Geografia paisatge agrari
-
Upload
mireia-garcia-sans -
Category
Environment
-
view
10 -
download
0
Transcript of Geografia paisatge agrari
1.1. De l’economia de subsistència a l’economia de mercatSegle XIX:-Noves tècniques agrícoles rotació triennal Augment Pº agrària - Excedents -Nous conreus-Concentració de capital – els grans propietaris obtenen més ingressos per la venda dels productes i arrendaments-Desenvolupament d’indústries i creixement de ciutats augment demanda d’aliments.-El sector agrari entra als circuits de l’economia de mercat: pagès venedor i comprador.-Objectiu de l’agricultor: obtenir el benefici màxim dels seus productes.
Compra maquinària, adobs, bones llavors, etc. per tal d’augmentar la collita en quantitat i en qualitat
-Capitalització del camp: S’inicia un procés d’èxode rural quan la indústria creix i es necessita mà d’obra. Per no quedar-se enrere, els agricultors han adoptat noves tecnologies i s’han capitalitzat* per augmentar la superfície del regadiu, comprar màquina, etc. Per facilitar-ho, han rebut crèdits i subvencions estatals.
1.2. Població rural i població agrària-Disminució de la població agrària degut a la mecanització dels treballs agrícoles i baixa rendibilitat.-A finals del segle XX però, molta gent se’n va anar a viure a municipis rurals i va augmentar la població que vivia al camp.CAL DIFERENCIAR:
Població rural: viu en una zona rural/camp encara que treballi en el sector secundari o terciari
Població agrícola: treballa en el sector primari.
1.3. El treball agrari a Espanya-Finques petites i mitjanes, els propietaris són els qui treballen la terra amb l’ajuda de la família(explotació familiar) o amb la participació d’un o més assalariats fixos.-Les dones pageses no només s’ocupaven de les feines domèstiques i familiars, també s’ocupaven de l’hort, l’aviram, d’anar a vendre els productes de l’hort al mercat local o comarcal.-Baixos rendiments, especialització o mecanització dels conreus, només el cap de família es dedicava a l’explotació agrícola i a temps parcial, per poder també treballar en la indústria, construcció o serveis per tenir un altre sou.-A les finques grans, amb la mecanització disminueix el nombre de treballadors fixos i augmenta la demanda de treballadors eventuals.
1.5. La terra i l’estructura de les explotacions agràriesGran explotació o latifundi:-Explotacions de grans dimensions on es practica agricultura extensiva. Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia-Anteriorment era una agricultura de baix consum però actualment es troben en una situació favorable perquè ara s’ha pogut mecanitzar, obtenir collites importants i obtenir grans beneficis. Aquestes grans explotacions creen un nou tipus de treballador especialitzat per fer anar la maquinària.Petita explotació o minifundi:-Explotacions de petites dimensions. Predominen a la meitat nord de la Península i als dos arxipèlags. --Les parcel·les en fa difícil la mecanització i això fa que no es pugui fer una bona comercialització.Actualment són rendibles si es dediquen a una agricultura intensiva.
Explotacions mitjanes:-A Espanya han augmentat aquestes explotacions. -Explotacions familiars i s’hi practica una agricultura intensiva per tal d’obtenir productes de qualitat.2.1. La Política Agrària Comunitària (PAC)-Fundada l’any 1957.-Objectius:
Proveir els països comunitaris i elevar les rendes agràries. Augmentar la productivitat de l’agricultura Desenvolupar la indústria agroalimentària Millorar el medi ambient i l’entorn rural i també la qualitat de vida i la diversificació
a les zones rurals.
2.2. La producció agrícola-La producció agrícola depèn de la superfície de terres dedicada a cada tipus de conreu, la qualitat del sòl i de la intensitat dels conreus.-L’aportació d’aigua és un factor bàsic per augmentar la productivitat de la terra i és imprescindible en els conreus d’horta.
2.3. La producció ramadera-Espanya és el segon país de la UE en importància ramadera. És un sector molt tecnificat i relacionat amb la indústria transformadora.-Combina sistemes de producció tradicional amb les tecnologies més avançades. Les produccions més destacades s’obtenen a partir de quatre tipus diferents de bestiar:
Bestiar boví: Producció de carn i de llet. Bestiar oví: Producció de llana Bestiar porquí: ha assolit un gran desenvolupament. Fabricació d’embotits
(xarcuteria) Avicultura: té rendiments molt alts i molt industrialitzada. Producció d’ous.
