per cada domicili, els residus es transportaven a les afores en emplaçaments on es separaven en quatre categories: aliment pel ramat, adob pels camps, objectes reutilitzables i restes inútils.

Durant la revolució industrial els residus urbans eren transportats a les afores de les ciutats i no comportaven problemes sanitaris importants. Les autoritats del segle XIX es varen centrar en la potabilització de l’aigua i en la depuració d’aigües residuals.

Al segle XX es varen crear els primers serveis privats de gestió de residus. Barcelona, va

ser la ciutat pionera, que al 1911 va assignar la tasca dels serveis a l’empresa de

Foment d’Obres i Construccions, aquest fet va donar lloc a les actuals empreses

dedicades a la obra civil de la gestió de residus sòlids urbans, tendència que encara es

manté al nostre país.

Els primers camions de la recollida d’escombraries daten de 1920, la recollida es feia

manual, sovint a granel i en cubells; però no va ser fins als anys quaranta que els

serveis varen adquirir l’estructura actual.

L’únic tractament dels residus que s’utilitzava era el dels abocadors, que va evolucionar en sistemes de cobertura. De tota manera, el que era més habitual era l’abocament incontrolat i les incineradores. Durant aquests anys també varen tenir una gran importància els drapaires que comercialitzaven i valoritzaven metalls, roba usada, ampolles i papers. Les condicions econòmiques del país després de la Guerra Civil varen mantenir aquest hàbit comercial, que no ha deixat d’existir fins fa poc més de vint-i-cinc anys.

Als anys 60 i 70 es varen millorar les infraestructures per la eliminació de residus, es varen crear les primers plantes de compostatge i instal·lacions d’incineració. Cap als anys 80 es va fer la recollida de residus en contenidors, l’últim avanç ha estat la recollida selectiva del vidre, el paper i el cartró.

Però quan s’ha pres consciència de la problemàtica real que pot representar una mala gestió dels residus, inclosos els cadàvers dels animals domèstics, ha estat en els darrers anys, en què s’ha començat a regular d’una manera més estricta.

10

1.3. Consideració jurídica dels animals: béns o éssers vius?

Abans d’entrar a parlar de ple sobre legislació, creiem convenient comentar quina és la

consideració jurídica que reben els animals de companyia.

Segons el Reglament Nº 998/2003 del Parlament Europeu i del Consell del 26 de maig

del 2003, s’entén per “animals de companyia” diferents espècies (gossos, gats, fures,

invertebrats excepte abelles, crustacis, peixos tropicals decoratius, amfibis, rèptils, aus

excepte les de corral i rosegadors i conills domèstics) que acompanyin al seu propietari

o a la persona que se’n responsabilitzi i que no es destinin a operacions de venta o de

transmissió de propietat.

De la normativa comentada cal treure la conclusió que en matèria d’animals de

companyia el legislador tendeix a considerar-los com a “éssers sensibles” (aspecte

present a la Llei 22/2003 catalana), si bé això no s’ha traduït en l’adopció específica de

mesures de protecció a nivell estatal, o en un adequat sistema sancionador.

Tradicionalment, els animals de companyia han sigut contemplats pel legislador des

del punt de vista del profit que se’n pot treure per part de l’home; és a dir, se li ha

atorgat protecció quan es troba vinculat en aquest benefici, i se li ha negat en cas

contrari. Així doncs, la conseqüència jurídica que el nostre ordenament ha establert

davant la producció d’un dany a un animal, ha vingut condicionada pel valor d’aquest

animal en el mercat i s’ha imposat, exclusivament, en el cas que hi hagués hagut lesió

efectiva en el patrimoni del posseïdor. Si no existia aquesta lesió patrimonial, qualsevol

acció de maltractament cap a un animal quedava impune.

Ara bé, aquesta opinió queda relativitzada quan s’observa com aquesta consideració

de “cosa o patrimoni” entra en contradicció en determinades prescripcions de la Llei

catalana.

En aquest context, cal fer referència a la regulació que conté la Llei 5/2006, del 10 de

maig, del llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya. En aquesta norma, dins de l’apartat

destinat als béns, es considera la següent menció: “Els animals, que no es consideren

coses, estan sota la protecció especial de les Lleis. Només se’ls hi aplicaran les regles

dels béns en allò que permeti la seva naturalesa”.

És obvi que el legislador ha fet un petit esforç per intentar separar als animals de les

coses, però ja resulta un mal començament que aquesta tasca la dugui a terme dins

d’un article que porta per títol “béns”. Tenint en compte que el precepte considera

béns a les coses i els drets patrimonials i que els animals no són coses , cal preguntar-

se en quina categoria els situa la llei. Com que no sembla lògic que constitueixin drets

patrimonials cal concloure que es troben en una espècie de buit jurídic; en canvi, la

legislació protectora d’animals sí que preveu sanció pel comportament d’una persona

que decideixi maltractar a un gos, encara que sigui el seu propietari, tal com es veu a

l’article 30.2, 30.3.I i 30.4.a de la Llei 22/2003. (Annex 1)

11

1.4. Ètica veterinària: possibles fraus en la gestió dels cadàvers

Segons les normes deontològiques comuns a la professió veterinària que han sigut

aprovades pel Consell de Col·legis de Veterinaris de Catalunya: “El veterinari està

obligat a complir escrupolosament amb les lleis i reglaments en la pràctica concreta de

la seva professió. Així mateix ha de complir en consciència amb els seus deures

professionals”.

Així doncs, com a professionals i com a persones que som, hem de ser honestos amb el

client i mai dur a terme fraus ni trencar el contracte verbal que s’estableix amb el

client al assegurar-li que farem una determinada acció. Un exemple ben clar, i fent

referència al tema del qual tractem en aquest treball, podria ser la possible

preocupació que pot tenir el propietari d’un animal mort al deixar-lo en mans del

veterinari i després de pagar un servei d’incineració; és a dir, posant-nos al lloc del

propietari... “quina certesa tinc de què el veterinari envia realment el cadàver del meu

animal a la incineradora?”

És un pensament que pot passar-li pel cap al client, i és que si el propietari no demana

cap certificació conforme el seu animal ha estat incinerat, aquest mai sabrà del cert si

realment s’ha dut a terme la incineració, o bé el veterinari li ha cobrat uns diners per

un servei que no s’ha produït i el cadàver ha sigut destinat a altres possibles llocs més

econòmics o inclús en abocadors il·legals...

Per aquest motiu, una manera d’acabar amb la inseguretat que pot tenir el client en

aquest aspecte, és convenient seguir un sistema en el que el cadàver de l’animal va

dins una bossa amb la seva corresponent identificació mitjançant un codi de barres; de

manera que quan l’empresa incineradora rep el cadàver, pot llegir tota la informació

de l’animal en qüestió i, un cop finalitzat el procés d’eliminació d’aquest, envia una

carta al propietari certificant-li la incineració de la seva mascota. (Annex 32)

Aquest és un sistema que porten a terme bastants clíniques veterinàries i que ajuden a

respondre als clients a no tenir aquests dubtes; ara bé, la nostra obligació, apliquem o

no aquest sistema, és la de complir el contracte verbal que establim amb el propietari

de l’animal al cobrar-li un servei com pot ser la incineració, encara que no hi hagi cap

document que ho justifiqui, no pel simple fet de poder ser denunciats en cas que surti

a la llum el frau, sinó per la pròpia ètica que ens correspon com a professionals.

Però, un cop el client rep el certificat d’incineració... “quina certesa tenim que el seu

animal ha estat incinerat de manera individual i rep les seves cendres únicament, en

cas que hagi contractat aquest servei, i no ha estat incinerat de forma col·lectiva

rebent cendres que no són seves?” És, en part, per donar més seguretat al client, que

la majoria d’incineradores deixen presenciar en tot moment la incineració individual,

des que arriba fins que surten les cendres. Però tal com comentàvem, com a

professionals hem de saber el que és correcte i no cometre fraus.

12

1.5. Destinació dels cadàvers

Un cop s’ha produït la mort d’un animal ens hem de plantejar quines són les destinacions possibles no només per a donar un final digne a la mascota, sinó que és una qüestió de salut pública recollida a la normativa vigent. Els veterinaris hem de ser-ne conscients i hauríem de saber quines possibilitats hi ha per tal de poder informar als clients. 1.5.1. Drets de tinença dels cadàvers d’animals És fonamental que el veterinari conegui que el propietari disposa del dret exclusiu del destí del cos del seu animal ja que la tinença d’un animal de companyia és considerada una forma de propietat privada, per la qual cosa té dret a decidir el seu destí. Ara bé, quan un animal mor a una clínica veterinària i els propietaris de l’animal no hi són presents, el veterinari es troba amb la responsabilitat d’assumir la custòdia d’un cadàver que no li pertany, i mantenir el cos fins que pugui contactar amb el client degut a que el veterinari no té el dret de decidir què s’ha de fer del cadàver, a no ser que es tracti d’un animal que presenti una de les malalties de declaració obligatòria, en què el veterinari haurà de decidir quina és la millor forma d’eliminar-lo en vistes de preservar la salut pública. És important que el cos de l’animal es mantingui de tal manera que es minimitzi l’alteració deguda a l’autòlisi post-mortem, per tant tenim la opció de refrigerar-lo o bé de congelar-lo. Lògicament, l’alteració serà major si el refrigerem, de totes maneres serà la forma més adient si existeix la possibilitat de contactar amb els propietaris en un breu període de poc temps ja que en cas de que s’optés per la necròpsia seria d’elecció. La congelació permetrà mantenir el cadàver, i per tant seria la opció a escollir si s’hagués de mantenir més temps, però en canvi cal tenir en compte que la congelació és inadequada pels estudis histològics i microbiològics de la necròpsia.

Així doncs, és evident que els animals són una forma de propietat privada, la qual no s’acaba amb la mort de l’animal, per tant només el seu amo podrà determinar què és el que vol fer amb el seu animal. 1.5.2. Necròpsia Comprèn l’examen del cadàver sencer, tant externament, com també de les vísceres que contenen les 3 cavitats del cos: cap, tòrax i abdomen.

Els propietaris de l’animal tenen el dret de demanar que es realitzi la necròpsia per tal de determinar-ne la causa de la mort. En cas de què s’hagués mort a la clínica o per algun procediment veterinari, el client podria prendre mesures legals si sospita que s’hagués produït com a conseqüència d’una negligència professional.

També és important tenir en compte que depenent de la gestió o conservació que fem com a clínics amb el cadàver, pot quedar inviable la possibilitat de fer una necròpsia per determinar la causa de la mort; per tant, tal com hem s’ha esmentat anteriorment,

13

en cas de voler fer necròpsia el cadàver no ha de ser congelat, sinó refrigerat per no destruir els teixits i impossibilitar un possible estudi histològic. La necròpsia, però, només pot ser realitzada si el propietari firma una autorització i, per tant, dóna el seu consentiment explícit. També hi ha la opció que el propietari doni el cadàver per a que pugui ser usat amb finalitats educatives i pel coneixement científic.

Però en cas de què el propietari doni al veterinari la lliure disposició del cos de l’animal però no autoritzi per escrit la necròpsia, és preferible no realitzar-la, ja que s’ho podria repensar i reclamar el cadàver un altre cop, i en aquest cas la visió del cos necropsiat podria causar-li un xoc emocional. És evident, per tant, que al realitzar una necròpsia sense l’autorització explícita s’està duent a terme una il·legalitat que donaria molts arguments al propietari en cas que volgués portar-lo a judici.

Ara bé, en cas que el client no vulgui realitzar la necròpsia únicament pel cost econòmic que suposa, és bona idea oferir fer-la de manera gratuïta havent-ho acordat amb el propietari, apel·lant al coneixement científic que aporta aquest procediment. 1.5.3. Com podem eliminar els cadàvers? Com a veterinaris és important que coneguem les diferents possibilitats que hi ha a la hora de desprendre’s d’un cadàver, i encara més important que aquesta informació la sapiguem transmetre als propietaris, per tal que puguin elegir bé quin és el destí final que prefereixen per la seva mascota. Si el propietari ha decidit no realitzar la necròpsia, té les següents possibilitats:

- Incineració col·lectiva i eliminació de les cendres - Incineració individual i recuperació de les cendres pel propietari - Sepultura del cadàver en cementiris d’animals autoritzats

Malauradament, per desconeixement o per no voler assumir el cost d’aquests serveis, hi ha propietaris que decideixen desfer-se de les seves mascotes seguint algun d’aquests procediments.

- Deposició controlada de residus no especials - Sepultura per part del propietari

A continuació parlarem de cada un d’aquests possibles destins pel cadàver, però sobretot donarem més importància a la incineració i a la sepultura en cementiris autoritzats, ja que són els mètodes més adients.

a) Incineració individual o col·lectiva

Tradicionalment, els forns crematoris han estat dedicats a prestar serveis als residus

carnis d’escorxadors i als cadàvers dels éssers humans. Aquesta nova tendència en el

món de les mascotes està empenyent a molta gent a entregar els seus cadàvers als

veterinaris per tal que aquests es desfacin d’ells d’una forma més higiènica. No

14

obstant, hi ha qui prefereix guardar les cendres del seu animal o qui opta per enterrar-

lo a un cementiri i poder-lo visitar quan ho desitgi.

La cremació és l’operació més recomanada pel fet que elimina un problema higiènic i

sanitari. Amb la incineració s’eviten possibles focus d’infecció, contaminació d’aigües,

etc. Un cop mort l’animal, el propietari pot deixar la gestió en mans del seu veterinari,

o bé pot posar-se en contacte personalment amb una empresa professional o trucar

perquè vagin a recollir-li les restes de l’animal i després li tornin les cendres en una

urna.

La incineració significa la reducció a cendres d’un determinat material obtingudes a

partir d’una reacció química de combustió. Durant aquest procés es produeixen tota

una sèrie de gasos de combustió i cendres; per tant, la incineració és una font de

contaminació de l’atmosfera, i així queda registrat a la Llei 34/2007, que té com a

objectiu l’establiment de mesures de prevenció, vigilància i reducció de la

contaminació atmosfèrica amb la finalitat d’evitar o disminuir els danys que puguin

causar a les persones, medi ambient i altres bens de la naturalesa; hi consta la

incineració d’animals morts com a una de les activitats potencialment contaminants

de l’atmosfera.

Les finalitats de la incineració són la reducció del volum dels residus, la disminució del

risc, la captura, la destrucció de substàncies nocives i la recuperació d’energia,

minerals i el contingut químic d’algunes fraccions de residus.

Els incineradors i les plantes d'incineració es dissenyen per poder tractar un tipus o una

gamma determinada de residus de manera específica.

Aquestes instal·lacions de tractament de residus, hauran de complir els següents

requeriments:

- Disposar d’un llibre oficial de control dels residus on s’ha de registrar

tota l’activitat de la instal·lació encarregada de tractar aquests residus, i

que ha d’estar a disposició de les autoritats competents.

- Trametre les dades dels residus tractats, mensualment, a l’Agència de

Residus de Catalunya, tant pel que fa a la seva procedència com a la

quantitat d’aquests.

Segons la voluntat del propietari, la incineració serà:

- Individual els amos de l’animal rebran les cendres en una urna i un

certificat de cremació individual.

La incineració dura unes 2-3 hores arribant a una temperatura entre 900

i 1100 ºC, i en la majoria d’incineradores es permet al propietari ser-hi

present duran el procés.

Per fer-nos una idea de la quantitat de cendra que s’obté del cadàver,

un cos de 60 kg, produiria aproximadament un quilo i mig de cendres.

15

- Col·lectiva es porta a terme amb varis animals junts i les cendres

aniran destinades a una empresa autoritzada d’eliminació de residus,

que seran sobretot abocadors.

Les plantes incineradores poden ser de diferents tipus; al DOGC trobem un exemple de

les instal·lacions d’una planta incineradora. (Annex 2)

Exemples d’incineradores de Catalunya

- Can Canet – SEIACO, S.A. (08420 Canovelles - BARCELONA) – tel. 93 846 42 92

Can Canet - SEIACO, S.A., posa a disposició un servei de incineració d’animals de

companyia, d’acord amb la normativa vigent i aprovat pel Departament de Medi

Ambient i la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya; amb Codi de Gestor de

Residus E-564.98 i Codi de Transportista T-1302.

Dins d’aquest servei disposen de les dues modalitats; incineració individual i

incineració comunitària. La incineració es porta a terme en un forn crematori preparat

per aquesta finalitat, essent possible la recuperació de les cendres si és el desig del

client.

Aquest servei cobreix les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

SEIACO-Can Canet és una empresa amb certificat ISO 14001:1996 per LGAI de sistema

de gestió mediambiental en el desenvolupament d’activitats de incineració d’animals

morts, el qual ens assegura que l’empresa compleix la norma mediambiental. Es tracta

d’una norma genèrica aplicable a tot tipus d’organització en qualsevol sector

industrial; creada per la ISO “International Organization for Standarization” i basada en

tres conceptes principals: millora continua, compliment de les regulacions ambientals i

compromís social.

Amb la “incineració individual” el client té l’oportunitat d’assistir durant el procés, a

més de la recuperació de les cendres en unes urnes adequades. En canvi, la

“incineració comunitària” es realitza de forma periòdica amb el conjunt d’animals

recollits.

A més, posen a disposició dels seus clients un servei de recollida de cadàvers a

domicili.

Figures 1 i 2. Les empreses que es dediquen a la incineracó individual ofereixen una àmplia

gamma d’urnes a escollir

16

Els preus que ofereixen pels particulars, en funció del servei, són els següents:

Incineració Individual 200 €

Incineració Comunitària 70 €

Desplaçament (vàlid fins a 30km) 28 €

- Mas Carol – INNOVET-98, S.L. (08213 Polinyà – BARCELONA) – tel. 93 713 22 70

Mas Carol, localitzada a la comarca del Vallès Oriental, dóna nom a una de les moltes

residències canines que existeixen, però destaca pel servei d’incineració que incorpora

des de l’any 2000. El seu servei ofereix elegir entre incineració individual o col·lectiva, i

dóna la possibilitat als seus clients de presenciar la incineració individual del seu

animal.

La incineració es porta a terme seguint les normatives actuals de la Generalitat de

Catalunya, essent Mas Carol (innovet-98, S.L.) una empresa autoritzada per a la

incineració d’animals de companyia amb codi de gestor de residus número E-919.05.

El procediment pot varia segons l’opció que elegeixi el client:

Si elegeix incineració individual, les cendres s’entreguen a la seva clínica junt amb

el certificat d’incineració individual. En cas que vulgui assistir a la cremació només

cal posar-se en contacte amb ells. A més, tenen una llista a la seva pàgina web on

mostren els models d’urna que pot escollir el client i el preu de cada una; trobem

un ventall d’urnes que va des de les de fusta, passant per les biodegradables i fins

a diferents figures de bronze, amb preus que oscil·len des dels 20€ fins als 80€ per

urna.

Si elegeix incineració col·lectiva, cal omplir el formulari de sol·licitud de certificat

de la web de Mas Carol, adjuntant el codi d’identificació que li hauran lliurat en el

veterinari, de manera que el client pugui rebre un certificat d’incineració

col·lectiva.

Incineració Individual: tal com es veu a la taula, els preus varien en funció del pes de

l’animal; també ens han comentat quin és el cost que carreguen als veterinaris.

Pes animal Preu client Preu veterinari

< 10 kg 230 € 145 €

10 - 40 kg 255 € 155 €

> 40 kg 280 € 165 €

Taula 2. Preus de Incineració Individual en funció del pes de l’animal i la persona sol·licitant del servei de l’empresa INNOVET-98 S.L.

Taula 1. Preus de les incineracions i del

transport que ofereix l’empresa SEIACO, S.A.

17

Incineració col·lectiva: en aquest cas té un cost de 145 € i no permet recollir les

cendres ni assistir en el moment de la cremació, a diferència de la individual.

Disposen, també, d’un servei de transport i recollida del cadàver; però el preu varia molt segons la zona.

Altres empreses incineradores de l’Estat Espanyol

- Hasdescan (28609, Sevilla la Nueva – MADRID) – tel. 91 813 05 69

- Duin (31839, Arzibu – NAVARRA) – tel. 94 846 00 34

- Cremascota S.L. (28923, Alcorcón – MADRID) – tel. 91 644 18 77

- Centro Canino Las Torres (47930, Méntrida – TOLEDO) – tel. 678 787 533

- Prinascan (33201, Gijón – ASTÚRIES) – tel. 98 516 99 86

- Beti Zurekin (20105, Ergobia Astigarraga – PAÍS BASC) – tel. 94 333 42 99

- Cremamur Levante, S.L. (30564, Lorquí – MURCIA) – tel. 96 830 12 40

- Don Animal (28500, Rincón de la Victoria – MÀLAGA) – tel. 95 297 16 63

- INECO (17421, Riudarenes – GIRONA) – tel. 625 379 894

- La Pinada (46160, Llíria – VALÈNCIA) – tel. 96 213 45 92

- Jardí mortuori del Baix Camp (43330, Riudoms – TARRAGONA) – tel. 97 775 36 16

- Residència canina Font Galí (08784, Piera – BARCELONA) – tel. 902 10 23 89

b) Sepultura dels cadàvers en cementiris autoritzats

Tot i que la incineració és el mètode més segur d’eliminació de cadàvers, si el propietari descarta aquesta opció i opta per enterrar el seu animal, ha de tenir constància que existeixen instal·lacions especials i perfectament acords amb la llei que ofereixen a la mascota un lloc de decans per tota la vida, donant la possibilitat al propietari de què vagi a visitar la tomba del seu adorable company. Aquesta opció seria molt més acceptable que la costum que tenen els amos d’enterrar pel seu compte i en qualsevol lloc el cadàver de la seva mascota, posant així en perill el medi ambient.

En la majoria de cementiris autoritzats és imprescindible entregar un certificat veterinari a l’Ajuntament del municipi on pertany el cementiri en qüestió, conforme l’animal no ha mort a conseqüència d’una malaltia infecto-contagiosa, ja que en cas que es donés aquesta possibilitat el cadàver hauria de ser destruït de manera que no pugui transmetre la malaltia.

18

Cal destacar, en aquest apartat, la creació d’un parc-cementiri a la província d’Alacant, anomenat “El valle de las mascotas”. Es tracta d’un projecte premiat per la Fundació Manuel Peláez a través dels premis “Emprendeaventura” de Fundesem, el qual planteja crear un espai de pau, tranquil·litat i bellesa enmig de la naturalesa; “un lloc obert on els usuaris puguin visitar la seva mascota i passar el dia en les instal·lacions”. El propietari de l’animal podrà gaudir dels jardins, zones verdes, àrees de descans, murals artístics , una galeria museu, cafeteria i inclús botiga de records. (Annex 3)

Exemples de cementiris per animals de Catalunya

- L’Última Llar (43200 Reus - TARRAGONA) – tel. 97 775 36 16

És la primera instal·lació de Tarragona dedicada a oferir serveis de sepultura per

animals. Aquest cementiri es va obrir el 1997, i posteriorment, a l’any 1999, va

incorporar un forn incinerador d’animals.

Compleix la normativa vigent i està aprovat pel Departament de Medi Ambient i la

Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya; amb Codi de Gestor de Residus

E-982.07 i Codi de Transportista T-3093.

Entre els serveis que ofereix, existeix la possibilitat de incinerar l’animal, enterrar-lo en

una fosa individual o bé en una fosa comú (el més sol·licitat).

Segons el director tècnic, Román Casanova, “a l’Última Llar hi ha cabuda per tot tipus

d’animal domèstic, ja sigui incinerat o sense incinerar”.

Els preus dels serveis varien des de 55 € fins als 300. La sepultura més cara, la fossa

individual, és de lloguer i la quota és anual. La fossa comú, on s’enterra més d’un

animal, només es paga una vegada.

Degut a l’absència d’aquesta informació a la web, hem contactat amb l’empresa per

tenir més detallats els preus que han de pagar els clients si hi porten personalment

l’animal, ja que en cas que sigui a través d’un veterinari els preus variaran:

Incineració

En el cas de la Incineració individual, el preu varia en funció de la mida de l’animal.

En tots els casos, el preu ja inclou la urna i la cendra personal de la mascota.

Pes animal Preu (inclou la urna + cendra)

1 – 10 kg 103 €

10 – 35 kg 112 €

35 – 60 kg 118 €

> 60 kg 130 €

Taula 3. Preus a particulars per la Incineració individual de

llurs mascotes a L’Última llar, en funció del pes de l’animal.

19

Pel que fa a la Incineració col·lectiva, el preu és de 55 € i les cendres són abocades

en una fossa comuna.

Cementiri de cadàvers

La sepultura de cadàvers individual també té un cost variable en funció de la mida

de l’animal, tot i que no ens han especificat quin rang de pes (kg) inclou cada una

d’aquestes 3 classificacions. A la fossa individual es col·loca un monòlit amb una

placa identificativa, en la que el propietari pot ficar una inscripció i la fotografia de

la seva mascota. Tal com veiem, cal pagar una quota anual de manteniment.

Al tractar-se de fosses individuals, s’ha de pagar una quota de manteniment cada

any; per la qual cosa la majoria de propietaris opten per la sepultura de cadàvers

col·lectiva, la qual té lloc en fosses comunes i només s’ha d’abonar 55 € sense haver

de pagar quota anual. Per tant, es pot apreciar que el preu és el mateix tant per la

incineració col·lectiva com per la sepultura col·lectiva, ja que en ambdós casos les

cendres o els cadàvers, respectivament, van a fossa comuna.

Ara bé, “l’Última Llar” ofereix encara una altra possibilitat als seus clients, que

consisteix en un Cementiri de cendres, que en el cas de ser individual tindrà un preu de

79 € + 20€ anuals de manteniment en fossa individual; i si es prefereix col·lectiu, el

cost és de 55€, el qual ja entra dins de la incineració col·lectiva, i no s’haurà d’abonar

cap quota anual al tractar-se de fossa comuna.

També disposen d’un servei de recollida del cadàver a domicili a tot Catalunya, però

aquest varia el preu en funció de la zona; tot i que ens han comentat que la majoria de

propietaris opten per viatjar amb el seu animal fins al centre, ja que tenen l’opció de

presenciar en tot moment la incineració individual o la sepultura de la seva mascota. (Annex 32)

Mida animal Preu Manteniment

molt gran 319 € 58 €/any

gran 233 € 45 €/any

petit i mitjà 188 € 34 €/any

Taula 4. Preus de la sepultura individual pels

particulars en funció de la mida de la seva mascota.

20

- The Loved Ones (08620 Sant Vicenç dels Horts - BARCELONA) – tel. 93 656 05 02

Es troba situat a Torrelles de Llobregat, a 15 minuts de Barcelona. És una de les

empreses de sepultura d’animals més antigues de Catalunya, fundada l’any 1972.

Aquest cementiri, on les sepultures són individuals i es van renovant anualment, s’han

enterrat inclús primats.

Aquesta empresa deixa ben clar a la seva web que per tal de poder enterrar la mascota

en el seu cementiri, l’ajuntament de Torrelles de Llobregat demana un certificat

veterinari per tal de demostrar que l’animal no conté cap malaltia infecciosa; a més,

s’ofereix ella mateixa per tramitar el segellat del certificat amb l’Ajuntament, sense cap

cost addicional pel particular.

Ens han comentat que en els últims anys han augmentat les sepultures de serps,

iguanes, camaleons, tortugues i altres exòtics. I com a curiositat, tenen un

impressionant panteó que rendeix homenatge a “Dan”, un pastor alemany que va

col·laborar amb els bombers i la policia de Barcelona salvant a 65 persones víctimes

d’incendis i altres catàstrofes; va ser enterrat el 1980, i des de llavors rep nombroses

visites cada any.

Cementiri

Tal com hem dit, totes les fosses o nínxols són individuals. A simple vista és molt

semblant a un cementiri per persones, ja que disposa tant de nínxols a la paret com de

fosses al terra. El preu anirà en funció de la fossa o nínxol que el client elegeixi, i inclou

l’enterrament, la mà d’obra i el lloguer fins el 31 de desembre de l’any en curs.

També hi ha uns nínxols petits vàlids tant per petites mascotes (hàmsters, ocells,

conillets, etc.) com per enterrar les cendres de la incineració individual.

Bàsicament es diferencien dos tipus de nínxols: els petits van destinats a espècies com

poden ser els ocells, hàmsters, iguanes, etc; i després trobem els nínxols grans o inclús

Tipus Preu Lloguer anual

Nínxol petit 90 € 10 €

Nínxol gran 190 € / 260 € / 330 € 65 €

Figura 3. Imatge dels nínxols

individuals.

Taula 5. Preus a clients per la sepultura individual i la quota

anual.

21

fosses al terra, que són mida única però difereixen en el preu en funció de la qualitat o

localització. Tots ells tenen un lloguer anual que també variarà segons si es tracta de

nínxol petit o gran.

Aquests preus només són per particulars, ja que serà el propietari qui viatjarà fins al

lloc amb el seu animal per tal de poder escollir el nínxol que vol i presenciar la

sepultura; així doncs, no realitzen transport a domicili.

Aquest cementiri es diferencia de l’anterior, i bàsicament de la tota la resta, per dos

aspectes principals:

- no realitzen sepultura col·lectiva i, per tant, no disposen de fossa comú.

- no realitzen ni incineració individual ni col·lectiva.

És, per tant, un cementiri única i exclusivament amb nínxols individuals.

Altres cementiris (+ incineració) d’animals de l’Estat Espanyol

- El Último Parque (28500, Arganda del Rey - MADRID) – tel. 91 459 00 00

- Servei Mascota Domingo López (43460 Alcover - TARRAGONA) – tel. 687 432 158

- S.E.N.A. S.L. (46920, Mislata – VALÈNCIA) – tel. 96 383 00 62

- Can Yupi S.A. (46006, València - VALÈNCIA) – tel. 637 53 75 34

- Centro Canino Sa Roca (50193, Peñaflor de Gallego - ZARAGOZA) – tel. 97 615 42 20

- Saservi 21 (15707, Santiago de Compostela – A CORUÑA) – tel. 686 48 26 88

- Ipa (03150, Dolores - ALICANTE) – tel. 96 572 65 37

- La Casa de Noé (46530, Pucol - VALÈNCIA) – tel. 649 54 23 64

- Cadáveres Animales Graycon (47012, Valladolid - VALLADOLID) – tel. 98 320 59 67

c) Tanatoris per a mascotes?

A Espanya, on més de 20 milions de mascotes conviuen amb les famílies, existeixen

incineradores i cementiris per animals, però, com a curiositat, també es pot trobar

alguna empresa més sorprenent: els tanatoris per a mascotes.

- Cremamur Levante, S.L. (30564, Lorquí – MURCIA) – tel. 96 830 12 40

Cremamur Levante S.L., localitzada a Múrcia, és la primera empresa d’Espanya que ha

incorporat un tanatori. Es tracta d’una sala que reuneix les condicions d’espai, intimitat

22

i confort necessàries perquè el propietari pugui acomiadar la seva mascota com es

mereix abans de la incineració.

Ricardo Zambudio, director de l’empresa, explica que el més comú son els gossos i els

gats, tot i que la seva empresa ha incinerat ocells, lloros, un cocodril i fins i tot un lleó

procedent d’un circ. Zambudio ha explicat que la idea de construir el tanatori on es

pogués vetllar a les mascotes va sorgir quan ell i els seus socis es van donar compte de

què els propietaris patien molt a l’acomiadar-se i van decidir habilitar una sala per a

què poguessin donar l’últim adéu a les seves mascotes en la intimitat.

“Vimos la necesidad que había de un lugar como éste ante el dolor de la gente que no

tenía un lugar donde velar a su mascota y despedirse dignamente” diu Zambudio.

A la sala del tanatori hi ha un sofà, dos seients, mocadors de paper i una vitrina de

cristall on es diposita la mascota.

Aquest servei el poden sol·licitar tant els propietaris que vulguin recuperar les cendres

de l’animal, com els que no; i segons ens han comentat, el preu per utilitzar la sala

tanatori i presenciar la incineració és de 40 €. (Annex 4)

- Beti Zurekin (20105, Ergobia Astigarraga – PAÍS BASC) – tel. 94 333 42 99

Beti Zurekin és un altre d’ells. Situat a Guipúzkoa, aquest tanatori-crematori per a

mascotes va ser inaugurat el 2007 i realitza serveis per tot Espanya, però sobretot al

País Basc. Els ideòlegs i gerents d’aquesta especial empresa són Javier Rivero y la seva

esposa Cristina, que també són criadors de gossos de raça. L’amor pels animals i la

necessitat de què tinguin un final digne ha portat aquesta parella a crear unes

instal·lacions per facilitar el dol als que perden més que una mascota.

Segons Rivero, a Beti Zurekin “la mascota és considerada un més de la família, i no

volem veure-la tirada en un abocador o algun lloc pitjor. Els propietaris agraeixen molt

que hi hagi un lloc d’aquestes característiques.”

Per això no només ofereixen incineracions individuals i col·lectives, sinó que també

ofereixen el servei de tanatori, per a què els propietaris puguin vetllar al fidel amic.

Rivero diu que “els tanatoris per persones i els tanatoris per animals no es diferencien

en res més que en els seus clients: uns són persones i els altres, mascotes”.

En altres paraules, es pot fer exactament el mateix que quan es mor un ésser estimat:

“Nosaltres oferim anar a recollir el cadàver a la casa o a la clínica, traslladar-lo al

crematori amb un vehicle autoritzat i preparar-lo per a que els seus propietaris puguin

vetllar-lo. Després l’incinerem i fem l’entrega de les cendres”, comenta Rivero.

23

Tal com es pot llegir en l’entrevista adjuntada al final del treball, les característiques

tècniques d’un tanatori d’animals són pràcticament les mateixes que les dels humans. (Annex 5)

d) Deposició de residus no especials La realitat és que no tots els cadàvers de les mascotes són incinerats o enterats en cementiris autoritzats, sinó, que per desconeixement o per no voler assumir les despeses de les ocpcions comentades, alguns propietaris acaben llençant els cadàvers a les escombraries tot i estar infringint la legislació.

Aquesta pràctica està estesa sobretot en petits animals com poden ser hàmsters, ocells, tortugues, etc.; ja que no impliquen un lligam afectiu tant gran com en gossos i gats.

Un exemple d’aquesta infracció per part de comerciants el trobem publicat al diari “El Mundo” , en una notícia del 2009, on s’explica que els botiguers d’animals de les Rambles llencen els animals que se’ls moren a les escombraries. (Annex 6)

També trobem un cas molt recent, aparegut també a TV3, en què s’ha descobert un abocador-cementiri de gossos a Montcada i Reixac amb diferents gossos de caça morts en avançat estat de descomposició. (Annex 7)

e) Sepultura per part del propietari Aquesta opció no és vàlida, ja que únicament es poden dipositar els cadàvers en cementiris autoritzats amb aquesta finalitat. Malgrat tot, val la pena parlar-ne perquè és una pràctica freqüent sobretot en persones que tenen algun terreny, ja sigui un camp o un hort en zones agrícoles, o un jardí en urbanitzacions i zones poblades. En gossos sol ser poc freqüent degut al forat de mida considerable que caldria excavar per enterrar-lo bé, però sí que és comú enterrar pel propi compte qualsevol animal de companyia de mida petita com pot ser el canari, el hàmster, o un conill, per posar exemples. De fet, la sepultura dels animals domèstics per part del propietari no és del tot il·legal, ja que, segons la normativa europea, l’autoritat competent de cada estat membre podrà autoritzar l’enterrament dels animals de companyia en alguns casos en concret.

En l’apartat d’annexes d’aquest treball hi podem llegir una petició d’uns propietaris de diversos animals que han fet a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu; els quals han estat enterrant els seus animals pel seu compte durant anys, fins que un dia són acusats per les autoritats del seu Estat sobre aquest delicte. Ells redacten aquesta petició acollint-se a l’article 24 del Reglament (CE) Nº 1774/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 33 d’octubre de 2002, pel qual s’estableixen les normes

24

sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà, on es fa l’afirmació esmentada anteriorment sobre l’enterrament dels animals de companyia. Ara bé, aquest Reglament a dia d’avui està derogat pel Reglament (CE) Nº 1609/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre del 2009, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà. El Parlament Europeu va respondre que és l’autoritat competent de l’Estat qui ha de garantir que aquests enterraments es produeixen sense que suposin un risc de disseminació de malalties, sense causar cap perjudici per la salut humana i animal, i sense contaminar les aigües ni el medi ambient; però no ho prohibeix explícitament. (Annex 8)

Per tant, més que prohibir, la responsabilitat de les autoritats competents en la gestió de cadàvers consisteix en assegurar que es compleixen una sèrie de requisits tals com:

- Que l’enterrament es fa a una profunditat suficient que garanteixi que cap animal carronyer podrà excavar fins a trobar el cadàver.

- que l’animal mort no tenia cap malaltia contagiosa susceptible de causar zoonosis a l’home o d’infectar altres animals.

- que no hi ha aqüífers propers que es puguin contaminar.

- que el lloc on s’ha enterrat sigui una zona remota; això significa que ha de ser una zona on la densitat de població d’animals de l’espècie del cadàver sigui inferior a un cert nivell, per tal d’evitar així la disseminació d’epidèmies.

Tot i que la llei no ho prohibeixi explícitament, trobem que aquesta pràctica és molt poc aconsellable ja que pot representar un focus d’infecció i la contaminació de les aigües.

1.5.4. Empreses de transport de residus

En el cas que el propietari de l’animal mort decideixi incinerar-lo, el veterinari s’haurà

de posar en contacte amb una empresa de transport autoritzada per l’Agència de

Residus de Catalunya, que transportarà el cadàver a la planta incineradora;

mentrestant, el cadàver es mantindrà en congelació o refrigeració.

Sinó, tal com hem dit, els propietaris també poden contractar que una empresa de

transport els passi a recollir el cadàver al seu domicili.

Segons l’Agència de Residus, els cadàvers d’animals es troben classificats dins l’apartat

“a” que fa referència als “residus sense risc o inespecífics”, i dins aquesta classificació

es trobarien ubicats en el “grup II”, referent “residus que per la serva naturalesa i

composició són inerts o no especials, que no plantegen exigències especials en la seva

gestió fora del centre, però dintre del centre poden ser de risc per malalts amb poques

defenses immunològiques i a més poden provocar fàstic o manies”. (Annex 9)

25

En el moment de recollida del cadàver, l’empresa ha de lliurar una fitxa d’acceptació i

un full de seguiment al veterinari, el qual ha d’indicar quin és el codi del residu, la data,

el vehicle que l’ha recollit, etc. (Annex 10)

Aquest full de seguiment pot ser de dos tipus:

- Itinerant si el vehicle de transport ha de fer aturada a diverses clíniques

veterinàries abans d’arribar a l’empresa incineradora.

- No itinerant si el vehicle de transport va directament des de la clínica fins a

la planta incineradora.

Sovint és la mateixa incineradora, o bé el cementiri d’animals, els que realitzen els transport del cadàver des de les clíniques fins a les seves instal·lacions, o des del domicili del particular. Però també existeixen altres empreses que estan especialitzades sobretot en aquesta fase de transport de cadàvers o altres residus de les clíniques; a continuació veurem un parell d’empreses catalanes d’aquest tipus:

- SERECA-BIO, S.L. (08570, Torelló – BARCELONA) – tel. 902 021 091

És una empresa de serveis que des de 1991 es dedica a recollir animals morts i subproductes carnis, destinats a la destrucció, i transportar-los fins a una planta autoritzada per tractar-los. El 2005 es va ampliar el ventall de serveis i es va començar a recollir també animals de companyia en centres veterinaris, domicilis, etc. Dóna servei a tot Catalunya des de dos centres logístics situats a Torelló (Delegació Barcelona/Girona) i Térmens (Delegació Lleida/Tarragona).

Per assolir aquest objectiu, l’any 2005 es va implantar un sistema de gestió de qualitat i medi ambient, seguint la normativa ISO 9.001 i ISO 14.001.

