gas024 - gm200524 · 2018. 6. 27. · Internet: Núm. 24 / Any XCII Agost i 10 de setembre de 2005...

Internet: http://www.bcn.es Núm. 24 / Any XCII Agost i 10 de setembre de 2005Intranet: http://www.ajuntament.bcn

SUMARI

Disposicions generalsDecrets de l’Alcaldia

Delegació de facultats ..................................... 1282Festes locals del terme municipal per a l'any

2006 ............................................................. 1283Instruccions

Instrucció relativa a l'ús racional i eficient del'aire condicionat a l'estiu ............................. 1284

CartipàsIntegració de funcions a l'Agència de Promoció

del Carmel i Entorns, SA ............................. 1285Nomenament membre del Consell Municipal

del Districte de Sant Martí ........................... 1285

Consells Municipals de DistricteDistricte 1. Ciutat Vella. Acords sessió 5-VII-

2005 ............................................................. 1286Districte 7. Horta-Guinardó. Acords sessió

12-VII-2005 .................................................. 1286

Comissions del Consell MunicipalComissió de Cultura, Educació i Benestar

Social. Acta sessió 7-VI-2005 ...................... 1288Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació

i Coneixement. Acta sessió 7-VI-2005 ........ 1297Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió 7-VI-2005 ......... 1304Comissió de Presidència, Hisenda i Coordi-

nació Territorial. Acta sessió 8-VI-2005 ...... 1309Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i

Habitatge. Acta sessió 8-VI-2005 ................ 1318Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió

9-VI-2005 ..................................................... 1332

AcordsAcords de les sessions del mes de juliol de 2005 ................................................................ 1338

PersonalConcursos

Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 3 concursos per a la provisió de3 llocs de treball ........................................... 1342

Responsable de sistemes d'informació ........... 1343Responsable de contractació .......................... 1344Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis

Personals ..................................................... 1344Bases generals que han de regir la convoca-

tòria dels concursos per a la provisió dellocs de treball de l'ICUB ............................. 1345

Cap del Programa d'Imatge i Comunicació ..... 1346Bases generals que han de regir la convoca-

tòria d'1 concurs per a la provisió de 2 llocsde treball de l'IMH ........................................ 1347

2 llocs de treball d'administratiu especializatd'Hisenda, IBI ............................................... 1348

Bases generals que han de regir la convoca-tòria d'1 concurs per a la provisió d'1 lloc detreball de l'IMMB .......................................... 1349

Responsable de gestió econòmica pressupos-tària .............................................................. 1350

NomenamentsNomenaments funcionaris de carrera ............. 1351

AnuncisLlicències d’obres. Juny de 2005 .................... 1353

a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA aa NÚM. 24 a 10-IX-20051282

Decret. Per tal de garantir el grau d’activitat muni-cipal envers el compliment de les ordenances durantel període d’estiu, vistes les competències i funcionstransferides als districtes, i atenent els decrets de de-legació d’atribucions a favor dels respectius regidors igerents, i en ús de les atribucions que tinc conferidesper l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona,disposo:

Primer. Facultar els regidors/res que es relacionenen l’annex adjunt, i en els termes que hi consten, pertal que, en supòsits d’absència del regidor/a de dis-tricte corresponent, puguin exercir les facultats dele-gades en el decret d’Alcaldia de 2 de setembre de1996, ratificat per decret d’Alcaldia de 6 d’abril de2004, i en el decret d’Alcaldia de 20 de desembre de1.999, relatius a la incoació, instrucció i resoluciód’expedients sancionadors.

Segon. Facultar els gerents/es que es relacionenen l’annex adjunt, i en els termes que hi consten, pertal que, en supòsits d’absència del gerent/a de distric-te corresponent, puguin exercir les facultats delega-des en el decret d’Alcaldia de 15 de desembre de2003, relatiu a la incoació, instrucció i resolució d’ex-pedients sancionadors, així com per a l’exercici de lesfuncions d’impuls, coordinació i proposta, inherents ala tramitació dels procediments sancionadors a què fareferència aquest decret.

Tercer. Establir que els directors tècnics i lletratsde districte que es relacionen en l’annex adjunt, i enels termes que hi consten, assumiran les tasquesd’informe i proposta que els són pròpies, inherents ala tramitació dels procediments sancionadors a què fareferència aquest decret.

Barcelona, 22 de juliol de 2005. L’alcalde, JoanClos i Matheu.

(Ref. 3183)

ANNEX

REGIDORS

Període del 25 al 31 de juliol:Regidor del districte de Sant Martí, lm. Sr. Fran-

cesc Narváez i Pazos, les atribucions en l’àmbit terri-torial dels districtes de l’Eixample, Nou Barris, Sarrià-Sant Gervasi, Sants-Montjuïc, Gràcia i Sant Andreu.

Període de l’1 al 7 d’agost:Regidor del districte de Nou Barris, lm. Sr. José

Ignacio Cuervo i Argudín, les atribucions en l’àmbitterritorial dels districtes de Ciutat Vella, Eixample,Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Grà-cia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí.

Període del 8 al 14 d’agost:Regidor president del districte de l’Eixample, lm.

Sr. Jordi Portabella i Calvete, les atribucions en l’àm-bit territorial dels districtes de Ciutat Vella, Eixample,Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Grà-cia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i SantMartí.

Període del 15 al 21 d’agost:Regidor del districte de Gràcia, l’Im. Sr. Ricard

Martínez i Monteagudo, les atribucions en l’àmbitterritorial dels Distrites de Ciutat Vella, Eixample,Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi,Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i SantMartí.

Període del 22 i 23 d’agost:Regidora del districte de Sants-Montjuïc, la Ima.

Sra. Immacualda Moraleda i Pérez, les atribucions enl’àmbit territorial dels Distrites de Ciutat Vella, Eixam-ple, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.

Període del 24 al 28 d’agost:Regidora del districte de Sants-Montjuïc, la Ima.

Sra. Immacualda Moraleda i Pérez les atribucions enl’àmbit territorial dels Distrites de Ciutat Vella, Eixam-ple, Les Corts, Horta-Guinardó, Gràcia, Nou Barris iSant Andreu.

Període del 29 d’agost al 4 de setembre:Regidora del districte de l’Eixample, la Ima. Sra.

Assumpta Escarp i Gibert les atribucions en l’àmbitterritorial dels Distrites de Ciutat Vella, Les Corts, NouBarris, Horta-Guinardó, Sant Martí i Gràcia.

GERENTS

Període del 25 al 31 de juliol:El gerent del districte de Sant Andreu cobrirà la

Gerència del districte de Sants-Montjuïc i de CiutatVella.

Període de l’1 al 5 d’agost:El gerent del districte de Sant Andreu cobrirà la

Gerència dels districtes de Ciutat Vella, Eixample,Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Grà-cia, Horta-Guinardó i Nou Barris.

Període del 6 i 7 d’agost:El gerent del districte de Sant Martí cobrirà la Ge-

rència dels districtes de Ciutat Vella, Eixample,Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Grà-cia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu.

DISPOSICIONS GENERALS

Decrets de l’Alcaldia

NÚM. 24 a 10-IX-2005a GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1283

Període del 8 al 10 d’agost:El gerent del districte de Sant Martí cobrirà la Ge-

rència dels districtes de Ciutat Vella, Eixample,Sants-Montjuïc, Les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó,Nou Barris, Sant Andreu i Sarrià-Sant Gervasi.

Període de l'11 al 14 d’agost:El gerent del districte de Sant Martí cobrirà la Ge-

rència dels districtes de Ciutat Vella, Eixample,Sants-Montjuïc, Les Corts, Horta-Guinardó, Nou Bar-ris, Sant Andreu i Sarrià-Sant Gervasi.

Període del 15 al 21 d’agost:La gerent del districte de Gràcia cobrirà la Gerèn-

cia dels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

Període del 22 al 28 d’agost:El gerent del districte de Sants-Montjuïc cobrirà la

Gerència dels districtes de Eixample, Les Corts, Grà-cia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i SantMartí.

Període del 29 d’agost al 4 de setembre:El gerent del districte de l’Eixample cobrirà la Ge-

rència dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu,Horta-Guinardó, Sant Martí i Gràcia.

DIRECTORS DE SERVEIS TÈCNICS

Període del 25 al 31 de juliol:La directora dels Serveis Tècnics de l’Eixample co-

brirà el districte de Sarrià-Sant Gervasi.

L’1 d’agost:El director dels Serveis Tècnics de Ciutat Vella co-

brirà els districtes de l’Eixample, Sants-Montjuïc, LesCorts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó,Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

Període del 2 al 7 d’agost:El director dels Serveis Tècnics de Ciutat Vella co-

brirà els districtes de l’Eixample, Sants-Montjuïc, LesCorts, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, SantAndreu i Sant Martí.

Període del 8 al 15 d’agost:El director dels Serveis Tècnics de Sarrià-Sant

Gervasi cobrirà els districtes Ciutat Vella, Eixample,Sants-Montjuïc, Les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó,Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí.

Període del 16 al 21 d’agost:El director dels Serveis Tècnics de Horta-Guinardó

cobrirà els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, NouBarris, Sant Andreu i Sant Martí.

El 22 d’agost:El director dels Serveis Tècnics de Sant Andreu co-

brirà els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia,Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí.

Període del 23 al 28 d’agost:El director dels Serveis Tècnics de Sant Andreu co-

brirà els districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí.

Període del 29 d’agost al 4 de setembre:La directora dels Serveis Tècnics de Gràcia cobrirà els

districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, LesCorts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Nou Barris iSant Martí.

LLETRATS

Període de l’1 al 7 d’agost:Establir que un lletrat/ada de Sant Andreu cobrirà

els districtes de Gràcia, Les Corts i Sant Martí.

Període del 8 al 14 d’agost:Establir que un lletrat/ada de Sant Andreu cobrirà

els districtes de Sants-Montjuïc, Les Corts i Gràcia.

Període del 15 d’agost:Establir que un lletrat/ada de Nou Barris cobrirà els

districtes de Sants-Montjuïc, Les Corts, Gràcia i Hor-ta-Guinardó.

Període del 16 al 21 d’agost:Establir que un lletrat/ada de Nou Barris cobrirà els

districtes de Sants-Montjuïc, Sant Andreu, Gràcia iHorta-Guinardó.

Període del 22 al 28 d’agost:Establir que un lletrat/ada de Sants-Montjuïc cobri-

rà els districtes d’Horta-Guinardó, Sant Andreu i Grà-cia.

Període del 29 d’agost al 2 de setembre:Establir que un lletrat/ada de Sants-Montjuïc cobri-

rà els districtes de Ciutat Vella, Horta-Guinardó, SantAndreu i Gràcia.

Període del 2 al 4 de setembre:Establir que un lletrat/ada de Sants-Montjuïc cobri-

rà els districtes de Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Grà-cia.

* * *

Decret. D’acord amb el que es preveu a l’article 2de l’Ordre de la Generalitat d’11 de maig de 2005, ifent ús de les atribucions que em confereix l’article 13de la Carta Municipal de Barcelona, disposo:

Fixar com a festes locals a celebrar durant l’any2006, en el terme municipal de Barcelona, els dies:

5 de juny, Dilluns de Pasqua Granada.23 de setembre.Barcelona, 22 de juliol de 2005. L’alcalde, Joan

Clos i Matheu.(Ref. 3189)


INSTRUCCIÓ D’ALCALDIA EN RELACIÓ A L’ÚSRACIONAL I EFICIENT DE L’AIRE CONDICIONAT AL’ESTIU

La climatització representa una tercera part delconsum d’energia en les oficines com a mitjana anu-al. Els mesos d’estiu, el consum de l’aire condicionatpot representar un 50% del consum energètic. La dis-minució de la temperatura interior mitjançant aire con-dicionat en 1o C implica un increment del 8% del con-sum energètic (i econòmic) i de les emissions de CO2associades.

Amb aquest motiu, i amb la voluntat d’introduir bo-nes pràctiques ambientals a l’organització municipalque ens ajudin a reduir el nostre impacte i a promou-re exemples positius al nostre entorn, per tal que si-gui adoptada pels responsables corresponents de lesdependències i serveis municipals, es dicta la instruc-ció següent:

Primer. En totes les dependències municipalss’haurà de fer un ús racional de l’aire condicionat. Enprimer lloc, utilitzant-lo només quan sigui necessari. I,en segon lloc, fent una bona regulació de la tempera-tura dels aparells. Una diferència de temperatura de5º C entre l’ambient exterior i interior és normalmentsuficient per aconseguir aquesta temperatura de con-

fort. Per tant, la temperatura de confort en interiors al’estiu no haurà de ser inferior a 24 graus C, evitantaixí utilitzar l’aire condicionat en una posició alta defred que, a més de suposar un malbaratament ener-gètic, pot generar molèsties i contrastos negatius en-tre la temperatura interior i l’exterior.

Segon. Per facilitar aquest ús racional i eficient del’energia en general i dels sistemes de climatitzacióen particular es tindran en compte les recomanacionssegüents:– És recomanable ventilar les dependències a pri-

mera hora de matí, quan la temperatura és mésbaixa, durant 5-10 minuts per renovar l’aire.

– Cal mantenir les finestres tancades mentre l’airecondicionat estigui en funcionament.

– Cal utilitzar les proteccions solars (persianes, cor-tines...) durant les hores de màxima insolació, demanera que al mateix temps pugui entrar llum na-tural a les dependències.

– Cal garantir un bon manteniment dels aparellsd’aire condicionat abans de posar-los en funcio-nament, ja que sinó es poden produir problemesd’al·lèrgies o molèsties a les vies respiratòries.

Barcelona,Barcelona, 22 de juliol de 2005. L’alcalde, Joan

Clos i Matheu.(Ref. 3184)

Instruccions


CARTIPÀS

Decret. Vist el decret d’aquesta Alcaldia de 7 defebrer de 2005, de constitució d’una Unitat executivaespecial per tal d’atendre les necessitats operativesdels serveis municipals en els esdeveniments ocorre-guts a les obres d’extensió de la línia 5 del Metro, albarri del Carmel.

Tenint en compte l’acord del Ple del Consell Muni-cipal de 17 de juny de 2005, pel qual es va aprovardefinitivament la Memòria justificativa de constitució iels Estatuts de la societat privada municipal Agènciade Promoció del Carmel i Entorns, SA, que realitzaràels serveis i les activitats que s’enumeren en l’articlesegon dels esmentats estatuts.

En ús de les atribucions que em confereix l’article13 de la Carta Municipal de Barcelona, disposo:

Primer. Deixar sense efecte les designacions ques’efectuen en els apartats tercer, quart i cinquè deldecret d’Alcaldia de 7 de febrer de 2005, de constitu-ció de la unitat executiva especial.

Segon. Encarregar al Sr. Manel Vila i Motlló la co-ordinació de les funcions que foren assignades a l’es-mentada unitat executiva especial, integrant-les a la

societat privada municipal Agència de Promoció delCarmel i Entorns, SA, a la qual restarà adscrit.


(Ref. 3030)

* * *

Decret. Vist l’escrit rebut del secretari de PolíticaMunicipal del Partit dels Socialistes de Catalunya deBarcelona de data 7 de juliol de 2005, que comunicaun canvi de conseller al Consell Municipal del Distric-te de Sant Martí, i d’acord amb l’article 16 de les Nor-mes Reguladores del Funcionament dels Districtes,disposo:

Nomenar membre del Consell Municipal del Distric-te de Sant Martí la Sra. Meritxell Cabezón i Arbat, ensubstitució de la senyora Montserrat Ardanuy iCollazos.


(Ref. 3033)


Acords de la sessió celebrada el dia 5 de juliol de2005

1. Aprovar, per unanimitat i sense esmenes, les ac-tes de la sessió ordinària de data 3 de maig de 2005 ide l’acta de la sessió extraordinària de data 7 de junyde 2005.

2. Quedar assabentat, del contingut de l’Informedel regidor i de les Mesures de Govern presentades:a) Mesures extraordinàries contemplades en la

“Operació estiu” en relació a neteja, seguretat,convivència, soroll i vetlladors.

b) Millora de la mobilitat en el barri del Raval.c) Pla de renovació de les pistes de petanca del dis-

tricte.3. Quedar assabentat i ratificar, el contingut del

Despatx d’Ofici corresponent a la sessió, on es reflec-teixen les resolucions adoptades pel regidor del Dis-tricte i les adjudicacions aprovades des de la darrerasessió.

4. Informar favorablement i per unanimitat, la Modi-ficació del PERI del Raval per a l’ajust d’alineació vià-ria en la finca del carrer de Xuclà, núm. 15, d’iniciati-va municipal (Foment de Ciutat Vella).

5. Informar favorablement i per unanimitat, la Modi-ficació del PERI del Raval per a l’ordenació de la pla-ça de Salvador Seguí, promoguda per l’Institut Catalàde les Indústries Culturals (Generalitat de Catalunya).

6. Informar favorablement, la Modificació del Plaespecial del patrimoni arquitectònic de la ciutat de

Barcelona en l’àmbit del Districte de Ciutat Vella,d’iniciativa municipal, als efectes d’incloure en el ma-teix l’edifici situat al carrer de Riudarenes, núm. 5-7,amb nivell de protecció C.

7. Informar favorablement, amb els vots a favordels consellers de l’equip de govern i del Partit Popu-lar i l’abstenció dels consellers de CiU la proposta defer l’equipament per l’Escola Bressol al carrer d’enCarabassa.

8. Informar favorablement, amb els vots a favordels consellers de l’equip de govern i del Partit Popu-lar, i l’abstenció dels consellers de CiU, el Pla de Mi-llora Urbana per a l’ordenació de les finques situadesal carrer dels Consellers, núm. 2 i 2b.

9. Informar favorablement i per unanimitat, el PlaEspecial Urbanístic per al equipament situat al carrerNou de la Rambla, núm. 82-88 (Conservatori del Li-ceu).

10. Rebutjar, amb els vots en contra dels conse-llers de l’equip de govern, l’abstenció dels consellersdel PP i el vot favorable dels consellers de CiU, laProposició presentada per aquest grup, en la que esdemana que es garanteixi l’accés a la informació, enles Comissions consultives de govern.

11. Aprovar, amb els vots a favor dels consellersdel PSC, l’abstenció dels consellers de ICV-EUiA, i elvot en contra dels consellers d’ERC, la proposiciópresentada pel Partit Popular demanant una dotacióespecial de la Guàrdia Urbana per tal de garantir labona convivència i el descans dels veïns en les zo-nes més conflictives.

CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE

Acords

Districte 1. Ciutat Vella

Districte 7. Horta-Guinardó

Acords de la sessió celebrada el dia 12 de juliolde 2005

A. Aprovar l’acta de la sessió del 3 de maig de 2005.

B. PART INFORMATIVA

Donar compte de la resolució de la regidora del

Districte del 6 de juny de 2005, de nomenament delSr. Manel Espadas i Murillo com a membre de la Co-missió de Govern del Districte en substitució del Sr.Toni Millet i Bastús.

Quedar assabentat de les resolucions incloses enel despatx d’ofici de la sessió.

Quedar assabentat de l’informe de la regidora delDistricte, sobre l’estat del Districte.


C. PART DECISÒRIA

Presidència

Constituir, de conformitat amb allò disposat a l’arti-cle 47 de les Normes reguladores del funcionamentdels Districtes, aprovades definitivament per acorddel Plenari del Consell Municipal del 28 de setembrede 2001, la Comissió de Seguiment de l’Àrea extraor-dinària de Rehabilitació Integral (AERI) del Carmel ientorns, i designació dels seus membres.

Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient

Ratificar l’acord adoptat per la Comissió de Governdel Districte en la seva sessió del 7 de juny de 2005,en virtut del qual s’emet en sentit favorable, i en ús dela delegació atorgada pel Consell del Districte el 30de setembre de 2003, l’informe preceptiu previst al’article 23.2.f) de la Carta de Barcelona respecte lamodificació puntual del PERI del Carmel en l’àmbit del’Actuació E-1 i concreció del tipus d’equipament i or-denació volumètrica al passatge de Capdevila, núm.8-14 i carrer de Grífols, núm. 10.

Ratificar l’acord adoptat per la Comissió de Governdel Districte en la seva sessió del 7 de juny de 2005,en virtut del qual s’emet en sentit favorable, i en ús dela delegació atorgada pel Consell del Districte el 30de setembre de 2003, l’informe preceptiu previst al’article 23.2.f) de la Carta de Barcelona respecte elPla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a lamodificació de les condicions d’edificació i usos del’equipament situat al carrer de Feliu i Codina , canto-nada amb el carrer d’Eduard Toda.

Ratificar l’acord adoptat per la Comissió de Governdel Districte en la seva sessió del 7 de juny de 2005,en virtut del qual s’emet en sentit favorable, i en ús dela delegació atorgada pel Consell del Districte el 30

de setembre de 2003, l’informe preceptiu previst al’article 23.2.f) de la Carta de Barcelona respecte elPla Especial Urbanístic per a la definició de l’ús i lescondicions d’edificació de l’equipament situat al car-rer de l’Arquitecte Moragas núm. 5 i de JorgeManrique núm. 30.

Ratificar l’acord adoptat per la Comissió de Governdel Districte en la seva sessió del 7 de juny de 2005,en virtut del qual s’emet en sentit favorable, i en ús dela delegació atorgada pel Consell del Districte el 30de setembre de 2003, l’informe preceptiu previst al’article 23.2.f) de la Carta de Barcelona respecte elPla Especial Urbanístic i de Millora Urbana per a l’or-denació d’un casal per a la gent gran al carrer de laMarina cantonada amb el carrer de Taxdirt.

Revisar la senyalització de la carretera del Carmel,l’estudi d’implantació de bandes rugoses o similars ila revisió de la ubicació de les parades d’autobúscombinada amb els passos de vianants.

Moció

“El Consell Plenari del Districte d’Horta-Guinardódemana a la Generalitat de Catalunya que estudiï lapossibilitat de catalogar la Masia de Can Fargas ambla categoria A com una fórmula de reconeixement delvalor patrimonial d’aquest espai i per tal d’ajudar agarantir la seva plena conservació.”

Declaració institucional

“1. Posar a disposició la Sala de Plens del Districtei tots els recursos humans i mitjans tècnics necessa-ris per tal que els ciutadans i ciutadanes del Districteindependentment de la seva orientació sexual, pu-guin exercir el seu dret legítim al matrimoni.

2. Fer públics aquests acords.”


COMISSIONS DEL CONSELLMUNICIPAL

Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social

Acta de la sessió celebrada el dia 7 de juny de2005 i aprovada el dia 5 de juliol de 2005

A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 7 de juny de 2005, s’hi reuneix la Comis-sió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota lapresidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda.Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: RicardJosep Gomà i Carmona, Marina Subirats i Martori,Pere Alcober i Solanas, Pilar Vallugera i Balañà, Xa-vier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i Sanglas, Joa-quim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot,Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas,M. Caridad Mejías i Sánchez i Xavier Basso i Rovi-ralta, assistits pel secretari general de la Corporació,Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi són presents la Sra. Carme Turró iVicens i el Sr. Rafael de Cáceres i Zurita.

Excusen la seva absència les Imes. Sres.: NúriaCarrera i Comes i Immaculada Moraleda i Pérez.

S’obre la sessió a les deu hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anteriorS’aprova.

La Sra. Mejías planteja com a qüestió tècnica, laconveniència que l’Ajuntament es doti d’un sistemade transcripció literal de les intervencions que es fana les Comissions i al Plenari del Consell Municipalperquè no considera bo estar sotmès a la interpreta-ció del que es diu en algunes Comissions, en lesquals, ella mateixa i altres companys, han manifestatno sentir-se representats. Demana que el presidentde la Comissió, com a portaveu del govern, impulsiaquesta proposta.

El Sr. Mascarell respon que estudiarà la proposta.El Sr. Forn reclama que tal com es va manifestar

en una passada Comissió se li faci arribar informaciósobre el servei d’atenció domiciliària; demana majordiligència en fer efectiu el que s’acorda en les Comis-sions ja que en aquest cas han passat més de dosmesos.

El Sr. Gomà respon que una part de la informacióha estat tramesa i la resta se li farà arribar amb lamàxima diligència.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comunica la resolució se-güent:

1. Sector de Serveis Personals

De la gerent municipal, de data 12 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte de gestió del centreresidencial masia Can Planas, per als exercicis 2005-2006, i per un import d’1.268.115,66 euros.

b) Mesures de governc) Informes

A la Comissió:

1. Nou Consell Escolar Municipal de Barcelona.La Sra. Subirats explica que d’acord amb la Carta

Municipal i com a conseqüència de la constitució delConsorci d’Educació calia canviar algunes de les ca-racterístiques del Consell Escolar Municipal de Bar-celona. Les diferències respecte a l’anterior Consellafecten les competències, la representació i la com-posició.

La Sra. Turró explica que el Consell emana de laCarta Municipal i per dotar-lo de les característiquesque la Carta li atorga ha estat necessari que la Llei7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i adminis-tratives modifiqués l’articulat de la Llei 25/1985 delsConsells Escolars establint que al Consell Escolar dela ciutat de Barcelona, atesa la seva singularitat, li ésaplicable el règim establert per als consells escolarsterritorials. La nova Composició del Consell està fixa-da pel Decret 20/2005, de 8 de febrer. La Presidèn-cia, tal com fixa la Carta Municipal, correspon a l’al-calde i a les dues vicepresidències, corresponent unaa l’Ajuntament i l’altra al Departament d’Educació. Larepresentació de la Generalitat és paritària i la repre-sentació de les entitats (fins a 12) s’ha pactat entre


les dues administracions, i pel que fa a la resta demembres del Consell es mantenen les característi-ques de l’anterior. El procés electiu ja s’ha fet i el pro-per dia 13 es constituirà el Consell que tindrà les fun-cions que ja li corresponia com a Consell municipal, amés, com a Consell territorial serà membre del Con-sell escolar de Catalunya i, atès que els Estatuts delConsorci així ho contemplen, es podrà pronunciar so-bre les matèries que el Consorci demani.

El Sr. Ciurana es congratula per la nova composi-ció del Consell. Vol fer una observació respecte alseu funcionament perquè si es repassen els temesen els quals el Consell ha de ser consultat s’observaque la teoria va per un costat i la pràctica per l’altre.Es pregunta, per exemple, si el Consell ha estat infor-mat prèviament del canvi de sistema de les escolesbressol o els successius convenis signats amb el De-partament d’Ensenyament respecte a la construcciód’escoles bressol, pensa que no, tot i que la normati-va estableix que ha de ser consultat lamenta que elConsell només sigui informat a posteriori.

La Sra. Mejías no vol fer cap comentari respecte al’adaptació normativa perquè considera que és unprocés lògic. Pel que fa a les competències del Con-sell, es parla que és un òrgan de participació i de con-sulta que, a partir d’ara, incorporarà competènciesd’àmbit territorial i tindrà representació en el consellEscolar de Catalunya, en aquest sentit, troba a faltarque quan es prenen determinades decisions no esconsulti, però en l’informe es diu clarament que és unòrgan de participació i consulta de la Comunitat edu-cativa de Barcelona en la programació general del’ensenyament no universitari. Pensa que la novacomposició el converteix en un òrgan excessivamentgran i sobredimensionat fet que limita la sevaoperativitat. Considera que els alumnes de formacióprofessional ja tenen la seva representació a travesdel Consell escolar de la Formació professional i en-tén que la seva incorporació en aquest Consell no tésentit. Insisteix que és un òrgan poc operatiu i sobre-dimensionat. També vol comentar l’afirmació que esfa en la documentació repartida respecte al ConsellEscolar municipal quan s’afirma que la implicaciócada vegada més gran dels agents educatius socialsi culturals en l’ensenyament fan imprescindible la pre-sència d’entitats i de les Universitats en un òrgan deconsulta. El seu Grup considera que hi ha entitatsque són sobreres i que les Universitats tampoc hauri-en d’estar incorporades a aquest Consell, però la rea-litat és que la implicació a què es fa referència en l’in-forme no és real ja que l’índex de participació enl’elecció de representants entre el 20% i el 30 % ésmolt baixa.

La Sra. Subirats no coincideix amb la valoració fetadel funcionament del Consell Escolar Municipal. ElsConsells escolars efectivament són òrgans de partici-pació que poden tenir certes dificultats de funciona-ment perquè requereixen una implicació voluntària deles persones i les famílies i una feina a afegir. El graude participació en el funcionament del Consell Esco-lar de Barcelona és molt alt i pel que fa a la seva am-plitud, puntualitza que funciona mitjançant Comissi-ons de treball amb participació elevada i amb granresponsabilitat per part dels seus membres, li semblainjust el judici expressat perquè el Consell pot ser po-sat com a exemple de bon funcionament. Pel que fa al’amplitud no s’ha acceptat que tingués una composi-

ció semblant a la de la resta de Consells territorialsque representen no una ciutat sinó zones més àmpli-es del territori, en el cas de Barcelona ja l’antic Con-sell escolar tenia una presència important d’entitatsculturals que han tingut un pes extraordinari en la pe-dagogia del país i de l’evolució educativa, les univer-sitats, els col·legis professionals i altres organismesque tenen la seu a Barcelona i era important queparticipessin en el Consell. Pensa que té sentit lacomposició actual, que la forma d’organitzar-se és enComissions i que el funcionament és modèlic. Pun-tualitza que en el Consell s’ha informat no solamentdel funcionament de les escoles bressol, sinó de to-tes les decisions importants.

El Sr. Ciurana insisteix que si la Sra. Subirats re-passa les actes del Consell Escolar Municipal com-provi en quin moment ha estat consultat, per exem-ple, sobre el tema del catering de les escoles bressol,el canvi de model d’aquestes escoles, sobre el con-tingut dels convenis signats amb el Departamentd’Ensenyament en relació a les escoles bressol, ambels treballs preliminars sobre el mapa escolar, li de-mana que expliqui en quina sessió del Consell Muni-cipal consta en acta que s’hagin tractat aquests te-mes com a consulta prèvia, si la regidora li assenyalal’acta en què consti, ell no té cap inconvenient a ad-metre que s’ha equivocat.

La Sra. Mejías, manifesta que, atès que els regi-dors de l’oposició no participen en les Comissions delConsell Escolar, no saben el que s’hi debat, però res-pecte la composició del Consell insisteix en què estàsobredimensionat i creu que la Sra. Subirats, tot i nodir-ho en públic, en privat deu compartir aquest puntde vista. Entén que en una administració educativacom la municipal que té unes competències de gestiódirectes sobre centres de primària i de secundària noté sentit la presència de representants universitaris imenys la de representants del Foment del Treball, dePIMEC-SEFES o d’altres organitzacions que res te-nen a veure amb el món educatiu i, en canvi, no hiestan representades altres organitzacions interessa-des a participar.

La Sra. Subirats respon que la Sra. Mejías ha ex-pressat la seva opinió i que el PP no és favorable alsConsells Escolars, i que en el moment que va poderva intentar minimitzar la seva importància. El que s’havolgut és que tinguin una representació àmplia i pun-tualitza que en el Consell escolar estatal, per exem-ple, també hi participen els representants de les Pa-tronals.

La Sra. Mejías no pot acceptar que es digui que elseu partit no és favorable als Consells escolars, elque ells van fer va ser donar un altre format i organit-zació a aquests Consells.

La Sra. Subirats insisteix que els van minimitzar.Es dóna per tractat.2. Programa municipal per a les famílies 2002-

2004. Balanç d’actuació.El Sr. Gomà explica que el document de balanç del

programa de famílies 2002-2004 té un primer un blocque ressenya la principal evolució social de les famíli-es a Barcelona destacant el lleuger repuntament dela taxa de fecunditat, la persistent desigualtat de gè-nere pel que fa a tasques “cuidadores” i de criançadels infants, la creixent diversificació dels tipus de nu-clis familiars i el pes rellevant de la monoparentalitaten les famílies de pocs recursos. La part principal del


balanç mostra l’evolució del conjunt de serveis perso-nals de l’Ajuntament que tenen una clara dimensió fa-miliar. S’ha intentat fer una lectura on el conjunt delsserveis personals de dimensió familiar estigui presenten el text, però defugint una interpretació extensiva.La informació s’organitza en base a les quatre líniesestratègiques del Pla: la primera, relativa al coneixe-ment i reconeixement de la diversitat de famílies, des-taca la tasca continuada d’elaboració de recerquesper part de l’Institut Infància i Món Urbà i pel que fa alreconeixement de la diversitat de famílies les dadesdel Registre municipal d’Unions civils amb un incre-ment sostingut de sol·licituds i un augment considera-ble del percentatge de parelles homosexuals i de sol-licitants provinents de la immigració. Fa menció a latasca del grup de treball de Famílies en el marc delConsell Municipal de Benestar Social que al llargd’aquest curs estudia de manera monogràfica el temade la diversitat de famílies i finalment el servei de me-diació intercultural que ha esdevingut una eina moltrellevant per al reconeixement i el suport a les famíli-es nouvingudes amb diversitat d’orígens ètnics i cul-turals ateses a la xarxa d’atenció social primària amb975 intervencions al llarg de l’any 2004. De la segonalínia estratègica que té a veure amb l’autonomia i laintegració a l’entorn de totes les famílies de Barcelo-na, destaca com a primer objectiu el suport a l’eman-cipació i a la creació de nous nuclis familiars en lesdues dimensions principals d’habitatge i ocupació, pelque fa a l’habitatge l’increment de l’oferta d’habitatgede lloguer en el programa del 10hj amb 1.800 habitat-ges disponibles i pel que fa a l’ocupació el desenvolu-pament del Pla Jove Formació Ocupació i tot el con-junt de dispositius d’inserció laboral de joves ambdiscapacitat. En aquesta mateixa línia estratègica,posa de relleu el suport a les famílies “cuidadores”amb l’increment de les estades de respir que hanpassat de 162 a 309 entre el 2002 i el 2004, o bé elsserveis municipals que complementen les tasques fa-miliars de “cuidadors” com per exemple la creació de70 places municipals directes de Centre de dia o elsuport a les entitats de famílies “cuidadores” desta-cant el conjunt de subvencions i de convenis amb en-titats de familiars amb malalties neurodegenerativesque suporten una forta càrrega social. Un altre objec-tiu en la mateixa línia és el conjunt de serveis de su-port a situacions de crisi familiar i les accions contrala vulnerabilitat i risc d’exclusió familiar, aquí destacael nombre de famílies monoparentals en el programade rendes mínimes d’inserció, on el 30% de lesfamílies perceptores són monoparentals, i el 10%d’aquestes famílies, a més, estan en el programa derendes mínimes d’inserció. Destaca, també, l’incre-ment dels contractes de lloguer signats en el marc delPla de suport per l’accés a l’habitatge que beneficiaaquelles famílies que en un moment puntual s’hantrobat en un risc de desnonament, dels 97 contractesde l’any 2002 s’ha passat a 205 l’any 2004. Final-ment, en aquesta mateixa línia s’aborden les situaci-ons de violència en els grups familiars tant pel que faa la violència de gènere, com les situacions de mal-tractament de les persones grans, durant l’any 2003es va fer l’anàlisi de la situació i al llarg del 2004 esvan elaborar les eines de detecció i els protocols d’in-tervenció per fer front a aquestes possibles situacionsde maltractament en la gent gran. De la tercera líniaestratègica que té a veure amb el suport a les famíli-

es amb les seves tasques de socialització i de crian-ça dels fills i filles, destaca l’ampliació dels recursoseducatius de petita infància amb l’increment de laXarxa d’escoles bressol municipal, amb 1.000 placesen el període 2001-2004 i les 1.200 noves ja acorda-des, el conjunt de recursos de suport a les habilitatsparentals i els serveis socioeducatius complementarisa la Xarxa escolar, els espais familiars, el programaja tenim un fill, el conjunt de casals i ludoteques muni-cipals o bé les activitats de vacances, l’any 2004 alvoltant de 51.000 infants i més de 30.000 unitats fa-miliars a Barcelona es van incorporar en aquest con-junt de recursos i, finalment, tot el que són els serveisde suport a les famílies més vulnerables i per tant deprevenció i d’atenció a la infància en situació d’alt riscsocial, aquí destaca l’enfortiment dels equips d’aten-ció a la infància i a l’adolescència i puntualitza queBarcelona és l’única ciutat del país que té la compe-tència delegada de la Direcció General d’Atenció a lainfància de la Generalitat, en el període de vigènciadel programa s’ha passat de 45 a 50 professionalsamb 11 equips en el conjunt de la ciutat que durant el2004 han atès a 3.086 menors. De la quarta línia es-tratègica del programa que fa referència a les estratè-gies de conciliació familiar, destaca aquí, a talld’exemple, l’aplicació extensiva que s’ha fet a l’Ajun-tament de la Llei de conciliació del personal de lesadministracions públiques, la incorporació de l’agen-da de la conciliació al Pacte local per a l’ocupació, elsPlans d’igualtat a les empreses de la ciutat i finalmentla posada en marxa de 6 bancs del temps a 5 Distric-tes de la ciutat. Finalment, explica que el text presen-tat acaba amb una síntesi i l’evolució percentual delselements que ha anat ressenyant.

El Sr. Forn manifesta que el seu grup no és tan op-timista com el Sr. Gomà i pensa que el Pla ha estatun fracàs. Recorda que quan es va aprovar al finaldel passat mandat ja van denunciar que era poc am-biciós, però, a més, ara es demostra que ni tan solss’ha complert. Considera absolutament parcial l’infor-me presentat perquè s’han obviat moltes dades, elPla està conformat per un refregit d’accions senseobjectius clars i sense recursos econòmics. Més quellegir l’informe d’avaluació caldria referir-se als plante-jaments del govern municipal que fixaven 17 objec-tius i 83 mesures i accions, manca una avaluació me-sura per mesura. Explica que per rebatre moltes deles afirmacions del regidor utilitzarà informació delpropi Ajuntament i puntualitza que molts dels objec-tius proposats i que ara es donen com a assolits nos’han complert. En relació al 10hj es parla de 1.793pisos, però recorda que aquests són els que es vanrifar a finals del mandat passat amb un sorteigmediàtic, però es pregunta quants d’aquests pisosestan ocupats i quin retard acumulen. Pel que fa alsserveis d’atenció domiciliària, recorda que el 2003 esvan atendre 4.275 llars (un 14 % menys de les previs-tes al PAM) pel que fa als serveis de teleassistènciael PAM 2000-2003 preveia 5.000 usuaris i en el 2004només s’ha assolit la xifra de 4.294 llars ateses; pelque fa a l’arranjament d’habitatges l’any 2001 s’arran-javen 340 habitatges i el 2003, 243, per tant un hi haun decrement de 97 habitatges; els menjars a domicilitenen un decrement de 98 serveis entre el 2000 i el2003; els serveis de bugaderia i de parament de lallar, un decrement de 3 i 9 serveis respectivament en-tre els anys 2001 a 2003 etc. Considera que aques-


tes dades, que no consten en l’informe, però aparei-xen en la web de l’Ajuntament, mostren el poc com-pliment dels objectius marcats. Recorda que el Plad’equipaments per a la gent gran 2001-2003 és un al-tre pla no acabat que preveia 5 actuacions d’habitat-ges tutelats i que l’any 2006 encara hi ha 3 d’aques-tes actuacions que no són operatives, el programaviure i conviure, al que el regidor s’ha referit com ungran èxit, té unes xifres baixíssimes. Pel que fa alsserveis d’atenció a persones amb disminució, puntua-litza que l’any 2002 es van atendre 3.154 persones iel 2003 només 2.828. Quant a la inserció laboral re-corda que el seu grup ha fet diverses preguntes enrelació a quantes persones ha contractat el mateixAjuntament a través de les clàusules socials i no haobtingut resposta. En relació a la línia estratègica trespel que fa a donar resposta a les necessitats de lesfamílies en les seves tasques de criança, les estadesde vacances d’infants i adolescents van tenir 49.000participants l’any 2002 i el 2003 només 40.000; lesbeques l’any 2002 van ser 3.000 i l’any 2003 només2.023; les activitats de dinamització infantil van asso-lir l’any 2002 130.000 participants i l’any 2003 només57.000. Amb aquestes dades no entén com es potdonar resposta a les necessitats de les famílies i in-sisteix que la imatge donada en l’informe no és la reali que es contradiu amb el que va dir la Sra. Carreraquan el va presentar afirmant que el tema de la famí-lia és un capital, no dels projectes conservadors, sinóde l’esquerra i de la socialdemocràcia.

