GESTIÓ DE RESIDUS A CORNELLÀ DE...

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària i Superior d’Ensenyaments Professionals Esteve Terradas i Illa Coordinació d’ESO-BATXILLERAT

DOC-Q-751-T-02-ET 1-març-07 Crèdit de Síntesi de 3r d’ESO Pàgina 1 de 25 IMPLANTAT Revisió 03 7.5 Control de la producció i prestació del servei

CRÈDIT DE SÍNTESI 3r ESO

GESTIÓ DE RESIDUS A CORNELLÀ DE LLOBREGAT



ÍNDEX

ÍNDEX ________________________________________________________________________________________2 CONTROL DEL DOCUMENT _____________________________________________________________________3 PAUTES PER A L'ELABORACIÓ DEL TREBALL ESCRIT. ____________________________________________4 INTRODUCCIÓ_________________________________________________________________________________5 HISTÒRIA DELS ENVASOS ______________________________________________________________________7 ELS MATERIALS DELS QUALS PODEN ESTAR FETS ELS ENVASOS _________________________________9 ELS SISTEMES DE GESTIÓ DE RESIDUS ________________________________________________________13 VISITA A L’ECOPARC DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS _______________________________________________14 TALLER DE RECICLATGE DE PAPER____________________________________________________________15 RECICLYING PAPER WORKSHOP _______________________________________________________________18 TALLER DE RECICLATGE DE PLÀSTIC __________________________________________________________19 VISITA A LA PLANTA DE TRIATGE DE GAVÀ-VILADECANS _______________________________________23 E X P O S I C I Ó O R A L ______________________________________________________________________24



CONTROL DEL DOCUMENT Realitzat per: Revisat per: Aprovat per:

Nom i cognom

Montse Riera Olga Quesada Antonio Morales

Càrrec Coordinadora Projecte

Innovació Medi Ambient Coordinadora Pedagògica Direcció

Data 15-gener-07 15-gener-07 15-gener-07

Signatura

Llistat de les modificacions

Núm. Revisió Data Descripció de la modificació Distribució

00 17-març-04 Creació del document

01 10-dec-04 Canvi calendari

02 23-maig-06 Canvi calendari

03 15-gener-2007

Canvi de crèdit de síntesi: “Gestió de residus a Cornellà de Llobregat” en lloc de “Cornellà, una ciutat per viure-hi?”



PAUTES PER A L'ELABORACIÓ DEL TREBALL ESCRIT.

El treball escrit s'ha de presentar en forma de dossier i, per tant, ha de tenir els següents apartats:

1. Portada.

- Nom del crèdit i àmbit treballat.

- Nom i cognom dels alumnes.

- Curs i grup.

- Data.

- Nom del centre.

2. Índex amb la numeració dels capítols, subcapítols i paginació.

Exemple:

1. Tipus de residus.

1.1. Matèria orgànica.

1.2. Plàstics.

1.3. Paper.

1.4. Vidre

2. Descripció de les visites realitzades.

2.1. Ecoparc.

2.2. Planta de triatge de Gavà-Viladecans.

2.3. Conclusions.

3. Introducció. Ha de ser la presentació del tema i una breu descripció del que hi trobarem.

4. Fulls del treball on hi hagi el desenvolupament del treball seguint els apartats de l'índex.

5. Últim full del treball. Relació de fonts d'informació (llibres o persones informants).

Exemple. COGNOMS, Nom (de l'autor). Títol del llibre. Editorial. Col·lecció. Lloc i data

de la publicació.

6. Annexos (si cal). Fotografies, dibuixos, plànols, mapes, etc. I un full en blanc per tancar

el dossier.

7. Altres aspectes a considerar. Els treballs han de presentar-se de la següent manera:

- DIN A-4, amb marges a l'esquerra, pàgines numerades i sense textos fotocopiats.

- Es pot presentar a màquina o a ordinador.

- S'ha de presentar grapat o lligat.

- Totes les imatges o il·lustracions han de ser convenientment identificades al peu.



INTRODUCCIÓ

Si un dia qualsevol, quan torneu de comprar, observeu tot el que dueu al cistell, podreu veure

la gran quantitat i diversitat de productes que hi ha envasats.