Sereca-bio, S.L. està autoritzada com a transportista de residus amb el codi T-572 per l’Agència de Residus de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. També està autoritzada com a transportista de subproductes animals no destinats al consum humà amb el codi CAT-T0002 segons el Reglament (CE) 1069/2009 del 21 d’octubre de 2009. D’acord amb aquest reglament, els animals o subproductes són transportats i tractats a l’empresa GREFACSA, autoritzada amb el número oficial CAT-01001 i el codi de gestor de residus E-68.94.

Sereca-bio disposa d’una flota de vehicles autoritzats, i especialment preparats i equipats per a realitzar la recollida i transport d’animals morts, subproductes carnis i animals domèstics.

Figura 4. Logotip ISO 9001 i ISO 14001

26

- INECO, S.L. (17421, Riudarenes – GIRONA) – tel. 625 379 894

Incineracions Ecològiques és una empresa localitzada a Riuderenes (Girona) i dedicada a la recollida i incineració d’animals de companyia. A part, també fan recollida de residus sanitaris a clíniques veterinàries; concretament, fan recollida dels residus dels grups III i IV que són els grups de risc que necessiten mesures especials d’emmagatzematge, transport i tractament:

- Grup III Material tallant o punxant com agulles, fulles de bisturí, vials de vidre, vacunes atenuades i vives, portes, cubres, etc.

- Grup IV - Especials: Envasos buits o plens, caducats o rebutjats de medicaments, anestèsics, kits de laboratori, reactius, formol...

- Citotòxics o Citoestàtics: Envasos de medicaments caducats o no utilitzats per tractaments oncològics.

- Residus de Radiologia: Líquid de revelat, fixadors i radiografies.

A part del servei de recollida de residus, també posen a disposició del client un servei gratuït de gestió dels tràmits administratius necessaris tal com certificat de serveis, alta productor de residus, fitxa acceptació...

D’acord amb la legislació vigent i complint tots els requisits de l’Agència de Residus de Catalunya disposen del Codi de Gestor de Residus E-1102.09 i Codi de Transportista T-2864. A més, fan honor al seu nom essent respectuosos amb el medi ambient complint tots els requisits fixats pel Reglament CE 1774/2002, obtenint de l’Agència de Residus de Catalunya el número oficial de planta incineradora CAT-01002.

Altres empreses transportistes de cadàvers d’animals

Altres empreses catalanes inscrites en l’Agència de Residus de Catalunya i

especialitzades en transport de cadàvers d’animals són les següents:

- Comercia Marco Subirana, S.L. (Taradell - OSONA)

- Dog mansion, S.L. (Torrelameu - NOGUERA)

- Innovet-98, S.L. (Polinyà – VALLÈS OCCIDENTAL)

- Jardí mortuori del Baix Camp, S.L. (Riudoms – BAIX CAMP)

- López Ramírez, Domingo (Vilallonga del camp - TARRAGONÈS)

- Montero Carnerero, Antonio (Viladecavalls – VALLÈS OCCIDENTAL)

- Serv. Int. Animals Companyia, S.A. (SEIACO) (Canovelles – VALLÈS ORIENTAL)

- Servicios Genéticos Porcinos, S.A. (Masies de Roda - OSONA)

27

Servei de recollida d'animals de l'ajuntament de Barcelona

Trucant al 902.226.226 qualsevol ciutadà pot sol·licitar la recollida del cadàver de la seva mascota morta al domicili, però aquest servei no es limita al domicili en si, sinó que també es pot trucar per recollir qualsevol cadàver d’animal a la via pública, etc. Els animals són introduïts en bosses homologades i portats a una incineradora. Aquest servei està dirigit a animals domèstics i no té cap requisit pel que fa a documentació de l'animal. Els animals són recollits en un termini d'una hora després de la trucada. En la següent taula es mostren els preus de recollida de cadàvers en funció del pes de l’animal:

L’horari és de dilluns a dissabte de 8:00 – 13:40 i de 15:00 – 20:40, i diumenges i festius de 8 a 13:40.

Pes animal Preu recollida

< 30 kg 35,51 €

30 – 80 kg 136,56 €

> 80 kg 666,09 €

Taula 6. Preus Ajuntament de Barcelona

28

1.6. Documents per la gestió i transport de residus

Segons la Junta de Residus, a fi i efecte que els residus puguin ser tractats i eliminats en instal·lacions autorizades: “Sempre que un producte residual s’hagi de transportar entre dos parts per via pública, s’ha d’utilitzar el Full de Seguiment. A més, si el titular del punt de destí té personalitat jurídica diferent a la del remitent, prèviament és obligatòria també la complementació de la Fitxa d’Acceptació”.

El productor o posseïdor ha de:

1. Estar donat d’alta al Registre de productors de residus industrials o disposar d’un codi de productor de residus.

2. Caracteritzar el residu, si s’escau, mitjançant un laboratori acreditat per a la determinació de les característiques dels residus.

3. Codificar el seu residu segons el Catàleg europeu de residus (CER).

4. Determinar el destí més idoni i la caracterització segons el Catàleg de residus de Catalunya (CRC).

5. Buscar un gestor al Registre general de gestors de residus que pugui oferir-li aquest tractament.

6. Posar-s’hi en contacte i formalitzar una Fitxa d’Acceptació

7. Portar-la a les oficines de l’Agència de Residus de Catalunya o als Serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge per tal que la segellin.

8. Contractar un transportista del Registre de transportistes de residus.

9. Establir un Full de Seguiment per a cada transport de residus que s’efectuï i exigir la còpia segellada pel transportista i la segellada pel transportista i el gestor, com a garantia de que la gestió s’ha efectuat correctament, o bé comprovar que la recollida s’efectua amb el corresponent Full de Seguiment Itinerant i exigir l’albarà oficial de recollida.

1.6.1. Fitxa d’Acceptació (FA) La Fitxa d’Acceptació és l’acord normalitzat que, per a cada tipus de residu, s’ha de subscriure entre el seu productor o posseïdor i l’empresa gestora escollida. Un cop l’hagin signat, per donar-li validesa es necessita la validació per part de l’Agència de Residus de Catalunya.

Aquesta fitxa s’ha de formalitzar obligatòriament per a la gestió de tots els residus, inclosos els cadàvers d’animals de companyia, i la seva formalització constitueix una responsabilitat compartida entre el productor o posseïdor i el gestor; per tant, va dirigit tant a empreses productores com a empreses gestores de residus.

El productor està obligat sempre a saber quina és la destinació prevista dels residus. Aquest coneixement s’ha d’acreditar mitjançant les corresponents Fitxes d’Acceptació,

29

les quals consten de quatre exemplars; la Junta de Residus, després de comprovar que tant el productor com el gestor compleixen els requisits, posarà el segell a cada exemplar: un se’l quedarà, posarà a disposició del productor i del gestor la còpia corresponent, i farà arribar la última còpia a l’Ajuntament del municipi on estigui ubicada la planta de tractament o eliminació escollida.

Només a partir del moment en què les dues parts signants disposin del seu exemplar degudament segellat per la Junta de Residus, el productor del residu podrà començar a transportar-lo cap a les instal·lacions del gestor acordat.

Aquesta Fitxa d’Acceptació, un cop tramitada, conservarà indefinidament la seva validesa excepte si es dóna alguna de les següents situacions:

Si es modifiquen significativament les característiques físiques o químiques del residu. La Junta de Residus podrà exigir la complementació d’una fitxa d’acceptació diferent per a cada tramesa de residu, quan el procés o l’activitat generadora d’aquest residu sigui essencialment variable pel que fa a la naturalesa de les matèries tractades o a les característiques del propi procés industrial.

Si el gestor perd la seva condició de tal, sigui per caducitat de l’autorització o bé per decisió expressa de la Junta de Residus per motiu del incompliment de les condicions de l’autorització. En cas de transmissió de la titularitat d’un centre gestor de tractament o eliminació de residus, les fitxes d’acceptació signades per l’antic titular s’entenen subrogades en el nou titular.

En el cas que es doni algun d’aquests casos, serà necessari formalitzar una nova Fitxa d’Acceptació seguint el mateix procediment. (Annex 10) 1.6.2. Full de Seguiment (FS) El Full de Seguiment és el document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut.

La utilització del Full de Seguiment requereix, com a condició imprescindible, la formalització prèvia d’una fitxa d’acceptació, ratificada per la Junta de Residus tal com s’ha explicat en el seu corresponent apartat, en la qual quedi constància del destí final acordat per aquell residu en qüestió.

Per tant, tot transport de residus industrials s’ha d’acompanyar d’un Full de Seguiment acreditatiu, que consta de cinc exemplars, un original i quatre autocopiatius: dos per al productor o posseïdor, un per al transportista, un per al gestor i un per a la Junta de Residus. Aquest Full de Seguiment es lliurarà a tothom que ho sol·liciti en representació de qualsevol empresa inscrita a la base de dades de la Junta de Residus; caldrà identificar-se convenientment i s’anotarà a qui es lliura cada un d’ells.

El procediment a seguir amb el Full de Seguiment és el següent:

1. A l’hora d’efectuar un transport de residus, el productor o posseïdor ha d’emplenar i signar correctament el Full de Seguiment.

30

2. Quan el transportista reculli el residu, el productor li farà signar tots els exemplars del Full de Seguiment, es quedarà amb el primer exemplar i li’n lliurarà els restants.

3. Durant el transport, el transportista portarà en el vehicle corresponent els quatre exemplars restants.

4. A l’entrada de la planta del gestor, un cop comprovada i mostrejada la càrrega, aquest signarà i segellarà els quatre exemplars i es quedarà amb el que li correspon i els de la Junta de Residus i el productor.

5. El transportista es quedarà amb l’exemplar que li correspon.

6. El gestor enviarà al productor el segon exemplar que li pertoca en un termini inferior a 10 dies i trametrà mensualment a la Junta de Residus.

1.6.3. Full de Seguiment Itinerant (FI)

En el cas de la “recollida itinerant”, de la qual s’ha parlat en l’apartat d’empreses transportadores de residus, existeix un model de Full de Seguiment Itinerant: “La recollida de residus rep el qualificatiu d’itinerant quan és realitzada per un mateix vehicle a diferents centres generadors en un sol trajecte, de manera que el conjunt de productes recollits queda barrejat a l’interior del propi vehicle”.

Així doncs, la recollida itinerant, realitzada amb la finalitat d’obtenir un millor rendiment econòmic en el transport, comporta la barreja indiscriminada de productes diferents; un exemple clar podria ser la pràctica habitual de buidar contenidors instal·lats en els patis de moltes indústries duta a terme mitjançant camions compactadors.

La recollida itinerant només serà permesa quan es donin les següents condicions:

Que els residus recollits siguin exclusivament els anomenats banals o en casos determinats residus molt concrets, a fi de millorar l’agilitat de la gestió d’acord amb les peculiaritats pròpies del sector d’activitat afectat. Podrà aplicar-se sempre que així estigui explícitament aprovat per la Junta de Residus, el model simplificat que implica la utilització del Full de Seguiment especial anterior.

Que cadascun dels generadors o productors servits mitjançant recollida itinerant hagi subscrit individualment un Full de Seguiment amb un gestor de residus comú per a tots, al qual es duguin finalment la totalitat dels residus carregats durant la ruta.

Que el transportista que efectuï la recollida itinerant hagi notificat prèviament a la Junta de Residus la llista de tots els centres generadors servits.

Que l’operació de càrrega dels residus per part d’un vehicle en recollida itinerant s’efectuï amb el consentiment explícit del responsable designat per cada empresa qui, a més, ha de documentar l’entrega del material mitjançant la formalització del Full de Seguiment especial previst a l’efecte.

Que es faci una notificació prèvia a la Junta de Residus degudament justificada, d’aquelles indústries objecte de recollida itinerant, per a les quals, per raó de

31

circumstàncies específiques, siguin previsibles càrregues puntuals, al llarg de la ruta de recollida, superiors a 5 metres cúbics.

El Full Itinerant consta de tres exemplars, un original i dues còpies – destinats al transportista, al gestor i a la Junta de Residus – i adjunt hi ha un talonari de 20 albarans – destinats als productors o posseïdors a qui se’ls recull els residus –.

El procediment a seguir amb el Full Itinerant és el següent:

1. A l’hora d’efectuar un transport de residus, el transportista omplirà segons s’ha indicat anteriorment totes les caselles del FI.

2. Quan el transportista reculli el residu, lliurarà al productor el justificant de lliurament perfectament emplenat, signat i segellat.

3. El productor signarà i segellarà l’anvers del FI a la casella corresponent.

4. Un cop recollits tots els centres productors, el transportista lliurarà al gestor els residus i el FI.

5. El gestor comprovarà si totes les dades contingudes al FI són correctes, signarà i segellarà totes les còpies i retornarà al transportista la que li correspon.

6. El transportista conservarà la seva còpia per al seu registre.

7. El gestor conservarà la seva còpia i enviarà mensualment totes les còpies corresponents a la Junta de Residus.

1.6.4. Justificant de Recepció de Residus (JRR)

El Justificant de recepció de residus (JRR) és l’albarà que lliura el gestor de residus a la recepció de quantitats inferiors a les especificades a l’annex 1 (veure Manual de Gestió de residus als annexes) que no vinguin documentades amb FS o FI.

Consta d’original i dues còpies, adreçades respectivament al productor dels residus, el gestor i la Junta de Residus. El document l’emplenarà el gestor a la recepció dels residus.

Els Justificants de recepció de residus es presenten en forma de talonari, i seran lliurats gratuïtament per la Junta de Residus a tots els gestors de residus autoritzats que ja disposin de l’acta de posada en marxa corresponent. La tramitació únicament consta de la correcta formalització del document, tal com s’ha indicat anteriorment, un cop acceptat el residu a la planta (cada gestor prendrà les mesures oportunes per al control d’admissibilitat de residus) i el lliurament a qui porti el residu de l’exemplar corresponent. L’exemplar per a la Junta de Residus es trametrà mensualment juntament amb els exemplars de FS, FI i el resum mensual d’entrades. Per més informació sobre aquests documents, val la pena consultar el Manual de

Gestió de Residus Industrials a Catalunya. (Annex 10)

32

1.7. Ajuts a la gestió de subproductes animals

El DAMM ha publicat una ajuda per a la millora de la gestió dels subproductes animals

per Ordre AAM/297/2011, de 27 de novembre.

A grans trets l’objecte de l’ajut per a petites i mitjanes empreses agràries és:

- La construcció, adquisició i millora d’equipaments per a la millora de les

condicions de bioseguretat en relació a l’emmagatzematge dels

cadàvers d’animals, modificació d’estructures, canvi d’ubicació, tancat o

dispositius que permetin la manipulació des de l’exterior.

- L’adquisició de contenidors de cadàvers d’animals morts.

- Dispositius de refrigeració per a contenidors de cadàvers d’animals

morts i modernització d’aquests sistemes d’emmagatzematge.

- Construcció de canyets, d’acord amb els requisits d’emplaçament i

autorització que preveu el Reial decret 664/2007, de 25 de maig.

En definitiva, millorar la capacitat tècnica de gestió de subproductes animals no

destinats al consum humà.

També ofereix ajuts a indústries agroalimentàries; a l’emmagatzematge i

processament intermedi de subproductes; i a plantes de transformació, destrucció o

valorització de subproductes. (Annex 11)

33

1.8. Donar de baixa un animal del cens municipal

El cens municipal és un arxiu on es registren tots els animals de companyia del

municipi on resideixen. És obligació dels propietaris de censar els seus animals de

companyia, fer les modificacions corresponents i donar de baixa l’animal quan ja no

resideixi al municipi en qüestió o quan hagi mort.

Per poder censar l’animal cal que prèviament estigui identificat correctament amb un

microxip o amb el sistema reglamentari segons l’espècie.

S’entén com una modificació de dades la variació de qualsevol de les dades que consten al cens municipal sobre l’animal, incloent el canvi de propietari.

S’entén per baixa d’un animal quan canvia de municipi de residència o quan ha mort.

Els tràmits que cal seguir són els següents:

- Comunicació de la baixa en el cens d’un animal domèstic, en model

normalitzat.

- Si la causa de la baixa és per mort de l’animal, cal aportar un certificat

veterinari que ho justifiqui o la fotocòpia del Full d’Incidències que signa

el o la veterinària per donar-lo de baixa a l’AIAC, que és qui tramita el

registre del microxip; es troba a l’article 9 (Material d’Identificació), a

l’apartat 9.4. (Document d’incidències). (Annex 12)

- Si el motiu de la baixa és per canvi de residència a un altre municipi,

caldrà aportar volant d’empadronament de la persona propietària,

emès per l’ajuntament del nou municipi.

34

1.9. Malalties zoonòtiques

Hem cregut oportú explicar algunes de les malalties susceptibles de ser transmeses als humans. Aquestes malalties estan incloses al Reial Decret 617/2007, del 16 de maig de 2007, que a més d’incloure les que afecten als animals de companyia també hi inclou les dels animals de producció. A nivell espanyol s’han de declarar una sèrie de malalties addicionalment a les que ho són a nivell europeu (incloses a l’apartat B d’aquest Reial Decret). (Annex 13)

Les que poden afectar als gossos i gats són les que exposem a continuació:

La Ràbia: aquesta malaltia pertany a les que són de declaració obligatòria a nivell espanyol, però que no existeix aquesta obligatorietat a nivell europeu (apartat B del RD). Els animals que hagin mort o hagin estat sacrificats degut a aquesta patologia hauran de ser incinerats o enterrats de forma adequada, segons el Reglament d’Epizooties de l’Estat Espanyol. Està causada pel virus Lyssavirus, RNA i pertanyent a la família Rhabdoviridae. L’Estat Espanyol es considera lliure d’aquesta malaltia, però no està erradicada a tot el món, i per tant cal declarar-la en detectar-ne un cas. Es caracteritza per agressivitat i sobreexitació a la forma furiosa, o per paràlisi progressiva a la forma muda. Es transmet per mossegada al inocular el virus; però també s’ha comprovat la transmissió aerògena, i és per aquest motiu que no es recomana fer necropsia d’animals sospitosos de tenir ràbia sense prendre precaucions especials.

Carbuncle bacterià o àntrax: també està inclosa a l’apartat B. En manipular el cadàver cal fer-ho amb molta precaució i desinfectar totes les zones i objectes que hagin pogut estar en contacte amb el cadàver. Hi ha diverses opcions a l’hora de destruir el cos de l’animal; es pot fer mitjançant incineració, preferiblement realitzada in situ, però sinó també hi ha la opció d’enterrar-los a dos metres de profunditat i cobrir-los amb calç viva, una tercera opció és la solubilització. Es tracta d’una malaltia causada per un bacteri esporulat, Bacillus anthracis. De manera natural es troba en l’home, però també es pot donar en gos en la seva forma crònica, en la qual veurem edema de faringe i llengua amb descàrrega escumosa i sanguinolenta per la boca. L’home es pot contaminar d’aquests animals infectats. El control de la malaltia bàsicament es d a terme amb higiene i desinfecció de les instal·lacions on hagin estat els animals infectats, tenir cura a la hora de manipular aquests animals, vacunar a les zones endèmiques i destruir els cadàvers dels animals amb els mètodes esmentats anteriorment.

Brucel·losi: malaltia de declaració obligatòria a nivell europeu (apartat A del RD), afecta a gossos, es recomana l’eutanàsia dels animals infectats i la incineració dels fetus i altres estructures resultants de l’avortament. Causada per un cocbacil gram negatiu, Brucella canis. Es troba en qualsevol regió del món. En gossos causa bacterièmia sense febre, mortalitat fetal,

35

avortaments, prostatitis, epididimitis, dermatitis de l’escrot, limfadenitis i esplenitis. A l’home provoca septicèmia amb febre, astènia, insomni, impotència sexual, constipació, anorèxia, cefalàlgia, artràlgies, dolors generalitzats, irritació, nerviosisme i depressió entre d’altres. La transmissió del gos a l’home té lloc sobretot per contacte de l’home amb gosses que han patit avortament. Com a prevenció, caldria aconsellar als propietaris de gossos amb brucel·losi l’eutanàsia i incineració del cadàver.

Pasteurel·losi: Trobem diferents espècies de Pasteurella patògenes pels animals i l’home, però sobretot destaca P. Multocida. És un bacil pleomòrfic gram negatiu. En els animals el trobem formant part de la flora normal, però en situacions de debilitat o estrés pot desenvolupar la malaltia, caracteritzada sobretot per simptomatologia respiratòria. El contagi de l’animal malalt a l’home té lloc sovint per mossegada o esgarrapada, produint des de dolor lleu fins a osteomielitis a l’articulació més pròxima al punt d’inoculació del bacteri. El contagi, però, també es pot donar per via respiratòria o digestiva. El control o prevenció es faria mitjançant l’eliminació de gossos rodamons i la incineració o enterrament en llocs autoritzats dels cadàvers infectats.

Tuberculosi: En els gossos és poc freqüent, però pot produir-se per exposició repetida a humans infectats, o bé per consum de productes contaminats reiteradament. La infecció té lloc via aerògena o via ingestió d’esputs, llet i/o vísceres. Un 75% dels casos estan causats per Mycobacterium tuberculosis i l’altre 25% per M. bovis. El quadre clínic que veuríem en els gossos infectats seria anorèxia, letàrgia, vòmits i leucocitosi. La infecció es troba localitzada sobretot a nivell dels ganglis mesentèrics i els pulmons, tot i que també hi ha la possibilitat de causar úlceres gàstriques i lesions renals. La transmissió de l’animal infectat i l’home pot tenir lloc a través de saliva, tos, femtes i orina. Com a prevenció i control de la malaltia, igual que hem vist anteriorment, es fa sacrificant l’animal i destruint el cadàver de forma segura.

A part d’aquestes, hi ha altres malalties que poden ser transmeses als humans a través de gossos i gats, i per tant, caldrà tenir-ho present a la hora d’eliminar els cadàvers.

També és important tenir present les malalties que poden ser transmeses per l’aigua o els aliments, i en aquests casos caldrà eliminar els cadàvers en zones allunyades de fonts d’aigua potable i aliments, i en llocs controlats per tal d’evitar que es puguin contaminar també les aigües subterrànies.

Malgrat tot, aquest apartat té l’objectiu de parlar de les malalties zoonòtiques més importants, on destaca la Ràbia, el Carbuncle i la Brucel·losi.

36

BLOC 2 _ LEGISLACIÓ

37

2.1. Legislació a nivell europeu (publicada al Diari oficial de la U.E)

Reglament (CE) Nº 1609/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i productes derivats no destinats al consum humà i pel qual es deroga el Reglament (CE) Nº 1774/2002 (Reglament sobre subproductes animals) (Annex 14)

La destinació dels cadàvers dels animals domèstics està regulada per aquest

reglament, el qual estableix una sèrie de normes sanitàries aplicables als subproductes

animals no destinats al consum humà. A continuació resumim el seu contingut fent un

major èmfasi en els apartats que es refereixen al tema que ens ocupa en aquest

treball.

Dins d’aquest reglament hi consten tota una sèrie de consideracions que resumirem

breument a continuació. En primer lloc, exposa que s’ha arribat a la conclusió de que

és essencial que els productes procedents d’animals no aptes pel consum humà

d’acord amb la inspecció animal no han d’entrar a la cadena alimentària. També

exposa que el reglament no ha d’afectar a l’aplicació de la legislació mediambiental

existent ni obstaculitzar el desenvolupament de noves regles de protecció

mediambiental, especialment en matèria de residus biodegradables. Una tercera

consideració inclosa en el present reglament és que els científics suggereixen que la

pràctica d’alimentar una espècie animal amb proteïnes derivades de cossos o parts de

la mateixa espècie representa un risc de transmissió de la malaltia, per la qual cosa

aquesta pràctica quedarà prohibida com a mesura cautelar.

Dins el reglament hi són presents una sèrie de definicions, nosaltres en destaquem la

dels animals de companyia que és definida com a qualsevol animal pertanyent a les

espècies que normalment són criades i mantingudes, però no consumides, pels sers

humans amb finalitats diferents no relacionades amb la ramaderia.

Al capítol I, s’explica com es classifiquen els subproductes animals i els productes

derivats, segons el seu nivell de risc per a la salut pública i la salut animal.

Concretament, a l’article 8 de la secció IV s’indica que els animals domèstics són

classificats dins de material de la categoria 1, els quals hauran de ser recollits,

transportats i identificats sense endarreriments indeguts tal i com indica l’article 12 del

capítol II del Reglament:

S’eliminarà directament com a residu mitjançant incineració sense processament previ o bé després de processar-ho, per esterilització a pressió si així ho exigeix l’autoritat competent.

38

S’eliminarà o valoritzarà, mitjançant coincineració, si és un residu; directament sense processament previ o bé, després del seu processament, per esterilització a pressió si així ho exigeix l’autoritat competent i el marcat permanent del material resultant

Si és diferent del mencionat a l’article 8, lletra a), incisos i) i ii), s’eliminarà mitjançant processament per esterilització a pressió, marcat permanent del material resultant i enterrament en un abocador autoritzat

Si és el mencionat a l’article 8, lletra f), s’eliminarà mitjançant enterrament en un abocador autoritzat

S’utilitzarà com a combustible amb o sense processament previ o bé, s’utilitzarà per a la fabricació dels productes derivats mencionat als articles 33, 34 i 36 i s’introduirà en el mercat segons els esmentats articles

La manipulació o l’emmagatzematge intermedis del material de la categoria 1 només

s’efectuarà en instal·lacions intermèdies de categoria 1.

El material de categoria 1 només podrà ser importat o exportat de conformitat amb el

present reglament.

El Reglament també ens indica que els animals que siguin sacrificats per eradicar una

malaltia epizoòtica, entre d’altres, seran classificats dins la categoria 2. Aquests

s’hauran de manipular i emmagatzemar en instal·lacions autoritzades. Aquest material

haurà de ser recollits, transportats i identificats sense retard.

S’eliminaran directament com a residus mitjançant la incineració en una planta d’incineració autoritzada

Es transformarà en una planta de transformació autoritzada, mitjançant l’aplicació d’un mètode específic i s’eliminarà, finalment, com a residus

Hi ha diversos apartats referents a residus diferents dels animals morts, que no mencionarem pel fet de que no són d’interès en el present treball.

El present reglament indica els procediments de recollida, transport i identificació

(etiquetant-los segons les tres categories). Durant el transport els subproductes i

productes animals han d’anar acompanyats d’un document comercial o amb un

certificat sanitari. Tots els registres dels enviaments hauran de ser conservats.

Per poder enviar subproductes animals i productes derivats, l’estat membre de destí

haurà d’haver-ne autoritzat la recepció de material de les categories 1 i 2, i també de

les proteïnes animals transformades. Els lots dels subproductes animals degudament

identificats es transportaran directament a la instal·lació de destí. Les autoritats

competents dels estats membres es comunicaran mitjançant el sistema TRACES

(TRAde Control and Expert System), que serveix per a seguir-ne el moviment dins la UE

i pels que provenen de l’exterior.

39

A continuació s’exposen una sèrie d’autoritzacions de les diferents plantes i

magatzems.

Aquestes autoritzacions es suspendran immediatament si deixen de complir els

requisits que hagin donat lloc a la seva concessió.

Les plantes intermèdies i d'emmagatzematge de les categories 1, 2 i 3 estaran

subjectes a l'autorització de l'autoritat competent. Per tal de poder ser autoritzades

hauran de complir els requisits que estableix aquest Reglament, l'objectiu és impedir

qualsevol risc de propagació de malalties transmissibles.

Les mesures en matèria d'higiene concerneixen: la naturalesa de les instal·lacions, el

disseny dels locals, la higiene del personal, la protecció contra les plagues (com

insectes, rosegadors i aus), l'evacuació de les aigües residuals, la temperatura de

emmagatzematge, i la neteja i desinfecció dels contenidors i dels vehicles de transport,

amb excepció dels vaixells.

L'autoritat competent ha de controlar regularment aquests establiments. Les

instal·lacions intermèdies s'han de sotmetre a més als controls propis de l'establiment.

Pel què fa a les condicions de les instal·lacions d’incineració i coincineració estan

regulades per la Directiva 2000/76/CE. Tot i que aquesta Directiva no s'aplica a alguns

subproductes animals, la seva eliminació s'efectua acord amb aquest Reglament.

Les instal·lacions de baixa i gran capacitat han d'estar autoritzades per l'autoritat

competent. Utilitzades únicament per a l'eliminació d'animals de companyia morts,

materials de risc especificats o material de les categories 2 i 3, les plantes de baixa

capacitat han de respectar unes exigències estrictes pel que fa al disseny i la neteja de

les instal·lacions, les condicions d'explotació (emissió de gasos, temperatura),

l'abocament de les aigües residuals, els residus (cendres, escòries pesades, pols), el

mesurament de la temperatura i les condicions d'incineració dels materials especificats

de risc. Si no es respecten els requisits vigents se’ls suspendrà l’autorització

immediatament.

Les plantes de transformació de les categories 1 i 2 estaran subjectes a l'autorització

de l'autoritat competent, que validarà i controlarà el procés de fabricació. Per obtenir

aquesta autorització, aquestes plantes han de complir els requisits que estableix

aquest Reglament, que concerneixen a: la naturalesa de les instal·lacions, el disseny

dels locals, la higiene del personal, la protecció contra les plagues (com insectes,

rosegadors i aus), l'evacuació de les aigües residuals, la temperatura

d'emmagatzematge, i la neteja i desinfecció de les instal·lacions i els vehicles.

40

En funció de la categoria dels subproductes animals, es poden utilitzar set mètodes de

transformació. Aquests mètodes, descrits en l'annex V, varien en funció de la dimensió

granulomètrica de la matèria primera, la temperatura assolida en el procés de

tractament tèrmic, la pressió aplicada i la durada del procés. Un d'aquests mètodes és

específic per als subproductes animals derivats del peix. El mètode de transformació 1

s'aplicarà als cadàvers d’animals domèstics, que com hem comentat, estaran

classificats a la categoria1, i ocasionalment, a la categoria número 2.

El mètode de transformació nº 1 està dividit en els següents apartats:

Reducció: si la dimensió granulomètrica de les partícules dels subproductes animals que han de transformar és superior a 50 mm, s'haurà de reduir utilitzant l’equip adequat, calibrant de manera que la dimensió de les partícules després de la reducció no superi els 50 mm. L'eficàcia de l'equip haurà de ser controlada diàriament i s’haurà de fer un registre de les seves condicions. En cas que als controls es detectés l'existència de partícules més grans de 50 mm, s’hauria d’aturar el procés i s'haurien de fer les reparacions necessàries abans de reprendre.

Temps, temperatura i pressió: després de la reducció, els subproductes animals s’han de tractar tèrmicament a una temperatura interna superior a 133 º C a una pressió (absoluta) d'almenys 3 bars produïda per vapor saturat durant un període mínim de 20 minuts. Aquest tractament pot ser aplicat com a procés únic o com una fase d'esterilització anterior o posterior al procés. La transformació es pot dur a terme mitjançant un sistema de pressió contínua o discontínua.

Excepcions relatives a l’eliminació dels subproductes animals

L’autoritat competent podrà decidir, si és necessari, que els animals de companyia

morts puguin ésser eliminats com a residus mitjançant enterrament, els subproductes

animals procedents de zones remotes podran ser eliminats mitjançant incineració o

enterrament in situ.

L’autoritat competent també pot decidir que els cadàvers o subproductes animals

puguin ser eliminats com a residus mitjançant incineració o enterrament in situ en cas

brot d'una de les malalties de la llista A de l'Oficina Internacional d'Epizoòties (OIE),

quan l'autoritat competent denegui el seu transport a la planta d'incineració o

transformació més propera davant el perill de propagar riscos sanitaris o perquè la

capacitat d'aquestes plantes hagi quedat desbordada per l'extensió de l'epizoòtia.

41

Controls i inspeccions

- Controls propis

Els encarregats i propietaris de les plantes intermèdies i de transformació han d'aplicar

un procediment permanent desenvolupat d'acord amb els principis del sistema

d'anàlisi de riscos i punts crítics de control.

Si algun dels resultats de les proves no s’ajusta amb les disposicions, l’encarregat haurà

d’informar a l’autoritat competent, haurà de determinar la causa, paralitzar

l’enviament del material contaminat, incrementar la freqüència dels controls de

producció i ordenar la descontaminació adequada a les instal·lacions.

- Controls oficials

L’autoritat competent farà, regularment, inspeccions i controls a les plantes

autoritzades. La freqüència de les inspeccions es farà segons les dimensions de les

plantes, del tipus de producte que s’hi fabriqui i segons l’avaluació de riscos.

Cada Estat membre elaborarà una llista de les plantes autoritzades i cadascuna rebrà

un número oficial d’identificació.

- Controls comunitaris

Els experts de la comissió podran efectuar controls in situ en col·laboració amb les

autoritats competents dels Estats membres. La comissió informarà a l’autoritat

competent del resultat d’aquests controls.

Importació i trànsit de determinats subproductes animals

Les disposicions aplicables a la importació d’aquests subproductes no seran ni més ni

menys favorables que les que s’apliquen dins la Comunitat.

Només s’importaran productes que provinguin de tercers països que figurin a una llista

actualitzada on s’hi considerin els criteris relatius a la legislació i la situació sanitària del

país. Així mateix, els establiments i plantes que desitgin exportar els seus productes,

hauran de tenir l’aprovació de les autoritats competents dels tercers països i inscriure’s

a una llista comunitària.

Disposicions finals

Després de consultar al comitè científic pertanyent sobre tota qüestió que pugui

afectar a la salut animal o pública, la Comissió podrà decidir fer una modificació o

ampliació dels annexes, així com adoptar les mesures transitòries adients.

42

La comissió està assistida pel Comitè Permanent de la Cadena Alimentària i de Sanitat

Animal i altres comitès científics adients.

Disposicions nacionals

Els estats membres comunicaran a la Comissió el text de les disposicions del Dret nacional que adoptin en àmbits de la seva competència els quals afecten directament a la correcta aplicació del Reglament present

Derogació

Quedarà derogat el Reglament (CE) Nº 1774/2002 amb efectes a partir del 4 de març

del 2011. Les referències al Reglament (CE) Nº 1774/2002 s’entendran com referides al

present Reglament i es llegiran segons el quadre de correspondències que figura a

l’annex

Directiva 91/689/CEE del Consell, del 12 de desembre de 1991, relativa a residus perillosos (Annex 15)

Aquesta directiva inclou tres annexos que corresponen al tipus de residu que

representaria un cadàver.

- L’annex 1 inclou les substàncies anatòmiques ja siguin residus hospitalaris o clínics.

- L’annex 2 inclou els residus que puguin contenir substàncies infeccioses - L’annex 3 inclou els residus que puguin ésser considerats com a

perillosos, entre d’altres hi ha els residus infecciosos, que els defineix com a aquells que contenen microorganismes viables o les seves toxines o bé que puguin ser causants de malaltia a l’ésser humà o altres organismes vius.

Els cadàvers dels animals domèstics són considerats com a residus urbans a la

legislació. La llei 10/1998 té com a finalitat la prevenció de la producció de residus,

estableix un règim jurídic de la seva producció i gestió i en fomenta la reutilització, el

reciclatge, i altres formes de valoració. També regula els sòls contaminats, amb

l’objectiu de protegir el medi ambient i la salut de les persones.

A continuació exposarem algunes de les definicions que inclou la llei que hem

mencionat i són d’interès pel tema que estem tractant:

- Residu: substància o objecte dels quals el generador o posseïdor se n’ha desprès o té la intenció o obligació de desprendre-se’n.

- Residu urbà o municipal: són els que es generen als domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, així com aquells que no tinguin la classificació de

43

perillosos i que per la seva naturalesa o composició puguin assimilar-se als produïts als llocs o activitats anteriors.

També són considerats residus urbans els següents:

- Residus procedents de la neteja de vies públiques, de zones verdes,

àrees recreatives i platges

- Animals domèstics morts, així com mobles, objectes i vehicles

abandonats

- Residus i runa procedents d’obres menors de construcció i reparació

domiciliaria.

- Reciclatge: és la transformació dels residus dins d’un procés de transformació dels residus, dins d’un procés de producció, per al seu fi inicial o per altres finalitats, inclòs el compostatge i la biometanització, però no la incineració o recuperació d’energia

- Eliminació: tot procediment dirigit, a l’abocament dels residus o bé a la seva destrucció, total o parcial, realitzat sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar perjudicis al medi ambient. En tot cas estaran inclosos en aquest concepte els procediments enumerats a l’annex IIA de la Decisió de la Comissió (96/350/CE) del 24 de maig de 1996, així com els que figuren en una llista que, en el seu cas aprovi el Govern.

A la present llei hi consta que la gestió dels residus urbans (recollida, transport i eliminació) és competència administrativa de les entitats locals i haurà de ser realitzada de la manera que consti a les Ordenances Municipals respectives, aquesta gestió ha de ser orientada en major o menor mesura per les Comunitats Autònomes.

Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d’ abril de 1999, en relació amb l’abocament de residus (Annex 16)

Aquesta Directiva ha estat modificada posteriorment pel Reglament (CE) Nº 1882/2003

del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de setembre de 2003, i pel Reglament (CE)

Nº 1137/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d’octubre de 2008.

Pretén establir criteris i normes per a l’eliminació de residus en abocadors i que

aquesta eliminació es faci de forma segura i controlada . Així mateix, pretén fomentar i

augmentar la quantitat de residus que es reutilitzen i reciclen.

Estableix els requisits que han de complir els abocadors; localització, condicionament,

gestió, control i les mesures de prevenció i protecció contra contaminacions del medi

ambient i també de les aigües superficials i subterrànies.

Als articles 2,3,4,5 i 6 es parla del concepte de residu i de les seves varietats, de l’àmbit

d’aplicació d’aquesta directiva, de les diferents classes d’abocadors que poden existir i

44

dels residus admesos i no admesos a cada tipus. En aquests articles es classifiquen els

residus en municipals o urbans, perillosos i no perillosos i inerts; no es troba cap

referència pel que fa a dintre de quin grup es classifiquen els cadàvers dels animals de

companyia.

Des de l’article 7 al 13 s’explica la manera com s’autoritza la construcció d’un abocador

i la documentació necessària per a fer-ho, així com els procediments de vigilància i

control una vegada l’abocador entra en funcionament i les condicions que ha

d’incomplir per a procedir al tancament de l’abocador.

La directiva té un seguit d’annexos on s’expliquen de manera més extensa els principals objectius:

- Annex 1: requisits generals per a tota classe d’abocadors - Annex 2: criteris i procediments per a l’admissió de residus - Annex 3: procediments de control i vigilància en les fases

d’explotació i de manteniment posterior

Decisió 2000/532/CE de la Comissió, del 3 de maig, que substitueix la Decisió 94/3/CE de la Comissió, de 20 de desembre, per la qual s’estableix una llista de residus de conformitat amb la lletra a) de l’article 1 de la Directiva 75/442/CEE del Consell relativa als residus (Annex 17)

Aquesta Decisió ha estat modificada per la Decisió 2001/118/CE de la Comissió de 16

de gener de 2001, la Decisió 2001/119/CE de la Comissió de 22 de gener de 2001 i la

Decisió 2001/573/CE del Consell, de 23 de juliol de 2001, i rectificada per la

Rectificació, DO L 112 de 27.4.2002, p. 47 (2001/118/CE).

La Decisió aprova la Llista Europea de Residus (LER) que hauran de ser inclosos en el Catàleg Europeu de Residus (CER) (Annex 18). La LER és una relació de tots els residus possibles ordenats per fonts de producció. Presenta un annex on trobem la llista complerta de residus i se’ns explica el criteri de classificació i com buscar un determinat residu a la llista; per exemple, cada tipus de residu respon a un codi de 6 dígits, i els 2 primers fan referència a la font. També explica el criteri i les característiques i propietats que ha de tenir un residu per a ser considerat perillós. Els cossos d’animals de companyia morts es troben dins la categoria 18 (Residus d’investigació, diagnòstic, tractament o prevenció de malalties animals), el seu codi complet és el 180203, i el nom de la categoria on pertanyen és la de “Residus la recollida i eliminació dels quals no és objecte de requisits especials per a prevenir infeccions”. Aquests residus són considerats no perillosos.