La Sra. Esteller pensa que el programa de famíliaque avui presenta el Sr. Gomà va néixer viciat perquèes va aprovar a sis mesos de les eleccions munici-pals, i es va fer un calaix de sastre amb les matèriesreferents a la família, es va voler presentar un conjuntde mesures, moltes de caràcter social i assistencial, ino es va apostar per un programa integral de recolza-ment a la família. Considera que cal diferenciar el queés política social del que són polítiques de suport i derecolzament a les famílies per compensar-les en fun-ció de les càrregues que suporten, hi ha hagut un re-coneixement dels diversos tipus d’estructures famili-ars però no s’ha donat una resposta integral desuport a les famílies. Recorda que cada vegada quees presenta un Pla s’incorporen les mateixes mesu-res i insisteix en la necessitat de diferenciar el quesón polítiques familiars del que són polítiques socials.Pel que fa a la valoració del Pla, recorda que el 13 dejuliol de 2004 van demanar la seva valoració però,com que en el moment de la seva aprovació no esvan introduir indicadors, ara hi ha dificultats per ava-luar-lo. El Pla contenia 83 mesures i accions i incor-porava una sèrie d’actuacions que ara no es recullen,només s’avaluen 23 accions i pensa que no s’hancomplert la resta de mesures no avaluades. Creu quel’informe és incomplet i les explicacions donades nocoincideixen del tot amb l’objectiu a assolir. No vol re-petir el que acaba de manifestar el Sr. Forn, però sique vol deixar constància que algunes de les mesu-res que s’avaluen amb un increment del 112%, el90% o el 50% tenien un punt de partida inicialmentmolt baix i no s’expliquen disminucions com, perexemple, la del 8,5% dels infants atesos en els Eaia,o el 6,7% del programa de rendes mínimes d’inserció,un 0,1% dels expedients familiars atesos o la dismi-nució d’un 6% d’èxit en el programa la formació il’ocupació i d’un 8% d’èxit en els programes d’inser-

ció laboral per disminuïts. Hi ha qüestions de lesquals no es diu res, com, per exemple, del catàleg deserveis adreçats a les famílies o de les campanyesde difusió de drets de les persones per combatre totamena de discriminació en l’àmbit familiar. D’altra ban-da, el programa 10hj tenia un objectiu inicial de 1.793habitatges, però l’any 2004 només 751 habitatges es-taven finalitzats. No es donen dades del programa decreació de microempreses i l’increment dels progra-mes d’assessorament a les famílies han tingut un in-crement menor al de la mitjana. Puntualitza que enrelació a l’atenció domiciliària i la teleassistència elscompliments estan molt per sota dels objectius esta-blerts i les dades són contradictòries, les estadestemporals dels centres respir són molt insuficients pera les necessitats i els assessoraments per famílies ensituació de crisi han baixat un 0,1%; respecte l’arran-jament d’habitatges no es diu res, i tampoc respecteels casals de gent gran; pel que fa al programa sobremaltractaments a la gent gran s’ha fet un programapilot i, en aquest moment, s’hauria d’estar en disposi-ció d’estendre’l. Respecte a les escoles bressol i a to-tes les mesures per conciliar la vida familiar i la labo-ral considera que el que s’ha fet és insuficient.

El Sr. Gomà fa dos tipus de consideracions: una deles quals té a veure amb expressions utilitzades pelsregidors com ara considerar el programa com un ca-laix de sastre, o un refregit d’accions. Entén que siguilegítim tenir diferents models de polítiques de família,però en tot cas entén que el programa de famílies,del que ara es presenta el balanç, és un programaben estructurat, amb línies d’acció, amb objectius isobre la base d’aquesta estructura s’ha pogut avaluari dissenyar el balanç. Es pot estar d’acord o no res-pecte al que es planteja, però insisteix que hi ha undocument i una política articulada pel que fa a les se-ves línies d’acció i objectius, Puntualitza que un docu-ment de balanç no ha de ser una memòria exhaustivade totes i cadascuna de les accions previstes que jaconsten en cada una de les memòries anuals decada servei, el document de balanç ha de ser global,subratllant allò que es considera més important peròtambé ha de ser un document fàcilment manejable iamb un cert escalat entre el que és més rellevant iprioritari i aquelles altres dades que estan disponiblesen les memòries dels serveis municipals. Pel que fa ales consideracions de xifres, el Sr. Forn ha presentatun panorama absolutament negatiu i pensa que algu-nes de les dades que el regidor ha donat contenenerrors interpretatius com, per exemple, en les dadesdel servei d’atenció domiciliària, i pel que fa als ser-veis complementaris (arranjaments, àpats, neteges,etc.) explica que en la mesura en què s’han integraten el nou contracte d’atenció domiciliària, la forma decomptabilitzar és diferent perquè aquests serveis hanquedat integrats en el contracte de ciutat i nomésaquells que encara no estan incorporats al contractesón els que es comptabilitzen. La xifra global delsserveis complementaris s’ha incrementat de formaconsiderable any rere any. Pel que fa als habitatgestutelats, hi ha hagut un canvi conceptual important,s’ha passat d’aquest concepte al d’habitatge amb ser-vei, i des de l’any 2003 al 2005 s’han posat en funcio-nament 355 habitatges a la ciutat i a finals del 2005 hihaurà 602 habitatges en funcionament. Recorda queaquest és un programa fonamental que l’Ajuntamentexerceix a partir de la seva voluntat política sense te-


nir competències normativament establertes. D’altrabanda, hi ha la valoració d’alguns indicadors amb elsque, segurament, estan en desacord perquè alguns,si creixessin, seria preocupant, per exemple el creixe-ment del conjunt de menors atesos en els centres deserveis socials o en els Eaias; aquí el que cal es feli-citar-se per que tenint uns equips d’atenció a la infàn-cia i uns centres de serveis socials progressivamentenfortits per tractar aquestes situacions de risc elnombre de menors i famílies ateses té un comporta-ment relativament estable, fet que indica que no hi haun creixement preocupant d’aquestes situacions d’altrisc a la ciutat i que els casos que hi són tenen els re-cursos necessaris per poder ser atesos. Altres xifresamb les que també està en desacord, és el que hanqualificat d’evolució menor del programa viure i con-viure, puntualitza que s’ha passat de 84 a 125 convi-vències entre els anys 2001-2004, cosa que significaun augment d’un 50% d’un programa del qual, quemés enllà de la quantitat de les convivències, importala seva qualitat. Reafirma que, en conjunt, les xifresdel programa de famílies presenten una evolució po-sitiva i dóna compliment als objectius marcats, mal-grat que evidentment continua havent problemes so-cials derivats de les situacions de risc que viuen,avui, famílies a la ciutat de Barcelona i, per tant, desde l’Ajuntament hi ha el compromís de seguir afron-tant el repte de generar una bona Xarxa de suports ales famílies de la ciutat.

El Sr. Forn està d’acord que hi ha models diferentsde polítiques de família, però la realitat és que l’equipde govern s’ha plantejat uns objectius que, tot i serpoc ambiciosos, no s’han assolit. No hi ha errors d’in-terpretació en el que ha assenyalat referent a l’aten-ció domiciliària. Considera que el regidor, a partird’ara, pot parlar del nou model integrat, però el queara s’avalua és un programa que va del 2002 al 2004i en aquells moments encara no estava en funciona-ment el nou model i per tant és certa la disminuciódels serveis prestats, i el mateix succeeix amb els ha-bitatges tutelats. Tot el que ha citat mostra que no hiha una veritable prioritat en determinades polítiquessocials i concretament en les de família. Pensa queels informes d’avaluació han de ser exhaustius iavança que anirà fent preguntes concretes per serrespostes per escrit a fi de conèixer la situació i elgrau de compliment de moltes de les accions que nos’han avaluat.

La Sra. Esteller insisteix que el programa va néixerviciat i que el resultat que avui es presenta no dónacompliment al que havia de ser-ne un seguiment.Puntualitza que en l’avaluació d’un pla, si es fa bé,els indicadors s’incorporen al moment d’elaborar elprograma i en aquest sentit es queixa que de les 83mesures només se n’avaluen 23. A més, consideraque la informació donada és molt parcial, hi ha po-ques dades de l’any 2003 i, pràcticament, cap del2004. Entén que les dades no s’interpreten, són lesque són i si hi ha una disminució d’atenció sobre ungrup com els infants en situació de risc, aquest és unfet objectiu que no admet interpretació. Mes enllà demodels, el seu Grup pensa que no s’ha de fer unapolítica només assistencial, sinó que cal una políticaintegral que doni resposta a les famílies.

El Sr. Gomà pensa que les intervencions han estatreiteratives però vol comentar, en relació als infantsen situació de risc, que hi ha tot un conjunt de dispo-

sitius d’atenció a la infància que va més enllà delsEaias i que tenen a veure amb el funcionament delscentres oberts, amb el programa de menors no acom-panyats, etc., que no s’han incorporat en el balançdel Pla de famílies precisament per ser molt escrupo-losos en parlar de polítiques de família i no voler situ-ar en aquest àmbit el conjunt dels serveis personalsde l’Ajuntament.

Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacionsb) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

3. Aprovar inicialment el Projecte d’obres de refor-ma de l’edifici del Mercat del Born per al Centre Cul-tural del Born. Sotmetre’l a informació pública per untermini de trenta dies, i tenir-lo per aprovat definitiva-ment en cas que no s’hi formulin al·legacions.

El Sr. Mascarell explica que hi ha hagut, els darrersmesos, un procés de treball amb dues línies d’actua-ció: d’una banda, conservar el patrimoni (restes ar-queològiques i edifici) i donar ús en el conjunt del’equipament amb funcions de suport museogràfic ales restes arqueològiques i al mateix edifici i incorpo-rar usos que lliguin amb la dinàmica de l’entorn i elbarri. La Comissió de Govern ha estat informada delprocés i ha estat comunicat a tots els partits políticsmunicipals i presentat a la Comissió de qualitat a dife-rents associacions de veïns i col·lectius d’historiadorsarqueòlegs, arquitectes i a tots aquells col·lectius queen el moment de la substitució de la Biblioteca peraquest nou Centre van opinar. Avui es presenta aaprovació inicial el Projecte d’obres i ha demanat alSr. Cáceres que en faci una breu presentació.

El Sr. Cáceres manifesta que l’arquitecte del Bornno és ell, sinó el mateix Born, que durant 100 anys vaser mercat i que quan va deixar aquesta funció tot-hom es va imaginar que es podria dedicar a altres uti-litats, però ha estat 32 anys rebutjant iniciatives quela seva arquitectura no permetia i, en aquest procés,ha anat marcant les pautes del que es podia i del queno es podia fer. El Born va tenir iniciatives com la delFNAC que no va progressar però que va donar laclau de com es podia tractar l’interior de l’edifici, tam-bé la iniciativa de la Universitat Pompeu Fabra vamostrar les dificultats de fonamentació i finalment elProjecte de la Biblioteca va senyalar que el Born ésmolt delicat, no deixa de ser una nau industrial ambuna pell molt fina que s’ha de tractar en el cas de vo-ler posar un edifici en l’interior i també va fer palesa lanecessitat de tenir un edifici al costat que possibilitésaportar l’energia de la modernitat que el 1870 no vanecessitar. L’última sorpresa la va donar en mostrarel subsòl amb les restes arqueològiques que s’hi vantrobar. El que ells han fet ha estat interpretar i no mal-metre els 32 anys en que el Born ha marcat les pau-tes del que s’hi pot fer. En el nivell de carrer el que


s’intenta es aprofitar el missatge de la troballa, teninten compte el subsòl i el mateix mercat. Com a centrecultural, tindrà projecció de futur i en les naus lateralss’incorporaran uns altells que funcionaran amb unacerta autonomia del llegat històric, i on està previst unequipament per a exposicions i també d’activitats noprogramades atentes a les iniciatives de la població itambé una llibreria oberta al barri. Les 4 sales dels al-tells són flexibles i la gestió del mateix Born podrà va-riar d’acord amb les necessitats. Respecte a l’arqui-tectura, el Born ha marcat que no es pot trepitjar elterra ni es poden tocar les parets o el sostre i, ambaquestes limitacions no s’ha volgut fer l’arquitecturaperquè ja està feta. A continuació, mostrant transpa-rències de les diferents seccions, explica breument elprojecte on la nau central no es modifica, les ruïnesseran visibles i s’aprofiten els fonaments dels pilarsper crear un pòrtic que permet construir els altells ipenjar el que seria la planta 0, sense necessitat derecolzar-la sobre les ruïnes. A l’edifici del costat s’hicol·loquen tots els serveis de tecnologia que l’edificinecessita.

El Sr. Ciurana pensa que aquest ha estat un pro-cés massa llarg i considera que arriba tard perquèdes que es prengué la decisió de no fer-hi la Bibliote-ca ja han passat una colla d’anys. El que es presentaa la Comissió és el projecte inicial d’obres de refor-ma, però entén que també caldria aportar el projectemuseogràfic del Born perquè entén que són dues co-ses diferents i el que ara s’aprova és el projecte físicd’obres, i no el projecte sobre els continguts museís-tics que pensa que tindrà la seva tramitació indepen-dent i que es presentarà també a aquesta Comissió.Troba a faltar en l’expedient l’informe dels Serveis dePatrimoni de l’àrea d’Urbanisme i dels responsablesdel catàleg que manifestin que aquesta intervenció éscompatible amb la preservació. Manifesta l’acord bà-sic del seu Grup amb el projecte arquitectònic, peròvol tenir ocasió d’opinar sobre el projecte museogrà-fic, tot i que en principi, el plantejament els semblacorrecte tenen el dubte que no hi hagi una excessivadiversificació. Vol remarcar que tot i que aquest és unprocés llarg, s’ha fet sense concurs públic per quanti-es importants, tant l’adjudicació del projecte museo-gràfic com la del projecte arquitectònic, se sorprènque representants de les forces polítiques de l’equipde govern en el Parlament de Catalunya, en la recentComissió del Carmel donin lliçons de com s’ha decontractar. Avança el suport del seu Grup al projected’obres de reforma en el benentès que no donen su-port al projecte museogràfic.

La Sra. Esteller manifesta que el procés ha estatllarg i costós, pensa que el projecte d’obres és com-plex i ha de tenir en compte molts factors. Troba a fal-tar en l’expedient l’informe del Patrimoni. Sobre elcontingut museístic, entén que es presentarà un pro-jecte perquè entenen que en el Born cal tenir clar elque és la història de la ciutat amb un enllaç cap al fu-tur, però els preocupen els continguts i volen saber-ne el disseny definitiu. Avança l’abstenció del seugrup a la proposta i es reserven la possibilitat de pre-sentar al·legacions en el període d’informació pública.

El Sr. Mascarell, més enllà de les valoracions sub-jectives, expressa que el cert és que hi ha un projectedavant el que ningú manifesta contrarietat sinó dispo-sició. Des del punt de vista del Patrimoni, fa notar queha passat per la Comissió de patrimoni de la Genera-

litat, perquè és un bé declarat d’interès patrimonialper part del Govern i l’informe que s’incorporarà al’expedient sap que és positiu. Insisteix en què, talcom s’ha exposat el projecte, és molt curós amb elpatrimoni.

El procés d’adjudicació és absolutament legal i nos’ha fet per concurs perquè va semblar que el conei-xement que els arquitectes tenien de l’edifici atesa lafeina que havien fet en el projecte anterior era la mi-llor garantia de temps i de qualitat i, per aquest motiu,es van considerar les persones adients per fer, ate-ses les característiques del projecte, el que avui se’lsencomana. Pel que fa als continguts museístics, hihaurà ocasió de seguir-los comentant perquè aixís’ha fet fins ara i el que es vol és un projecte en quètothom s’hi pugui sentir còmode.

El Sr. Ciurana vol deixar constància que el regidorha justificat el no concurs per qüestió d’estalvi detemps i per l’especial coneixement que atribuïa als ar-quitectes. Agrairia que trametés aquests criteris alsrepresentants del seu partit que actuen en altres àm-bits. Més enllà de les bones paraules demana queper al projecte museogràfic, tal com es va acordar enuna sessió anterior d’aquesta Comissió, els cincgrups municipals participin en la seva elaboració.

La Sra. Esteller insisteix que el seu grup vol contri-buir a conformar els continguts i en aquest sentit vo-len participar en el seu disseny.

El Sr. Mascarell dóna per aprovat inicialment elProjecte i pensa que les obres es podran fer a un bonritme. Creu que compartiran el projecte museísticperò no participaran en la seva redacció perquè elsqui treballaran són els especialistes contractats perredactar-lo.

El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC,la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, elSr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Esteller expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:4. Convocar en el termini màxim d’un mes la co-

missió política que aborda el fenomen de la prostitu-ció amb la participació de tots els Grups municipals.

La Sra. Fandos formula la proposició i recorda queés el tercer cop que porten el tema a aquesta Comis-sió perquè tenen la sensació que no s’avança. Elpassat mes de setembre van presentar una proposi-ció amb la voluntat que en el si de l’Ajuntament escreés una Comissió interdepartamental per treballarels temes de la prostitució, fenomen que els preocu-pa molt, i que és un dels temes més importants i difí-cils de solucionar del segle XXI perquè representauna nova forma d’esclavatge. Aquella proposició vaser rebutjada perquè l’equip de govern va considerarque ja es treballava des de l’Ajuntament en aquestproblema. El 20 de gener van presentar una propostasimilar a l’anterior perquè CiU considerava que lesaccions que es feien des de l’Ajuntament no anavenen la línia que s’havia defensat en la Comissió i es vaacordar incorporar els Grups de l’oposició a la Comis-sió ja existent. Formula l’actual proposició, perquè en-cara no han estat convocats per la Comissió ni tenenconeixement del que s’està fent.


La Sra. Mejías avança el suport del seu grup a laproposició i creu necessari tenir un balanç del ques’està fent des de l’Ajuntament, i els interessa que laComissió no sigui només política, sinó que tingui uncaire mixt per poder contactar i escoltar les organitza-cions socials que des de la seva iniciativa pròpia tre-ballen en aquesta qüestió. Insisteix en què el tracta-ment del fenomen s’ha de fer des d’un vessanttransversal.

El Sr. Mascarell considera que la preocupació i laseriositat del problema és compartit per tots elsGrups i manifesta que durant tots aquests mesos,l’Ajuntament ha treballat en aquest assumpte. Accep-ta la proposició i manifesta que es convocarà la Co-missió.

El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC,la Sra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, elSr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, laSra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Mejías expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

Del Grup Municipal PP:5. 1. Reivindicar la literatura plural de Catalunya,

escrita en català i en castellà, com element enriqui-dors, defugint d’actituds excloents. 2. Instar al Governde la Generalitat de Catalunya per tal que en l’edicióde l’any 2007 de la Fira del Llibre de Frankfurt es ga-ranteixi una mostra de la nostra cultura i literatura plu-ral.

La Sra. Esteller formula la proposició i consideraque és important fer-ho des de Barcelona, que té unallarga tradició històrica com a capital editorial tant enllengua catalana com en llengua castellana. Recordaque la indústria editorial a Barcelona és la primera in-dústria cultural de la ciutat que es manté com la grancapital de les llengües catalana i castellana i pensaque és important fer-ho l’any 2005, que és l’any delllibre i la lectura que té com un dels seus objectiusbàsics la consolidació de Barcelona com a una capi-tal internacional del llibre. Creu que cal destacar laimportància dels llibres que s’escriuen i editen aCatalunya independentment de la llengua en què esfaci, perquè evidentment es comparteixen dues llen-gües oficials i pensa que la realitat actual és que lesdues conviuen en plena llibertat i són utilitzades indis-tintament sense cap tipus de problema. Quan es par-la de cultura i de literatura catalana es manifesta unacerta ambigüitat conceptual perquè en funció del cri-teri que s’utilitzi poden integrar-se o no les dues llen-gües. Creu que el que cal és no excloure en la Firadel Llibre de Frankfurt la possibilitat que hi hagin es-criptors reconeguts que també escriuen en llenguacastellana a Catalunya i que això es vegi com unexemple de normalitat i coexistència.

El Sr. Ciurana considera que la regidora fa unes ar-gumentacions fantàstiques perquè basant-se en elseu esquema resulta que quan Robert Graves escri-via “Jo Claudi” des de Mallorca feia literatura catala-na, o que Miguel Hernández, poeta alacantí d’expres-sió castellana, forma part també de la literaturacatalana, o que un escriptor de Perpinyà que escriguien francès també en forma part. Els arguments calque siguin sòlids i solvents i no oportunistes. Puntua-litza que Frankfurt és una fira d’editors i, per tant, nin-gú priva les editorials de portar els escriptors que vul-guin, tant si escriuen en català, aranès, castellà,francès o anglès. El que es discuteix és la represen-tació institucional de l’estand que probablement tindrà

el govern de Catalunya i és evident que si es convidaa Catalunya el lògic és que es convidin els autors deliteratura catalana que, d’altra banda, són els quemalauradament necessiten més capacitat de projec-ció internacional. Li sobta que el govern de la Gene-ralitat, que es diu catalanista, no hagi tingut claraquest fet des del principi. No entén com la regidorapot parlar d’actituds excloents quan des de l’InstitutCervantes s’ha menystingut constantment la literaturacatalana en la seva projecció exterior o quan des dela “Biblioteca Nacional” encara segueixen separant elcatalà del valencià, i quan des del país valencià elPartit Popular ha tingut actituds de secessionisme lin-güístic constants i brutals. Una anàlisi tranquil·la de larealitat ve a dir que la literatura castellana, s’escriguides d’on s’escrigui, té els seus camins de promoció ique si cal fonamentar alguna cosa és precisament laliteratura catalana. Finalitza dient que, fa poc, un es-criptor d’aquests que la regidora diu que representenla literatura catalana (una persona que escriu en cas-tellà des de Barcelona i que fins i tot l’Ajuntament dela ciutat li ha dedicat una biblioteca) va fer unes de-claracions en què deia que anar a Frankfurt amb es-criptors catalans li produïa urticària. Pensa que cal-dria mirar de quin costat estan les actituds excloents.Espera que aquesta proposició motivi la presentaciód’una mesura de govern en el proper Plenari del Con-sell Municipal en que l’Ajuntament demani explícita-ment al Govern de la Generalitat que en l’estand insti-tucional els autors a promocionar siguin aquells queescriuen en català.

El Sr. Mascarell vol sortir del combat de les exclusi-ons i recorda que l’equip de govern al llarg d’aquestany en el si de l’any del Llibre ja ha posat de relleucom es reivindiquen totes les literatures i totes lesmaneres d’expressar-se, i pensa que cal continuaramb aquest tipus de lògica. Insisteix que hi ha unaresolució del Parlament de Catalunya, que és a laque cal remetre’s, i així ho fan els partits de l’equip degovern municipal. La resolució marca el context delque ha d’acabar succeint a Frankfurt i recorda que ésla Conselleria de Cultura juntament amb els editorsels que han de tancar un acord per determinar de qui-na manera són presents la literatura i els autors cata-lans i la conveniència de presentar d’una manera cor-recta altra literatura que es pugui fer a Catalunya.Pensa que el que cal es donar suport explícit a la re-solució del Parlament i per tant l’equip de govern nodonarà suport a la proposició aquí presentada.

La Sra. Esteller puntualitza, òbviament, que es re-feria a l’estand institucional que serà present a laFira, però que parlava dels escriptors que treballen aCatalunya, que són catalans i escriuen en castellà, ino admet les comparacions que ha fet el Sr. Ciuranaque són totalment desorbitades. Recorda al regidorque el govern del Partit Popular va impulsar l’InstitutRamon Llull amb voluntat integradora. Diu queCatalunya és Espanya i els escriptors es poden ex-pressar en català i en castellà. Insisteix que cal conci-liar i sumar i, per aquest motiu, ha presentat la propo-sició.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC,el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Gomà expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr.Ciurana expressa el vot contrari de CIU i la Sra.Esteller expressa el vot favorable del PP. Es re-butja.


c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal PP:6. Es realitzi, en el marc d’aquesta Comissió, una

valoració del funcionament i dels resultats del Proto-col d’actuació entorn dels centres escolars, que s’haposat en marxa en el darrer quadrimestre d’aquestcurs escolar, així com dels mecanismes necessarisque s’haurien d’implementar per tal de reforçar el seufuncionament en l’inici del proper curs.

La Sra. Mejías formula el prec perquè, lamentable-ment, aquests dies tots els mitjans de comunicaciós’han fet ressò de situacions i actituds de violència ju-venil que s’han produït al voltant d’escoles o en gransconcentracions de joves fora del municipi de Barcelo-na, però en zones no alienes a la ciutat. Alguns ex-perts han considerat que aquests fenòmens són d’im-portació, però signifiquen una greu amenaça per a laconvivència, el civisme i la seguretat.

Atès que els fets han generat gran alarma socialentre la comunitat educativa i preocupen les adminis-tracions que tenen competències per prevenir aquesttipus de situacions de violència, demana un balançde les actuacions dutes a terme. Recorda que el seugrup ja va preguntar en aquesta Comissió quineseren les mesures impulsades per tal de prevenir queaquests fenòmens arrelessin en la nostra ciutat i evi-tar la creació de les bandes juvenils que en moltscasos fan una apropiació excloent de l’espai públicmitjançant coacció, destrosses en mobiliari urbà ienfrontaments.

La Sra. Subirats respon que, efectivament, ja fa uncert temps que es van detectar aquests problemes,que la conflictivitat i violència que es produeix, sobre-tot en els àmbits dels instituts, no és un fenomen to-talment nou. És cert que a Barcelona hi ha un feno-men de violència juvenil que es manifesta també enels instituts, i que han posat de relleu, motiu pel ques’ha començat a treballar aquests aspectes. Les me-sures són diverses, d’una banda, les preventives quees treballen amb les mateixes escoles i, en aquestsentit, s’ofereix per al proper curs un seminari de 8sessions que es farà d’octubre a maig dirigit a les es-coles (equips directius, tutors, etc.) i que té com a ob-jectiu reflexionar sobre l’anàlisi de les propostes decanvi per abordar amb les situacions de violència.També es prepara una trobada amb un professornord-americà que parlarà sobre temes d’autoritat i laseves diferents manifestacions en els centres educa-tius de diversos països. Els plans d’entorn escolarque s’han iniciat en tres barris i que a partir del mesde setembre, es generalitzaran amb la idea de posaren contacte la guàrdia urbana, el districte i el profes-sorat, etc., per prevenir la violència i analitzar lescarències que els joves puguin tenir. Pel que fa a laintervenció a partir del moment que s’ha produït unfet de caràcter violent s’ha posat en marxa un circuitdel que ja se’n tenen els primers resultats. Respecteals Instituts i escoles, hi ha hagut 38 demandes d’in-tervenció en 35 centres dels quals només 3 de primà-ria, dades que donen a entendre que són més fetspuntuals que situacions repetides i enquistades, els

motius de les demandes són principalment baralles(16 casos), demandes de vigilància (7 casos), agres-sions (5 casos), consum de tòxics (3 casos), vanda-lisme (1 cas), robatori (1 cas) i amenaces (1 cas).Considera esperançador que la situació no es donisempre en els mateixos centres i no és, per tant, unasituació enquistada i constant. La valoració que fanles escoles sobre aquestes intervencions es molt sa-tisfactòria, tant de les intervencions de la guàrdia ur-bana com de la col·laboració que es dóna des del’IMEB i els Districtes.

La Sra. Mejías considera que, des del punt de vistade la detecció de la problemàtica, el més important ésel circuit del protocol d’actuació. Insisteix en la neces-sitat que es detectin els fenòmens d’absentisme es-colar perquè pensa que pot ser un element determi-nant alhora de detectar on es poden produir elsproblemes i tot i que la regidora ha qualificat la dis-persió de favorable no sap si compartir la seva opinióperquè la dispersió també pot induir a pensar que elfenomen es comença a generalitzar i podria ser millortenir-lo en un determinat sector on fos més fàcil inci-dir de forma directa en la seva eradicació.

La Sra. Subirats no comparteix l’opinió de la regi-dora i creu que el que és detecta es que hi ha fenò-mens puntuals de violència i que el fet passa en di-versos Instituts de naturalesa diferent respecte a lacomposició social de la població. Insisteix que si fosun fenomen enquistat en determinats Instituts no se-ria bo per a ningú, ja que passats certs graus de vio-lència és molt difícil recuperar la normalitat.

Es dóna per tractat.7. Que des de l’Ajuntament de Barcelona s’esmer-

cin els recursos i esforços necessaris per a que laFederació Espanyola de Dany Cerebral porti a termeaquest programa de suport a nens amb dany cere-bral, de forma permanent, a la ciutat de Barcelona.

La Sra. Esteller explica que la Federació Espanyo-la de Dany Cerebral posarà en marxa el programa desuport a nens amb dany cerebral per un període de18 mesos i tenint en compte l’efectivitat dels progra-mes i la conveniència que mantinguin una certa conti-nuïtat formula el prec.

El Sr. Gomà comenta que des de l’Institut Munici-pal de Persones amb Discapacitat s’ha tingut conei-xement de l’existència d’aquest programa de suporteducatiu a nens de 4 a 17 anys amb lesions de danycerebral i que en el cas de la ciutat de Barcelona l’en-titat promotora i gestora del programa és l’Associaciócatalana de traumàtics cranioencefàlics i dany cere-bral que està fent la presentació del programa a totsels centres sanitaris infantils de la ciutat, s’està espe-rant la resposta dels Centres Sanitaris per dimensio-nar la població atesa. Des de l’Institut Municipal dePersones amb Discapacitat es farà el seguiment delprograma i es determinaran les vies concretes de su-port al programa. Puntualitza que des de l’Ajuntamenti des de l’Institut Municipal de Persones ambDiscapacitat hi ha una relació consolidada amb l’As-sociació catalana de traumàtics cranioencefàlics idany cerebral a la qual es dóna suport des de l’any2002.

La Sra. Esteller espera que, si l’avaluació del progra-ma és bona, s’arbitraran les mesures perquè pugui te-nir continuïtat evitant interrupcions que poden significarun retrocés considerable per als nens tractats.



b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:8. ¿En quina fase es troba el Pla de finançament

per assolir l’objectiu d’una taxa de cobertura l’any2007 del 4% en el servei d’atenció domiciliària? ¿Qui-na quantitat total es necessitaria i quina hauria de serl’aportació de cadascuna de les Administracions?

El Sr. Forn formula la pregunta perquè el PAM2003-2007 marcava arribar a una taxa de coberturadel 4% en el servei d’atenció domiciliària i començara treballar amb un pla de finançament per assoliraquesta taxa de cobertura.

El Sr. Gomà respon que el pla de finançament id’extensió de la cobertura de l’atenció domiciliària estroba en ple procés de desplegament d’acord amb elsobjectius establerts. El pressupost del contracte deciutat de l’atenció domiciliària de l’any 2003 va ser de8.270.000 euros, el pressupost de l’any 2004 va serde 9.300.000 euros i, el pressupost de l’any 2005, vaser d’11.500.000 euros amb un creixement acumulatdurant aquests anys del 38,8%. A aquestes quantitatscal afegir el conjunt de serveis complementaris queestà en procés d’integració al contracte de ciutat, i elconjunt de serveis d’atenció domiciliària prestats perconveni, fonamentalment amb Càritas, Creu Roja i laFundació Amics de la Gent Gran. Les taxes de cober-tura dels darrers dos anys es disgreguen en tres ti-pus: les persones ateses directament en el serveid’ajut familiar, les ateses en els serveis municipalscomplementaris (neteges, arranjaments, bugaderies,àpats) i les ateses en els serveis en conveni. L’any2003 es van atendre 5.121, 999 i 918 persones res-pectivament i l’any 2004: 5.473, 1.383 i 845 personesrespectivament. Hi ha una reducció de la xifra de per-sones ateses mitjançat el conveni de Càritas perquècobreix l’atenció domiciliària dels pensionistes per-ceptors del Fons d’Assistència social que són perso-nes d’edat molt avançada que es va reduint. Aplicantl’increment de pressupost de l’any 2005 creu que espodrà tancar el 2005 amb unes 7.800 persones ate-ses en els serveis pròpiament municipals i 900 mésateses en els serveis amb conveni. L’objectiu munici-pal és mantenir el ritme d’increment i poder-se situar

l’any 2006 en 11.000 persones ateses i en el 2007 en13.000 que representaria el 4% a què es refereix elPAM. Pel que fa a les pautes de finançament i desque l’Ajuntament va rebre les transferències de l’aten-ció domiciliària ha fet un esforç molt important de fi-nançament i la novetat en positiu és que hi ha unataula de negociació oberta amb el Departament deBenestar i Família perquè el Conveni marc de l’any2005 i els propers puguin concretar una xifra d’apor-tació finalista del Departament per finançar l’atenciódomiciliària que es fa a la ciutat i això significaria unincrement important de l’aportació de la Generalitat alfinançament d’aquesta competència municipal.

El Sr. Forn pregunta sobre la notícia apareguda el31 de maig passat on es deia que la Generalitat apor-taria 948.000 euros per crear un programa d’ajut a lespersones amb dependència, que significaria la posa-da en marxa de 14 projectes en tot el territori, queconsidera una aportació totalment insuficient i coms’integrarà el model amb l’Agència Catalana de la De-pendència.

El Sr. Gomà respon que el que esmenta el regidorés una via complementària d’increment de l’aportacióde la Generalitat amb la creació de l’Agència Catala-na de la Dependència que té com a primers projectespilot els 14 que ha mencionat, dels quals 3 es desen-voluparan a la ciutat de Barcelona.

Es dóna per tractada.9. ¿Quin ha estat el cost per a l’Ajuntament de Bar-

celona dels materials, serveis, inclosos recursos hu-mans, mobilitzats en la preparació, execució i actua-cions posteriors, del Carnaval Movistar esdevingut elpassat 28 de maig?

El Sr. Ciurana formula la pregunta.El Sr. Mascarell respon que la neteja, Guàrdia Ur-

bana, Creu Roja, muntatge i desmuntatge de la mar-quesina ha tingut per a l’Ajuntament un cost zero.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-dència aixeca la sessió a les dotze hores i trenta mi-nuts.


Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixem ent


A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 7 de juny de 2005, s’hi reuneix la Comis-sió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe-ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella iCalvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:Montserrat Ballarín i Espuña, Jaume Oliveras iMaristany, Ignasi Fina i Sanglas, Joana Ortega i Ale-many, Teresa M. Fandos i Payà, M. Caridad Mejías iSánchez, i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel se-cretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pa-llarès, que certifica.

També hi són presents els Srs.: Marius Rubert iCatalà, gerent de Promoció Econòmica i el Sr. JordiSolé, director comercial de Gestió i Promoció Aero-portuària del Comitè de Desenvolupament de RutesAèries.

Excusen la seva absència les Imes. Sres.:Maravillas Rojo i Torrecilla, Catalina Carreras-Moysi iCarles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, SòniaRecasens i Alsina.

S’obre la sessió a les setze hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anteriorS’aprova.La Sra. Mejías sol·licita intervenir, s’adreça al Sr.

Oliveras, com a regidor responsable de les noves tec-nologies, i li diu que, igual que aplica tècniques inno-vadores per a visites turístiques a les dependènciesmunicipals, li agrairia que posés en funcionament al-gun sistema de transcripció literal de les intervenci-ons dels regidors i regidores, tant en comissió com enplenari, per tal que no es produïssin situacions comles d’aquesta acta, ja que no se sent representada enles seves intervencions. Li agradaria que les actesfossin més fefaents d’allò que es diu en les sessions,i encoratja al regidor perquè impulsi la transcripció li-teral en la confecció de les actes.

El Sr. Portabella respon que el sistema de confec-ció de les actes que empra l’Ajuntament és prou reei-xit. Com que tenia coneixement de la queixa de la re-gidora, s’ha mirat el contingut d’aquesta acta ambmolta cura, i considera que tothom s’hi pot sentir per-fectament reflectit. En qualsevol cas, recorda que, sialguna persona troba que les seves intervencions nohan estat recollides de la manera que creu oportuna,sempre pot demanar una esmena. Entén que la regi-dora demana un sistema semblant al del Parlament,en el qual es reflecteixen, fil per randa, fins i tot elsequívocs dels oradors o les diferents modalitats desoroll de fons. Li reitera que, quan cregui que no haestat reflectida alguna consideració, té dret a sol·li-citar una esmena i no hi ha haurà cap inconvenienten introduir-la. Assegura que el sistema que s’estàutilitzant reflecteix amb total garantia el decurs de lessessions.

La Sra. Mejías replica que cap institució modernaté problemes per incorporar un sistema de transcrip-

ció d’aquest tipus; no és necessari que reflecteixi lescoses esmentades pel president amb pels i senyals,però creu que seria important que la intervenció delsregidors, tant en plenari com en comissió, no fos ob-jecte d’interpretació per part d’una persona, de la qualno qüestiona la professionalitat, ja que, en molts ca-sos, s’evita incorporar determinats comentaris quehaurien de constar, o es fan interpretacions que nos’ajusten a allò expressat. Diu que no és la primeravegada que el Partit Popular fa la petició per tal quehi hagi una transcripció realment detallada de tot allòque es diu a les comissions i, per tant, pensa quel’Ajuntament de Barcelona s’hauria de repensar la im-portància d’incorporar aquesta mesura.

El Sr. Portabella tanca el debat, i assegura a la re-gidora que l’acta recollirà la seva intervenció.

A continuació, demana la paraula la Sra. Fandos,que planteja una qüestió prèvia. Sol·licita que constien acta la seva queixa en no haver-se inclòs, en l’or-dre del dia de la sessió, una proposició i una pregun-ta presentades pel seu Grup. Considera que el seuGrup ha quedat en una situació d’indefensió, i enténque el contingut de fons d’ambdues iniciatives ha detractar-se en aquesta Comissió. Explica que la propo-sició estava referida a l’ampliació de metres comerci-als a l’Heron City, i discutir sobre la política comercialde la ciutat li pertoca a aquesta comissió; pot enten-dre que, tal com es va plantejar, el text de la proposi-ció resultés excessivament tècnic i s’hagués demanatmodificar-lo una mica per ajustar-lo a l’àmbit de laComissió, però això no justifica que no s’hi pugui dis-cutir. Quant a la pregunta, manifesta que estava for-mulada de manera molt genèrica, i demanava quinessón les mesures pensa adoptar l’Ajuntament per ga-rantir el funcionament i el desplegament de la telefo-nia mòbil de tercera generació. Diu que s’ha presen-tat en aquesta Comissió perquè té com a objectiusl’impuls de la promoció econòmica de la ciutat i delsconeixements i les tecnologies de la informació, i con-sidera que aquest assumpte correspon al Sr. Oli-veras. Puntualitza que, sobretot, la queixa es realitzaarran de la manca de resposta de l’alcalde davantd’aquesta situació; explica que, quan es va comuni-car la no inclusió d’aquestes iniciatives en l’ordre deldia de la sessió, el seu grup va adreçar-li una cartaon es demanava que mediés i decidís sobre siaquests assumptes havien de tractar-se o no enaquesta Comissió. Assenyala que aquest fet els pro-dueix indefensió, ja que encara no han rebut cap res-posta i, finalment, no es procedirà a tractar ni la pre-gunta ni la proposició. Demana que es trameti laqueixa a l’alcalde.