Els envasos com ara la bossa de plàstic us serveixen per transportar els productes fins a casa.

N’hi ha que us van bé per guardar els productes que no consumiu un cop encetats, com ara l’envàs

de vidre que conté les mongetes, el bric del tomàquet fregit, el pot de la maionesa, etc.

A casa vostra hi ha una gran diversitat i quantitat d’envasos. Alguns els conserveu mentre

feu ús del producte, i altres envasos els torneu a utilitzar, tot atribuint-los funcions diferents per a les

quals estaven pensats. De molts dels envasos però, us en desfeu quan arribeu a casa tot just després

d’adquirir-los. T’has parat mai a pensar què se’n fa de tot allò que nosaltres llencem?

L’Entitat Metropolitana del Medi Ambient comprèn 33 municipis de l’àrea metropolitana de

Barcelona entre ells Cornellà de Llobregat, i s’encarrega de la gestió dels residus d’origen domèstic,

del subministrament d’aigua potable i del sanejament de les aigües residuals. Aquests serveis

contribueixen a reduir l’impacte dels residus en el territori i a millorar la qualitat de les aigües dels

rius i del mar.

A Cornellà de Llobregat, com a la resta de municipis de Catalunya, la gestió municipal dels

residus es fa mitjançant la recollida selectiva, que implica la separació de les diferents fraccions per

part dels ciutadans i ciutadanes i el seu transport, a càrrec de l’Ajuntament, als centres de reciclatge.

Als carrers de la nostra ciutat hi ha diversos contenidors amb la tapa de diferents colors on els

ciutadans i les ciutadanes hem de dipositar els residus que generem a un lloc o a un altre en funció

de les seves propietats i característiques:

… Contenidor tapa color verd , per al vidre.

… Contenidor tapa color blau, per al paper i cartrons plegats.

… Contenidor tapa color groc, per a envasos lleugers: ampolles de plàstic, brisca, llaunes, etc.

Aquests envasos són traslladats a la planta de triatge de Gavà i Viladecans on una vegada

separats i classificats són enviats a les corresponents plantes de reciclatge.

… Contenidor tapa color marró, per a la fracció marró: restes de menjar, de jardineria, tovallons de

paper usat, etc. Aquestes restes es traslladen posteriorment a la planta de compostatge de

Castelldefels, on són tractades i reutilitzades com a adob per al camp.



… Contenidor tapa color beige, per al rebuig: La resta de residus.

Altres tipus de contenidors:

… Piles: Repartits a rellotgeries, farmàcies, escoles, etc.

… Roba: Es pot portar a la deixalleria o, si es pot reutilitzar, als contenidors que diferents entitats

(Aires-Roba Amiga, Associació Humana) han col·locat als carrers de Cornellà.

… Medicaments: A les 35 farmàcies i els 5 centres d'atenció primària hi ha contenidors on llençar

medicaments caducats.



HISTÒRIA DELS ENVASOS

Definició: Un envàs és tot producte fabricat amb materials de qualsevol naturalesa que

s’utilitza per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de primeres

matèries fins a articles acabats, en qualsevol fase de la cadena de fabricació, distribució i consum.

Es consideren envasos tots els articles destinats a aquest fi.

Si reflexioneu una mica sobre aquesta definició us adonareu que els envasos no són un invent

recent. Hi són presents a la vida dels homes i les dones des de la prehistòria. Sí que és cert, però,

que determinats materials són molt nous, com ara els plàstics, i que d’altres són més antics, com és

el cas del vidre.

Des de sempre, la humanitat ha tingut la necessitat de guardar i transportar els aliments i les

primeres matèries als recipients que ara agrupem sota la denominació genèrica d’envasos.

Les societats primitives necessitaven elaborar recipients adequats per garantir-se la

supervivència. La seva economia, basada primerament en la recol·lecció d’aliments i la caça, i

després en el conreu i el pasturatge, requeria l’elaboració d’objectes per contenir i transportar els

aliments. Els seus envasos eren de matèries com ara el fang cuit o la fusta.