45

2.2. Legislació a nivell espanyol (publicada al BOE)

A l’Estat espanyol, igual que en altres països europeus, s’ha produït un increment de la

generació de residus paral·lel al creixement econòmic. La sensibilització creixent pel

medi ambient i contra el canvi climàtic per part de les Administracions, els sectors

econòmics i la societat en general, han impulsat la creació d’infraestructures pel

tractament de residus. Però considerant que el rendiment obtingut és inferior a

l’esperat, i veient que la gran majoria de residus acaben als abocadors (tal i com es pot

veure al gràfic adjunt), el 20 de gener de 2009 es publica al BOE l’Acord del Consell de

Ministres per el que s’aprova el Pla Nacional Integrat de Residus per al període 2008-

2015. (Annex 19)

Gràfica 1. Destinació final dels residus urbans d’origen domiciliari de l’any 2006. En aquesta gràfica

publicada al BOE es pot observar que la immensa majoria de residus d’origen urbà van acabar essent

abocades 68%, un 13% van rebre tractaments biològics, un 10% de matèries es reciclaren i un 9% es

varen incinerar.

Els objectius generals d’aquest pla són els següents:

- Modificar la tendència actual del creixement de la generació de residus. - Eradicar l'abocament il·legal. - Disminuir l'abocament i fomentar de manera eficaç: la prevenció i la

reutilització, el reciclatge de la fracció reciclable, així com altres formes de revalorització de la fracció de residus no reciclable.

- Completar les infraestructures de tractament i millorar el funcionament de les instal·lacions existents.

- Obtenir estadístiques fiables en matèria d'infraestructures, empreses gestores i producció i gestió de residus.

- Avaluar els Instruments econòmics i en particular els fiscals que s'han posat en pràctica per promoure canvis en els sistemes de gestió existents.

- Identificar la conveniència de la seva implantació de forma harmonitzada en totes les comunitats autònomes.

- Consolidació dels programes de I + D + i (investigació, desenvolupament i innovació) aplicats als diferents aspectes de la gestió dels residus, incloent anàlisi de l'eficiència dels sistemes de recollida, optimització

46

dels tractaments i avaluació integrada dels processos complets de gestió, des de la generació fins l'eliminació.

En el BOE on es publica l’acord i l’aprovació del mencionat pla hi consten les següents

legislacions especifiques que s’apliquen als residus urbans d’origen domiciliari:

Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsits en abocadors. (Annex 20)

Correspon a l’adaptació a nivell estatal de la Directiva Europea 1999/31. Pretén establir un marc jurídic i tècnic adaptat per a les activitats d’eliminació de residus mitjançant la utilització d’abocadors, alhora regula les característiques d’aquest i la forma correcta de gestionar-los i explotar-los amb la finalitat de protegir la salut de les persones i el medi ambient. L’article 2 defineix els conceptes que apareixen al reial decret, tals com residu, gasos d’abocador o lixiviats. A l’article 4 se’ns explica els diferents tipus d’abocador i als següents dos articles s’enumeren els residus que són adequats i els que no ho són per als abocadors. Aquest Reial Decret presenta annexos, sent els més destacats:

- Annex I: requisits generals per a tota classe d’abocadors - Annex II: criteris i procediments per a l’admissió de residus - Annex III: procediments de control i vigilància en la fase d’explotació i

de posterior manteniment

Reial Decret 653/2003, del 30 de maig, sobre incineració de residus. (Annex 21) Té com objectiu establir els requisits que han de complir les activitats d’incineració i coincineració per aconseguir reduir el màxim possible la contaminació mediambiental i limitar els riscos per als éssers humans. Aquest Reial Decret no inclou la incineració de cadàvers d’animals. A l’article 8 s’expliquen les condicions de disseny, d’equipament, construcció i explotació de les instal·lacions. A l’article 11 es defineixen els valors límits d’emissió a l’atmosfera dels gasos d’escapament produïts per aquestes empreses; en posteriors articles s’explica com es realitza la inspecció i la mesura d’aquests valors per assegurar-se’n que no traspassen els límits legals. Aquest Reial Decret inclou sis annexos on s’introdueixen i expliquen les fórmules i tècniques necessàries a l’hora de passar la inspecció i mesurar la quantitat de gasos contaminants que genera l’empresa.

47

Reial Decret 1429/2003, de 21 de novembre, pel que es regulen les condicions d’aplicació de la normativa comunitària en matèria de subproductes d’origen animal no destinats al consum humà (Annex 22)

Té com objectiu l’aplicació a nivell d’Espanya del Reglament (CE) Nº 1774/2002. Els articles 5 i 6 s’exposen les característiques zoosanitàries que han de complir els aliments que continguin proteïnes i que vagin dirigits al consum animal així com la normativa de venda i exportació de productes destinats a animals de companyia. Es pot destacar l’article 8 on s’exposen les excepcions relatives a la utilització de subproductes d’origen animal i l’article 9 on s’exposen les excepcions relatives a l’eliminació dels subproductes animals.

Llei 11/1997, del 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos i el Reglament que la desenvolupa, aprovat pel Reial Decret 782/1998 i les posteriors modificacions d’ambdós. (Annex 23)

L’objectiu d’aquesta llei és el de prevenir i reduir l’acció nociva de la gestió de residus d’envasos sobre el medi ambient. Per aconseguir aquest objectiu s’estableixen mesures adreçades a prevenir la producció de residus d’envasos i a promoure la seva reutilització, reciclatge i altres formes de valorització. A l’article 2 es defineix què és un envàs, gestió d’un residu d’envàs i prevenció, entre altres termes. Al capítol II es presenten els principis d’actuació en matèria de prevenció, reutilització i reciclatge dels residus d’envasos, mentre que al capítol V s’indiquen els requisits dels envasos i les condicions de seguretat que han de complir.

Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus (comentada anteriorment) (Annex 24) És l’adaptació a nivell estatal de la Directiva Comunitària 91/156. Té com objectiu prevenir la producció de residus, establir el marc jurídic de producció i gestió i fomentar, en ordre decreixent la reducció, reutilització, reciclatge i altres formes de valorització, així com la regulació dels sòls contaminats amb la finalitat de protegir el medi ambient i la salut dels éssers humans. A l’article 3 ens parla del concepte de residu i dels diferents tipus que existeixen, classificant els cadàvers d’animals de companyia com a residus urbans o municipals; per pertànyer a aquesta categoria, es consideren no perillosos. A l’article 11 explica l’obligació dels propietaris dels animals domèstics que no puguin gestionar ells mateixos el cadàver del seu animal, a entregar-lo a una entitat gestora de residus, ja sigui el seu veterinari o portar-lo directament a una incineradora o cementiri. També estan obligats a mantenir el cadàver sota condicions higièniques i segures mentre es procedeix a la seva eliminació; sol fer referència a mantenir-lo refrigerat o congelat.

48

A l’article 12 es prohibeix l’abocament dels residus de forma incontrolada, per tant, els propietaris d’animals de companyia no poden eliminar el cadàver de la seva mascota si no ho fan de forma segura. L’article 15 categoritza les clíniques veterinàries com a entitats que s’encarreguen d’activitat no relacionades amb la transformació, eliminació d’un residu (és a dir, s’ocupen dels passos anteriors; emmagatzematge, transport i/o recollida) i els obliga a notificar la realització d’aquest tipus d’activitats a la seva comunitat autònoma. Finalment, la llei presenta un annex on es categoritzen els residus en 16 classes diferents. Els cadàvers d’animals de companyia queden classificats dintre de la setzena classe.

Llei 16/2002, de l’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació. (Annex 25)

L’objectiu d’aquesta llei és evitar, sempre que sigui possible, reduir i controlar la contaminació de l’atmosfera, de l’aigua i del sòl i per a aconseguir-ho, s’estableix un sistema de prevenció i control integrats de la contaminació. Al títol II s’estableixen els límits d’emissió i les mesures tècniques adequades per a cada límit. Els annexes d’aquesta llei són:

- Annex I: categories d’activitats i instal·lacions que suposen l’emissió de contaminants

- Annex II: s’exposen les normes que han de seguir les empreses

Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal. (Annex 26) La legislació sobre sanitat animal ha tingut la seva base fonamental en la Llei d’epizoòties de 20 de desembre de 1952 i en el Reglament que la desenvolupa, aprovat pel Decret de 4 de febrer de 1955. Ha constituït un instrument de gran utilitat en la prevenció, lluita i control de les malalties dels animals, tant de caràcter epizoòtic com enzoòtic, que estaven assentades durant la primera meitat del segle passat a Europa i el món. Aquesta Llei ve a substituir la Llei d’epizoòties de 20 de desembre de 1952, i a complementar el Reglament d’epizoòties, aprovat pel Decret de 4 de febrer de 1955. Les finalitats fonamentals d’aquesta llei són:

- Prevenció, lluita, control i eradicació de les malalties dels animals - Millora de la sanitat animal, així com de les explotacions dedicades a

la seva cria - Protecció de la salut humana i animal mitjançant la lluita i prevenció

de malalties de caràcter epizoòtic - Protegir la salut humana de malalties transmissibles a traves del

consum de productes obtinguts d’animals

49

Tot i que és una llei molt relacionada amb el món de la veterinària, se centra bàsicament en els animals de renda, ja que són molt poques les malalties que ens poden transmetre els animals de companyia, a més, també s’ha de tenir en compte que no consumim aliments procedents d’aquests últims. A l’article 3 ens defineixen un seguit de conceptes, entre ells, els animals de companyia; animals que posseeix l’ésser humà, sempre i quan el seu destí no sigui el consum o aprofitament per lucrar-se. També ens defineix el concepte d’animals domèstics com els animals de companyia que tenen com a finalitat viure en domesticitat a la llar, així com la finalitat d’acompanyament, conducció i ajuda de persones. A l’article 5 descriu l’obligació que té qualsevol ciutadà a comunicar a l’autoritat competent i de la forma més ràpida que li sigui possible, l’existència d’un focus de malaltia de caràcter epizoòtic o de qualsevol altra patologia que se sospiti que pugui estar inclosa dintre de les malalties de declaració obligatòria. A l’article 7 se’ns indiquen les obligacions dels particulars que posseeixin animals. Una d’aquestes és la de procedir a l’eliminació o destrucció dels cadàvers d’animals i altres productes d’origen animal que tinguin sota la seva responsabilitat de la forma que indica la normativa específica per a cada cas. També ens indica la prohibició d’abandonar els animals sota la seva responsabilitat i tampoc els seus cadàvers. Per últim, ens parla de l’obligació de costejar, entre altres coses, l’eliminació dels cadàvers dels animals que tingui una persona en possessió. Finalment, podem destacar el capítol II, on ens parlen de la lluita, control i eradicació de les malalties animals. Concretament a l’article 16 es defineixen les obligacions dels particulars, entre altres, han de mantenir els seus animals en bon estat sanitari, efectuar les revisions i controls necessàries per evitar l’aparició d’aquestes malalties, aplicar les mesures adients per lluitar, controlar o eradicar les malalties d’origen animal, així com consentir la seva aplicació.

Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la que es publiquen les Operacions de Valorització i Eliminació de Residus i la Llista Europea de Residus (LER) (Annex

27) Aquesta ordre planteja dues disposicions:

- 1a. Es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus de conformitat amb la Decisió 96/350/CE, de la Comissió, de 24 de maig, per la qual es modifiquen els annexos IIA y IIB de la Directiva 75/442/CEE, del Consell, relativa als residus. La Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, considera que els animals de companyia morts es poden eliminar com a residus.

- 2a. Ens parla de la incorporació directa i sense modificacions a la normativa espanyola de la Llista Europea de Residus, aprovada per la

50

Decisió 2000/532/CE de la Comissió, del 3 de maig, que substitueix la Decisió 94/3/CE de la Comissió, de 20 de desembre, per la que s’estableix una llista de residus de conformitat amb la lletra a) de l’article 1 de la Directiva 75/442/CEE del Consell relativa als residus.

2.3. Legislació a nivell català (publicada al Diari oficial de la

Generalitat de Catalunya)

En el mateix BOE inclou les legislacions aplicables en cadascuna de les comunitats

autònomes, les que es refereixen a Catalunya són les següents:

Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus. S’ha modificat por les següents:

o Llei 11/2000, del 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus.

o Llei 15/2003, del 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.

o Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus (aquesta norma deroga l’anterior Llei 15/2003, del 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus) Programa de gestió de residus municipals de Catalunya

(PROGREMIC 2007-2012) Programa de gestió de residus industrials de Catalunya

(PROGRIC 2007-2012) Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya

(PROGROC 2007-2012) Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus

municipals de Catalunya (PTSIRMC 2005-2012).

o Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus

Totes aquestes lleis han passat a constituir un text únic, per la qual cosa han quedat derogades i actualment ens hem de basar en el següent decret:

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus (Annex 28)

L’objecte d’aquesta Llei és la regulació de la gestió dels residus en l’àmbit territorial de

Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat en matèria d’ordenació

del territori, de protecció del medi ambient i de preservació de la natura.

51

A l’article 3 es defineixen tots els conceptes relacionats amb els residus i la seva gestió i ens defineix com a residu municipal els cadàvers d’animals domèstics. A l’article 22 ens parla de les persones productores i posseïdores de residus,

especificant que aquelles que no estiguin adscrites a un servei públic de recepció

obligatòria poden gestionar directament els residus que generin o posseeixin o bé

lliurar-los a una persona gestora autoritzada per a la valorització o la disposició del

rebuig dels residus, en les condicions que estableixen aquesta Llei i les disposicions

específiques o complementàries que regulin determinades categories de residus. A

més, al següent article, s’especifiquen les obligacions dels productors i posseïdors de

residus, tal com garantir que els residus que generen siguin gestionats tal i com indica

la Llei i l’obligació de fer-se càrrec de les despeses que suposi la gestió d’aquests

residus.

A l’article 24 parla de les obligacions dels gestors de residus, per tant, dintre d’aquest

apartat, es fa referència a les clíniques veterinàries. Cal que les empreses gestores

obtinguin prèviament les llicències necessàries per a la construcció de les instal·lacions

i l’exercici de les activitats. També han de garantir que tot el procés de gestió que

porten a terme, es realitzi sense posar en perill la salut humana ni tampoc han de

posar en perill el medi ambient.

Per últim, podem destacar l’article 34 del Decret on ens classifica els residus com:

- Especials: residus qualificats com a perillosos per la normativa bàsica de l’Estat i per la normativa de la Unió Europea

- No especials: residus qualificats com a no perillosos per la normativa bàsica de l’Estat i per la normativa de la Unió Europea

- Inerts: residus no especials que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives. Els residus inerts no són residus solubles ni combustibles, ni reaccionen físicament ni químicament de cap altra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament les altres matèries. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants dels residus i l’ecotoxicitat del lixiviat han de ser insignificants i no han de comportar cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.

Els cadàvers d’animals de companyia, per tant, quedarien classificats com a residus no

especials.

52

Altres Decrets a tenir en consideració són:

Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya (Annex 29)

Com a trets més destacables del nou Catàleg de residus de Catalunya, cal posar en relleu que respecta l'estructura en grups i subgrups de l'anterior Catàleg, introdueix modificacions en la classificació dels residus, regula un procediment contradictori per a la seva catalogació i elimina l'índex de perillositat dels residus especials. L’annex d’aquest Decret correspon al Catàleg de residus, en el qual trobem classficats els residus en tres categories: residus especials (ES), no especials (NE) i inerts (IN). Com ja hem mencionat abans, els cadàvers d’animals son classificats com residus no especials. La codificació del residus es realitza mitjançant un codi de sis dígits que reflecteix

millor les seves característiques, composició i origen. En el cas d’animals morts el codi

de residu (CJR) és 180302. Els dos primers dígits indiquen el grup a què pertanyen, els

dos següents indiquen el subgrup i dos tercers indiquen el tipus de residu. (D 34/1996).

El Catàleg de Residus de Catalunya regula com a formes de gestió dels residus les activitats de valorització, tractament i disposició del rebuig.

- Activitats de valorització (VAL): indiquen les diferents possibilitats de valorització en cada cas, ja sigui per la comercialització, la reutilització o el reciclatge. En el cas dels cadàvers d’animals és V31 que indica recuperació de teixits i òrgans animals.

- Tractament i disposició del rebuig (TDR): indica els sistemes òptims de tractament i de disposició del rebuig per a cada residu, ordenats de més a menys segons l’aplicació òptima. Pels animals morts tenim T21 que indica incineració de residus no halogenats i T12 que indica deposició de residus no especials.

El Catàleg, per altra banda, especifica infraccions i sancions d’acord amb el que disposa

la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus (D 34/1996).

Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris (Annex 30) Aquest Decret té com objecte l’ordenació i el control dels residus sanitaris a Catalunya; la esmentada gestió ha de comprendre les activitats de classificació, recollida, emmagatzematge, transport, tractament i disposició del rebuig amb l’objectiu de

53

mantenir la protecció de la salut pública, la defensa del medi ambient i la preservació dels recursos naturals A l’article 2 es defineixen els residus sanitaris com els objectes i residus generats en centres, serveis i establiments sanitaris, dels quals els seus posseïdors o productors es desprenen o tenen l’obligació de desprendre’s. S’inclou dins de la llista de centres generadors de residus sanitaris, els centres veterinaris i els serveis veterinaris assistencials. També trobem dintre d’aquest article, la classificació dels residus:

a) Residus sense risc o inespecífics:

- Grup I: són residus inerts i no especials que no plantegen exigències especials en la

seva gestió ni dins ni fora del centre generador. S’inclouen el material d’oficines i

despatxos, jardineria, bars, menjadors, cuines, i en general els residus que no deriven

directament d'una activitat sanitària.

- Grup II: residus inerts i no especials que no plantegen exigències especials en la seva

gestió fora del centre, però que dintre del centre sí que poden resultar de risc per

malalts amb les defenses baixes. S’inclouen els materials de cures, guixos, robes i

materials d’un sol ús bruts amb sang, secrecions, cadàvers d’animals).

b) Residus de risc o específics:

- Grup III: residus especials que poden generar riscos per a la salut de les persones i requereixen l’adopció de mesures de prevenció en la recollida, l'emmagatzematge, el transport, el tractament i disposició del rebuig, tant dins com fora del centre generador. S’inclouen els residus sanitaris infecciosos (capaços de transmetre alguna de les malalties infeccioses relacionades a l'annex d’aquest Decret, com diftèria, àntrax, tuberculosi), residus d’animals d’investigació i/o experimentació inoculats biològicament, sang i hemoderivats, agulles i material punyent usat, vacunes i cultius d’agents infecciosos.

- Grup IV: residus especials no inclosos en el grup III. Per a la seva gestió aquests

residus estan subjectes a requeriments especials des del punt de vista higiènic i

mediambiental, tant dins com fora del centre generador. S’inclouen els medicaments

caducats, restes de substàncies químiques, els olis minerals, residus de laboratoris

radiològics, residus radioactius i residus citotòxics (envasos, materials, restes. que

hagin estat en contacte amb medicaments per al tractament de càncer).

L’annex d’aquest Decret fa referència als residus capaços de transmetre les infeccions

que generen els residus sanitaris específics:

54

- Febres hemorràgiques víriques: febre del Congo-Crimea, febre de Lassa, marburg, ebola, febre argentina (Junin), febre boliviana (Machupo), complex encefàlic transmès per artròpodes vectors (arbovirus) tots els residus contaminats.

- Brucel·losi: residus contaminats amb pus.

- Diftèria: residus contaminats amb secrecions respiratòries.

- Diftèria cutània: residus contaminats amb secrecions de lesions cutànies.

- Còlera: residus contaminats amb femta.

- Encefalopatia Creutzfeldt-Jakob: residus contaminats amb líquid cefaloraquidi/altres.

- Brom: residus contaminats amb secrecions de lesions cutànies.

- Tularèmia: residus contaminats amb secrecions respiratòries.

- Àntrax: residus contaminats amb pus o secrecions respiratòries

- Pesta: residus contaminats amb pus.

- Ràbia: residus contaminats amb secrecions respiratòries.

- Febre Q: residus contaminats amb secrecions respiratòries.

- Tuberculosi activa: residus contaminats amb secrecions respiratòries

Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus (Annex 31)

L'objectiu d'aquest Decret és regular el control de les activitats de producció i gestió de

residus i vincular el grau de rigor en el seu control al risc ambiental que poden suposar

segons els tipus de residus i cada tipus d'activitat. S'aplica a les activitats de producció,

possessió, transport o gestió de substàncies o productes que tenen la consideració de

residus, d'acord amb la normativa aplicable.

A l’article 22 s’enumera la documentació necessària per a realitzar el control de la

gestió dels residus (comentada a l’apartat de conceptes teòrics)

L’Agència de Residus de Catalunya (nova denominació de la Junta de Residus a partir

de la publicació de la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993 del

15 de juliol, reguladora dels residus), és una entitat de dret públic, regulada per l’article

1.b del Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text reformat

de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa pública catalana.

Són de la seva competència els residus que es generen a Catalunya i els que es

gestionen al seu àmbit territorial. S’encarrega dels residus municipals, industrials,

comercials, sanitaris, enderrocs, excedents de dejeccions ramaderes, residus d’aparells

elèctrics i electrònics, vehicles i neumàtics fora d’ús, envasos, olis minerals, PCB/PCT,

piles i altres acumuladors, frigorífics, fluorescents i efluents vinícoles.

55

Els seus principals objectius per millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya

i protegir el medi ambient són: promoure la minimització de residus i la seva

perillositat, fomentar la recollida selectiva, valoritzar els residus, disposar els

desaprofitaments, recuperar espais i sols degradats per descarregues incontrolades de

residus o per contaminants.

En el nostre cas els cadàvers d’animals es poden considerar residus sanitaris i també residus municipals. Els residus municipals es defineixen a l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus. Els residus sanitaris, com ja hem comentat abans, són aquells generats en centres de salut, centres veterinaris i laboratoris, que poden ser de risc i que han de ser gestionats de manera específica.

L’Agència de Residus de Catalunya classifica els residus sanitaris de la següent forma:

- Grups I i II: residus sense risc, assimilables als municipis

- Grup III: residus amb risc que s’han de tractar per esterilització per autoclau més una posterior trituració. També són assimilables als municipis

- Grup IV: residus amb risc, classificats com a citotòxics. El material contaminat químicament anirà a incineració com a residu especial, els materials radioactius seran gestionats per ENRESA i, per últim, els altres residus químics rebran un tractament físico-químic.

L'empresa que efectuï operacions de recollida i transport de residus sanitaris dels

grups III i IV (excepte pels residus radioactius) ha d'estar autoritzada per l'Agència de

Residus de Catalunya. Per obtenir l'autorització s'ha de presentar la sol·licitud

normalitzada i aportar, per cada vehicle, la documentació següent:

- targeta d'inspecció de vehicles (fitxa tècnica del vehicle) - resguard de dipòsit corresponent de la Caixa General de Dipòsits de

la Generalitat de Catalunya avalant que s'ha dipositat la fiança requerida per a cada vehicle

Pel que fa a la gestió dels residus sanitaris, hem de tenir en compte que els residus del

grup I i II es consideren, fora del centre on es produeixen, residus municipals, i

l'ajuntament o l'ent municipal corresponent serà qui assegurarà la correcta gestió fora

del centre, d'aquests residus. Però, els cadàvers d'animals són una excepció i la seva

gestió sempre es fa amb la corresponent fitxa d'acceptació i full de seguiment,

documents que es faciliten i validen a l'Agència de Residus de Catalunya. Això implica

la relació directa entre el centre productor, el transportista i l'empresa de tractament i,

per tant, la responsabilitat subsidiària en la destinació i el tractament dels residus

generats.

56

En el cas dels residus del grup III i IV, el centre generador dels residus i la instal·lació de

tractament autoritzada per l'Agència de Residus de Catalunya han de signar la fitxa

d'acceptació corresponent. A més, el transport -que efectua un transportista

autoritzat- s'ha de formalitzar mitjançant un full de seguiment.

Les instal·lacions de tractament també han de disposar d'un llibre oficial de control

dels residus, on s'ha d'enregistrar l'activitat de la instal·lació i que ha d'estar a

disposició de les autoritats competents i han de trametre a l'Agència de Residus de

Catalunya, mensualment, les dades dels residus tractats, tant la quantitat com la seva

procedència.

2.4. Concepte de SANDACH

El Reglament (CE) NÚM. 1774/2002 del parlament europeu i del consell de 3 d’octubre

de 2002 (posteriorment derogat pel reglament explicat a l’apartat 2.1) introduïa un

nou concepte, encara utilitzat, que és el de la classificació dels productes SANDACH, el

quals es defineixen com: “els cossos sencers o parts d’animals o productes d’origen

animal de les 3 categories en les quals es classifiquen, no destinats a consum humà,

incloent òvuls, embrions i esperma”. Per tant, dintre d’aquest concepte s’inclouen

també els cadàvers d’animals de companyia.

Segons la valoració comercial dels productes, tenim dos tipus de SANDACH:

Sense possibilitat de valoració comercial d’acord amb la legislació, atès que poden representar un perill per a la salut o el medi ambient (per exemple els cadàvers d’animals, els MER, etc.), i per aquest motiu han de ser recollits, transportats, ser sotmesos a tractaments de transformació per evitar-ne la perillositat, i posteriorment han de ser eliminats.

Els que tenen possibilitat de valoració comercial (per exemple els greixos per usar-los a la indústria química i cosmètica) atès que no presenten cap tipus de risc, i que un cop sotmesos a tractament adequats en establiments especialitzats, poden ser destinats a la fabricació de productes tècnics (com ara fertilitzants, trofeus de caça, cuiros, cordes per a instruments musicals o material esportiu, reactius de laboratori, biogàs, biodièsel) o en casos molt concrets, usats com a aliments per a animals, principalment de companyia (gossos, gats i rèptils).

L’origen dels SANDACHS el trobem a: La producció primària

57

a) Els animals morts a les explotacions ramaderes b) Altres activitats, no directament relacionades amb la producció primària, però que generen cadàvers d’animals:

Els animals de companyia

Zoològics

Circs

Animals de centres d’experimentació

Els que tenen per objecte la fabricació de trofeus de caça

Escorxadors

Indústries agroalimentàries

Establiments de comerç majorista i minorista

Classificació, tractament i destinació:

El Reglament estableix la classificació dels SANDACH en 3 categories, segons el risc (1,

2 i 3, de més a menys risc respectivament), i per a cada una defineix el tractament i

destinació possibles.

Així, els de categoria 1 han de seguir un tractament específic per a la seva destrucció;

els de categoria 2 poden seguir les mateixes destinacions que els de la categoria 1 i

poden ser valorats mitjançant compostatge, producció de biogàs o ser utilitzats per a

l’elaboració d’adobs o correctors del sòl. Els de categoria 3 poden seguir les mateixes

destinacions que els de la categoria 1 i 2 o poden ser utilitzats després d’un tractament

específic (alimentació d’animals, cosmètics, productes farmacèutics, reactius de

laboratori, etc.)

o Material de categoria 1: es tracta de la categoria de risc més gran, i inclou els SANDACH que presenten un risc relacionat amb les EET, un risc desconegut o un risc derivat de la presència de residus de substàncies prohibides (per exemple: hormones, ß-agonistes...) o de contaminants ambientals (dioxines, PCB, etc.). Només es permet l’eliminació d’aquests subproductes. Els SANDACH que pertanyin a la categoria 3 poden ser utilitzats com a matèries

primeres per a la producció de pinsos, sempre que se sotmetin als tractaments

adequats, tenint en compte algunes excepcions importants com:

o L’excepció referent al “canibalisme”, és a dir, la prohibició d’alimentar animals amb productes

o derivats de la seva mateixa espècie. o La prohibició de l’ús de residus de cuines.

S’ha de tenir en compte que, en cap cas, els SANDACH poden tornar a la cadena

alimentària humana.

58

o Material de categoria 2: aquesta categoria es classifica com de risc mitjà, i

inclou els SANDACH que presenten algun risc relacionat amb altres malalties

animals diferents de les EET o amb la presència de residus de medicaments

veterinaris. Pertanyen a aquesta categoria, per exemple, els fems, els

continguts del tub digestiu, els animals o parts d’animals que no siguin material

de categoria 1 i que morin sense ser sacrificats per al consum humà, els

SANDACH diferents dels materials de categoria 1 i 3, i les barreges de materials

de categoria 2 amb categoria 1. Es permeten determinats usos tècnics i de

manera general, no se’n permet l’ús en l’alimentació animal, tot i que hi ha

algunes excepcions.

o Material de categoria 3: són els materials de risc més baix i s’inclouen les parts d’animals sacrificats aptes per al consum humà però que no s’hi destinen per motius comercials; la sang d’animals no remugants, pells, banyes o plomes d’animals sacrificats a un escorxador que hagin passat la inspecció sanitària establerta per la normativa comunitària, així com els SANDACH derivats d’animals que no presentin signes de malalties transmissibles. En aquesta categoria s’inclouen, a més, materials com els peixos capturats a alta mar, els derivats d’indústries alimentàries, els residus de cuina i els aliments antics.

Tots els residus han de ser transformats, utilitzats o eliminats en instal·lacions

autoritzades, les quals han de funcionar segons com indica la reglamentació europea i

han de garantir que els productes finals obtinguts no han de comportar cap risc per a

la salut humana i/o animal.

El Reglament inclou una sèrie d’opcions d’utilització o eliminació dels SANDACH:

Incineració

Coincineració

Disposició en dipòsit controlat

Compostatge i ensitjat

Producció de biogàs

Producció d’adobs i correctors del sòl o aplicació directa al sòl

Indústria oleoquímica

Indústria farmacèutica

Altres usos industrials (productes tècnics)

Alimentació animal

La normativa també disposa que, quan procedeixi i sobre la base d’un dictamen

científic, es permetin mètodes alternatius, i autoritza les comunitats autònomes dels

estats membres, sota la seva supervisió, a establir excepcions com ara:

La utilització de SANDACH amb finalitats de diagnòstic, educació i investigació.

59

La utilització de SANDACH per a activitats de taxidèrmia en plantes tècniques autoritzades.

La utilització de materials de la categoria 2 (d’animals que no s’hagin sacrificat o mort com a conseqüència de la presència real o per sospita d’una malaltia transmissible a l’home o als animals) i de la major part de materials de la categoria 3, per a l’alimentació d’animals com ara:

o Animals de zoològic o Animals de circ o Rèptils i aus de presa fora d’animals de zoològic o circ o Animals de pelleteria o Animals salvatges la carn dels quals no estigui destinada al consum

humà o Gossos procedents de gosseres reconegudes o Cucs per a esquers o La utilització de cadàvers que continguin MER, per a l’alimentació d’aus

necròfagues, després de fer les proves corresponents per descartar la

presència d’encefalopaties espongiformes transmissibles (a Catalunya

es fa en zones autoritzades a aquest efecte).

Com ja hem explicat a l’apartat 2.1, l’1 de gener de 2002 entra en vigor el nou Catàleg

Europeu de Residus (CER), en aquest catàleg, no hi figuren explícitament els cadàvers

dels animals domèstics en cap dels apartats però podríem incloure’ls a l’apartat 18è

corresponent als residus de serveis mèdics i veterinaris.

Dins d’aquest apartat fa la distinció en diversos apartats dos dels quals són d’interès

pel tema que ens ocupa i són exposats a continuació:

residus que s’han de recollir i eliminar seguint uns requisits especials per tal de prevenir infeccions (18 02 02*) Aquests residus al catàleg estan marcats amb un asterisc per indicar que són considerats com a perillosos.

residus els quals la seva recollida i eliminació no ha de seguir requisits especials per tal de prevenir infeccions (18 02 03)

60

BLOC 3 _ ENTREVISTES

61

3.1. Entrevista a veterinaris clínics

1. Que fan amb els cadàvers mentre esperen la decisió del propietari?

2. Fan alguna diferència entre l'espècie i mida del cadàver o tots reben el mateix tracte?

3. Reben qualsevol espècie animal? Hi ha alguna llista? restricció?

4. En cas de no tenir un diagnòstic clar, s'ofereix al propietari realitzar una necròpsia?

5. Quin percentatge de clients requereixen per iniciativa pròpia la necròpsia?

6. Qui realitza les necròpsies?

7. Es realitzen necròpsies no autoritzades, pel propi coneixement científic?

8. Quines són les preferències del client amb el cadàver?

9. Què fan si el propietari vol portar l'animal a casa?

10. Amb quina empresa/es treballen per a la incineració? Els porteu vostès a la planta, va el client o bé els passen a recollir? En aquest últim cas, quant triguen.

11. Sempre han treballat amb la mateixa/es?

12. Si l'animal mor a casa, recullen l'animal o el propietari l'ha de portar?

13. Coneixen la legislació vigent referent a la gestió de residus?

14. Si el propietari no vol incinerar hi ha un altre servei?

15. Preus incineració? Necròpsies? altres?

16. En quins casos fan certificats de defunció?

17. Quina és la seva impressió sobre el coneixement de les diferents opcions de destinació dels cadàvers per part dels clients?

18. Qui informa l'Ajuntament de la modificació en el cens en cas de defunció?

Entrevista 1 MARIO LLUÍS SOLÉ T-470 / CS-246 Director veterinari de l’Hospital veterinari Sant Francesc (Vinaròs) 1. els tenim en una càmera refrigerada mentre esperem a contactar amb el propietari, ja que el procés d'autolisi avança ràpidament 2. tots reben el mateix tracte des del punt de vista d'incineració, qualsevol animal que un cop mort es queda a la clínica s'incinera tret que el propietari vulgui altre servei com l’enterrament

62

3. en principi rebem tota mena d'animals sempre que per la seva mida sigui possible; és a dir exòtics, gossos, gats, porcs vietnamites,etc. Sí que hi ha una restricció pel que fa a la mida com per exemple els cavalls que pel seu tamany no es poden emmagatzemar en la nostra cambra refrigerada 4. sí, sempre s'ofereix la possibilitat d'una necròpsia. Molt pocs clients accedeixen a fer-la, jo diria només un 5% 5. molt pocs, sobre un 2% dels casos. La gent un cop se'ls mor el seu animal no vol seguir endavant en part pel dolor del moment i en part perquè comporta una despesa econòmica extra que han d'assumir. Sobretot ho demanen en cas de conflictes per si li han matat o enverinat l'animal o sospiten d'algun veí 6. el veterinari encarregat que porta el cas 7. sempre es realitzen sota l'autorització del client. Si volem investigar més pel nostre propi interès, és norma de la clínica demanar l'autorització a l'amo sempre 8. la majoria accedeixen a la incineració (pot ser amb recuperació de cendres o sense recuperació) 9. en principi si es comprova que és l'amo legal del cadàver li lliurem el seu animal. S’ha d’advertir que ha d’enterrar-lo en una finca particular, en principi de la seva propietat. Està penalitzat llençar animals en contenidors no aptes per a ells i així se li fa saber 10. treballem amb dues empreses, sobretot: L'última llar de Reus i La Pinada de Llíria. Normalment l'empresa amb la qual treballem els passa a recollir d'1 a 3 dies després de contactar amb ells. De vegades si el propietari vol també pot portar l’animal ell mateix però per sentimentalisme normalment no volen 11. sí, normalment sempre hem treballat amb ells des d'un principi 12. normalment els hi fem portar a la clínica però, sí és cert que en determinats casos hem anat a recollir-los a domicili, si li és un gran inconvenient a l'amo 13. sí que la coneixem. 14. Sí, al centre “L'última llar” disposen de cementiri per enterrar i així l'hi fem saber. 15. Incineració amb cendres, exòtics, gats o races petites: 110 € Incineració amb cendres gossos races mitjanes o grans: 200 €. Incineració exòtics, gats o races petites sense cendres: 45 € Incineració races mitjanes sense cendres: 65 €. Incineració races grans sense cendres: 85 €. Necròpsies sense estudi histopatològic: 45 €

63

Necròpsia amb estudi histopatològic: 100 € 16. els certificats de defunció normalment no es fan si no és que l'amo t'ho demani. Sí que fem signar una autorització de consentiment si hem de eutanasiar el gos per un patologia irreversible. Sempre enviem a casa una carta de''condol''més tard. Si és d'incineració amb recuperació de cendres: l'empresa que el s'incinera en enviar les cendres emet una carta amb el dia i hora d'incineració que lliurem a l'amo juntament amb les cendres. Si és incineració sense recuperació de cendres l'empresa no envia cap carta. 17. la impressió crec que és bona perquè els prestem un servei que és d'ajuda sobretot pels que viuen en ciutats on la manca de terreny fa que sigui molt difícil enterrar el cadàver. Alguns propietaris comenten que els preus de les incineracions són una mica elevats però és que hi ha un cost que és important. 18. en el nostre cas és el mateix propietari qui ho ha d’informar (encara que hi ha ajuntaments de la zona que encara no tenen instaurats els censos)

Entrevista 2 Grup de Veterinaris de Vidavet 1. els col·loquem en un arcó de congelació 2. tots reben el mateix tracte 3. mentre càpiguen dins el bagul no hi ha problemes de restricció 4. sí que s'ofereix però diria que menys del 10% dels nostres clients accedeixen a realitzar una necròpsia al seu animal 5. diria que gairebé 0%; no és gens habitual que un propietari sol·liciti una necròpsia 6. l’enviem a la Facultat de Veterinària o la pròpia clínica realitza les necròpsies 7. crec que aquesta pregunta no procedeix i és clar he de contestar que no 8. la majoria dels clients recullen l'animal a la clínica i no sé quin és el destí que li donen, altres clients sol·liciten que es porti a incinerar 9. se li amortalla el millor possible i se li dóna l'animal 10. treballem amb Ineco, els cridem i ells vénen a recollir els animals a la clínica 11. no, però ara estem treballant amb aquesta perquè ens està donant millors serveis

64

12. fem les dues coses i deixem que decideixi el propietari 13. faig el que puc 14. nosaltres només oferim el servei d'incineració 15. nosaltres utilitzem els preus que figuren al col·legi de Veterinaris 16. nosaltres emetem un certificat de defunció si el propietari ho sol·licita i generalment en els casos en què els propietaris tenen assegurat l'animal 17. diria que molt poc 18. l'únic que puc contestar-te és que no correspon a nosaltres

Entrevista 3

Clínica veterinària Bestioles (Bordils) Irene Figueres Capdeferro

1. mai he tingut problemes per contactar amb els clients

2. tots reben el mateix tracte, l’únic que els preus pel transport cap a la incineradora

són diferents

3. sí, no hi ha cap restricció

4. sí, en aquests casos aproximadament el 80% de clients decideixen fer-la

5. pocs, un 10% aproximadament

6. jo mateixa

7. no, en cap cas fem la necròpsia sense l’autorització del client

8. incineració col·lectiva

9. se li informa que l’enterrament no és legal i se li explica que el procediment correcte

seria la incineració a una planta autoritzada

10. INECO, a Vilobí d’Onyar

11. sí

12. com vulguin

65

13. sí

14. no

15. la incineració val 72 € de PVP. Les necròpsies 50€, però en el cas que es facin pel

propi interès científic es fa de manera gratuïta.