El Sr. Portabella respon a la regidora que la Comis-sió va tenir coneixement de la pregunta i de la propo-sició el divendres dia 3 de juny. En primer lloc, es re-fereix a la proposició, que demana a la Comissió ques’adreci al govern municipal per tal de demanar-li ques’analitzin totes les llicències d’obres, llicències ambi-entals, llicències d’enderroc, o qualsevol altra llicèn-cia municipal que s’hagi pogut atorgar a l’àmbit del’illa A de “Renfe-Meridiana”, a fi de comprovar ques’adapten a la normativa urbanística. Diu que, la pri-


mera cosa que es va fer, va ser contactar amb undels assessors del Grup Municipal de CIU per comu-nicar-li que aquesta proposició no s’acceptaria per-què és molt evident que està referida a l’àmbit urba-nístic; això es va comunicar per telèfon, ja que hi hapoc temps per presentar una proposició substitutiva i,mentre, es va demanar que se sustentés jurídica-ment. Recorda que, en diverses sessions, ja s’ha ad-vertit que algunes proposicions es tractaven per evi-tar conflicte, però s’ha deixat clar que no eren pròpiesd’aquesta Comissió; s’ha acabat presentant assump-tes que incideixen plenament en l’àmbit de l’urbanis-me i, en el darrer Plenari, es va utilitzar la seva res-posta a una pregunta sobre Can Ricard perdesacreditar la coordinació d’aquesta Comissió ambla Comissió d’Urbanisme. Creu que preguntar la ma-teixa cosa de manera diferent i a dues comissions di-ferents s’utilitza com a arma, i el govern municipal esprotegeix davant d’aquesta circumstància. Respectea la pregunta relativa a l’UMTS, considera que, igual-ment, és molt evident que no pertany a l’àmbitd’aquesta Comissió; no es pregunta quina política esduu a terme, sinó que es formula des d’una òptica re-ferida a l’autorització del desplegament, que corres-pon a Hisenda. Recorda que l’àmbit material d’aques-ta Comissió és molt ampli, i comprèn diversestemàtiques, com la promoció econòmica, el comerç,la ciutat del coneixement, els mercats, el turisme ol’ocupació; quan de manera reiterada s’hi porten as-sumptes vinculats directament amb l’urbanisme, espren la decisió, fonamentada en el ROM, de rebutjar-los. D’altra banda, i respecte a la carta adreçada al’alcalde, assenyala que es contradiu el ROM, quetambé regula quan li correspon intervenir i no és enaquesta situació. Considera que hi ha moltes mane-res de fer que una comissió esdevingui conflictiva, icreu que seria millor ajustar-se als respectius contin-guts i no introduir assumptes que no els són propisde manera reiterada; entén que, en ocasions especi-als es pot fer alguna excepció, però no contínuament.Reitera que, des del seu Gabinet, es va tardar sola-ment una hora en comunicar que no acceptaríem laproposició ni la pregunta, per tal de no lesionar inte-ressos del Grup Municipal, que podia substituir lesiniciatives i, simultàniament, es va demanar un infor-me jurídic per presentar-lo a la Comissió si era ne-cessari. Creu que s’ha actuat de manera raonable iper evitar el conflicte. Finalment, es remet als articles92, 54.2 i 64.2 del ROM, i afirma que ha pres la deci-sió correcta per tal que en la Comissió es tracti d’allòque li correspon.

La Sra. Fandos opina que l’informe jurídic s’hauriad’haver lliurat al seu Grup juntament amb la comuni-cació de no admissió de les seves iniciatives, ja quepotser s’hauria evitat la carta a l’alcalde. Diu que noés conscient que es donés al seu Grup l’oportunitatde presentar una altra proposta, perquè l’haurienreformulada, i insisteix que l’assumpte de l’Heron Citytoca discutir-lo en aquesta comissió. Afegeix que, finsi tot, els consta que un dels informes de l’expedientque tramita el districte de Nou Barris és del directorde Comerç i, per tant, alguna cosa es deu haver dedir des de la Regidoria. Quant a la pregunta que afec-ta les tecnologies de la informació, creu que s’ha dis-cutit moltes vegades en genèric i, tot i que aquestacomissió no ha d’atorgar les llicències, sí que ha demarcar les polítiques. Considera que, igual que passa

amb altres assumptes, tot i que els acords s’hagind’acabar aprovant a la Comissió de Presidència i Hi-senda, poden tractar-se i debatre’s en les comissionsque aborden les temàtiques específiques, i, com aexemple, es refereix a la creació d’Instituts. Enténque, com que hi ha punts de vista diferents, s’haviade fonamentar la decisió de no admissió i l’alcaldehauria d’haver respost.

El Sr. Portabella clou el debat i dóna pas al se-güent punt de l’ordre del dia.


a) Despatx d’oficib) Mesures de governc) Informes

A la Comissió:1. Treballs del Comitè de Desenvolupament de Ru-

tes Aèries.El Sr. Portabella presenta l’informe, que tracta so-

bre la creació i la tasca que realitza el Comitè de Des-envolupament de Rutes Aèries, que és molt importantde cara a aconseguir que l’aeroport de Barcelona tin-gui la rellevància que mereix dins del context interna-cional. Explica que el Comitè està participat de la Ge-neralitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, laCambra de Comerç i AENA, que s’ha incorporat re-centment. S’ha creat amb la voluntat d’aprofitarl’oportunitat que té l’aeroport de Barcelona arran de laseva ampliació; es pretén fer una anàlisi molt acuradadel seu funcionament i de les oportunitats que es pre-senten i, a partir d’aquí, planificar els seu creixementper tal que respongui a les necessitats aeroportuàriesde Catalunya i de Barcelona i continuï garantint unaposició privilegiada i puntera en l’àmbit industrial id’intercanvi comercial. Creu que l’aeroport de Barce-lona, que és important en l’àmbit local, és insuficienten l’àmbit intercontinental, sobretot, tenint en comptela progressió de la globalització i, per aquest motiu,aquest Comitè ha fet un estudi acurat del seu estat.Assenyala que, tot i les mancances, l’aeroport pre-senta uns resultats millors que els esperats, ja que ésel segon aeroport d’Europa, després de Munic, quemés ha crescut, i se situa entre els 10 primers. Res-pecte a les mancances, l’estudi reflecteix que tot eltrànsit que es fa a l’aeroport o bé va de Barcelona aalgun lloc o ve d’algun lloc cap a Barcelona; és a dir,no és un aeroport d’enllaç amb altres destinacions,sinó que, majoritàriament, hi predomina l’origen-desti-nació, fina al punt que el 86% de la seva activitat esconfigura amb la suma d’aquests viatges. Per tant,cal millorar, en el sentit de constituir una massa críti-ca d’aerolínies que permeti tenir un “hub” i ser un ae-roport d’enllaç. Afegeix que, una altra carència del’aeroport de Barcelona, és la poca dotació de vols in-tercontinentals, malgrat la presència comercial de lesindústries catalanes en altres continents. Assenyalaque Barcelona i la seva àrea i, en general, el conjuntde Catalunya, continua realitzant el 20% de les ex-portacions que es produeixen al conjunt de l’Estat i, aalguns països, com ara Xina o els Estats Units,aquesta xifra pren una rellevància extraordinària, perla qual cosa es dedueix que existeixen les condicionsobjectives per tal que pugui haver-hi molts més volsintercontinentals. Diu que, a partir d’aquesta anàlisi,


s’han fet reflexions de cara a decidir com potenciarl’aeroport: la primera i més important consisteix enelegir estratègicament els nous passatgers que podràacollir l’aeroport a partir de la seva ampliació, ja que,dels 22 milions de passatgers actuals, es pot arribarfins a 40 milions; considera que aquesta diferènciapotencial no s’ha de cobrir en funció de les sol·li-cituds, sinó que hi ha d’haver una certa capacitat d’in-fluència en triar les línies aèries que ofereixin vols es-tratègicament interessants, que uneixin Barcelonaamb punts amb els quals hi tingui relacions d’especialinterès, i es permeti l’extensió de la nostra economiaen l’àmbit mundial. La segona qüestió, és que cal se-guir una estratègia per aconseguir vols intercontinen-tals. En aquest context, exposa que es comença a feruna difusió important de l’aeroport de Barcelona a lesdiferents línies aèries, i als diferents actors que podenestar interessats en utilitzar una línia aèria per venirdirectament a Barcelona, mitjançant diferents figures.Com a exemple, es refereix al bussines bridge, queha estat útil per donar a conèixer les possibilitats del’aeroport, ja que s’han aprofitat gairebé tots els viat-ges per promoure vols de caràcter intercontinental iigualment es remet a la tasca feta per la Generalitatde Catalunya i per la Cambra de Comerç. Destacaque, molt recentment, s’han començat a obtenir al-guns èxits: hi havia un vol directe amb Nova York i sen’ha afegit un altre directe amb Filadèlfia, que funcio-na molt bé; també s’ha anunciat un vol directe Barce-lona-Xangai. Finalitza la seva intervenció, i presentael director comercial de Gestió i Promoció Aeroportu-ària del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèri-es, Sr. Jordi Solé, al qual ha demanat que acudís a lasessió per respondre possibles preguntes que es pu-guin formular.

La Sra. Ortega intervé tot seguit, i diu que aquestés un assumpte que, en funció del prisma amb quèes miri, es pot considerar que pertany a l’àmbit de lamobilitat i, per tant, no tindria sentit que es tractés enaquesta Comissió. No obstant això, i tot i la poca in-formació que s’ha facilitat, creu que és oportú poder-ne parlar, i es remet a les darreres sessions, on sen’ha fet incidència arran de la preocupació per lamanca d’un enllaç directe amb Àsia. A partir de l’ex-plicació del regidor, intueix que d’aquesta diagnosi ensortiran les mancances i que es treballarà per tal decobrir els buits existents. En referència al vol Barcelo-na-Xangai, demana si és possible ampliar-ne la infor-mació, ja que li sembla que començarà a funcionar aprincipi de juliol, que el seu trajecte serà Madrid-Bar-celona-Xangai i la seva freqüència setmanal. Consi-dera que també hi ha un gran buit amb Amèrica delSud, i destaca que no hi ha cap vol directe a Argenti-na, amb un 36% de mercat potencial, i també fa es-ment de la manca d’un enllaç directe amb Dubait, queés la porta que connecta amb el sud-est asiàtic. De-mana més concreció sobre els trajectes que es pre-veu cobrir properament, que s’especifiqui si les pers-pectives estan referides al tràfic passatgers o tambéal de càrrega, i sobretot quines accions estan previs-tes en aquells mercats amb turisme més emergent,com l’asiàtic o el sud-americà.

La Sra. Mejías troba que és difícil opinar perquèl’exposició del regidor no s’ha ajustat a les dades del’informe que s’ha lliurat abans de la sessió, i no liagradaria parlar sense massa coneixement de causa.Vol fer algunes reflexions sobre què ha suposat al

llarg dels últims anys el projecte d’infraestructures aè-ries del conjunt de l’Estat. Li sorprèn que, quan go-vernava el Partit Popular al conjunt de l’Estat, l’aero-port de Barcelona havia estat una de lesinfraestructures més criticades per la manca d’inver-sió i, un any després d’haver canviat el govern, se si-tuï com un aeroport top ten dintre de la xarxa europead’aeroports, i creu que alguna cosa s’hauria de reco-nèixer. D’altra banda, recorda que l’aeroport de Bar-celona havia de potenciar les connexions amb els pa-ïsos asiàtics, en detriment de la connexió amb païsosamericans, com a conseqüència de la distribució quees feia en la xarxa d’infraestructures aeroportuàriesde tot l’Estat, arran de la qual Madrid havia de sernexe d’unió amb els països d’Amèrica i Barcelona ha-via de potenciar la connexió amb alguns països afri-cans i amb la major part dels països asiàtics. Esperaque aquest Comitè comenci a fer els treballs i pren-dre les decisions estratègiques que permetin que aixòsigui una realitat però, a partir de l’explicació que s’hadonat, sembla que encara no estan ben definitsaquests conceptes o que no anem per bon camí. De-mana que s’aclareixi si aquestes decisions es prenenamb el punt de vista estratègic de les administracionspúbliques, o són els aeroports i les companyies aèri-es qui prenen aquestes decisions, perquè li semblasorprenent que, en la sessió passada d’aquesta Co-missió, s’afirmés que, a curt termini, no semblavapossible la connexió directa amb Xina, que es fariades de l’aeroport de Madrid. Dies després, els mitjansde comunicació es van fer ressò de l’acord aconse-guit per l’aeroport de Barcelona sobre la connexió di-recta amb Xangai; no sap si, en aquell moment, elpresident de la Comissió no tenia la informació ne-cessària o, si en aquestes qüestions, es deixa debanda a les administracions. Creu que la decisió es-tratègica ha de ser més àmplia i que s’ha de respon-dre als interessos de la ciutat, sobretot si es fa realitataquesta distribució de destinacions aeroportuàriesentre els dos aeroports més importants de l’Estat.

El Sr. Portabella contesta que, aquests darrersanys, l’aeroport de Barcelona ha assumit el cost deperdre l’oportunitat de donar resposta a la importàn-cia del país en l’àmbit industrial i comercial. El costd’oportunitat, que és un terme de caràcter econòmic,que ha patit l’aeroport ha arribat fins al punt de blo-quejar la seva possibilitat de creixement; és a dir, hiha hagut una mala planificació, amb una base políticaclara, que ha fet que no s’hagi pogut ampliar la funci-onalitat de l’aeroport quan tocava i, per tant, hi ha ha-gut un tracte discriminatori. Es remet a la pàgina de laweb d’AENA, on es pot llegir d’on procedeix el finan-çament que rep el macroaeroport de Barajas, i on espot veure clarament que l’aeroport de Barcelona ha fi-nançat la seva ampliació. Afirma que, a l’Estat espa-nyol, hi ha molts pocs aeroports amb beneficis, ja quela majoria són deficitaris, i la transparència de la webd’AENA permet fer els comptes amb una gran facili-tat. Considera que aquest ha estat un preu polític queha pagat l’aeroport de Barcelona degut a un Governque tenia una visió radial del conjunt de l’Estat, queha permès desenvolupar un tipus d’infraestructureson el Paseo de la Castellana es convertia en el quilò-metre 0 de tot, i tot això respon a un model polític queno es comparteix des de l’Ajuntament. Afegeix que,durant aquest darrer període, l’aeroport de Barcelonano només no ha incorporat vols intercontinentals, sinó


que, fins i tot, n’ha arribat a perdre alguns, i ho atribu-eix a que la concentració de vols a l’aeroport deMadrid ha estat suficient per crear un “hub”, tan im-portant en relació a Amèrica del Sud, que l’hi ha per-mès tenir un paper estratègic dins de l’One World i,per tant, en les aliances de les companyies aèriesque hi pertanyen. Assegura que tot això no estàexempt d’ideologia, ni de model territorial, ni de la po-lítica i, en aquest marc, l’aeroport de Barcelona s’hadesenvolupat per sota de les seves necessitats i encontra de la voluntat público-privada del país, peròtant com li han permès les seves minses capacitats.Creu que s’ha arribat a un nombre de viatgers moltimportant, que ha situat l’aeroport al límit, però que,estratègicament, no està ben definit, perquè hi ha unaconcentració de vols pels quals, excepte si s’had’anar a Mallorca, o es ve a Barcelona o se surt deBarcelona. Aspira aconseguir un aeroport compara-ble amb el de Milà, que acull una part significativadels vols intercontinentals d’Itàlia, o amb el deFrankfurt o el de Munic i, en general, amb aquellsamb voluntat de tenir una presència suficient per sa-tisfer les necessitats de la societat. Troba que, enaquests moments, l’aeroport és un coll d’ampolla, ipensa que és possible solucionar-ho amb l’ampliaciósi s’aconsegueix el criteri d’influència necessari per se-leccionar les futures destinacions correctament. Expli-ca que en la negociació dels vols decideixen les líniesaèries, però hi ha una influència clara de l’administra-ció; qui decideix fer el vol Filadèlfia-Barcelona és USAirlines, però des d’aquí es pot informar sobre els vo-lums de persones que es desplacen, o sobre quinsvols poden tenir a partir del “hub” de la companyia.Aclareix que els vols acostumen a connectar “hubs” i,per aquest motiu, estima que seria molt important ga-rantir la creació d’un “hub” potent per augmentar l’inte-rès que el destí-origen. Afegeix que, quan s’ha repartitla informació a les companyies, s’inicia una cadena dereunions, que no se sap mai quan es desencalla, i queobliga a l’administració a actuar amb prudència; diuque no sap quan s’anunciarà un vol directe ambAmèrica del Sud perquè, tot i que és probable que nopassi molt de temps, encara no s’ha decidit en ferm.Assegura que la decisió definitiva és privada i corres-pon a la companyia que fa la inversió, però està alta-ment influïda des del nivell polític, per criteris d’espaiaeronàutic, i per qui gestiona els aeroports. Per res-pondre a la Sra. Ortega, dóna la paraula al Sr. Solé.

El Sr. Solé mostra la projecció d’un mapa, que ve aser un full de ruta, fruit d’una reflexió en profunditatsobre cap a on ha d’anar el tràfic de l’aeroport de Bar-celona, que representa on es fixen les directrius percontinuar treballant els temps propers. Destaca nova-ment que s’ha aconseguit el vol de Filadèlfia i l’inici, apartir del 8 de juliol, d’una nova ruta cap a Xina, anun-ciada per la companyia Air Plus Comet, amb base aMadrid. Aquest vol es realitzarà amb un Jumbo 747 isortirà de Madrid, però farà directe el trajecte de Bar-celona-Xangai. De moment, el vol és setmanal, i s’es-tà treballant perquè augmenti la freqüència. Afegeixque, amb aquesta mateixa companyia, s’està parlantper aconseguir altres rutes, que encara no es podenanunciar per prudència.

La Sra. Ortega pregunta si el mapa fixa els objec-tius a curt termini, tot i que no s’assenyala cap data, isi està referit a trànsit de persones o també inclou lacàrrega.

El Sr. Portabella confirma que aquesta previsió ésfruit d’una anàlisi a partir de la qual aquests vols sem-blen rendibles per a les companyies de manera im-mediata o, com a molt, a curt termini i, per això, seles intenta convèncer. Aclareix que la càrrega se-gueix una altre canal, i que el tràfic està referit a pas-satgers de tot tipus: a viatges de caràcter turístic, denegocis i personals.

La Sra. Mejías troba graciós que el president hagicomençat a explicar l‘informe, que per cert no aguan-ta un “round” de la Llei política lingüística perquè estàtot en anglès, en un to triomfalista i, quan li ha posatsobre la taula el Pla d’infraestructures general, hagientrat en un to de pessimisme degut a la manca d’in-versió i d’infraestructures. Considera que pot ser certque l’aeroport de Barcelona hagi perdut el costd’oportunitat, però la rendibilitat és molt més impor-tant la rendibilitat per a les companyies i, si en alguncas s’han perdut vols, ha estat conseqüència d’esde-veniments o situacions bastant lamentables que hohan ocasionat. No sap si l’aeroport ha pagat un preupolític; creu que no i que, quan ha estat possible, s’hihan fet les inversions pertinents, que l’han situat entreels “top ten” d’Europa, i observa que, en aquestrànquing, no hi consta l’aeroport de Milà. Pensa ques’està en el bon camí, però és necessari un estudi enprofunditat i una estratègia que respongui als interes-sos de la ciutat, i s’ha de fer un esforç per tal que lescompanyies no prenguin les decisions en base alsseus interessos sinó en benefici de la ciutat.

El Sr. Portabella, arran del comentari lingüístic, diua la regidora que sap tant anglès i tant català que arri-ba a confondre’ls, ja que, a excepció d’alguns termes,el document està en català.

Està d’acord en veure quines són les oportunitats del’aeroport, i insisteix en la importància d’una descentra-lització dels vols intercontinentals; en aquest sentit esreferia a l’aeroport de Milà. Opina que aquesta mesuracomportaria eficiència, perquè el funcionament delsgrans aeroports és bastant deficient, tant si es tracta deHeathrow o com del Charles de Gaulle, i els aeroportsde mida més humana, com el de Barcelona, resolenmillor el trànsit de viatgers i les seves necessitats.




IV) Part decisòria

a) Propostes d’acordb) Proposicions

Del Grup Municipal PP:2. Crear un fons de comerç, dotat de recursos pro-

vinents de multes i sancions municipals, per tal dedestinar-lo a la reparació dels danys ocasionat als co-merços com a conseqüència d’actes incívics en cele-bracions a la ciutat.

La Sra. Mejías presenta la proposició, i recordaque, els darrers anys, igual que passa a altres ciutatseuropees, determinades celebracions, com ara el pri-


mer de maig, el 12 d’octubre o alguns èxits esportius,comporten la concentració de gran nombre de perso-nes al carrer i, en molts casos, amb accions de van-dalisme sobre elements del mobiliari urbà i sobre elscomerços. Manifesta que els comerços han patitagressions que han tingut un cost desmesurat pelsseus propietaris i que, en molts casos, no han estatcoberts per les asseguradores. Diu que l’Ajuntament,quan s’afecta el mobiliari urbà, es persona a les cau-ses com a acusació particular per aconseguir la repa-ració dels danys, però els propietaris dels comerços,que es troben més desprotegits i, en molts casos, notenen les assegurances adequades, es veuen obli-gats a fer despeses importants per reparar els danys.Recorda que l’últim cas es va produir el primer demaig; ha tingut l’ocasió de veure com els ciutadansde Londres, en aquesta data, es protegeixen de lesconcentracions a la ciutat aixecant murs de totxanadavant les seves botigues, o tapant els vidres ambplaques de fusta, per evitar les destrosses. Entén queaquest és un mal contagiós i, amb l’esperança que nos’arribi a aquests límits, demana una actuació pre-ventiva per part de l’Ajuntament. Davant d’aquesta si-tuació, proposa crear un fons de comerç, dotat de re-cursos provinents de multes i sancions, per destinarals danys soferts pels comerços com a conseqüènciad’actes incívics, i dotar-lo per tal que els comerciantses puguin rescabalar dels danys que pateixen.

La Sra. Fandos anuncia el vot favorable del seuGrup, i està d’acord amb què el comerç d’aquestaciutat pateix, cada cop més, agressions incíviquesque no hauria de suportar. Diu que és l’Ajuntamentqui acaba cobrant les sancions que s’imposen peraquestes accions i, per tant, si és possible regular-hod’alguna manera, considera adequat que les quanti-tats recaptades es destinin a rescabalar els afectats.Afegeix que li sobta que el president hagi acceptataquesta proposta, perquè tracta de recursos provi-nents de multes i sancions i la resolució dependriad’una altra Comissió, tot i que troba correcte discutir-la en aquesta, ja que està referida al comerç. Creuque s’ha de donar suport al comerç, que se sent inde-fens davant d’aquests fets, i entén que la voluntat delGrup Popular no és només reparar els danys, sinótambé exigir una política de prevenció.

El Sr. Portabella demana tancar la polèmica sobrela competència de la Comissió, i diu a la regidora quesegur que trobarà la fórmula per preguntar-li al voltantde l’àrea comercial de Renfe-Meridiana, sense dema-nar la comprovació de l’aplicació de la normativa ur-banística vigent. En aquesta proposició se sol·licita lacreació d’un fons de comerç, vinculat a determinatsesdeveniments, i entén que és competència d’aques-ta comissió; assegura que no hi ha cap discriminacióentre els diferents Grups i que es decideix amb equa-nimitat. Se centra en la proposició, i assegura queaquesta qüestió preocupa a totes les administracions.Puntualitza que aquests esdeveniments tenen orí-gens diferents: quan les concentracions parteixend’una convocatòria de l’administració, aquesta ja técura en evitar actuacions de vandalisme i, habitual-ment, ho aconsegueix, i es remet al dispositiu de laGuàrdia Urbana de la ciutat. Algunes vegades, lesconcentracions es convoquen espontàniament i, comque no es coneix amb anterioritat, és difícil d’actuarpreventivament; altres vegades, la convocatòria surtd’algun organisme de la societat civil i, en aquest el

cas, s’ha de demanar permís i en són responsablesels organitzadors. Recorda que Barcelona aspira aser una ciutat amb un alt grau de civisme on, tot i quees convoquin actes al carrer, no hi hagi aldarulls i noes malmeti el mobiliari urbà ni els establiments co-mercials. D’altra banda, pensa que la proposició noés adequada perquè els recursos que es recapten enun sector concret no són finalistes. Explica que, al’administració, hi ha una caixa única, a partir de laqual es distribueixen els ingressos, de manera queles mancances de la societat es van compensant enfunció del criteri polític que regeix. Pensa que si esconstituïssin fons de caràcter parcial, hi hauria sec-tors que es podrien desenvolupar molt millor, peròn’hi hauria d’altres que tindrien moltes dificultats perdesenvolupar-se i, a tall d’exemple, es refereix a àm-bits com la sanitat, l’educació o el medi ambient. Noobstant això, assegura que les comerciants comptenamb tot el suport de l’Ajuntament per tirar endavantles denúncies que convinguin, i amb el compromísd’actuar per evitar que es produeixin actes vandàlicsde qualsevol mena.

La Sra. Mejías replica al regidor, i creu que no éscert que, a la ciutat, s’aconsegueixi aturarfreqüentment els actes de vandalisme. Destaca tresdates de l’any on sempre hi ha problemes: el primerde maig, que acaba amb pintades i destrosses a laVia Laietana, el 12 d’octubre, que acaba amb els co-merciants del carrer de Sants afectats per actes van-dàlics, i l’11 de setembre, que acaba amb problemesa les Rambles. Pensa que, precisament, els esdeve-niments es produeixen a llocs molt concrets, i sempreafecten els mateixos comerços, i no creu que l’Ajun-tament pugui defugir la seva responsabilitat. Si crearun fons de caràcter finalista es considera discutible,no es pot negar que és responsabilitat de l’Ajunta-ment controlar la seguretat i evitar atacs als comer-ços. Recorda al regidor que ell mateix s’ha mostratpartidari de crear una taxa de pernoctació destinadaal manteniment de la ciutat, i entén que, en aquestcas, la recaptació també tindria un caràcter finalista.Creu que, en aquest cas, tampoc resultaria tan estra-nya una mesura d’aquest tipus, perquè amb les mul-tes sobre les persones que cometen actes vandàlicsno sempre s’obté el resultat que es persegueix, iacaben sent els comerciants qui paguen els danys.Afirma que no es tracta de donar suport moral al co-merç, sinó de dur a terme una actuació decidida deprevenció perquè aquestes situacions no es produei-xin o, en cas contrari, s’obtingui el rescabalament cor-responent.

La Sra. Fandos dedueix que en la proposició delGrup Popular hi ha dues propostes clares, i solaments’ha discutit si es poden destinar de manera finalistauns diners recaptats; creu que la voluntat del Grupdel PP no és tant decidir d’on s’obtenen els diners,sinó que es confirmi la voluntat del govern de resca-balar aquests comerciants. Proposa arribar a unaproposició transaccional que no esmenti d’on han deprovenir els recursos, però que deixi clara la voluntatde crear un fons per poder rescabalar els comerci-ants.

El Sr. Portabella agraeix a la Sra. Fandos la inter-pretació de la proposició, però assenyala que allò quees proposa és “crear un fons de comerç dotat de re-cursos provinents de multes i sancions municipals”.Reitera que l’Ajuntament no pot imposar multes amb


finalitat recaptadora, ja que tenen per finalitat castigarels infractors de les normatives. Assegura que escontinuarà buscant el mecanisme que permeti la rela-ció amb els comerços afectats, que ja existeix, siguimés intensa.

La Sra. Ballarín expressa el vot contrari del PSC, elSr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Fina expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra.Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra.Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal PP:3. Que se’ns informi sobre el desenvolupament del

Canal del Coneixement i en concret sobre els contin-guts, la posada en marxa i el seu cost.

La Sra. Mejías presenta el prec en substitució de laSra. Esteller, que no ha pogut assistir a la sessió. Esremet al compromís del PAM relatiu a la posada enfuncionament del Canal del Coneixement, amb la cre-ació d’una pàgina web i d’un observatori de la Socie-tat del Coneixement. Recorda que en la sessió de laComissió del 25 de gener passat, es va explicar quel’Observatori estaria referit al canal o a la web, i es vadir que es tractava d’un projecte molt ambiciós. Te-nint en compte que, fins ara, solament es coneixenuns objectius molt genèrics respecte al portal on espodrà consultar tota l’activitat vinculada al món delconeixement de la ciutat, i que, del seu contingut, so-lament se sap que es digitalitzaran llibres que podranser consultats, demana saber la concreció dels con-tinguts, el calendari previst i el cost per a la seva po-sada en marxa al llarg d’aquest any.

El Sr. Oliveras contesta el prec, i avança els quatregrans apartats de la web del Coneixement, que pre-veu que es posarà en marxa al llarg d’aquest any. Elsdos primers fan referència a l’actualitat i a l’agenda.L’apartat de l’actualitat, que serà el central d’aquestaweb, se centrarà, fonamentalment, en totes les nove-tats de caràcter científic i tecnològic vinculades al ma-teix Ajuntament i, en aquelles iniciatives externes pro-vinents del món universitari i d’altres webs decaràcter temàtic. El segon gran apartat estarà referita l’agenda, i pot ser molt útil per tenir una visió cen-tralitzada de tot allò que es produeix a la ciutat; hi se-ran les activitats relacionades amb el món científic iamb les tecnologies de la informació i de la comuni-cació que es produeixen a la ciutat, tant des del’Ajuntament com des d’altres instàncies externes,públiques o de la societat civil, que promoguin aquesttipus d’activitat. En aquest sentit, explica que s’estàparlant amb l’ICUB per compartir continguts en l’àm-bit específic de la difusió de la cultura científica.Quant als dos apartats restants, un fa referència a ladocumentació, ja que hi haurà la possibilitat de con-sultar informes i estudis d’interès d’aquest àmbit, il’altre el constituirà el directori de recursos, on esta-ran totes les webs d’institucions, universitats, centresde recerca, i altres entitats, fins i tot internacionals,

que puguin ser d’interès. Afegeix que, a més, s’incor-poraran articles d’opinió i un apartat per a la participa-ció dels usuaris. Assenyala que l’objectiu és la sevaposada en marxa l’any 2005, i excusa el retard arrand’un contratemps que, alhora, també suposa unagran oportunitat, i ha estat la concreció dels criterisde col·laboració amb Barcelona Televisió, que per-metrà l’actualització dels continguts de la web i untraspàs d’informació entre ambdues. Espera poderpresentar la web a una sessió d’aquesta comissió elmés aviat possible.

Es dóna per tractat.4. Que l’Ajuntament de Barcelona impulsi junta-

ment amb el gremi de restauració de Barcelona unacampanya per tal de concienciar els propietaris debars i restaurants que ocupen la via pública a mante-nir les normes de civisme i compatibilitzar l’oci amb eldescans dels veïns.

La Sra. Mejías exposa que, aquests mesos, co-mença l’activitat al carrer dels bars i restaurants, iaquest fet genera certa conflictivitat amb els veïns, jaque es pertorba el seu descans. Per concienciar elspropietaris de bars i restaurants que ocupen la viapública, mantenir les normes de civisme, i compa-tibilitzar l’oci amb el descans dels veïns, demana al’Ajuntament que impulsi, juntament amb el Gremi deRestauració, una campanya destinada a evitaraquest tipus de conflicte.

El Sr. Portabella manifesta que des del govern mu-nicipal es comparteix la visió d’aquest problema, quepreocupa i s’ha abordat de diferents maneres. Consi-dera que els propietaris dels bars i els restaurants es-tan totalment conscienciats perquè, precisament, sónqui pateixen les conseqüències dels comportamentsincívics. Creu que s’ha d’insistir a parlar amb el Gremiper veure si es pot incidir en el comportament dels cli-ents dels establiments. Es mostra favorable a aques-ta idea i s’intentarà buscar camins per resoldre elsproblemes, que ja es posaran en coneixement de laComissió. Opina que s’ha de trobar un sistema que alGremi li sembli d’utilitat i no generi inconvenients enla gestió.

La Sra. Mejías puntualitza que s’ha referit als propi-etaris perquè són els primers afectats i reben les con-seqüències i, també, perquè poden incidir directa-ment en la clientela per tal que compleixi les normesde convivència. Considera que la Regidoria de Co-merç i el Gremi tenen la informació dels llocs de laciutat on es produeix la major concentració de locals ion són més intenses les molèsties, i s’ha d’identificarels llocs on s’ha d’actuar i evitar aquesta conflictivitat.S’hauria de creuar la informació de l’Ajuntament i ladel Gremi, posar-la en comú i endegar una campanyaconjunta.

El Sr. Portabella es compromet a estudiar possi-bles actuacions en aquest sentit.


b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:5. ¿Quines mesures pensa prendre l’equip de go-

vern per fomentar l’alfabetització digital, quins recur-sos s’hi pensen destinar i en base a quins indicadorso estudis es podrà seguir la seva evolució?


La Sra. Ortega formula la pregunta referida a l’alfa-betització digital, sobretot, arran de la recent inaugu-ració del Congrés d’Internet a Barcelona, on el conse-ller de Treball, el d’Universitats i el secretari d’estatde Telecomunicacions alertaven sobre el retard en eldesenvolupament i implantació de les noves tecnolo-gies a l’Estat espanyol en relació a Europa. Es va dirque el ritme de creixement de l’Estat espanyol no per-met aconseguir l’equiparació a la mitjana europea finsd’aquí a 22 anys. Afirma que les xifres tampoc erenoptimistes quant al nombre d’empreses que utilitzeninternet, ni quant a l’ús del comerç electrònic, queestà 20 punts per sota de la mitjana europea. Asse-gura que no ha trobat cap indicador referit a Barcelo-na a la web de la Regidoria de Ciutat del Coneixe-ment, i dedueix que aquestes dades són indicativesde la diagnosi de la ciutat si no s’explica el contrari.D’altra banda, adverteix que, segurament ben aviat,hi haurà l’informe Ontiveros, que també alerta del do-ble problema de l’Estat espanyol per la diferència enel creixement de la productivitat i també en la insercióa la societat de la informació. Creu, i així ho proposal’informe, que s’han d’aplicar mesures per disminuirel risc d’exclusió digital, i recomana accions moltconcretes dirigides a l’alfabetització digital i que, enespecial, estan adreçades a aquells col·lectius ambmajor risc, com ara col·lectius de persones ambdiscapacitats, mestresses de casa o gent gran. Tro-ba a faltar referències a les accions d’alfabetitzaciódigital a la web de la Regidoria: quines són les me-sures concretes que es destinen a trencar aquestapossible fractura digital, quins recursos s’hi adrecen,i en base a quins indicadors es podrà fer el segui-ment.

El Sr. Oliveras respon que l’Ajuntament de Barcelo-na ja fa temps que està duent a terme una tasca im-portant en matèria d’alfabetització digital. Observaque aquesta tasca és molt transversal, i hi ha dife-rents àrees de l’Ajuntament que treballen per reduir lafractura digital. Reconeix que Barcelona, igual queCatalunya en general, té un cert endarreriment en eldesenvolupament d’internet i de les noves tecnologi-es, i ho atribueix a la manca d’una política decididaen aquest sentit per part de l’anterior govern de laGeneralitat. Assenyala que des de la Corporaciós’està col·laborant amb la Generalitat, i que hi ha tresgrans reptes: la posada al dia de les infraestructures,treballar més a fons en els continguts digitals i la difu-sió de les noves tecnologies i la seva socialització pertal que arribin al conjunt de la ciutadania. Explica que,a l’Ajuntament, es duen a terme tres grans blocs d’ac-tivitat: d’una banda el Cibernàrium, a través de Barce-lona Activa, situat al districte de Nou Barris, que des-envolupa una activitat important de formació en lesnoves tecnologies, amb més de 50.000 participantsanuals i de manera gratuïta. És un centre reconegutper la Comissió Europea, que ofereix 45 cursos set-manals, des de la formació bàsica fins a la implicacióen la vida laboral. Anualment s’imparteixen al voltantde 25.000 hores de formació en tecnologies de la in-formació i la comunicació. D’altra banda, hi ha la xar-xa de centres cívics; en els 45 centres cívics de laciutat es duen a terme molts cursos d’informàtica bà-sica. Destaca un pla elaborat directament des de laRegidoria, per impulsar l’accés a internet, al centre cí-vic de les Basses de Nou Barris, amb la imple-

mentació del Programari Lliure en català, i anunciaque s’estendrà a la resta de centres. Finalment, laXarxa de Biblioteques ofereix nombrosos punts d’ac-cés a internet, i imparteix cursos d’introducció a la na-vegació per internet. En aquest segon trimestre, 24biblioteques ofereixen un total de 61 cursos diversosd’introducció a internet. A més, es remet a algunesactuacions puntuals que s’han dut a terme. Respecteals indicadors, recorda que, arran d’una pregunta, enuna sessió anterior de la Comissió es van avançar al-gunes dades que demostren que Barcelona està persobre d’altres mitjanes i no cal ser especialment pes-simistes. Diu que, a primers de juliol, se signarà aManchester la Declaració dels drets del ciutadà res-pecte les noves tecnologies i la ciutat de la informa-ció, que ja es va aprovar pel Plenari del Consell Muni-cipal. A partir d’aquí, assegura que s’unificaranindicadors i es podran homologar criteris comuns enel conjunt de la Unió Europea. Explica que la Carta téun apartat sobre els drets a la educació i a la forma-ció, i estableix el dret a adquirir competències bàsi-ques per a l’ús efectiu dels serveis, el dret a una aten-ció personalitzada en accedir a punts d’accés ainternet, i el dret a accedir a la formació necessària,al llarg de la vida, per aprofitar les possibilitats de lesTIC.

La Sra. Ortega demana al regidor que no s’excusien el passat, i recorda que Barcelona va ser la pri-mera ciutat que es va començar a cablejar, amb ungran desplegament mediàtic, i ara és una de lesciutats pitjor cablejades de l’Estat espanyol, tot ique aquesta infraestructura és de caràcter munici-pal. Pregunta al regidor com mesura el grau d’utili-tat per a la gent a qui arriben aquestes actuacions;li recorda que ha preguntat expressament per col-lectius per als quals l’ús d’internet i les noves tecno-logies és important: el col·lectiu de discapacitats i elde les mestresses de casa o el de la gent gran. Pre-gunta si hi ha constància a través d’algun indicadorde quina resposta es dóna a la ciutadania ambaquestes accions, i suggereix la possibilitat de ferun conveni amb la Secretaria de Telecomunicaci-ons i Societat de la Informació de la Generalitatque, l’any passat, va presentar un informe molt de-tallat referit a Catalunya. Suposa que deu existir in-formació sobre Barcelona i, aquesta informació, se-gurament facilitaria la tasca. Està conforme en quèes treballi en la unificació de criteris amb altres ciu-tats d’Europa, però, de moment, hi ha indicadorsque són vàlids i hi ha estadístiques que s’hauriende tenir per comprovar si es dóna cobertura a totala ciutadania.

El Sr. Oliveras es remet novament a les dades so-bre la utilització d’internet que va exposar en una ses-sió anterior, i en recorda algunes, com ara que el68% de les llars tenen ordinador, o el 53,8 % de lapoblació té connexió a internet. Aclareix que moltsdels cursos que s’organitzen als centres cívics tenencom a destinatari principal la gent gran, i que hi ha al-tres iniciatives dels districtes adreçades a col·lectiusdeterminats, com cursos per a la incorporació de lesdones a les noves tecnologies, o altres projectes detipus social de col·laboració amb entitats pel reciclat-ge d’ordinadors o altres aspectes similars. Afirmaque, en general, es duen a terme múltiples iniciativesencaminades a evitar la fractura digital, i espera que


ben aviat, a més dels indicadors que ja existeixen,se’n fixin altres de comuns amb la resta de ciutats eu-ropees.


Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi A mbient


A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 7 de juny de 2005, s’hi reuneix la Comis-sió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient,sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol iBeltran. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:Francesc Narváez i Pazos, Xavier Florensa i Can-tons, Eduard Garcia i Plans i Alberto Villagrasa i Gil,assistits pel secretari general de la Corporació, Sr.Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi són presents els Srs.: Joan Conde i delCampo, gerent del Sector de Serveis Urbans i Mante-niment, i Jordi Campillo i Gámez, director gerent del’Institut Municipal de Parcs i Jardins.

Excusen la seva absència les Imes Sres. i l’Im. Sr.:Xavier Casas i Masjoan, Maravillas Rojo i Torrecilla iMagda Oranich i Solagran.

S’obre la sessió a les divuit hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior

S’aprova.



En compliment de l’article 63.1 del Reglamentd’organització municipal, es comunica la resoluciósegüent:

1. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient

De la gerent municipal, de data 12 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules i convocaconcurs, per adjudicar el contracte de conservació iajuda a l’explotació de les instal·lacions dels túnels isistema de control multitúnel sobre Gigabit, de laxarxa viària de Barcelona, per als exercicis 2005-2007, i per un import de 3.517.148 euros.



a) Ratificacions

b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria


Districte de Ciutat Vella

1. Autoritzar la despesa del contracte número05001978 que té per objecte l’arrendament i manteni-ment de dues cabines de sanitaris públics automàticsi autorentables per una durada de cinc anys i per unimport de 675.000 euros amb càrrec al Pressupost/osi partida/es indicades en aquest mateix document.Aprovar els documents següents: el plec de clàusulesadministratives particulars i el plec de prescripcionstècniques. Convocar el corresponent concurs obert.

La Sra. Mayol presenta la proposta, i dóna la pa-raula al Sr. Narváez, que explica que aquesta propos-ta es presenta des del districte de Ciutat Vella. Con-creta que es contracta únicament una part de totconjunt del districte, ja que es refereix a dues cabinesdestinades a dues places determinades, i puntualitzaque la responsabilitat de tirar endavant la contractaés del Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient.

El Sr. Garcia pregunta si se sap on estaran instal-lades les cabines, perquè a l’expedient no hi consta, irecorda que aquesta manca de concreció ja va sercausa de discussió al Consell de Districte. Tambépregunta si aquestes instal·lacions formen part deltres locals que, d’acord amb les previsions del distric-te, han d’estar oberts les 24 hores.

El Sr. Villagrasa expressa el vot favorable del seuGrup, i pregunta, igualment, sobre la ubicació de lescabines. Demana que es tingui molta cura en el seumanteniment, ja que, tan pel seu ús, com per la zonaon estaran, es pot preveure que es deterioraranabans d’hora.

El Sr. Narváez informa que un dels mingitoris escol·locarà a la plaça de Sant Agustí, i l’altre, al carrerHospital número 58, als jardins de Rubió i Lluc, i as-segura que és conscient que les noves instal·lacionshan d’estar totalment controlades. Aclareix que lesdues cabines no formen part dels tres locals referitspel Sr. Garcia, ja que aquests pertanyen a entitatsque ja estan en el territori. Afegeix que, fa pocs dies,va respondre una pregunta del Grup Municipal deCIU, on s’explicava on s’ubicaran la totalitat demingitoris de Ciutat Vella d’acord amb el pla operatiu.

El Sr. Garcia expressa el vot favorable del seuGrup, tot i que opina que aquest procés s’està fentmolt lentament i no es compleix el calendari acordat.Es remet a una acta de 17 d’octubre de 2003, en laqual el seu Grup ja feia un prec en aquest sentit. De-


No havent-hi altres assumptes per tractar, laPresidència aixeca la sessió a les divuit hores i vintminuts.


sitja que aquestes instal·lacions entrin en funciona-ment immediatament juntament amb totes les altrespendents. Demana que s’expliqui amb més detall enquè consistiran la vigilància i el manteniment, ja queaquests elements funcionen de manera automàtica, ipregunta si hi haurà control de la Guàrdia Urbana.

El Sr. Narváez explica que del pla operatiu, des-prés d’analitzar diferents solucions, resulta que lainfraestructura que s’adquireix en aquesta contractaés la més idònia per aquests dos punts. Entre altresmotius, diu que el pla s’ajusta suficientment a les ne-cessitats del districte perquè preveu un conjunt de lo-cals i instal·lacions de diferents tipologies, com araespais d’entitats, aparcaments, establiments de con-currència pública, o instal·lacions a alguns parcs i jar-dins. En funció de com sigui la infraestructura reque-reix un grau de vigilància i de manteniment diferent;en aquest sentit, aclareix que aquestes cabines sónautorentables, amb un sistema automàtic, però es vi-gilarà l’entorn i es seu estat de neteja i, fins i tot, i perla seva situació està previst control policial.

El Sr. Narváez expressa el vot favorable del PSC,el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, laSra. Mayol expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Garcia expressa el vot favorable de CIU i el Sr.Villagrasa expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:2. Instar a la Comissió de Govern i a l’alcalde a

complir la sentència del Tribunal Superior de Justíciade Catalunya, de 10 de febrer de 2005, i instar alsmateixos a que amb la màxima celeritat es resolgui ies doni resposta a totes les denúncies sobre proble-màtiques lligades al soroll, que han tingut entrada enel registre de l’Ajuntament de Barcelona el 20 d’abrilde 2005.

El Sr. Garcia presenta la proposició, i manifestaque el seu Grup, ja fa temps que, tant a la Comissiócom al Plenari, demana que l’Ajuntament assumeixiles responsabilitats que li corresponen en matèria desoroll, i expressa la seva preocupació per les molèsti-es que suporten alguns ciutadans. Es remet a unasentència de data 10 de febrer de 2005, on s’insta ala Corporació a actuar en matèria de soroll i, d’algunamanera, s’acusa la inactivitat municipal com a causadels problemes. Al·lega tenir constància de 125 de-mandes concretes de ciutadans, relacionades amb laproblemàtica del soroll per diversos motius, com l’oci,la recollida d’escombraries, l’helicòpter o altres, quedemanen a l’Ajuntament que actuï i solucioni aquestasituació. Vincula tot això al mapa sònic, sobre el quals’ha insistit molt, que serviria per poder fer sèrie icomparar quina és l’evolució del soroll a la ciutat. Pertot plegat, demana instar a la Comissió de Govern i al’alcalde a complir la sentència de referència.

La Sra. Mayol intervé a continuació, i explica queha seguit molt directament aquest assumpte, junta-ment amb el Districte de Gràcia. Manifesta que, coma opinió, i sense perjudici de les decisions judicials,no està d’acord en què l’Ajuntament hagi estat inac-tiu; es van fer un conjunt d’actuacions molt importantsper influir sobre aquest local concret, però la legisla-ció és molt garantista amb els propietaris dels locals, iper poder tancar i precintar fa falta un conjunt de re-

quisits difícils d’aconseguir. Feta aquesta considera-ció, i en relació a allò que planteja la proposició, infor-ma que el compliment de la sentència està pendentde l’acte judicial de fixació de la indemnització, ja quela sentència establia que aquest quantum es fixariaen fase d’execució. Pel que fa a la resta, explica elconjunt d’actuacions que s’han dut a terme: les quei-xes que van entrar per registre són, exactament, 127,i n’hi ha un 25% vinculades a la convivència, un 40%a sorolls de bars, dels quals la meitat es referien al’establiment “La Paloma” i de la discoteca “Caché”,actualment precintada; d’aires condicionats n’hi ha un10%, i la resta estan referides a qüestions diverses,com les obres de la Sagrada Família, l’helicòpter osoroll de gossos. Per districtes, n’hi ha 32 de CiutatVella, 19 de l’Eixample, 2 de Gràcia, 13 d’Horta-Guinardó, 2 de les Corts, 1 de Nou Barris, 3 de SantAndreu, 10 de Sant Martí, 32 de Sants-Montjuïc, i 12de Sarrià. Explica que les instàncies s’han tramitat dela manera següent: de les 127, 101 s’han distribuïtals districtes corresponents perquè s’estudiïn i es pre-pari una resposta; 7 reclamacions estan relacionadesamb assumptes de caràcter general: 4 referides a he-licòpter i 3 al soroll provocat pel camió de recollidad’escombraries, i s’estan tramitant als serveis cen-trals, on fins i tot es realitzen mesures sonomètriquesper valorar-ne la dimensió i per verificar la informació.Les 19 restants, tal com es formulen, no reuneixenles dades mínimes per poder-se tramitar. Des delSector i des del Programa de Minoració Acústica esfarà un seguiment puntual de les denúncies i es do-narà suport als districtes si és necessari. Conclouque, per tot això, no es donarà suport a la proposició,perquè s’està treballant en aquesta direcció i, apro-var-la, semblaria acceptar que no s’està fent res; elcompliment de la sentència està pendent que es fixila quantia i, respecte a les queixes, es tramiten i se’nfa el seguiment.

El Sr. Villagrasa manifesta que el seu Grup donaràrecolzament a aquesta proposta perquè, a la darrerasessió de la Comissió, ja va presentar un prec on esreclamava el Pla de sorolls, i entén que ambdues co-ses estan en la mateixa línia. Creu el Pla de soroll2005-2007 arribarà massa tard, perquè ha transcor-regut la meitat de l’any i, quan és més necessari, ésals mesos d’estiu. Demana un esforç perquè, a lapropera comissió, es presenti un esborrany d’aquestpla.

La Sra. Mayol entén la preocupació del regidor,però recorda que hi ha un pla vigent, tot i que s’esti-gui treballant en reformular-lo per adequar millor l’ac-tivitat i la resposta municipal. De totes maneres, esti-ma que la part del pla referida a l’estiu es podràpresentar a la propera sessió de la Comissió.

El Sr. Garcia considera que és un clàssic d’aquestajuntament no acceptar les proposicions perquè jas’estan fent coses, i espera que en la propera sessióes presenti el pla, com a mínim, en l’apartat referit al’estiu i se’n pugui continuar parlant.

El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, elSr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr.Garcia expressa el vot favorable de CIU i el Sr.Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:3. 1. Adoptar, en el termini d’un mes, aquells can-

vis que siguin possible, en el marc de l’actual contrac-


ta, per tal de minorar el soroll dels camions del serveide recollida d’escombraries. 2. Que s’analitzi quinessón les necessitats de renovació de la flota de cami-ons per assolir l’esmentat objectiu i la possibilitatd’iniciar de forma progressiva aquesta renovacióabans de l’adjudicació de la propera contracta delservei. 3. Que s’informi en el seu moment a la Comis-sió d’aquests extrems.

El Sr. Villagrasa explica que aquesta proposició espresenta arran d’una altra, presentada en una sessióanterior, que feia referència al soroll dels camions derecollida de residus de la ciutat que, en treballar pas-sada la mitjanit, pertorben el descans dels veïns. Re-corda que es va reconèixer el problema i hi va haverun compromís de trobar solucions de cara a les pro-peres contractes d’aquest servei. Creu que, mentrearriba aquest moment, es pot avançar i intentar reto-car els sistemes, en allò que sigui possible, i solucio-nar alguns problemes en funció de les possibilitatsactuals.

El Sr. Garcia, seguint la línia expressada en laseva proposició anterior, comunica que el seu Grupdonarà suport a la proposició, ja que una part de lesqueixes es deriva, precisament, de la recollida d’es-combraries. Creu que aquesta és una assignaturapendent que s’arrossega des de fa molt temps; tot ique és cert que els camions actuals són menys soro-llosos que els més antics, en alguns xamfrans de l’Ei-xample, on hi ha recollida selectiva, s’ha de suportarels sorolls de la recollida dels diversos contenidors enhores diferents, diverses vegades al dia. Demana ques’intentin trobar solucions al més aviat possible.

El Sr. Narváez comunica que no s’acceptarà la pro-posició, perquè allò que demana s’està fent cada dia.Afirma que, quan es detecta un problema de molèsti-es per soroll, s’estudia si hi ha alguna fórmula per mi-llorar la situació. Com a exemple, fa referència a unacarta de felicitació per la solució de problemes quegenerava l’establiment d’una cadena comercial im-portant, i explica que van intervenir-hi els serveis demanteniment i la Guàrdia Urbana. Assegura que, amesura que apareixen els problemes, s’intenten re-soldre. Respecte a l’horari de recollida reitera que elsinconvenients són de difícil solució i, com ja va expli-car, de cara a la propera contracta, s’intentarà canvi-ar els tipus de camions que, tot i que els actuals es-tan en norma, s’hauran d’adaptar a la normativaeuropea més recent que millora els estàndards; tam-bé es reestructurarà el sistema de recollida i l’horari,amb l’interès d’evitar les molèsties en allò que siguipossible. Insisteix que, avui, és impossible per mancad’infraestructura i pel cost que comportaria, que ésabsolutament desproporcionat.

El Sr. Villagrasa demana un plantejament més glo-bal de la recollida de residus, i que s’intenti estudiarles possibilitats actuals d’adaptació. Diu al regidorque parla d’aspectes molt concrets i puntuals, i liagradaria tenir la relació d’aquests problemes i lesseves solucions, perquè, potser en analitzar-los, espot arribar a alguna solució de caràcter més generalque, a més, faciliti l’adequació de la nova contracta.

El Sr. Narváez expressa el vot contrari del PSC, elSr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, la Sra.Mayol expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr.Garcia expressa el vot favorable de CIU i el Sr.Villagrasa expressa el vot favorable del PP. Es re-butja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal CIU:4. Que abans de la celebració de la propera Co-

missió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambi-ent se’ns lliuri fotocòpia de l’informe dels Serveis Jurí-dics sobre la valoració de l’expedient informatiurelatiu a les obres de reconstrucció de la clavegueradel carrer Sant Iscle, entre els carrer d’Inca i del Nil ique es doni compte a la Comissió de l’esmentat infor-me.

El Sr. Garcia formula el prec i assenyala que, d’en-trada, la primera part no s’ha pogut complir, ja quel’informe que es demana no ha estat lliurat. Desco-neix si es lliurarà en aquest moment i se’n podrà do-nar compte, o si el seu Grup continuarà sense podertenir la informació necessària.

El Sr. Narváez respon al regidor que difícilment potlliurar la còpia d’un document que no té, i es compro-met a fer-ho tan aviat com el tingui.

El Sr. Garcia diu que aquest document s’ha dema-nat fa dos mesos i, des del govern municipal, semprees dóna la mateixa resposta, que costa de creure. Enaquest sentit, es remet als problemes que va ocasio-nar el retard en el lliurament de l’informe tècnic referita aquest mateix assumpte, i recorda que va aparèixerd’un dia per l’altre. Es mostra estranyat de tan retard ipregunta si hi ha alguna previsió o calendari.

El Sr. Narváez contesta que la seva percepció res-pecte a l’assumpte de l’informe del perit és diferent.Recorda que, un divendres, el Grup de CIU va pre-guntar quan el tindria, i es va respondre que estariaen el termini d’una setmana; el dilluns següent vanconvocar una roda de premsa per donar la seva ver-sió, i just el dimarts ja es tenia l’informe. Lamenta dirque van actuar amb precipitació, i reitera que, igual-ment en aquest cas, quan es disposi de l’informe dela Direcció de Serveis Jurídics se’n donarà coneixe-ment immediatament.

El Sr. Conde intervé a demanda del regidor, i expli-ca que, consultada la Direcció de Serveis Jurídics,s’ha comunicat que l’informe no està llest, tot i ques’espera tenir-lo aviat.


b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:5. ¿Considera el Govern municipal que el Decret

de mesures excepcionals per la utilització dels recur-sos hídrics aprovat pel Govern de la Generalitat ga-ranteix la quantitat i la qualitat del servei de distribu-ció d’aigua potable a tots els ciutadans de Barcelona?¿Quines mesures es pensen adoptar per assegurarla vigilància i el control de la qualitat sanitària de l’ai-gua potable que es distribuirà a Barcelona en un futurimmediat?

El Sr. Garcia presenta la pregunta, referida a lesmesures excepcionals, aprovades per la Generalitatde Catalunya, per a la utilització dels recursos hídrics,i demana que s’expliqui com afecten el servei de dis-


tribució d’aigua potable de la ciutat i quines mesuresde vigilància pensa adoptar l’Ajuntament.

La Sra. Mayol, amb la conformitat de tots els mem-bres de la Comissió, disposa que aquesta preguntaes tractarà conjuntament amb la següent.

Es tracta en el punt de l’ordre del dia següent.Del Grup Municipal PP:6. Quines mesures s’han adoptat, amb motiu de la

previsió de sequera, en els serveis municipals?El Sr. Villagrasa expressa la preocupació del seu

Grup davant la previsió de sequera a tot Catalunya i,en especial a la ciutat de Barcelona. A través delsmitjans de comunicació, s’ha assabentat que l’Ajunta-ment preveu fer algunes restriccions per cobrir neces-sitats més prioritàries. Creu que podria compartiraquest criteri, tot i que pensa que pot haver-hi hagutcerta manca de previsió, i s’interessa per les mesuresque s’han adoptat.

La Sra. Mayol procedeix a respondre aquesta pre-gunta i l’anterior. En primer lloc, es remet al Decret dela Generalitat sobre l’adopció de mesures excepcio-nals en relació a la utilització dels recursos hídrics, iexplica que, entre d’altres coses, pretén que l’aiguaemmagatzemada es dediqui, bàsicament, a usos do-mèstics. En aquest sentit, afirma que el subministra-ment de l’aigua està garantit com a prioritat en aquestdecret i, de fet, s’hi destina una part de l’aigua que,en una situació de normalitat, es destinaria a usos di-ferents, com pot ser l’ús agrícola o l’industrial. Pertant, es prioritza l’abastament de la població fins queels recursos d’aigua, superficials o subterranis, iespecialment les reserves embassades, recuperin elsnivells necessaris. Afegeix que la derivació d’aquestscabals cap a l’ús domèstic no fa variar la qualitat del’aigua. Assegura que l’Ajuntament segueix aplicantel sistema de control i vigilància de les aigües de con-sum, i lliura als presents uns quadres que especifi-quen el tipus de controls que es fan i la seva periodi-citat i quantificació. A títol de resum, diu que elscontrols s’efectuen, tant en els dipòsits de regulació,com en la xarxa de distribució o en els dipòsits parti-culars i les fonts públiques, són els següents: 101controls sobre la qualitat de l’aigua subministrada a laxarxa de distribució, els dipòsits de regulació i les es-tacions de bombeig; 600 controls de qualitat de l’ai-gua en aixeta, és a dir, prèviament al consum, i 1.418controls de desinfecció o cloració en els punts deconsum. Tots els controls es realitzen de maneraanual i garanteixen la qualitat de l’aigua. Respecte ala influència del Decret en el consum destinat al regde la superfície verda, concreta que aquest no hauràde ser superior a 450 m3/ha/mes i, a l’Institut de Parcsi Jardins, ja es prenen les mesures següents: per talde no sobrepassar el consum permès, es faran, coma màxim, dos regs per setmana, amb una pluviome-tria de 5 l/m2 que, de manera orientativa, implica queels regs amb aspersors siguin de 10 minuts i els regsamb difusors siguin de 5 minuts. El reg amb tona del’arbrat i de superfícies de gespa es farà amb aiguafreàtica, la qual es carregarà en els hidrants esta-blerts, que són una dotzena, i ja n’especificarà el de-tall per escrit. En els regs programats, es faran lesmodificacions pertinents per tal d’adaptar-los als dosregs setmanals abans indicats. Per part del Departa-ment de Fonts, les mesures són les següents: lesfonts amb recirculació d’aigua reduiran de vuit a tresles hores de funcionament al dia; a la Font Màgica,

les hores funcionament es disminuiran, de 4 hores/dia els dijous, divendres, dissabtes i diumenges, a 2,5hores/dia; les fonts sense recirculació estaran tanca-des, i només s’hi faran les tasques de neteja per ga-rantir la salubritat de l’entorn. Al Departament de Ne-teja s’han adoptat les mesures següents: en data 23de maig de 2005, es van donar instruccions per talque totes les cubes i baldejadores del Servei de Ne-teja Urbana carreguessin als hidrants d’aigua freàti-ca. Amb aquesta mesura, es perd una part de la pro-ductivitat degut als desplaçaments i al tempsd’espera que cal efectuar, però s’aconsegueix realit-zar els serveis de neteja amb un 70% d’aigua freàti-ca. Hi ha serveis determinats que encara es realitzenamb aigua de xarxa, ja que s’ha estimat imprescindi-ble per raons higièniques i de salubritat pública i, d’al-tra banda, en cas que es precisi, es disposa d’unafase de quasi anul·lació total del servei d’aigua dexarxa. Considera que aquesta situació és excepcio-nal, negativa per al país, i se suma a la crida del con-seller de Medi Ambient, que demana als ciutadansl’estalvi en el consum per tal que, entre tots plegats,contribuïm a fer front a aquesta situació.

El Sr. Garcia agraeix l’explicació i demana quese’ls traslladin les xifres. Respecte a la qualitat de l’ai-gua, discrepa de l’explicació ja que, tenint en compteque el nivell de l’aqüífer és molt baix, li sembla que lacaptació d’aigües del Llobregat pot implicar que, abanda de problemes en el gust que ja es produeixenhabitualment en certes zones de la ciutat i generenun gran consum d’aigua envasada, s’arribi als límitsacceptables des del punt de vista sanitari.

El Sr. Villagrasa pregunta si el baldeig que es rea-litza habitualment en els carrers queda garantit.

La Sra. Mayol afirma que el baldeig quedarà garan-tit. Quant a la intervenció del Sr. Garcia, puntualitzaque cal diferenciar molt bé les condicions sanitàriesde les condicions organolèptiques, del gust. Enaquest sentit, és conscient que hi ha un problemaamb les aigües que provenen del riu Llobregat, queafecta el gust, però, tant des del Departament deMedi Ambient com des dels serveis municipals, s’as-segura que la qualitat sanitària està absolutament ga-rantida. Quant a la molèstia del gust, explica que, re-centment, va estar a la planta d’Aigües de Barcelonade Sant Joan Despí, i li van sorprendre els avençosen depuració i les millores tecnològiques, que fanpensar que, els propers anys, hi haurà una millorasignificativa. Comparteix la preocupació sobre l’altconsum d’aigua envasada, que no és desitjable perals veïns perquè suposa un cost molt elevat.

Es dóna per tractada.7. Atès l’increment de l’ús de l’espai públic durant

la temporada d’estiu. Quin és el dispositiu especial deneteja previst en aquest període i quines noves me-sures s’adoptaran respecte a l’any anterior?

El Sr. Villagrasa formula la pregunta que, diu, ja ésun clàssic perquè es repeteix cada any quan arribal’estiu. Creu que la situació habitual s’agreuja arrande la previsió de sequera, i es remet a la gran afluèn-cia turística i la proliferació de festes populars, queaugmenten la quantitat de residus. Amb l’estiu,aquesta situació provoca l’existència de més malesolors en algunes zones de la ciutat i, concretament,es refereix als llocs on es fa la recollida sense conte-nidors, i als mateixos contenidors que, en aquesttemps, fan molta pudor. També fa esment dels orins


en les zones de més afluència de gent, perquè no hiha lavabos públics i per la conducta incívica d’algu-nes persones. Parla també de l’excés de coloms, id’alguns problemes a les platges; es remet a la de-núncia d’una ciutadana, que es queixa de brutor i delmal funcionament dels serveis a una platja de Barce-lona, i afegeix que les papereres són més petites is’omplen de seguida. Finalment, alerta que, amb elcalor, proliferen les rates, i preveu que n’hi hagi mésdegut a la sequera. Creu que, l’any passat, sense laproblemàtica actual, no es va cobrir l’expedient gairebé i, per tant, pregunta quins són els dispositius deneteja per enguany.

La Sra. Mayol, abans de passar la paraula al Sr.Narváez, comenta que, si l’estiu és tan negre com elpinta el regidor, la major part de la gent de la ciutat notindrà ganes de fer vacances.

El Sr. Narváez contesta al regidor, i explica ques’amplia el servei de neteja i el buidat de papereres,en dissabtes i festius, a 183 parcs de la ciutat. Afe-geix que, igualment, es reforça el servei en la zonacentre de la ciutat, en especial, a les zones més turís-tiques. En la recollida de bosses d’escombraries aCiutat Vella i la part antiga de Sarrià, s’intensificarà lafreqüència del servei, que es farà entre les 20 i les 23hores, i es garantirà que els residus estiguin al carrerel mínim de temps possible. Puntualitza que, pelsvols de Sant Joan, s’intensificarà la recollida de volu-minosos per evitar que estiguin a disposició de lespersones que fan fogueres no autoritzades al carrer;a banda, hi haurà un servei especial per a la revetlla.També s’incrementaran els serveis puntuals d’aigua,especialment, en les zones d’oci del conjunt de la ciu-tat. Assegura que, sense fer servir aigua de la xarxa,es podrà incrementar el baldeig dels carrers de majorús amb cubes del freàtic.

La Sra. Mayol afegeix que es comprovarà quinsserveis de les platges són els que s’ha denunciat queno funcionen, i demana al regidor les referències. Enrelació a les papereres, comenta que van obtenir elpremi FAD, però, al marge del disseny, presentenavantatges respecte a l’any passat, i s’espera que si-guin molt més útils.

El Sr. Villagrasa puntualitza que la platja referidaen la denúncia és la de Sant Sebastià. Respecte lespapereres, tot i que estiguin premiades i siguin ma-ques, són més petites i es desborden. Agraeix l’expli-cació del Sr. Narváez, però diu que el problema deles males olors s’agreuja pels matins i, a més, opinaque, en la recollida d’escombraries a Ciutat vella iSarrià, convindria fer-ne alguna al migdia per reforçarel servei. Pregunta quina és la freqüència del buidatde les papereres que hi ha a la via pública, en les zo-nes més turístiques, ja que s’omplen contínuament alllarg del dia.

El Sr. Narváez explica que hi ha papereres en zo-nes turístiques que es buiden onze vegades al dia;s’està molt a sobre d’aquest assumpte i, fins i tot,s’ha canviat el tipus de paperera, que ara són deboca gran i dobles. Les papereres de platja, tot i queen queden algunes d’antigues, s’han anat substituint,i se n’ha millorat el nombre i la seva capacitat. Con-creta que s’instal·len dues papereres juntes, de colorsdiferents, una per als envasos i una altra per al re-buig, i la suma de totes dues supera la capacitat deles anteriors. Assegura que no s’ha limitat el nombrede vegades que cal netejar una paperera, sinó que elbuidat es fa en funció de la necessitat de cada zona.Quant a la recollida de bosses d’escombraries, el quedemana ja es fa, perquè es vigila al llarg de tot el diai, a més, s’intenta identificar les persones que diposi-ten les bosses en horari no autoritzat.

El Sr. Villagrasa considera normal que es deixinbosses d’escombraries fora d’horari, ja que aquest ésmolt limitat. Creu que no es tracta d’identificar permultar, sinó que s’ha d’intensificar el servei. Preveuun estiu difícil i desitja sort a l’equip de govern.



No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-dència aixeca la sessió a les dinou hores i trenta mi-nuts.


Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Terr itorial


A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 8 de juny de 2005, s’hi reuneix la Comis-sió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial,sota la presidència de l’Im. Sr. José Cuervo i Argudín.Hi assisteixen les Imes Sres. i els Ims. Srs.: Assump-ta Escarp i Gibert, Montserrat Ballarín i Espuña,Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Núria Carrerai Comes, Ferran Mascarell i Canalda, Jaume Oliverasi Maristany, Eugeni Forradellas i Bombardó, SòniaRecasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, JoanPuigdollers i Fargas, Jordi Cornet i Serra, i ÁngelesEsteller i Ruedas, assistits pel secretari general de laCorporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

També hi són presents els Srs.: Alfredo Juan iAndrés, i Lluís Mata i Remolins.

S’obre la sessió a les deu hores i vuit minuts.




En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucionssegüents:

1. Districte d’Horta-Guinardó

De la gerent municipal, de data 23 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules, mitjançantprocediment negociat, del contracte d’instal·lació d’ai-re condicionat i enllumenat dels edificis del Districted’Horta-Guinardó, per als exercicis 2005-2007, i perun import de 37.751,16 euros.

2. Sector de Serveis Generals

De la gerent municipal, de data 11 de maig de2005, que adjudica a la societat Sitesa, Sistemas deInformación Territorial, el contracte de realització d’unsistema integrat d’informació i gestió patrimonial(sistema Dominus), per a la Direcció de Patrimoni,per als exercicis 2005-2006, i per un import d'euros313.597,07.


De la gerent municipal, de data 11 de maig de2005, que adjudica a la societat Macobasa Mani-pulación-Comercialización Cartón, SL el contracte decompra de caixes arxivadores normalitzades pels di-ferents arxius municipals, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 29.473,28 euros.


De la gerent municipal, de data 23 de maig de2005, que adjudica a la societat Ebanisteria GHGSL el contracte de millores ram fuster dels edifi-cis del Districte d’Horta-Guinardó, per als exer-cicis 2005-2006, i per un import de 44.173,57euros.

5. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

De la gerent municipal, de data 11 de maig de2005, que autoritza i adjudica a la societatRehabilit, SL el contracte de manteniment i revisiódel sistema anti-termític a Can Castelló, per alsexercicis 2005-2008, i per un import de 1.919,04euros.


Del president de la Comissió de Presidència, Hi-senda i Coordinació Territorial, de data 19 de maig de2005, que dóna compte de la signatura d’un crèdit acurt termini amb el Banco de Crédito Local, fins a unlímit màxim de 20 milions d’euros.


Del president de la Comissió de Presidència, Hi-senda i Coordinació Territorial, de data 19 de maig de2005, que dóna compte de la signatura d’un crèdit acurt termini amb el Banco Español de Crédito(Banesto), fins a un límit màxim de 20 milions d’eu-ros.


De la gerent municipal, de data 26 de maig de2005, que aprova la convocatòria d’un concurs per ala provisió d’un lloc de treball de responsable de con-tractació (nivell 18).


De la gerent municipal, de data 23 de maig de2005, que aprova la convocatòria d’un concurs per ala provisió d’un lloc de treball de responsable de pro-moció (nivell 22).


De la gerent municipal, de data 26 de maig de2005, que aprova la convocatòria d’un concurs per ala provisió d’un lloc de treball de tècnic/a de gestió i/oplanificació de Serveis Personals (nivell 22).



Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data20 de maig de 2005, que deixa sense efectes l’ads-cripció a l’Institut Municipal de Cultura de Barcelonade la funcionària, senyora Mari Cruz Martín Aguilera, ila nomena Tècnica de gestió i/o planificació de Ser-veis Personals (2238X).


De l’alcalde, de data 23 de maig de 2005, que no-mena funcionari eventual el senyor Carlos NietoFernández, per ocupar el lloc d’assessor tècnic delGrup municipal del Partit Popular de Catalunya(2215X).


De l’alcalde, de data 27 de maig de 2005, que no-mena funcionari eventual el senyor Albert Duran Es-criba per prestar els seus serveis com a conseller tèc-nic del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (2699X).


Del gerent del Sector de Serveis Generals, de data26 de maig de 2005, que nomena la senyora SílviaRuiz de Valdivia assessora tècnica de Patrimoni ads-crita a la Direcció de Serveis de Patrimoni (2215X).

Acords de la Comissió de Govern d’1 de juny de2005:

15. Autoritzar al Sr. Julio Garcia Ramon (mat.9439), la compatibilitat sol·licitada entre la seva activi-tat municipal com a funcionari amb la categoria detècnic superior d’Arquitectura i Enginyeria, en el llocde treball de director de Projecte de Mobilitat en elGrup de Treball de Planificació i Estudis de Mobilitatdel Sector de Seguretat i Mobilitat, i la de professorassociat a temps parcial en la Universitat Politècnicade Catalunya per al curs acadèmic 2004-2005, desde l’1 de setembre de 2004 fins al 31 d’agost de2005, i pròrrogues que es puguin produir, d’acordamb l’article 4.2 de la Llei 21/1987, de 26 de novem-bre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Ad-ministració de la Generalitat i amb les limitacionsprevistes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei i els arti-cles concordants 327 i 328 del Reglament del perso-nal al servei de les Entitats locals, aprovat pel Decret214/1990, de 30 de juliol. En tot cas la present auto-rització perdrà vigència per canvi de lloc de treballmunicipal o per variació de les seves circumstàncies,així com per modificació de la normativa sobre el rè-gim d’incompatibilitats o per raons sobrevingudesd’interès públic. Donar-ne compte a la Comissió dePresidència, Hisenda i Coordinació Territorial.




1. Aprovar definitivament la Memòria justificativa deconstitució i els Estatuts de la societat privada munici-pal Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, elsoci únic de la qual serà Barcelona d’InfraestructuresMunicipals, SA. Resoldre les al·legacions que s’hanpresentat durant el termini d’informació pública. Auto-ritzar com a soci únic de Barcelona d’InfraestructuresMunicipals, SA, la constitució, per part d’ella, de lasocietat Agència de Promoció del Carmel i Entorns,SA. Facultar el president i secretari de Barcelonad’Infraestructures Municipals, SA per a que efectuïntots els tràmits adients per a la constitució de la soci-etat.

La Sra. Recasens manifesta que el seu Grup faràreserva de vot ja que si bé coincideixen en el fons, nocoincideixen en la forma com continua portant a ter-me l’equip de govern, a esquenes de la participacióciutadana, aquest assumpte. Considera que aquestaparticipació restarà al marge i que els mecanismes decontrol de l’oposició municipal, quedaran, també, almarge en no estar integrats ni en el Consell d’Admi-nistració ni en la Junta General d’Accionistes, jaque aquesta societat és un ens instrumental deBIMSA; correspondrà al Consell d’Administraciód’aquesta societat fer els nomenaments correspo-nents i serà la que controlarà, fiscalitzarà i dirigirà,en última instància, l’empresa que es crea. Pregun-ta si les altres administracions han compromès jales aportacions econòmiques en els seus respectiuspressupostos.

El Sr. Cornet recorda que únicament li ha estat ac-ceptada una sola esmena, i de forma parcial, i esqueixa que la resta de les al·legacions presentades lihan estat denegades. Considera que les funcions pri-vades atribuïdes dins l’objecte social d’aquesta socie-tat són excessives; es queixa que els Grups munici-pals de l’oposició no tindran respresentació en elConsell d’Administració d’aquesta societat i demanauna relació detallada i més concreta de les inversionso actuacions a realitzar per l’agència, així com unallista de privats que aportaran finançament amb el de-tall de les quantitats corresponents, per la qual cosael seu Grup farà reserva de vot perquè no disposad’aquesta informació.

El Sr. Cuervo explica que la constitució d’aquestasocietat segueix el model ja assajat, amb èxit, aPronova, SA o a altres societats que va crear, en elseu dia, l’Ajuntament i recorda que aquesta societattambé serà subsidiària de BIMSA. Continua dient quela societat de nova creació actuarà en un territori deli-mitat amb una eficàcia i actuació de transformaciómolt notable, tot reproduint un model, com ha dit an-teriorment, ja assajat per l’Ajuntament en la seva ac-tuació empresarial. Recorda l’oferiment que es va fera l’oposició d’incorporar dos tècnics experts, en re-presentació dels Grups de l’oposició municipal, senserebre, a data d’avui, cap resposta. Es compromet afacilitar la informació sol·licitada.

Es dictamina amb el posicionament favorable delPSC, ERC i ICV-EU i A i amb la reserva de vot deCIU i PP.


2. Aprovar inicialment la participació de l’Ajunta-ment de Barcelona en el Consorci Parc de RecercaBiomèdica de Barcelona. Aprovar inicialment els es-tatuts del Consorci Parc de Recerca Biomèdica deBarcelona. Aportar al Consorci Parc de RecercaBiomèdica de Barcelona la seva participació en laComunitat de Béns. Declarar la tramitació d’urgènciaen el present procediment de conformitat amb l’infor-me del director d’Empreses de 19 de maig de 2005.Sotmetre aquest acord i els Estatuts, a informació pú-blica per un termini de quinze dies, i de no presentar-s’hi al·legacions, tenir-los per definitivament aprovats.Facultar a l’Alcaldia per a la realització de totes lesactuacions encaminades a concretar, clarificar i exe-cutar el present acord.

La Sra. Recasens manifesta que el seu Grup faràreserva de vot tot esperant que es redacti un estudide viabilitat econòmica, tal com es demana en l’infor-me de la Intervenció.

La Sra. Esteller anuncia que el seu Grup farà re-serva de vot fins que estudiïn l’estudi de viabilitat eco-nòmica, que no consta a l’expedient, i demana queaquest informe es complementi amb un de jurídic.

El Sr. Cuervo contesta que a l’expedient hi constal’informe jurídic i que, arran dels informes emesos perIntervenció i Secretaria i, d’acord amb les recomana-cions fetes i de comú acord amb les altres adminis-tracions que han de constituir aquest Consorci, s’hanintroduït diverses modificacions a l’articulat dels Esta-tuts, segons constància d’aquestes modificacions al’expedient administratiu. Es compromet a facilitar,abans de la Junta de Portaveus, les dades estima-tives de la viabilitat de futur, així com d’una memòriade les activitats.


3. Autoritzar la societat Barcelona de Serveis Muni-cipals, SA, a formalitzar pòlisses de crèdit a llarg ter-mini fins un import màxim total de 50.000.000 euros,en les condicions que s’adjunten en el full annex.

La Sra. Recasens anuncia que el seu Grup farà re-serva de vot fins que no se li aclareixi el Pla d’inversi-ons que està previst que es faci per part d’aquestasocietat durant el període 2004-2007 i demana infor-mació sobre les actuacions següents: construcció de17 nous aparcaments, actuacions a la Mar Bella i alZoo Marí, actuacions en el Tibidabo Master Plan, am-pliació de crèdits per fer front a les despeses de l’Ho-tel Miramar, actuacions a la nova zona verda, detalld’altres inversions significatives per import de 16 mili-ons d’euros, inversions que es faran per a la supres-sió de l’aparcament de les Glòries, informació respec-te al projecte del Born i qui ho gestionarà.

El Sr. Cornet demana, també, tota la informació de-manada per la Sra. Recasens i, a més a més, l’estaten què quedarà el deute a llarg termini de B:SM, SAja que, a parer seu, hi haurà un increment molt impor-tant; quantitat final que costarà a l’Ajuntament el Zoomarí, aclariments complementaris sobre les inversi-ons fetes en el Fòrum, a Catalana, SCR i a l’HotelMiramar. Acaba demanant, també, informació de lesinversions que es faran a l’exposició Fòrum Barcelo-na in Progress i en grans reparacions d’instal·lacionsolímpiques, per la qual cosa el seu Grup farà reservade vot per estudiar aquesta informació.

El Sr. Cuervo respon que, atès el grau de detallminuciós de la informació demanada, es compro-met a facilitar-la, al més aviat possible, i aclareixque per finançar el Pla d’inversions de B:SM, SAper al període 2004-2007, cal formalitzar duesoperacions de crèdit per import de 20 milionsd’euros i 30 milions d’euros, respectivament; la pri-mera amb la Caixa i la segona amb el Banco deCrédito Local, aquesta última per substituir la pò-lissa de crèdit a llarg termini que actualment técontractada amb les condicions de les operacionsfixades i que consten a l’expedient.


4. Aprovar inicialment l’expedient de modificacionsde crèdit per un import total de 8.000.000 euros,d’acord amb els documents annexos, referències(05052395) – (05060295) a finançar amb el romanentlíquid de tresoreria de 2004, considerant-lo definitiva-ment aprovat cas de no presentar-s’hi reclamacionsdins el termini d’exposició pública.