També hi ha indicis del coneixement del vidre en societats molt primitives. Plini el Jove, que

era un escriptor llatí que va viure entre els anys 61 i 112 dC, atribueix als fenicis el descobriment de

la tècnica de l’elaboració del vidre. Assegura que una vegada en va veure un grup a la

desembocadura d’un riu escalfant menjar en un foc improvisat, quan al cap d’una estona amb

l’escalfor del foc es formava una capa que posteriorment esdevenia vidre.

En societats més desenvolupades, com ara la cultura egípcia, hi trobareu envasos de pedra, de

terra cuita i de fusta. Els servien per transportar els aliments als mercats i també per contenir

perfums, ungüents, cosmètics i medecines. Sabem que els egipcis coneixien la tècnica del bufament

del vidre perquè apareix dibuixada en uns relleus trobats en una tomba que data de l’any 3.500 aC.

Per altres vestigis trobats de l’època egípcia, se sap que, a més de bufar el vidre, sabien

pintar-lo i fabricar-lo de diferents colors. És possible que Ramsès el Gran posseís un ceptre de vidre

verd, la qual cosa demostraria la gran perfecció tècnica que havien adquirit.



Els grecs i els romans també adoptaren la fabricació del vidre, probablement copiada dels

egipcis, però no aconseguiren la mateixa perfecció. Les primeres mostres de vidre opac –que

anomenaven “pedra fusible”- són d’origen romà.

Paral·lelament a la utilització del vidre, els homes i les dones han continuat utilitzant la terra

cuita, les arrels i les fustes per convertir-les en envasos: estris útils i indispensables en la vida

quotidiana.

Els envasos de les conserves no han estat sempre com ara. L’origen de les conserves es

remunta al segle XIX, quan Napoleó va fer una convocatòria als ciutadans francesos per tal que

ideessin alguna manera de conservar els aliments frescos per alimentar les tropes quan passaven

llargues temporades lluitant fora del país. La solució la hi va donar un pastisser: escalfava els

aliments cuits al bany Maria i els tancava en pots de vidre hermètics.

Al final del segle XIX, van aparèixer les primeres llaunes de begudes procedents dels Estats

Units. Es tractava aleshores de llaunes molt més pesats i grosses que les actuals.



ELS MATERIALS DELS QUALS PODEN ESTAR FETS ELS ENVASOS

1. Vidre transparent i el vidre de color.

El vidre s’obté de la fusió –a més de 1.500 ºC- d’una sèrie de matèries primeres, entre les

quals destaquen e silici, el carbonat càlcic (CaCO3) i la sosa Na2CO3 10H2O). Tots són materials

abundants a la natura. Per obtenir el vidre, cal afegir-hi opacitzants, afinants i decolorants.

El vidre és inalterable químicament, resistent a la corrosió, a l’oxidació i a les altes

temperatures, és impermeable als líquids i als gasos, no es deforma, i la seva mal·leabilitat

permet que se li pugui donar una gran varietat de formes i grandàries.

El vidre es pot tornar a utilitzar fins a trenta o quaranta vegades i es pot reciclar totalment

com a primera matèria. Els dos problemes que plantegen els envasos de vidre són la fragilitat i

el pes elevat.

La reutilització del vidre disminueix el volum de residus que van a l’abocador i representa un

estalvi de consum de primeres matèries i d’energia.

El vidre transparent es fa servir com a envàs alimentari (conserves de llegums, espàrrecs,

menjar infantil, etc.), en ampolles d’aigua, sucs de fruita, vi i begudes refrescants. I el vidre de

color s’utilitza per als envasos de vi (de color verd) i cervesa (de color marró).

EXERCICIS:

1) Busca 2 fotografies d’envasos de vidre transparent i 2 de vidre de color. Afegeix-les en

un l’annex.

2) Busca informació sobre les possibles utilitats del vidre i/o sobre les reutilitzacions del

vidre.

2. El paper.

El paper es compon en un 100% de cel·lulosa, que s’obté del tronc de determinats arbres, de

petits vegetals o bé de paper usat: el paper que es llença als contenidors blaus i que es recupera

per fer-ne de nou.



Obtenir la cel·lulosa dels arbres és molt costós. Perquè cal separar-la dels altres components

de la fusta, com ara la lignina. Els mètodes per aconseguir-ho poden ser mecànics, químics o

mixtos. Per obtenir una tona de paper, calen 2.400 Kg de fusta, 440 m3 d’aigua i 7.600 KW

d’energia.