16. en casos d’atropellament, atacs entre gossos,... en què podria acabar en denúncia

17. trobo que hi ha molt de desconeixement. Aquí, al ser un poble, com que molta

gent té hort, es planteja enterrar-lo a la seva finca, tot i que aquí els informem, alguns

ho acaben fent, especialment els cadàvers de petit tamany

18. el client. Si porta xip els veterinaris el donem de baixa

66

3.2. Entrevista als propietaris d’animals

1. En cas de no saber el motiu de la mort de la seva mascota va sol · licitar realitzar una necròpsia (autòpsia)?

2. El veterinari li va oferir fer una necròpsia?

3. Va demanar informació sobre les diferents maneres d'eliminar el cadàver?

4. Sap que existeixen cementiris d'animals?

5. Què va fer amb el cadàver?

6. Sabia que no és del tot legal l'enterrament lliure de cadàvers animals?

7. Sabia que l'ajuntament ofereix un servei de recollida d'animals morts en el domicili o via pública?

Entrevista 1 Susana Aranda Carrillo D.N.I.: 43406020Y 1. no la vaig sol·licitar perquè em van informar en el veterinari que era un animal molt feble i no va suportar la medicació 2. no, en cap moment em va oferir i ni tan sols em va comentar que existís 3. vaig fer una pregunta genèrica: què he de fer ara? I em van informar que calia incinerar, no hi va haver més informació 4. ara sí que ho sé, abans, quan va passar, no ho sabia 5. el vaig incinerar i em van enviar un certificat per correu 6. no ho sabia fins fa unes setmanes 7. no, no ho sabia

Entrevista 2 Gemma Fernández Belmonte D.N.I.: 43699882C 1. no, la veritat és que no ho vaig fer. L'animal era molt gran i feia temps que estava

67

patint atacs i desmais. Després de moltes proves no vam treure l'aigua clara. Ens van receptar unes injeccions i li mullava amb aigua freda per baixar-li la febre 2. no, l'animal va morir un diumenge, a casa. El meu veterinari estava tancat. Quan vaig trucar al d'urgències només em van donar l'opció de incinerar 3. com era festiu i no sabia on anar, vaig mirar per internet i vaig veure que l'Ajuntament de Barcelona tenia un servei per a aquest fi. Vaig trucar i em vaig informar 4. sí, no sé exactament on és, però sé que existeix. Tinc uns coneguts que van enterrar a la seva mascota allà 5. vaig trucar a l'ajuntament de Barcelona perquè m’informessin sobre el servei que tenen de recollida d'animals morts. Van venir a buscar-lo, el van ficar en una bossa, van etiquetar la bossa i se'l van endur. Em van dir que ells s'encarregaven d’ incinerar. També era l'opció més econòmica 6. sí, crec recordar que em van dir que era per evitar possibles contagis a la població 7. sí, ho vaig descobrir per internet i així ho vaig fer. La persona que va venir a casa va ser molt sensible i es va posar en tot moment al nostre lloc. La veritat és que li vaig agrair com ho havia fet

Entrevista 3 Ildefons Garcia Sanchez D.N.I: 43545965L 1. és una cobaia i ja té dos anys, es diu Puka, és la primera mascota que tenim, però suposo que com és un animal exòtic i sabem aquest tipus d'animal no viu molts anys tampoc crec que fos necessari, si aguanta un parell més em conformo 2. de moment no, només l'hem portat una vegada a la vida, que són molt cars, no li agraden els veterinaris, es va espantar molt la pobra quan li van posar una injecció 3. no, suposo que ho enterrarem al parc Catalunya de Sabadell, hi ha prou gespa allà i estaria a prop nostre 4. ah, doncs no ho sabia, no en conec cap, es pot anar a resar per ells? 5. la dissecaré, per tenir-la més a prop 6. no, no ho sabia

68

7. ah! això és el que es paga en l'impost de residus cada any no?

Entrevista 4 Francisco Pedreño Vargas DNI: 46357175P 1. no vaig realitzar cap necròpsia perquè no vaig pensar que es podia fer, però m'hagués agradat saber de que va morir perquè va ser de sobte i tinc una filla del meu gos i em fa por que li passi el mateix 2. no em va oferir fer-li res, només em va dir que probablement va morir d'algun problema congènit del cor 3. no, en aquest moment estava molt malament i no vaig pensar en res la veritat 4. no ho sabia, m'hauria agradat haver tingut més informació 5. el vaig deixar a la clínica tal com em va dir el veterinari, que s'encarregaria de tot 6. no, no ho sabia però tampoc vaig pensar mai a fer-ho jo 7. no, no ho sabia, creia que havien de ser els veterinaris els encarregats

69

3.3. Entrevista a la Incineradora “L’última llar”

1. Realitzen servei de recollida als propietaris d'animals o clíniques veterinàries, o bé una empresa de transport de residus externa realitza aquest servei? en cas que sigui una altra empresa, quin? El vehicle ha de ser refrigerat?

Si, realitzem el servei de recollida en els dos casos i el vehicle és propi i com són sempre trajectes molt curts no cal que sigui refrigerat, en tot cas té una ventilació especial i els cadàvers van en bosses hermètiques.

2. Quin tipus de forn crematori tenen, o com funciona? Tª a la qual arriba, durada? compleix les normes d'emissió de gasos?

La temperatura està reglamentada per la Generalitat i ha de ser superior a 850 º C, la durada depèn del pes de l'animal i dura més o menys 30 minuts. Hi ha incineradores de molts tipus; de gas, elèctrica, gasoil, etc. La nostra és amb combustible gasoil i compleix amb la normativa d'emissió de gas, a més, vénen regularment inspectors de la Generatlitat a verificar si les condicions són correctes

3. Quin tipus de cadàvers s'incineren? També s'incineren altres tipus de residus? Quin tipus?

En el nostre cas només estem autoritzats a incinerar animals de companyia, els animals de granja es gestionen d'una manera diferent

4. Proporcionin les urnes, o bé el client pot portar la seva pròpia urna?

Nosaltres proporcionem diversos tipus d'urnes i les més econòmiques estan incloses en el preu de la incineració, però no tindríem cap problema en què el propietari portés la seva pròpia urna, però fins ara sempre l’han comprada aquí

5. En el cas de les incineracions col·lectives, que fan amb la cendres?

En el nostre cas, com també tenim un cementiri, podem enterrar les cendres aquí mateix, però en les incineradores que no tenen aquest servei han de gestionar aquestes cendres segons la llei de gestió de residus

6. Quins documents requereixen? full d'acceptació de residus? I full de seguiment de residus?

La única documentació que rebem aquí és la cartilla sanitària de l'animal si és el cas

7. Per a quines zones ofereixen el servei? Treballem principalment amb la província de Tarragona, però podríem incloure altres zones també (Annex 32)

70

3.4. Entrevista a un membre de la Generalitat

Aquesta entrevista se li ha realitzat al sr.Ignasi Rodríguez, veterinari cap del la secció de protecció d'animals de companyia de l'àrea de biodiversitat del departament d'agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural de la Generalitad de Catalunya.

1. A quin tipus d'animals va dirigit el servei de recollida de cadàvers?

Va dirigit a qualsevol tipus d'animal. Quan mor un animal és considerat com a residu, es contacta amb el departament de residus que recullen els cadàvers i el porten a un centre d'incineració

2. Se sol·licita algun tipus de documentació de l'animal?

En el cas d'animals de companyia no se sol · licita cap tipus de documentació

3. Si el propietari vol saber el motiu de la mort de la seva mascota, la Generalitat ofereix aquest servei?

Les necròpsies es realitzen només en casos excepcionals com enverinament o alguna mort sospitosa de malaltia infectocontagiosa, però sempre la decisió és del departament i no del propietari

4. El vehicle de recollida té refrigeració?

En el cas per exemple dels animals del zoològic que cada dia van morint, es van guardant en un arcó de congelació fins que estigui ple, de seguida es diu a l'agència catalana de residus i en aquest cas el vehicle és refrigerat, però si és un animal i es recull de seguida no és necessari aquest tipus de vehicles

5. Els animals s'incineren o hi ha un altre tipus de servei com a cementiri d'animals?

Només usarà el servei d'incineració, a excepció d'espècies protegides que es dissequen per després poder enviar a un museu per exemple

6. La incineradora pertany a l'ajuntament?

Són particulars i depèn del tipus d'animal, van a diferents en el cas d'animals de renda o animals de companyia

71

3.5. Conclusions de les entrevistes

Veterinaris Pel que hem pogut constatar a les entrevistes, els veterinaris es limiten a informar els propietaris de les qüestions relacionades a la mort de la seva mascota. Únicament aprofundeixen en un tema en concret, quan els propietaris en mostren un interès especial. Propietaris Els propietaris de les mascotes, generalment, no mostren estar gaire informats sobre els temes d’enterrament dels animals de companyia, així com de les altres opcions que tenen a la seva disposició una vegada se’ls ha mort l’animal. Molts d’ells tampoc mostren interès a saber amb exactitud el motiu de la mort de la seva mascota, per tant, no sol·liciten la realització d’una autòpsia i es limiten a deixar en mans del seu veterinari la gestió del cadàver. Cap persona entrevistada sabia que l’enterrament de la seva mascota a zones públiques (parcs, jardins,etc) no és legal i que pot tenir conseqüències negatives, tant pel que fa a la seva economia, en cas de sanció, com per al medi ambient. La voluntat d’enterrar l’animal de companyia és més comú en els propietaris d’animals de mida petita, ja que ni es plantegen incinerar, per exemple, la seva cobaia. Incineradora És difícil extreure’n conclusions, ja que només s’ha pogut fer entrevista a una incineradora. Tot i això, ens permet tenir una idea general del funcionament d’una instal·lació d’aquest tipus; recollida de l’animal, característiques de la incineració, legislacióque han de complir,etc.

72

La realització d’aquest treball ens ha estat útil per a conèixer la legislació vigent sobre la gestió

dels cadàvers, sabem que de la legislació inclosa en els tres estaments comentats (Comunitat

Europea, Estat Espanyol i la Generalitat de Catalunya), la que preval és la de la Comunitat

Europea, que és qui marca les pautes, és a dir, els altres dos no la poden contradir, tot i que

tenen competències per legislar.

La normativa europea vigent és el Reglament Nº 1609/2009 on s’estableixen les normes

sanitàries aplicables als subproductes animals i productes derivats no destinats al consum

humà. En aquest reglament hi consta que els cadàvers d’animals de companyia de categoria

s’han d’eliminar com a residus en plantes d’incineració autoritzats sense haver de ser

sotmesos a cap tractament tèrmic.

A partir d’aquí, hem arribat a la conclusió que hi ha dues opcions correctes per a desfer-se dels

cadàvers; aquestes són la incineració i la sepultura en cementiris autoritzats. Només serà en

casos concrets en què l’Autoritat competent podrà decidir emprendre un altre procediment,

com seria el cas de les malalties zoonòtiques.

L’Estat Espanyol és l’encarregat d’adaptar i fer aplicar la normativa europea a nivell estatal;

una de les lleis a destacar és la Llei 10/1998 on es classifica als animals de companyia com a

residu urbà i municipal, pertanyent també a la categoria dels no perillosos. En aquesta llei

també ens parla de les obligacions dels propietaris dels animals a fer-se càrrec de les despeses

d’eliminació i els prohibeix desfer-se’n del cadàver de la seva mascota de forma no segura.

D’aquesta prohibició també ens parla la Llei 8/2003, de sanitat animal, així com també ens

dicta els passos a seguir en cas que tinguem un animal portador d’una malaltia contagiosa o

transmissible per a l’ésser humà

Per altra banda, podem destacar també la creació d’un Pla Nacional Integrat de Residus. Dintre

d’aquest pla, tot i que no s’especifica, també entren els cadàvers d’animals de companyia, ja

que a les altres lleis comentades abans, es classifiquen com a residu i per tant han de ser

eliminat seguint la normativa vigent.

Pel què fa a la legislació a nivell de Catalunya en destaquem que els cadàvers d’animals de

companyia, al decret 27/1999 estan classificats dins l’apartat de gestió de residus sanitaris com

a residus sense risc o inespecífics, però que si tenien alguna de les malalties infeccioses

incloses al mateix decret són classificats com a residus de risc.

També estableix que l’autoritat competent podrà autoritzar l’eliminació dels cadàvers

d’animals de companyia mitjançant enterrament, però en general aquesta autorització es dóna

en casos comptats (cementiris de mascotes autoritzats, o casos especials de zones remotes en

què es pugui assumir que el risc de transmissió de malalties és mínim).

CONCLUSIONS

73

Per a la realització d’aquest treball ens han sigut de gran ajuda el temps que ens ha

dedicat els propietaris dels animals domèstics, els veterinaris clínics, el personal de la

incineradora i el membre de la Generalitat, ja que sense ells no haguéssim pogut

realitzar les entrevistes i no sabríem que és el que passa en realitat al carrer.

AGRAÏMENTS

74

Legislació:

- Article 108 de la Ley General de Salud. Ley N. 26842, del 20.07.97

- Reglament (CE) 1069/2009 del 21 d’octubre de 2009.

- Directiva 91/689/CEE del Consell, del 12 de desembre de 1991

- Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d’ abril de 1999

- Decisió 2000/532/CE de la Comissió, del 3 de maig

- Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre

- Reial Decret 653/2003, del 30 de maig

- Reial Decret 1429/2003, de 21 de novembre

- Llei 11/1997, del 24 d’abril

- Llei 10/1998, de 21 d’abril

- Llei 16/2002, de l’1 de juliol

- Llei 8/2003, de 24 d’abril

- Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer

- Llei 6/1993, del 15 de juliol

- Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol

- Decret 92/1999, de 6 d'abril

- Decret 27/1999, de 9 de febrer

- Decret 93/1999, de 6 d'abril

Webs:

- http://es.wikipedia.org

- http://www.boe.es

- http://www.gencat.cat

- http://www.arc-cat

- Evolució històrica dels residus humans. http://www.aborgase-

edifesa.com/HISTORIA.htm

- http://mascotas.facilisimo.com

- http://www.cancanet.com

- http://www.mascarol.com

- www.hadescan.com

- http://www.duin.es/

- http://www.centrocaninolastorres.es/

- http://www.prinascan.es

- www.donanimal.com

- http://www.ultimallar.cat

- http://www.cementeriomascotas.es

- http://www.elultimoparque.com/

BIBLIOGRAFIA

75

- http://www.serveimascota.cat/

- http://www.sena-sl.com

- www.incineracionsecologiques.com

- www.serecabio.com

Articles:

- Convivir en tiempos del Consell de Cent, Teresa Vinyoles Vidal, Universitat de

Barcelona.http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/ebmm_civisme/022-029.pdf

Llibres:

- Diccionari manual de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans

- Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Volum II, anys 1539 a 1578

- Ceremonial dels Magnífichs Consellers y regiment de la ciutat de Barcelona. Bruniquer, Esteban Gilberto.

76

ANNEXES

ANNEX 1

ANNEX 2

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DOGC núm. 4378 - 05/05/2005

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

EDICTE de 22 d'abril de 2005, pel qual es fa pública la declaració d'impacte ambiental del projecte d'adequació i ampliació d'activitat d'una planta de tractament de residus per incineració al terme de Canovelles, promogut per l'empresa SEIACO, SA (exp. BA 2002 0033). (Pàg. 12321)

[Sumari || Índex del sumari || Diaris Oficials disponibles || Inici]

EDICTE

de 22 d'abril de 2005, pel qual es fa pública la declaració d'impacte ambiental del

projecte d'adequació i ampliació d'activitat d'una planta de tractament de residus per

incineració al terme de Canovelles, promogut per l'empresa SEIACO, SA (exp. BA

2002 0033).

Descripció del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental

a) El projecte presentat planteja l'ampliació de l'activitat existent d'incineració d'animals

domèstics i d'experimentació de laboratori.

El projecte redactat pel Sr. Àngel Herrero i Sánchez, enginyer tècnic industrial,

consisteix en una planta per la incineració d'animals morts i d'experimentació de

laboratori. Amb l'ampliació de l'activitat s'instal·laran dos nous forns d'incineració

juntament amb els corresponents sistemes de depuració de gasos i s'ampliarà el ventall

de residus a tractar incloent-hi, entre d'altres, farines càrnies, residus citostàtics, residus

de MER, residus sanitaris així com restes de medicaments i cosmètics rebutjats o

caducats.

a.1) La planta disposarà de 3 forns d'incineració:

Un forn rotatiu d'incineració amb una capacitat de 400 kg/h (forn 1), de funcionament

discontinu. Només funcionarà en casos d'emergència, previsiblement no més de 850

hores de funcionament anual, com ara possibles aturades no previstes del forn 2, pics de

necessitat de tractament o impossibilitat de gestionar adequadament els residus de què

es disposi en aquell moment per al forn 2.

Un forn rotatiu d'incineració amb una capacitat d'1 t/h (forn 2), de funcionament

continu. El forn serà tèrmicament autosuficient i tindrà una potència nominal de 4.331

kW tèrmics que correspon a l'energia desenvolupada per la combustió de la càrrega

nominal de residus.

Tant el forn 1 com el forn 2 poden tractar residus especials i comparteixen el

bescanviador de calor, el tractament de gasos i la xemeneia, si bé cada forn disposarà de

la seva xemeneia d'emergència i comportes de tancament.

Un forn estàtic d'incineració amb una capacitat de 40 kg/h (forn 3), de funcionament

discontinu, per la incineració d'animals domèstics. Ha estat dissenyat per dos motius:

calibrar i mesurar la combustió dels cremadors de les altres instal·lacions (ja que es

necessita una cambra que emuli les mateixes característiques ambientals que les del forn

on s'han d'instal·lar) i alhora atendre la creixent demanda d'incineració individual

d'animals de companyia (gats i gossos). Les cendres es recullen i lliuren al propietari de

l'animal.

a.2) El consum de gasoil està relacionat amb l'energia necessària per a la posada en

marxa i per al manteniment de la cambra de postcombustió.

a.3) Hi ha 3 menús de residus per a l'alimentació del forn 2:

1. Menú número 1: residu citostàtics, residus sanitaris (grup III) i farines càrnies.

2. Menú número 2: medicaments i cosmètics caducats, greixos de MER i farines

càrnies.

3. Menú número 3: residus d'animals morts i farines càrnies.

a.4) Els forns 1 i 2 comparteixen el sistema de refredament, tractament de gasos i

emissió a l'atmosfera; el seu tractament d'incineració (forns 1 i 2) de residus es realitza

mitjançant combustió en forn, a una temperatura mínima de 850º C, amb un excés

d'oxigen superior al 6% i un temps de residència superior a 2 s. Els gasos de combustió

circulen per una cambra de postcombustió, sistema de refredament i tractament abans de

ser emesos a l'atmosfera.

El tractament d'incineració del forn 3 es realitza mitjançant combustió en forn, i els

gasos de combustió circulen per una cambra de postcombustió abans de ser emesos a

l'atmosfera.

Un sistema de trituració dels residus d'animals morts i residus MER, per tal

homogeneïtzar l'alimentació de residus al forn 2.

Un sistema per la neteja de vehicles i contenidors que han transportat subproductes

animals.

a.5) En els forns 1 i 2 es poden tractar els següents residus:

Residus no perillosos consistents en: animals morts, residus de teixits animals, farines

de carn, medicaments i cosmètics rebutjats o caducats.

Residus perillosos consistents en: residus sanitaris amb requisits especials per prevenir

infeccions, medicaments citotòxics o citoestàtics, residus considerats MER.

En el forn 3, es poden tractar animals morts d'origen domèstic.

a.6) La capacitat total d'incineració és de 8.000 t/any.

La capacitat màxima d'emmagatzematge de residus és: 4 t d'animals morts a la cambra

frigorífica inferior, 28 t de residus citoestàtics, residus sanitaris, medicaments i

cosmètics rebutjats a la cambra frigorífica superior; 80 m3 de farines en dues sitges, 40

m3 de residus MER en una sitja, 32 t de greixos MER en un dipòsit calorifugat i 35 m3

de residus preparats per a l'alimentació al forn.

b) L'estudi d'impacte ambiental analitza de forma prèvia a l'execució del projecte l'estat

inicial dels factors ambientals, estableix els efectes previsibles sobre els factors

ambientals i defineix les mesures preventives i correctores de l'impacte.

c) Descripció de les emissions a l'atmosfera.

c.1) Emissions canalitzades:

c.1.1 Xemeneia dels forns d'incineració 1 i 2:

Alçada: 23 m.

Diàmetre: 1 m.

La plataforma per a la presa de mostres tindrà un àrea mínima de 5 m2 i una amplada

mínima d'1,2 m.

El cabal de gasos previst quan els dos forns funcionen conjuntament és de 18.200

Nm3/h i la temperatura final d'emissió de gasos de 185º C.

Mesures correctores: oxidació i postcombustió a 1.100º C i més de 2 segons al 6% d'O2

mínim dels gasos de combustió procedents del forn d'incineració. Posteriorment els

gasos passen per un bescanviador de calor, un reactor de neutralització de gasos en sec

del tipus Venturi vertical amb flux ascendent de gasos que utilitza el sistema all dry

scrubbing system amb injecció pneumàtica d'hidròxid càlcic i de carbó actiu per a

neutralitzar els gasos àcids i capturar les dioxines i els metalls. Finalment els gasos de

combustió passen per un filtre de cartutxos ceràmics.

c.1.2 Xemeneia del forn d'incineració 3:

Alçada: 5,5 m.

Diàmetre: 0,7 m.

El cabal de gasos previst és de 2.826 Nm3/h i la temperatura final d'emissió de gasos és

de 250º C.

Mesures correctores: oxidació i postcombustió a 870º C i 2,05 segons de temps de

residència.

c.2) Emissions fugitives: olors.

Per tal de minimitzar l'emissió de substàncies que puguin provocar olors desagradables,

el projecte preveu que l'aire necessari per a la cambra d'oxidació dels forns d'incineració

provingui de la cambra tancada on estan ubicades les sitges de recepció de residus.

Aquesta cambra es comunica a l'exterior amb molls d'obertura i tancament automàtic.

Des d'aquesta cambra s'agafa l'aire d'oxidació aconseguint crear una depressió a

l'interior d'aquesta, de manera que quan les portes del moll de càrrega s'obren, l'aire

entra a l'interior evitant que les olors s'escapin a l'exterior. Mitjançant 4 obertures a

l'exterior, s'aspirarà un cabal d'aire de 3.510 m3/h que equival a 30 renovacions d'aire

per hora.

d) Emissions generades a les aigües

Línia de tractament

L'ús d'aigua en aquesta activitat es limita als usos sanitaris (80%) i a neteges (5%), el 10

% restant correspon a evaporació.

El sistema de depuració proposat consisteix en una fossa sèptica de 8,2 x 2,60 x 2,5 (52

m3 de capacitat total) que disposa d'un compartiment de digestió anaeròbica i dos

compartiments on es realitza un filtrat amb sorra de diferent granulometria.

Consum d'aigua per l'establiment

Volum total abastat m3/any: 100.

Procedència de les actes abastades: pou.

Descripció de l'abocament d'aigües per l'establiment

L'establiment aboca aigües provinents de la seva activitat amb les següents condicions

globals:

Cabal abocat dia m3/d: 2

Cabal abocat any m3/any: 85

Aquestes aigües s'aboquen a través d'un punt d'abocament, que presenten les

característiques particulars que es relacionen a continuació.

Identificació del punt d'abocament

Focus núm. 1

Coordenada UTMX: 438.320

Coordenada UTMY: 4.609.950

Condicions de l'abocament

Destinació de l'abocament: riera innominada afluent del riu Mogent ( *)

Nom de la llera: riu Mogent.

Sistema de tractament. Fossa sèptica.

Cabal abocat dia m3/d: 2.

Cabal horari m3/hora:

Cabal abocat any m3/any: 85.

(*) En cas de necessitat el titular disposa d'autorització del Consorci per a la Defensa de

la Conca del Riu Besòs de portar les aigües residuals mitjançant cubes a l'Edar de

Granollers.

e) Els residus generats per l'activitat són els següents:

C=classe; P=producció; CM=Cap. màx.d'emmagatzematge.

Descripció Codi C P CM

Ferralla 190102 NP 20 t/a 5 m3 en

contenidors

Cendres i escòries amb substàncies

perilloses

190111 P 900 t/a 21 m3 en

contenidors

Cendres i escòries sense substàncies

perilloses

190112 NP 10 t/a 5 m3 en

contenidors

Cendres volants amb substàncies

perilloses

190113 P 32 t/a 13 big-bags

Altres residus generals 200301 NP 15 t/a 5 m3 en

contenidors

Per a l'emmagatzematge dels residus es preveu:

Disposar de contenidors i envasos adequats.

Per a la gestió dels residus produïts es preveu amb gestors de residus autoritzats.

L'establiment està inscrit al Registre de productors de residus industrials amb el codi P-

25600.1

L'establiment està inscrit al Registre de gestors de residus de Catalunya amb el codi E-

564.98, i té una fiança dipositada total de 37.262,75 euros.

Capacitat i vulnerabilitat sobre el medi receptor

L'activitat projectada globalment no comporta efectes notables per als factors

ambientals si la seva gestió es porta a terme d'acord amb les condicions establertes en

l'estudi d'impacte ambiental, en el projecte, i en les addicionals fixades en l'annex a la

resolució.

a) Vector aire

Contaminant Capacitat

SO2 alta

PST alta

NO moderada

CO alta

b) Vector aigua

No es preveuen efectes negatius d'aquesta activitat sobre el medi sempre que es porti a

terme tal i com es descriu en el projecte i amb les mesures correctores que es descriuen.

c) Emplaçament

L'emplaçament de les futures instal·lacions estarà situat dins el municipi de Canovelles.

Concretament, al nord-est del municipi, a una distància d'uns 4 km del nucli urbà, a uns

350 m en línia recta d'una granja d'explotació de porcs i bens i a 1.000 m en línia recta

d'una empresa de transports.

Efectes de l'activitat sobre el medi

L'activitat projectada globalment no ha de comportar efectes significatius pels vectors

ambientals si la seva gestió es porta a terme d'acord amb les condicions establertes en

l'estudi d'impacte ambiental, en el projecte, i amb les prescripcions tècniques, els nivells

d'emissió següents:

Prescripcions tècniques i nivells d'emissió

1. Mesures relatives a la prevenció de la contaminació atmosfèrica

a) Valors límit d'emissió aplicables fins al 28 de desembre de 2005

Focus 1: Xemeneia dels forns 1 i 2

C=contaminant; MD=mitjana diària (mg/Nm3); MS=mitjana semihorària (mg/Nm3).

Límit emissió (1) MS

C MD (100 %) A (97%) B Mètode mesura

PST 10 30 10 UNE-EN 13284-1:2002

CO 50 (2) (3) EPA-CTM-030

NOX 615 EPA-CTM-030

HF 1 4 2 EPA 13 B

HCl 10 60 10 UNE-EN 1911

SO2 50 200 50 UNE 77216

COT 10 20 10 UNE-EN 12619:2000

Límits d'emissió referits a les següents condicions: T=273 K, P=101.3KPa, 11% O2 i

gas sec.

(1) Cap valor mitjà diari superarà els valors límit d'emissió. Cap valor mitjà semihorari

superarà els valors límit d'emissió de la columna A o bé el 97% dels valors semihoraris

no superaran els valors límit d'emissió de la columna B.

Els valors mitjans semihoraris i els valors mitjans de 10 minuts es determinaran dins del

temps de funcionament real (exclosos els períodes de posada en marxa i aturada si no

s'estan incinerant residus) a partir dels valors mesurats després de restar el valor del

corresponent interval de confiança tal com figura a l'annex 3.6 del Decret 323/1994, pel

qual es regulen les instal·lacions d'incineració de residus. Els valors mitjans diaris es

determinaran a partir d'aquests valors mitjans validats.

(2) El 97% del valor mitjà diari, al llarg de tot l'any, no superarà el valor límit d'emissió.

(3) 150 mg/m3 de gas de combustió de, com a mínim, el 95% de totes les mesures,

calculat com valors mitjans de cada 10 minuts; o 100 mg/m3 de gas de combustió de

totes les mesures, calculat com mitjanes semihoraries en un període de 24 hores.

Focus 1: Xemeneia dels forns 1 i 2

C=contaminant; L=límit emissió (mg/Nm3); M=mètode mesura.

C L M

Cd, Tl i els seus compostos total 0,05 EPA 29

Hg i els seus compostos 0,05 EPA 29

Sb,As, Pb, Cr, Co, Cu, Mn, Ni,V, Sn i els

seus compostos

total 0,5 EPA 29

PCDD/F 0,1 ng/Nm3 UNE-EN

1948

Límits d'emissió referits a les següents condicions: T=273 K, P=101.3KPa, 11% O2 i

gas sec.

Es tracta de valors presos durant un període de mostreig mínim de 0,5 i un màxim de 8

hores. Aquests valors inclouran també les formes gasoses i el vapor de les emissions de

metalls pesants corresponents així com dels seus compostos, i es considerarà que es

compleixen els valors límit d'emissió si tots els valors mitjans agafats al llarg del

període de mostreig abans esmentat no els sobrepassen.

Xemeneia del forn 3

C=contaminant; L=límit emissió (mg/Nm3); M=mètode mesura

C L M

CO 100 MC / EPA-CTM 030

Partícules 200 EN 3248-1:2001

HCl 250 UNE-EN 1911

COT 20 UNE 12619

Valors mitjans de concentració referits a les següents condicions: T=273K, P=101.3kPa,

11% O2 i gas sec.

Els resultats de les mesures es podran normalitzar al contingut d'oxigen previst

anteriorment només quan aquest mesurat en el mateix període de temps passi del

contingut de normalització d'oxigen corresponent.

b) Valors límit aplicables a partir del 28 de desembre de 2005

D'acord amb la Directiva 2000/76/CE i el Reglament CE 1774/2002, a partir del 28 de

desembre de 2005 als dos focus d'emissió anteriors els seran d'aplicació els següents

límits d'emissió:

Focus 1: Xemeneia dels forns 1 i 2.

Focus 2: Xemeneia del forn 3.

C=contaminant; MD=mitjana diària (mg/Nm3); MS=mitjana semihorària (mg/Nm3).

Límit emissió (1) MS

C MD (100 %)

A

(97%) B Mètode mesura

PST 10 30 10 UNE-EN 13284-

1:2002

CO 50 (2) (3) EPA-CTM-030

NOX (4) 500 EPA-CTM-030

HF 1 4 2 EPA 13 B

HCl 10 60 10 UNE-EN 1911

SO2 50 200 50 UNE 77216

COT 10 20 10 UNE-EN

12619:2000

Límits d'emissió referits a les següents condicions: T=273 K, P=101.3KPa, 11% O2 i

gas sec.

(1) Cap valor mitjà diari superarà els valors límit d'emissió. Cap valor mitjà semihorari

superarà els valors límit d'emissió de la columna A o bé, si s'escau, el 97% dels valors

semihoraris al llarg de l'any no superaran els valors límit d'emissió de la columna B.

Els valors mitjans semihoraris i els valors mitjans de 10 minuts es determinaran dins del

temps de funcionament real (exclosos els períodes de posada en marxa i aturada si no

s'estan incinerant residus) a partir dels valors mesurats després de restar el valor del

corresponent interval de confiança tal com figura a l'annex 3 de la Directiva 2000/76

sobre incineració de residus on s'especifiquen les tècniques de mesura dels diferents

contaminants. Els valors mitjans diaris es determinaran a partir d'aquests valors mitjans

validats.

(2) El 97% del valor mitjà diari, al llarg de tot l'any, no superarà el valor límit d'emissió.

(3) 150 mg/m3 de gas de combustió de, com a mínim, el 95% de totes les mesures,

calculat com valors mitjans de cada 10 minuts; o 100 mg/m3 de gas de combustió de

totes les mesures, calculat com mitjanes semihoraries en un període de 24 hores.

(4) Expressat com NO2. A partir de l'1.1.2008 el valor límit serà de 400 mg/Nm3.

Focus 1: Xemeneia dels forns 1 i 2

Focus 2: Xemeneia del forn 3

C=contaminant; L=límit emissió (mg/Nm3); M=mètode mesura.

C L M

Cd, Tl i els seus compostos total 0,05 EPA 29

Hg i els seus compostos 0,05 EPA 29

Sb,As, Pb, Cr, Co, Cu, Mn, Ni, V, Sn i els

seus compostos

total 0,5 EPA 29

PCDD/F 0,1

ng/Nm3

UNE-EN

1948

Límits d'emissió referits a les següents condicions: T=273 K, P=101.3 KPa, 11% O2 i

gas sec.

Es tracta de valors presos durant un període de mostreig mínim de 0,5 i un màxim de 8

hores. Aquests valors inclouran també les formes gasoses i el vapor de les emissions de

metalls pesants corresponents així com dels seus compostos i, es considerarà que es

compleixen els valors límit d'emissió si tots els valors mitjans agafats al llarg del

període de mostreig abans esmentat no els sobrepassen.

c) Requisits de prevenció addicionals per als dos focus d'emissió:

La temperatura mínima dels gasos procedents de cada forn d'incineració s'elevarà,

després de l'última injecció d'aire de combustió, de manera controlada i homogènia, fins

i tot en les condicions més desfavorables, fins a 850º C al llarg de 2 segons, mesurats a

prop de la paret interna de la cambra de combustió o en altre punt representatiu

d'aquesta autoritzat per la DGQA.

Els forns 1 i 2 s'equiparan amb almenys un cremador auxiliar que es posi en marxa

automàticament, quan la temperatura dels gasos de combustió després de la darrera

injecció d'aire de combustió baixi per davall de 850º C. Aquests cremadors auxiliars

s'utilitzaran durant les operacions de posada en marxa i aturada de la instal·lació a fi de

què la temperatura de 850º C es mantingui en tot moment mentre hi hagi residus no

incinerats a la cambra de combustió. A partir del 28 de desembre de 2005 s'atendrà a

l'especificat a l'article 6 de la Directiva 2000/76 que també afectarà al forn 3.

Els forns 1 i 2 disposaran d'un sistema automàtic que impedeixi l'alimentació de

qualsevol tipus de residus (d'acord amb la definició de l'article 2.1.a) del Reglament CE

1774/2002 a la posada en marxa fins que no s'hagi assolit la temperatura de 850º C o bé

quan no es mantingui la temperatura de 850º C. A partir del 28 de desembre de 2005

s'atendrà a l'especificat a l'article 6 de la Directiva 2000/76 que també afectarà al forn 3.

S'instal·laran analitzadors en continu amb registre de la temperatura de la cambra de

combustió i de la cambra de postcombustió, ubicats a les parets internes de cada

cambra.

Caldrà portar un registre automatitzat del control de temperatures, en continu, per tot el

temps que funcionin les instal·lacions d'incineració. Aquest sistema haurà de permetre

imprimir les dades de temperatura en temps real per presentar-les en el moment dels

controls establerts o en cas d'inspecció de l'autoritat administrativa competent.

En cas d'avaria o funcionament anormal, l'operador de la instal·lació haurà de parar-la

en el menor temps possible.

No es produiran interrupcions en el funcionament de les instal·lacions que provoquin

emissions superiors als límits d'emissió fixats, en períodes superiors als definits en el

punt 5.3.e) del Decret 323/1994, pel qual es regulen les instal·lacions d'incineració.

d) Disposar de monitorització en continu dels següents paràmetres i contaminants:

Xemeneia dels forns d'incineració 1 i 2:

Paràmetres: cabal, Tª, O2, vapor d'aigua (*), pressió.

Contaminants: CO, partícules, COT, HCl, SO2, NOX.

No serà necessari mesurar en continu els contaminants partícules totals i clorur

d'hidrogen si es demostra una emissió mitjana inferior al 10% dels valors límit. La

demostració d'aquest punt s'haurà d'efectuar mitjançant una campanya de mesuraments

realitzada d'acord amb els criteris que estableixi la DGQA.

(*)La mesura del vapor d'aigua no serà necessària si els gasos de combustió són assecats

abans d'efectuar l'anàlisi de les emissions.

A partir de 28 de desembre de 2005 cal atenir-se al que estipula l'article 11 de la

Directiva 2000/76 pel que fa als requisits de mesurament en continu per als dos focus

emissors.

Xemeneia del forn d'incineració 3:

Paràmetres: cabal, Tª, O2, vapor d'aigua (*), pressió.

Contaminants: CO.

(*) La mesura del vapor d'aigua no serà necessària si els gasos de combustió són

assecats abans d'efectuar l'anàlisi de les emissions.

d.1) Característiques dels sistemes de monitorització en continu

Ubicació del sistema de mostreig:

Representativa de les emissions i seguint les directrius del servei de Vigilància i Control

de l'Aire de la Direcció General de Qualitat ambiental.

Abans de la instal·lació del sistema de mesurament en continu, una entitat degudament

acreditada haurà de certificar la correcta ubicació (vegeu apartat 5.3.2).

Característiques dels analitzadors en continu:

Abans de la instal·lació del sistema de mesurament en continu es presentarà al

Departament de Medi Ambient un projecte tècnic d'instal·lació amb les dades bàsiques

del Sistema de Mesurament en Continu segons IT de calibració d'un SMEC(*).

Certificat d'homologació:

Segons punt 4.1.1 de la IT de calibració d'un SMEC (*).

Documentació:

Segons punt 4.2 de la IT de calibració d'un SMEC(*).

Registre de dades:

Segons el punt 4.1.5 de la IT de calibració d'un SMEC(*).

Tractament de dades:

Segons el punt 4.1.6 de la IT de calibració d'un SMEC(*).

En cas de mal funcionament del sistema de mesurament en continu per un període

superior a 48 hores, s'hauran d'efectuar mesuraments puntuals cada 12 hores fins que es

restableixi el bon funcionament del Sistema de mesurament en continu. Els resultats es

trametran a la Direcció General de Qualitat Ambiental.

(*) disponible a http://www.gencat.net/mediamb/aire/procediments.htm#analit

2. Mesures relatives a la prevenció de la contaminació de les aigües

a) Autoritzar l'abocament amb els següents límits qualitatius i quantitatius:

Cabal (m3/d): 2

MES (mg/l): 80

DQO nd (mgO2/l): 160

pH: 6-9

Olis i greixos (mg/l): 20

Per a la resta dels paràmetres els límits fixats seran els corresponents a la Taula 3 de

l'annex al Títol IV del Reglament aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril. Les

substàncies de la llista 1 i 2 de l'annex al Títol III i les substàncies recollides al Reial

Decret 995/2000, de 2 de juny, no han de variar en relació a les aigües de captació.

b) L'interessat disposarà d'un pericó de registre de fàcil accés que permeti l'aforament i

la presa de mostres periòdicament. En cas de no disposar-ne, s'haurà de construir en el

termini d'un mes a comptar des de l'atorgament de l'autorització ambiental.

3. Mesures relatives als residus

a) L'acceptació i gestió de residus perillosos únicament podrà efectuar-se, prèvia

contractació de l'empresa per part de l'Agència de Residus de Catalunya.

b) L'acceptació i recepció dels residus a tractar i la gestió dels residus generats per

l'activitat s'haurà d'ajustar a les prescripcions establertes en el Decret 93/1999, de 6

d'abril, sobre procediments de gestió de residus.

c) El temps màxim d'emmagatzematge dels residus perillosos no superarà els sis mesos,

i s'hauran d'emmagatzemar en zona pavimentada i sota cobert.

d) Els residus MER i altres residus carnis no es podran emmagatzemar més de 24 hores,

fora de les cameres frigorífiques.

e) L'emmagatzematge dels residus a tractar i dels residus generats es realitzarà

exclusivament en les zones especialment habilitades segons el projecte presentat.

f) La capacitat màxima d'emmagatzematge de residus no podran superar les següents

quantitats: 4 t d'animals morts en cambra frigorífica inferior; 28 t de residus citoestatics,

residus sanitaris, medicament i cosmètics rebutjats, en la cambra frigorífica superior; 80

m3 de farines en dues sitges, 40 m3 de residus MER, en una sitja, 32 tn de greixos MER

en el dipòsit calorifugat, 35 m3 de residus preparats per l'alimentació en el forn.

g) Les condicions de funcionament de les instal·lacions dels forns 1, 2 i 3 hauran de

complir les indicacions de l'annex 1A) del Decret 323/1994, pel qual es regulen les

instal·lacions d'incineració.

h) Disposar d'un sistema de bloqueig de l'alimentació de residus als forns 1 i 2 quan no

es puguin complir les determinacions de les condicions de funcionament fixades en

l'annex 1A) del Decret 323/1994 i quan es sobrepassin els valors límits d'emissió

indicats en l'annex 2.1 dels paràmetres a mesurar en continu.

i) Disposar d'un sistema de bloqueig de l'alimentació de residus al forn 3 quan no es

puguin complir les determinacions de les condicions de funcionament i quan es

sobrepassin els valors límits d'emissió indicats en l'annex 2.2 dels paràmetres a mesurar

en continu.

j) En el forn 3 únicament es podran incinerar animals de companyia.

k) Els residus sanitaris amb requisits especials per prevenir infeccions s'hauran

d'introduir directament al forn, sense mesclar amb altres residus i sense cap

manipulació.

l) S'haurà de mantenir en tot moment netes les zones pròximes a la planta.