La Sra. Recasens demana que aquest dictamen esretiri perquè no consta fixat el període d’informaciópública a l’acord i, quant al fons de l’expedient, criticaque es destinin 3 milions d’euros per fer front a lesdespeses de desallotjament dels veïns de l’illa Q delTuró de la Peira, en comparació amb els 5 milionsd’euros que es destinaran a operacions publicitàriesque facin veure als ciutadans que es doten de noveseines de participació, per la qual cosa demana la se-paració d’aquests conceptes en diferents expedients.Demana, també, informació sobre en quin momentdel tràmit està el conveni que recull el reconeixementper indemnitzar la pèrdua d’habitatge d’unes 300 per-sones i sol·licita una explicació més detallada de to-tes les actuacions que es faran en el Districte amb latransferència dels 5 milions d’euros. Finalment, afir-ma que el seu Grup mai serà contrari a posar pals ales rodes en les inversions i despeses que es puguinfer en matèria de participació ciutadana, sempre queaquestes siguin justificades, coherents i lògiques.

El Sr. Cornet demana, també, la divisió en dos ex-pedients d’aquestes modificacions de crèdit, atès elcontingut distint d’uns i altres. Demana que s’accelerila signatura del conveni amb els veïns del Turó de laPeira i sol·licita, també, un detall i un aclariment deles despeses de participació que es faran ambaquesta modificació de crèdit, per la qual cosa mani-festa que el seu Grup farà reserva de vot fins que tin-guin tota aquesta documentació.

El Sr. Cuervo considera que no cal separar aquestexpedient, ja que la primera partida per import de 5milions d’euros, s’emmarca dins del procés de des-centralització general de l’Ajuntament i per fer front ales diferents iniciatives per condicionar i reorganitzardiversos equipaments, tals com centres cívics, ofici-nes, instal·lacions, etc. que acolliran físicament la re-alització i promoció d’actuacions de participació ciuta-dana, possibilitarà la posada en marxa dels diferentsprojectes de participació ciutadana. Quant a la sego-na partida, explica, també, les diverses actuacions idespeses que s’han produït pel desallotjament de101 famílies que abasta a 300 persones com a con-seqüència de l’esfondrament del proppassat 10 degener, ocorregut en el Turó de la Peira.


La Sra. Escarp intervé molt breument per explicarels objectius, els programes i el destí de les quanti-tats en matèria de participació. Opina que és bo fo-mentar tots els mecanismes de participació ciutadanai rebutja l’afirmació dels Grups de l’oposició municipalque consideren que es fa una actuació publicitàriad’aquest assumpte.


5. Aprovar les condicions annexes reguladores dela cessió, acordada per aquest Plenari el 26 de juliolde 2002 a favor de l’Organització Mundial de Ciutats iGoverns Locals Units, de l’ús d’una part de la fincadel carrer Avinyó, núm. 15, de propietat municipal,amb una superfície de 682,14 metres quadrats, distri-buïts en planta baixa (accés), planta 1a, planta 2a ialtell entre plantes 2a i 3a, per tal de destinar-la a seui centre de les seves activitats estatutàries, sotmetrel’expedient a informació pública durant un termini detrenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le-gacions, tenir per aprovada la cessió i formalitzar-laen document administratiu.

La Sra. Recasens demana una avaluació detalladade totes les despeses, tant de les de conservaciócom de les de manteniment que acabarà assumintl’Ajuntament.

La Sra. Esteller demana, també, un informed’aquestes despeses i, a més a més, les que fan re-ferència a la rehabilitació de l’edifici.

El Sr. Cuervo manifesta que es farà una estimaciódel cost sol·licitat, i recorda que aquestes despesesno estan desagregades, sinó integrades en les parti-des del pressupost de l’Ajuntament, que oportuna-ment facilitarà a l’oposició municipal i, respecte a lesdespeses de rehabilitació, contesta que no existei-xen, ja que aquesta rehabilitació ja s’ha fet.


6. Deixar sense efecte els acords del Plenari de 30de gener de 1998 i de 29 de juny de 2001 pels qualses va posar a disposició de la Generalitat deCatalunya una finca al carrer d’Alí Bei, núms. 75-99,per a la construcció del CEIP Glòries; constituir undret real de superfície a favor de la Generalitat deCatalunya respecte de la finca de propietat municipal,situada al carrer d’Alí Bei, núms. 75-89, grafiada en elplànol annex, per un termini de trenta anys i amb ca-ràcter gratuït, per a la construcció i gestió del CEIPGlòries Catalanes; sotmetre l’expedient a informaciópública durant un termini de trenta dies i, si no s’hiformulen reclamacions o al·legacions procedir aconstituir el dret; formalitzar-lo en escriptura públicad’acord amb les condicions del document annex, ques’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; ifacultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actu-acions encaminades a concretar, clarificar i executarel present acord.

El Sr. Ciurana recorda que és la tercera vegadaque la cessió d’aquest solar passa per aquesta Co-missió. Demana aclariments sobre quins són els re-queriments específics de la Generalitat sobre aquestequipament i posa en dubte la idoneïtat del solar pera la construcció projectada perquè solament té unasuperfície de 1.722 m2, cosa que considera que és in-suficient per al tipus d’equipament docent projectat.

Pregunta, també, si aquest centre serà d’una o dedues línies i el perquè de la temporalitat de la consti-tució del dret de superfície a trenta anys.

El Sr. Cornet demana informació sobre el projectedel nou centre escolar que proposa la cessió mitjan-çant dret de superfície d’una parcel·la de 1.722 m2,en lloc dels 3.086 m2 cedits en un principi i recordaque aquesta escola hauria d’haver entrat en funciona-ment el curs escolar 2003-2004.

La Sra. Escarp comenta que amb la construcciód’aquest centre es completarà la totalitat d’equipa-ments previstos en el seu dia a ubicar a l’illa de FortPienc i recorda que l’Ajuntament ja va construir totsels equipaments de què consta aquella illa, on sola-ment quedava per construir aquest centre docent icomenta, també, que l’Ajuntament va posar aquestsolar a disposició de la Generalitat el gener de 1998,per la qual cosa considera un incompliment per partde la Generalitat el fet de no haver-se construïtaquest centre a data d’avui. Assenyala que la fórmulajurídica serà la constitució d’un dret de superfície i perun termini de trenta anys, aspectes que possibilitaranel seu finançament.


7. Aprovar definitivament la modificació dels Esta-tuts de l’Institut de Cultura de Barcelona, per a laseva adequació a entitat pública empresarial, d’acordamb l’establert en l’article 85 bis de la Llei 7/1985, re-guladora de les bases de règim local. Resoldre lesal·legacions que s’hi han presentat durant el terminid’informació pública. Facultar el president de l’Institutde Cultura de Barcelona perquè realitzi les actuaci-ons necessàries per a l’efectivitat d’aquest acord.

El Sr. Ciurana considera que la transformació del’ICUB en entitat pública empresarial s’aprofita per ex-pulsar de la Junta de Govern als Grups de l’oposició,la qual cosa és una garantia de pluralitat a favor delsinteressos del món cultural barceloní i català. Esqueixa, també, perquè es redueix la representaciósindical de dos a un representant.

La Sra. Esteller aclareix que el seu Grup va fer unseguit d’al·legacions molt motivades, les quals li hanestat desestimades en la seva totalitat, per la qualcosa anuncia la reserva de vot del seu Grup enaquest punt per tal que l’equip de govern iniciï les ne-gociacions sobre les seves al·legacions, abans de lacelebració del Plenari del Consell Municipal, i puguiarribar a ser un acord consensuat.

El Sr. Cuervo manifesta que no s’expulsarà ningú ique segons l’ha informat el president de l’Institut, esmantindrà la representació actual, tant la dels treba-lladors com la dels Grups polítics; no obstant això, noestà previst en els Estatuts.

El Sr. Ciurana demana que constin expressamenten els Estatuts les afirmacions que acaba de fer el Sr.Cuervo, ja que està en desacord que hi hagi sola-ment un compromís verbal.

La Sra. Esteller demana, també, que constin ex-pressament en els Estatuts les afirmacions que aca-ba de fer el Sr. Cuervo, ja que està en desacord quehi hagi solament un compromís verbal.

El Sr. Cuervo respon que aquest assumpte s’hadebatut en repetides ocasions i que l’equip de governaposta per un model àgil i operatiu que és el que hiha en els Estatuts i es reafirma en la bona voluntat


explicitada pel president de l’Institut, referida al fetque hi haurà dos representants sindicals i també re-presentació dels Grups municipals.


IV) Part decisòria


8. Aprovar l’Acord marc entre la Tresoreria Generalde la Seguretat Social i l’Ajuntament de Barcelonaque s’adjunta, en virtut del qual es transmet a aquestorganisme de l’Estat la parcel·la qualificada de 7@ si-tuada a l’illa delimitada per l’avinguda Diagonal i elscarrers de la Selva de Mar i de Llull, grafiada en elplànol annex, per tal d’ubicar-hi les seus administrati-ves de l’esmentada Tresoreria, de l’Institut Nacionalde la Seguretat Social i de l’Institut Social de la Mari-na en la província de Barcelona, pel preu de42.000.000 euros, més l’impost del valor afegit cor-responent; practicar les operacions registrals d’agru-pació, segregació o altres necessàries per a identifi-car la parcel·la objecte de transmissió; declarar,d’acord amb l’article 78 i concordants del Reial Decret1093/1997, de 4 de juliol, en virtut del qual s’aprova-ren les normes complementàries al Reglament per al’execució de la Llei hipotecària, la innecessarietat dellicència de parcel·lació; formalitzar l’esmentat acordmarc en document administratiu i la transmissió deles finques que integren la parcel·la en escriptura pú-blica; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totesles actuacions encaminades a concretar, clarificar iexecutar el present acord.

El Sr. Puigdollers considera que no és una bonadecisió del Govern municipal desprendre’s de patri-moni municipal, estima que es podria haver fet unapermuta d’uns terrenys amb altres immobles propie-tat de la Seguretat Social, i demana la retiradad’aquest dictamen i l’obertura d’una negociació ambla Seguretat Social per solucionar aquest tema, con-sidera que es ven a un preu molt baix, concretamenta 1.200 euros el metre quadrat de sostre, quan elpreu de venda de locals i oficines en aquest lloc estàcom a mínim a 3.000 euros metre quadrat, respecte ala forma de pagament també mostra la seva discon-formitat, i pregunta com es pot vendre un bé que en-cara no és íntegrament propietat de l’Ajuntament. Fi-nalment, manifesta que votarà en contra atesal’existència d’una forta oposició veïnal a aquesta ven-da i recorda l’incompliment de la promesa que es vafer als veïns que es construiria un parc.

El Sr. Cornet manifesta que votarà en contra pel fetde que es venen a uns preus molt baixos aquests ter-renys i en uns terminis de pagament molt lesius perals interessos municipals, i considera que es podrienhaver-se fet equipaments per al districte o per als ve-ïns.

El Sr. Cuervo contesta que l’equip de govern incre-menta patrimoni, i considera que no es poden teniractius immobiliaris ociosos, sinó que ens uns casoses ven per a reinvertir en altres llocs de la ciutat,d’acord amb les necessitats avaluades, i que l’equipde govern veu com a molt interessant portar aquesttipus d’equipament en aquest sector, i que el preu

que es pagarà és l’ajustat a aquest tipus d’operació,també considera molt raonables les formes de paga-ment i afirma que tots els temes pendents d’expropia-cions estaran resolts en el seu moment.

El Sr. Cuervo expressa el vot favorable del PSC, elSr. Oliveras expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot contrari de CIU i el Sr.Cornet expressa el vot contrari del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:9. Iniciar els tràmits per unificar a tots els Districtes

la senyalització dels usos permesos i prohibits alsparcs de la nostra ciutat per evitar situacions equívo-ques que indueixin a error a la ciutadania.

La Sra. Recasens avança, d’entrada, que la volun-tat d’aquesta proposició no implica induir a la polèmi-ca, sinó que pretén que els sigui aprovada ja que laconsideren d’interès comú atès que significa milloraruna parcel·la de civisme amb un bon compliment deles normes.

Es refereix al fet que en alguns parcs i jardins, con-cretament a les zones específicament destinades alsjocs infantils, hi ha uns indicadors que prohibeixen lapresència de gossos i, conjuntament, uns altres queinformen que les caques de gos no són un adob i, pertant, s’han de recollir, cosa que és clarament contra-dictòria perquè pot induir a creure que els gossos po-den estar en el recinte infantil sempre que se’n recu-llin les deposicions. En la mateixa línia, destaca queel fet que una àrea infantil estigui oberta o tancadasuposa que els gossos hi entrin lliurement o no. Re-marca que les senyalitzacions contradictòries tambéabasten, en moltes ocasions, tot el recinte.

Igualment, afegeix que en cada districte hi ha unasenyalització diferent i temen que també siguin dife-rents els criteris a l’hora de permetre els usos perme-sos i els no permesos als parcs.

El Sr. Cornet s’afegeix a la proposició perquè tam-bé consideren que hi ha un cert desgavell als parcs ijardins en els aspectes expressats per la Sra.Recasens, i destaca que, en aquest mateix sentit,també s’ha manifestat el Sr. Portabella.

El Sr. Cuervo admet que hi ha certes deficiènciesentre els diversos senyals que, òbviament, cal soluci-onar i que, en molts casos responen a l’associació dediferents fases de manteniment de les instal·lacions.

Tanmateix, avança que hi votaran en contra per-què Parcs i Jardins fa, regularment, la implantaciód’un sistema de senyalització comuna per a tots elsespais verds públics de la ciutat, sobretot en el perío-de 2004-2007, amb un enfocament integral del man-teniment d’aquests espais i dels projecte en curs, iapunta que en tots els espais verds de nova cons-trucció es fa una auditoria de les necessitats de se-nyalització, alhora que es revisen alguns aspectes deldisseny dels senyals.

Conclou que comparteixen l’objectiu de la proposi-ció pel que fa a la racionalització de la distribució delssenyals i a la seva unificació en tots els espais, peròindica que tot això ja està contemplat en el Programade Manteniment de Parcs per a aquest mandat.

La Sra. Recasens insisteix que no entén per què


es rebutja la proposició i puntualitza que no se cir-cumscriu únicament als parcs i jardins, i que l’hanpresentada en aquesta comissió precisament perquèla consideren de coordinació territorial, concepte queha de clarificar i unificar els criteris a fi que els missat-ges arribin clars a la ciutadania.

Aprofita per demanar, en referència a l’auditoria es-mentada pel Sr. Cuervo que, quan estigui acabada,els la doni a conèixer.

El Sr. Cuervo suggereix a la Sra. Recasens que,per concretar els aspectes referents als espais verds,presenti la proposició a la comissió pertinent que ésla de Manteniment. Remarca, tanmateix, que el fet deno sumar-se a la proposició no significa que no estreballi en aquesta petició, com ja ha deixat clar.

El Sr. Cuervo expressa el vot contrari del PSC, elSr. Oliveras expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i elSr. Cornet expressa el vot favorable del PP. Es re-butja.

Del Grup Municipal PP:10. Elaborar un informe, que es presentarà en la

propera sessió de la Comissió, on es detalli el costque té pels serveis municipals la reparació d’actesincívics i vandàlics, amb indicació del tipus d’acció;les sancions imposades i l’import recaptat; i les actua-cions que ha dut a terme per rescabalar-se d’aquestsdanys i l’import assolit en l’any 2004.

El Sr. Cornet indica que presenten aquesta propo-sició bàsicament per dos motius: d’entrada, perquèhan formulat diverses qüestions per escrit sobreaquest assumpte i les respostes que se’ls han donatresponien a criteris diferents i incorrien, fins i tot, encontradiccions segons qui les responia. Entenen,però, que aquestes incongruències que han constataten les respostes sorgeixen per la dificultat de coordi-nar totes les regidories, cosa que, evidentment, no éssenzilla.

Seguidament, puntualitza que el motiu pel qualsol·liciten l’informe que consta a l’enunciat és perquèel consideren fonamental per conscienciar la ciutada-nia de la importància del civisme i, a més, a més ferevident el cost de l’incivisme per a tots els ciutadans.

La Sra. Recasens manifesta el suport del seu Grupa aquesta iniciativa, sobretot perquè creuen que unbon diagnòstic de la situació pot ajudar a actuar ambles mesures correctores més adequades. En aquestsentit, recorda que han plantejat algunes propostescom ara que els vigilants de les noves zones verdesactuessin, també, com a observadors cívics i, pertant, que ajudessin al compliment de les ordenances.Per tant, consideren que aquest informe és una bonaeina per avaluar els costos i, a partir d’aquí, proposarles mesures correctores.

El Sr. Cuervo admet que la quantificació del costdels serveis municipals és una dada molt importantque cal conèixer, però està en desacord amb quès’hagi de fer mitjançant un informe exclusiu sobre elsdanys dels actes incívics i vandàlics en aquesta Co-missió. D’entrada, perquè consideren que el lloc perunificar criteris és la Comissió de civisme, en els seusinformes d’activitats anuals en l’apartat de les despe-ses ocasionades per l’incivisme.

Quant a les incongruències o discrepàncies en lesrespostes a què s’ha referit el Sr. Cornet, entén quepoden haver estat causades per l’aplicació de diver-

sos criteris, pel que fa a la classificació i la tipologiad’aquesta mena d’actes, per part dels serveis que elsquantifiquen.

Conclou, per tant, que l’informe que sol·liciten éssobre civisme i que l’obtindran quan la Comissió Cívi-ca consideri oportú i amb caràcter anual. De tota ma-nera, i a tall d’exemple, informa que, el 2004, l’InstitutMunicipal de Parcs i Jardins estimava en 1.700.000euros el cost d’aquests actes en l’àmbit que li perto-ca; la mateixa quantitat calcula el departament encar-regat de netejar pintades i grafits, sent aquest àmbit ila neteja viària els punts negres associats directa-ment amb l’incivisme i, quant a la brossa que es dei-xa fora d’horari, els mobles abandonats, i repassosdiversos sumen, aproximadament, uns sis milionsd’euros; tot plegat, parla d’uns deu milions dos-centssetanta mil euros. Tanmateix, puntualitza que, senseconèixer millor la metodologia i sense que aquestesxifres hagin passat per la Comissió de civisme, no espot donar per tancada aquesta informació.

El Sr. Cornet lamenta la resposta perquè entén queallò veritablement important és obtenir un informe glo-bal, que abasti totes les àrees i regidories, i no nomésla informació de Paisatge Urbà que, d’altra banda, jatenen.

Anuncia que demanarà que s’emeti amb urgèncial’informe de la Comissió Cívica, atès que considerenfonamental obtenir un diagnòstic de la situació a fi depoder plantejar solucions reals i no propagandísti-ques o publicitàries.

El Sr. Cuervo respon que transmetrà a la ComissióCívica i a la seva presidenta la qüestió plantejada pelSr. Cornet, de manera que aquest informe estigui dis-ponible en el menor temps possible i que incloguil’avaluació rigorosa de les despeses.

El Sr. Cuervo expressa el vot contrari del PSC, elSr. Oliveras expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr.Cornet expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precsb) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:11. ¿És possible que l’Ajuntament de Barcelona

hagi fet alguna despesa que no figuri a la liquidaciódel compte anual? ¿És possible que l’Ajuntament deBarcelona hagi encarregat un estudi, aquest s’hagiefectuat i lliurat i passat uns anys encara no consti ala comptabilitat municipal el pagament del mateix?

El Sr. Cuervo respon a la pregunta formulada pelSr. Puigdollers que no és possible regint-se per la le-gislació i la normativa d’aplicació en la gestióeconòmico-adminstrativa, i afegeix que si s’haguésproduït hauria estat per un trencament de les normesd’aquesta gestió, i tant per part de l’Ajuntament comde la fiscalització de la Intervenció, la revisió anual deComptes o l’auditoria externa no s’ha posat de mani-fest aquest fet que esmenta el representant del Grupde CiU.


Quant a la segona part de la pregunta, respon ambuna negativa rotunda, ja que des dels procedimentseconòmico-administratius no és possible que s’hagiencarregat un estudi que, transcorreguts uns anys,no en consti el pagament. Si s’hagués produït es trac-taria d’una anomalia important.

El Sr. Puigdollers precisa que formulen aquestapregunta per un fet molt concret, que intenten esbri-nar fa mesos, i que es refereix a una reunió amb laplataforma “Els altres andalusos”, on eren presents laSra. Kati Carreras, el Sr. Mascarell i el Sr. Balsera,cap de gabinet de l’Alcaldia, i que es va referir a unestudi encarregat el 2001 a l’empresa BCN-Eventssobre diferents aspectes relacionats amb la Firad’Abril. Manifesta que s’han dirigit dues vegades perescrit al govern municipal per demanar aquest infor-me i que se’ls ha respost, sempre, que no existia, tot ique en aquella reunió s’hi van referir com a un infor-me de gestió. Atès, també, que tenen aquest informei que hi consta que ha estat encarregat per l’Ajunta-ment de Barcelona, demanen un aclariment sobrequin òrgan municipal el va encarregar, amb quina fi-nalitat, quin ús se n’ha fet i qui l’ha pagat.

El Sr. Cuervo observa que el Sr. Puigdollers haplantejat una derivació de la seva pregunta com quies treu un as de la màniga; de tota manera, insisteixque si l’estudi ha estat encarregat per l’Ajuntament,ha de constar-ne el pagament en la liquidació delcompte anual i que, aquest, no hi figura.

Seguidament, per al·lusions, intervé la Sra.Carreras, la qual informa que en la reunió esmentadava dir que l’Ajuntament disposava d’un estudi, encar-regat el 2001, que es va fer de comú acord amb laFECAC, organitzadora de la Fira d’Abril, a fi que espoguessin determinar un seguit de factors i caracte-rístiques pel que fa a la seva organització i les condi-cions de les instal·lacions. Destaca, igualment, quel’estudi va ser fet per un equip extern i independent,professional i imparcial i, atès que va ser la FECACqui va encarregar l’estudi és aquesta federació qui elpaga, motiu pel qual no el troben en la liquidació delcompte anual de l’Ajuntament. Afegeix que aquestestudi ha servit, en les posteriors edicions de la Firaperquè, juntament amb el districte de Sant Martí, se’nmilloressin molts aspectes que en l’informe es defini-en com a deficients o millorables.

El Sr. Puigdollers insisteix que tot plegat quedaconfús, sense que la frontera entre l’Administració i laFECAC –entre públic i privat– quedi clara pel que fa al’ús que es pugui donar a l’esmentat estudi, i subratllael fet que, quan han demanat l’estudi, des del gabinetde l’Alcaldia no se’ls ha dit clarament que el dema-nessin a la FECAC, atès que és seu, sinó que s’hanlimitat a dir que l’accés a l’informe no és públic.

El Sr. Cuervo reitera que l’Ajuntament no ha encar-regat aquest estudi i puntualitza que per parlar d’unencàrrec formal des del punt de vista econòmico-adminsitratiu s’ha de seguir una determinada tramita-ció; una altra cosa és que l’Ajuntament hagi suggerita la FECAC de fer aquest estudi.

Es dóna per tractada.12. ¿Per quin motiu l’alcalde de Barcelona ha can-

viat el model de finançament consensuat per tots elsGrups municipals i que consta recollit a l’avantprojec-te de Carta Municipal de 9 de setembre de 2004?

La Sra. Recasens formula la pregunta, sobretotperquè cal avaluar, i de pressa, quina serà la nova si-

tuació amb el canvi del model de finançament quehavia estat recollit en l’avantprojecte de la Carta Mu-nicipal que, recorda, amb uns principis molt clars, l’al-calde el va fer arribar, fruit del consens de tots elsGrups representats a l’Ajuntament i al Parlament deCatalunya, al govern de l’Estat. Entre els principiscontinguts en la Carta cal destacar, doncs, el de sufi-ciència financera, el reconeixement de la capitalitatde Barcelona i que, com a tal, exercia depeses de su-plència per la qual cosa hauria de tenir participació entributs com l’IRPF, l’IVA i els impostos especials.Tanmateix, es mostra molt sorpresa perquè laCarta ha tornat de Madrid, no amb uns percentat-ges en la participació dels esmentats tributs pernegociar, sinó que han desaparegut els principisde fons –que canvien l’esperit de la Carta– a quès’havia arribat amb el consens de tots els partitsde Catalunya. Així doncs, s’eliminen les despe-ses de capitalitat atès que no es reconeix Barce-lona com a capital de Catalunya; ha desaparegutel principi de suficiència financera i substituït perun règim de finançament especial per a Barcelo-na, cosa que significa perdre autonomia finance-ra i dependre de la Llei Reguladora de les Hisen-des Locals; és a dir, els recursos que es rebindependran de la voluntat de l’Estat, cosa que sig-nifica que s’han rebaixat els principis que supo-sarien que Barcelona tingués més autonomia tri-butària.

El Sr. Cuervo recorda, d’entrada, que va rebre lescrítiques dels Grups de l’oposició quan es procedir aactualitzar la Carta del 1997 amb l’avantprojecte del2004, que era de màxims, els quals adduïen que no-més s’actualitzava a efectes de negociació. Manifestael seu desig que es torni a l’esperit de la Carta del1997, i analitza la trajectòria que ha seguit fins a diad’avui. Precisa que la Carta del 97 plantejava unacessió del 5% de l’IVA i del 10% dels impostos espe-cials, mentre que actualment, per la llei d’Hisendeslocals, es percep el 2,3% dels impostos especials il’1,5 de l’IVA. Admet, tanmateix, que, tot i que la del2004 esmena aspectes que en la Carta del 97 havienquedat obsolets, els percentatges encara són molt ala baixa, per la qual cosa han ideat una estratègia–que els continua semblant efectiva– que és que, delfinançament local, hi desaparegui el fons comple-mentari. Quant a l’esquema de la negociació, destacael reconeixement per part de l’Estat, per primera ve-gada, que havien de percebre despeses en conceptede suplència i de capitalitat, i un altre aspecte moltdestacable que és el reconeixement, també, de l’àreametropolitana a efectes de finançament.

Pel que fa a la qüestió concreta plantejada per laSra. Recasens de per què han canviat el model de fi-nançament, remarca, d’entrada, que s’han apropatmolt a la quantitat que demanaven. Recorda que jahavien manifestat, en presentar la Generalitat el títold’Impostos, Patrimoni i Hisendes locals, que no re-nunciarien a cap principi a favor d’hipòtesi sobre elnou contingut de l’Estatut, però que el dia que hi ha-gués algun text per a Barcelona com a capital deCatalunya s’hi sumarien. Així les coses, la negociacióamb l’Estat queda aturada, atès que els demanen siprefereixen la proposta de la Generalitat, o esperar altext estatutari i deixar la Carta aparcada, possibilitatque, de cap manera no volien acceptar, sobretot peroportunitat i maduresa de la Carta, per solidaritat amb


la negociació autonòmica i per no contaminar aquestdebat i, també, per raons tècniques a fi de facilitar lagestió del finançament.

Considera que es tracta d’establir una filosofia decooperació entre administracions, i que, a la llarga, elmés important és que la Carta tindrà forma de llei,que s’aprovarà en seu parlamentària, i que dotaràBarcelona d’un règim especial que aportarà un millorfinançament, entre altres coses.

Admet que hi ha hagut renúncies en la negociació,però cap de substancial, cap que suposi renunciar auna millora important per a la ciutat.

La Sra. Recasens opina que han canviat completa-ment el model de finançament rebaixant considera-blement les aspiracions amb la concurrència del go-vern de la Generalitat. Posa de relleu, també, elsdiferents estils de negociació seguits, d’una bandaamb el govern tripartit i, d’altra banda, amb l’anteriorgovern de la Generalitat, alhora que destaca que elseu Grup ha hagut de fer veritables esforços de res-ponsabilitat política per no trencar el consens per laCarta, atès que quan ja hi havia una Carta consen-suada i aprovada pels plenaris de l’Ajuntament i delParlament de Catalunya, apareix un nou text elaboratpel govern municipal, sobre el qual ni tan sols la Ge-neralitat s’havia pronunciat. Va ser quan se’ls va po-sar damunt la taula el model 10-30-20 del projecte desetembre de 2004, un projecte molt ambiciós pel qualva apostar el Grup de CiU per no trencar el consens.Insisteix que el pacte de consens havia estat partici-par directament en els impostos i lligar el finançamenta l’activitat econòmica, en cap cas per la negociacióde la PIE –Participació dels Impostos de l’Estat– cosaque supedita, com ja ha dit abans, a lligar els recur-sos a la voluntat de l’Estat.

El Sr. Cuervo puntualitza, en contra de l’afirmacióde la Sra. Recasens, que s’ha negociat sempre ambel coneixement de la Generalitat i insisteix, també,que fins al dia del Plenari faran tots els esforços deconciliació al seu abast, perquè reflexionin i analitzinamb profunditat els grans beneficis d’aquesta llei pera Barcelona en el camp del règim local de l’Estat es-panyol. És cert que no han aconseguit els topalls mà-xims que plantejaven, com tampoc el govern de CiUa la Generalitat ho va aconseguir amb l’Estatut envint-i-cinc anys i van optar, també, pel “peix al cove”,per la qual cosa la negociació ha apostat per l’opcióde superar el “carreró sense sortida” en què estava laCarta.

Demana, doncs, que analitzin amb profunditat tot elque s’ha aconseguit amb la Carta com ara el reconei-xement de l’àrea metropolitana, la capitalitat deCatalunya i la creació de la justícia de proximitat, laparticipació en la gestió de les grans infraestructureso, altres, en l’àmbit cultural com el fons de cultura.Òbviament, ara s’obre un període perquè tots elsGrups puguin presentar les seves al·legacions i sug-geriments a fi de refer el consens sobre la Carta.

Es dóna per tractada.Del Grup Municipal PP:13. ¿Quina és l’avaluació del cost de la implantació

de la justícia de proximitat i de l’assumpció per partde la Guàrdia Urbana de les funcions de policia judici-al i el seu finançament amb indicació de forma espe-cífica del cost que haurà d’assumir l’Ajuntament deBarcelona?

La Sra. Esteller formula la pregunta i fa notar queté relació amb la presentada pel Grup de CiU atèsque toca un aspecte molt concret del finançament, enaquest cas concret en l’exercici de les competènciesde la policia judicial en cas d’implantació de la justíciade proximitat que serà gratuïta en totes les seves fa-ses. En aquest sentit, manifesta que els preocupaque la substitució de la participació en els impostosde l’Estat pel sistema de convenis impliqui la mancade recursos suficients per exercir aquesta competèn-cia.

El Sr. Cuervo expressa que la justícia de proximitatfarà servir els articles continguts a la Carta Municipalperquè així és com s’ha pactat, i no està condiciona-da a la modificació de Llei orgànica del Poder judicialon ja s’hi contempla la nova figura de justícia de pro-ximitat i els costos que repercuteix. Estat, Generalitati Ajuntament han acordat el principi que el finança-ment de la justícia local es farà entre les tres Admi-nistracions, mitjançant la reunió d’una comissióinteradministrativa; i hi ha el compromís que la Lleique desenvolupi la justícia de proximitat incorpori enla seva Memòria el sobrecost de la funció judicial dela Guàrdia Urbana.

Considera, tanmateix, que es podrà arribar a unconsens amb els Grups perquè la Carta és una bonallei per a Barcelona, també per als Ajuntaments d’Es-panya que aniran incorporant molts dels aspectesque conté, cosa que significarà progressar en elmunicipalisme.

La Sra. Esteller expressa la preocupació del seuGrup de cara a garantir la suficiència financera perdesenvolupar les competències que ha de recollir laCarta amb eficàcia i amb eficiència. De tota manera,amb la justícia de proximitat, tot està molt condicionatal desenvolupament de la Llei orgànica del Poder ju-dicial, i els sorprèn que no hi hagi una definició claradel que ha de ser aquesta justícia de proximitat enaquesta Carta modificada i, sobretot, la manera comes finançarà.

El Sr. Cuervo avança que hi ha un esquema enca-ra per concretar, però que contempla que el Ministeri,és a dir, l’Estat es faria càrrec dels jutges i la funciójudicial, la Comunitat Autònoma de les oficines judici-als i dels mitjans materials, l’Ajuntament aportaria lesseus dels jutjats i, també, un percentatge del suportadministratiu i de les activitats auxiliars de la GuàrdiaUrbana com a policia judicial.

De tota manera, assegura que Barcelona ha gua-nyat recursos, ha obert un fons de finançament me-tropolità i de capitalitat cultural i té el compromís de lacontribució de totes les administracions a les despe-ses d’ordre policial que desenvolupi la justícia de pro-ximitat.

Es dóna per tractada.14. ¿Quina valoració realitza l’Ajuntament de Bar-

celona de l’evolució continuadament decreixent del’audiència de Com Radio, reflectida en l’estudi delConsell de l’Audiovisual de Catalunya “Els mitjansaudiovisuals de Catalunya 2004”, així com en l’EstudiGeneral de Medis Radio XXI (Primer acumulat2005)?

La Sra. Esteller formula la pregunta arran de lesdades publicades per un estudi recent del Consell del’Audiovisual de Catalunya –CAC– i l’Estudio Generalde Medios –EGM– que en el primer trimestre de 2005


acrediten la caiguda d’audiència de COM Ràdio, ate-sa la responsabilitat de l’Ajuntament ja que emet peruna freqüència de titularitat municipal.

El Sr. Cuervo respon que, segons les dades dequè disposen, les xifres d’audiència són positives, ique han passat de 34.000 oients a 51.000 pel queafecta estrictament a Barcelona. És cert, tanmateix,que des del març del 2004 ha anat disminuint en elmarc del conjunt de Catalunya. De tota manera, situ-ant aquestes xifres en el context general del que suc-ceeix amb les ràdios en català, es pot comprovar quela resta també han perdut punts. De tota manera,confia que aquestes xifres només suposen un repunti que s’estabilitzaran amb tendència a l’alça.

La Sra. Esteller troba que aquesta resposta té unto molt conformista, sobretot perquè la contextualitzaamb la tendència generalitzada de les altres ràdiosque emeten en català, i amb la qual no està d’acordatès que hi ha emissores que han apujat les cotesd’audiència. En aquest sentit, demanen al govern mu-nicipal més interès a fi que, la COM Ràdio, concreta-ment recuperi i augmenti l’índex d’audiència,especialment per disminuir la seva dependència eco-nòmica de les administracions.

El Sr. Cuervo agraeix que el Grup del PP compar-teixi la preocupació per la davallada d’audiència i esreitera en l’esperança de remuntar la tendència i enaquest sentit treballen.



COMISSIÓ DE SEGUIMENT I CONTROL DE BTV

Del Grup Municipal PP:15. ¿Quina valoració realitza l’Ajuntament de Bar-

celona del recent estudi del Consell de l’Audiovisualde Catalunya: “Informacions amb temps de parauladel Govern i les oposicions locals catalanes a la tele-visió i a la ràdio durant el 2004” en quant a les refe-rències a Barcelona Televisió?

La Sra. Esteller manifesta que, de l’anàlisi de lesdades publicades en el recent estudi del Consell del’Audiovisual de Catalunya de 26 de maig de 2005,s’infereix, pel que fa a BTV, que Govern i oposició te-nen un repartiment de temps molt desequilibrat, con-cretament del 80,8% per al Govern i del 19,2% per al’oposició, i pel que fa al capítol de tertúlies, debat ientrevistes, el Govern té una assistència del 84% il’oposició solament un 20%, per la qual cosa pregun-ta la valoració que fa d’aquest informe l’Ajuntament ia quins motius es deuen aquests desequilibris i qui-nes mesures es pensen adoptar en el futur per soluci-onar aquesta situació.

El Sr. Domingo contesta que BTV està dins delsestàndards d’altres televisions i que comparteix lesmateixes prioritats informatives, que aquest informeabasta un any complet, i demostra que BTV està cen-trada en la informació sobre Barcelona, i que a escalade Barcelona tots els informatius de totes les cade-nes encapçalen la seva llista de presència amb l’al-calde de la ciutat, per la qual cosa comparant BTV

amb altres cadenes, és la que atorga a l’oposició méspresència i temps de paraula, concretament un16,5% en els seus informatius, recorda que a BTV hiha molt poques tertúlies polítiques i pel que fa a lapresència en debats i entrevistes, la comparació ambaltres mitjans de comunicació és evident, ja que BTVdedica un 13,6% més que la mitjana, i acaba dientque la imatge global de BTV és més que satisfactòriaen aquesta qüestió.

La Sra. Esteller se sorprèn per la resposta, consi-dera que BTV és una televisió de referència equipa-rable a altres televisions, a efectes del complimentdels aspectes bàsics i del pluralisme i considera queBTV té greus deficiències respecte a la pluralitat, iposa a tall d’exemple que TV3 dedica al Govern un63,4% i a l’oposició un 36,6% de la seva programaciói BTV un 80,8% i un 19,2% respectivament.

El Sr. Domingo creu que no es poden comparar re-gistres respecte de tota Catalunya a solament la ciu-tat de Barcelona i afirma que es mantindrà el nivellcapdavanter del pluralisme que presideix l’actuacióde BTV.

Es dóna per tractada.16. ¿Quina ha estat la participació, en els debats i

tertúlies organitzades per Barcelona Televisió en elsdarrers dos anys, en la seva condició de tècnics oprofessionals en determinades matèries, de personesvinculades a qualsevol partit polític o coalició electo-ral (càrrecs de partit, càrrecs electes, càrrecs de con-fiança, membres de governs de qualsevol àmbit terri-torial, etc.)?

La Sra. Esteller manifesta que, donada la importàn-cia de garantir per part de BTV l’objectivitat en el des-envolupament dels debats per tractar temes d’interès,pregunta quina és la participació, en els debats i lestertúlies en la seva condició de tècnics o professio-nals en determinades matèries, de persones vincula-des a qualsevol partit polític o coalició electoral, elsdarrers dos anys.

El Sr. Domingo contesta que, com a norma gene-ral, es dóna informació de la persona i del seu currí-culum en fer-ne la presentació, a fi que l’espectadorconegui qui està parlant, després de fer una enume-ració de les persones que han passat des de juny de2004 a juny de 2005, manifesta que han passat uns1.017 convidats, per la qual cosa estima que la parti-cipació ha estat abundant en notorietat i diversitat.

La Sra. Esteller mostra la seva preocupació pel fetque no es dóna una informació més precisa respectea les persones que en qualitat de tècnics o professio-nals independents, assisteixen a tertúlies, i estan vin-culades a càrrecs de partits electes o de confiança, jaque les opinions emeses per aquestes persones tin-dran una tendència i uns condicionants respecte alspartits de què formen part.

El Sr. Mascarell tanca el debat insistint en les ma-nifestacions fetes pel Sr. Domingo i fent diversescomparacions respecte al tractament que es dóna enaquest tema en altres televisions.


No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-dència aixeca la sessió a les catorze hores i deu mi-nuts.


Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge


A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 8 de juny de 2005, s’hi reuneix la Comis-sió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge, sota lapresidència de l’Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan. Hiassisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: PilarVallugera i Balañà, Jordi Hereu i Boher, Carles Martí iJufresa, Immaculada Moraleda i Pérez, FrancescNarváez i Pazos, Eugeni Forradellas i Bombardó,Joan Puigdollers i Fargas, Eduard García i Plans,Jordi Cornet i Serra i Alberto Villagrasa i Gil, assistitspel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Ca-ses i Pallarès, que certifica.

També hi són presents els Srs.: Ramón Massagueri Meléndez, gerent d’Urbanisme i Oriol Clos i Costa,director de Plans i Projectes Urbans.

Excusen la seva assistència l’Im. Sr. i les Imes.Sres.: Jordi Portabella i Calvete, Elsa Blasco i Riera,Joana Ortega i Alemany, Ángeles Esteller i Ruedas.

S’obre la sessió a les setze hores i trenta-cincminuts.





1. Sector d’Urbanisme

De la gerent municipal, de data 25 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte per a la remodelaciódel mercat del Guinardó i el seu entorn immediat, alcostat de la plaça Maragall, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 29.580 euros.

