Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · PDF fileSòl privat...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

Travessera de Gràcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

1

DOCUMENT DE REFERÈNCIA PLA PARCIAL URBANÍSTIC DEL CAMÍ DE LA SALUT, AL TER ME MUNICIPAL DEL PAPIOL 1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT Assumpte Pla parcial urbanístic Referència URB 072-08 Municipi El Papiol (Baix Llobregat) Sol·licitant Ajuntament 2. FONAMENTS DE DRET Primer. D’acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d’avaluació ambiental.

Segon. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat.

Tercer. D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Quart. D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge. 3. OBJECTE L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe ambiental preliminar (en endavant, ISA) del Pla parcial urbanístic del Camí de la Salut, al terme municipal del Papiol, als efectes que determina l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. 4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES En data de registre 29 de febrer de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona, sol·licitud de decisió prèvia respecte la subjecció a avaluació ambiental del Pla parcial urbanístic del Camí de la Salut, al terme



2

municipal del Papiol (Baix Llobregat), tramesa pel senyor Jordi Ramos i Agustí, en representació de l’entitat Gly Arquitectura.

Acompanyaven la sol·licitud els documents següents:

- Memòria - Informe ambiental preliminar - Documentació gràfica

D’acord amb els articles 4 i 9 de la Ley 9/2006, de 28 d’abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, aquest òrgan ambiental va consultar a les administracions públiques i al públic interessat següent:

- Oficina de Gestió Ambiental Unificada. Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona.

- Àrea del Medi Natural. Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona.

- Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

- Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural a Barcelona. - Agència de Residus de Catalunya. - Agència Catalana de l’Aigua. - Servei de Paisatge. Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. Departament de Política

Territorial i Obres Públiques. - Direcció General de Promoció de l’Habitatge. Departament de Medi Ambient i

Habitatge. - Direcció General de Qualitat Ambiental. Departament de Medi Ambient i Habitatge. - Oficina de Canvi Climàtic. - Departament de Salut. - DEPANA. Lliga per a la defensa del patrimoni natural - Ajuntament de El Papiol

En resposta a les consultes realitzades s’ha obtingut informes de l’Agència Catalana de l’Aigua, de 16 d’abril i 24 d’abril de 2008; i del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de 22 d’abril de 2008; així com de l’associació DEPANA, de 7 de maig de 2008. En data 16 de maig de 2008, la directora dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona va resoldre sotmetre a avaluació ambiental el Pla parcial urbanístic del Camí de la Salut, al terme municipal del Papiol, vist l’informe proposta emès per aquests Serveis Territorials i de conformitat amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. 5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA L’objectiu del present Pla parcial urbanístic és permetre el desenvolupament residencial d’un sector anomenat Camí de la Salut, situat a l’est del nucli urbà del Papiol, just al costat del paratge conegut com “les Escletxes”.



3

L’àmbit, amb una superfície de 88.066 m2, presenta una forma irregular i es troba delimitat al nord pel Camí de Can Puig, el paratge d’interès natural i paisatgístic de “Les Escletxes”, i la bòbila “Cerámicas Aguilar”; al sud i a l’est pel futur vial de ronda i la zona boscosa prèvia al Parc de Collserola; a l’oest pel nucli urbà del Papiol. Pel que fa al planejament vigent, el Pla General Metropolità (PGM) de 1976 classificava el sector com a sòl urbanitzable no programat (clau 21) fins que una Modificació puntual, aprovada definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de 16 de desembre de 1986 va delimitar els terrenys, classificant-los com a sòl de desenvolupament urbà, intensitat 2 (clau 20b), i va definir mesures constructives específiques en resposta a l’estudi geològic realitzat pel Servei Geològic de Catalunya l’any 1984. Finalment, l’any 2005 es va aprovar una nova Modificació puntual del PGM que va definir el traçat del vial de ronda i va establir l’objectiu d’alliberar el sector d’indústries existents i reubicar-les en la zona industrial. Així doncs, el desenvolupament del sector del Camí de la Salut està vinculat al trasllat de l’activitat industrial del la bòbila “Ceràmiques Aguilar”, actualment en tràmit. Tal com mostra el Gràfic 1, l’ordenació proposada s’articula en forma de ferradura, entorn d’un buit central, el qual fa possible que tot el conjunt gaudeixi de les propietats que aquesta conca aporta al sector: assolellament i vistes. Concretament, es preveu la implantació de dues tipologies edificatòries diferents, d’una banda l’habitatge plurifamiliar aïllat, amb domini del paisatge i bon assolellament, i de l’altra l’unifamiliar en filera, en contacte amb el terreny i jardí propi. Alhora, es garanteix que un mínim del 20% del total dels habitatges estarà subjecte a algun règim de protecció pública i es reserven espais destinats a equipaments i zones verdes.