D'acord amb el que s'indica al reglament 1774/2002, en el qual s'estableixen les normes

sanitàries aplicables als subproductes animals:

Els contenidors i vehicles que han transportat subproductes animals s'hauran de netejar i

desinfectar després de cada utilització (annex II, capítol V del Reglament).

Es compliran les normes d'higiene, en les zones de neteja de contenidors i vehicles i en

les zones de manipulació de subproductes animals (annex V, capítol II del Reglament).

4. Mesures relatives a la protecció de la salut

Dels residus generats a l'activitat sanitària, únicament podran tractar-se els animals i

residus d'animals d'experimentació biomèdica, residus citotòxics i residus procedents de

la malaltia de Creutzfeldt Jakob.

5. Prescripcions singulars

5.1 Vector aire.

a) En un termini de 3 mesos a partir del moment de l'atorgament de l'autorització

ambiental i abans de l'adquisició dels analitzadors en continu de la instal·lació, caldrà

presentar un projecte d'instal·lació, seguint les directrius de la instrucció tècnica per al

calibratge de sistemes de mesurament en continu d'emissions. Aquest projecte haurà de

disposar de l'aprovació formal de la Direcció General de Qualitat Ambiental per tal de

garantir-ne la idoneïtat.

b) En un termini màxim de 3 mesos a partir de la realització del control inicial, s'haurà

de trametre a la Direcció General de Qualitat Ambiental l'informe de la primera

calibració del Sistema de monitorització en continu d'emissions (SMEC), d'acord amb la

instrucció tècnica de calibració d'aquesta Direcció General.

c) Al llarg del primer any de funcionament de la instal·lació una entitat ambiental de

control farà mesuraments cada 2 mesos dels contaminants següents: FH, metalls pesants

i PCDD/F en els focus corresponent a la xemeneia dels forns d'incineració 1 i 2.

5.2 Del vector aigua.

a) Tan aviat com sigui possible s'ha de posar en coneixement d'aquesta Agència

Catalana de l'Aigua qualsevol avaria, parcial o total, del sistema de tractament i

evacuació de les aigües residuals que pugui alterar el bon funcionament de l'abocament i

que pugui representar un risc per al medi receptor.

b) El promotor no podrà destinar les obres executades a usos diferents dels autoritzats.

Queda especialment prohibit al beneficiari: abocar aigües residuals de naturalesa

diferent a la que s'ha tingut en compte a l'hora d'atorgar l'autorització i utilitzar les obres

autoritzades per a l'abocament d'aigües residuals procedents d'immobles i indústries

diferents dels que motiven aquesta autorització.

c) Les despeses que es puguin originar per la inspecció i vigilància de les obres,

instal·lacions i abocaments, seran a càrrec del beneficiari.

d) L'interessat resta sotmès al pagament del tribut sobre l'aigua en els termes de la Llei

19/1991 i posteriorment per la Llei 6/1999, de 12 de juliol.

5.3 Condicions i obligacions com a gestor de residus.

a) SEIACO, SA, elaborarà un llibre de registre, en el qual s'indicarà l'evolució i

incidències en el temps de l'explotació, el productor o origen, i la quantitat dels residus

tractats a la planta, així com els residus no aprofitables o produïts en les seves

instal·lacions especificant tipus, quantitat, i destinació.

Mensualment s'haurà de trametre a l'Agència de Residus un resum de les entrades de

residus d'acord amb el format que s'indiqui.

b) Responsable

SEIACO SA nomenarà una persona encarregada de l'activitat de gestió de residus, i

comunicar a l'Agència de Residus el seu nom.

c) Inscripció al Registre de Gestors de Residus.

c.1) L'Agència de Residus modificarà la inscripció al Registre General de Gestors de

Residus de Catalunya quan s'acrediti la comprovació satisfactòria de l'execució del

projecte i de les condicions i obligacions indicades anteriorment per part d'una entitat

col·laboradora de l'Administració.

c.2) Prèviament a la modificació de la inscripció al Registre General de gestors de

residus, SEIACO, SA, podrà recepcionar els residus no perillosos necessaris per ajustar

les instal·lacions i verificar els seu correcte funcionament, amb les següents condicions:

Acreditació, davant de l'Agència de Residus, del compliment de les condicions

administratives com a gestor de residus, corresponent als apartats 4 i 5 de la Resolució i

a) b) de les condicions i obligacions com a gestor de residus.

La quantitat màxima de residus a recepcionar durant aquest període serà de 4.000 tn.

El termini màxim serà de 6 mesos, a comptar de la data d'emissió de la certificació del

tècnic director de l'execució del projecte.

Durant aquest període, en la documentació de control (FA, FS,...), s'anotarà en l'apartat

de codi de gestor .Prova'.

5.4 Condicions generals de funcionament de l'activitat.

a) L'atorgament de l'autorització ambiental no deixa exempt el seu titular de sol·licitar

altres permisos i/o autoritzacions que legalment correspongui.

b) El beneficiari resta obligat a conservar les obres i instal·lacions en un perfecte estat

d'utilització, a fer a càrrec seu els arranjaments ordinaris i extraordinaris que calgui.

Qualsevol modificació que es vulgui introduir al projecte presentat, així com la

construcció de qualsevol obra no definida concretament i amb detall a la petició, es

notificarà immediatament a l'oficina de gestió ambiental unificada. Caldrà que la

sol·licitud de modificació vagi acompanyada del projecte complementari corresponent.

Formulació de la declaració d'impacte ambiental

Atesa la capacitat del medi receptor i l'existència d'efectes que l'activitat projectada pot

transferir als vectors ambientals, el seu impacte global es considera moderat sobre la

conservació i protecció del medi afectat i dels recursos naturals, i per tant, la Ponència

Ambiental, en la sessió de 2 de març de 2004 i d'acord amb l'article 33.3.i) del Decret

136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la

Llei 3/1998, formula la declaració d'impacte ambiental del projecte amb caràcter

favorable, i per tant, la Ponència Ambiental, en la sessió de 2 de març de 2004, i d'acord

amb els articles 22.1.a) i 33.3.i) del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el

Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, formulen la declaració d'impacte

ambiental del projecte amb caràcter favorable.

D'acord amb el que estableix l'article 5 del Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació

d'impacte ambiental, la declaració d'impacte ambiental es farà pública.

Barcelona, 22 d'abril de 2005

Emili Dragone i Vives

Secretari de la Ponència Ambiental

(05.081.111)

ANNEX 3

Alicante.- La Fundación Manuel

Peláez y Fundesem premian un

proyecto empresarial que creará un

cementerio para mascotas 23/05/2008 - 17:57

La Fundación Manuel Peláez ha premiado, a través de Fundesem,

un proyecto de empresa que ofrecerá servicios para preservar el

recuerdo de las mascotas fallecidas mediante la creación de un

cementerio para animales, según informaron hoy en un

comunicado fuentes de la Fundación.

ALICANTE, 23 (EUROPA PRESS)

La idea nació de la experiencia personal de los miembros del

equipo de desarrollo del proyecto, fruto de la pérdida de la perrita

de uno de los integrantes. De este modo, Juan Rafael, Sara y

Yunuen eran conscientes "del vacío que deja la pérdida de una

mascota" e iniciaron un proyecto para crear la empresa 'El valle

de las mascotas', un parque-cementerio que permitirá mantener

el lazo emocional que el propietario tenía con su animal.

El proyecto, premiado por la Fundación Manuel Peláez a través de

los galardones 'Emprendeaventura' de Fundesem, planteará crear

un espacio "de paz, tranquilidad y belleza, un lugar donde los

usuarios puedan visitar a su mascota fallecida y pasar el día en

sus instalaciones". Este lugar contaría con jardines, zonas verdes,

áreas de descanso, murales artísticos, una galería museo,

cafetería y tienda de recuerdos.

Según los miembros del equipo, "el proyecto plantea una idea

diferente para prestar un servicio a las personas que viven la

pérdida de una mascota; no es sólo una empresa que cuenta con

un horno crematorio con alta tecnología y un cementerio para

mascotas, sino que ofrece la posibilidad de estar presente,

acompañarles y brindarles las facilidades durante esos momentos

difíciles que pasan los propietarios cuando fallecen sus animales".

Entre otros servicios, 'El valle de las mascotas' permitirá dar un

último homenaje a las mascotas, dejar sus cenizas dentro del

parque, exponer sus objetos personales en un museo, o adquirir

recuerdos personalizados como llaveros, monedas o camisetas.

Además, el proyecto contemplará la puesta en marcha de un

cementerio virtual, una web donde los usuarios podrán colgar las

fotos de sus animales y contar su historia.

Juan Rafael, Sara y Yunuen diseñaron este trabajo a raíz del

proyecto final del master de creación de empresas de Fundesem.

Los miembros del jurado valoraron muy positivamente la idea, al

ser un servicio innovador dentro de la zona. Según los análisis

del equipo, más del 60 por ciento de los hogares poseen como

mínimo una mascota y existe un amplio público especialmente

sensibilizado con este tema. En la actualidad, los miembros del

equipo buscan financiación para poner en marcha la iniciativa.

ANNEX 4

Un tanatorio para mascotas Una empresa abre un lugar para velar animales en Lorquí (Murcia) EFE - Lorquí (Murcia) - 01/04/2008

Crematur Levante ha abierto en Lorquí (Murcia) el primer tanatorio de animales

domésticos de España, que incluye una sala de velatorio.

Su propietario, Ricardo Zambudio, que inauguró una incineradora en la misma localidad

hace dos años, cuenta que lo más común son perros y gatos, aunque su empresa ha

incinerado pájaros, loros, un cocodrilo y hasta un león procedente de un circo.

Zambudio ha explicado que la idea de construir el tanatorio donde se pudiera velar a las

mascotas surgió cuando él y sus socios se dieron cuenta de que los dueños sufrían

mucho al despedirse y decidieron habilitar una sala para que pudieran darles su último

adiós en la intimidad.

"Vimos la necesidad que había de un lugar como éste ante el dolor de la gente que no

tenía un lugar donde velar a su mascota y despedirse dignamente", ha dicho.

En la sala velatorio hay un sofá, dos asientos, pañuelos de papel y una vitrina de cristal

donde se deposita la mascota.

Después del paso por el velatorio, el animal se lleva hasta el horno crematorio. Los

dueños pueden ver todo el proceso y, si lo desean, llevarse las cenizas de su mascota en

una urna. El velatorio cuesta unos 40 euros, que se añaden al coste de la incineración,

que varía según el peso del animal.

"La empresa se encarga de todo, desde la recogida en la clínica veterinaria, su traslado y

la preparación de la mascota para la urna. Se le arregla, se le peina, y cuando sus dueños

ya se han despedido de él, pueden presenciar la incineración a través de la cristalera", ha

explicado.

Según Zambudio, sólo hay otras dos salas de velatorio de animales en el mundo, una en

Estados Unidos y otra en Holanda.

Mie 2 Abr 2008

Primer tanatorio de mascotas en España

Publicado por admin.

Relacionado con: Actualidad, Gatos, Otros animales, Perros

Con el fin de cubrir el hueco de una

despedida digna a las

mascotas, Cremamur Levante ha creado

el primer tanatorio específico para

animales en el polígono Base 2000

de Lorquí, en Murcia, el primero de

España de estas características.

“Hoy en día la mayoría de las personas

están concienciadas de que el animal de compañía, bien sea un perro o un

cocodrilo, es uno más de la familia. Por eso nosotros hemos decidido dar la

oportunidad a sus allegados de tratarlo como tal, también en su último

adiós”, comenta el gerente de Cremamur Levante, Ricardo Zambudio.

“Igual de importante es que los dueños pudieran enterrar a sus mascotas donde

quisieran sin que la ley los multara, como adecuar una sala donde la familia le

despidiera dándole todo su cariño. En definitiva, se trata de dar a los animales un

acto fúnebre como el de cualquier ser querido“, declara Zambudio.

Una docena de velatorios ha realizado el crematorio

desde que comenzó a funcionar, hace unas dos semanas,

a animales llegados de Murcia, Alicante o Albacete,

aunque presta sus servicios para toda España. Son 40

euros el precio del servicio que incluye el traslado desde

la clínica veterinaria. Los restos mortales del

animal descansan durante 24 horas en una urna de

cristal acomodada para que sus dueños puedan tocarlo,

dentro de un ambiente de intimidad.

La incineración varia según el peso del animal, recibiendo los dueños un

certificado de defunción por si surgiera cualquier posible denuncia, dejando de esta

forma todo lo que se refiere a la mascota resuelto.

ANNEX 5

«¿Cuánta ceniza deja tu cocker bien amado? Unos 500

gramos»'Porque se lo merece/merezi duelako' es la leyenda

que acompaña la tarjeta de presentación de Javier. Tu perro no

merece un vertedero. Merece ser incinerado.

12.10.07 - BEGOÑA DEL TESO

Se inaugurará, lo más seguro, a principios

de noviembre, mes de muertos y almas en

pena. En Oialume Bidea. En un pabellón

industrial. Un crematorio para animales

domésticos. Un tanatorio. Es una

propuesta de Javier Ribero y de su

esposa Cristina. Beti zurekin/ Siempre

contigo dice también la tarjeta de

presentación donde se ofrece incluso un cementerio virtual en la red. Por cierto,

Cristina y Javier no sólo convierten a nuestras mascotas en polvo bien amado.

También son criadores. Por placer. Criadores de dogos, bulldog ingleses y

carlinos, el perro que conocimos en la película Men in Black.

- No había, ¿verdad? No al menos en los alrededores..

- Alguna gente lleva a sus animales al horno de la Sociedad Protectora de

Animales y Plantas. La otra opción es el crematorio navarro de Albizu.

- Demanda sí que hay, ¿cierto?

- Bastante. Mucha. Pienso que es debido, entre otros motivos, a que nuestros

perros cada vez viven menos en la calle y más en casa.

- Creo que lo entiendo pero...

- La relación con los animales es muy distinta en los pueblos que en las

ciudades. En el campo, en los caseríos, lejos de las grandes urbes, llevan una

vida más independiente en relación al ser humano. Por supuesto que sus

dueños los quieren, pero no es el lazo tan tan estrecho que establecemos en

las ciudades con los perros o los gatos que, practicamente, viven a nuestro

lado casi 24 horas sobre 24. Eso implica que cuando mueren nos sentimos

incapaces de deshacernos de ellos de cualquier manera, dejarlos en la clínica

veterinaria o, ilegalmente, tirarlos a un vertedero. ¿Demanda de crematorio? Sí,

pero mayormente desde los centros urbanos de Donostia, Irún, Errenteria...

- ¿Cuáles son las características técnicas de un crematorio de animales?

- Casi las mismas que las de uno para humanos. De hecho, el horno y las

urnas las compramos a los mismos proveedores que sirven a las funerarias

vascas. Se reduce el tamaño, naturalmente. Nuestro horno alcanza

temperaturas entre 800 y 1.800 grados pues has de reducir a ceniza no sólo la

carne y los tejidos blandos sino también los huesos. El perro es introducido

cubierto con un sudario biodegradable. Las cenizas se entregan en una urna.

Como pasa con nuestros fallecidos, hay recipientes standar y otros más

trabajados, con serigrafías de animales o posibilidad de poner la foto de tu

mascota.

- Dicen que al morir nosotros perdemos 21 gramos, el peso del alma

según los alquimistas. ¿Cuánto pesan las cenizas de un perro?

- Uno que vivo pesara 30 kilos se convertirá en 1 kilo 800 de recuerdos. Las

cenizas de un cocker vendrán a ser unos 500 gramos.

- Las de un yorkshire cabrán en la palma de la mano ¿no? Y las de un

hámster... Por cierto, ¿incinerararán conejos y otras mascotas?

- Toda clase de animales domésticos.

- He oído algo de mezclar esas cenizas con una semilla de árbol...

- Esa oferta existir, existe, y legal, lo es, pero aún no tiene la suficiente

demanda. Consiste en una caja que contiene la semilla de un árbol, tierra,

abono y un hueco para introducir las cenizas de nuestro animal. Se planta y

bajo tierra todo se mezcla. El roble, haya o fresno que nazcan llevarán la huella

de la mascota.

- Francamente, enloquecer, algo sí que hemos enloquecido.

- No puedo ni quiero ni debo responderte a eso. Es todo cuestión de afectos.

De necesidad de darlos y de recibirlos. Queremos a los animales como antes

no los queríamos. Los necesitamos muchísimo. Su pérdida nos duele en el

alma. Pero es lógico y humano. Mis perros también están incinerados. ¿Cómo

podría haberlos tirado? Existen incluso las incineraciones colectivas.

- ¿Una cremación comunitaria?

- Más o menos. Hay gente que no quiere guardar las cenizas de su animal pero

desea darle un final digno, no abandonar su cuepo de cualquier manera. Se

quema junto a otros y nosotros nos hacemos cargo de las cenizas.

- ¿Y lo del cementerio 'on line'?

- Significa poder colgar en una web la foto de tu mascota. Sin que falte una

sentida dedicatoria. Repito, les queremos mucho.

ANNEX 6

Denuncian a vendedores de La Rambla por tirar animales muertos a la basura

Efe | Barcelona / Actualizado martes 28/04/2009 10:55 horas

Una veintena de miembros del grupo ecologista Ramblas Ètiques han anunciado la interposición de una denuncia contra los vendedores de animales de las Ramblas porque tiran los cuerpos de los animales muertos a los contenedores de los alrededores en lugar de incinerarlos, como marca la normativa.

En el marco de un acto de protesta en Barcelona, los ecologistas han anunciado también que interpondrán una reclamación administrativa al Ayuntamiento por incumplimiento de la Ley de Protección de Animales y ordenanzas municipales.

El portavoz de los ecologistas, Eric Gallego, ha declarado que los vendedores "incumplen 17 artículos de la Ley de Protección de los Animales y 4 de la ordenanza municipal" y les ha acusado de crear un problema de saludpública arrojando cadáveres de animales a los contenedores de las Ramblas en lugar de incinerarlos como marca la normativa municipal.

Los ecologistas han mostrado los restos de 180 animales, entre ellos de periquitos, roedores, reptiles, tortugas y peces, que supuestamente han extraído en los últimos 21 días de los contenedores situados junto a las paradas y que habían congelado para el acto de hoy.

Gallego también ha acusado al Ayuntamiento de "desidia absoluta" por permitir esta situación, "incumpliendo sus propias ordenanzas desde hace seis años", por lo que ha anunciado la interposición de una reclamación contencioso-administrativa para reclamar la eliminación de las paradas.

Sin embargo, el representante de los propietarios de las once paradas existentes, José Cuenca, ha negado que se arrojen animales a los contenedores, aunque ha reconocido que "no nos oponemos a ninguna mejora", pero ha advertido que la actual normativa al respecto "no tiene pies ni cabeza".

Cuenca ha añadido que la normativa prohíbe que los animales estén a la vista del público que pasa por la calle, cosa "inevitable" en el caso de estas paradas de reducido tamaño e instaladas en el paseo central de las Ramblas.

El portavoz de los vendedores ha informado de que "antes de diciembre de este año deberíamos haber llegado a un acuerdo con el Ayuntamiento", aunque ha advertido que "eliminar las paradas de animales quitaría alicientes a las Ramblas" y ha añadido que "no nos vemos en otros sitio más que aquí".

ANNEX 7

Descobert un abocador-cementiri de gossos a Montcada i Reixac Hi podrien haver una cinquantena de cossos de cans estrangulats

27/12/2011

Els agents rurals han

localitzat un abocador a

Montcada i Reixac (Vallès

Occidental) amb un nombre

"encara sense determinar" de

gossos morts en diferent

estat de descomposició. Tot i

així, afirmen que es tracta

"d'un nombre superior a deu

exemplars". En la mateixa

inspecció, han localitzat 34 gossos vius que es trobaven en "molt mal estat" i en

unes condicions "molt dolentes" com alguns animals que presentaven lesions a la

pell, ferides obertes, i es trobaven sense aigua i lligats amb cadenes inferiors als

tres metres.

L'Ajuntament de Montcada ha fet el comís dels animals i els ha lliurat sota custòdia

a la Fundació Altarriba perquè se'n faci càrrec. La Generalitat portarà a la Fiscalia

de Medi Ambient aquests cas de maltractament d'animals perquè analitzi si pot ser

constitutiu de delicte, a més de l'obertura d'un expedient administratiu.

50 gossos estrangulats

L'Associació Animal Rescue ha elevat a cinquanta la xifra de gossos morts trobats a

l'abocador. La portaveu d'aquesta entitat, Karin Pielaner, ha assegurat a l'ACN que

l'amo dels gossos, que era caçador, estrangulava els animals que tornaven ferits de

les caceres o que ja eren massa grans.

Pielaner ha indicat que ha acompanyat els agents rurals al turó de Montcada i ha

explicat que han trobat els cadàvers dels gossos llençats pel terra i embolicats en

plàstics. Alguns gossos podien estar morts "des de feia anys", ha afirmat.

ANNEX 8

-

ANNEX 9

ANNEX 10

ANNEX 10

Manual de gestióde residus industrials

a Catalunya

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi AmbientJunta de Residus

do

cum

enta

ció

Do

cum

enta

ció

Glo

sari

Valorització Tractament i Disposició del rebuig

l’annex 2 qualsevol altre tots

transport de:

destinació:

el residu és de:

GRANS QUANTITATSsuperiors a l’annex 1

FS FA+FS

FA+FI

Model B Model A

tran

spo

rtin

div

idua

ltr

ansp

ort

itine

rant

transport de:

l’annex 2 qualsevol altre

destinació:

el residu és de:

PETITES QUANTITATSinferiors a l’annex 1

JRR

FI

FA+JRR

FA+FI

Model C

tran

spo

rtin

div

idua

ltr

ansp

ort

itine

rant

tots

Valorització Tractament i Disposició del rebuig

Valorització Tractament i Disposició del rebuig

l’annex 2 qualsevol altre tots

:

:

:

GRANS QUANTITATSsuperiors a l’annex 1

tran

spo

rtin

div

idua

ltr

ansp

ort

itine

rant

:

l’annex 2 qualsevol altre

:

:

PETITES QUANTITATSinferiors a l’annex 1

tots

Valorització Tractament i Disposició del rebuig

residu és de:

tran

spo

rtin

div

idua

ltr

ansp

ort

itine

rant

:

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi AmbientJunta de Residus

JRRJustificantde ecepcióde residus

FI Full deseguimentitinerant

FA:Fitxa d’acceptació.

FS:Full de seguiment.

FI:Full de seguimentitinerant.

JRR:Justificant de recepcióde residus.

Transport individual:transport per un residud’un productor.

Transport itinerant:transport simultani deresidus de diferentsproductors.

Model:descripció de les passesa seguir per a la correctagestió del residu.

FAFitxa d’acceptació.

FSFull de seguiment.

Justificantde lliurament del FI

FI

Documentació per a la gestió de residus amb plantes del Registre General de Gestors

Manualde gestióde residusindustrials a Catalunya

2 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi AmbientJunta de Residus

1a edició: Barcelona, desembre de 1999

Tiratge: 5.000 exemplars

Disseny gràfic: GLASSMM disseny en Multimèdia, SL

Foto coberta: Albert Fortuny

Fotocomposició: GLASS MM

Producció: Raimon FlosImprès a: SAde Litografía (Badalona)

Paper coberta: Estucat mat ecològic de 250 gr

Paper interior: Offset 100% reciclat 115 gr

Dipòsit legal: B-50.624-99

BIBLIOTECA DE CATALUNYA DADES CIP:

Manual de gestió de residus industrials a CatalunyaInclou: Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residusISBN 84-393-4841-XI. Catalunya. Junta de Residus II. Catalunya.

Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus1. Residus industrials - Eliminació - Dret i legislació - Catalunya658.567 (467.1) (094)

PRÒLEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5

Capítol IPRODUCTOR, TRANSPORTISTA, GESTOR

1 PRODUCTOR

1.1 Definicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

1.2 Obligacions i responsabilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

1.3 Registre de Productors de Residus Industrials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

1.4 Generació ocasional de residus industrials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

1.5 Productors de residus sanitaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

1.6 El responsable dels residus industrials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

1.7 Declaració anual de residus industrials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

2 TRANSPORTISTA

2.1 Definicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

2.2 Obligacions i responsabilitats del transportista . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

2.3 Registre de Transportistes de Residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12

2.4 Resum de l’activitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

3 GESTOR

3.1 Definicions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

3.2 Obligacions i responsabilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

3.3 Registre General de Gestors de Residus de Catalunya . . . . . . . . . . . . .15

3.4 Resum d’activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

3.5 Resum d’activitats dels gestors d’aplicació agrícola . . . . . . . . . . . . . . .18

Capítol IIGESTIÓ DE RESIDUS

1 GESTIÓ DE RESIDUS AMB EMPRESES INSCRITES AL REGISTRE GENERAL DE GESTORS DE RESIDUS DE CATALUNYA

1.1 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

1.2 Models de gestió de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20

1.2.1 Model A) Estàndard . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .201.2.2 Model B) Valorització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .211.2.3 Model C) De petites quantitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22

3Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Índex

4 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

1.2.4 Model D) De residus de paper, ferralla, plàstic, vidre i pinyolada o sansa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

1.3 Documentació

1.3.1 La fitxa d’acceptació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .241.3.2 El full de seguiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .261.3.3 El full de seguiment itinerant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .281.3.4 El justificant de recepció de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30

2 GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTES

2.1 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31

2.2 Resolució per a la gestió de residus com a subproductes . . . . . . . . . .32

2.3 Gestió dels subproductes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32

2.4 Models de documentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

2.4.1 Sol·licitud de gestió de residus com a subproductes . . . . . . . . . . . .332.4.2 Contracte per a la gestió de residus com a subproductes . . . . . . . .33

3 GESTIÓ DE RESIDUS ORGÀNICS EN SÒLS AGRÍCOLES

3.1 Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35

3.2 Models de gestió per a la utilització de residus orgànics en profit de l’agricultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35

3.2.1 Model dels gestors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .353.2.2 Model d’aplicació directa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36

3.3 Documentació específica per a la utilització de residus orgànics en profit de l’agricultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36

3.3.1 El pla d’adobat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .373.3.2 La fitxa de destinació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .373.3.3 El full de seguiment agrícola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39

Capítol IIIDECRET 93/1999, DE 6 D’ABRIL, SOBRE PROCEDIMENTS DE GESTIÓ DE RESIDUS

Text íntegre del Decret, publicat al DOGC núm. 2865, de 12.4.1999. . . . . . . . . . .41

ADRECES I TELÈFONS D’INTRÈS

PRÒLEG

Les formes com es poden gestionar els residus, així com els procediments que s’hand’emprar, estan emmarcats pels preceptes que la legislació vigent a Catalunya enmatèria de residus assenyala, sobretot la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora delsresidus, però també per la Llei estatal 10/1998, de 21 d’abril, de residus, i la Llei3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, entred’altres.

D’acord amb els principis i objectius d’aquestes lleis, el 12 d’abril de 1999 s’ha publicatal DOGC el Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.Aquest Decret regula, bàsicament, el control de les activitats de producció i gestió delsresidus industrials d’acord amb el risc ambiental que poden suposar segons el tipus deresidu i d’activitat productora.

Aquest Decret afecta de forma molt directa les activitats de gestió que dia a dia portena terme tant els productors com els gestors de residus industrials, per la qual cosa elseu coneixement esdevé molt important.

Amb l’ànim de donar a conèixer aquesta norma i també de facilitar-ne l’ús, la Junta deResidus ha elaborat aquest Manual de gestió dels residus industrials a Catalunya, ones recullen totes aquelles informacions que es consideren imprescindibles per alsagents directament implicats en la gestió dels residus industrials: els productors, elstransportistes i els gestors.

L’àmbit d’aplicació del Manual és, bàsicament, la gestió dels residus industrials, encaraque també es pot aplicar a aquells residus municipals que sigui per la raó que sigui noes poden gestionar mitjançant el servei públic de gestió de residus municipals.

El Manual recull únicament les possibles formes de gestionar els residus dins delterritori de Catalunya. Els procediments per gestionar els residus fora de Catalunya nos’han inclòs, atès que les normatives reguladores són d’àmbit estatal (RD 833/1988) obé comunitari (Reglament CEE 259/93).

L’ús d’aquest Manual s’ha de fer de forma conjunta amb el Catàleg de residus deCatalunya, ja que és en el Catàleg on s’indiquen les diferents possibilitats de gestió pera cada residu.

5Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

6 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Capítol[I]Productor, transportista, gestor

Aquest text, malgrat que no s’especifiqui, esrefereix sempre als residus industrials, amb l’únicaexcepció dels residus sanitaris quan així s’indica.

1. PRODUCTOR

1.1 DEFINICIONSProductor

S’entendrà per productor de residus qualsevol persona, física ojurídica, l’activitat de la qual produeixi residus. Les empresesgestores de residus també es consideren productors.

Posseïdor

S’entendrà per posseïdor de residus el productor dels residuso la persona física o jurídica que els tingui en possessió.

Residu industrial

Es considera residu industrial qualsevol substància o objecteresultant d’un procés de producció, de transformació,d’utilització, de consum o de neteja, el productor o posseïdordel qual se’n desprengui o tingui la intenció de desprendre-se’n. En qualsevol cas queden exclosos els residus decomerços, oficines i serveis.

7Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

1.2 OBLIGACIONS I RESPONSABILITATSSón obligacions dels productors o posseïdors de residus industrials:

- Gestionar els residus que produeixin o posseeixin de conformitat amb lesdeterminacions del Catàleg de residus de Catalunya (CRC).

- Estar inscrit al Registre de Productors de Residus Industrials.

- Formalitzar correctament la Declaració anual de residus industrials.

- Formalitzar les fitxes d’acceptació, les fitxes de destinació i els fulls deseguiment dels diferents residus d’acord amb el capítol II.

- Utilitzar per al transport dels residus generats empreses inscrites al Registre deTransportistes i amb autorització específica per al residu d’acord amb el capítol II.

- Informar el transportista en el moment de formalitzar el transport sobre lescaracterístiques i els perills dels residus a transportar i sobre el mètoded’actuació en cas d’accident.

- Portar al dia un registre propi de residus on constin les dades següents:

• el seu codi segons el CRC• l’origen de producció (procés, causa ...)• la seva descripció• gestió que es realitza amb cada un d’ells:

*destinatari i data de sortida (si s’escau)*documentació utilitzada (FA, FS ... )*transportista

Aquest registre servirà de base per omplir les dades de la Declaració anual de residusindustrials.

1.3 REGISTRE DE PRODUCTORS DE RESIDUS INDUSTRIALSÉs el registre on es recullen les dades d’identificació dels productors de residus industrials.

Cada empresa té assignat un codi de productor identificador que s’utilitza per formalit-zar qualsevol documentació de gestió de residus.

El format d’aquest codi és: P-#####.#.

Tràmit per donar-se d’alta

i) Formalitzar el model de sol·licitud d’alta preparat a tal efecte (model A-1) ipresentar-lo a les oficines de la Junta de Residus o a les delegacionsterritorials del Departament de Medi Ambient.

ii) Abonar la taxa corresponent.

iii) Recollir i conservar l’exemplar del model de sol·licitud en què ja s’ha fetconstar el codi de productor assignat.

Aquest codi s’ha d’utilitzar com a identificació de l’empresa davant la Junta de Residusper a qualsevol tràmit i/o consulta.

Aquest tràmit, també el pot fer un tercer, per telèfon o fax.

8 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

1.4 GENERACIÓ OCASIONAL DE RESIDUS INDUSTRIALSEn el cas que algú generi residus de forma puntual i aïllada (accidents, desnonaments,tancaments d’activitats, desballestaments industrials...) en una activitat que no es trobainscrita al Registre de Productors de Residus Industrials, ni hagi d’estar-hi, i que no espuguin gestionar mitjançant els serveis municipals corresponents, la Junta de Residusli atorgarà un codi de productor de residus.

La gestió d’aquests residus s’ha de realitzar igual que la de qualsevol altre, i en elsdocuments necessaris (Fitxa d’acceptació i/o Full de seguiment), s’ha d’indicar el codide productor de residus atorgat per la Junta de Residus.

Tràmit per a l’assignació del codi de productor de residus

i) El titular, representant i/o responsable dels residus generats ocasionalmentha de formalitzar el model de sol·licitud d’assignació de codi de productorde residus preparat a tal efecte (model A-2) i l’acompanyarà d’un escrit onhi farà constar:

• Persona física o jurídica generadora o posseïdora (nom i NIF). • Persona responsable i interlocutor (nom).• Localització dels residus (adreça i municipi).• Telèfon de contacte.• Descripció acurada del residu generat.• Quantitat generada (en kg o tones).• Causa que ha generat el residu.• Destinació prevista pel residu.

ii) La Junta de Residus verificarà les dades indicades a la sol·licitud idemanarà més informació si ho creu necessari.

iii) En un termini no superior a quatre dies, la Junta respondrà al sol·licitant peratorgar-li el corresponent codi de productor de residus.

1.5 PRODUCTORS DE RESIDUS SANITARISLes activitats sanitàries que produeixen residus sanitaris del grup III i/o citotòxics,també han d’estar inscrites a la Junta de Residus com a tals.

A cada activitat se li assigna un codi de productor que s’utilitza per a qualsevoldocumentació de gestió de residus sanitaris.

El format d’aquest codi és: S-#####.#

Tràmit per donar-se d’alta:

i) Formalitzar el model de sol·licitud d’alta preparat a tal efecte i presentar-lo ales oficines de la Junta de Residus o a les delegacions territorials delDepartament de Medi Ambient.

ii) Recollir i conservar l’exemplar del model de sol·licitud en què ja s’ha fetconstar el codi de productor assignat.

9Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

iii) Aquest codi s’ha d’utilitzar com a identificació de l’empresa davant la Juntade Residus per a qualsevol tràmit i/o consulta.

iv) Aquest tràmit també es pot efectuar per compte d’altri o bé telefònicament.

1.6 EL RESPONSABLE DELS RESIDUS INDUSTRIALSEls productors o posseïdors de residus industrials han de designar un responsabledels residus.

Aquest ha de ser comunicat a la Junta de Residus i exerceix les funcions següents:

- fer d’interlocutor davant la Junta de Residus i trametre-li la informacióexigida en la normativa sobre residus,

- controlar el circuit dels residus des del seu origen fins a la seva gestió,

- vigilar el compliment de les disposicions aplicables a la gestió dels residuscontrolant especialment el centre de producció, informant dels defectesobservats i formulant propostes sobre les mesures a prendre persolucionar-los,

- promoure en la seva empresa l’adopció de tecnologies netes i l’aplicaciódels principis de minimització i valorització dels residus,

- portar al dia el registre de residus,

- garantir l’exactitud de les dades i de les anàlisis sobre els residus.

1.7 DECLARACIÓ ANUAL DE RESIDUS INDUSTRIALSLa Declaració anual de residus industrials és l’acreditació documental de les dades delsresidus produïts per cada centre de producció en el període d’un any natural.

Els productors de residus industrials han de presentar a la Junta de Residus, dins delprimer trimestre de cada any, la Declaració anual de residus industrials corresponent al’any anterior.

A la Declaració, s’han de detallar les dades reals de producció de residus generats l’anyimmediatament anterior amb la gestió donada, així com les dades generals de l’empresa,les dades del centre de producció i les dades de l’activitat (processos industrials,primeres matèries i productes obtinguts).

Les dades generals de l’empresa i les dades relatives als residus produïts tenen caràcterpúblic. Les que fan referència als productes obtinguts, la descripció dels processosseguits i les primeres matèries i productes auxiliars utilitzats són confidencials (si així hodesitja el productor) i només es podran difondre de forma estadística i agregada.

Cada any, la Junta de Residus envia a totes les empreses donades d’alta al Registre deProductors de Residus Industrials els formularis a emplenar.

Un cop s’han formalitzat correctament, han d’enviar-se a les oficines centrals de la Juntade Residus o a les delegacions territorials del Departament de Medi A m b i e n t .

El productor o posseïdor de residus industrials pot sol·licitar a la Junta de Residus l’e x p e-dició de certificacions sobre les dades corresponents a les seves declaracions anuals.

10 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

2.TRANSPORTISTA

2.1 DEFINICIONS

Sota la denominació de transport entenem l’operació o conjuntd’operacions que permeten la recollida i el trasllat dels residus.

Necessita autorització de la Junta de Residus el transport deresidus industrials, de residus sanitaris del grup III i citotòxics ide residus especials de qualsevol origen, tant propis com detercers, excepte:

- quan es transportin quantitats inferiors a les especificades a l’annex 1,sempre que no es tracti d’una recollida itinerant,

- el transport de residus adscrit al servei públic de recollida de residusmunicipals,

- el transport de residus de la construcció, enderrocs i runes,

- el transport de residus, a compte del destinatari, per espargir-losdirectament al sòl en profit de l’ecologia o per a un ús agrícola,

- el transport de residus que es gestionen com a subproductes.

Aquesta autorització es concedeix a l’empresa sol·licitant i per als vehicles sol·licitatsper un període de tres anys improrrogables.

2.2 OBLIGACIONS I RESPONSABILITATS DEL TRANSPORTISTA- Disposar de l’autorització corresponent.

- Portar els residus a la planta del gestor que hagi indicat el productor oposseïdor dels residus.

- En el cas de no ser acceptat el residu pel gestor per qualsevol motiu, retornarel residu al seu origen.

- Portar a cada vehicle autoritzat el certificat de la resolució d’autoritzaciócorresponent i els distintius en un lloc fàcilment visible.

- Portar en el vehicle la documentació de transport de residus necessària (Fullde seguiment o Full de seguiment itinerant) d’acord amb el que en cada casestableixi la normativa vigent.

- Si es realitza una recollida itinerant de residus formalitzar correctament el Fullde seguiment itinerant.

- Complir qualsevol altre requisit o obligació necessària per al transport demercaderies (targeta de transport, TPC,...).

11Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

2.3 REGISTRE DE TRANSPORTISTES DE RESIDUSTotes les empreses autoritzades per al transport de residus quedaran inscrites deforma individualitzada al Registre de Transportistes.

El Registre de Transportistes és públic i es troba disponible a les oficines de la Juntade Residus, així com a tots els altres punts d’informació de què aquesta disposa.

2.3.1 Tràmit per donar-se d’alta

Prèviament, cada empresa ha de saber quins vehicles desitja autoritzar, així comquins residus vol transportar en cada un d’ells. Els residus es troben agrupats enels diferents grups indicats a l’annex 1.

i) Formalitzar el model de sol·licitud d’autorització per al transport de residus iindicar-hi clarament les dades dels vehicles que es volen autoritzar, aixícom els grups de residus per als quals es vol autoritzar cada un d’ells, talcom es troben especificats a l’annex 1 (en els vehicles compostos detractora i semi remolc, no caldrà autoritzar la tractora, sempre que aquestano tingui capacitat de càrrega).

ii) Adjuntar còpies compulsades dels poders del signatari de la sol·licitud i del’escriptura de constitució de la societat que demana ésser autoritzada. Si elsol·licitant és una persona física, presentarà només una fotocòpia del DNI.

iii) Adjuntar fotocòpia de la Targeta d’inspecció de vehicles (Fitxa tècnica del vehicle).

iv) Acreditar mitjançant el resguard de dipòsit corresponent de la CaixaGeneral de Dipòsits de la Generalitat de Catalunya(1) que s’ha dipositat lafiança requerida per a cada vehicle.