Obtenir paper a partir de paper usat representa una important reducció de contaminació de les

aigües, un estalvi energètic i de consum d’aigua rellevant, com també una reducció d’ocupació

de dipòsits controlats. En canvi, en el procés de reciclatge, es produeix un alt grau de

contaminació amb residus líquids, minva la longitud de la fibra i la qualitat en cada cicle de

reciclatge. També implica un complicat procés per tal d’eliminar tintes, adhesius i cobertures.

EXERCICIS:

1) Busca 5 fotografies d’envasos de paper. Afegeix-les en un l’annex.

2) Elabora un llistat d’articles confeccionats amb paper reciclat, després de realitzar

una visita a un supermercat. Quines conclusions en treus?

3. El cartró.

El cartró és pasta de paper endurida. Pot ser ondulat (capses i caixes per embalar o

transportar). En aquest cas, està constituït per fibres de cel·lulosa llargues d’arbres resinosos (pi

o avet) que li proporcionen molta resistència, ideal per al seu destí al mercat dels majoristes.

L’altre tipus és el cartoné. És el que trobem habitualment en el mercat a la menuda. Està

constituït per paper reciclat o per cel·lulosa de fibres més curtes d’arbres caducifolis (pollancres,

eucaliptus, etc.). Té un tacte fi i possibilita que s’hi pugui esgrafiar en alta resolució

De cartró usat es torna a fer cartró d’una forma senzilla, s’estalvia molta aigua, energia i

primeres matèries, i es redueix l’entrada d’una gran quantitat de material als abocadors.

EXERCICIS:

1) Busca 2 fotografies d’envasos de cartó i 2 de cartoné. Afegeix-les en un l’annex.

2) Investiga què se’n fa del cartró produït en mercats, supermercats, botigues ...



4. Els metalls.

Al mercat es poden trobar envasos de metall, que fonamentalment contenen productes

alimentaris, com ara conserves o begudes refrescants. N’hi ha de dos tipus: les llaunes fèrriques

i les d’alumini. Es poden diferenciar perquè un imant atrau les que són de ferro i les d'alumini,

no.

Les llaunes fèrriques són envasos molt utilitzats en alimentació sobretot, encara que l’alumini

està guanyant terreny pel fet que és molt més lleuger. Les llaunes fèrriques o de llautó estan

compostes per làmines d’acer recobertes amb una capa d’estany que evita l’oxidació i els dóna el

color grisenc característic. Les trobem per envasar productes alimentaris domèstics i industrials,

begudes, aerosols i olis de tipus industrials, vernissos i pintures.

Les llaunes d’alumini estan compostes per làmines molt fines d’alumini, que és un metall que

s’extreu de la bauxita, un mineral abundant als tròpics. Les característiques generals de

l’alumini són que és resistent, lleuger, difícil d’oxidar, dúctil i mal·leable, i que no deixa passar

els gasos, els líquids i la llum. Tot això fa que s’utilitzi molt per envasar begudes i aliments.

Les llaunes d’alumini es diferencien de les fèrriques per la seva lleugeresa i perquè no són

magnètiques.

EXERCICI: Busca 2 fotografies de llaunes fèrriques i 2 de llaunes d’alumini. Afegeix-

les en un l’annex.

5. Els brics.

Es tracta d’envasos compostos per una capa de cartó (73%), dues de polietilè (21%) i una

d’alumini (6%). Hi ha també el tetra-rex, que està compost només per paper (90%) i polietilè

(10%).

Els productes envasats amb brics són fonamentalment els líquids alimentaris. El bric és un

material molt adequat per envasar productes alimentaris perquè es conserva sense necessitat de

refrigeració i això representa un estalvi d’energia (la que estalvien les botigues i les llars en no

utilitzar refrigeració) i també la seguretat de la bona conservació dels aliments.



D’altra banda, el fet d’envasar amb aquest tipus de producte té avantatges econòmics

importants per l’estalvi d’espai que comporta la facilitat amb què es pot apilar tant en

l’emmagatzematge com en el transport.

EXERCICI: Busca 5 fotografies de brics diferents. Afegeix-les en un l’annex.