Gràfic 1. Proposta d’ordenació del Pla Parcial urbanístic del Camí de la Salut, al terme municipal del Papiol.



4

Aproximadament, el quadre de superfícies és el següent:

SUPERFÍCIE TOTAL DEL SECTOR 88.066 m2

Sistemes

Xarxa viària bàsica 20.815 m2

Parcs urbans de nova creació 25.692 m2

Equipaments i dotacions de nova creació 7.221 m2

Sòl privat

Desenvolupament urbà, densitat II 34.338 m2

Sostre edificable 36.107 m2

Índex d’edificabilitat bruta 0,41 m2st/m2sl 6. DETERMINACIÓ DE L’ABAST I EL NIVELL DE DETALL DE L’ISA I DE LA INTEGRACIÓ DELS FACTORS AMBIENTALS EN EL PLA El contingut mínim de l’ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l’establert per l’article 100 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents: A) DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L ’ÀMBIT DEL PLA

1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn.

Analitzada la documentació aportada, es valora positivament l’anàlisi ambiental realitzat en l’informe ambiental preliminar. Així doncs, caldrà que l’ISA descrigui aquests elements ambientalment rellevants del sector, parant especial atenció als aspectes següents: a) Model territorial i ocupació del sòl

L’àmbit, amb una superfície de 88.066 m2, es troba situat en el límit de la zona urbana, on aquesta es posa en contacte amb el paratge de Les Escletxes, i amb el Parc Natural de Collserola. Actualment, dins el sector s’hi localitza l’activitat industrial del la bòbila “Ceràmiques Aguilar” i l’empresa Cricursa, dedicada a la manufactura del vidre. En aquest sentit, tal com determina el planejament vigent, es preveu alliberar el sector de les indústries existents i reubicar-les en la zona industrial. L’ordenació proposada s’articula en forma de ferradura, entorn d’un buit central, el qual fa possible que tot el conjunt gaudeixi de les propietats que aquesta conca aporta al sector: assolellament i vistes. Pel que fa a la morfologia del terreny, la part superior del sector és sensiblement plana des del peu de les Escletxes fins al Camí de Can Puig, i a partir d’aquest punt presenta una pendent aproximada del 17% en direcció nord-sud, més suau en la zona baixa i més



5

pronunciada en la part nord. Cal dir que s’identifiquen algunes franges de terreny amb pendents superiors al 20% a la part central de l’àmbit. Cal destacar que el sector és travessat per dues línies aèries d’alta tensió: la línia Begues-Rubí, que travessa de nord a sud per l’oest del sector, però no té suports dintre del sector; i la línia Rubí-Viladecans, Celsa-St. Just-Rubí, que travessa la part est del sector en direcció nord-oest sud-est.

b) Cicle integral de l’aigua

A l’extrem sud del sector s’hi identifica la capçalera d’un torrent que transcorre en direcció sud cap a la zona de les Cases del Puig. Per contra, no s’identifiquen espais inclosos a l’Inventari de zones humides de Catalunya, aqüífers protegits o vulnerables per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Cal dir que, tal com diagnostica l’informe geològic realitzat, la naturalesa de la formació superficial del terreny és molt susceptible de ser objecte de moviments quan pateix variacions d’humitat significatives. En aquest sentit, el Pla constata que la secció conduirà l’aigua fora de les zones edificades, al buit central, on podrà ser filtrada cap al subsòl sense generar variacions d’humitat sota els edificis. c) Gestió dels materials i residus en la urbanitzac ió i l’edificació d) Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanitzaci ó i l’edificació e) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològi ca i patrimoni natural