2. Districte de les Corts

De la gerent municipal, de data 12 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs per adjudicar el contracte d’obres d’arranjamentdel carrer de les Corts, entre el carrer Joaquim Molinsi la travessera de les Corts, per als exercicis 2005-2006, i per un import de 550.340,22 euros.

3. Districte de les Corts

De la gerent municipal, de data 12 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs per adjudicar el contracte de restauració del cen-

tre cívic Can Déu, fase 6a, planta 1, per als exercicis2005-2006, i per un import de 340.266,95 euros.


De la gerent municipal, de data 11 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules, mitjançantprocediment negociat, del contracte de la direcció icoordinació de seguretat i salut en fase d’obra d’urba-nització del barri del Farro, carrers Saragossa (entrePàdua i Guillem Tell), Sanjoanistes, Francolí i Septi-mania (entre Saragossa i Vallirana), per als exercicis2005-2006, i per un import de 26.198,02 euros.


De la gerent municipal, de data 11 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules, mitjançantprocediment negociat, del contracte de la direcció icoordinació de seguretat i salut en fase d’obra d’urba-nització del casc antic de Sarrià, carrers Osi, OriolMestres, Mañé i Flaquer, Rocaberti, Abat Samsó iTradició, per als exercicis 2005-2006, i per un importde 20.474 euros.


De la gerent municipal, de data 23 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs per adjudicar el contracte de rehabilitació de lamasia de Can Mariner com a biblioteca pública delDistricte d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2005-2007, i per un import de 3.496.721,82 euros.

7. Districte de Sant Andreu

De la gerent municipal, de data 23 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs per adjudicar el contracte de remodelació delcarrer Tiana, passeig Guayaquil i entorns de la llosade Baró de Viver, per als exercicis 2005-2007, i perun import d’1.143.906,18 euros.

8. Sector d’Urbanisme

De la gerent municipal, de data 26 de maig de2005, que adjudica a la societat Better Consultants,SRL, el contracte del pla d’optimització i qualitat de lacomunicació i impacte a la via pública de les actuaci-ons urbanístiques a Barcelona, per als exercicis2005-2006, i per un import de 261.000 euros.

Acords de la Comissió de Govern d’1 de juny de2005:

9. Aprovar el Projecte modificat de restauració delviaducte de Bellesguard, d’Antoni Gaudí, i d’urbanit-


zació del seu entorn, formulat per Bagursa, d’acord al’informe de 19 de maig de 2005 de l’Institut Municipald’Urbanisme, el qual figura a l’expedient i es dóna perreproduït, amb un pressupost per a coneixement del’Administració, de 670.987,82 euros, l’impost del va-lor afegit inclòs, que suposa un increment del 13,50%respecte el projecte inicial, notificar-ho als interessatsi donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, In-fraestructures i Habitatge.

10. Aprovar definitivament el Projecte d’Urbanit-zació per a la remodelació de la plaça de Lesseps,que incorpora les modificacions no sustancials en re-lació al projecte aprovat inicialment, com a con-seqüència de les millores introduïdes, que es valorenen l’informe de la Direcció de Qualitat Arquitectònica id’Infraestructures de 5 de maig de 2005, per importde 36.402.976,83 euros, el 16% de l’impost del va-lor afegit inclòs, formulat per Barcelona d’In-fraestructures Municipals, SA; resoldre les al·le-gacions presentades, de conformitat amb l’informeemès per la Direcció de Qualitat Arquitectònica id’Infraestructures, de BIMSA de 5 de maig de 2005,que figura a l’expedient i es dóna per reproduït aefectes de motivació, en el sentit següent: estimar lesal·legacions presentades pel Sr. Marc A. Garcia iLópez com a sotsdirector de Planificació i Projectesde la Direcció General de Ports i Transports de la Ge-neralitat de Catalunya; pel Sr. Josep M. Closa Maletcom administrador de la comunitat de propietaris del’avinguda República Argentina, núm. 2; pel Sr. JordiMitjana Vallès; desestimar les al·legacions presenta-des pel Sr. Vicenç Massana i Cortina en representa-ció de l’Associació de Veïns i Veïnes de la Travesse-ra de Dalt; per la Sra. Patrícia Fernández Vandellòsen representació de l’Associació de Veïns i Veïnes dela Ronda General Mitre; les 547 al·legacions associa-des d’idèntic contingut, de veïns i veïnes del tramcentral de la ronda del Mig, que s’acompanyen a lainstància presentada conjuntament pel Sr. VicençMassana i Cortina en representació de l’Associacióde Veïns i Veïnes de la Travessera de Dalt, i per laSra. Patrícia Fernández Vandellòs en representacióde l’Associació de Veïns i Veïnes de la Ronda Gene-ral Mitre; les tres al·legacions presentades pel Sr.Fernando Casal Novoa; pel Sr. Manuel Puig; i pel Sr.E. Miquel Asensio Ostáriz; aclarir les qüestions for-mulades en les al·legacions presentades per l’Im. Sr.Joan Puigdollers i Fargas com a portaveu del GrupMunicipal de CIU, pels Ims. Srs.: Joan PuigdollersFargas i Jaume Ciurana Llevadot del Grup MunicipalCIU i pels Ims. Srs.: Alberto Fernández Díaz i JordiCornet i Serra del Grup municipal Partit Popular i perla Sra. Roser Puig Rigau i Sr. Pere Maideu Ricarts,amb les consideracions que figuren a l’esmentat in-forme de 5 de maig de 2005, condicionar l’eficàcia delpresent acord a l’aprovació definitiva de la Modifica-ció del Pla General Metropolità en l’àmbit de la plaçade Lesseps i en el seu entorn; facultar al primer tinentd’alcalde per ordenar la publicació d’aquest acord uncop completa la condició esmentada; notificar-lo alsinteressats en aquest procediment; i donar-ne comp-te a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habi-tatge.

11. 1r) Aprovar definitivament, a l’empara de l’arti-cle 113.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanis-me, modificada per Llei 10/2004, el Projecte dereparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsi-

ca, del polígon d’actuació únic del Pla de millora ur-bana d’ordenació de volums i concreció d’alineacionsi rasants als carrers de Fastenrath, núms. 43-53, id’Arenys, núms. 50-58, formulat per la Junta de Com-pensació, en constitució, de l’esmentat polígon. 2n)Determinar, de conformitat amb l’article 121 a) de laLlei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, modificadaper Llei 10/2004, de 24 de desembre, que la fermesade l’acte administratiu d’aprovació definitiva del Pro-jecte de compensació, comporta de iure la cessió, enple domini i lliure de càrregues, a l’Administració actu-ant dels terrenys de cessió obligatòria per a llur afec-tació als usos previstos en el planejament. 3r) Publi-car aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província,en un diari dels de més circulació de la província i no-tificar-lo individualment a cadascun dels interessatsafectats. 4t) Condicionar l’executivitat d’aquest acorda la inscripció de la Junta de Compensació en el Re-gistre d’Entitats Urbanístiques Col·laboradores. 5è)Supeditar la inscripció del Projecte de reparcel·lacióen el Registre de la Propietat al dipòsit, en la Tresore-ria municipal, d’un aval de 58.592,87 euros en garan-tia del cost de les obres d’urbanització de la segonaetapa del polígon d’actuació urbanística. 6è) Donar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraestruc-tures i Habitatge.

12. Desestimar les al·legacions formulades, entemps i forma, pel Sr. Víctor de Botton Romy en re-presentació de la mercantil Provicat Sant Andreu, SA,en el tràmit d’informació pública del Projecte d’urba-nització de l’àmbit del Sector X del Pla especial de re-forma interior de Can Portabella, pels motius expo-sats en l’informe de la directora tècnica, en funcions,de l’Institut Municipal d’Urbanisme de 2 de maig de2005, el qual consta a l’expedient i es dóna per re-produït i, en conseqüència, aprovar definitivamentl’esmentat projecte, promogut per Bagursa, amb unpressupost d’execució, per a coneixement de l’Admi-nistració, de 2.091.600 euros, l’impost del valor afegitinclòs; publicar aquest acord en el Butlletí Oficial dela Província i el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya i a la Gaseta Municipal, notificar-ho als in-teressats i donar-ne compte a la Comissió d’Urbanis-me, Infraestructures i Habitatge.

13. 1r) Aprovar definitivament, de conformitat ambl’article 113.2.a) de la Llei 2/2002, de 14 de març,d’urbanisme, els Projectes d’estatuts i de bases d’ac-tuació per a la constitució de la Junta de compensa-ció del polígon d’actuació del Pla de millora urbanade concreció de les alineacions del carrer del Joncar,núms. 15 al 23, i d’ordenació volumètrica de lesparcel·les del carrer del Joncar, núms. 21 i 23, i delcarrer de Marià Aguilò, núms. 104 i 106. 2n) Designarrepresentant d’aquesta Administració en l’òrgan rec-tor de la Junta de Compensació, la directora de Ges-tió Urbanística, Sra. Marta Perelló i Riera. 3r) Reque-rir, de conformitat amb l’article 48.1 del Reglamentparcial de la Llei d’urbanisme (Decret 287/2003), elspropietaris afectats que no hagin sol·licitat la seva in-corporació a la Junta, perquè la sol·licitin, si ho volenfer, en el termini de quinze dies des de la notificaciód’aquest acord, amb l’advertiment de la possibilitatd’expropiació previst en el citat article a favor de laJunta de compensació, que tindrà la condició jurídicade beneficiària, i de l’aplicació alternativa d’allò queestableix l’article 116.2 de la Llei d’urbanisme. 4t) Pu-blicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Provín-


cia, amb inserció dels Projectes aprovats definitiva-ment, i en un diari dels de més circulació de la provín-cia; i notificar-lo individualment a cadascun dels inte-ressats en l’expedient. 5è) Requerir els interessatsperquè, dintre d’un termini de dos mesos, constituei-xin la Junta de compensació en escriptura pública, enla qual haurà de constar allò que disposa l’article 48.3del Reglament parcial de la Llei d’urbanisme. 6è) Do-nar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme,Infraestructures i Habitatge.

14. 1r) Aprovar definitivament el Projecte construc-tiu de la urbanització i infraestructura del carrer deJosep Pla. Fase II: Josep Pla muntanya, en el tramcomprès entre els carrers del Perú i de Cristóbal deMoura –Districte d’activitats 22@bcn– per un importde 3.245.514,26 euros (16% impost del valor afegitinclòs), formulat per 22 Arroba BCN, SA. 2n) Publicaraquest acord en el Butlletí Oficial de la Província i enun diari dels de més circulació de Catalunya. 3r) Do-nar-ne compte a la Comissió d’Urbanisme, Infraes-tructures i Habitatge.

15. 1r) Aprovar definitivament el Projecte d’urbanit-zació d’iniciativa privada de l’interior de l’illa delimita-da pels carrers de Cristóbal de Moura, de Veneçuela,de l’Agricultura i de Josep Pla –Districte d’activitats22@bcn– per un import de 304.627,53 euros (16%impost del valor afegit inclòs), formulat per Necso. 2n)Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Pro-víncia i en un diari dels de més circulació deCatalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comissió d’Ur-banisme, Infraestructures i Habitatge.

16. 1r) Aprovar definitivament el projecte construc-tiu de la urbanització i infraestructura del carrer deTànger, en el tram comprès entre els de la Ciutat deGranada i de la Llacuna –Districte d’activitats22@bcn– per un import d’1.120.043,49 euros (16%impost del valor afegit inclòs), formulat per 22 ArrobaBCN, SA. 2n) Publicar aquest acord en el Butlletí Ofi-cial de la Província i en un diari dels de més circulacióde Catalunya. 3r) Donar-ne compte a la Comissiód’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge.

17. Encarregar, a l’empara de l’article 149 c) de laLlei 2/2002, d’urbanisme, la gestió dels sòls subjectesa expropiació derivats de la Modificació del Pla Gene-ral Metropolità en el sector de la Colònia Castells,aprovada definitivament per la Subcomissió d’Ur-banisme de Barcelona el 20 d’octubre de 2003, al’Institut Català del Sòl. Aprovar el Conveni de col·la-boració administrativa entre l’Ajuntament de Barce-lona i el Departament de Medi Ambient i Habitatge dela Generalitat, que conté els termes de l’encàrrec degestió. Declarar, a l’empara de l’article 103.2 de laLlei 2/2002, d’urbanisme, l’Institut Català del Sòl be-neficiària de les expropiacions necessàries per al’execució de la Modificació del Pla General Metropo-lità en el sector de reforma interior de la Colònia Cas-tells, aprovat definitivament per la Subcomissió d’Ur-banisme de Barcelona el 20 d’octubre de 2003, totprecisant que l’Institut Català del Sòl tindrà les facul-tats relacionades en document annex; tot això, pelsmotius i en els termes que es contenen en l’informejurídic que figura a l’expedient i es dóna per reproduït.Facultar el primer tinent d’alcalde per formalitzar elconveni administratiu amb el Departament de MediAmbient i Habitatge. Donar-ne compte al Plenari delConsell Municipal.

18. Encarregar a la Societat Urbanística Rehabilita-ció i Gestió, SA, la gestió mitjançant el sistema d’ac-tuació d’expropiació de les finques núms. 117 LI i 119LI del passeig de la Bonanova i núms. 5-9 del carrerMenor de Sarrià, incloses en l’àmbit de la unitat d’ac-tuació de la Modificació del Pla General Metropolitàde Barcelona a les vores de la Via Augusta, tram II,Porta de Sarrià, a l’empara d’allò establert als articles15.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règimjurídic de les Administracions públiques i el procedi-ment administratiu comú i 149 c) de la Llei 2/2002, de14 de març, d’urbanisme, en el benentès que les des-peses corresponents seran íntegrament assumidesper l’Ajuntament de Barcelona. Manifestar que aquestencàrrec de gestió complementa l’anteriorment acor-dat per aquesta Comissió de Govern en sessió de 5de març de 2003, a favor de la mateixa Societat i enrelació a les finques núms. 2, 3 i 4 de la plaça deSarrià, igualment incloses en la mateixa unitat d’actu-ació, als efectes de la gestió integral del referit àmbitd’execució. Assenyalar que el present encàrrec degestió s’haurà de formalitzar mitjançant el conveni ad-ministratiu de col·laboració, contingut del qual s’apro-va. Donar-ne compte al Plenari del Consell Municipal.

El Sr. Puigdollers demana tenir accés als expedi-ents del despatx d’ofici que figuren en els apartats 10,12 i 17 relatius a la plaça Lesseps, can Portabella i laColònia Castells, respectivament.

El Sr. Cornet demana, també, els expedients deldespatx d’ofici que figuren en les apartats 10 i 17,plaça Lesseps i Colònia Castells, respectivament.

El Sr. Casas comenta que, com és habitual, es po-saran a la seva disposició a la Secretaria General.



a) Ratificacions

Al Plenari del Consell Municipal:1. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 23 de maig de

2005 (S1/D/2005 1911), que concedeix a la FundacióCIDOB una bonificació del 75% sobre la quota del’impost de construccions, instal·lacions i obres per ala reforma de l’edifici de la casa de la Misericòrdiaseu de l’entitat sol·licitant al carrer d’Elisabets, núms.6-14.

Es dictamina amb el posicionament favorable detots els Grups.

2. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 24 de maig de2005 (S1/D/2005 1939), que concedeix a Por Font,SCCL una bonificació del 75% sobre la quota de l’im-post de construccions, instal·lacions i obres per a laconstrucció d’un edifici d’habitatges de protecció ofici-al a la plaça Sant Agustí Vell.


3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 30 de maig de2005 (S1/D/2005 2095), que concedeix al Departa-ment d’Interior de la Generalitat de Catalunya una bo-nificació del 95% sobre la quota de l’impost de cons-truccions, instal·lacions i obres per a la construcció


d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra als carrersd’Ulldecona, del Serrat i de Tortosa.


4. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 3 de juny de2005 (S1/D/2005 2158), que concedeix a Fira 2000,SA una bonificació del 95% sobre la quota de l’impostde construccions, instal·lacions i obres per a la cons-trucció de l’eix central del recinte firal de Montjuïc 2.

El Sr. Casas presenta els expedients de ratificacióde decrets d’alcaldia relatius a diferents bonificacionssobre la quota de l’impost de construccions, instal·la-cions i obres.



Districte de Ciutat Vella

5. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-cació del Pla especial d’establiments de concurrènciapública, hoteleria i altres serveis del Districte de Ciu-tat Vella, d’iniciativa municipal, amb les modificacionsa què fa referència l’informe de la Direcció d’ActuacióUrbanística; i resoldre les al·legacions presentadesen el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial,de conformitat amb l’informe de l’esmentada Direcció,de valoració de les al·legacions; informes, tots dos,que consten a l’expedient i, a efectes de motivació,s’incorporen al present acord.

El Sr. Casas presenta la Modificació del Pla espe-cial d’establiments de concurrència pública, hoteleriai altres serveis del Districte de Ciutat Vella, amb la re-solució de les al·legacions que s’han presentat en eltermini d’informació pública des de la seva aprovacióinicial.

El Sr. Massaguer explica que el pla té per objectela regulació dels usos del sòl derivats de les activitatsdels establiments de concurrència pública en desen-volupament de les categories establertes a la orde-nança d’activitats i establiments de concurrència pú-blica. Els paràmetres bàsics en els que operaaquesta modificació és en la definició de les activitatsobjecte de la regulació del pla; la definició de les zo-nes en funció de l’espai, públic o privat, a què donenfront els establiments; les delimitacions i tractamentde les zones específiques, especials i generals; la de-finició de les distàncies entre activitats i condicionsd’emplaçament concrets en cada zona; distàncies en-tre alguns establiments de recintes o locals destinatsa usos d’especial protecció, així com la regulació es-pecial de l’emplaçament del local en l’edifici referit adeterminats casos d’ubicació més enllà de la plantabaixa. Durant el termini d’exposició pública s’han pre-sentat 23 al·legacions, incloses les dels grups deConvergència i Unió i del Partit Popular, les qualss’estimen parcialment pel que fa a la fonamentació dela memòria del pla i s’inclou una especificació perpart del Grup d’Esquerra Republicana.

El Sr. Villagrasa manifesta la reserva de vot delseu Grup. Destaca que no s’ha acceptat cap de lesseves al·legacions i creuen que aquest pla podia ha-ver estat més ambiciós.


Districte d’Horta-Guinardó

6. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial d’establiments de concurrència pública,hoteleria i altres activitats a l’àmbit del Casc anticd’Horta, del Districte d’Horta-Guinardó, d’iniciativamunicipal, amb les modificacions a què fa referèncial’informe de la Direcció d’Actuació Urbanística; i resol-dre les al·legacions presentades en el tràmit d’infor-mació pública de l’aprovació inicial, de conformitatamb l’informe de l’esmentada Direcció, de valoracióde les al·legacions; informes, tots dos, que consten al’expedient i, a efectes de motivació, s’incorporen alpresent acord.

El Sr. Casas presenta el Pla especial d’establi-ments de concurrència pública, hoteleria i altres acti-vitats a l’àmbit del Casc antic d’Horta, del Districted’Horta-Guinardó.

El Sr. Massaguer explica que l’objecte del pla –demanera similar, encara que no tan monogràfica, al delpunt anterior– és la regulació dels usos de sòl deri-vats d’activitats d’establiments de concurrència públi-ca d’acord amb la ordenança que les regula. En con-cret, els paràmetres que aborda són: les activitatsobjecte d’aquesta regulació; la definició de zones detolerància en base a l’espai públic o privat a què fanfront; la definició d’àrees de tractament específic; ladefinició de paràmetres de densitats i distàncies entreactivitats; les distàncies entre alguns establiments; laubicació dels establiments en relació a l’illa correspo-nent, i la regulació especial de l’emplaçament del lo-cal en l’edifici, quan es refereix a determinats casosd’ubicació més enllà de la planta baixa. Durant el ter-mini d’exposició pública s’han presentat 5 al·lega-cions, incloses les dels grups de Convergència i Uniói del Partit Popular, les quals s’estimen parcialmenten el sentit de reunificar el redactat pel que fa a ter-rasses i vetlladors. També s’introdueixen variacionssobre la densitat admesa que es modifica, combinadaamb les zones de tolerància.

El Sr. Villagrasa manifesta la reserva de vot delseu Grup, en el benentès que es podria haver fet unesforç i fer un pla d’usos per a tot el districte i no no-més per al seu nucli antic.


7. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-cació puntual del Pla especial de reforma interior delCarmel, en l’àmbit d’actuació aïllada E1, i de concre-ció dels tipus d’equipament i ordenació volumètrica alpassatge de Capdevila, núms. 8-14, i carrer de Grí-fols, núm. 10, promoguda per Raset, SL, amb les mo-dificacions a què fa referència l’informe del Departa-ment de Planejament de Desenvolupament; resoldreles al·legacions presentades en el tràmit d’informaciópública de l’aprovació inicial per l’Im. Sr. Jordi Corneti Serra, en la seva qualitat de portaveu del Grup Mu-nicipal del Partit Popular, de conformitat amb l’infor-


me de l’esmentat, de valoració de les al·legacions; in-formes tots dos que consten a l’expedient i, a efectesde motivació, s’incorporen al present acord. Requerirel promotor per tal que, en el termini màxim de tresmesos a comptar des del dia següent a la notificaciódel present acord, constitueixi la garantia correspo-nent al 12% del valor de les obres d’urbanització, perun import de 2.371,68 euros, als efectes establerts al’article 101.3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’ur-banisme, i com a requisit previ a la publicació del’anunci d’aquest acord; i publicar el present acord i lanormativa del Pla al Butlletí Oficial de la Província deBarcelona als efectes de la seva executivitat, un cops’hagi acreditat el compliment del requeriment indicat.

El Sr. Casas presenta la Modificació puntual delPla especial de reforma interior del Carmel, en l’àmbitd’actuació aïllada E1, i de concreció dels tipus d’equi-pament i ordenació volumètrica al passatge deCapdevila, núms. 8-14, i carrer de Grífols, núm. 10,amb el qual s’estableix un equipament d’ús de resi-dència geriàtrica i les condicions d’edificació corres-ponents, conformant una nova delimitació de l’actua-ció aïllada amb les parcel·les restants on no s’actua.

El Sr. Massaguer afegeix que l’actuació consisteixen la concreció d’una actuació privada en una part del’àmbit de l’Actuació aïllada E1; es modifica el tipusd’equipament, de cultural–recreatiu a sanitari–assis-tencial a fi de propiciar la implantació d’una residèn-cia geriàtrica privada. Hi ha hagut una al·legació perpart del Grup municipal del Partit Popular en quèsol·licitava la incorporació en l’expedient del progra-ma funcional de l’equipament, el qual ha estat incor-porat.


Districte de Nou Barris

8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla demillora urbana per a l’ordenació d’habitatges per a jo-ves en l’àmbit del carrer de Viladrosa, núms. 147-157, i de la Via Favència, núms. 294-312, promogutper l’Institut Català del Sòl (Generalitat de Catalunya);i resoldre les al·legacions presentades en el tràmitd’informació pública de l’aprovació inicial, de confor-mitat amb l’informe del Departament de Planejamentde Desenvolupament, de valoració de les al·lega-cions, que consta a l’expedient i, a efectes de motiva-ció, s’incorpora al present acord.

El Sr. Casas presenta el Pla de millora urbanaper a l’ordenació d’habitatges per a joves en l’àm-bit del carrer de Viladrosa i de la Via Favència.S’adequa ordenació de sòl 10hj en base al projec-te redactat arran d’un concurs iniciat per l’Incasoldel que resultaran 74 apartaments de lloguer per ajoves, modalitat 10hj. Les al·legacions dels Grupsde Convergència i Unió i del Partit Popular expres-sen el seu posicionament habitual sobre aqueststipus de dotacions i la contestació de les mateixesfigura a l’expedient.

Es dictamina amb el posicionament favorable delPSC, ERC i ICV-EU i A, amb el posicionament con-trari de CIU i amb la reserva de vot del PP.

IV) Part decisòria


Districte de Sants-Montjuïc

9. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica-ció puntual del Pla General Metropolità per a la trans-formació urbanística de La Marina de la Zona Franca,d’iniciativa municipal; exposar-la al públic fins el dia30 de juliol d’enguany; valorar els suggeriments ipropostes alternatives presentades al documentTreballs previs per a la transformació urbanísticade la Marina de la Zona Franca, en el sentit que fi-gura a l’informe del Departament de Planejamentde Transformació d’11 de maig que s’incorpora aaquest acord; suspendre, de conformitat amb l’arti-cle 71 de la Llei 2/2002, d’Urbanisme, pel terminid’un any, l’atorgament de llicències de parcel·lacióde terrenys, d’edificació, de rehabilitació de cons-truccions, de nova instal·lació o ampliació d’activi-tats o usos i d’altres autoritzacions municipals con-nexes establertes per la legislació sectorial, en elssòls inclosos en l’àmbit de suspensió delimitat igrafiat en el plànol que figura a l’expedient elabo-rat de conformitat amb el punt 2 de l’article 70 dela Llei d’Urbanisme; precisar que, no obstant això,podran atorgar-se llicències en base a la sevaadequació i compatibilitat amb el règim vigent i lesdeterminacions del planejament aprovat inicialment,de conformitat amb l’article 6.5 del Reglament dedesenvolupament parcial de la Llei 2/2002, de 14 demarç, d’Urbanisme, i d’acord amb l’informe per a lasuspensió de llicències emès per l’esmentat Depar-tament de Planejament de Transformació; informeque, juntament amb l’informe de valoració dels sug-geriments, consta a l’expedient i a efectes de motiva-ció s’incorpora a aquest acord; publicar el presentacord en el Butlletí Oficial de la Província de Barce-lona i en la premsa de difusió diària i notificar-lo,amb els informes de referència, als interessats quehagin presentat escrits en la fase d’exposició públicadel document de treballs previs.

El Sr. Casas presenta la Modificació puntual delPla General Metropolità per a la transformació urba-nística de La Marina de la Zona Franca.

El Sr. Massaguer explica que s’està en el tràmit del’aprovació inicial i que l’inici d’aquest instrument co-mença en el primer trimestre de l’any passat, des deldocument de criteris quan l’alcalde anuncià l’inici detreballs de transformació de dos barris del termemunicipal, la Marina de la Zona Franca i SantAndreu industrial. Aquest document dóna la pauta atot un seguit de sessions participatives, amb veïns,professionals, propietaris, amb el districte, etc., ambel qual es van configurant els criteris i paràmetres ur-banístics bàsics d’aquesta transformació per tal depoder preparar aquest document d’aprovació inicial.Es proposa una transformació urbanística basada enl’ús residencial sense oblidar l’ús d’activitat producti-va en un àmbit territorial molt considerable de trans-formació de més de 72 hectàrees, essent per tant,desprès de la MPGM del 22 @ –de 200 hectàrees–una de les àrees de transformació urbanística mésimportant.


El Sr. Clos comenta que es proposa un nou barri,el barri de la Marina de la Zona Franca, darrere deMontjuïc, en el límit del terme municipal ambl’Hospitalet. Recorda els quatre grans trets que identi-fiquen aquesta operació: 1) la idea de transformaciód’un territori que ha estat útil per a la ciutat durantmolts anys com a àrea qualificada d’industrial, clau22 a; 2) la idea de compacitat, de recuperar certs ni-vells de densitat en aquesta part de la ciutat; 3) laidea de continuïtat i accessibilitat del barri amb elsbarris existents a la Zona Franca amb l’eix del pas-seig i d’altres elements viaris i amb les línies 9 i 2 delmetro, i 4) la necessitat d’establir teixits urbans mésbarrejats, mixtos, amb usos residencials i productius,trobant un equilibri que doni una bona qualitat urba-na. Al voltant d’aquest àmbit també s’estan donantimportants modificacions: la Fira, City metropolitanaHospitalet; el terciari del districte 38; la continuaciódel Portal Firal i també els Aviadors, etc. Assenyala ladelimitació de l’àmbit d’aquesta modificació, que in-clou el passeig de la Zona Franca que s’ha d’urbanit-zar totalment per aconseguir la integració i continuïtaturbana esmentada. L’ús majoritari actual és el dezona industrial, clau 22 a) i destaca que aquesta mo-dificació de PGM fixa una idea d’estructura amb unequilibri de sistemes, zona verda i equipaments, coma elements aglutinadors de barri, aprofitant, alhora, lacentralitat de les peces existents. Es defineixen lesalineacions i rasants, marcant una estructura viàriaque aprofita, en gran mesura, l’estructura existent. Esqualifiquen de zona, clau 18 Marina-Zona Franca, elsàmbits a transformar, com a qualificació transitòriaque es concretarà amb les qualificacions ordinàriesdel PGM en els successius plans de millora urbanaque s’hauran d’anar desenvolupant. Pel que fa alsdrets i obligacions dels propietaris del sòl s’establei-xen uns criteris en base a dos paràmetres: el queabans estava qualificat de 22 a), amb un índexd’edificabilitat futur de 2’45; el qualificat de sistemaferroviari, clau 3, amb un índex d’edificabilitat futur de1’65, i la delimitació dels 14 sectors de planejamentderivat que apareixeran com a conseqüènciad’aquesta modificació. El pla conté una fitxa on esdeterminen els drets i obligacions en cada sector deplanejament. Destaca la normativa principal que defi-neix aquest sector, bàsicament, quant a criteris sobrealçades –PB+6 PP, en general– i edificis més alts enel front del carrer del Foc –PB+14 PP– davant de laFira, amb un element emergent a mode de centre alvoltant de la plaça existent i del nou parc que apareixi, desprès la continuació de les alçades existents enel pg. de la Zona Franca per tal d’alliberar el front delcarrer de Nostra Senyora del Port, tocant a Montjuïc.Un altre criteri és la delimitació de l’àmbit on no espermet l’ús d’habitatge en planta baixa per garantir lavitalitat i la vida urbana dels seus carrers. Aquest do-cument obliga en el moment de la seva aprovació a larealització d’un pla especial d’infraestructures amb unàmbit determinat i que permet distribuir, entre tots elsoperadors, el cost de la reurbanització de tot el sec-tor. Comenta, així mateix, algunes magnituds: la su-perfície de l’àmbit d’actuació –inclòs el passeig de laZona Franca– supera les 75 hectàrees, de les quals,13, són de verd, 11, seran d’equipament i 23, serande vial. Així, al voltant del 63% de la superfície esdestina a sistemes i al voltant del 37% es qualifica dezones d’aprofitament privat. El sostre establert és de

1.184.657 metres quadrats i l’índex d’edificabilitatbruta és d’1’63, el qual comportarà una edificabilitatneta promig de 4,30 tenint present que alguns edificiss’han de mantenir. Pel que fa a la distribució del sos-tre es proposa un percentatge del 73,37% d’habitatgei un 26,63% d’activitats econòmiques. Es preveu untotal de 10.865 habitatges de tot tipus i uns 315.000m2 de sostre d’activitat econòmica que permet imagi-nar al voltant d’11.000 llocs de treball, la qual cosasuposa un equilibri molt interessant entre població ac-tiva resident i nombre de llocs de treball. La tipologiad’habitatges es distribueix de la següent manera:52,50% d’habitatge lliure –5.700 habitatges–; 22’50%d’habitatge protegit a preu concertat –2.444 habitat-ges– i 25% d’habitatge protegit, règim general i règimespecial –2.716 habitatges–.

El Sr. Puigdollers demana, en primer lloc, la modifi-cació de l’acord en el sentit d’establir el termini d’ex-posició pública en dos mesos sense que computi elmes d’agost. Valoren positivament la proposta detransformació del barri de la Marina de la Zona Fran-ca –que ja incorporava el programa electoral del seuGrup– si bé els preocupa molt l’afectació que aquestpla pugui ocasionar en algunes, sinó en moltes de lesindústries que es troben en aquest àmbit. Aquestesindústries son capdavanteres i plenament compati-bles amb el desenvolupament urbà d’un nou barricom el que es proposa. Demana sensibilitat al governmunicipal envers aquestes activitats econòmiquesque no volen marxar i que no creuen necessari serdesplaçades d’aquesta transformació urbana. Ja enels seus suggeriments, que figuren en l’expedient,demanaven la opció de transformació que conser-vava més sòl industrial i recorda que en la passadacomissió van presentar una moció amb la que dema-naven que exactament igual que en els plans urba-nístics existeix la norma d’assegurar el reallotjamentdels ocupants legals dels habitatges, que això tambés’apliqués a les activitats econòmiques; anuncia que,en aquesta línia, faran una al·legació concreta a lanormativa del pla. Lamenta que alguna empresa queha practicat la deslocalització industrial en la nostraciutat, ara sigui premiada, malgrat que reconeix queurbanísticament es difícil trobar-hi una solució. Fórabo trobar la manera de no premiar la gent que no téresponsabilitat social, sobretot en un moment en què,des de molts sectors, de la responsabilitat social se’nfa una qüestió. Considera que les unitats d’actuacióque es delimiten són massa grans i alguna, com l’illaSantiveri, la troben desmesuradament gran, situacióque pot afectar negativament la trama urbana queconfiguri aquest nou barri. Finalment, els preocupaque amb aquest pla no passi el que està passantamb el 22@ i que, per tant, a l’hora de decidir l’àmbitdel pla, i sobretot, les càrregues urbanístiques que fi-gurin en el futur pla especial d’infraestructuresd’aquest barri no es cometin els mateixos errors ques’han fet en el pla del 22@, amb el conseqüent allaude recursos. Entenen perfectament que els veïns dela Zona Franca exigeixin per tirar endavant aquestpla, una remodelació integral per convertir en unarambla l’actual passeig de la Zona Franca i, a més,comparteixen aquesta idea, però, aquest compromíspolític no hauria d’anar dins d’aquest pla i ho manifes-ta perquè pot passar igual que ha passat en el 22@ ipensa que amb les plusvàlues que donarà a l’Ajunta-ment aquesta actuació, surten els recursos suficients


per tal de remodelar la rambla de la Zona Franca,fora del pla, adquirint el compromís polític de fer-ho.Justament per aquest tema el seu Grup va votar encontra del pla especial de infraestructures del 22@,perquè estan convençuts de que hi ha d’haver inver-sió municipal. Perquè un pla com aquest no pot sortirgratis al govern de la ciutat perquè això significa queels ciutadans que passen a viure en aquest barri hopaguen. Reclamen, per tant, que es presenti un plamés social i menys liberal. Anuncia que presentaranal·legacions amb la voluntat de votar a favor d’aquestpla però sense renunciar a les qüestions esmentadesque consideren fonamentals en tractar-se d’un pla es-tratègic per a la ciutat. Assenyala el vot d’abstenciódel seu Grup.

El Sr. Cornet agraeix que s’hagin recollit diversossuggeriments que el seu Grup va presentar. Demana-ven maximitzar la proporció dels usos residencials enrelació als usos productius, dins la compatibilitatd’usos i amb la garantia del reallotjament de les acti-vitats que volguessin continuar en l’àmbit, qüestióque no estableix el pla, i que pensa que s’haurà d’in-cloure, en qualsevol cas. En relació a l’habitatge deprotecció, van sol·licitar que es diferenciés l’habitatgeprotegit, de l’habitatge dotacional 10hj i també ques’establís una proporció aproximada del 50% de lasuperfície total d’habitatge protegit, així com una ma-jor proporció d’habitatge protegit de lloguer, termesamb els que s’ha avançat i amb els quals estand’acord. Dins l’estructura dels espais lliures demana-ven concentrar-les en grans parcs de barri, perquèles petites zones verdes dins les illes que es proposa-ven no eren les idònies i, en aquesta línia, també s’haavançat. També reclamaven un pla d’infraestructures,un estudi de trànsit i mobilitat, d’activitats, etc. i aixòs’ha aconseguit. Dit això, esmenta les qüestions ambles que no estan d’acord o que consideren que hauri-en de millorar per tal d’aconseguir en l’aprovació defi-nitiva un vot unànime a la creació d’aquest nou barride vital importància per la ciutat: l’edificabilitat passade 4 al 4,3 i en aquesta qüestió, el seu Grup proposa-va una rebaixa considerable, al voltant del 2,2 delmodel Cerdà perquè els models com Diagonal Maramb una edificabilitat del 3,4 o el del 22@ que ha ar-ribat al 3,2 o el de la Ciutat de la Justícia, amb el 3,7,no són el model defensat pel seu Grup que predicaabaixar l’edificabilitat neta del barri. Manifesta el seudesacord amb el estàndards aplicats de sistemes dezones verdes i espais lliures i d’equipaments. D’altrabanda, aquest pla posa un altre cop en clara evidèn-cia la necessitat de portar a terme la revisió del PlaGeneral Metropolità per tal d’analitzar, a escala me-tropolitana, les gran línies del planejament des d’unaperspectiva global. Es perd novament l’oportunitat dedefinir un model de barri on sembla que apareixeranalçades de 14 plantes pis, que consideren excessi-ves. Insisteix en la preocupació que els suscita el fetque amb la incorporació del passeig de la Zona Fran-ca pugui ocórrer el mateix que ha passat amb el 22@i creu que amb les plusvàlues que aquest desmesuratincrement d’edificabilitat produirà, es podria assumirla seva remodelació sense haver-ho d’incloure dinsles càrregues d’urbanització derivades d’aquest pla.Manifesta que presentaran al·legacions per tal d’arri-bar a un acord, malgrat les edificabilitats proposades iel model de barri que es configura no s’adiu amb elseu ideari, i expressa el vot d’abstenció del seu Grup.

El Sr. Forradellas manifesta el vot favorable delseu Grup i assenyala alguns dels aspectes significa-tius que, des de la primera versió, han anat evolucio-nant d’una manera favorable. L’element del manteni-ment de l’activitat productiva –no només terciari– quefonamentava el seu escrit de suggeriments a la pro-posta. S’assegura la possibilitat que hi hagi usos pro-ductius de tot tipus i un element important com és lano admissió d’usos residencials –inclòs l’hoteler– enels sostres destinat a activitats econòmiques; en elssectors on no s’hagi exhaurit el sostre destinat a acti-vitats econòmiques, caldrà ocupar en planta baixa el70% de les parcel·les resultants amb la edificaciódestinada a aquestes activitats. Això significa una mi-llor mixtura d’usos i d’activitats, així com assegurar lapresència de naus industrials renovades per areubicació d’activitats o noves implantacions, fins itot, s’ha anat una mica més enllà i s’ha plantejat lanecessitat d’arribar a una mena d’acord amb el con-sorci de la Zona Franca per facilitar espais pròxims ala ciutat per a la possible reubicació d’empreses, sifos escaient. Subratlla dos elements molt importants:l’increment d’habitatge protegit que pràcticament,sense comptar l’habitatge dotacional, se situa entorndel 50% (el 47,5%) amb la voluntat que, entre un 40 iun 50% d’aquest habitatge sigui de lloguer, la qualcosa és coherent amb la política d’habitatge de la ciu-tat. Comenta que s’incorporarà la memòria social del’habitatge que es va aprovar com a mesura de go-vern i enuncia tota la documentació fonamental ques’ha incorporat: estudi econòmic, pla d’infraestruc-tures, estudi de mobilitat, etc. que complementa més imillor el document per evitar, precisament, els proble-mes que en altres indrets hi ha hagut.