La fiança podrà constituir-se de les formes següents, a elecció del peticionari:

- en metàl·lic,

- mitjançant aval (en aquest cas, adjuntar-ne una fotocòpia),(2)

- en títols de deute públic de la Generalitat o de l’Estat per contracted’assegurança de caució celebrat en la forma i les condicions quereglamentàriament s’estableixin amb una entitat asseguradora autoritzadaper operar en el ram de caució.

Aquesta fiança (mínima de 250.000 PTA) es calcula de la forma següent:

• Per als grups de residus considerats de risc (6 al 10, 15 al 18, i 21 i 23 al 26 de l’annex 1)

FIANÇA (PTA) = (PMA-TARA) kg x 100

• Per al grup 14 de l’annex 1 (bidons que han contingut matèries tòxiques)

FIANÇA (PTA) = (PMA-TARA) kg x 100 x 0,25

12 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

(1) Les adreces i els telèfons són al final del document.(2) L’aval pot ser atorgat per un banc oficial o privat, inscrit al Registre General de Bancs i Banquers, o per una caixad’estalvis pertanyent a les Caixes Confederades.

• Per als grups de residus no considerats de risc (qualsevol altre de l’annex 1)

FIANÇA (PTA) = 250.000 (fixa per a cada vehicle)

v) Un cop examinada la documentació presentada, la Junta de Residus, sis’escau, demanarà més informació a l’interessat i iniciarà el procedimentadministratiu adient per acordar la resolució d’autorització.

vi) Un cop emesa la corresponent resolució d’autorització, el sol·licitant hauràde passar-la a recollir juntament amb les certificacions i els distintius per acada vehicle. En aquest moment, s’abonarà la taxa corresponentd’autorització de transport i entrarà en vigència l’esmentada autorització.

Cada vehicle disposarà d’una certificació de l’autorització on s’especificarà quins grupsde residus està autoritzat a transportar, així com la validesa d’aquesta. Així mateix, eslliurarà a cada vehicle un distintiu (adhesiu) segons els grups de residus autoritzats (dediferents colors entre els grups de risc i els altres), que haurà de figurar en lloc visiblei on constarà la matrícula del vehicle i la data de caducitat de l’autorització.

2.3.2 Modificacions de l’autorització

Qualsevol modificació que es vulgui fer de l’autorització de què es disposa (altes ibaixes de camions, canvis de grups de residus autoritzats, etc.) s’haurà decomunicar per escrit a la Junta de Residus i caldrà aportar la documentaciónecessària segons el cas d’acord amb el que s’ha especificat anteriorment.

Tota modificació de l’autorització comportarà una resolució nova que modificarà l’an-terior i serà vigent a partir de la data en què s’aboni la taxa corresponent, sense quecomporti, però, un canvi en la data de caducitat de l’autorització original.

2.4 RESUM DE L’ACTIVITATLes empreses inscrites al Registre de Transportistes de Residus han de portar unregistre on constin les dades relatives a les activitats de transport que realitzen.

A petició expressa de la Junta de Residus, hauran de presentar un resum de la sevaactivitat on constin les dades següents:

Dades de l’empresa transportista:

- Raó social- Codi d’autorització- Adreça, municipi i telèfon- Persona responsable i DNI

Dades d’informació general:

- Període comprès- Nombre de transports realitzats- Quantitat total (en tones) de residus transportats

13Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Llista de transports efectuats indicant per a cada un:

- Full de seguiment- Fitxa d’acceptació- Quantitat transportada (en tones)- Codis del productor i gestor- Matrícula (-es) del vehicle- Data

3 GESTOR

3.1 DEFINICIONSEl gestor de residus és aquella persona, física o jurídica, quedesenvolupa activitats d’emmagatzematge, valorització,tractament i/o disposició del rebuig de residus, ja siguin propiso de tercers.

Les activitats de gestió de residus de tercers, i de residus propis en plantes ubicades forade l’empresa, així com les d’incineració de residus, han d’estar autoritzades i inscrites enel Registre General de Gestors de Residus de Catalunya (RGGRC), excepte si es tractade subproductes o activitats afectades per alguna normativa específica.

Queden exclosos d’aquesta autorització els ajuntaments en relació amb els residusmunicipals.

3.2 OBLIGACIONS I RESPONSABILITATS DEL GESTORSón obligacions dels gestors de residus:

- Estar donats d’alta al Registre General de Gestors de Residus de Catalunya.

- Garantir que els residus que entren a les seves plantes, són tractats ovaloritzats de la forma més correcta possible, d’acord amb el que assenyala lanormativa vigent i especialment la resolució d’autorització.

- Complir escrupolosament tots els aspectes assenyalats a la resolució i a ladeclaració d’impacte ambiental (si n’hi ha).

- Portar al dia un registre d’entrades de residus i un de sortides de residus imatèries.

- Elaborar i trametre correctament, d’acord amb les instruccions de la Junta deResidus, el resum mensual de les entrades de residus produïdes a la planta.

- Gestionar els residus generats en l’activitat pròpia mitjançant empreses delRegistre General de Gestors de Residus de Catalunya.

- Estar donats d’alta al Registre de Productors de Residus Industrials i fer laDeclaració anual de residus industrials com a productors.

14 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

- Informar immediatament la Junta de Residus de qualsevol incidènciasignificativa que es produeixi a la planta, sobretot si afecta al procés de gestiómateix que es realitza.

- Facilitar totes les dades requerides i les tasques de seguiment i control a la Juntade Residus o a la persona o persones en qui aquesta delegui aquesta funció.

3.3 REGISTRE GENERAL DE GESTORS DE RESIDUS DE CATALUNYA (RGGRC)

El Registre té per finalitat la inscripció, de forma individualitzada per a cada centre detreball, de les persones físiques o jurídiques que realitzen activitats de gestió de residus.

El Registre és públic i es troba disponible a les oficines de la Junta de Residus i de les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient; qualsevol persona pot consultar les inscripcions practicades.

3.4 RESUM D’ACTIVITATSTotes les empreses inscrites al Registre general de gestors han de presentar entre elsdies 1 i 10 de cada mes un resum de les entrades de residus a la seva plantacorresponent al mes anterior.

També s’haurà de presentar la relació de les diferents entrades de residus; cada una d’elles haurà de contenir la informació següent: full de seguiment o justificant de recepcióde residus, fitxa d’acceptació, quantitat (en tones), codis del productor, transportista igestor, matrícula del vehicle i data de lliurament. En el cas que no es disposi d’alguna d’aquestes dades, pel motiu que sigui, aquest apartat es deixarà en blanc.

Aquest resum (excepte els d’aplicacions agrícoles) s’ha de trametre seguint l’estructu-ra següent:

APARTAT A. DADES DEL GESTOR

- Raó social- Codi d’autorització- Adreça, municipi i telèfon- Responsable i DNI- Signatura i data

APARTAT B. INFORMACIÓ GENERAL

- Període comprès- Nombre d’entrades (per tipus de residus i totals)- Quantitat en tones de les entrades (per tipus de residus i totals)

(Nota: en els casos d’empreses que treballin en unitats en lloc de tones, tambéhauran d’expressar la quantitat total en tones, i indicar el factor de conversió.)

15Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Tramesa informàtica del resum d’activitats

Si es disposa del suport informàtic suficient, aquesta informació s’haurà de presentaren disquet (només, però, per als residus acompanyats de fulls de seguiment, fulls deseguiment itinerants i/o justificants de recepció de residus).

La presentació dels resums mensuals que s’efectuï mitjançant suport informàtic esrealitzarà en un disquet de 3.5", on no hi hagi cap fitxer de sistema operatiu, sinónomés un, dos o tres fitxers, segons el tipus de fulls de seguiment que es rebin,normals, itinerants o justificants, on constin les dades de cadascun dels esmentatsdocuments segons una estructura fixa en codificació ASCII i el separador de camp ":".

En el cas que no es disposi d’alguna de les dades que es demanen en els diferentscamps, es deixarà en blanc, però sense deixar de posar-lo.

Fulls de seguimentEl fitxer del resum dels Fulls de Seguiment, es presentarà seguint el següent format:

1r CAMP. Número de sèrie del Full de seguiment.

2n CAMP. Número de la Fitxa d’acceptació.

3r CAMP. Quantitat (en tones).

4t CAMP. Codi del productor.

5è CAMP. Codi del transportista.

6è CAMP. Matrícula del vehicle o tractora.

7è CAMP. Matrícula del remolc (si és el cas).

8è CAMP. Codi del gestor.

9è CAMP. Data del lliurament.

EXEMPLE FORMAT1. Número de sèrie del Full de seguiment char(6) A9999S2. Número de la Fitxa d’acceptació integer 999993. Quantitat (t) decimal(9,2) 9.994. Codi del productor char(15) P-99999.95. Codi del transportista char(15) T-9996. Matrícula del vehicle o tractora char(10) B-5656-KL7. Matrícula del remolc (si és el cas) char(10) B-56565-R8. Codi del gestor char(9) E-99.999. Data del lliurament date 01-01-99

Així doncs, el nombre de línies del fitxer del disquet serà el mateix que el nombre totalde fulls de seguiment. Cadascun dels registres d’aquest fitxer tindrà 9 camps separatsper ":". Un exemple pot ser:

A9999S:99999:9.99:P-99999.9:T-999:B-5656-KL::E-99.99:01-01-93:

16 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Fulls de seguiment itinerantsEl fitxer del resum dels Fulls de seguiment itinerants es presentarà amb el següentformat:

1r CAMP. Número de sèrie del Full de seguiment itinerant.

2n CAMP. Número d’ordre del productor del Full de seguiment itinerant.

3r CAMP. Número de Fitxa d’acceptació.

4t CAMP. Quantitat en quilograms.

5è CAMP. Codi del productor.

6è CAMP. Codi del transportista.

7è CAMP. Matrícula del vehicle.

8è CAMP. Data del lliurament.

9è CAMP. Codi del gestor.

EXEMPLE FORMAT1. Número del Full de seguiment itinerant char(6) L9999H2. Número d’ordre del productor smallint 13. Número de la Fitxa d’acceptació integer 999994. Quantitat (kg) decimal (9,2) 235.55. Codi del productor char(15) P-99999.96. Codi del transportista char(15) T-9997. Matrícula del vehicle char (10) B-5656-KL8. Data del lliurament date 31-12-959. Codi del gestor char (15) E-99.99

Així doncs, el nombre de línies del fitxer del disquet serà el mateix que el nombre totalde productors recollits. Cadascun dels registres d’aquest fitxer tindrà 9 camps separatsper ":". Un exemple pot ser:

10001H:1:99999:235.5:P-99999.9:T-999:B-5656-KL:31-12-95:E-99.99:

Justificants de recepció de residusEl fitxer del resum dels justificants de recepció de residus es presentarà amb el formatsegüent:

1r CAMP.- Número de sèrie del Justificant de recepció de residus.

2n CAMP.- Codi del productor o NIF.

3r CAMP.- Codi del residu

4t CAMP.- Número de Fitxa d’acceptació.

5è CAMP.- Codi del gestor.

6è CAMP.- Quantitat en quilograms.

7è CAMP.- Data del lliurament.

17Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

EXEMPLE FORMAT1. Número de sèrie del justificant char(6) L9999H2. Codi del productor o NIF char(15) P-99999.93. Codi del residu integer 9999994. Número de Fitxa d’acceptació integer 9999995. Codi del gestor char(15) E-999.996. Quantitat en quilograms decimal (9,2) 235.57. Data del lliurament date 21-12-99

Així doncs, el nombre de línies del fitxer del disquet serà el mateix que el nombre totalde residus rebuts. Cadascun dels registres d’aquest fitxer tindrà 7 camps separats per":". Un exemple pot ser:

L9999H:P-99999.9:999999:999999:E-999.99:235.3:31-12-95:

3.5 RESUM D’ACTIVITATS DELS GESTORS D’APLICACIÓAGRÍCOLATots els gestors autoritzats per a l’aplicació agrícola de residus orgànics, entre els dies1 i 10 de cada mes, hauran de presentar un resum mensual de l’activitat realitzadadurant el mes anterior.

Indicaran per a cada productor de qui han gestionat els residus en sòls agrícoles:

- la descripció del residu, el seu codi i la seva referència analítica,

- els paratges i municipis on estan ubicades les parcel·les receptores del residu,

- les dades cadastrals de les parcel·les, les seves superfícies agràries (SAU), elcultiu a implantar i el seu rendiment,

- el nom dels destinataris agricultors,

- la referència de la caracterització del sòl,

- la dosi a aplicar en la parcel·la (en tones/ha i la total),

- els kg de nitrogen i fòsfor aportats en l’aplicació per hectàrea,

- les extraccions del cultiu,

- i els criteris utilitzats per a l’elaboració del pla d’adobatge.

Finalment, es realitzarà un quadre resum global de l’activitat, on s’indicarà tots elsproductors dels quals s’han gestionat els residus, el nombre de tones de residusretirades i aplicades, i el nombre d’hectàrees on s’han escampat aquests residus.

En el cas de disposar del suport informàtic suficient, la informació dels fulls deseguiment es trametrà en suport informàtic, tal com s’explica al punt 3.4.

18 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Capítol[II]Gestió de residus

Els residus industrials es poden gestionar mitjançantempreses inscrites al Registre General de Gestorsde Residus de Catalunya, com a subproductes o ensòls agrícoles en profit de l’agricultura.

La gestió d’una o altra manera depèn de lesespecificacions del Catàleg de residus de Catalunyai de les possibilitats de cada residu.

La documentació de control i seguiment que calemprar en cada un dels casos és necessària pertransferir la responsabilitat de la gestió del productoral gestor.

Seguidament, s’indica per a cada cas quina és ladocumentació necessària per a la gestió delsresidus industrials, així com la tramitació a seguir.

1. GESTIÓ DE RESIDUS AMB EMPRESES INSCRITES AL REGISTRE GENERAL DE GESTORS DE RESIDUS DE CATALUNYA

1.1 INTRODUCCIÓLa gestió d’un residu mitjançant una empresa inscrita al Registre General de Gestorsde Residus de Catalunya comporta necessàriament la formalització d’unadocumentació i el seguiment d’un tràmit administratiu.

Aquest tràmit varia segons el tipus de residu, el tipus de planta a què es destini (si esvaloritza o no) i la quantitat que se’n gestioni al mateix temps.

19Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

D’acord amb aquests criteris, s’ha confeccionat el que s’anomena els models degestió, segons les diferents tramitacions a fer depenent de cada cas.

Els quadres de la contraportada faciliten saber, un cop el residu està correctamentcodificat i situat als annexos 1 i 2 de la solapa posterior, quin serà el model a utilitzarper a la seva gestió; per tant, prèviament cal codificar correctament el residu al Catàlegde residus de Catalunya.

En les pàgines següents es defineixen pas a pas les etapes a seguir en cada model.També es defineixen els diferents documents existents per a la gestió dels residus,quin és el seu significat i com s’ha de portar a terme la seva formalització.

Els residus a gestionar d’acord amb els models que es descriuen a continuació són elsindustrials i els municipals que per la circumstància que sigui no puguin ser gestionatsmitjançant el servei públic de gestió de residus municipals.

1.2 MODELS DE GESTIÓ DE RESIDUS1.2.1 MODEL A) Estàndard

De productors o posseïdors de residus a plantes autoritzades

• Documentació a utilitzar:

FITXA D’ACCEPTACIÓ (FA)FULL DE SEGUIMENT (FS)FULL DE SEGUIMENT ITINERANT (FI)

• Residus a gestionar segons aquest model:

Transports en quantitats superiors a les especificades a l’annex 1 de:- qualsevol residu amb destí a plantes de tractament i disposició del rebuig, i

- residus no inclosos a l’annex 2 amb destí a plantes de valorització.

• Tràmit:

El productor o posseïdor ha de:

1r Estar donat d’alta al Registre de Productors de Residus Industrials odisposar d’un codi de productor de residus.

2n Caracteritzar el residu, si s’escau, mitjançant un laboratori acreditat pera la determinació de les característiques dels residus.

3r Codificar el seu residu segons el Catàleg de residus de Catalunya (CRC).

4t Determinar el destí més idoni segons el CRC i la caracterització.

5è Buscar un gestor del Registre General de Gestors de Residus que puguidonar-li aquest tractament.

6è Posar-se en contacte amb aquest i formalitzar una FA.

7è Portar-la a les oficines de la Junta de Residus o a les delegacionsterritorials del Departament de Medi Ambient per al seu segellat.

20 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

21Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

8è Contractar un transportista del Registre de Transportistes de Residus.

9è Establir un FS per a cada transport de residus que s’efectuï i exigir lacòpia segellada pel transportista i la segellada pel transportista i elgestor, com a garantia que la gestió s’ha efectuat correctament, o bécomprovar que la recollida s’efectua amb el corresponent FI, i exigirl’albarà oficial de recollida.

1.2.2 MODEL B) Valorització

De productors o posseïdors de residus a plantes de valoritzacióautoritzades

• Documentació a utilitzar:

FULL DE SEGUIMENT (FS) FULL DE SEGUIMENT ITINERANT (FI)

• Residus a gestionar segons aquest model:

Transports en quantitats superiors a les especificades a l’annex 1 de:- residus de l’annex 2 destinats a plantes de valorització del Registre

General de Gestors de Residus de Catalunya, excepte paper/cartró,ferralla, plàstic, vidre i pinyolada o sansa.

• Tràmit:

El productor o posseïdor ha de:1r Estar donat d’alta al Registre de Productors de Residus Industrials o

disposar d’un codi de productor de residus.

2n Caracteritzar el residu, si s’escau, mitjançant un laboratori acreditat pera la determinació de les característiques dels residus.

3r Codificar el seu residu segons el Catàleg de residus de Catalunya(CRC).

4t Determinar la planta de valorització més idònia segons del CRC i lacaracterització.

5è Buscar un gestor del Registre General de Gestors de Residus deCatalunya que pugui fer aquesta valorització.

6è Posar-se en contacte amb aquest i concretar els termes del lliurament(no és necessària la FA).

7è Contractar un transportista del Registre de Transportistes de Residus.

8è Si la recollida és individual, establir un FS per a cada transport deresidus que s’efectuï i exigir la còpia segellada pel transportista i lasegellada pel transportista i el gestor com a garantia que la gestió s’haefectuat correctament.

22 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Si la recollida és itinerant, assegurar-se que s’efectua amb el correspo-nent FI i exigir l’albarà que acredita la recollida.

L’apartat del FS o FI en el qual hauria de figurar la FA es deixarà en blanc.

1.2.3 MODEL C) De petites quantitats

De productors o posseïdors de residus en petites quantitats a plantesautoritzades

• Documentació a utilitzar:

FITXA D’ACCEPTACIÓ (FA)FULL DE SEGUIMENT ITINERANT (FI)JUSTIFICANT DE RECEPCIÓ DE RESIDUS (JRR)

• Residus a gestionar segons aquest model:

Transports en quantitats inferiors a les especificades a l’annex 1 exceptepaper/cartró, ferralla, plàstic, vidre i pinyolada o sansa.

• Tràmit:

Aquest model de gestió es subdivideix en quatre, segons el tipus de residu,el destí d’aquests i el tipus de recollida. Els primers cinc passos, però,són comuns per a tots quatre.

El productor o posseïdor ha de:

1r Estar donat d’alta al Registre de Productors de Residus Industrials odisposar d’un codi de productor de residus.

2n Caracteritzar el residu, si s’escau, mitjançant un laboratori acreditat pera la determinació de les característiques dels residus.

3r Codificar el residu segons el Catàleg de residus de Catalunya (CRC).

4t Determinar el destí més idoni en funció del CRC i la caracterització.

5è Buscar un gestor autoritzat que pugui donar-li aquest tractament.

6è La documentació a utilitzar és la següent:

MODEL C1) Per a tots els residus destinats a les plantes de valorització i elsresidus de l’annex 2 destinats a les plantes de tractament i disposició delrebuig lliurats amb un transport individual.

NO cal establir Fitxa d’acceptació; per al transport, es pot utilitzar un vehiclepropi (no autoritzat) i, en el moment del lliurament del residu al gestor, aquestlliurarà al productor un Justificant de recepció de residus.

MODEL C2) Per a tots els residus destinats a les plantes de valorització i elsresidus de l’annex 2 destinats a les plantes de tractament i disposició delrebuig, en el marc d’una recollida itinerant.

NO cal establir Fitxa d’acceptació, el transport ha de ser autoritzat i s’had’utilitzar el Full de seguiment itinerant.

MODEL C3) Per als residus no inclosos a l’annex 2 destinats a plantes detractament i disposició del rebuig amb un transport individual.

S’ha d’establir una Fitxa d’acceptació; per al transport, es pot utilitzar unvehicle propi (no autoritzat) i, en el moment del lliurament del residu al gestor,aquest lliurarà al productor un Justificant de recepció de residus.

MODELC4) Per als residus no inclosos a l’annex 2 destinats a plantes de tracta-ment i disposició del rebuig en el marc d’una recollida itinerant de residus.

S’ha d’establir una Fitxa d’acceptació, el transport ha de ser autoritzat i s’had’utilitzar el Full de seguiment itinerant.

1.2.4 MODEL D) DE RESIDUS DE PAPER/CARTRÓ, FERRALLA, PLÀSTIC, VIDRE I PINYOLADA O SANSA

De productors o posseïdors de residus de paper/cartró, ferralla,plàstic, vidre i pinyolada o sansa a plantes autoritzades de valoritzaciómitjançant transportistes autoritzats

• Documentació a utilitzar:

ALBARANS PRIVATS

• Residus a gestionar segons aquest model:

Transports de residus de:- paper i/o cartró,- ferralla fèrrica i no fèrrica,- plàstic,- vidre,- pinyolada o sansa,sempre que vagin destinats a plantes de valorització del Registre Generalde Gestors de Residus de Catalunya.

• Tràmit:

El productor o posseïdor del residu ha de:

1r Estar donat d’alta al Registre de Productors de Residus Industrials odisposar d’un codi de productor de residus.

2n Codificar el residu segons el Catàleg de residus de Catalunya (CRC).

3r Determinar el destí més idoni segons el CRC.

23Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

4t Buscar un gestor autoritzat per a la valorització d’aquests residus (codisV11, V12, V14, V41, V61 i/o V83 del CRC) o bé una empresa delRegistre de Transportistes de Residus autoritzada per als grups 1 i/o 2de l’annex 1.(Si es transporten quantitats inferiors a 1.000 kg no cal utilitzar untransportista autoritzat).

5è Lliurar els residus al gestor o transportista escollit.

6è La documentació a utilitzar és la següent:

Tant si és un gestor com un transportista a qui es lliura el residu, aquestfarà un albarà privat que es lliurarà al productor i/o posseïdor dels residuscom a únic justificant de la gestió d’aquests.

1.3 DOCUMENTACIÓ

1.3.1 FITXA D’ACCEPTACIÓ

La Fitxa d’acceptació (FA) és l’acord normalitzat que, per a cada tipusde residu, s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor delmateix i l’empresa gestora escollida.

La Fitxa d’acceptació és d’obligada formalització per a la gestió de tots elsresidus excepte en els casos següents:

- els residus de l’annex 2 destinats a les plantes autoritzades devalorització de residus,

- els residus destinats a les plantes autoritzades de valorització de residustransportats en quantitats inferiors a les especificades a l’annex 1,

- els residus de l’annex 2 destinats a les plantes autoritzades de disposiciódel rebuig transportats en quantitats inferiors a les especificades al’annex 1,

- la pinyolada o sansa,

- els residus industrials gestionats com a subproductes (punt 2 del capítolII),

- els residus municipals,

- les terres, les runes i els enderrocs,

- els residus gestionats de conformitat amb la Fitxa de destinació (punt3.2.2 del capítol II),

- els residus ramaders, inclosos els cadàvers d’animals.

La seva formalització és de responsabilitat compartida entre el productor oposseïdor i gestor.

24 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Formalització.

La FA consta de quatre exemplars: un original i tres còpies, que van adreçades a:productor o posseïdor, gestor, ajuntament del municipi on s’ubica el gestor i Juntade Residus.

Cada casella del document s’ha de formalitzar segons les indicacions següents:

RESIDU

Codi: Cal posar el codi de Catàleg de residus de Catalunya (CRC) corresponent(codi de sis dígits).

Descripció: Donar una descripció breu i acurada del residu concret. Aquesta NOha de ser la descripció donada al CRC.

Classificació: Marcar amb una creu a la casella que correspongui si el residu ésinert, no especial o especial, d’acord amb la classificació donada al CRC.

Referència de l’assaig de caracterització: Indicar la referència donada al’assaig de caracterització efectuat, si aquest és necessari, mitjançant unlaboratori acreditat per a la determinació de les característiques dels residus.

Quantitat estimada: Marcar amb una creu la casella que correspongui, segons sies tracta d’un residu que es genera habitualment (anual) o bé es tracta d’unageneració puntual (ocasional), i indicar a la línia de punts la quantitat ques’estima que se’n genera.

Observacions: Indicar, si és necessari, alguna dada més sobre el residud’especial interès.

En aquest espai, la Junta de Residus podrà fer-hi anotacions específiquessobre el residu quan sigui necessari.

PRODUCTOR/POSSEÏDOR

Codi: Indicar el codi de productor de residus donat per la Junta de Residus (P-#####.#).

Nom: Escriure la raó social completa de l’empresa productora o posseïdora delresidu.

Adreça: Escriure l’adreça del centre productor o posseïdor del residu.

Codi postal: Posar el codi postal del centre productor o posseïdor del residu.

Municipi: Posar el municipi del centre productor o posseïdor del residu.

GESTOR

Codi: Indicar el codi de gestor de residus donat per la Junta de Residus (E-###.## ).

Nom: Escriure la raó social complerta de l’empresa gestora del residu.

Municipi: Posar el municipi del centre on es gestiona el residu.

25Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Tramitació

La FA es lliurarà a tothom que ho sol·liciti en representació de qualsevolempresa inscrita a la base de dades de la Junta de Residus, ja sigui com aproductor, transportista o gestor de residus, a les oficines centrals de laJunta de Residus i a les delegacions territorials del Departament de MediAmbient, previ pagament de la taxa corresponent. Així doncs, per a l’adquisició de les FA caldrà identificar-se convenientment,i s’anotarà a qui es lliura cada una d’elles.Un cop la FA estigui degudament emplenada, signada i segellada pelproductor o posseïdor i pel gestor, s’ha de presentar a la Junta de Residus,qui després de comprovar que s’ha formalitzat correctament i que la gestiódel residu que es proposa és correcta, posarà el seu segell en els quatreexemplars, posarà a disposició del productor o posseïdor i del gestor lesseves còpies, i es quedarà amb l’exemplar que li pertoca.Per als residus amb destinació a dipòsits controlats, serà necessària lapresentació de la caracterització per al seu segellat.Aquest tràmit s’efectuarà com a màxim en un termini de 4 dies.NOMÉS APARTIR DEL MOMENT EN QUÈ LES DUES PARTS SIGNANTSDISPOSIN DEL SEU EXEMPLAR DEGUDAMENT SEGELLAT PER LAJUNTA DE RESIDUS, EL PRODUCTOR/POSSEÏDOR DEL RESIDUPODRÀ COMENÇAR A DUR EL RESIDU AL GESTOR ESPECIFICAT.La FA, un cop tramitada, conserva la seva validesa durant un termini decinc anys excepte si es dóna alguna de les situacions següents: a) es modifiquen significativament les característiques físiques o químiques

del residu, b) el gestor perd la seva condició de tal, ja sigui per caducitat de

l’autorització o per decisió expressa de la Junta de Residus motivadaper l’incompliment de les condicions de l’autorització.

Si es donés algun dels casos anteriors, aleshores s’hauria de formalitzar una nova FAseguint el mateix procediment abans descrit.

1.3.2 FULLDE SEGUIMENT

El Full de seguiment (FS) és el document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut.

El Full de seguiment s’ha de formalitzar obligatòriament en el transport de tots elsresidus excepte en els casos següents:

- el transport de residus en quantitats inferiors a les especificades a l’annex 1, sempre que no sigui en el marc d’una recollida itinerant,

- el transport a plantes de valorització inscrites al Registre general de gestors de residus de Catalunya de paper/cartró, ferralla, plàstic, vidre i pinyolada o sansa,

- el serveis municipals de recollida domiciliària d’escombraries,

- el transport de terres, runes i enderrocs,

- el transport de residus que es gestionin com a subproductes (punt 2 del capítol II).

La formalització de FS és responsabilitat del productor o posseïdor del residu.

26 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Formalització.

El FS consta de cinc exemplars, un original i quatre autocopiatius: dos per al productoro posseïdor, un per al transportista, un per al gestor i un per a la Junta de Residus.

Cada casella del document s’ha d’emplenar segons les indicacions següents:

FITXA D’ACCEPTACIÓ

Indicar el número de la FA que s’ha establert amb el gestor.Si es tracta d’un residu que es gestiona segons un model en què no cal FA,deixar l’espai en blanc.

RESIDU

Codi: Cal posar el codi de Catàleg de residus de Catalunya (CRC) corresponent(codi de sis dígits).

Descripció: Donar una descripció breu, acurada i personalitzada del residuconcret. Aquesta NO ha de ser la descripció donada al CRC.

QuantitatEstimada: El productor indicarà la quantitat que lliura al transportista en tones.

Real: A la recepció del residu a la planta del gestor, aquest indicarà laquantitat real rebuda en tones, segons el pes assenyalat per la seva bàscula.

Precaucions a adoptar per al transport i en cas d’accident: El productor o pos-seïdor ha d’indicar de forma clara quines són aquestes mesures, si és el cas.

PRODUCTOR/POSSEÏDOR

Codi: Indicar el codi de productor de residus donat per la Junta de Residus (P-#####.#).

Nom: Escriure la raó social complerta de l’empresa productora o posseïdora delresidu.

Municipi: Posar el municipi del centre productor o posseïdor del residu.

TRANSPORTISTA

Codi: Indicar el codi de transportista de residus donat per la Junta de Residus (T-####).

Matrícula del vehicle:Indicar la matrícula del vehicle que efectua el transport, obé de la tractora en cas de ser un vehicle articulat.

Matrícula del remolc:Indicar la matrícula del remolc o semi remolc on estransporta el residu.

Nom: Escriure la raó social completa de l’empresa que efectua el transport del residu.

GESTOR

Codi: Indicar el codi de gestor de residus donat per la Junta de Residus (E-###.##).

Nom: Escriure la raó social completa de l’empresa gestora del residu.

Municipi: Posar el municipi del centre on es gestiona el residu.

27Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

28 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Tramitació

El FS es lliurarà a tothom que ho sol·liciti en representació de qualsevolempresa inscrita a la base de dades de la Junta de Residus, ja sigui com aproductor, transportista o gestor de residus, a les oficines centrals de laJunta de Residus i a les delegacions territorials del Departament de MediAmbient, previ pagament de la taxa corresponent.Per l’adquisició del FS caldrà identificar-se convenientment, i s’anotarà a quies lliura cada un d’ells.El procediment a seguir amb el FS és el següent:

1r A l’hora d’efectuar un transport de residus, el productor o posseïdor ha d’emplenar i signar correctament el FS.

2n Quan el transportista reculli el residu, el productor li farà signar tots els exemplars del FS, es quedarà amb el primer exemplar i li’n lliurarà els restants.

3r Durant el transport, el transportista portarà en el vehicle corresponent els quatre exemplars restants.4t A l’entrada de la planta del gestor, un cop comprovada i mostrejada la

càrrega, aquest signarà i segellarà els quatre exemplars i es quedarà amb el que li correspon i els de la Junta de Residus i el productor.

5è El transportista es quedarà amb l’exemplar que li correspon.6è El gestor enviarà al productor el segon exemplar que li pertoca en un

termini inferior a 10 dies i trametrà mensualment a la Junta de Residus l’exemplar que li correspon.

1.3.3 FULL DE SEGUIMENT ITINERANT

El Full de seguiment itinerant (FI) és el document de transport de residusque permet la recollida amb un mateix vehicle i de forma itinerant de finsa un màxim de vint productors o posseïdors de residus. És el documentque acompanya els transports itinerants de residus.El Full de seguiment itinerant s’ha de formalitzar en els mateixos casosque el Full de seguiment quan s’efectuen recollides itinerants de resi-dus, independentment però de la quantitat total transportada, excepteen: la recollida i el transport itinerant de paper/cartró, ferralla, vidre,plàstic i pinyolada o sansa de diferents productors o posseïdors.

Formalització:

El FI consta de tres exemplars, un original i dues còpies –destinats al trans-portista, al gestor i a la Junta de Residus- i adjunt hi ha un talonari de 20 alba-rans -destinats als productors o posseïdors a qui se’ls recull els residus-.Cada casella del document s’ha d’emplenar segons les indicacions següents:

CENTRE GESTOR

Codi: Indicar el codi de transportista de residus donat per la Junta de Residus (T-# # # # ) .

Nom: Escriure la raó social completa de l’empresa que efectua el transport del residu.

TRANSPORTISTA.

Codi: Indicar el codi de transportista de residus donat per la Junta de Residus(T-###).

Nom: Escriure la raó social complerta de l’empresa que efectua el transport del residu.

CENTRES PRODUCTORS/POSSEÏDORS SERVITS

Núm. codi: Indicar el codi de productor de residus donat per la Junta de Residus(P-#####.#).

Nom:Escriure la raó social completa de l’empresa productora o posseïdora delresidu recollit.

Núm. Fitxa d’acceptació: Indicar el número de la FA que s’ha establert amb elgestor. Si el residu es gestiona segons un model en què no cal FA, deixarl’espai en blanc.

Quantitat (kg): Indicar la quantitat que es lliura al transportista en kg.

Codi del residu: Indicar el codi del residu segons el CRC.

Les dades referides als centres productors s’han d’indicar per a cada un delsdiferents productors o posseïdors que es recullen en la mateixa recollida itinerant.

Matrícula del vehicle: Indicar la matrícula del vehicle que efectua el transport, obé de la tractora en cas de ser un vehicle articulat.

Matrícula del remolc: Indicar la matrícula del remolc o semi remolc on estransporta el residu (en el cas de vehicles articulats).

SIGNATURA/SEGELL DELS CENTRES PRODUCTORS/POSSEÏDORS SERVITS

En cada casella de la part posterior de la còpia destinada a la Junta de Residus,ha de signar i posar el seu segell cada empresa a qui s’han recollit els residus.Cal seguir el mateix ordre en què apareixen a la llista de centresproductors/posseïdors.

JUSTIFICANT DE LLIURAMENT (20 ALBARANS)

Núm. FA: Indicar el número de la FA que s’ha establert amb el gestor. Si el residues gestiona segons un model en què no cal FA, deixar l’espai en blanc.

Codi de residu: Indicar el codi del residu segons el CRC (sis dígits).

Codi de transportista: Indicar el codi de transportista de residus donat per laJunta de Residus (T-####).

Matrícula del vehicle: Indicar la matrícula del vehicle que efectua el transport, obé el del remolc o semi remolc en cas de ser un vehicle articulat.

Quantitat retirada: Indicar la quantitat que es lliura al transportista en kg.

29Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Tramitació.

El FI es lliurarà a tothom que ho sol·liciti en representació de qualsevolempresa inscrita a la base de dades de la Junta de Residus ja sigui com aproductor, transportista o gestor de residus a les oficines centrals de laJunta de Residus i a les delegacions territorials del Departament de MediAmbient, previ pagament de la taxa corresponent.

Per a l’adquisició del FI, caldrà identificar-se convenientment, i s’anotarà a qui eslliura cada un d’ells.

El procediment a seguir amb el FI és el següent:

1r A l’hora d’efectuar un transport de residus, el transportista ompliràsegons s’ha indicat anteriorment totes les caselles del FI.

2n Quan el transportista reculli el residu, lliurarà al productor el justificant delliurament perfectament emplenat, signat i segellat.

3r El productor signarà i segellarà l’anvers del FI a la casella corresponent.

4t Un cop recollits tots els centres productors, el transportista lliurarà algestor els residus i el FI.

5è El gestor comprovarà si totes les dades contingudes al FI són correctes,signarà i segellarà totes les còpies i retornarà al transportista la que licorrespon.

6è El transportista conservarà la seva còpia per al seu registre.

7è El gestor conservarà la seva còpia i enviarà mensualment totes lescòpies corresponents a la Junta de Residus.

1.3.4 JUSTIFICANT DE RECEPCIÓ DE RESIDUS

El Justificant de recepció de residus (JRR) és l’albarà que lliura elgestor de residus a la recepció de quantitats inferiors a lesespecificades a l’annex 1 que no vinguin documentades amb FS o FI.

FormalitzacióConsta d’original i dues còpies, adreçades respectivament al productor delsresidus, el gestor i la Junta de Residus.El document l’emplenarà el gestor a la recepció dels residus, i posarà acada casella la informació següent:

Productor. Escriure la raó social de l’empresa o el nom de la persona físicaque lliura els residus en el cas de tractar-se de residus d’origen

municipal.

Codi/NIF. Escriure el codi de productor de residus donat per la Junta deResidus (P-#####.#) o bé el NIF de la persona que efectua el lliuramenten el cas de no ser una empresa del Registre de productors.

30 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

31Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Descripció del residu. Donar una descripció breu, acurada ipersonalitzada del residu concret. Aquesta NO ha de ser la descripciódonada al CRC.

Codi. Cal posar el codi de Catàleg de residus de Catalunya (CRC)corresponent (codi de sis dígits).

Gestor. Escriure la raó social completa de l’empresa gestora del residu.

Codi E-.Indicar el codi de gestor de residus donat per la Junta de Residus (E-###.##).

Quantitat lliurada

Indicar (en números) els quilograms de residus rebuts.

Cal posar la data i l’hora en què s’ha produït la recepció dels residus, isignar i segellar tots els exemplars del Justificant.

Tramitació

Els Justificants de recepció de residus es presenten en forma de talonari, iseran lliurats gratuïtament per la Junta de Residus a tots els gestors de resi-dus autoritzats que ja disposin de l’acta de posada en marxa corresponent.La tramitació únicament consta de la correcta formalització del document,tal com s’ha indicat anteriorment, un cop acceptat el residu a la planta(cada gestor prendrà les mesures oportunes per al control d’admissibilitatde residus) i el lliurament a qui porti el residu de l’exemplar corresponent.L’exemplar per a la Junta de Residus es trametrà mensualment juntamentamb els exemplars de FS, FI i el resum mensual d’entrades.

2. GESTIÓ DE RESIDUS COM A SUBPRODUCTES

2.1 INTRODUCCIÓEls residus que s’utilitzin com a substituts de productes comercials i/o de primeresmatèries i que siguin recuperables sense necessitat de sotmetre’ls a operacions detractament podran ser considerats SUBPRODUCTES.

En queden exclosos els residus que s’apliquin al sòl en l’ús agrícola o en profit del’ecologia.

Perquè un residu sigui considerat subproducte i pugui ser gestionat com a tal, caldisposar de la resolució que el declara subproducte.

2.2 RESOLUCIÓ DE DECLARACIÓ DE SUBPRODUCTE

2.2.1 Tràmit

Cal presentar a la Junta de Residus o a les delegacions territorials delDepartament de Medi Ambient la documentació següent:

1r Sol·licitud adreçada al gerent de la Junta de Residus del productor o posseïdori del receptor d’acord amb el model adjunt.

2n Contracte entre el productor o posseïdor de residu i el receptor d’acord amb elmodel adjunt.

3r Anàlisi de caracterització del residu efectuat per un laboratori acreditat quan estracti de residus NO identificables per simple observació (sorres, terres,escòries, pólvores fines, llots de depuradores, fangs....).