L’àmbit d’actuació limita, pel seu extrem oriental, amb l’espai natural de la Serra de Collserola, inclòs en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i la xarxa Natura 2000. També cal destacar la presència de l’Hàbitat d’Interès Comunitari (HIC) no prioritari corresponent a pinedes mediterrànies (Codi 9540), inclòs en l‘Annex I de la Directiva 97/62/CE, el qual ocupa la meitat sud del sector. Per altra banda, el Camí de la Salut es troba sobre l’Espai d'Interès Geològic anomenat Escletxes del Papiol - Can Puig (codi 338). El seu interès geològic és degut a que es tracta de l’únic registre representatiu, en el sector del Baix Llobregat, de les successions marines esculloses coral·lines i algals del Miocè mitjà de la semifossa (semigraben) del Vallès Penedès; així com en l'existència, dins de la successió al·luvial recoberta per les fàcies marines, d'una localitat de mamífers fòssils. La vegetació de la zona està formada d’una banda per oliveres, ametllers i cirerers, espècies que antigament havien estat de cultiu, i per altra banda per vegetació autòctona tipificada pel Consistori del Parc de Collserola, tant d’arbres com d’espècies arbustives com ara el pi blanc, el llentiscle, la farigola, el romaní, etc. f) Ambient atmosfèric

D’acord amb el Decret 226/2006, de 23 de maig, el municipi del Papiol és inclòs en la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric pel que fa al contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, als efectes que preveu la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric.



6

g) Paisatge

El sector del Camí de la Salut es troba immers en una zona d’un alt valor paisatgístic i ambiental. La proposta detecta la corona d’implantació que envolta la petita vall que surt del sector en direcció cap al sud, s’endinsa en zona boscosa prèvia al Parc Natural de Collserola, i discorre per zones que el planejament ja qualifica de verd públic o zona forestal. Part dels terrenys del sector estan destinats a terres de cultiu d’oliveres, ametllers i cirerers, però actualment no se’n treu profit agrícola, són camps abandonats. Per l’àmbit d’actuació hi discorren diversos itineraris com la pista forestal G02 (camí de la Salut), que s’endinsa a Collserola en direcció a l’Ermita de la Salut o la pista forestal G06 (a les cases del Puig), que surt cap al sud del sector en direcció a Can Puig. En aquest sentit, la proposta d’ordenació mira de protegir aquests valors, tant per l’habitatge com per l’espai públic. 2r. Definició del objectius i altres mesures ambientals previstes pel pla d’ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes aplicables

L’ISA haurà d’establir i especificar els objectius i obligacions derivats de la normativa ambiental aplicable, recollint la justificació de les seves determinacions en relació al planejament de rang superior i a les mesures ambientals exigides per aquest. Els objectius, criteris i obligacions a considerar hauran d’atendre, també, aquells derivats de diagnosis i auditories ambientals del territori, plans locals de mobilitat, Agenda 21 o les directrius i programes de la regidoria municipal de medi ambient. 3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per la redacció del pla

Vist l’avanç del pla, l’informe ambiental preliminar i la legislació sectorial aplicable, a partir dels principis de sostenibilitat establerts als articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, es determina la necessitat d’incorporar a l’ISA els criteris, objectius i principis ambientals proposats ja per l’informe ambiental preliminar, així com aquells altres objectius o precisions que s’ha considerat convenient introduir (en cursiva) en el marc del present document de referència:

Model d’ordenació i ocupació del sòl:

- Utilització racional del territori i el medi ambient. - Alliberar el sector de les indústries existents i reubicar-les en una zona industrial. - Ordenar els usos residencials i de serveis que potencia la continuïtat urbana amb la ciutat

existent, amb un sistema viari i d’espais lliures així com una distribució dels usos que garanteix la connexió “sense xoc” entre els grans sistemes municipals (vial de ronda, Les Escletxes, Collserola) i el nucli urbà.

- Jerarquitzar el sistema viari, a través del reconeixement i integració de les pistes forestals i camins confluents en el sector, per tal d’assegurar-ne la bona convivència amb la xarxa viària bàsica i secundària.

- Definir la nova dimensió urbana, a través de la nova centralitat, amb estructura pròpia i a la vegada ben connectada amb el nucli existent per tal de reequilibrar-lo, amb el valor afegit dels espais intersticials entre el centre històric i el nou creixement de densitat mitjana, projectat amb tipologies d’habitatge que aposten per la cohesió social i la funcionalitat urbana.