6. Els plàstics.

Hi ha diferents tipus de plàstics segons la composició. Una de les dificultats que tenim és

saber identificar-los.

Els plàstics són compostos orgànics formats per molècules d’elevat pes molecular,

constituïdes per unitats estructurals idèntiques que es repeteixen i estan unides entre si per

enllaços covalents que s’obtenen per síntesi o que procedeixen de substàncies naturals que han

estat sotmeses a una transformació química (petroli, hulla, gas natural, cotó, fusta, plantes

oleaginoses, resines o gomes vegetals). També es pot obtenir a partir dels seus mateixos derivats

o de les substàncies intermèdies procedents de la seva síntesi (acetilè, benzè, butilè, etilè, propilè,

xilè, estirè, fenol, naftalè, làtex, cel·lulosa, olis, laques i caseïna). Per pressió i per calor, els

podem donar diferents formes en funció de les nostres necessitats.

EXERCICIS:

1) Busca 5 fotografies d’envasos de plàstic. Afegeix-les en un l’annex.

2) Fes una llista de la quantitat de plàstic que es llença a casa teva durant una setmana.



ELS SISTEMES DE GESTIÓ DE RESIDUS Segons la normativa vigent, la responsabilitat de la gestió dels envasos i residus d’envasos és

competència de les empreses envasadores i dels comerciants dels productes envasats. La llei

planteja dos models diferents per al tractament dels envasos i residus d’envasos: els sistemes de

dipòsit, devolució i retorn (SDDR) i els sistemes integrats de gestió de residus (SIG). Les empreses

envasadores poden optar per un dels dos models.

Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR): Aquest sistema es basa en la devolució

dels envasos als establiments que els venen. S’aplica a determinats envasos de vidre o a bombones

de gas. En els dos casos (les ampolles de vidre i la bombona de butà), els agents comercials cobren

un dipòsit per cada envàs, i aquest import es torna quan es fa efectiva la devolució.

Sistemes integrats de gestió de residus: Aquest model té el seu origen a Alemanya, on

s’aplica des del 1991. Posteriorment el van adoptar altres països de la Comunitat Europea. És el

sistema majoritari a l’estat espanyol. Les empreses envasadores i els comerciants s’agrupen en

sistemes integrats de gestió (SIG) com a entitats sense ànim de lucre, i el seu objectiu és fer-se càrrec

dels residus que generen els envasos.

A Catalunya, els SIG són fruit d’acords, autoritzacions i convenis amb l’Agència Catalana de

Residus (ACR) per tal que els envasos i residus d’envasos siguin recollits de manera integrada. Els

ens locals (ajuntaments, consells comarcals, etc.) es poden adherir al conveni per fer la recollida de

manera integrada a canvi d’una compensació econòmica pel servei. En el cas de l’àrea

metropolitana de Barcelona, el procés comprèn també el triatge i la classificació dels materials

residuals recollits.

Els consumidors paguen amb el preu del producte envasat una quantitat de diners per poder

recollir i recuperar cada envàs. Amb aquesta quantitat es financen les despeses que generen la

recollida i posterior reciclatge dels envasos.

Els productes envasats que s’acullen al SIG porten un símbol que els distingeix: el punt

verd. Aquest símbol identifica que un envàs està adherit a un SIG i que, per tant, compleix la

normativa legal establerta. A més de l’estat espanyol, el podem trobar també en productes envasats

a Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Irlanda, Letònia, Luxemburg, Noruega, Portugal i la

República Txeca.



VISITA A L’ECOPARC DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS

Els ecoparcs són grans recintes amb naus tancades per gestionar amb tecnologies

respectuoses amb el medi ambient, els residus domèstics, en especial la matèria orgànica

seleccionada, l'esporga municipal i la resta. D'aquest tractament se n'obté compost, biogàs per

produir energia neta i es recuperen els materials que es poden reciclar. El rebuig es compacta,

s'estabilitza adequadament i es transporta a dipòsits controlats.

Aquest ecoparc de Sant Adrià del Besòs és el tercer equipament de tractament integral de

residus a l'àrea metropolitana de Barcelona. Té dues missions de funcionament: selecció i

recuperació de materials per al reciclatge i biometanització de la matèria orgànica per produir

electricitat.