PAISATGE AGRARI
1.Formes de les unitats de conreu, segons
els límits
Bocage (petita propietat) o camp petit.
Tancat per bardisses verdes o murs.
Open field o camp obert (sense límits
visuals). Cereals
Horta (hi ha sistemes de regadiu.
Policonreu)
Bancal (les zones de muntanya, en
feixes). Espai amb forma d’escala
2.Tipus de conreu
Conreus herbacis: blat, ordi(cervesa) i
civada. Paisatge monocrom, uniforme
Conreus llenyosos: vinya, fruiters,
cafè, cacau, te.
3.Sistemes de conreus
Regadiu: necessita aigua de forma
artificial
Secà: rep aigua de precipitacions.
Trilogia mediterrània
(vinya/olivera/cereals)
4.Formes d’hàbitat rural
Forma concentrada: de forma
allargada o radial
Forma dispersa
TIPUS D’ACTIVITATS
AGROPECUÀRIES
A. Segons la finalitat productiva
Agricultura i ramaderia de
subsistència
o No excedents
o Treball i consum familiar
o Rendiment baix
o No tecnologia
o No mecanitzada
o No productes químics
o Policultiu
Agricultura i ramaderia de mercat
o Orientada al mercat
o Monocultiu
o Molt mecanitzada
o Ús de productes químics
(adobs, pesticides, herbicides)
o Molta productivitat
o Dependència d’empreses de
fitosanitaris
B. Segons el sistema d’explotació
Agricultura intensiva(hivernacle)
o Obtenir el més nº possible
de collites en parcel·les
petites
Ramaderia intensiva
o Obtenir el màxim B en un
mínim de temps i espai
reduït. Estables o granges
Agricultura extensiva
o Obtenir grans rendiments a
preu molt baix i en grans
extensions de terreny.
Cereals, etc.
Ramaderia extensiva
o Els ramats pasturen en
grans extensions de terreny.
S’alimenten de forma
natural. Porcí, boví,
cabrum...
o
PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC
- Cornisa Cantàbrica i Galícia
- Relleu molt accidentat
- Clima plujós i temperatures suaus
Agricultura
Poca extensió
Monoconreu (blat de
moro/pomeres)
Prats per pastures
Estructura agrària: minifundi
Ramaderia
País Basc, Cantàbria, Astúries
boví per a llet (raça frisona)
Galícia Boví per a carn
Explotacions ramaderes petites
(familiars/petites empreses)
Indústria agroalimentària
(làctica/càrnica)
Poblament
Dispers
Petits pobles
PAISATGE AGRARI MEDITERRANI
- Localització: litoral i prelitoral
mediterrani, depressions de l’Ebre, Bètica
i Balears
- Planes i valls fèrtils i molt relleu
accidentat
- Precipitacions escasses. Estius secs i
calorosos.
Agricultura
Secà Trilogia mediterrània
(cereals/vinyes/oliveres)
Hivernacles
Regadiu
Horta hortalisses
Fruites tropicals
Cítrics
Ramaderia
Extensiva
o Oví
o Cabrum
Intensiva
o Boví
o Porquí
Estructura agrària
Explotacions de secà
[............]
PAISATGE AGRARI D’INTERIOR
- Localització: interior Castella i Lleó i
Castella la Manxa. Interior Depressions
Bètica i de l’Ebre
- Clima: mediterrani continentalitzat
(temperatures estivals altes i hiverns
freds amb glaçades)
Agricultura
Conreu: cereals amb rotació
biennal o triennal
Molt mecanitzada
Ús d’adobs químics, llavors de
qualitat
Prop de rius, producció
hortofrutícola
Ramaderia
Zones de secà, ramaderia ovina
extensiva
Prop de ciutats: ramaderia
industrial (porquí/boví/avicultura)
Deveses Extremadura i
Salamanca
Ramaderia extensiva
(Porquí/boví/oví)
Estructura agrària
Molt parcel·lada
Molts latifundis (agricultura i
ramaderia extensiva)
Població escassa. Pobles grans o petits,
però molt envellida i èxode rural elevat.