7

- Agrupar els habitatges amb accessos i espais comuns enjardinats, en un àmbit cohesionat en si mateix, en un entorn urbà d’espais lliures, equipaments i infrastructures equilibrades, evitant creixements de ciutat jardí extensiva no integrats a l’estructura funcional de l’àrea metropolitana.

- Fomentar la cohesió social, mitjançant la diversitat en les tipologies d’habitatge, promovent la convivència entre l’habitatge unifamiliar i el plurifamiliar, i entre l’habitatge de protecció pública i el de renda lliure.

- Augmentar les dotacions d’habitatge assequible, garantint que un mínim del 20% del total dels habitatges estarà subjecte a algun règim de protecció pública.

- Fomentar la implantació de sistemes de transport col·lectiu i la mobilitat sostenible. - Respectar les distàncies de seguretat a les línies d’alta tensió, alliberant el sector de les

càrregues conseqüents al soterrament d’aquestes línies. - Preservar de la urbanització i les edificacions els terrenys amb pendents superiors al 20%

de conformitat amb allò que s’estableix a la disposició transitòria quarta del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.

- Garantir la màxima adaptació a la morfologia natural del terreny de les edificacions i els viaris que es prevegin a l’ordenació, així com un tractament adequat dels talussos que es puguin generar.

- Ordenar adequadament les vores del sector en relació amb la seva integració amb el sòl no urbanitzable adjacent. En aquest sentit, es recomana la delimitació del sistema d’espais lliures com a element de contenció i d’acabat de la urbanització.

- Garantir l’accessibilitat del sector a peu i en bicicleta des del nucli urbà, i fomentar la seva connexió mitjançant la xarxa de transport públic.

- Incorporar les mesures establertes per l’informe de risc geològic al municipi del Papiol, redactat pel Servei Geològic de Catalunya l’any 1984.

Cicle de l’aigua:

En la redacció de l’informe de sostenibilitat ambiental, caldrà tenir en compte els informes de l‘ACA i especialment els criteris següents: Abastament:

- Caldrà aportar:

1. Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües, etc.) i de les noves propostes del planejament.

2. Necessitats d’aigua del creixement urbà que preveu el planejament (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent.

3. Justificació del grau de suficiència de l’actual infrastructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes d’abastament, definició i justificació d’alternatives viables.

Sanejament

- Caldrà aportar:

1. Especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques i pluvials.

2. Anàlisi de la infraestructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d’actuació. Definició de



8

com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers.

3. Justificació d’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (aprovat per Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, - DOGC 4679 de data 19/07/06).

- Instal·lació de la xarxa separativa per recollir les aigües pluvials i les aigües residuals.

Hidrologia – Hidràulica. Inundabilitat

- Minimitzar els possibles riscos derivats de la hidrologia ja que, tal com diagnostica l’informe geològic realitzat, la naturalesa de la formació superficial del terreny és molt susceptible de ser objecte de moviments quan pateix variacions d’humitat significatives. En aquest sentit, el Pla constata que la secció conduirà l’aigua fora de les zones edificades, al buit central, on podrà ser filtrada cap al subsòl sense generar variacions d’humitat sota els edificis.

Afeccions mediambientals

- Les actuacions del planejament hauran d’estar d’acord amb els Criteris d’intervenció dels espais fluvials, redactats per l’ACA en març de 2002 i publicats a la seva pàgina web.

- Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua instal·lant sistemes d’estalvi d’aigua en els edificis, programadors de reg de les zones verdes i prioritzar aquells productes que disposin de distintius o certificacions ambientals com a estalviadors d’aigua.

- Es proposa la implantació de dos dipòsits de recollida d’aigües pluvials per al manteniment de totes les zones verdes públiques i privades.

Ambient atmosfèric:

- Minimitzar la contaminació lumínica de nuclis i assentaments, evitant els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius. En aquest sentit, l’informe ambiental especifica que es faran estudis lumínics per tal d’avaluar el tipus de lluminàries derivades de la urbanització del sector.

- Garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament.

- Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. Adequar-se als mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal i a les zones de sensibilitat acústica que defineixen aquests mapes.