Només seran admissibles caracteritzacions realitzades per laboratoris noacreditats quan es requereixin anàlisis específiques fora de les que elslaboratoris acreditats realitzen.

4t Memòria explicativa on hi constin la descripció, composició i procés generadordel residu, el procés receptor i la primera matèria a substituir.

La Junta de Residus examinarà aquesta documentació, en demanarà decomplementària, si s’escau, i emetrà una resolució declarant subproducte el residu.

La declaració té una durada màxima de cinc anys.

Un cop vençut el termini de validesa, per tal de seguir gestionant aquest residu com unsubproducte, cal presentar novament la documentació esmentada i disposar d’unanova declaració.

2.3 GESTIÓ DELS SUBPRODUCTESLa gestió dels residus que hagin estat declarats subproductes quedarà exemptad’efectuar la Fitxa d’acceptació i el Full de seguiment i d’utilitzar un transportista delRegistre de Transportistes de Residus.

L’empresa productora del residu declararà a la seva Declaració anual de residusindustrials la gestió d’aquest residu com SUBPRODUCTE a l’apartat corresponent il’empresa receptora declararà aquest residu a la seva Declaració anual de residusindustrials a l’apartat corresponent a PRIMERES MATÈRIES, indicant també que estracta d’un subproducte.

32 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

2.4 MODELS DE DOCUMENTACIÓ

2.4.1 Sol·licitud de gestió com a subproducte

Dades del productor

(nom del/de la representant legal)..........., amb DNI.........., en nom i representació d................. (nom de l’empresa).................. amb NIF....................., ubicadaa..........(adreça i municipi).............

Dades del receptor

(nom del/de la representant legal)....., amb DNI.............., en nom i representació de........(nom de l’empresa)................ amb NIF....................., ubicada a.......(adreça i

municipi)........................

Dades del residu

Descripció del residu:

Codi del Catàleg de residus de Catalunya:

Procés generador i/o origen:

SOL·LICITEM

Que d’acord amb les condicions que s’especifiquen en el contracte adjunt esdeclari el residu descrit com a subproducte.

Barcelona, ...... d .......................... de ........

Productor/posseïdor Receptor(signatura i segell) (signatura i segell)

SR. GERENT DE LA JUNTA DE RESIDUS

2.4.2 Contracte per a la gestió de residus com a subproducte

A ___________, ____ d __________ de _____

REUNITS

D’una part, el/la senyor/a _________________, amb DNI número______________, en la seva qualitat de representant de l’empresa_________________, productora del residu, amb seu social a_______________________________________, al carrer___________________________________, amb NIF _______________ i Codide productor de la Junta de Residus _____________.

I, d’altra banda, el/la senyor/a __________________________, amb DNI número____________, que actua en nom i representació de l’empresa__________________, receptora del residu, amb seu social a _______________,al carrer _________________________________, amb NIF _______________ iCodi de productor de la Junta de Residus _____________.

Ambdues parts es reconeixen mútuament la competència i capacitat legal suficientper obligar les seves respectives empreses, i acorden voluntàriament el present c o n t r a c t e .

33Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

EXPOSEN

Que, a fi d’assolir els objectius fixats a la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladoradels residus, concretament el que s’estableix en l’article 20, i d’acord amb l’article29 del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus, ésvoluntat de les parts establir un contracte per a la gestió de residus com asubproducte.

Les dades d’aquest residu són les següents:

descripció:________________________________________________________,

codi del Catàleg de residus de Catalunya: _______,

composició analítica (adjuntar analítica d’un laboratori acreditat, si s’escau):________________________________________________________________,

descripció del procés productiu o generador del residu:_____________________,

quantitat anual que se’n genera:_______________________________________,

descripció del procés receptor del residu:________________________________,

descripció de la primera matèria substituïda: _____________________________,quantitat d’estalvi anual que se’n fa d’aquesta primera matèria: ______________,

consum previst del residu: ___________________________________________,

forma i condicions de lliurament: ______________________________________.

Que, d’acord amb tot això, les parts han arribat a un acord per subscriure elpresent contracte, que es regirà per les següents:

CLÀUSULES

Primera. Objecte

La gestió del residu ___(descripció)__________ utilitzant-lo directament com aprimera matèria en la producció d _________________, com a substitut d________ _____________(primera matèria substituïda)___________, sensenecessitat de sotmetre’l a operacions prèvies de tractament.

Segona. Obligacions de l’empresa productora

L’empresa productora del residu es compromet a lliurar el residu descritanteriorment en les condicions de lliurament fixades.

Tercera. Obligacions de l’empresa receptora

L’empresa receptora es compromet a acceptar el residu sempre que respongui ala descripció esmentada i es trobi en les condicions de lliurament fixades.

Quarta. Responsabilitats

Respecte al transport d’aquest residu des d’una empresa a l’altra, es pactaexpressament que l’empresa ________(la productora o la receptora)________________________ se’n farà responsable.

Cinquena. Declaració anual de residus industrials

L’empresa productora del residu declararà la quantitat produïda i lliurada al’empresa receptora, en la seva Declaració anual de residus industrials, al’apartat corresponent a la gestió com a subproducte.

34 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

L’empresa receptora del subproducte declararà a la seva Declaració anual deresidus industrials el residu acceptat a l’apartat de primeres matèries fent-hiconstar que es tracta d’una primera matèria recuperada i la seva procedència.

Sisena. Vigència

El termini de validesa del Contracte és d___ anys.

Setena. Litigis

Totes les qüestions litigioses que es derivin del present contracte se sotmetran al’arbitratge institucional del Tribunal Arbitral de Barcelona de l’AssociacióCatalana per a l’Arbitratge, que s’encarregarà de la designació d’àrbitres i del’administració de l’arbitratge d’acord amb el seu reglament, i serà d’obligatcompliment la seva decisió arbitral.

I, en prova de conformitat, ambdues parts signen el present Contracte, per

triplicat, en el lloc i data expressats a l’encapçalament.

________________________ ______________________

Empresa productora Empresa receptora

3. GESTIÓ DE RESIDUS ORGÀNICS EN SÒLS AGRÍCOLES

3.1 INTRODUCCIÓDeterminats residus posseeixen característiques fertilitzants pel seu contingut dematèria orgànica i elements nutritius. Aquests residus, generats bàsicament per lesestacions depuradores d’aigües residuals i les indústries agroalimentàries, poden seraplicats en sòls agrícoles en profit de l’agricultura seguint qualsevol dels dos modelsde gestió que seguidament s’exposen.

3.2 MODELS DE GESTIÓ PER A LA UTILITZACIÓ DE RESIDUS ORGÀNICS EN PROFIT DE L’AGRICULTURA.

3.2.1 Model dels gestors

Aplicació mitjançant gestors

• Documentació a utilitzar:

FITXA D’ACCEPTACIÓ (FA)FULL DE SEGUIMENT (FS)

• Residus a gestionar segons aquest model:

Residus per als quals el Catàleg de residus de Catalunya prevegi com aopció de valorització la utilització en profit de l’agricultura (V81).

35Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

• Tràmit:

El productor o posseïdor ha de:

1r Estar donat d’alta al Registre de Productors de Residus Industrials o disposard’un codi de productor de residus.

2n Codificar el residu.

3r Fer l’anàlisi agronòmic del residu i comprovar la seva aptitud agrícola.

4t Contactar amb un gestor de residus autoritzat per a aplicació de residus al’agricultura.

5è Formalitzar la FA.

6è Portar la FA conjuntament amb les anàlisis agronòmiques a la Junta deResidus o de les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient.

7è Contractar un transportista del Registre de Transportistes.

8è Establir un full de seguiment per a cada transport de residus efectuat.

3.2.2 Model d’aplicació directa

De l’aplicació directa dels residus pels productors o posseïdors.

• Documentació a utilitzar:

FITXA DE DESTINACIÓ (FD)FULL DE SEGUIMENT D’APLICACIÓ AGRÍCOLA (FSA)

• Residus a gestionar segons aquest model:

Residus pels quals el Catàleg de residus de Catalunya prevegi com a opcióde valorització la utilització en profit de l’agricultura (V81).

• Tràmit:

El productor o posseïdor ha de:

1r Estar donat d’alta al Registre de Productors de Residus Industrials o disposard’un codi de productor de residus

2n Codificar el residu.

3r Fer l’anàlisi agronòmica del residu i comprovar la seva aptitud agrícola.

4t Analitzar els sòls de les parcel·les agrícoles receptores.

5è Elaborar el pla d’aplicació per un tècnic amb coneixements agrònomics.

6è Formalitzar la FD, per a cada una de les parcel·les.

7è Presentar la FD conjuntament amb les anàlisis i els plans d’aplicació a la Juntade Residus o a les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient.

36 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

8è Contractar un transportista del Registre de Transportistes de Residus o el propidel destinatari.

9è Realitzar un FSA per a cada transport efectuat.

3.3 DOCUMENTACIÓ ESPECÍFICA PER A LA UTILITZACIÓ DE RESIDUS ORGÀNICS EN PROFIT DE L’AGRICULTURA.

3.3.1 El pla d’adobatge

El pla d’aplicació del residu en cadascuna de les parcel·les agrícoles receptores esrealitzarà en funció de l’anàlisi agronòmica del residu, del tipus de sòl i del cultiu aimplantar.

El pla d’aplicació haurà d’incloure la informació següent:

- dades i anàlisis del residu i dels sòls,

- dades del cultiu i del sistema de producció,

- època d’aplicació i sistema,

- càlculs de la dosi d’adobat, criteris seguits i balanç de nutrients.

Els paràmetres mínims d’aquestes anàlisis han de ser:• Del residu: pH, conductivitat, matèria seca, matèria orgànica, nitrogen, fòsfor,

potassi, calci, ferro, i els metalls pesants Cd, Hg, Ni, Cu, Pb, Zn i Cr.

• Del sòl: textura, pH, conductivitat, matèria orgànica oxidable, carbonat càlcicequivalent, nitrogen, fòsfor, potassi, magnesi i els metalls pesants Cd, Hg, Ni,Cu, Pb, Zn i Cr.

Aquestes anàlisis han de ser realitzades per un laboratori acreditat pel Departamentd’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

3.3.2 La Fitxa de destinació

La Fitxa de destinació (FD) és l’acord que s’estableix entre un productor i un destinatari(agricultor o propietari de la terra), perquè un residu sigui aplicat en una determinadaparcel·la agrícola.

La responsabilitat en la formalització de les fitxes de destinació és del productor i deldestinatari receptor (agricultor o propietari de la terra).

Formalització

La FD consta de tres exemplars: un original i dues còpies. Cada un d’ells vaadreçat a: el productor o posseïdor, el destinatari i la Junta de Residus.

Cada casella del document s’ha de formalitzar segons les indicacions següents:

37Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

RESIDU

Tipus de residu: caldrà marcar la tipologia de residu. En el cas que el residu nosiguin fangs d’estacions depuradores d’aigües residuals urbanes o dejeccionsramaderes, serà necessari fer-ne la descripció i indicar el seu codi segons elCatàleg de residus de Catalunya.

Referència de la caracterització del residu: cal indicar el laboratori que harealitzat l’anàlisi, el codi de la mostra i la data.

Quantitat estimada a aplicar: cal indicar la quantitat prevista a aplicar del residuen la parcel·la agrícola referenciada en tones/ha i en tones/parcel·la per any.

PRODUCTOR/POSSEÏDOR

En aquest apartat, cal indicar les dades del productor que consisteixen en el codidonat per la Junta de Residus, el nom de l’empresa i l’adreça.

DESTINATARI

En aquest apartat, s’inclouen les dades (el NIF, el nom i l’adreça) referents aldestinatari (agricultor o propietari de la terra) i les dades de la parcel·la receptoradel residu.

El lloc d’aplicació es defineix segons el municipi, el nom del paratge i les sevesdades cadastrals. S’indicarà la seva SAU (superfície agrària útil) en hectàrees.

38 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Caracterització del sòl: cal indicar el laboratori que ha realitzat l’anàlisi, el codi dela mostra i la data.

Cultiu: es descriu el cultiu a implantar a la parcel·la i si es tracta d’un conreu desecà o de regadiu.

Tramitació

Les FD es lliuren a aquelles empreses que ho sol·licitin i estiguin inscrites en elsregistres de Productors, Transportistes o Gestors. Es podran sol·licitar a les oficinescentrals de la Junta de Residus o a les delegacions territorials del Departament deMedi A m b i e n t .

Un cop la FD estigui degudament emplenada, i es disposi del pla d’aplicació delresidu en la parcel·la i de les anàlisis corresponents, es presentaran tots aquestsdocuments a la Junta de Residus per a la seva tramitació.

La FD, un cop tramitada, conservarà la validesa per dos anys, sempre que lescaracterístiques del residu no s’hagin modificat significativament i la informaciócontinguda en el pla d’aplicació continuï vigent.

Les empreses que utilitzen les FD han de dur a terme un registre de les sortides delseu residu a la finca agrícola, on s’indicarà com a mínim: la data, la quantitat, el nomdel transportista, el cultiu, el nom del paratge receptor (o destinatari) i el número de FD.

3.3.3 El Full de seguiment d’aplicació agrícola

El Full de seguiment d’aplicació agrícola (FSA) és el document que acompanyacada transport de residus orgànics destinats a sòls agrícoles.

La formalització del FAS és responsabilitat del productor o posseïdor del residu.

Formalització

El FSA consta de 4 exemplars, un original i tres còpies, adreçats al productor oposseïdor, al transportista, al destinatari/gestor i a la Junta de Residus.

RESIDU

Tipus de residu: caldrà marcar la tipologia de residu. En el cas de que el residuno siguin fangs d’estacions depuradores d’aigües residuals urbanes odejeccions ramaderes, serà necessari fer-ne la descripció i indicar el seu codisegons el Catàleg de residus de Catalunya.

Quantitat total: cal indicar la quantitat que el productor lliura al transportista en tones.

PRODUCTOR/POSSEÏDOR

En aquest apartat, cal indicar les dades del productor que consisteixen en el codidonat per la Junta de Residus, el nom de l’empresa i el municipi on està ubicada.

TRANSPORTISTA

Cal indicar les dades del transportista, que consisteixen en el codi donat per laJunta de Residus (NIF quan s’escaigui, per exemple en cas de maquinàriaagrícola amb matrícula especial), i el nom i la matrícula del vehicle.

39Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

REFERÈNCIA DE FITXA DE DESTINACIÓ

En aquest apartat, s’inclourà el número de Fitxa de destinació anteriormenttramitada, i el nom del paratge i municipi on es destina el residu. En el cas que lafinca no disposi d’una denominació local, s’indicarà el nom de l’usuari.

Tramitació

Els FSA es lliuraran a les oficines de la Junta de Residus i a les delegacionsterritorials del Departament de Medi Ambient.

Per a l’adquisició dels FSA, caldrà identificar-se convenientment, i s’anotarà a quies lliura cada un d’ells.

El procediment a seguir és el següent:

1r A l’hora d’efectuar un transport de residus, el productor o posseïdor had’emplenar i signar correctament el FSA.

2n Quan el transportista recull el residu, signarà el FSA. El productor es quedaràel primer exemplar i lliurarà els restants al transportista.

3r El transportista durà aquests exemplars en el vehicle durant el trasllat fins allloc receptor.

40 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

41Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Capítol[III]Decret 93/1999, de 6 d´abril, sobreprocediments de gestió de residus

Text íntegre del Decret, publicat al DOGC núm.2865, de 12.4.1999.

42 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 2865 – 12.4.19994769

DECRET93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestióde residus.

El present Decret regula en l’àmbit de Ca-talunya els mecanismes d’actuació que permetenadequar l’activitat empresarial i/o industrial, pelque fa a la gestió dels residus, als objectius i pro-grames fixats als articles 2 i 6 de la Llei 6/1993,de 15 de juliol, reguladora dels residus, dins delmarc legal de la Llei esmentada, i del Decretlegislatiu 2/1991, de 26 de setembre, de refosadels texts legals vigents en matèria de residusindustrials; la Llei estatal 10/1998, de 21 d’abril,de residus, i la normativa comunitària.

El Decret 142/1984, d’11 d’abril, de desple-gament parcial de la Llei 6/1983, de 7 d’abril,sobre residus industrials, i l’Ordre de 17 d’oc-tubre de 1984, sobre el contingut dels models dedocuments i procediments a utilitzar per a di-verses tramitacions de la Llei 6/1983, han estatunes eines cabdals per a la normalització delsdiferents aspectes que afecten la gestió delsresidus que s’ha anat assolint tant per als pro-ductors i als posseïdors, com per als transportis-tes i per als gestors de residus industrials. Enaquest sentit, s’hi han regulat diversos instru-ments d’intervenció administrativa d’entre elsquals cal fer esment dels registres relatius alsresidus industrials, els procediments d’autorit-zació de transportistes de residus i d’activitatsde gestió de residus i les disposicions relativesal control de residus, els quals han fet possibleuna gestió cada cop més correcta dels residus iun control administratiu eficaç sobre les activi-tats de gestió.

L’aprovació de noves disposicions sobre re-sidus en general o sobre residus especials enparticular ha determinat el desplaçament de lesanteriors normatives i, en alguns casos, la sevainviabilitat per adequar-se als canvis normatiusconformats per algunes d’aquelles normes, comsón el Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setem-bre, de refosa dels texts legals vigents en matèriade residus industrials; la Llei 6/1993, de 15 dejuliol, reguladora dels residus; el Decret 115/1994, de 6 d’abril, regulador del Registre generalde gestors de residus de Catalunya; el Decret201/1994, de 26 de juliol, regulador dels ender-rocs i altres residus de la construcció; el Decret323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regu-len les instal·lacions d’incineració de residus i elslímits de les seves emissions a l’atmosfera, o elDecret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’apro-va el catàleg de residus de Catalunya, entre d’al-tres.

Tot aquest nou bloc normatiu fa necessàrial’aprovació d’una norma reglamentària queactualitzi els diferents aspectes de la gestió delsresidus, de conformitat amb la Llei 6/1993, de15 de juliol, reguladora dels residus, que hacomportat un nou enfocament en la regulacióde la gestió dels residus, que ha quedat ratificaten l’àmbit estatal en la nova llei bàsica en ma-tèria de residus, la Llei 10/1998, de 21 d’abril,que, com la Llei 6/1993, estén el control de lagestió dels residus a tot tipus de residus, i am-plia la normativa estatal anterior, que nomésestablia disposicions per als residus perillosos.

D’altra banda, la Llei 3/1998, de 27 de febrer,de la intervenció integral de l’Administració am-biental, estableix un nou marc normatiu, en

relació amb la intervenció de les activitats sus-ceptibles d’afectar el medi ambient, la segure-tat i la salut de les persones, en el qual s’integrael present Decret amb la finalitat última d’as-solir un nivell alt de protecció de les personesi del medi ambient en conjunt.

D’acord amb el que s’ha assenyalat, el Decretsobre procediments de gestió de residus regla-menta el règim jurídic aplicable als productorsde residus industrials i als transportistes de re-sidus, estableix normes relatives al control de lagestió dels residus i a les obligacions dels gestorsi, finalment, regula les operacions de trasllat deresidus, amb la finalitat d’aconseguir que lesactivitats de gestió de residus siguin cada copmés respectuoses amb el medi ambient.

Per tot això, a proposta del conseller de MediAmbient, d’acord amb el dictamen de la Comis-sió Jurídica Assessora i d’acord amb el Govern,

DECRETO:

CAPÍTOL 1Disposicions generals

Article 1Objecte

L’objecte d’aquest Decret és regular el con-trol de les activitats de producció i gestió deresidus i vincular el grau de rigor en el seu con-trol al risc ambiental que poden suposar segonsels tipus de residus i cada tipus d’activitat.

Article 2Àmbit d’aplicació

2.1 Aquest Decret s’aplica a les activitats deproducció, possessió, transport o gestió de subs-tàncies o productes que tenen la consideració deresidus, d’acord amb la normativa aplicable.

2.2 Les activitats relatives a la prestació delservei públic de gestió de residus municipalsqueden excloses de l’àmbit d’aplicació d’aquestDecret.

Article 3Obligacions generals

Les persones físiques o jurídiques que produ-eixen, posseeixen, transporten o gestionen re-sidus han de facilitar a la Junta de Residus lainformació, la inspecció, la presa de mostres i lasupervisió necessàries per assegurar el compli-ment dels objectius fixats en la Llei 6/1993, de15 de juliol, reguladora dels residus; en el De-cret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel quals’aprova la refosa dels textos legals vigents enmatèria de residus industrials i en la Llei esta-tal 10/1998, de 21 d’abril, de residus.

CAPÍTOL 2Productors de residus industrials

Article 4Registre de productors de residus industrials

4.1 Es crea el Registre de productors deresidus industrials, que recull les dades d’iden-tificació dels productors de residus industrials.

4.2 La inscripció en el Registre de produc-tors de residus industrials es fa d’ofici amb l’ator-gament de l’autorització o llicència ambiental,o a instància de l’Administració competent enel règim de comunicació en la resta de supòsits.

4.3 Els productors de residus industrials hande comunicar el cessament de l’activitat i qual-sevol altra modificació de les dades inscrites enel Registre.

Article 5Obligacions del productor o del posseïdor deresidus industrials

5.1 El productor o el posseïdor de residusindustrials ha de gestionar els seus residus deconformitat amb les determinacions del Catà-leg de residus de Catalunya i d’acord amb laregulació d’aquest Decret.

5.2 El productor o el posseïdor de residusindustrials han de portar el seu propi registre deresidus en què consti l’origen dels residus, el codisegons el Catàleg de residus de Catalunya i ladescripció i la gestió que es realitza amb cadas-cun d’ells. Aquest registre serveix de base peromplir les dades de la declaració anual de residusindustrials i inclou, com a mínim, la data desortida, l’entitat receptora, els números de ladocumentació de control i el codi del transpor-tista.

Article 6Declaració anual de residus industrials

6.1 La declaració anual de residus industri-als és l’acreditació documental de les dades delsresidus produïts per cada centre de produccióen el període d’un any natural.

6.2 Els productors de residus industrials hande presentar a la Junta de Residus, dins del pri-mer trimestre de cada any, la declaració anualde residus industrials corresponent a l’any an-terior en què consti la informació següent:

a) Dades generals de l’empresa, incloses lesdades del centre de producció, del responsabledels residus i del màxim responsable executiudel centre de producció.

b) Dades de l’activitat del centre de produc-ció:

Els productes obtinguts.La descripció dels processos industrials se-

guits.La descripció de les primeres matèries i d’al-

tres matèries auxiliars.c) Dades dels residus produïts:Classificació dels residus.Quantitat anual produïda.Gestió en origen i/o externa, que inclogui els

subproductes comercialitzats.6.3 Els productors de residus industrials

poden sol·licitar l’expedició de certificacionssobre les dades corresponents a les seves decla-racions anuals.

Article 7Publicitat i accés a les dades declarades

7.1 Les dades bàsiques assenyalades alsarticles 6.2.a) i 6.2.c) tenen caràcter públic, sensperjudici del que estableix la normativa sobredret d’accés a la informació en matèria de mediambient.

7.2 Les dades especificades en l’article 6.2.b)tenen caràcter confidencial en els termes que es-tableix la normativa sobre dret d’accés a la in-formació en matèria de medi ambient.

7.3 Les dades relatives a la generació deresidus industrials a Catalunya poden ser pu-blicades en els termes establerts a l’apartat an-terior, de conformitat amb la normativa apli-cable.

43Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 2865 – 12.4.1999 4770

Article 8El responsable dels residus

8.1 El productor o posseïdor de residus in-dustrials ha de designar un responsable delsresidus.

8.2 El responsable dels residus té les funci-ons següents:

Controlar el recorregut dels residus des delseu origen fins a la seva gestió.

Vigilar el compliment de les disposicionsaplicables a la gestió dels residus, controlantespecialment el centre de producció, infor-mant dels defectes observats i formulant pro-postes sobre les mesures a prendre per solu-cionar-los.

Promoure en la seva empresa l’adopció detecnologies netes i l’aplicació dels principis deminimització i valorització dels residus.

Fer d’interlocutor amb la Junta de Residus itrametre-li la informació exigida en la norma-tiva sobre residus.

Realitzar les anotacions en el registre de re-sidus de l’empresa.

Garantir l’exactitud de les dades i de les anà-lisis sobre els residus.

8.3 El productor o posseïdor de residus hade comunicar a la Junta de Residus el nomena-ment del responsable dels residus, el qual ha detenir els coneixements necessaris per al desen-volupament de les seves funcions.

CAPÍTOL 3Els transportistes de residus

Article 9Autorització

9.1 Les activitats de transport de residusindustrials dins de Catalunya i de residus espe-cials de qualsevol origen inclosos en l’àmbitd’aplicació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol,reguladora dels residus, han de ser autoritzadesper la Junta de Residus.

9.2 No cal autorització administrativaper a les següents activitats de transport de re-sidus:

El transport de residus adscrit al servei públicde recollida de residus municipals.

El transport de residus de la construcció,enderrocs i runes.

El transport de residus, a compte del destina-tari, per espargir-los directament al sòl en pro-fit de l’ecologia o per a un ús agrícola.

El transport de residus a gestionar d’acordamb els articles 29 i 33 d’aquest Decret.

El transport de residus a l’estranger.El transport de residus en quantitats inferi-

ors a les fixades en l’annex 1 d’aquest Decret,excepte quan s’efectuï una recollida itinerant deresidus. En aquest supòsit caldrà demanar au-torització administrativa independentment dela quantitat transportada.

9.3 Un mateix vehicle no pot transportarsimultàniament residus municipals i industrials,ni pot ser autoritzat per transportar grups deresidus incompatibles entre sí.

9.4 El transport de residus especials adscritsa una activitat de gestió declarada servei públics’autoritza sempre que el sol·licitant acredititenir una relació contractual amb l’explotadord’aquest servei.

Article 10Registre de transportistes de residus

Es crea el Registre de transportistes de residusen el qual s’inscriuen els gestors autoritzats perefectuar activitats de transport de residus

Article 11Procediment d’autorització i inscripció

11.1 L’autorització de transport de residusi la inscripció en el Registre de transportistes deresidus es duu a terme d’acord amb el procedi-ment següent:

a) El sol·licitant ha d’emplenar el model desol·licitud facilitat per la Junta de Residus, acom-panyada de la documentació següent:

Llistat i dades dels vehicles que han de rea-litzar el transport, exclosos els vehicles tractorssense capacitat de càrrega.

Identificació i dades dels grups de residus atransportar, d’acord amb la relació de l’annex1 d’aquest Decret.

Còpies compulsades dels poders del signataride la sol·licitud i de l’escriptura de constitucióde la societat o de la seva modificació, en el casque el sol·licitant sigui una persona jurídica.

Fotocòpia de la targeta d’inspecció tècnica devehicles i declaració jurada que cada vehiclecompleix la normativa vigent sobre transport demercaderies.

b) El gerent de la Junta de Residus ha deresoldre la sol·licitud presentada en el terminide tres mesos des de la seva presentació. Lamanca de resolució en el termini fixat comportal’estimació de la sol·licitud.

11.2 L’autorització té una durada de tresanys i comporta la inscripció automàtica en elRegistre de transportistes de residus.

Article 12Contingut de l’autorització

12.1 En l’autorització de transport de resi-dus s’han de fer constar les dades següents:

Les dades del transportista autoritzat i el codide transportista.

La identificació del tipus de residus i delsvehicles que els poden transportar.

En l’autorització també s’hi ha de fer cons-tar l’obligació del conductor del vehicle autorit-zat de conèixer els documents de control de lagestió de residus.

12.2 S’ha de lliurar un certificat per cadavehicle en què constin els residus autoritzats atransportar, el codi de transportista i la data definalització de l’autorització.

Article 13Documentació i registre

13.1 L’autorització de transport de residusha de ser lliurada amb un distintiu, que els ve-hicles autoritzats han de portar en lloc visible.

13.2 Cada vehicle de transport de residus had’anar documentat amb el certificat de la sevaautorització.

13.3 Els transportistes autoritzats han deportar un registre en què constin les dades re-latives a les seves activitats de transport.

Article 14Transmissió de l’autorització

14.1 L’autorització de l’activitat de transportde residus és transmissible, prèvia comunicacióa la Junta de Residus, en què s’acrediti la su-

brogació del nou titular amb els drets i els deuresderivats de l’autorització.

14.2 Un cop produïda la transmissió, lesresponsabilitats i obligacions del transportistaautoritzat són assumides pel nou titular.

14.3 Si es produeix la transmissió sense efec-tuar la comunicació corresponent, l’antic i el noutitular queden subjectes de forma solidària atotes les responsabilitats i obligacions derivadesde l’autorització.

14.4 Qualsevol modificació de les condici-ons de l’autorització ha de ser sol·licitada peltitular, que aportarà la documentació necessà-ria.

CAPÍTOL 4Fiança i responsabilitat civil

Article 15Concepte de fiança

15.1 La fiança és la garantia formal, perso-nal i solidària que han de constituir els transpor-tistes de residus per respondre del complimentde les obligacions derivades de l’activitat, del’execució de la totalitat de les mesures de pro-tecció del medi ambient, dels treballs de restau-ració i, si s’escau, del pagament de les sancionsimposades d’acord amb el que disposa la nor-mativa vigent en matèria de residus.

15.2 L’autorització fixa l’import de la fiançade les activitats de transport de residus.

15.3 La fiança s’ha de constituir abans del’inici de l’activitat i, en tot cas, l’autorització noés efectiva fins a la presentació del documentacreditatiu de la seva constitució.

Article 16Càlcul de la fiança

16.1 L’import de la fiança per a l’activitat detransport de residus en cap cas és inferior a250.000 pessetes (1.502,53 euros) per vehicle.

16.2 L’import de la fiança de les activitatsde transport de residus dels grups 6 al 10, 15 al18, 21 i 23 al 26 de l’annex 1 d’aquest Decret escalcula segons la fórmula següent

Capacitat de càrrega en kg x 100 pessetes (0,6euros)

16.3 L’import de la fiança de les activitatsde transport de residus del grup 14 de l’annex1 d’aquest Decret es calcula segons la fórmulasegüent:

Capacitat de càrrega en kg x 100 pessetes (0,6 euros)

4

16.4 L’import de la fiança per a la resta delsgrups és de 250.000 pessetes (1.502,53 euros) pervehicle.

Article 17Formes de constitució de la fiança

17.1 La fiança pot constituir-se:En metàl·lic.En títols de deute públic de la Generalitat o

de l’Estat.Mitjançant aval.17.2 La fiança s’ha de formalitzar a la Cai-

xa de dipòsits de la Generalitat de Catalunya.17.3 Les variacions que experimentin les

garanties per raó de l’amortització o la substi-tució de valors, de la substitució dels avals, l’am-pliació del seu import o per qualsevol altra causa,

44 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 2865 – 12.4.19994771

s’han de formalitzar en un document adminis-tratiu.

17.4 L’aval ha de ser atorgat per una enti-tat bancària, per una caixa d’estalvis o per unacompanyia asseguradora de solvència recone-guda.

Les comissions, els interessos i la resta dedespeses derivades de l’expedició de l’aval sóna càrrec de l’interessat.

17.5 La fiança prestada mitjançant avaladorha de fer constar, en el document en què es for-malitzi la garantia, el consentiment prestat pelfiador o avalador a l’extensió de la responsabi-litat davant l’Administració en els mateixostermes que si la garantia fos constituïda pelmateix titular, sense que es puguin utilitzar elsbeneficis d’exclusió, ordre i divisió regulats alsarticles 1.830 i concordants del Codi civil.

17.6 La fiança és irrevocable i s’ha de cons-tituir a favor de la Junta de Residus.

Article 18Actualització de la fiança

18.1 La fiança s’actualitza periòdicament enfunció de l’índex de preus al consum per a Ca-talunya de l’Institut Nacional d’Estadística.

18.2 Els transportistes han de modificar lafiança constituïda en un termini no superior a30 dies a partir de la notificació de la seva actu-alització.

Article 19Execució de la fiança

La Junta de Residus pot procedir a l’execu-ció de la fiança en cas d’incompliment de qual-sevol de les obligacions que aquesta garanteix.

Article 20Devolució de la fiança

La devolució de la fiança es duu a termed’acord amb el que determini l’autorització.

Article 21Assegurança de responsabilitat civil

21.1 El titular de l’activitat de transport deresidus ha de subscriure una assegurança de res-ponsabilitat civil per respondre dels danys iperjudicis accidentals que es puguin ocasionaral medi ambient.

21.2 L’assegurança de responsabilitat civilté la quantia mínima següent:

a) 25.000.000 de pessetes (150.253,02 euros)per a les activitats de transport de residus delsgrups 6 al 10, 14 al 18, 21 i 23 al 26 de l’annex 1d’aquest Decret.

b) 10.000.000 de pessetes (60.101,21 euros)per a les activitats en què es transportin única-ment residus de qualsevol altre grup del mateixannex 1 d’aquest Decret.

CAPÍTOL 5Control de la gestió de residus

Article 22Documents per al control de residus

El control de la gestió dels residus es duu aterme mitjançant la documentació següent:

Fitxa d’acceptació: és el document normalit-zat que s’ha de subscriure entre el productor oposseïdor del residu i el gestor, que té per ob-jecte el reconeixement de la seva destinaciócorrecta.

Full de seguiment: és el document normalitzatque acredita el lliurament del residu del produc-tor o posseïdor al transportista per portar-lo finsal gestor.

Full de seguiment itinerant: és el documentnormalitzat i alternatiu a l’anterior, que acreditael lliurament de diversos residus de diferentsproductors o posseïdors a un transportista perlliurar-los a un mateix gestor.

Fitxa de destinació: és el document norma-litzat que ha de subscriure el productor o pos-seïdor d’un residu i el destinatari d’aquest i queté per objecte el reconeixement de l’aptitud delresidu per ser aplicat en un determinat sòl, pera un ús agrícola o en profit de l’ecologia.

Justificant de recepció del residu: és el docu-ment normalitzat que ha de lliurar el gestor alproductor o al posseïdor del residu en el momentde la seva recepció.

Article 23La fitxa d’acceptació

23.1 La fitxa d’acceptació ha d’utilitzar-seper a la gestió de tots els residus, excepte en elssupòsits següents:

Els residus de la llista de l’annex 2 d’aquestDecret destinats a plantes autoritzades de va-lorització de residus.

Els residus transportats en quantitats inferiorsa les fixades en l’annex 1 destinats a plantes au-toritzades de valorització de residus.

Els residus de la llista de l’annex 2 destinatsa plantes autoritzades de disposició del rebuigde residus, transportats en quantitats inferiorsa les determinades en l’annex 1.

Els residus gestionats com a subproductesd’acord amb l’article 29 d’aquest Decret.

Els residus municipals.Les terres, runes i enderrocs.Els residus gestionats de conformitat amb la

fitxa de destinació.Els residus ramaders, inclosos els cadàvers

d’animals.La pinyolada o sansa.23.2 La validesa tècnica de la fitxa d’accep-

tació resta condicionada a la conformitat que liatorgui la Junta de Residus. En el cas de resi-dus no identificables visualment, s’han d’adjun-tar les analítiques realitzades per la Junta deResidus o bé per un laboratori acreditat.

23.3 El productor o posseïdor dels residusés responsable de la tramitació de la fitxa d’ac-ceptació. El productor o posseïdor del residu,el gestor i la Junta de Residus han de disposard’un exemplar de la fitxa d’acceptació.

23.4 Cada fitxa d’acceptació es corresponamb un residu definit amb un codi del Catàlegde residus de Catalunya.

23.5 El gestor és responsable de la gestiócorrecta dels residus que accepta en les sevesinstal·lacions. El gestor ha d’obtenir del pro-ductor totes les dades imprescindibles per dura terme les determinacions analítiques neces-sàries i ha de refusar tot residu que no proce-deixi del seu productor o del seu posseïdorlegal.

23.6 La fitxa d’acceptació caduca automà-ticament al cap de cinc anys i pot ser cancel·ladasi la gestió prevista no s’ajusta al Catàleg deresidus de Catalunya per incompliment de lesparts o per impossibilitat material de la sevautilització.

Article 24Acceptació dels residus no identificables visual-ment

24.1 El gestor ha de fer una presa de mos-tres dels residus que no siguin identificablesvisualment i que arribin a les seves instal·lacionsi ha d’analitzar-les per assegurar que els residuses corresponen amb els de la fitxa d’acceptació.

24.2 Si no hi ha concordança entre el ques’ha analitzat i el que s’ha declarat, els residushan de ser retornats al productor o al posseïdor,comunicant-ho a la Junta de Residus.

24.3 Les mostres preses s’han de conservardurant almenys sis mesos a partir de la data derecepció dels residus en previsió d’una posterioranàlisi de control a requeriment de la Junta deResidus.

24.4 El gestor ha de comunicar la recepcióde residus no autoritzats a la Junta de Residus.

Article 25El full de seguiment

25.1 El full de seguiment s’ha d’utilitzar peral transport de tots els residus excepte en elssupòsits següents:

El transport de residus en quantitats inferi-ors a les fixades a l’annex 1 d’aquest Decret,sempre que no facin recollida itinerant.

Els serveis municipals de recollida domicili-ària d’escombraries.

El transport de terres i runes.El transport dels residus a gestionar com a

subproductes d’acord amb l’article 29 d’aquestDecret.

El transport a plantes de valorització inscri-tes al Registre general de gestors de residus deCatalunya de residus de paper/cartró, ferralla,plàstic, vidre i la pinyolada o sansa.

25.2 Cada lliurament de residus s’ha de ferconstar en un full de seguiment independent is’hi han d’esmentar el productor o posseïdor, eltransportista i el gestor corresponent.

25.3 El productor o posseïdor del residu, eltransportista, el gestor i la Junta de Residus hande disposar d’un exemplar del Full de seguiment.

25.4 El procediment es regeix com segueix:El productor o posseïdor dels residus ha

d’omplir el full de seguiment.En l’acte de recollida dels residus, el transpor-

tista ha de signar el full de seguiment, i hi ha defer constar que assegura el transport en les con-dicions i la forma adequades i n’ha de lliurarl’original al productor o posseïdor del residu. Laresta de còpies les ha de portar durant el trans-port i les ha de lliurar al gestor quan li faci ar-ribar els residus.

El gestor ha de tornar al transportista la sevacòpia signada del full de seguiment conformes’ha realitzat el lliurament, un cop que hagi com-provat les dades que hi consten. El transportistaha de conservar aquesta còpia per al seu regis-tre.

El gestor ha de conservar la seva còpia per alregistre, ha d’enviar la còpia corresponent al pro-ductor o al posseïdor en un termini màxim dedeu dies i ha de trametre mensualment a la Juntade Residus la còpia corresponent.

El posseïdor o el productor ha de conservarla seva segona còpia en el seu registre junt ambaquella que li hagi lliurat el transportista.

Si el gestor no accepta el lliurament del residu,ha de reflectir en totes les còpies del full de se-guiment el seu rebuig. En aquest cas, el trans-

45Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 2865 – 12.4.1999

portista ha de retornar el residu no acceptat alseu productor o al seu posseïdor.

25.5 En el cas del transport de residus des-tinats a un sòl per a ús agrícola o en profit del’ecologia, el full de seguiment s’ha de adequara les característiques específiques de la gestiód’aquests residus.

25.6 El productor o el posseïdor ha d’infor-mar per escrit al transportista, en el moment decontractar el transport, sobre les característiquesi els perills dels residus a transportar i del mèto-de d’actuació en cas d’accident. Aquestes instruc-cions són complementàries del full de seguimenti s’han de portar disponibles durant el transport.

Article 26El full de seguiment itinerant

26.1 El full de seguiment itinerant s’ha d’uti-litzar quan es realitzi una recollida de diversosresidus de diferents productors o posseïdorsdestinats a un mateix gestor, independentmentde la quantia total de la càrrega transportada.