AGRICULTURA CATALANAAgricultura extensiva molt productiva
Façana marítima
Planes litorals
Cursos baixos de rius
Zones urbanes
Agricultura a temps parcial
Maresme hivernacles (flor
tallada)
Baix Llobregat horta
Prelitoral i litoral de secà
Vinya Penedès i Priorat
Avellanes Camps de Tarragona i
Reus
Prepirineu i Girona
Farratges
Blat de moro
Interior Cereals i oliveres
Estructura agrària
Petita propietat i explotacions
familiars
Problemes:
Sobreexplotació d’aqüífers
Ús abusiu de productes
fitosanitaris* *(producte destinat a
la protecció dels conreus)
PAISATGE AGRARI DE MUNTANYA
-Localitzats en altituds baixes i mitjanes
del nord peninsular i en altituds elevades
i mitjanes del sud.
Relleu abrupte i de clima fred.
Precipitacions en forma de neu.
-S’hi realitzen activitats agropecuàries* i
silvícoles*.
-Terres de pastura, hortes i conreus al
fons de la vall, boscos als vessants i prats
d’alta muntanya.
Feixes, actualment abandonades.
Explotació forestal
Aprofitament de faigs i castanyers.
Repoblació de pins i eucaliptus
Ramaderia bovina i ovina criada de
manera extensiva.
Estructura agrària
Petites propietats en valls i peu de
muntanyes.
Poblament escàs i nuclis petits a les valls.
Terres molt parcel·lades i separades.
PAISATGE AGRARI DE LES CANÀRIESFactors físics
Arxipèlag de sòls volcànics i relleu
abrupte.
Clima càlid subtropical amb
pluviositat escassa es recorre a
conreus arenaments artificials* per
conservar la humitat.
Sistemes agrícoles i ramaders
Producte principal: plàtan.
Segon: tomàquets
Tercer: patates
Grans superfícies de conreus
protegits amb plàstic per
augmentar el rendiment
-Ramaderia més nombrosa: cabrum.
Seguidament el bestiar oví.
Estructures agràries
Tipus de propietat variat.
Propietats petites, en canvi, a la
costa propietats extenses
destinades a la comercialització de
la producció.
Explotació forestal
Anteriorment van patir els boscos
tales per explotació o per
aconseguir espai agrícola.
Actualment bona part està
protegida (boscos de pi canari i
laurisilva*).
4.1. CALADORS DELS VAIXELLS DE PESCA ESPANYOLS-Els bons caladors* estan situats a les plataformes continentals, zones on hi ha corrents marins freds. --Les plataformes continentals espanyoles* no són gaire aptes per pescar-hi. Atesa aquesta situació, la flota pesquera espanyola busca caladors rics en altres llocs.LA PESCA A ESPANYARegió nord-est
Inclou totes les costes gallegues. Regió més important, tant pel volum de pesca com pel seu valor. Port de Vigo
Regió cantàbrica S’estén des del riu Eo fins al Bidasoa La segona més important pel que fa a tones de pesca desembarcada Ports de Pasaia, Sant Sebastià i Gijón entre d’altres.
Regió mediterrània Ports pesquers poc actius. No reben gaire peix, han d’importar-lo.
Regió Sud-Atlàntica Comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algesires, on desembarquen espècies de gran
valor econòmic (escamarlans, llagostins, gambes)Regió canària
Important port de Las Palmas i amb el d’Arrecife. Practiquen pesca de gran altura a les costes africanes.
4.2. Política pesquera comunitària-Amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea s’ha aconseguit una quota de pesca important en aigües comunitàries i un acord pesquer amb el Marroc, però això va comportar per als armadors* espanyols haver d’adoptar un tipus de vaixell més petit i perdre capacitat de pesca.-Sistema d’aqüicultura*.
5.2. La ramaderia catalanaTé més importància que l’agricultura. Aporta un 59% de la producció agrària final.A les zones de muntanya, ramaderia que pastura als prats però actualment està bàsicament estabulada* la que es dedica a la carn i a la llet. S’explota de manera intensiva en granges.Protagonisme del sector porquí, seguit del boví.Pirineu Ramaderia extensiva. Cavalls i bovinsLleida boví, conills
5.3. La pesca catalanaCatalunya consumeix molt de peix, però té un mar empobrit; depèn de la importació
massiva i de l’aqüicultura per proveir-se a un preu assequible.
Es considera que l’aqüicultura a Catalunya pot tenir futur.
Catalunya i Galícia són de les regions més avançades. Requereix molta tècnica,
coneixement científics i capital.