- Garantir el compliment dels nivells d’immisió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

- Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants. Caldrà tenir en compte la mobilitat generada i les emissions que generarà, havent de ser compatibles amb la capacitat d’admissió de l’àmbit.

- Donar compliment a l’establert en el Decret 226/2006, de 23 de maig, segons el qual, el municipi del Papiol és inclòs en la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric pel que fa al contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, als efectes que preveu la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. En aquest sentit, caldrà dur a terme les mesures establertes pel Pla d'actuació, aprovat a través del Decret 152/2007, de 10 de juliol.



9

Gestió de materials i residus

- Minimitzar els moviments de terres i consolidar els terrenys inestables de reblerts de terres.

- Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció

- Fomentar la reducció i valorització dels residus. - Reservar espais suficients i adequats en la xarxa viària del sector per a la col·locació de

contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport dels residus municipals.

Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació

- Recollir els criteris establerts pel Decret 21/2006, de 14 de febrer pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, i vetllar pel seu compliment.

- Potenciar l’eficiència energètica dels edificis i activitats. - Es preveu la captació d’energia solar a través d’una instal·lació de plaques solars.

Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural

- No afectar cap dels espais protegits adjacents a l’àmbit d’actuació.. - Preservar els valors paisatgístics i mediambientals, fomentant un ús sostenible del territori. - Restituir les connexions entre natura i ciutat amb un nova porta d’accés al paratge de Les

Escletxes i al Parc natural de Collserola. - La vegetació de les zones verdes es farà amb espècies autòctones de manera que es

garanteixi la seva adaptació, un fàcil i econòmic manteniment, la continuïtat en el paisatge, la possibilitat de la fauna de la zona. L’obligatorietat de plantar espècies autòctones també es veurà reforçada per l’aprofitament dels arbres existents aptes per a trasplantar.

- Evitar, sempre que sigui tècnicament possible, l’afectació dels hàbitats catalogats d’interès comunitari.

- Prendre mesures de prevenció d’incendis forestals.

Paisatge

- Donar compliment a la normativa sectorial vigent en matèria de paisatge: Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.

- Establir criteris d’integració paisatgística en funció de les característiques de l’entorn per tal d’integrar la nova urbanització i evitar l’afectació de la qualitat paisatgística del conjunt.

- Compatibilitzar els diferents usos del sòl amb els ecosistemes naturals i les unitats de paisatge existents.



10

Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals establerts, l’ISA incorporarà un quadre resum que inclourà, com a mínim, els indicadors de seguiment que a continuació s’especifiquen:

- Nombre d’habitatges/Ha. de sòl urbà o urbanitzable. - Superfície de terrenys situats en zones amb pendent superior al 20% afectada per

l’edificació o altres actuacions que alterin la morfologia del relleu. - Consum anual d’aigua d’abastament previst per habitant - Volum d’aigua (residual i de pluja) reutilitzada. - Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva. - Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes, en

relació a la totalitat del sistema viari urbà.

B) DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L ’ELECCIÓ DE L ’ALTERNATIVA D ’ORDENACIÓ PROPOSADA

Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori la descripció de les diferents alternatives derivades d’aquest procés, fent una justificació del per què de l’alternativa adoptada, atenent, principalment a aspectes ambientals. Es valora positivament l’anàlisi d’alternatives realitzat en l’informe ambiental preliminar i es recorda que els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents: 1r. La descripció de les alternatives d’ordenació considerades i la justificació de l’alternativa adoptada

D’acord amb l’exposat per l’informe ambiental preliminar s’han considerat les alternatives següents. Alternativa 1 Aquesta alternativa correspon a l’ordenació establerta per la Modificació puntual del Pla General Metropolità aprovada definitivament l’any 2005. El Pla detecta diversos aspectes conflictius en aquesta proposta, especialment pel que fa a la vialitat i la localització i orientació de les edificacions. Alternativa 2 Aquesta alternativa correspon al desenvolupament de la proposta exposada en el present Pla parcial. Segons l’informe ambiental aportat, la nova ordenació proposada procura donar resposta a les problemàtiques detectades establint els criteris següents: - Optimització de la xarxa viària, amb uns traçats més eficients i més adaptats a la

morfologia del terreny que permeten reduir la superfície total de vials i destinar-la a zones verdes enjardinades, i disminuir els moviments de terres.