EXERCICIS:

1) Descripció del procés de funcionament de les diferents parts de l'ecoparc i esquema de

funcionament.

2) Indicar quins residus es tracten. Quin és el seu procés de tractament. Quin és el destí

final de cada un d'ells.



TALLER DE RECICLATGE DE PAPER Material

Fulls de paper de diari 1 galleda 1 fogonet elèctric 1 pal de fusta 1 trituradora elèctrica

1 gibrella gran Draps de cotó 1 caixó de tela mosquitera

o de niló i una forma 1 planxa elèctrica

Cordill Pinces d'estendre roba

4. Aboqueu 1/4 part de la pasta desfeta en una gibrella i afegiu-hi més aigua.

1. Estripeu 4 fulls grossos de paper de diari en trossos petits (de 3 cm x 3 cm) i poseu-los a la galleda. .

2. Cobriu el paper amb aigua bullent i remeneu-ho amb un pal de fusta.

5. Manteniu el caixó i la forma en aquesta posi-ció.

3. Aneu desfent la pasta de paper amb la tritura-dora. Penseu que com més petites siguin les partícules, de millor qualitat serà el paper re-ciclat fabricat.

Caixó

6. Abaixeu-los verticalment i submergiu-los en la pasta diluïda.

7. Gireu el caixó i la forma fins que quedi en po-sició horitzontal. (El marc ha de quedar sem-pre a la part de dalt.)

Instruccions

2/3 parts ple

Marc



8. Aguanteu-ho així durant uns segons i després

traieu-ho lentament; continueu mantenint el caixó i la forma en posició horitzontal.

13. Planxeu-lo fins que sigui gairebé sec.

Planxa

9. Deixeu que l'aigua s'acabi d'escórrer i traieu el marc.

10. Gireu el caixó i dipositeu-lo sobre d'un drap de cotó.

11. Eixugueu l'excedent d'aigua. Fregueu la ma-lla suaument amb un drap.

12. Amb molt de compte, retireu el motlle i deixeu el full de paper sobre el drap de cotó. Tapeu el full amb un altre drap.

14. Amb molta cura, separeu el drap del paper.

15. Pengeu-lo per tal que s'acabi d'eixugar.

Drap de cotó

Drap de cotóDiaris secs

Draps

Paper reciclat

Diaris



Qüestions

A. Buscar el procés mecanitzat de fabricació del paper reciclat. Feu un esquema de les

diferents etapes i comenteu-les breument. Dibuixeu a sota de cada màquina els passos

corresponents que heu realitzat en el procés manual.

B. Per què hem deixat de banda la fase de refinatge? Si no ho sabeu, demaneu al vostre

professor que us faciliti informació.

C. Si volguéssiu obtenir paper de color, com ho faríeu?

D. Busqueu informació sobre:

Quina quantitat de paper-cartró es llença cada any?

Quant se’n recicla?

D’on prové la major part del paper que es recicla?

E. Redacta en anglès tot el procés de fabricació de paper, amb les corresponents etapes i

els resultats obtinguts en el procés de fabricació de paper reciclat realitzat a l’aula.

Utilitza la informació que tens a la plana següent (recycling paper workshop).



RECICLYING PAPER WORKSHOP

Material

Newspaper sheets cotton rags

1 bucket a mosquito or nylon net

1 electric burner 1 electric iron

1 wooden stick some cord

1 crushing machine clothes pegs

1 big washbowl

Instructions

1. Cut four newspaper sheets in little pieces (3cm x 3 cm) and place them in the

bucket.

2. Add boiling water to the bucket and mix it using the wooden stick.

3. Break up the pieces of papers with the water using the electric burner. It will

have to look like a paste. Have in mind that the smaller the pieces are, the better

the resulting paper will be.

4. Add ¼ of the paste in the big washbowl; and add more water on it.

5. Keep it inside the drawer, in the following position.

6. Bring them down vertically and immerse them inside the diluted paste.

7. Turn the drawer until it is in a horizontal position. (The frame must be on the

upper part).

8. Keep it in this position for a few seconds, and later, bring it out slowly.

Remember to maintain its horizontal position.