La Sra. Vallugera manifesta el vot favorable delseu Grup a aquest projecte que ha estat treballat, de-batut i que ha anat incorporant les diferents sensibili-tats en diferents qüestions. Afirma que estan orgullo-sos del regim de gestió de l’habitatge protegit, quearriba al 47% de l’habitatge que es farà, i que té aveure, com ha esmentat el Sr. Forradellas, amb el40% mínim d’habitatge protegit en règim de lloguer,la qual cosa és fonamental en un espai de la ciutatque s’està definint en aquest moment i que incorporaaquest sistema de tinença de l’habitatge, com és ellloguer perquè això permetrà que els ciutadans quetenen dificultats per accedir a l’habitatge a la ciutatpuguin accedir-hi. Comenta que si bé el seu ideal ésarribar al 50% d’habitatge protegit en regim de llo-guer, es felicita per haver estat capaços d’arribar aaquest mínim del 40%. Confirma que la memòria so-cial efectivament s’havia inclòs en el document ja queli sembla fonamental i és un reflex de les seves sensi-bilitats. Pel que fa a les unitats d’actuació i en relacióa les alçades, consideren fonamental que aquest ni-vell d’alçades sigui en perímetre perquè també hande tenir una relació lògica amb la resta de l’àmbit enel que s’insereix aquest projecte. L’establiment dePB+14PP com a màxim, i no com a element que espot acumular o rebaixar, és una mesura que dónatranquil·litat per permetre imaginar l’escenari i la sevaamabilitat quant a la seva relació amb els espais pú-blics. A més, des del front on hi ha més alçades i capa l’interior hi ha un espai obert que fa la transició capa les alçades inferiors que són les que generenaquest espai interior, que el seu Grup considera queconfigura un espai interior urbà amable, amb la com-


pacitat, la relativa densitat, la mixtura d’usos. S’incor-pora en el discurs urbanístic aquesta amabilitat perles persones que deambulen per la ciutat. Els semblainteressant aquesta apropiació dels 20 metres com ladistància que regirà l’ample dels carrers en la sevaimmensa majoria amb la definició d’un carril centralamb voluntat de ser el promotor de l’activitat econò-mica –per això la definició de les plantes baixes sen-se ús residencial– i l’eventual permissibilitat de situaraquest tipus d’ús en altres espais. Diu que ambaquest pla es té l’oportunitat de definir una nova ciu-tat, a partir d’una transformació interessant perquèconserva la definició de vialitat existent. També co-menta que si s’agafa l’habitatge protegit que no estàdins l’àmbit perquè s’ha exclòs, com per exemple aEduard Aunós i alguna altra peça, sí que s’arriba al50% i això els sembla molt interessant. Un debat inte-ressant que també s’haurà de plantejar és sobre l’úshoteler. Com és sabut, l’ús hoteler es permet en elsusos residencials i en aquest emplaçament, el seuGrup no el considera un ús adient o efectiu, i d’això jas’anirà parlant. Destaca la incorporació de les estaci-ons de metro en el document, la qual cosa dóna unaidea de l’impacte del transport públic, que és l’apostaque realment es fa. Per tots aquests motius i, per al-guns d’altres que han anat cobrint les seves expecta-tives, és perquè el seu Grup se sent relativament agust, si bé que el model de sostre 75% d’usos resi-dencial i 25% d’activitats econòmiques no és el quehaurien triat d’entrada, però la resolució final que sesitua en una distribució de la superfície 63% de siste-mes i 36% de zones d’aprofitament privat fa que elseu vot favorable sigui convençut.

El Sr. Moraleda destaca la importància de la trans-formació de tot aquest entorn en el districte de SantsMontjuïc, així com el procés participatiu que durantun any ha tingut lloc, amb el veïns de l’àmbit, les as-sociacions de veïns i interlocutors del territori i tambéper assenyalar i agrair l’esforç realitzat per la gerèn-cia d’Urbanisme i tot el seu equip, d’anar incorporantels suggeriments i propostes realitzades. Precisa queel document del pla incorpora el pla d’equipamentsde l’àmbit i això, per als veïns i per al mateix districte,és molt important, ja que figura, a més, el compromísde que s’anirà desenvolupant paral·lelament a la res-ta d’actuacions previstes en l’àmbit. L’arribada dels11.000 habitatges en les proporcions esmentades ésfonamental i expressa la reiterada petició dels veïnsde l’entorn sobre el seu accés als habitatges prote-gits, i de què se sigui capaç d’incorporar-ho en lagestió de les diferents unitats d’actuació. Recorda lesparaules de l’alcalde –quan es va anunciar pública-ment aquesta transformació– sobre la importànciad’obrir un nou mercat, de situar instal·lacions i equi-paments nous en un entorn on fins ara només hi ha-via, pràcticament, activitat econòmica i per tant, la im-portància d’anar acabant de tramar tota una sèrie debarris que estan al voltant de l’actual Zona Franca.Expressa la seva satisfacció per la proposta i el seuconvenciment que, amb la fase d’al·legacions al llargde dos mesos, es podran incorporar els suggerimentsque s’estimin interessants i convenients.

El Sr. Casas contesta alguna de les consideracionsrealitzades pels Grups municipals i comenta queaquest és un dels projectes més importants dels pre-vistos en aquest mandat i que l’equip de govern sem-pre ha tingut molt present. Aquest document és una

mostra d’una dinàmica nova i més participativa delplanejament: la incorporació de la memòria social del’habitatge amb tot el seu contingut, la memòria parti-cipativa d’aquest procés llarg en el qual tothom hapogut participar, al menys aquesta ha estat la volun-tat del seu plantejament. Es parteix de la compacitat ila complexitat del territori que es vol transformarpaulatinament, per això aquest nombre relativamentgran d’unitats d’actuació en relació a d’altres planeja-ments i es vol fer a partir d’unes preexistències moltclares –illes ja constituïdes, que en el seu desenvolu-pament, guanyen una mica d’espais i de carrer– quefan possible aquell conjunt de coses que des del go-vern municipal estaven fixades: els llocs de treball fi-nals de l’actuació; la barreja d’usos industrials, tercia-ris, comercials, etc.; el sostre que està en disposicióde ser utilitzat per activitats econòmiques; l’habitatgeque ha de ser significatiu però no exclusiu; el màximd’habitatge protegit, i que, tal com ha esmentat laSra. Vallugera, juntament amb l’habitatge d’EduardAunós i del passeig de la Zona Franca, suposa un50% d’habitatge protegit. També es farà habitatgedotacional –més de 1.000 unitats– per a gent gran igent jove, que són de la màxima utilitat i precisa queaquests habitatges sempre són habitatges protegits.Per tant, això suposa, quant a distribució de percen-tatges, que el habitatges protegits signifiquen un52%, en relació a l’habitatge lliure, que és d’un 48%.Aquest pla també incorpora el pla d’infraestructuresamb el transport, el qual no es veu gens amenaçatper les opinions jurisprudencials. El pla incorpora elprojecte de pre-disseny d’espai de zones verdes, mésenllà de les altres que s’han d’afegir i que s’afegiranamb el desenvolupament dels diferents plans de mi-llora urbana de les unitats d’actuació així com les pre-visions d’equipament, amb els diferents usos que elbarri necessita per tal que aquestes 25.000 o 30.000persones que hi viuran, tinguin la cobertura suficient.Finalment, assenyala tots els temes vinculats a lasostenibilitat, al medi ambient, fins i tot des del puntde vista de la mobilitat, l’edificació, etc. Per això espresenta aquest pla, amb la convicció de la seva ido-neïtat, claredat i que es pot tirar endavant. Pel que faa les relocalitzacions d’afectacions industrials, el go-vern municipal s’obligarà en allò que correspongui, enallò que la normativa obligui i que el sentit de respon-sabilitat política el faci adoptar i, amb això, es tindràla col·laboració del Consorci de la Zona Franca comja es va plasmar amb can Batlló. D’altra banda, preci-sa que no es premien empreses que hagin fet la des-localització industrial, però diu que les lleis encara nohan dit que es puguin ignorar. Es fa, per tant, un dis-seny en el qual, els drets i els beneficis són els quecorresponen a cadascú i, afirma que els resultats deles actuacions que aquí es produiran ni tan sols co-breixen tot el que es necessita, en molts d’aquestscasos, per als ajuts que els treballadors ja han poguttenir amb la deslocalitació en el seu moment. Sobreel comentari de fer un pla més social, diu que la justí-cia en l’aplicació dels beneficis és que tots aquellsque els tenen, participin en les càrregues que es pro-dueixin, i qualsevol altra cosa no seria més social,com no és social dir el contrari. Subratlla que tots elsque tenen plusvàlues i beneficis urbanístics han departicipar en les càrregues derivades de l’actuació ur-banística i que l’Ajuntament també hi participa, ambel 10% d’aprofitament i amb els equipaments, perquè


aclareix que els equipaments que siguin municipals,s’hauran de construir. Que no pateixi aquell que pensique aquesta operació sortirà gratis a l’Ajuntament,perquè no serà així; ara bé, social no és afirmar quequi es beneficia de les plusvàlues no pagui lesinfraestructures. Sobre la necessitat de revisar elPGM, afirma que la modificació de PGM plantejadadóna com a resultat suficient els objectius plantejatsamb aquesta actuació, ja que amb aquesta propostael sistema de connectivitat –entès com a mobilitatamb transport públic– és prou eficient: les línies 9 i 2de metro i el túnel que juntarà la City Hospitalet, elcarrer Motors-Barcelona, la Fira-Gran Via amb el queés la zona industrial logística de la Zona Franca. Pertant, no sembla necessària la revisió del PGM per aplantejar-se la connectivitat d’aquesta zona. Agraeixl’esforç i el treball realitzat per tots els que hi han par-ticipat així com la comprensió que hi ha hagut amb eltreball veïnal. Pel que fa al termini d’exposició púbica,es fixa en dos mesos a partir de la data de la publica-ció, sense que computi el mes d’agost.

El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU i el Sr.Cornet expressa l’abstenció del PP. S’aprova amb elredactat següent:

Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica-ció puntual del Pla General Metropolità per a la trans-formació urbanística de La Marina de la Zona Franca,d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel terminide dos mesos; determinar que no computaran enaquest termini els dies corresponents al mes d’agost;valorar els suggeriments i propostes alternatives pre-sentades al document Treballs previs per a la trans-formació urbanística de la Marina de la Zona Franca,en el sentit que figura a l’informe del Departament dePlanejament de Transformació d’11 de maig que s’in-corpora a aquest acord; suspendre, de conformitatamb l’article 71 de la Llei 2/2002, d’Urbanisme, peltermini d’un any, l’atorgament de llicències de parcel-lació de terrenys, d’edificació, de rehabilitació deconstruccions, de nova instal·lació o ampliació d’acti-vitats o usos i d’altres autoritzacions municipals con-nexes establertes per la legislació sectorial, en elssòls inclosos en l’àmbit de suspensió delimitat igrafiat en el plànol que figura a l’expedient elaboratde conformitat amb el punt 2 de l’article 70 de la Lleid’Urbanisme; precisar que, no obstant això, podranatorgar-se llicències en base a la seva adequació icompatibilitat amb el règim vigent i les determinaci-ons del planejament aprovat inicialment, de conformi-tat amb l’article 6.5 del Reglament de desenvolupa-ment parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març,d’Urbanisme i d’acord amb l’informe per a la suspen-sió de llicències emès per l’esmentat Departament dePlanejament de Transformació; informe que, junta-ment amb l’informe de valoració dels suggeriments,consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incor-pora a aquest acord; publicar el present acord en elButlletí Oficial de la Província de Barcelona i en lapremsa de difusió diària i notificar-lo, amb els infor-mes de referència, als interessats que hagin presen-tat escrits en la fase d’exposició pública del documentde treballs previs.

Districte de Sarrià-Sant Gervasi

10. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica-ció puntual del Pla General Metropolità per a la trans-ferència d’aprofitament i ordenació de les parcel·lessituades a l’avinguda de Pedralbes, núms. 2-8 (Àrea2B), al passeig de la Reina Elisenda de Montcada,núm. 26 i al carrer de la Immaculada, núms. 44-46,promoguda per Residencial Sarrià Bonanova i Fun-dació Montblanc, redactada en desenvolupament dela Modificació del Pla General Metropolità als terrenyssituats al carrer Joan d’Alòs 35-39, a l’avinguda dePedralbes 2-10, a l’avinguda d’Esplugues 98 i al camíantic de Bellesguard s/n, aprovada definitivament peracord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi deBarcelona adoptat en sessió de 9 de febrer de 2004; iexposar-la al públic pel termini d’un mes.

El Sr. Casas presenta la Modificació puntual delPla General Metropolità per a la transferència d’apro-fitament i ordenació de les parcel·les situades al’avinguda de Pedralbes, al passeig de la ReinaElisenda de Montcada i al carrer de la Immaculada,promoguda per uns privats, redactada en desenvolu-pament d’anteriors acords i com a complement d’unaModificació del Pla General Metropolità realitzada an-teriorment en aquest àmbit.

El Sr. Massaguer explica que l’objecte de la pro-posta és la transferència i ordenació de les parcel·lesde conformitat amb les previsions de la modificaciódel PGM aprovada el 9 de febrer de 2004, en la quals’establia per a la parcel·la de l’avinguda dePedralbes un sostre màxim de 2.720 m2 i un nombremàxim d’habitatges de 26 unitats, tot assenyalant eldesenvolupament mitjançant l’instrument urbanísticcorresponent i que aquest sostre era transferible a al-tres emplaçaments. L’actual proposta traspassal’edificabilitat concentrada en l’esmentada parcel·la,de l’avinguda Pedralbes a les següents parcel·les: ala del passeig de la Reina Elisenda de Montcada i ala del carrer de la Immaculada. Per tant, el sostre edi-ficable de zona, clau 18 es traspassa i es concentra,tot dins del districte. S’estableix el compromís perpart dels promotors d’aportar la quantitat de 8.000euros destinats a obres d’urbanització vinculades aldistricte de Sarrià-Sant Gervasi.

El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot favorable d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa l’abstenció de CIU i el Sr.Cornet expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:11. Iniciar els estudis necessaris per procedir a la

revisió de les ordenances municipal i Normes Urba-nístiques del Pla General Metropolità amb la finalitatd’adaptar-les a les noves realitats urbanístiques de laciutat de Barcelona.

El Sr. García presenta la proposició relativa a lesordenances municipals, alguna de les quals pel trans-curs del temps, o per la realitat de la ciutat han que-dat obsoletes. Comenta que el plantejament de la


pregunta és genèric perquè creuen que hi ha diver-ses qüestions que, en aquests moments, fan queaquestes ordenances no s’ajustin a la realitat ni a lesnecessitats de la ciutat. De totes les ordenances queal seu parer s’haurien d’estudiar, destaca la realitatde les terrasses i balcons coberts en la nostra ciutat,ja que, actualment són il·legals –ho impedeixen lesordenances municipals i les normes– però, si és fauna volta per la ciutat, se’n veuen molts, d’aquestselements coberts. Considera que aquesta situació ésmolt insatisfactòria per a una part important de ciuta-dans ja que h ha una ordenança elaborada amb unobjectiu molt clar que, amb el pas del temps, ha que-dat obsoleta i amb l’evident manca d’actuació inspec-tora, existeix una situació molt injusta per a moltespersones. Hi ha persones que, cobrint terrasses obalcons, fan autèntiques barbaritats i ningú, mai, elsdiu res i d’altres, que cobreixen un balcó, tenen lamala sort de que algú els denúncia i poden arribar atenir una inspecció i, per tant una sanció important, itot això, perquè no coneixen com funciona la dinàmi-ca de: fer el cobriment il·legal, anar a un notari queacrediti la data de realització del mateix i esperar quepassi el termini de la prescripció de la infracció ur-banística. Apunta també a la qüestió de les alçades–entre terra i sostre– en els edificis, que ja fa molt detemps, el sector de la construcció reclama la sevamodificació, perquè amb els sostres tècnics i la ne-cessitat de cablejats, s’hauria de replantejar el temade las alçades.

El Sr. Cornet explica que, atesa la literalitat de laproposició, si entenem per noves realitats urbanísti-ques que es permeti allò que estigui consolidat, elseu Grup no ho pot recolzar. Ara bé, si el que pretén,tal com considera el seu Grup, és que s’estudiï, perpart de l’Ajuntament de Barcelona, un articulat, dinsla reglamentació existent, per poder perseguir aquellstancaments que no es fan amb una estructura des-muntable –concepte, d’altra banda, subjectiu i discuti-ble, en l’actualitat– el seu Grup sí que la recolzaria.És per això, que demana al Grup que la proposal’aclariment pertinent. Considera que, efectivament, ala ciutat es donen infraccions urbanístiques que nosón ateses com seria necessari per part del governmunicipal i recorda que el seu Grup ja va presentardiverses preguntes en aquesta línia que no han estatcontestades. Considera que el govern municipal tole-ra situacions que constitueixen infraccions urbanísti-ques quan no hauria de ser així i que la normativaque regula aquests supòsits no és clara ni actualquan als conceptes en què es basa. Demana al po-nent que defineixi el sentit de la seva proposició.

El Sr. García manifesta que parteixen del coneixe-ment de la no retroactivitat de les lleis i, a més, el quedemanen es que s’iniciï un procés per adaptar a lesnoves normes algunes de les situacions actuals.

El Sr. Casas manifesta la sorpresa sobre la propo-sició presentada ja que pensava que es reclamariamés rigor i no aquest salt per dir: “posin normes mésflexibles que permetin allò que s’està fent”. En aquestsentit, la línia que es proposa és que les edificabilitatsque no es tenen en determinats edificis puguin existir,ja que ha de quedar clar que aquests edificis que noes poden cobrir és perquè han exhaurit l’edificabilitato la volumetria, perquè d’altra manera, amb una lli-cència poden tramitar el que necessiten. Consideraque la voluntat de la proposició no va en la línia que

hauria d’anar, que és que aquest Ajuntament no potpermetre que hagi il·legalitats urbanístiques per sobrede l’edificabilitat i la volumetria establertes. Afegeixque la revisió i modificació de les normes urbanísti-ques i de les ordenances, quan cal, es dóna de ma-nera molt freqüent. En els darrers anys, s’ha revisatla implantació dels habitatges en planta baixa; l’edifi-cació en matèria d’edificis; el nombre màxim d’habi-tatges per parcel·la; la regulació del tipus d’edificacióaïllada; els aparcaments per a vehicles de dues rodesen els edificis. Per tant, la revisió és permanent, però,evidentment, no en la línia que es demana en la pro-posició, que de fet no és explícita i és per això que elPartit Popular li demana què proposa exactament. Sies demana adaptació normativa a les necessitats re-als, ja s’ha fet i es farà, però no per sobre del’edificabilitat i la volumetria establertes. És per això,que no es pot recolzar la proposició de donar cober-tura a la realitat de diverses infraccions urbanístiquesque afecten la nostra ciutat des de fa molts anys.L’equip de govern està en la línia de fer una feinamés rigorosa en el compliment de la legalitat urbanís-tica vigent, no al contrari.

El Sr. Cornet comenta que malgrat que el seu grupno ha presentat aquesta proposta tampoc la interpre-ta com ha declarat el Sr. Casas. Creu que el proble-ma a data d’avui a Barcelona és que, a banda delsarticles 229 i 222.7 de les Normes Urbanístiques delPGM amb què es defineixen els conceptes de cobri-ment d’elements amb tancaments desmuntables, al’article 40.2 de l’ordenança del Paisatge urbà es pro-hibeix l’alteració arquitectònica de les façanes i l’arti-cle 61.1.10 prohibeix explícitament l’avançament dela fusteria per abastar i convertir en interior, l’espaidefinit per balcons i terrasses. Amb aquests articles síque passaria allò que el Sr. Casas afirma que no pas-sa mai, que és que hi ha llocs on s’han cobert les ter-rasses i per l’edificabilitat establerta sí que se’ls per-metria aquest cobriment però no se’ls permet perquèincompleix la prescripció d’aquesta ordenança. Enténque el que es planteja és estudiar la casuística i totala normativa d’aplicació per tal de definir què s’ha defer si el problema dels cobriments il·legals no passaper excedir-se en el sostre o en la volumetria esta-blertes. Actualment això passa, això amb la normati-va existent col·loca totes les situacions sense sortida,i creuen que s’ha de parlar d’aquest tema. És peraixò que el seu posicionament és favorable.

El Sr. García reitera que la seva proposició el queplanteja és suficientment suau com perquè sigui ac-ceptada i, en definitiva, no diu altra cosa que s’ha detreballar en aquest tema, ja que estem parlant d’unarealitat social de la ciutat. No s’està plantejant legalit-zar-ho tot a mode d’indult o per assumir la incapacitatinspectora municipal; sinó que, partint d’un criteri d’in-terès públic, s’adaptin les ordenances per donar sorti-da a gent que, en aquest moments, no té cap menade sortida. Creu que allò lògic seria que aquesta rea-litat canviés. I aquesta és la seva proposició: treballarmés i millor en aquest tema per solucionar una casu-ística habitual a la ciutat. Posa com a exemple el dis-tricte de Sant Martí, on hi ha 12 inspectors, delsquals, 5 només destinen el 30% del seu temps a ins-peccionar i només 7 inspectors ho fan a jornada com-plerta. Es tracta de regular adequadament el tema ique el greuge comparatiu que ocasiona la deficientactuació municipal es deixi de produir ja que hi ha su-


ficients mecanismes com perquè s’abordi aquesttema, en el benentès que, l’Ajuntament ben poc ni hafet.

El Sr. Casas manifesta la seva preocupació en en-tendre perfectament el posicionament del Grup deConvergència i Unió. Explica que, en l’actualitat, si hiha edificabilitat i volumetria suficient, amb una llicèn-cia de reforma integral de l’edifici es poden fer els co-briments necessaris i si no n’hi ha, no es pot fer. I sino hi ha edificabilitat o volumetria no es pot fer ara nies podrà fer en el futur, encara que es modifiquessinles ordenances, perquè l’ordenança no és l’instru-ment que ha de modificar l’edificabilitat. Reitera que,quan és escaient, la normativa municipal, les NU iordenançes són revisades i si més endavant hi ha al-guna revisió que repercuteixi en aquesta qüestió, jaes veurà, però no amb l’objectiu de la proposta. Tam-bé considera que les prescripcions d’il·legalitat nos’haurien de donar, i en això sí que s’hauria de treba-llar conjuntament.

El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, el Sr.Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i el Sr.Cornet expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:12. Que l’equip de govern municipal, insti a les ad-

ministracions responsables de l’execució de les obresd’infraestructures subterrànies del metro i de l’AVE,que estan en execució o previstes d’executar en elspropers anys en el subsòl de la nostra ciutat: 1. Quees realitzin els estudis de viabilitat dels traçats alter-natius sol·licitats pels col·lectius ciutadans, per tal deminimitzar o eliminar el risc d’afectació als edificis peraquestes obres, i que s’informi a aquests col·lectiussobre els esmentats estudis. 2. Que en tot cas, elsprojectes de les esmentades obres incorporin mesu-res de seguretat addicionals, que garanteixen unsfactors de seguretat de al menys el doble del valorhabitual en aquest tipus d’obres, així com la inclusióde les millors solucions tècniques d’aïllament de lesvibracions i del soroll, que poden produir aquestesinfraestructures durant el seu funcionament.

El Sr. Cornet presenta la proposició atesa l’alarmasocial que ha provocat als ciutadans de Barcelonal’esfondrament del túnel de la línia 5 del metro al barridel Carmel.

El Sr. García manifesta el seu posicionament favo-rable malgrat que, al seu parer, mancaria un tercerpunt que seria la sol·licitud de moratòria en la cons-trucció del túnel del AVE per l’Eixample i el Clot i elreforçament del corredor del Vallès mentre s’arriba aun acord amb els veïns.

El Sr. Casas comenta que la proposició parteixd’un concepte erroni que és que hi hagi traçats alter-natius; no és cert, no hi ha traçats alternatius en dis-cussió en aquests moments, sí que hi ha algú quesuggereix algun traçat diferent a l’aprovat pel governestatal del Partit Popular i pel govern català anterior,de Convergència i Unió i per l’equip de governd’aquesta ciutat. Aquest traçat ha estat aprovat,conveniat, confirmat i, és aquest, el que s’aplica is’aplicarà. És evident que desprès dels esdeveni-ments ocorreguts al Carmel totes les obres de simi-lars característiques han estat novament revisadespel que fa a la seguretat, a la construcció, a les vibra-cions i sorolls, etc. Fins i tot s’ha estudiat la possibili-

tat d’introduir millores en el tram que va des de Santsa la Sagrera que ajustin els terminis de l’execució,l’afectació de l’espai públic i el posterior i definitiu pasde les instal·lacions. Per tant, pel que fa a l’estudi detraçats alternatius és evident que no se li pot recolzari pel que fa a la seguretat i millores esmentades, comno podria ser d’altra manera, ja són acords presos enel sí dels òrgans que treballen en aquest moment pera l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona. Seria equí-voc estudiar altres solucions diferents a les adopta-des, en el seu dia, per tots els partits polítics. No hitraçat alternatiu; hi ha un traçat aprovat i resta pen-dent un informe d’impacte ambiental, l’aprovació delprojecte constructiu i en cadascun d’aquests tràmitses podrà fer allò que es comenta d’analitzar les mo-lèsties i la seguretat amb tot detall.

El Sr. Cornet lamenta molt que al Sr. Casas no liagradi saber que, efectivament, hi ha uns veïns quesí consideren l’existència d’un traçat alternatiu. Estàabsolutament d’acord amb el Sr. Casas sobre l’exis-tència d’un acord adoptat sobre el traçat desprès dellargues i profundes sessions, amb uns criteris defi-nits. Això no ho nega, però el que afirma és que quanen un moment la ciutadania veu que l’administracióenfonsa un túnel es provoca una tensió i alarma soci-al considerable i la realitat és que aquells veïns querecolzaven l’existència del AVE a Barcelona, ara te-nen por que aquest túnel existeixi. Afirma que la pro-posició només planteja que si hi ha estudis alternatiuss’ensenyin i, si no n’hi ha, que es facin per tal detranquil·litzar els veïns que no veuen clara l’opcióadoptada per al pas de l’AVE i que no entenen perquè no s’estudia un traçat, que per als veïns sí que ésalternatiu, insisteix, fruit d’una veritable alarma social.I el govern municipal ha d’adoptar mesures extraordi-nàries per aconseguir que els veïns deixin d’estar enaquesta situació d’alarma.

El Sr. Forradellas manifesta que si, veritablement,la voluntat és que no hi hagi l’alarma social de la queparla el Sr. Cornet, aquest hauria de retirar la sevaproposició, perquè aquesta proposició, en si mateixa,crea una enorme alarma social. En la proposició de-mana uns factors de seguretat, al menys, el dobledels habituals; això significa que a Barcelona s’hauràd’actuar amb més seguretat, o bé la proposta hauriade ser per a tota Catalunya, o per a tot l’Estat o pertota la Unió Europea, perquè amb aquests termes,l’alarma es pot expandir arreu del món. Consideraque la simplificació que fa la proposta és excessiva,ja que afirma que ha caigut un túnel per obra de l’ad-ministració. I no s’ha d’oblidar que el traçat del TGV aBarcelona és hereu de la proposta del Partit Popular,governant en aquell moment, encara que desprèsmodificat i consensuat, però la realitat tal i com hapassat no és pot obviat fins arribar a aquesta afirma-ció. Curiosament, el famós traçat alternatiu era defen-sat per altres que van haver de renunciar, precisa-ment perquè hi hagués la estació de Sants i de laSagrera. El que s’ha d’explicar als veïns i el diàlegimportant és dir-los què s’ha de fer, com es farà, quees farà amb totes les garanties i seguretats. Si no esvol crear alarma social no s’ha d’anar per aquestavia; atendre les inquietuds legítimes dels veïns ésuna cosa i confondre’ls per anar contra les decisionsadoptades, és una altre.

La Sra. Vallugera comenta, sobre l’afirmació del Sr.Cornet que la Generalitat havia ensorrat un túnel, que


és aquest tipus d’afirmacions les que no es poden fersi hem de contribuir al clima de recuperació de confi-ança, de crear sinergies plegats perquè tothom esti-gui tranquil amb els túnels que es facin, sigui quin si-gui el traçat. Considera que s’ha de mesurar lamanera amb la qual ens relacionem, perquè, al con-trari, no fem cap bé a ningú. Pel que fa al comentaride la línia del Vallès creu que totes les reflexions ne-cessàries a l’entorn d’aquest tema ja estan realitza-des i no creu que sigui un criteri de ciutat que hagi detornar a sortir.

El Sr. Casas afirma que el govern municipal haparticipat, ha debatut, s’ha reunit en totes aquellessessions que ha considerat escaients fins al puntd’arribar, amb una gran part del moviment veïnal, aun posicionament favorable a la conveniència demantenir el traçat Sants-Sagrera, analitzant cadascu-na de les propostes i explicant quina va ser la propos-ta inicial i quina ha estat la proposta adoptada pelstres governs amb els cinc partits representats. Nos’ha d’oblidar que amb aquest acord, amb el mateixesforç i la mateixa inversió per l’alta velocitat es solu-cionen temes d’alta velocitat, de llarga distància, regi-onals i de rodalies, amb dues estacions intermodalspotents com Sants i Sagrera, cosa que no és possiblefer de l’altra manera. Ara és el moment d’analitzar lesmesures que cal fer perquè ningú dubti que el ques’està realitzant està ben fet i això és el que s’estàfent. Que se’ls demani que dupliquin la seguretat ésun plantejament absurd; es farà de la manera idònia inecessària, fins i tot amb el seguiment dels veïns.S’ha estudiat el traçat adoptat i s’ha requerit a qui homaterialitzarà que s’executi amb plenes garanties,per suposat. Per tot això, es rebutja la proposició pre-sentada.

El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, laSra. Vallugera expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.Forradellas expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, elSr. Puigdollers expressa el vot favorable de CIU i elSr. Cornet expressa el vot favorable del PP. Es re-butja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal PP:13. Que l’equip de govern informi a la Comissió so-

bre la llicència d’obres concedida per a la construccióde l’hotel de Miramar, així com de les possibles modi-ficacions introduïdes en el projecte constructiu, res-pecte de l’avantprojecte i de les condicionsd’edificabilitat, aprovats en el Pla especial d’ordena-ció que regula aquest projecte.

El Sr. Cornet formula el prec.El Sr. Casas contesta que en data 22 de març de

2002 s’aprovà definitivament el pla especial per a l’or-denació d’un hotel a l’àmbit de Miramar, el qual deter-mina els perímetres reguladors i els paràmetres d’edi-ficació sobre i sota rasant, així com el sostre màximedificable. En l’avantprojecte de l’edifici que formapart de la documentació del pla, s’assenyala el sostrea construir en cadascun dels nivells d’edificació, així

com els alçats i les seccions. Aquest document haestat conegut per tothom amb la tramitació i aprova-ció de l’esmentat pla. El 30 d’abril de l’any 2003 esconcedeix la llicència per a construir l’hotel d’acordamb les determinacions del pla. Posteriorment, s’hasol·licitat una modificació puntual del projecte que su-posa petits canvis en la distribució interna, decompartimentacions de les plantes sobre rasant i unaampliació de planta soterrani que el mateix pla espe-cial permet.

El Sr. Cornet afirma que el seu Grup tenia coneixe-ment de la modificació de la distribució sobre rasant idemana que se li faci arribar aquesta modificació dellicència.

El Sr. Casas contesta que les comissions i elsprecs són per respondre, si bé intentarà facilitar-li ladocumentació demanada però destaca que el prec haestat contestat àmpliament.


b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:14. ¿Quins tràmits està seguint el govern municipal

per ajustar la Modificació del PGM actual a les dife-rents propostes anunciades sobre la plaça de les Glò-ries? ¿Quin termini ha marcat l’equip de govern percomençar a actuar sobre la necessària transformaciód’aquesta plaça?

El Sr. García formula la pregunta atès que fa quin-ze dies van descobrir a la premsa la intenció del’equip de govern d’iniciar alguns dels treballs detransformació de la plaça de les Glòries. Comentaque ja és habitual assabentar-se de projectes i decanvis de projectes per la premsa o per exposicionsvàries i que els últims plànols de la plaça són discon-formes amb el PGM aprovat. I es per això que pre-senta la pregunta amb la preocupació per la mancad’actuació del govern municipal en una zona central ifonamental com és la plaça de les Glòries.

El Sr. Casas manifesta l’estranyesa per aquest co-mentari ja que tant a la comissió d’urbanisme comamb les preguntes que han estat formulades i contes-tades –en un procés com aquest, gens fàcil i moltcomplex– han estat informats amb tota precisió. Des-près de la decisió presa per l’alcalde de la ciutat icompartida per l’equip de govern de resituar el viarien alçada semisoterrada i amb la necessària milloraintermodal de les línies de rodalies, tramvia i metro.Una vegada pres aquest compromís, s’ha explicat alsveïns i s’ha treballat i, es continua treballant en unprojecte que no és gens senzill i, en el moment queaquest projecte estigui suficientment a punt –els tre-balls d’infraestructura, els de intermodalitat ferrovià-ria, els de ubicació de sostres, els de desplaçamentsd’activitats existents, etc.– com per poder avançar enqualsevol dels documents que s’hagi de tramitar hiposar en marxa tot el conjunt d’instruments que cor-responguin. En aquesta línia, ja s’ha aprovat una ac-tuació en dos polígons que no requeriran una modifi-cació de pla general i que van fent el seu camí, queés l’àmbit anomenat plaça les Glòries-Meridiana Sud,aprovat definitivament l’abril d’enguany. Simultània-ment van desenvolupant-se projectes concrets comel del museu del disseny, l’aparcament substitutoridel centre de la plaça, el de l’edifici administratiu.


El Sr. García contesta que la resposta que se’lsdóna no és gens precisa, és el mateix que han con-testat des de fa més de dos anys i considera que laresposta donada no avança rés. Voldrien saber si alfinal d’aquesta legislatura hi haurà alguna concreciósobre la plaça de les Glòries o si bé s’haurà perdutuna altra legislatura més amb aquesta plaça empan-tanegada, amb projectes parcialment aprovats peròpotser hipotecats segons la decisió que s’adopti final-ment. La pregunta que planteja es molt concreta de-manen un calendari, saber si dintre de dos anys con-tinuarà havent el tortell viari o ja es podrà passar ambuna solució semisoterrada. Volen saber com s’ajusta-rà l’acord de modificar el traçat del tramvia que ara jano va per rambla de Poblenou sinó que enllaçarà perGlòries. Comenta també que s’han produït canvis dedecisió o de opinió de l’equip de govern molt grans iposa com exemple els canvis de plantejament sobrel’anella viària o sobre l’edifici administratiu municipal,que es va oferir a la Tresoreria de la Seguretat Soci-al, encara que finalment so s’hi instal·larà, etc.Aquesta indefinició l’únic que fa es crear incerteses idegradar l’entorn i és per això que volen saber pro-grames i calendaris precisos de tots aquest projectesen aquest espai central i cabdal de Barcelona. Desta-ca que els veïns també estan molt desinformats i aixòno pot ser.

El Sr. Casas considera que, precisament, per la im-portància d’aquest àmbit les coses es fan i s’han defer amb calma i ben fetes. Reitera la voluntat munici-pal de tenir definit i en marxa, en aquest mandat,aquest àmbit de les glòries, que com és sabut figuraen el PAM, en els compromisos de govern.

Es dóna per tractada.15. Instar al Ministeri de Defensa i a la “Gerencia

de Infraestructuras y Equipamiento de la Defensa”perquè cedeixi de forma gratuïta a l’Ajuntament deBarcelona la finca situada al carrer de Roger del Dis-tricte de Sants-Montjuïc.

El Sr. García formula la pregunta relativa al solardel Ministeri de Defensa situat al carrer Roger de Bar-celona, que en aquests moments no té cap menad’utilització i que des de fa temps l’administració mu-nicipal manifesta la voluntat de obtenir la seva cessió.

El Sr. Casas observa que més que una preguntaes tracta d’un prec i li contesta que des del departa-ment de Patrimoni –no d’Urbanisme– s’està portant aterme les negociacions corresponents i ja es veuràcom es pot obtenir pels Ajuntaments l’esmentat solarde la manera menys costosa, fins i tot, de forma gra-tuïta. Recorda que ja figura en el pla de l’habitatge elcompromís de les diferents administracions de posara disposició de l’administració municipal aquells in-drets que no s’utilitzin

El Sr. García replica que en aquesta qüestió tambéla resposta és imprecisa i resulta que el 22 de setem-bre de 2003 en el plenari del districte de Sants-Montjuïc, la Sra. Moraleda ja va dir el mateix –que eldepartament de Patrimoni hi estava negociant– i d’ai-xò aviat farà dos anys.

El Sr. Casas destaca com el Sr. García ja sabia queper la matèria aquesta pregunta correspon a una altracomissió a la qual ens e cap problema pot adreçar-se.

Es dóna per tractada.Del Grup Municipal PP:16. En relació amb el projecte de pacificació del

trànsit de General Mitre i Travessera de Dalt, quina

valoració fa l’equip de govern de les declaracions delgerent de Via Pública i de l’estudi de contaminacióacústica del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics deTelecomunicacions, i quines solucions considera ques’han d’adoptar per tal d’evitar els efectes negatius igarantir una mobilitat sostenible?

El Sr. Cornet formula la pregunta.El Sr. Casas diu que desconeix a quines declaraci-

ons del gerent de Via Pública es refereix en la pre-gunta

El Sr. Cornet comenta que aquest precisió podiahaver-se demanat abans i explica que el gerent deVia Pública en l’acta de la reunió constitutiva de 17de març de 2005 de la Comissió per a la urbanitzacióde General Mitre-travessera de Dalt va dir que la fun-ció actual de la ronda del Mig és la de ser una de lesartèries principals de la zona alta de la ciutat i explicacom, en el supòsit que aquesta artèria es col·lapsésper una disminució dràstica dels seus carrils, els bar-ris i carrers immediats a les rondes es trobarien abso-lutament desbordats de vehicles en hora punta, laqual cosa crearia un colapse diari que podria arribar aafectar a la zona compresa entre ronda de Dalt i bonapart de la zona alta de l’Eixample. També afirmavaque els tècnics de mobilitat treballarien per tal de tro-bar una solució satisfactòria per a tothom que nocomprometi el funcionament de la xarxa viària bàsica.D’altra banda, fa referència a l’estudi de contaminacióacústica del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics deTelecomunicacions de Catalunya sobre l’impacteacústic de la ronda del Mig, entre Muntaner i Escorial.

El Sr. Casas comenta en relació a aquestes mani-festacions que no es tracta de declaracions sinó quees tracta de constatacions d’un estudi modelitzat quees va presentar sobre l’efecte que tindria una reduc-ció de dos carrils en cada sentit en la ronda de tra-vessera de Dalt–General Mitre en el que es constatael conjunt d’afectació de tot l’entorn que el Sr. Cornetcomentava. A partir d’aquesta reunió s’ha posat enmarxa un grup de treball que lliurarà els seus resul-tats sobre la millor solució. L’objectiu, evidentment ésreduir la contaminació acústica al màxim, fer que nohi hagi una afectació no desitjada en l’entorn més im-mediat i, per contra, aconseguir la pacificació d’a-quest espai: amb reducció, si és possible de trànsit,amb la permeabilitat mar-muntanya d’aquests car-rers, la màxima accessibilitat dels passos peatonals,malgrat la seva dificultat, interrompre les trames ex-cessivament llargues de General Mitre, etc.

El Sr. Cornet manifesta que no comparteix amb elSr. Casas la seva percepció, ja que quan en el seudia es va plantejar la reestructuració de la plaça ésquan el seu Grup va demanar no només estudiar lamobilitat de la plaça sinó de tot l’eix que comportaaquesta plaça amb la ronda del Mig i que es la quepermetria compaginar la reducció de carrils i latranquil·litat acústica alhora que es compatibilitzariaamb la circulació ja no actual, sinó la que es generaràquan s’obri l’estació de la Sagrera. Sense perjudici deque el seu Grup fa anys que insisteix sobre aquestaqüestió i sempre se’l contesta que s’hi està treballant,però avui, ja s’afirma que les esmentades declaraci-ons deriven d’un estudi de mobilitat i és per això quesol·licita que se’ls faci arribar còpia de l’esmentat es-tudi. La situació real a dia d’avui és la que és –se su-peren els 75 decibels permesos per la llei– quan esredueixen els esmentats carrils sense cap alternativa,


malament es millorarà la situació ja que la possibilitatde fer els túnels ha quedat hipotecada amb aquestprojecte de la plaça Lesseps. No entén com, amb lareducció de carrils, l’augment de la circulació –en elseu moment– des de la Sagrera i amb la conflictivitatde la mobilitat existent, es podrà pacificar el trànsit.