- Integració de vials existents, que estan asfaltats en l’actualitat i que passen a formar part de la vialitat de l’ordenació, amb la conseqüent reducció de residus i estalvi energètic en la urbanització del sector.

- Permeabilitat visual del conjunt, que tot i complir amb els paràmetres d’edificabilitat, no priva l’espai públic del contacte amb el paisatge de l’entorn.

- Capacitat d’adaptar-se a la topografia variable, donat que cada unitat d’habitatge plurifamiliar aïllat pot variar la seva cota d’implantació.



11

- Integració de l’espai públic en la secció, de forma que també gaudeixi de la situació privilegiada del sector.

- Millor orientació per un gran nombre d’habitatges, ja que les tipologies proposades permeten el contacte de gairebé tots els habitatges amb el buit central i la llum de sud.

2n. La descripció de l’ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient

L’informe ambiental preliminar incideix en el fet que l’ordenació proposada pel present pla parcial resol les qüestions següents:

- Topogràficament s’implanta a la part més plana i aprofita el desnivell entre el Camí de Can Puig i la part inferior per a generar un desencaix en secció que situa els aparcaments amb el mínim moviment de terres.

- Es respecten les distàncies de seguretat a les línies d’alta tensió, alliberant el sector de les càrregues conseqüents al soterrament d’aquestes línies.

- Es consoliden els traçats del Camí de Can Puig i del Vial Provisional, reduint notablement els moviments de terres i les càrregues d’urbanització.

- Geològicament la secció condueix l’aigua fora de les zones edificades, al buit central, on pot ser filtrada cap al subsòl sense generar variacions d’humitat sota els edificis.

3r. La determinació de les mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general

D’acord amb l’informe ambiental preliminar, es preveuen diverses mesures ambientals per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general. Alhora, caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental aporti l’especificació de les mesures adoptades en relació amb els objectius i criteris ambientals que inclou aquest document de referència. C) IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATI US DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT

L’informe de sostenibilitat ambiental haurà d’identificar, descriure i avaluar cadascun dels efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, agrupats per vectors ambientals. La caracterització d’aquests efectes pot fer-se segons les tipificacions següents: secundari; acumulatiu; sinèrgic; a curt, mitjà o llarg termini; permanent o temporal; positiu o negatiu. Així mateix, caldrà concretar específicament per a cadascuna d’aquestes afeccions significatives detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les. D) AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMEN T DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

L’informe de sostenibilitat ambiental haurà de justificar el compliment, per part de l’ordenació proposada pel pla, dels objectius ambientals establerts en el present document de referència, l’informe previ de sostenibilitat ambiental i qualsevol altre formulat com a resultes del procés de redacció del document.



12

E) LA DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES S’establirà la periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures adoptades. S’especificaran, igualment, els paràmetres que requeriran un seguiment i els índexs proposats per a la seva avaluació continuada, sobre els objectius i criteris ambientals adoptats pel pla. 7. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERI S GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D’ORDENACI Ó Examinada la documentació presentada, es considera convenient completar l’informe ambiental preliminar, incorporant els objectius i criteris ambientals que es proposen a l’apartat 6.a.3r del present document de referència. Així mateix, caldrà incorporar, atenent als objectius i criteris ambientals proposats, la descripció i l’anàlisi de les alternatives d’ordenació considerades, i la justificació ambiental de l’alternativa finalment escollida, així com la resta d’apartats descrits en el present document de referència, en relació al contingut mínim de l’ISA que s’estableix a l’article 100 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. 8. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES A FECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb el Pla parcial urbanístic, en relació al procediment d’avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial, que inclourà l’informe de sostenibilitat ambiental, es realitzarà a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sens perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent. 8.1 Administracions públiques afectades

- Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge

- Agència Catalana de l’Aigua - Direcció General de Promoció de l’Habitatge

8.2 Públic interessat

- DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - Altres entitas ecologistes dedicades a la protecció del medi ambient en aquest àmbit

terrritorial.



13

Barcelona, 19 de maig de 2008

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · PDF fileSòl privat...

Documents

Transcript of Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · PDF fileSòl privat...