9. Let the water drain completely, and take the frame out.

10. Turn the drawer and place it on a cotton rag.

11. Drain the rest of the water. Carefully, wash the mosquito net with a cotton rag.

12. Carefully, take out the mould and place the paper sheet on the cotton piece. Put

another lid on it.

13. Iron it until it is almost dry.

14. Carefully, separate the rag from the paper.

15. Hang it so it dries up.


DOC-Q-751-T-02-ET 15-gener-07 Crèdit de Síntesi de 3r d’ESO Pàgina 19 de 25

IMPLANTAT Revisió 03 7.5 Control de la producció i prestació del servei

TALLER DE RECICLATGE DE PLÀSTIC En aquesta activitat realitzaràs una experiència de reciclatge d’un plàstic i compararàs les propietats

del material reciclat amb les de l’original.

Material

Per a cada dos alumnes: Per a cada quatre alumnes:

• una safata i tres recipients • una ampolla comptagotes d’aigua

• un comptagotes • una ampolla comptagotes d’hidròxid de sodi a l'l%

• un agitador • una ampolla comptagotes d’àcid clorhídric 0,5 M

• tres tires de film de plàstic d'l x 2 cm • unes tisores

• una tira de paper indicador

• tovalloles de paper

Nota de seguretat: No tastis les solucions ni les posis en contacte amb els ulls o la pell. Renta’t les

mans una vegada hagis acabat l’activitat.

Procediment

1. Descriu la tira de plàstic (color, lleugeresa, flexibilitat, brillantor). Anota les teves observacions a la

taula de dades 1. Aquesta tira ha estat tallada d’una bossa.

2. Posa una de les tires al recipient A de la safata. Afegeix-hi 50 gotes d’aigua. Remena-ho amb

l’agitador. Observa què passa. Anota-ho a la taula de dades 2.

3. Talla la tira de paper indicador en quatre trossos. Agafa un tros de paper indicador i mulla’l amb el

líquid del recipient A. Determina si la solució és àcida, bàsica o neutra utilitzant la pauta

següent. Anota-ho a la taula de dades 2.

Color del paper indicador La solució és

groc, taronja o vermell àcida

groc verdós

neutra

verd fosc o blau bàsica




4. Posa dues tires de plàstic al recipient B de la safata. Afegeix-hi 50 gotes d’hidròxid de sodi.

Remena-ho amb l’extrem pla de l’agitador. Observa què passa. Anota-ho a la taula de dades 2.

Continua remenant fins que no es produeixi cap canvi.

5. Agafa un tros de paper indicador i mulla’l amb el líquid del recipient B. Determina si la solució és

àcida, bàsica o neutra. Anota-ho a la taula de dades 2.

6. Passa la solució del recipient B al recipient C, utilitzant el comptagotes.

7. Afegeix, de gota en gota, la solució d’àcid clorhídric al recipient C. Remena-ho després d’afegir

cada gota. Vés comptant les gotes i tirant-ne fins que, en remenar, es produeixi un canvi en la

solució. Afegeix-ne fins que el canvi sigui total. Pren nota del nombre de gotes necessàries per

produir aquest canvi a la taula de dades 2.

8. Agafa un tros de paper indicador i mulla’l amb el líquid del recipient C. Determina si la solució és


9. Desenganxa el plàstic que s’hagi dipositat a l’agitador i uneix tots els trossos de material

recuperat. Posa’l al recipient D. Afegeix-hi 50 gotes d’aigua.

10. Agafa un tros de paper indicador i mulla’l amb el líquid del recipient D. Determina si la solució és


11. Treu el plàstic del recipient D i posa’l entre dues capes de paper. Fes-hi pressió al damunt per

eliminar-ne l’aigua. Observa el plàstic reciclat. Pots provar de donar-li forma o de pressionar-lo

contra una moneda. Anota les seves propietats a la taula de dades 1.

12. Deixa assecar el plàstic reciclat on t’indiqui el professor/a. A la propera sessió, hauràs

d’observar un altre cop les seves propietats i anotar-les a la taula de dades 1.

13. Treu la tira de plàstic del recipient A i asseca-la. Torna-la a la caixa de material.

14. Contesta les preguntes.

15. Aboca les solucions de la safata al recipient etiquetat com a Residus líquids especials que

facilitarà el professor/a, usant el comptagotes.