26.2 El full de seguiment itinerant no s’had’utilitzar per a la recollida i transport de resi-dus de paper/cartró, vidre, plàstic, pinyolada osansa, i ferralla de diferents productors o pos-seïdors a plantes autoritzades de valorització.

26.3 El full de seguiment itinerant es com-pon d’original i dues còpies i d’un talonari amb20 justificants de lliurament de residus que per-meten la recollida a 20 centres productors oposseïdors de residus.

26.4 El transportista del residu, el gestor ila Junta de Residus han de disposar d’un exem-plar del full de seguiment itinerant.

26.5 El procediment es regeix com segueix:El transportista ha d’omplir el full de segui-

ment itinerant quan reculli els residus i ha delliurar el justificant al productor o al posseïdorque l’ha de signar i segellar.

El transportista ha de lliurar els residus reco-llits al gestor i li ha de lliurar les còpies respec-tives.

El gestor ha de comprovar que les dades con-tingudes en el full de seguiment itinerant són cor-rectes i ha de tornar al transportista la seva còpiasignada, conforme s’ha realitzat el lliurament.El transportista ha de conservar aquesta còpiaper al seu registre.

El gestor ha de conservar la seva còpia i had’enviar mensualment a la Junta de Residus lacòpia corresponent.

Article 27La fitxa de destinació

27.1 El productor o el posseïdor i el desti-natari dels residus són responsables solidaris deles obligacions derivades de la formalització dela fitxa de destinació. S’entén per destinatari lapersona física o jurídica posseïdora dels terrenysen què s’han d’aplicar els residus.

27.2 Els residus a aplicar en sòls han d’acre-ditar la seva aptitud de reutilització en el sòl oaptitud agrícola mitjançant la presentació davantde la Junta de Residus d’un informe de viabi-litat que hagi estat realitzat per un centre reco-negut. La reutilització de residus que estiguiprevista en el Catàleg de residus de Catalunyaqueda exclosa de la realització de l’informe deviabilitat.

27.3 El productor o posseïdor del residu, eldestinatari i la Junta de Residus han de dispo-sar d’un exemplar de la fitxa de destinació.

27.4 La fitxa de destinació, un cop emple-nada i signada pel productor o posseïdor i peldestinatari, ha de ser presentada a la Junta deResidus acompanyada del pla de gestió del re-sidu. Aquest pla ha de tenir en compte les ca-racterístiques del residu i del tipus de sòl i decultiu en el qual s’ha de reutilitzar el residu.

27.5 La fitxa de destinació té un terminimàxim de vigència de dos anys i pot ser cancel·-lada si la gestió realitzada no s’ajusta a les con-dicions establertes.

Article 28El justificant de recepció de residus

28.1 El gestor ha de formalitzar la recepciódel residu mitjançant el lliurament del justificantde recepció, quan el productor o posseïdor lilliuri una quantitat inferior a les fixades en l’an-nex 1 d’aquest Decret i no procedeixi de la re-collida itinerant de residus.

28.2 El gestor ha de trametre mensualmenta la Junta de Residus còpia dels justificants derecepció i ha d’incorporar aquesta informacióen el resum mensual de la seva activitat regulaten l’article 31 d’aquest Decret.

Article 29Gestió de subproductes

29.1 La gestió dels residus que s’utilitzincom a substituts de productes comercials i/o deprimeres matèries i que siguin recuperablessense necessitat de sotmetre’ls a operacions detractament, exceptuant els residus que seguinaplicats en un sòl en l’ús agrícola o en profit del’ecologia, queda exclosa del compliment de lesdisposicions del capítol 5 d’aquest Decret, totseguint el procediment següent:

El productor o posseïdor i el receptor d’unresidu han de comunicar a la Junta de Residusper a la corresponent declaració de subproductela còpia del contracte subscrit entre ambduesparts en què s’acordi la compravenda del resi-du i una memòria explicativa en què es faci cons-tar la seva descripció i composició, la descrip-ció del procés receptor i de la primera matèriaa substituir.

La Junta de Residus declara subproducte elresidu, l’identifica amb el procés en què es volemprar i fa constar l’empresa productora i l’em-presa receptora d’aquell. Aquesta declaració téuna durada màxima de cinc anys, passats elsquals queda sense vigència.

29.2 Les empreses que utilitzin els residusa què fa referència l’apartat anterior no s’hand’inscriure en el Registre general de gestors deresidus de Catalunya.

29.3 Les empreses productores i les recep-tores d’aquests residus han de fer constar la sevatransferència en les seves declaracions anuals deresidus industrials.

CAPÍTOL 6Obligacions dels gestors de residus

Article 30Registres del gestor

30.1 Els gestors de residus han de portar unregistre d’entrades de residus i un de sortides deresidus i matèries.

30.2 Els registres d’entrades i de sortides deresidus han d’incloure, de forma independent,la informació següent:

Número d’ordre correlatiu de l’entrada o dela sortida del residu.

Dades del productor, del transportista, deldestinatari o del gestor, inclosos, si s’escau, elsseus codis,

matrícula del vehicle de transport de residus,documentació acreditativa de la gestió iquantitat i codi del residu, segons el Catàleg

de residus de Catalunya.

Article 31Resum d’activitats

Els gestors de residus inscrits en el Registregeneral de gestors de residus de Catalunya hande presentar un resum mensual de la seva acti-vitat en què consti la identificació del titular del’activitat de gestió i les dades relatives als tipusi quantitats dels residus tractats.

CAPÍTOL 7Residus amb origen o destinació fora de Cata-lunya

Article 32Expedició i recepció de residus especials

32.1 Els residus especials produïts a Ca-talunya que hagin de gestionar-se fora del seuterritori han de ser gestionats a través de plan-tes autoritzades per les autoritats competents dedestinació.

32.2 Els residus especials produïts fora deCatalunya que, d’acord amb la legislació vigenten matèria de residus, hagin de gestionar-se através d’empreses situades a Catalunya, han deser gestionats a través de plantes incloses en elRegistre general de gestors de residus de Ca-talunya, o bé per l’empresa concessionària d’unservei públic de gestió de residus, excepte quanes tracti de residus gestionats d’acord amb el quedisposen els articles 27 i 29 d’aquest Decret.

32.3 La recepció o l’expedició de residusespecials que tinguin el seu origen o la sevadestinació en una altra comunitat autònoma esregeix pel Reial decret 833/1988, de 20 de juli-ol, pel qual s’aprova el Reglament per a l’exe-cució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxicsi perillosos.

32.4 L’expedició o la recepció de residusespecials que tinguin la seva destinació o el seuorigen en un altre estat es regeix pel Reglament259/93/CE, d’1 de febrer, relatiu a la vigilànciai control dels trasllats de residus a l’interior, al’entrada i a la sortida de la comunitat europea.

32.5 Els vehicles que realitzen el transportdels residus especials que tinguin la seva desti-nació o el seu origen en altres comunitats autò-nomes han de ser autoritzats.

Article 33Expedició i recepció de residus inerts o no espe-cials

33.1 El transport de residus inerts o no es-pecials generats a Catalunya fora del seu territoriés autoritzat per la Junta de Residus, sempre quela gestió sol·licitada s’ajusti a la normativa vigenten matèria de residus i que no s’oposi als objec-tius dels plans de gestió de residus.

Si la destinació dels residus és una altra co-munitat autònoma s’ha d’acreditar que l’empre-sa productora i l’empresa receptora o gestora delresidu estan legalitzades, justifiquen l’origen ila destinació de cada partida de residus i accep-

47724772

45 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 2865 – 12.4.19994773

ten la transacció; en aquest supòsit la documen-tació ha de ser contrastada per la Junta de Re-sidus.

33.2 El transport de residus inerts o no es-pecials generats fora de Catalunya que vulguingestionar-se en instal·lacions situades a Ca-talunya pot dur-se a terme sempre que la ges-tió sol·licitada davant de la Junta de Residuscompleixi els requisits següents:

La gestió s’ha d’ajustar a la normativa vigenten matèria de residus.

La instal·lació receptora ha d’estar inclosa enel Registre general de gestors de residus deCatalunya o bé ha d’estar declarada servei pú-blic, excepte quan es tracti de residus gestionatsd’acord amb els articles 27 i 29 d’aquest Decret.

L’empresa productora i l’empresa receptorao gestora del residu han de justificar, exceptequan es tracti de residus de l’annex 2 d’aquestDecret destinats a la valorització, l’origen i ladestinació de cada partida de residus i que ac-cepten la transacció; en aquest supòsit la docu-mentació ha de ser contrastada per la Junta deResidus. Opcionalment, es poden utilitzar lesfitxes d’acceptació i els fulls de seguiment.

33.3 L’expedició o la recepció de residusinerts o no especials que tinguin la seva desti-nació o el seu origen en un altre estat es regeixpel Reglament 259/93/CE, d’1 de febrer, relatiua la vigilància i control dels trasllats de residusa l’interior, a l’entrada i a la sortida de la comu-nitat europea.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

—1 El Registre de transportistes de residusintegra el Registre de transportistes de residusindustrials de l’article 30 del Decret legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s’aprova larefosa dels textos legals vigents en matèria deresidus industrials.

—2 El Registre de productors de residus in-dustrials integra l’inventari permanent de pro-ductors de residus industrials especials de l’ar-ticle 5 del Decret 142/1984, d’11 d’abril, de des-plegament parcial de la Llei 6/1983, de 7 d’abril,sobre residus industrials.

—3 Els productors o posseïdors d’envasosusats que tinguin la consideració de residuindustrial, els poden retornar al proveïdord’aquests envasos, alliberant-se ambdues partsdel compliment de les disposicions dels capítols3 i 5 d’aquest Decret.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

—1 Les fitxes d’acceptació tramitades ambanterioritat a l’1 de gener de 1996 tindran untermini màxim de vigència fins el 31 de desem-bre de 1999.

2.1 L’obligació de formalitzar els documentsde control de la gestió i transport dels resi-dus dins de Catalunya, regulats en el capítol 5d’aquest Decret, serà exigible als dos mesos dela seva entrada en vigor.

2.2 L’obligació de formalitzar els documentsde control de la gestió i transport dels residusinerts i no especials amb origen o destinació forade Catalunya, regulats en l’article 33 d’aquestDecret, serà exigible als tres mesos de la sevaentrada en vigor.

3.1 Mentre no entri en vigor la Llei 3/1998,de 27 de febrer, de la intervenció integral del’Administració ambiental, la inscripció en elRegistre de productors de residus industrials s’hade fer a instància del titular de l’activitat.

3.2 Mentre no entri en vigor la Llei 3/1998,de 27 de febrer, de la intervenció integral del’Administració ambiental, continuarà en vigorla regulació de la fiança de les activitats de gestióde residus establerta al Decret 142/1984, d’11d’abril.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogats el Decret 142/1984, d’11d’abril, sobre desplegament parcial de la Llei 6/1983, de 7 d’abril, sobre residus industrials; l’ar-ticle 17 del Decret 158/1994, de 30 de maig, pelqual es regulen i adeqüen a la Llei 30/1992, de26 de novembre, procediments reglamentarisque afecten les matèries en què intervé el De-partament de Medi Ambient, i l’Ordre de 17d’octubre de 1984, sobre models de documentsi procediments a utilitzar per a diverses trami-tacions de la Llei 6/1983, de 7 d’abril, de residusindustrials.

Així mateix, queden derogades totes les dis-posicions d’igual o inferior rang que s’oposin alque s’estableix en el present Decret.

DISPOSICIONS FINALS

—1 S’autoritza al conseller de Medi Ambientper a l’aplicació del que disposa aquest Decret.

—2 Aquest Decret entra en vigor als vint diesde la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 6 d’abril de 1999

JORDI PUJOL

President de la Generalitat de Catalunya

JOAN-IGNASI PUIGDOLLERS I NOBLOM

Conseller de Medi Ambient

ANNEX 1

Residus inclosos en els grups d’acord amb elCatàleg de residus de Catalunya

Grups de residus (s’indica la quantitat màxi-ma entre parèntesis)

Quantitat màxima

—1 Residus sòlids fàcilment inflamables(1.000 kg)020207, 030101, 030102, 030103, 030199, 030201,030205, 030208, 030299, 040103, 040109, 040110,040201, 040202, 040203, 040299, 070705, 090107,090108

—2 Altres residus sòlids no inclosos en altresgrups (1.000 kg)020101, 030104, 030206, 040102, 040104, 040105,040111, 040199, 0707113, 080309, 090109,100203, 100303, 100403, 100503, 100602, 100603,120101, 120102, 150101, 150103, 150105, 150199,150201, 150202, 150299, 150404, 160104, 160105,160106, 160110, 160111, 160112, 170104, 180204,190102, 190301, 190501, 200101, 200102, 200103,200104, 200105, 200108, 200112, 200117, 200122,200124, 200198, 200199, 200301, 200302, 200303,200304, 200305, 200306, 200307, 200308, 200399

—3 Residus sòlids i pastosos fermentables i llotsde depuradora (1.000 kg)020190, 020199, 020201, 020204, 020205, 020209,020290, 020299, 020301, 020302, 020305, 020390,020399, 030202, 030203, 030204, 030207, 030290,040112, 040190, 040204, 040290, 050190, 050390,060690, 070290, 070709, 070712, 080106, 080107,080190, 080290, 080304, 080390, 080404, 080490,090190, 100190, 100290, 100390, 100490, 100590,100690, 110390, 120390, 140190, 150301, 150390,170201, 190190, 190290, 190304, 190390, 190490,190502, 190503, 190504, 190599, 190603, 200109,200201, 200202, 200203

—4 Residus sòlids granulats o terrosos (sorres,terres, escòries)(1.000 kg)020206, 020210, 020306, 050107, 050109, 050305,060801, 060802, 060803, 060804, 060902, 061106,070401, 070402, 070403, 070404, 070502, 080201,080202, 080299, 100104, 100105, 100199, 100201,100204, 100205, 100206, 100299, 100301, 100304,100305, 100306, 100307, 100399, 100401, 100404,100405, 100406, 100499, 100501, 100504, 100505,100506, 100507, 100599, 100601, 100605, 100608,100609, 100610, 100611, 100699, 120199, 120201,120299, 150401, 150402, 150403, 150406, 150408,150499, 160101, 160401, 160402, 160403, 160404,160405, 160501, 160502, 170101, 170102, 170103,170105, 170106, 170107, 170202, 170203, 170204,190101, 190107, 190199, 190302, 190305, 190307,190399, 190401, 190402, 190403, 190601, 190602,190604, 190699, 200121

—5 Pols fines (cendres volants)(0 kg)100102, 100106, 100107, 100202, 100302, 100402,100502, 100606, 190103

—6 Residus líquids i pastosos inflamables (dis-solvents, hidrocarburs)(500 kg o l)020304, 040106, 040206, 050101, 050102, 050103,050104, 050106, 050108, 050199, 050301, 050304,050307, 050399, 070201, 070202, 080101, 080102,080108, 080109, 080110, 080111, 080301, 080302,080310, 080311, 080399, 080401, 080402, 080405,080406, 080409, 080410, 080499, 100612, 120103,120104, 120202, 120203, 130401, 130402, 140101,140102, 140103, 140104, 140105, 140106, 140107,140199, 140201, 140202, 140203, 140204, 140205,140206, 140207, 140299, 150303, 150304, 160107

—7 Àcids, bases i altres residus corrosius(500 l)030209, 060101, 060102, 060103, 060104, 060105,060106, 060199, 060201, 060202, 060203, 060204,060299, 060301, 060901, 070501, 070602, 070603,090101, 090102, 090103, 090104, 090105, 090106,090199, 110201, 110202, 110203, 110204, 110205,110206, 110207, 110208, 110209, 190104, 190306

—8 Residus líquids no corrosius i no inflama-bles (500 l)020208, 020303, 020307, 030105, 040107, 040108,040205, 050302, 050303, 060501, 060502, 060601,060602, 060603, 061001, 061002, 061003, 070101,070102, 070103, 070104, 070601, 070701, 070702,070703, 070704, 070710, 070711, 070799, 080103,080104, 080105, 080199, 080203, 080303, 080305,080306, 080307, 080308, 080403, 080407, 080408,100607, 130206, 130207, 130208, 130209, 130403,130404, 130405, 150302, 190201, 190303

—9 Residus de sals minerals, biocides, catalit-zadors (500 kg o l)020102, 020211, 040101, 040207, 050105, 050201,050202, 050306, 060302, 060303, 060304, 060305,060306, 060307, 060308, 060309, 060310, 060311,

46Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 2865 – 12.4.1999 4774

060312, 060313, 060314, 060315, 060398, 060399,060401, 060402, 060403, 060404, 060405, 060406,060407, 060408, 060409, 060410, 060411, 060412,060413, 060414, 060415, 060416, 060417, 060418,060419, 060420, 060498, 060499, 060701, 060702,061101, 061104, 061105, 061199, 070203, 070301,070302, 070706, 100101, 100103, 100407, 110101,110102, 110301, 110302, 110303, 110304, 110305,110401, 150407, 190105, 190106

—10 Olis minerals (400 l)130102, 130103, 130104, 130202, 130203, 130204,130205, 130302, 130303, 130304, 130305, 130501,130599

—11 Residus carnis (exceptuant cadàvers d’ani-mals) * (500 kg)020103, 020104, 020105, 020106, 020111, 020202,020203

—12 Sang (0 l)020107

—13 Residus fecals (1.000 l)020108, 020109, 020110. 200204

—14 Bidons que han contingut matèries tòxi-ques (10 unitats)150102, 150104

—15 Residus amb PCB i PCT (0 kg)130101, 130201, 130301, 160109

—16 Medicaments i cosmètics caducats, forade normes (500 kg)070708, 180105, 180205

—17 Residus especials en petites quantitats(restes de laboratori, farmàcies)(500 kg)160202, 160601, 200111, 200113, 200115, 200120,200123

—18 Amiant en pols (0 kg)061102, 100604, 150405

—19 Olis vegetals (500 l)200110

—20 Pneumàtics (500 kg)160102

—21 Piles i bateries de tot tipus (500 kg)160103, 200118, 200119

—22 Frigorífics (10 unitats)160108, 200116

—23 Fluorescents i llums de vapor de mercu-ri (500 kg)200114

—24 Residus sanitaris del grup III (0 kg)180101, 180102, 180103, 180201, 180202, 180203,180301

—25 Residus citotòxics (0 kg)180106, 180206

—26 Transports especials (0 kg)061103, 160201, 160203, 160301, 160302, 160399

—27 Cadàvers d’animals * (0 kg)180302

* Grups de residus incompatibles

ANNEX 2

S’inclouen els residus de cada tipologia d’acordamb el Catàleg de residus de Catalunya

Residus orgànics de cuines i menjadors200109

Residus de parcs, jardins i de la neteja viària200201, 200203

Productes elaborats de la indústria alimentàriacaducats o no conformes020205, 020303

Polpa, pinyols, pellofes de vegetals020201, 020301

Oli vegetal200110

Residus de cuirs i pells manufacturades040111

Serratges, carnasses, llagasta i pols d’esmerilar040104, 040105, 040110

Residus tèxtils sota la forma de productes acabatsusats o no conformes200112

Envasos i embalatges de paper, cartró, vidre,plàstic, metall i fusta (excepte bidons i embalat-ges bruts)200301, 200302, 200303, 200304, 200305, 200306,200307, 200308, 200399

Bidons i embalatges bruts (per quantitats infe-riors o iguals a 10 unitats)150101, 150102, 150103, 150104, 150105, 150199

Residus de paper, cartró i fusta030101, 030102, 030103, 030201, 030208, 200101,200108

Residus de plàstic, cautxú o polímers, sota laforma de productes acabats, usats, no conformeso rebutjats en la producció070713, 200103, 200104

Ferralla, retalls metàl·lics i encenalls120101, 200105

Electrodomèstics i equips electrònics que nocontenen substàncies perilloses160110, 200117

Frigorífics, congeladors (per quantitats inferiorso iguals a 10 unitats)200116

Vidre i els seus derivats200102

Bateries160103

Pneumàtics160102

Cables160106

Aerosols160203, 200115

Olis minerals130102, 130103, 130203, 130204, 130205, 130303,130304, 130305, 130501, 130599

200114

Piles de tot tipus200118, 200119

Residus de tòner200122

Medicaments caducats070708 (només medicaments), 200120

Radiografies180301

(99.089.078)

*

Fluorescents i llums de vapor de mercuri

48 Manual de gestió de residus industrials a Catalunya

Taula d’equivalències entre els codis del Catàleg de residus de Catalunya i els annexos 1 i 2

CRC annex 1 annex 2

020101 2 NO020102 9 NO020103 11 NO020104 11 NO020105 11 NO020106 11 NO020107 12 NO020108 13 NO020109 13 NO020110 13 NO020111 11 NO020190 3 NO020199 3 NO020201 3 SI020202 11 NO020203 11 NO020204 3 NO020205 3 SI020206 4 NO020207 1 NO020208 8 NO020209 3 NO020210 4 NO020211 9 NO020290 3 NO020299 3 NO020301 3 SI020302 3 NO020303 8 SI020304 6 NO020305 3 NO020306 4 NO020307 8 NO020390 3 NO020399 3 NO030101 1 SI030102 1 SI030103 1 SI030104 2 NO030105 8 NO030199 1 NO030201 1 SI030202 3 NO030203 3 NO030204 3 NO030205 1 NO030206 2 NO030207 3 NO030208 1 SI030209 7 NO030290 3 NO030299 1 NO040101 9 NO040102 2 NO040103 1 NO040104 2 SI040105 2 SI040106 6 NO040107 8 NO040108 8 NO040109 1 NO040110 1 SI040111 2 SI040112 3 NO040190 3 NO040199 2 NO040201 1 NO040202 1 NO040203 1 NO040204 3 NO040205 8 NO040206 6 NO040207 9 NO040290 3 NO040299 1 NO050101 6 NO

CRC annex1 annex2

050102 6 NO050103 6 NO050104 6 NO050105 9 NO050106 6 NO050107 4 NO050108 6 NO050109 4 NO050190 3 NO050199 6 NO050201 9 NO050202 9 NO050301 6 NO050302 8 NO050303 8 NO050304 6 NO050305 4 NO050306 9 NO050307 6 NO050390 3 NO050399 6 NO060101 7 NO060102 7 NO060103 7 NO060104 7 NO060105 7 NO060106 7 NO060199 7 NO060201 7 NO060202 7 NO060203 7 NO060204 7 NO060299 7 NO060301 7 NO060302 9 NO060303 9 NO060304 9 NO060305 9 NO060306 9 NO060307 9 NO060308 9 NO060309 9 NO060310 9 NO060311 9 NO060312 9 NO060313 9 NO060314 9 NO060315 9 NO060398 9 NO060399 9 NO060401 9 NO060402 9 NO060403 9 NO060404 9 NO060405 9 NO060406 9 NO060407 9 NO060408 9 NO060409 9 NO060410 9 NO060411 9 NO060412 9 NO060413 9 NO060414 9 NO060415 9 NO060416 9 NO060417 9 NO060418 9 NO060419 9 NO060420 9 NO060498 9 NO060499 9 NO060501 8 NO060502 8 NO060601 8 NO060602 8 NO

CRC annex1 annex 2

060603 8 NO060690 3 NO060701 9 NO060702 9 NO060801 4 NO060802 4 NO060803 4 NO060804 4 NO060901 7 NO060902 4 NO061001 8 NO061002 8 NO061003 8 NO061101 9 NO061102 18 NO061103 26 NO061104 9 NO061105 9 NO061106 4 NO061199 9 NO070101 8 NO070102 8 NO070103 8 NO070104 8 NO070201 6 NO070202 6 NO070203 9 NO070290 3 NO070301 9 NO070302 9 NO070401 4 NO070402 4 NO070403 4 NO070404 4 NO070501 7 NO070502 4 NO070601 8 NO070602 7 NO070603 7 NO070701 8 NO070702 8 NO070703 8 NO070704 8 NO070705 1 NO070706 9 NO070708 16 SI070709 3 NO070710 8 NO070711 8 NO070712 3 NO070713 2 SI070799 8 NO080101 6 NO080102 6 NO080103 8 NO080104 8 NO080105 8 NO080106 3 NO080107 3 NO080108 6 NO080109 6 NO080110 6 NO080111 6 NO080190 3 NO080199 8 NO080201 4 NO080202 4 NO080203 8 NO080290 3 NO080299 4 NO080301 6 NO080302 6 NO080303 8 NO080304 3 NO080305 8 NO080306 8 NO

CRC annex 1 annex2

080307 8 NO080308 8 NO080309 2 NO080310 6 NO080311 6 NO080390 3 NO080399 6 NO080401 6 NO080402 6 NO080403 8 NO080404 3 NO080405 6 NO080406 6 NO080407 8 NO080408 8 NO080409 6 NO080410 6 NO080490 3 NO080499 6 NO090101 7 NO090102 7 NO090103 7 NO090104 7 NO090105 7 NO090106 7 NO090107 1 NO090108 1 NO090109 2 NO090190 3 NO090199 7 NO100101 9 NO100102 5 NO100103 9 NO100104 4 NO100105 4 NO100106 5 NO100107 5 NO100190 3 NO100199 4 NO100201 4 NO100202 5 NO100203 2 NO100204 4 NO100205 4 NO100206 4 NO100290 3 NO100299 4 NO100301 4 NO100302 5 NO100303 2 NO100304 4 NO100305 4 NO100306 4 NO100307 4 NO100390 3 NO100399 4 NO100401 4 NO100402 5 NO100403 2 NO100404 4 NO100405 4 NO100406 4 NO100407 9 NO100490 3 NO100499 4 NO100501 4 NO100502 5 NO100503 2 NO100504 4 NO100505 4 NO100506 4 NO100507 4 NO100590 3 NO100599 4 NO100601 4 NO100602 2 NO

CRC annex 1 annex 2

100603 2 NO100604 18 NO100605 4 NO100606 5 NO100607 8 NO100608 4 NO100609 4 NO100610 4 NO100611 4 NO100612 6 NO100690 3 NO100699 4 NO110101 9 NO110102 9 NO110201 7 NO110202 7 NO110203 7 NO110204 7 NO110205 7 NO110206 7 NO110207 7 NO110208 7 NO110209 7 NO110301 9 NO110302 9 NO110303 9 NO110304 9 NO110305 9 NO110390 3 NO110401 9 NO120101 2 SI120102 2 NO120103 6 NO120104 6 NO120199 4 NO120201 4 NO120202 6 NO120203 6 NO120299 4 NO120390 3 NO130101 15 NO130102 10 SI130103 10 SI130104 10 NO130201 15 NO130202 10 NO130203 10 SI130204 10 SI130205 10 SI130206 8 NO130207 8 NO130208 8 NO130209 8 NO130301 15 NO130302 10 NO130303 10 SI130304 10 SI130305 10 SI130401 6 NO130402 6 NO130403 8 NO130404 8 NO130405 8 NO130501 10 SI130599 10 SI140101 6 NO140102 6 NO140103 6 NO140104 6 NO140105 6 NO140106 6 NO140107 6 NO140190 3 NO140199 6 NO140201 6 NO140202 6 NO

CRC annex1 annex2

140203 6 NO140204 6 NO140205 6 NO140206 6 NO140207 6 NO140299 6 NO150101 2 SI150102 14 SI150103 2 SI150104 14 SI150105 2 SI150199 2 SI150201 2 NO150202 2 NO150299 2 NO150301 3 NO150302 8 NO150303 6 NO150304 6 NO150390 3 NO150401 4 NO150402 4 NO150403 4 NO150404 2 NO150405 18 NO150406 4 NO150407 9 NO150408 4 NO150499 4 NO160101 4 NO160102 20 SI160103 21 SI160104 2 NO160105 2 NO160106 2 SI160107 6 NO160108 22 NO160109 15 NO160110 2 SI160111 2 NO160112 2 NO160201 26 NO160202 17 NO160203 26 SI160301 26 NO160302 26 NO160399 26 NO160401 4 NO160402 4 NO160403 4 NO160404 4 NO160405 4 NO160501 4 NO160502 4 NO160601 17 NO170101 4 NO170102 4 NO170103 4 NO170104 2 NO170105 4 NO170106 4 NO170107 4 NO170201 3 NO170202 4 NO170203 4 NO170204 4 NO180101 24 NO180102 24 NO180103 24 NO180104 2 NO180105 16 NO180106 25 NO180201 24 NO180202 24 NO180203 24 NO180204 2 NO

CRC annex1 annex2

180205 16 NO180206 25 NO180301 2 SI180302 27 NO190101 4 NO190102 2 NO190103 5 NO190104 7 NO190105 9 NO190106 9 NO190107 4 NO190190 3 NO190199 4 NO190201 8 NO190290 3 NO190301 2 NO190302 4 NO190303 8 NO190304 3 NO190305 4 NO190306 7 NO190307 4 NO190390 3 NO190399 4 NO190401 4 NO190402 4 NO190403 4 NO190490 3 NO190501 2 NO190502 3 NO190503 3 NO190504 3 NO190599 3 NO190601 4 NO190602 4 NO190603 3 NO190604 4 NO190699 4 NO200101 2 SI200102 2 SI200103 2 SI200104 2 SI200105 2 SI200108 2 SI200109 3 SI200110 19 SI200111 17 NO200112 2 SI200113 17 NO200114 23 SI200115 17 SI200116 22 SI200117 2 SI200118 21 SI200119 21 SI200120 17 SI200121 4 NO200122 2 SI200123 17 NO200124 2 NO200198 2 NO200199 2 NO200201 3 SI200202 3 NO200203 3 SI200204 13 NO200301 2 SI200302 2 SI200303 2 SI200304 2 SI200305 2 SI200306 2 SI200307 2 SI200308 2 SI200399 2 SI

anne

xos ADRECES I TELÈFONS D’INTERÈS

Junta de Residus

Doctor Roux, 80 Telèfon: 935 673 300 Fax: 935 673 30508017 - Barcelona web: http://www.junres.es

Agència Catalana de l’Aigua

Provença, 204-208 Telèfon: 934 51 60 42 Fax: 934 51 80 1808036-Barcelona c/e: wmajs@correu.gencat.es

Departament de Medi Ambient

Av. Diagonal, 523-525 Telèfon: 934 44 55 00 Fax: 934 19 75 4708029 - Barcelona c/e: wmagc@correu.gencat.es

web: http://www.gencat.es/mediamb/

Delegacions territorials del Departament de Medi Ambient

Travessera de Gràcia, 56 Telèfon: 93 209 07 77 Fax: 932 09 04 5308006 - Barcelona c/e: wmabarna@correu.gencat.es

Ultònia, 10 - 12 Telèfon: 972 22 30 35 Fax: 972 22 72 3417002 Girona c/e: wmagir@correu.gencat.esRonda de Sant Martí, 2 - 6 Telèfon: 973 26 66 22 Fax: 973 28 20 3925006 - Lleida c/e: wmallda@correu.gencat.esVidal i Barraquer,12 - 14 Telèfon: 977 24 15 14 Fax: 977 24 15 0943004 - Tarragona c/e: wmatgn@correu.gencat.es

Borsa de Subproductes

Diagonal, 452 Telèfon: 932 17 44 55 Fax: 932 37 30 9708006 - Barcelona c/e: info@subproductes.com

web: http://www.subproductes.com

Centre d’lniciatives per a la Producció Neta. SA

Travessera de Gràcia, 56 4t Telèfon: 934 14 70 90 Fax: 934 14 45 8208006 - Barcelona c/e: prodneta@cipn.es

Centre Català del Reciclatge

Doctor Roux, 80 Telèfon: 935 673 300 Fax: 935 673 30508017 - Barcelona web: http://www.junres.es

Caixa General de Dipòsits

Rambla de Catalunya,19-21 Telèfon: 933 16 20 00 Fax: 933 16 21 0008007 - BarcelonaCtra. de Barcelona, 54 Telèfon: 972 22 40 52 Fax: 972 22 44 7817001 - GironaMonestir de Poblet, 3 Telèfon: 977 23 64 14 Fax: 977 22 27 1443002 - TarragonaLluís Companys,1 Telèfon: 973 28 17 00 Fax: 973 28 19 8425003 - Lleida

Grup 1Residus sòlids fàcilment inflamables

Quantitat màxima 1.000 kg020207 030101 030102 030103 030199 030201030205 030208 030299 040103 040109 040110040201 040202 040203 040299 070705 090107090108

Grup 2Altres residus sòlids no inclosos en altres grups

Quantitat màxima 1.000 kg020101 030104 030206 040102 040104 040105040111 040199 070713 080309 090109 100203100303 100403 100503 100602 100603 120101120102 150101 150103 150105 150199 150201150202 150299 150404 160104 160105 160106160110 160111 160112 170104 180204 190102190301 190501 200101 200102 200103 200104200105 200108 200112 200117 200122 200124200198 200199 200301 200302 200303 200304200305 200306 200307 200308 200399

Grup 3Residus sòlids i pastosos fermentables i llots de depuradora

Quantitat màxima 1.000 kg020190 020199 020201 020204 020205 020209020290 020299 020301 020302 020305 020390020399 030202 030203 030204 030207 030290040112 040190 040204 040290 050190 050390060690 070290 070709 070712 080106 080107080190 080290 080304 080390 080404 080490090190 100190 100290 100390 100490 100590100690 110390 120390 140190 150301 150390170201 190190 190290 190304 190390 190490190502 190503 190504 190599 190603 200109200201 200202 200203

Grup 4Residus sòlids granulats o terrosos (sorres, terres, escòries,…)

Quantitat màxima 1.000 kg020206 020210 020306 050107 050109 050305060801 060802 060803 060804 060902 061106070401 070402 070403 070404 070502 080201080202 080299 100104 100105 100199 100201100204 100205 100206 100299 100301 100304100305 100306 100307 100399 100401 100404100405 100406 100499 100501 100504 100505100506 100507 100599 100601 100605 100608100609 100610 100611 100699 120199 120201

120299 150401 150402 150403 150406 150408150499 160101 160401 160402 160403 160404160405 160501 160502 170101 170102 170103170105 170106 170107 170202 170203 170204190101 190107 190199 190302 190305 190307190399 190401 190402 190403 190601 190602190604 190699 200121

Grup 5Pols fines (cendres volants) Quantitat màxima 0 kg100102 100106 100107 100202 100302 100402100502 100606 190103

Grup 6Residus líquids i pastosos inflamables(dissolvents, hidrocarburs, ...) Quantitat màxima 500 kg o l020304 040106 040206 050101 050102 050103050104 050106 050108 050199 050301 050304050307 050399 070201 070202 080101 080102080108 080109 080110 080111 080301 080302080310 080311 080399 080401 080402 080405080406 080409 080410 080499 100612 120103120104 120202 120203 130401 130402 140101140102 140103 140104 140105 140106 140107140199 140201 140202 140203 140204 140205140206 140207 140299 150303 150304 160107

Grup 7Àcids, bases i altres residus corrosius

Quantitat màxima 500 l030209 060101 060102 060103 060104 060105060106 060199 060201 060202 060203 060204060299 060301 060901 070501 070602 070603090101 090102 090103 090104 090105 090106090199 110201 110202 110203 110204 110205110206 110207 110208 110209 190104 190306

Grup 8Residus líquids no corrosius i no inflamables

Quantitat màxima 500 l020208 020303 030105 040107 040108 040205050302 050303 060501 060502 060601 060602060603 061001 061002 061003 070101 070102070103 070104 070601 070701 070702 070703070704 070710 070711 070799 080103 080104080105 080199 080203 080303 080305 080306080307 080308 080403 080407 080408 100607130206 130207 130208 130209 130403 130404130405 150302 190201 190303

Ann

ex 2

S’inclouen els residus de cada tipologia d’acord amb el Catàleg de residus de CatalunyaAnnex 2

Ann

ex 1

Residus inclosos en els grups d’acord amb el Catàleg de residus de CatalunyaAnnex 1Grup 9

Residus de sals minerals, biocides, catalitzadors,…Quantitat màxima 500 kg o l

020102 020211 040101 040207 050105 050201050202 050306 060302 060303 060304 060305060306 060307 060308 060309 060310 060311060312 060313 060314 060315 060398 060399060401 060402 060403 060404 060405 060406060407 060408 060409 060410 060411 060412060413 060414 060415 060416 060417 060418060419 060420 060498 060499 060701 060702061101 061104 061105 061199 070203 070301070302 070706 100101 100103 100407 110101110102 110301 110302 110303 110304 110305110401 150407 190105 190106

Grup 10Olis minerals Quantitat màxima 400 l130102 130103 130104 130202 130203 130204130205 130302 130303 130304 130305 130501130599

Grup 11Residus carnis(exceptuant cadàvers d’animals)* Quantitat màxima 500 kg020103 020104 020105 020106 020111 020202020203

Grup 12Sang Quantitat màxima 0 l020107

Grup 13Residus fecals Quantitat màxima 1.000 l020108 020109 020110 200204

Grup 14Bidons que han contingut matèries tòxiques

Quantitat màxima 10 unitats150102 150104

Grup 15Residus amb PCB i PCT Quantitat màxima 0 kg130101 130201 130301 160109

Grup 16Medicaments i cosmètics caducats,fora de normes Quantitat màxima 500 kg070708 180105 180205

Grup17

Residus especials en petites quantitats (restes delaboratori, farmàcies, ... ) Quantitat màxima 500 kg

160202 160601 200111 200113 200115 200120200123

Grup 18

Amiant en pols Quantitat màxima 0 kg

061102 100604 150405Grup 19

Olis vegetals Quantitat màxima 500 l

200110Grup 20

Pneumàtics Quantitat màxima 500 Kg

160102Grup 21

Piles i bateries de tot tipus Quantitat màxima 500 Kg

160103 200118 200119Grup 22

Frigorífics Quantitat màxima 10 unitats

160108 200116Grup 23

Fluorescentsi llums de vapor de mercuri Quantitat màxima 500 kg

200114Grup 24

Residus sanitaris del grup III Quantitat màxima 0 kg

180101 180102 180103 180201 180202 180203180301

Grup 25

Residus citotòxics Quantitat màxima 0 kg

180106 180206Grup 26

Transports especials Quantitat màxima 0 kg

061103 160201 160203 160301 160302 160399Grup 27

Cadàvers d’animals * Quantitat màxima 0 kg

180302

* Grups de residus incompatibles

- Residus de plàstic, cautxú o polímers, sota la forma de productesacabats, usats, no conformes o rebutjats en la producció070713 200103 200104

- Ferralla, retalls metàl·lics i encenalls 120101 200105

- Electrodomèstics i equips electrònics queno contenen substàncies perilloses 160110 200117

- Frigorífics, congeladors ... (per quantitats inferiors o iguals a 10 unitats) 200116

- Vidre i els seus derivats 200102

- Bateries 160103

- Pneumàtics 160102

- Cables 160106

- Aerosols 160203 200115

- Olis minerals 130102 130103 130203 130204130205 130303 130304 130305 130501 130599

- Fluorescents i llums de vapor de mercuri 200114

- Piles de tot tipus 200118 200119

- Residus de tòner 200122

- Medicaments caducats 070708 (només medicaments) 200120

- Radiografies 180301

- Residus orgànics de cuines i menjadors 200109

- Residus de parcs, jardins i de la neteja viària 200201 200203

- Productes elaborats de la indústriaalimentària caducats o no conformes 020205 020303

- Polpa, pinyols, pellofes de vegetals 020201 020301

- Oli vegetal 200110

- Residus de cuirs i pells manufacturades 040111

- Serratges, carnasses,llagasta i pols d’esmerilar 040104 040105 040110

- Residus tèxtils sota la forma de productesacabats usats o no conformes 200112

- Envasos i embalatges de paper, cartró, vidre, plàstic, metall i fusta(excepte bidons i embalatges bruts)200301 200302 200303 200304 200305 200306200307 200308 200399

- Bidons i embalatges bruts(per quantitats inferiors o iguals a 10 unitats)150101 150102 150103 150104 150105 150199

- Residus de paper, cartró i fusta030101 030102 030103 030201 030208 200101200108

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi AmbientJunta de Residus