Taula de dades 1: Propietats físiques del material

Material

Propietats

Tira de plàstic

Plàstic reciclat

Plàstic reciclat, passades

unes hores

Taula de dades 2: Propietats del material en diferents solucions

Recipient

Substància Observacions

Solució àcida,

bàsica o neutra

A

tira de plàstic + 50 gotes

d’aigua

B

tira de plàstic + 50 gotes

d’hidròxid de sodi

C

solució d’hidròxid de sodi i

plàstic + àcid clorhídric

Nombre de gotes d’àcid afegides

D

el plàstic del recipient C + 50

gotes d’aigua




Preguntes

1. Quin efecte produeix l’aigua sobre el plàstic?

2 . Què li passa al plàstic quan s’afegeix hidròxid de sodi a l’aigua?

3 . Què li passa a la solució d’hidròxid de sodi i plàstic quan s’hi afegeix àcid clorhídric? Raona la teva

resposta..

4 . Compara les propietats del plàstic reciclat amb les de l’original. Ha afectat el procés de reciclatge el

plàstic d’alguna manera?

5 . El plàstic reciclat podria utilitzar-me una altra vegada per fer una bossa? Quins altres usos podria

tenir?

6 . Es poden abocar directament les solucions dels recipients C i D per la pica? Per què?




VISITA A LA PLANTA DE TRIATGE DE GAVÀ-VILADECANS

La planta de triatge de Gavà-Viladecans és una planta de triatge i selecció de residus

d'envasos, on els envasos es recullen en els contenidors grocs del carrer i es separen segons el

material de què són fets (alumini, ferro, brics i diferents plàstics) per després fer-ne bales i

portar-los a reciclar.

Es processen en aquesta planta aproximadament quatre tones de residus d'envasos cada

hora, unes 14000 tones/any.

L'objectiu de la planta és lliurar un material homogeni a les empreses recuperadores per

facilitar-ne el reciclatge posterior.

1. Descripció de la planta de triatge.

2. Activitats:

• Fes l’esquema de funcionament de cada part de la planta de triatge, és a dir, de la

part de plàstics, de la part de brics i de la part de llaunes.

• Digues quins residus es generen. Com són aquests residus. Què se’n fa de

cadascun d’ells?




E X P O S I C I Ó O R A L

1. INTRODUCCIÓ.

Una vegada finalitzat el dossier (menys l'informe final), haureu de fer una exposició oral

per explicar al professorat i als companys el resultat del vostre treball i, sobre tot, les vostres

conclusions.

2. PREPARACIÓ.

Haureu de fer-vos un petit guió (un per alumne) per fer l'exposició sobre el apartat del

qual hàgiu de parlar dels que s'inclouen en el treball, sense oblidar les conclusions a les que heu

arribat .

3. LA REALITZACIÓ.

a. Clara.

1. Perquè l'exposició sigui clara i tingui ben organitzades les diferents parts, us seran

útils algunes expressions que marquen passatges importants, incisos, exemples o

conclusions (d'entrada, passem, un altre aspecte, en conclusió ...).

2. Heu de parlar alt, no gaire de pressa i amb bona articulació.

b. Convincent.

1. Els arguments per confirmar o rebutjar la hipòtesi han de ser ben triats i els exemples

han de demostrar que és veritat el que dieu.

2. Heu de tenir en compte la veu: l'entonació adequada, el ritme pausat, per als

passatges importants, les pauses que permetin assimilar el que dius.

3. Els gestos, la mirada i la posició del cos poden reforçar el que dieu.

c. Interessant.

1. En la introducció heu de despertar l'interès de l'auditori remarcant la importància del

que heu investigat. 2. Durant el desenvolupament de l'exposició heu de

mantenir l'atenció dels que us

escolten.

3. En la conclusió heu d'indicar amb claredat els punts essencials i les decisions que es

deriven d'aquestes conclusions.

4. Heu de parlar amb naturalitat i vivacitat.




ANNEX: CALENDARI I QUADRE HORARI

GESTIÓ DE RESIDUS A CORNELLÀ DE...

Documents

Transcript of GESTIÓ DE RESIDUS A CORNELLÀ DE...