El Sr. Casas afirma que amb la línia 9 del metro,que precisament, passa per allí, perquè segueix totala ronda del Mig i, és de suposar que algun ajut enfarà. Si ens creiem l’aposta del transport públic la lí-nia adoptada pel govern municipal serà la correctaperquè li ha semblat que el que es demana es l’am-pliació de carrils de circulació. El que s’ha establertés la implantació de al línia 9 del metro juntamentamb altres mesures de regulació del trànsit al barri deGràcia i altres mesures que es puguin prendre en unfutur estrictament sobre la utilització de l’espai públicen el seu conjunt, la seva millor utilització, sense cau-re en costoses solucions que no van en la línia dedisminuir el trànsit i la contaminació atmosfèrica i lacongestió dins túnels a més dels problemes afegitsde seguretat i tot això al costat d’edificacions d’habi-tatges. La idea de l’equip de govern es l’altra i, si esnecessari es prendrà l’acord amb la màxima partici-pació possible, sempre amb la premissa de pacificarel trànsit i reducció del soroll i sense induir efectesperniciosos per a l’entorn, a més de la millora en laconnexió mar muntanya, de les voreres, etc.

El Sr. Cornet insisteix que espera que no passi enaquest indret el mateix que va passar l’any 1985quan el Sr. Alberto Fernández Díaz va proposar en eldistricte el cobriment de la ronda del mig des de laplaça Cerdà fins la Diagonal i el govern municipal vadir que no era ni viable ni necessari i després d’unsanys ho van haver de fer. Ara, tal com s’està plante-

jant el sistema de circulació d’aquesta zona ja es veu-rà amb el temps a qui es dóna o a qui es treu la raó.Recorda que qui està fent uns barris amb altes densi-tats de població i lluny del model Cerdà, no és el Par-tit Popular.

El Sr. Casas aclareix que el model Cerdà del 2’2metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòlés amb els carrers, perquè avui en dia el model Cer-dà –amb la peça neta– està entre el 4 i els 5 metresquadrats de sostre per metre quadrat de sòl. I aixòs’ha de saber. Si per exemple es fa el càlcul, amb elssemivials, al barri de la Ribera s’està al voltant d’unaedificabilitat del 2’4. Destaca quan es comparen mag-nituds, s’han de comparar magnituds comparables.Tornant a la pregunta, remarca que el model que esvol establir a Barcelona –al contrari que a Madrid ones fan túnels per a que els cotxes arribin ràpidamental centre– passa per les rondes, que ja estan fetes iper un conjunt de recursos bàsicament nodrida deltransport públic i, aquesta zona en concret, amb la lí-nia 9 del metro estarà suficientment comunicada. Sis’adoptés el model que predica el Partit popular, per-què no fer túnels per a cotxes per al carrer Balles o elcarrer Aragó. Això no té sentit; no s’han de despro-porcionar les propostes i ja ha explicat quin és el mo-del que el govern municipal té per a Barcelona.



No havent-hi altres assumptes per tractar, laPresidència aixeca la sessió a les dinou hores trentaminuts.


Comissió de Seguretat i Mobilitat


A la sala President Lluís Companys de la casa dela ciutat, el 9 de juny de 2005, s’hi reuneix la Comis-sió de Seguretat i Mobilitat, sota la presidència del’Im. Sr. Jordi Hereu i Boher. Hi assisteixen les Imes.Sres. i els Ims. Srs.: Carles Martí i Jufresa, FrancescNarváez i Pazos, Núria Carrera i Comes, RicardMartínez i Monteagudo, Xavier Florensa i Cantons,Elsa Blasco i Riera, Magda Oranich i Solagran,Jaume Ciurana i Llevadot, Alberto Villagrasa i Gil,Xavier Basso i Roviralta i M. Caridad Mejías iSánchez, assistits pel secretari general de la Corpo-ració, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

S’obre la sessió a les nou hores.





1. Sector de Seguretat i Mobilitat

De la gerent municipal, de data 26 de maig de2005, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs, per adjudicar el contracte d’execució dels tre-balls de modificació d’instal·lacions d’ordenació deltrànsit millorant les condicions de seguretat en elsanomenats –punts de risc–, per als exercicis 2005-2007, i per un import de 137.912,72 euros.

2. Districte de Ciutat Vella

Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 15de febrer de 2005, que imposa a la senyora DévoraPérez Moya sanció de tancament provisional de l’acti-vitat del local, ubicat al carrer Cid, núm. 11, per unperíode de trenta-un mesos, i multes per import de141.000 euros, per la comissió d’infraccions adminis-tratives.

3. Districte de Ciutat Vella

Del regidor del Districte de Ciutat Vella, de data 6de maig de 2005, que imposa al senyor AbdendiBeidouri sanció de tancament provisional de l’activitatdel local “La Cantonada”, ubicat al carrer Portal Nou,núm. 1, baixos, per un període de sis mesos, i unamulta per import de 6.100 euros, per la comissió d’in-fraccions administratives.


A la Comissió:1. Programa d’aparcaments 2005-2007.El Sr. Hereu presenta el programa d’aparcaments

explicant, en primer lloc, la situació actual. El progra-ma es basa en un balanç fet a finals de l’any 2004, enel qual es comptabilitzen 566.446 places d’aparca-ment fora de calçada de les quals 514.850 estan ensòl privat i 51.596 estan en sòl públic. També escompten les 201.676 places d’aparcament a la calça-da de les quals 181.198 no estan regulades, 7.247estan en zona blava, 9.177 es destinen a càrrega idescàrrega i 4.054 es destinen a altres reserves. Ex-plica que hi ha, també, 17.759 places de motos a lacalçada. Partint d’aquesta realitat, s’observa que elDistricte de l’Eixample, seguit dels de Ciutat Vella i deSant Martí són els que tenen més oferta d’aparca-ment. La distribució territorial, que mostra amb unestransparències, diferencia els aparcaments per a resi-dents que s’ubiquen principalment en zones de la ciu-tat on els edificis construïts entre els anys 50 i 60eren previs a les ordenances que han obligat a cons-truir aparcaments en el mateix edifici, sent el cas mésevident el del Districte de Nou Barris. Manifesta queestan en construcció els aparcaments dels carrers deLondres i de Miquel Ferrà i, des del mes de juny de2003, han entrat en funcionament el de Santa Cateri-na, el del Parc de l’Escorxador, el de la plaça de laBonanova, el de Santa Otília, el de Miguel Her-nández, el del passeig de Garcia Faria, el del Mercatde la Barceloneta, el de Pablo Iglesias, el de Carde-nal Tedeschini, el de Can Galta Cremada, el del Dr.Modrego, el de la plaça de Maragall, el de la traves-sera de les Corts i el del Fòrum. Tots aquests aparca-ments, amb un total de 4.129 places, estaven inclo-sos en el Programa d’aparcament 2000-2003.

A partir d’aquesta realitat, es proposa el programa2005-2007 per donar un nou impuls amb la construc-ció de 7.514 noves places, de les quals un 70% sónper a veïns i un 30% són per a abonats i de rotació,cosa que significa un 15% d’increment respecte al’oferta actual; i com a element nou destaca la previ-sió de construir un aparcament dissenyat específi-cament per a motos. La distribució dels nous aparca-ments per Districtes és la següent: Illa Robadors iMarquès d’Argentera a Ciutat Vella; València-Calà-bria, plaça de Gaudí, passeig de Sant Joan – Casp iUrgell a l’Eixample; plaça Navas, plaça MargaridaXirgu i Josep Carner a Sants-Montjuïc; MenéndezPelayo a les Corts; plaça Wagner i Cim Tibidabo aSarrià Sant-Gervasi; plaça Laguna de Lanao, EsteveTerradas i Gran de Gràcia a Gràcia; Parc de la Uni-tat, Tous, Porto, i Dante Alighieri a Horta-Guinardó;Ciutat Meridiana, Carib i passeig de Fabra i Puig aNou Barris; plaça Mainada, Torrent de la Guineu-Biscàia, Trinitat Vella i Pista Vèlia a Sant Andreu;Cantàbria, Juli González, Cristòfol de Moura, GranVia-Selva de Mar i Gran Via- Cantàbria a Sant Martí.Explica que el programa sorgeix després d’haverconsultat amb els Districtes i d’haver analitzat les de-


mandes i la seva efectivitat tècnica, la distribució ter-ritorial és àmplia i significa un avanç en la política demobilitat que es desenvolupa des de fa vint-i-cincanys a la ciutat. Puntualitza que als tres mesos de lapresentació del Programa, tres dels aparcaments jaestan en construcció i 19 estan adjudicats o en pro-cés d’adjudicació mitjançant concurs. Posa de relleuque a més de l’impuls a través d’operadors públicscom BSM: SA o Regesa hi ha interès que el sectorprivat porti a terme aquests projectes d’acord ambles condicions tècniques i de funcionament marca-des per l’Ajuntament mitjançant la concessió. Pensaque el programa avança amb un bon ritme d’execu-ció, amb l’objectiu que a finals de l’any 2007 la ciutattingui 59.110 places d’aparcament i creu que la reali-tat de la mateixa ciutat superarà el programa perquèdiferents processos urbanístics i d’equipaments d’im-pulsió pública o privada incorporen, també, aparca-ments.

El Sr. Ciurana, com a qüestions prèvies, vol mani-festar la seva preocupació perquè el programa no espresenti a aquesta Comissió fins passats tres mesosd’haver estat presentat a la premsa i demana un mí-nim de respecte per als Grups municipals. Entén queels primers en assabentar-se del Programa havien deser els membres de la Comissió. La segona qüestiófa referència a la metodologia, no se sap on acaba unpla i on comença l’altre ni si les places que estan enfuncionament en un període es compten dues vega-des; l’equip de govern no es posa d’acord amb elsnúmeros perquè entre els donats avui i els de l’esta-dística municipal hi ha una diferència de 100.000aparcaments. Agrairia que es fes balanç dels plansd’aparcament anteriors ja que l’últim document apro-vat com a Pla d’aparcaments és de l’any 1992-1997 idels 89 aparcaments previstos només se n’han cons-truït 38, cosa que representa un compliment del 42%,vuit anys després de finalitzat el seu termini de vigèn-cia. Puntualitza que a partir de l’any 1997, la qüestiódels aparcaments es difumina dins de les previsionsdel PAM. No ha vist quina és la filosofia que hi hadarrere el Programa ja que no s’explicita si s’opta peraparcaments 100 % per a residents o si s’opta, perexemple, per fer aparcaments en el llindar de la pri-mera o la segona corona. Sembla que el pla vagi al’impuls de les peticions concretes d’un Districte od’una operació immobiliària o de la instal·lació d’unasuperfície comercial. Demana que es concreti quinaés la filosofia de fons d’aquest Pla. Com a presidentdel Consell del Districte de Sarrià Sant-Gervasi, con-sidera que els emplaçaments dels aparcaments delDistricte mostren un desconeixement de la realitat,pensa que el del cim del Tibidabo és un error des delpunt de vista de la mobilitat i el de la plaça de Wagners’ubica en un espai on, en bona part, els edificis te-nen ja el seu aparcament i seria més necessari en al-tres zones del Districte que tenen més densitat i unparc d’habitatges antics sense aparcament. Fa cons-tar que, ahir, a la Comissió de Presidència, Hisenda iCoordinació Territorial es van aprovar un seguit demodificacions de crèdit i es van assabentar queBIMSA tenia una partida per enderrocar l’aparcamentde la plaça de les Glòries, circumstància que li sobtaque no s’hagi previst en el Pla d’aparcaments. Vol sa-ber si s’enderroca l’aparcament citat i també quina haestat l’ocupació de l’aparcament del Fòrum. Conside-

ra que cal parlar d’aquestes coses perquè, si no, esdóna una visió esbiaixada de la realitat, únicamentper impressionar. Finalment, fa constar que el Plad’aparcaments continua sense tenir calendari nipressupost. Dedueix que els aparcaments han d’es-tar finalitzats l’any 2007 i demana, per una qüestióde metodologia, que només es comptin les placesd’aparcament que entren en funcionament en unmandat i, en aquest sentit, demana es digui quan en-traran en funcionament les 7.600 places i quin és elpressupost assignat.

El Sr. Villagrasa agraeix la presentació de l’infor-me, tot i que es faci tres mesos després de la sevapresentació a la premsa, i que el seu Grup l’haguésde consultar a internet, ja que no tenien coneixementdirecte d’aquest informe. Agraeix, també, que s’hagipresentat a aquesta Comissió a proposta del PP.Constata que en el Pla d’aparcaments hi ha un ballde números important entre el que van presentar a lapremsa i el que ara es diu. En un dels documents ini-cials, difós per internet, es parla de 7.944 places i araes presenta amb 7.764. A mesura que es porten aaprovació de la Comissió els diferents projectes, hi hadiferències en el nombre de places que en alguns ca-sos han arribat al 50%. No consta en el programa lajustificació del perquè dels emplaçaments i el perquèdels processos d’adjudicació; entén que, de forma ar-bitrària, s’adjudiquen projectes a BSM: SA, a Regesa,etc. i no sap per quin motiu es varien els procedi-ments. Considera que en l’informe hi manquen refe-rències a algunes zones blaves i a les noves àreesverdes, i es qüestiona per quin motiu de les 7.514places noves, el 70%, en principi, hauria de ser per aresidents, però ell només en comptabilitza un 38% jaque en molts dels casos no es fixa quin serà el nom-bre de places per a residents i quin el que es destina-rà a rotació. Pensa que l’ampliació del nombre de pla-ces per a residents hauria pogut ser una alternativa ales zones verdes. Es pregunta per què en el Districtede les Corts l’oferta d’aparcament públic és només de2.152 places. En referència als aparcaments per a mo-tos, recorda que l’Alcalde va anunciar un gran aparca-ment a la plaça de la Gardunya que ara no apareix, ies pregunta quin és el motiu. Demana que s’augmentiel nombre de places per a residents en els aparca-ments que es construeixin i els hauria agradat que elprograma presentat inclogués una mínima motivacióde les localitzacions dels aparcaments, així com el ca-lendari d’execució i el pressupost.

El Sr. Martí puntualitza que l’aparcament del cimdel Tibidabo està inclòs en la modificació del Pla Ge-neral Metropolità que fa mesos s’està tramitant i queha rebut l’informe del Districte de Sarrià Sant-Gervasi. A més, recorda que va tenir una reunió ambtres regidors de CiU per parlar d’aquest assumpte i elSr. Puigdollers té, des de fa quinze dies, la documen-tació del projecte. Respecte a l’aparcament de la pla-ça de la Gardunya, puntualitza que el projecte encaraestà en fase de discussió pública.

El Sr. Martínez considera que el Pla d’aparcamentsés un element viu que respon a una certa idea de plageneral amb diferents objectius, especialment el dedotar de places les zones comercials i els barris ambproblemes de mobilitat i aparcament i que els objec-tius es plasmen a partir de les peticions dels districtesi de l’oportunitat dels espais on poden ubicar-se.


El Sr. Hereu considera que hi ha una realitat impor-tant i que cap ajuntament d’Europa té una políticad’aparcaments tan activa com la de Barcelona. Elnombre de places del programa es pot modificar per-què no és un instrument de planificació central i lesvariacions estan relacionades amb l’ajust tècnic delsavantprojectes i l’ajust empresarial. Destaca que l’im-portant és que s’impulsa la construcció de 31 aparca-ments i que les dades que avui ha donat són les mésrecents i, per tant, les més actualitzades i certes. In-sisteix que el que ha presentat és un programa, no unpla que s’hagi d’aprovar formalment perquè el ques’aprova són els diferents projectes d’obres. El modelrespecta les diferents necessitats territorials i posaèmfasi primerament en l’aparcament per a residents i,si en alguna zona hi ha espai per a rotació, s’aprofita.El plantejament del programa és honest i desllindaclarament allò que des de gener del 2005 i duranttres anys s’impulsarà i quan es parla d’altres projec-tes no s’inclouen en aquest programa. El que sí quevol manifestar és que en els dos últims anys s’han in-augurat més de 4.000 places i que, tot i que no for-men part d’aquest programa, són una realitat ques’ha posat a disposició dels veïns i dels usuaris. Pelque fa als criteris d’adjudicació, creu que des del sec-tor públic s’han de tirar endavant projectes que presu-miblement tenen una rendibilitat menor de la que elmercat està disposat a assumir. D’altra banda, però,hi ha molt interès que el sector privat desenvolupiprojectes d’aparcament perquè el programa té un ca-ràcter obert. La política és d’intervenció en el mercatcobrint els punts que, per si sol, el mercat no hauriacobert; és, per tant, una política de mobilitat i d’apar-caments de la socialdemocràcia, coherent i progres-sista.

El Sr. Ciurana pensa que l’argumentació del regi-dor respecte al Pla d’aparcaments i a la pretesa soci-aldemocràcia que hi ha al darrere d’aquest Pla, no sesustenta. Continua creient que no s’ha explicat quinaés la filosofia del programa, no se sap si es volen fernomés aparcaments al centre de la ciutat o si es vo-len fer aparcaments a partir de la segona corona.Considera que la intervenció en el mercat no es fa béi no entén la filosofia de fons del Pla. Pel que fa al’aparcament al cim del Tibidabo, fa constar que l’in-forme del Districte de Sarrià Sant-Gervasi va ser des-favorable i que a la documentació urbanística no esdiu que hi haurà 421 places d’aparcament. Insisteixen els resultats més que discrets de l’anterior Plad’aparcaments 92-97, que de 89 aparcaments previs-tos en el dia d’avui, només 38 estan construïts. ElPAM parlava de 8.000 noves places i, a més, exigia ales administracions responsables la construcciód’aparcaments d’intercanvi modal vinculats directa-ment al transport públic i es pregunta per què no for-men part del Pla d’aparcaments. Parlava, també, decrear aparcaments específics per a autocars turísticsper donar cobertura a la demanda creixent d’aquestsector i únicament s’ha aprovat el de la Sagrada Fa-mília, dubta que no hi hagi a la ciutat cap altra neces-sitat d’aquest tipus d’aparcament. Es preveia, també,en el PAM, l’ampliació de la Xarxa d’espais de càrre-ga i descàrrega amb 2.000 places i la realitat li mos-tra que en els Districtes de Ciutat Vella i I’Eixamplenomés s’han ampliat 7 places. Finalment, tampocs’ha complert la previsió de promoure davant les ad-

ministracions responsables la construcció de nousaparcaments en estacions de la Xarxa de metro i Fer-rocarrils de la Generalitat en les estacions que puguinservir de connexió amb la Xarxa de transport públic.Conclou dient que el seu Grup està en contra de lamala intervenció i de la mala planificació.

El Sr. Villagrasa, després de la presentació, conti-nua sense entendre, per exemple, per què es margi-na el Districte de les Corts i troba a faltar una previsiói un repartiment equitatiu d’aquests equipaments. Pelque fa a l’aparcament de la plaça de la Gardunya, jasap que és un procés de participació ciutadana, peròrecorda que l’Alcalde en una visita al Raval va donarcom a feta la construcció d’un gran aparcament per amotos que, evidentment, no volen ni els veïns ni elscomerciants. La política progressista que anuncia elregidor li fa pensar en les protestes dels veïns delTuró de la Peira on Regesa venia els aparcamentsquatre vegades més cars del preu pagat per l’Ajunta-ment. Està convençut que els equipaments del pro-grama estan justificats, però que no queden plasmatsen els expedients que es porten a aprovació.

El Sr. Martínez està d’acord amb els raonamentsdel Sr. Hereu i reafirma que aquesta és una políticaprogressista. Explica que en la reunió a què va assis-tir la setmana passada a Dublín sobre bicicletes hi vahaver diferents intervencions en relació a la democra-tització de l’espai públic per al conjunt de la ciutada-nia i la vinculació de la democràcia de l’espai, l’acces-sibilitat i la mobilitat de què es parlava és la mateixavinculació que es dóna en aquest Pla d’aparcaments.

El Sr. Hereu puntualitza que en el Districte de lesCorts només es presenta un projecte perquè és unazona on l’habitatge és més nou i té un nombre impor-tant d’aparcament vinculat a residència que fa invia-ble, des del punt de vista del mercat, la construccióde projectes en espai de domini públic especialmentperquè la demanda per a residents està coberta.



a) Ratificacions

Al Plenari del Consell Municipal:

2. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 24 de maig de2005 (S1/D/2005 1944), pel qual s’atorga la Medallad’Honor al sofriment en la categoria d’argent al mem-bre del Servei de Prevenció i d’Extinció d’Incendis iSalvament Sr. Vicente José Badia Quer.

El Sr. Hereu presenta la proposta de ratificació dela medalla.

La Sra. Oranich manifesta l’acord dels seu Grup,però, una vegada estudiat l’expedient, lamenta queaquesta medalla no s’hagi donat abans perquè feiatemps que havia d’haver estat atorgada i ha estat elmateix guardonat qui l’ha sol·licitada.

El Sr. Hereu està d’acord amb el que ha expressatla regidora.

El Sr. Villagrasa creu que s’haurien de revisar elcasos semblants perquè no es torni a repetir una situ-ació similar.




IV) Part decisòria


3. Aprovar l’Avantprojecte per a la construcció d’unaparcament públic subterrani per a vehicles en elsubsòl del terreny de domini públic municipal, situat alParc de la Unitat, i el plec de clàusules administrati-ves particulars que regula el contracte de concessióadministrativa per a la construcció, conservació i ex-plotació de l’esmentat aparcament; sotmetre a infor-mació pública l’esmentat avantprojecte pel termini detrenta dies i, de no presentar-s’hi al·legacions, tenir-loper aprovat definitivament; convocar concurs per al’adjudicació de la corresponent concessió.

El Sr. Hereu presenta de forma conjunta els trespunts de l’ordre del dia i destaca que l’aparcamentdel carrer de Gran de Gràcia serà el primer de la ciu-tat exclusivament per a motos i per a bicicletes.

El Sr. Villagrasa explica l’abstenció del seu Grupen el punt número 5 de l’ordre del dia no per l’aparca-ment, sinó perquè entén que va lligat a un futur equi-pament juvenil i creu que en aquesta zona era mésnecessari un altre tipus d’equipament.

El Sr. Hereu expressa el vot favorable del PSC, elSr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC, la Sra.Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr.Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villa-grasa expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

4. Aprovar l’Avantprojecte per a la construcció d’unaparcament públic subterrani per a vehicles en elsubsòl del terreny de domini públic municipal, situatals carrers de Lisboa-Porto, i el plec de clàusules ad-ministratives particulars que regula el contracte deconcessió administrativa per a la construcció, conser-vació i explotació de l’esmentat aparcament; sotmetrea informació pública l’esmentat avantprojecte pel ter-mini de trenta dies i, de no presentar-s’hi al·legacions,tenir-lo per aprovat definitivament; convocar concursper a l’adjudicació de la corresponent concessió.

El Sr. Hereu expressa el vot favorable del PSC, elSr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC, la Sra.Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr.Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villa-grasa expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

5. Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals,SA, la gestió directa de l’explotació de l’aparcamentubicat al carrer Gran de Gràcia cantonada amb el deSanta Rosa, d’acord amb el document annex, i posara disposició de la indicada Societat el subsòl de l’es-pai referit, tenint en compte que també mantindrà, entot moment, el seu caràcter demanial.

El Sr. Hereu expressa el vot favorable del PSC, elSr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC, la Sra.Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr.Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr. Villa-grasa expressa l’abstenció del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:6. 1r. Constatar que des del punt de vista de la mo-

bilitat a la ciutat de Barcelona, l’ús de la bicicleta ha

experimentat en els darrers anys un augment signifi-catiu, passant de ser un instrument de lleure fins aesdevenir un mode més de mobilitat. 2n. Regular, através d’una ordenança específica, l’ús de la bicicletaa la ciutat de Barcelona.

El Sr. Ciurana formula la proposició similar a unaque van presentar anteriorment, ja que la bicicleta hadeixat de tenir el caràcter de lleure i ha passat a serun mode de mobilitat més de la ciutat. La segona partde la proposició fa referència a la necessitat que hihagi una ordenança específica per a l’ús de la bicicle-ta. Recorda que fa anys que la Comissió Cívica de laBicicleta treballa en el Pla Estratègic de la bicicleta,però el seu Grup considera molt important per garan-tir els drets del ciclistes, dels vianants i la seguretatde tots que una ordenança específica reguli de formaintegral tots els assumptes relacionats amb la bicicle-ta. L’opció de l’equip de govern ha estat la de fer tríp-tics i repartir-los, però el seu Grup creu que el que calés una ordenança.

El Sr. Hereu està d’acord amb el primer punt de laproposició, però no amb el segon. Fins fa poc, l’ús dela bicicleta estava molt vinculat al lleure i ara és unmode de mobilitat ordinari en dies laborables i elsdesplaçaments en bicicleta estan en increment sentel mitjà de transport que més està creixent. Recordaque el mes d’octubre de 2004, es va presentar la ma-teixa petició en un altra Comissió i es va respondreque no calia una ordenança especifica de la bicicletaen tant que l’ordenança de Circulació de vianants ivehicles ja preveu el que es consideren els trets bà-sics per regular l’ús de la bicicleta a la ciutat. No volque es minimitzi la distribució de fulletons perquè calfer molta pedagogia entre el col·lectiu d’usuaris de labicicleta perquè tinguin molt clars els seus drets ideures. Recorda que la modificació de l’Ordenançade circulació de l’any 2001 va introduir els articles es-pecífics relatius a les bicicletes que regulen els llocsper on poden anar, la preferència de pas dels via-nants, la velocitat permesa i les formes inadequadesde conducció. Comparteix els objectius finals de laproposició i pensa que el que cal és fer complir el queja hi ha.

El Sr. Ciurana considera que no s’ha de contrapo-sar l’ordenança i els tríptics divulgatius perquè el queregula és l’ordenança. La modificació a què s’ha refe-rit el regidor de l’any 2001 és anterior a l’incrementactual i el que l’any 2001 podia semblar suficient araja no ho és. Demana que l’equip de govern tingui lacapacitat de previsió per revisar aquesta normativa ides del seu Grup consideren que la forma més ade-quada és mitjançant una nova ordenança perquè l’an-terior té moltes mancances. Pregunta si està previstaprovar de forma definitiva el Pla Estratègic de la bici-cleta.

El Sr. Martínez considera que el conjunt d’articlesque inclou l’ordenança de vianants i vehicles incorpo-ra tot allò que ha de tenir en compte la bicicleta. Unacosa diferent és que la bicicleta s’hagi de readaptar oque s’hagin de readaptar alguns punts de l’ordenançaa la realitat actual. Per exemple, en el text actual esdiu als ciclistes que han d’anar preferentment per ladreta i quan hi ha un carril bus se’ls diu que no hi po-den circular. Aquesta, com moltes altres circumstàn-cies, caldrà revisar-les, hi ha elements de la normati-va que s’han de modificar, però pensa que unaordenança específica per a l’ús de la bicicleta no és


necessària. El que si cal és que el conjunt de la ciuta-dania sàpiga a què ha d’atenir-se quan es troba da-vant d’una bicicleta, qui té la prioritat i quins són elsdrets i deures que prevalen.

El Sr. Ciurana, arran de la intervenció del Sr.Martínez, proposa una transacció en el redactat de laproposició en el sentit que el segon punt digui: “Revi-sar els articles de l’Ordenança de Circulació que fanreferència a la bicicleta per tal d’adaptar-los a les no-ves realitats i necessitats”.

El Sr. Hereu manifesta el seu acord amb aquest re-dactat.

El Sr. Basso avança el vot favorable del seu Grup ala proposta i manifesta la necessitat de la matricula-ció de les bicicletes.

El Sr. Hereu expressa el vot favorable del PSC, elSr. Martínez expressa el vot favorable d’ERC, la Sra.Blasco expressa el vot favorable d’ICV-EU i A, el Sr.Ciurana expressa el vot favorable de CIU i el Sr.Basso expressa el vot favorable del PP. S’aprovaamb el redactat següent:

1r. Constatar que des del punt de vista de la mobili-tat a la ciutat de Barcelona, l’ús de la bicicleta ha ex-perimentat en els darrers anys un augment significa-tiu, passant de ser un instrument de lleure fins aesdevenir un mode més de mobilitat. 2n. Revisar elsarticles de l’Ordenança de circulació que fan referèn-cia a la bicicleta per tal d’adaptar-los a les noves rea-litats i necessitats.

Del Grup Municipal PP:7. 1r. Presentar en la propera sessió d’aquesta Co-

missió el model del cos auxiliar a la GUB que es téprevist crear, i la seva coordinació amb el cos de laGUB i els Mossos d’Esquadra, així com el calendariprevist per a la seva implantació. 2n. Presentar un in-forme en el que es detallin les modificacions legals ireglamentàries necessàries per tal de fer efectives lesnoves potestats sancionadores que es preveuen enel text de l’acord sobre la Carta Municipal, i el calen-dari previst per a la seva implantació.

El Sr. Villagrasa formula la proposició que fa refe-rència a la Carta Municipal en diversos aspectes queafecten l’àmbit de la seguretat ciutadana i la convi-vència cívica, com són les competències de la guàr-dia urbana i la seva capacitat sancionadora.

El Sr. Hereu no accepta la proposició, puntualitzaque la Carta Municipal encara no està aprovada imanca, també, tot el procés d’aprovació legislativa enel Parlament espanyol. Explica que amb la Carta esgaranteix i s’augmenta la capacitat d’autogovern de laciutat i en l’articulat s’hi inclouen elements que podenser interessants per al futur desenvolupament de lespolítiques municipals. En aquest moment es parlaamb el Grups polítics municipals sobre la Carta i, atèsque posteriorment la llei ha de passar per uns mesosde debat parlamentari, no pot acceptar la proposicióperquè la petició és absolutament prematura.

El Sr. Villagrasa espera que no passi com amb elPla d’aparcaments, que es presentà a la premsaabans que a la Comissió. Puntualitza que l’únic quedemana és que s’expliqui el concepte que l’equip degovern té d’aquest cos auxiliar, es pregunta si seranels vigilants de les zones blaves i de les zones verdesi si es tracta d’una mesura per abaratir el cost de laguàrdia urbana. Els preocupa quina serà la formació iforma d’ingrés a aquest cos auxiliar que tindrà la con-sideració d’agent de l’autoritat. Ara, que entre l’Ajun-

tament i la Generalitat s’està debatent el model deseguretat de la ciutat, vol saber les funcions ques’assignaran a aquest cos auxiliar. Considera queés difícil aprovar la Carta Municipal sense saber-neel contingut real i insisteix que l’únic que demana ésinformació.

El Sr. Hereu puntualitza que el PP i CiU estan dia-logant amb l’equip de govern per a l’aprovació de laCarta que serà un instrument molt important per al fu-tur de la ciutat. Considera improcedent que mentres’està en la negociació es porti a la Comissió aquestaproposició. No es tracta d’abaratir el cost de la guàr-dia urbana i amb expressions d’aquest tipus pensaque no es poden debatre amb seriositat segons quinsaspectes. Diu que en el futur, quan l’instrument legis-latiu existeixi, si el PP ho vol, parlaran d’aquests ele-ments. Insisteix que es parteix d’una situació actualque valora molt positivament i, per tant, només es vo-len desenvolupar instruments que en un futur puguinser beneficiosos. La modernització organitzativa, tec-nològica i de rejoveniment de la plantilla i determina-ció de funcions de la guàrdia urbana conformen eldebat i les polítiques que es desenvolupen.

El Sr. Villagrasa insisteix que el seu Grup no sap elque es vol fer i no s’han donat explicacions. Pensaque si es crea aquest cos auxiliar, cal dir, en líniesgenerals, quines seran les seves funcions.

El Sr. Hereu insisteix que és un aspecte que esdesenvoluparà en un futur partint de la base d’unreforçament de la guàrdia urbana.

El Sr. Dalmau explica que la creació del cos auxili-ar és un desenvolupament de la modificació de la Lleiorgànica 19/2003 aprovada pel govern del PP que in-troduïa unes modificacions a la Llei Orgànica de For-ces i Cossos de seguretat i que a Madrid s’està apli-cant des de fa un any.

El Sr. Villagrasa entén que es diu que el modelpolicial serà el que ja hi ha a Madrid.

El Sr. Hereu demana al regidor que no avanci con-clusions.

La Sra. Oranich avança l’abstenció del seu Grup ala proposició perquè estan d’acord amb la petició ipensen que falta informació, però entenen que unmes no és temps suficient per respondre. Fa constar,però, que als Grups de l’oposició només se’ls hadonat un termini de setanta-dues hores per feral·legacions a les noves propostes de la Carta Muni-cipal.

El Sr. Hereu repeteix que no accepta la proposicióperquè els presidents dels Grups de l’oposició ja hanestablert negociació amb l’equip de govern.

El Sr. Hereu expressa el vot contrari del PSC, el Sr.Martínez expressa el vot contrari d’ERC, la Sra. Blas-co expressa el vot contrari d’ICV-EU i A, la Sra.Oranich expressa l’abstenció de CIU i el Sr. Villagra-sa expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

Del Grup Municipal CIU:8. Que l’equip de govern adopti les mesures de se-

guretat necessàries per evitar episodis de violència


entre els assistents a les diferents festes majors quetindran lloc properament a la nostra ciutat.

La Sra. Oranich formula el prec. Pensa que s’estàen un moment de transició i que, mentre no estigui elnou model policial totalment establert, cal prendre lesmesures que sol·licita.

El Sr. Hereu respon que l’equip de govern, en coor-dinació amb els cossos de seguretat, adopta les me-sures necessàries per qualsevol esdeveniment quees fa a la ciutat i recorda que en totes les festes ma-jors es diagnostica la situació i en funció de l’anàlisies preparen els dispositius de seguretat, ordenacióde la circulació, etc. i, quan cal, es dicta una ordre deservei per gestionar aquests moments especials.Aquestes actuacions es fan en el marc del funciona-ment ordinari dels cossos policials i en el marc del’operació estiu, mitjançant la qual es fixa el control decerts punts de la ciutat entre els mossos, el Cos Naci-onal de Policia i la guàrdia urbana per determinar po-lítiques que tenen molt a veure amb la seguretat. Re-cull el prec, però fa constar que ja es treballa en elsentit d’això que es demana.

La Sra. Oranich agraeix que es reculli el prec i de-sitja que les festes d’aquest any es desenvolupin ambllibertat i sense problemes.

El Sr. Hereu insisteix que les mesures estan pre-ses.

Es dóna per tractat.Del Grup Municipal PP:9. Que s’estableixi un dispositiu permanent que

eviti els assentaments continus de famílies nòmadesen el barri del Poblenou, entre els carrers de Pujades,Provençals, Fluvià i Llull.

La Sra. Mejías pensa que el President de la Comis-sió deu tenir una raó que justifiqui el canvi d’hora dela convocatòria i espera que no es converteixi en unaconstant, atès que a les 9 del matí és una hora enquè totes les famílies tenen obligacions que cal aten-dre i no és una bona mesura per a la conciliació de lavida familiar.

El prec que formula és similar a altres presentatsamb anterioritat referits també als assentaments il·le-gals que es produeixen en determinats indrets de laciutat especialment a barris on hi ha remodelacionsurbanístiques que deixen solars al descobert. Lesqueixes veïnals deixen entreveure que no és la pri-mera vegada que es produeix, comporta conflictes deconvivència i ha generat entre el veïnat una situacióde desesperança percebent com a ineficaç l’actitudmunicipal. Demana que s’actuï de manera ferma per-què no es tornin a produir assentaments il·legals ique els mecanismes de vigilància, control o reinserciósocial funcionin.

El Sr. Hereu respon que el fenomen, que passa aBarcelona i en tota l’àrea metropolitana, té a veureamb els processos de transformació urbanística.Puntualitza que els processos de desallotjament,quan l’assentament és en un solar de propietat priva-da, requereixen un manament judicial i l’única acciópossible és incidir sobre el propietari perquè faci ladenúncia. Es treballa per tenir dades específiquesdels indrets susceptibles de ser ocupats i s’elaborauna relació d’immobles i de naus potencialment enperill d’ocupació per adreçar-se des de la prevencióals propietaris perquè tinguin la seva propietat encondicions. D’altra banda, la guàrdia urbana vigilaaquests indrets que, reitera, són propietats privades.

Afirma que es fa allò que es pot fer, però que de tanten tant hi ha casos d’ocupació i, llavors, el que s’in-tenta fer és minimitzar el període d’ocupació. Existeixel dispositiu permanent de vigilància i ara s’afegeix larelació de propietaris de solars als que es demanaque actuïn activament i que tinguin les seves propie-tats en condicions.

La Sra. Mejías agraeix l’explicació i recorda que enintervencions anteriors, en què se li ha preguntat so-bre aquest assumpte, el regidor utilitza sempre elssolars de propietat privada com a un mecanismed’autodefensa. Els assentaments de què ella parla nosón en solars de propietat privada, sinó assenta-ments a la via pública amb camions. Aquesta situacióno es pot permetre i evitar-la és una competènciamunicipal perquè l’ordenança explicita que la via pú-blica no pot ser objecte d’ocupació per assentaments.Li consta que per part dels veïns hi ha hagut reitera-des denúncies a la guàrdia urbana perquè la situacióés intolerable.

El Sr. Hereu entén que a l’espai públic el fenomens’ha de resoldre ràpidament i l’actuació de l’equip degovern anirà adreçada a què la situació no duri mésdel que tècnicament sigui necessari per trobar-hi unaalternativa.

Es dóna per tractat.10. Que es facilitin els criteris pels que s’establei-

xen els horaris de les zones blaves i àrees verdes imixtes i es procedeixi al canvi i harmonització de lasenyalització vertical i horitzontal de les esmentadeszones.

El Sr. Villagrasa formula el prec perquè enténque les noves zones s’han implantat amb improvi-sació i afany recaptador i la situació que es dónaen algunes zones de la ciutat no contradiu aquestaimpressió. Hi ha imposicions de multes que tot i nohaver-se produït de forma injusta s’han produït deforma no justa. La improvisació es detecta en al-gunes zones de la ciutat per la no coincidència en-tre la senyalització horitzontal i la vertical. Posacom a exemple alguns trams dels carrers deVillarroel i de Rosselló, on es dóna el cas quepersones que han aparcat els seus vehicles encap de setmana pensant que era zona blava per-què la pintura de terra és blava se’ls ha imposatuna sanció perquè el parquímetre és de zona ver-da. Pensa que caldria trobar una solució per lapintura de les zones mixtes. Cita, també, el carrerValeri i Serra que teòricament és zona verda i noté cap tipus de pintura. Demana que els facilitinels criteris pels quals s’estableixen els horaris ales zones blaves, verdes i mixtes i que es produ-eixi el canvi i l’harmonització dels senyals a leszones on calgui.

El Sr. Hereu celebra que el PP hagi passat d’unaoposició frontal a l’àrea verda a ser agent col·la-borador per millorar aquest instrument. Agraeix queels faci arribar els suggeriments. Està disposat a mi-llorar els elements de senyalització que es creguinconvenients i recorda que els parquímetres són únicsi tenen tres botons diferenciats per a resident exclu-siu, resident preferent i el de la zona blava. Pensaque, en general, el funcionament del dispositiu ha es-tat correcte i la senyalització també. Explica que elscriteris d’horari tenen a veure amb la congestió deltrànsit, de manera que hi ha una part de l’Eixampleque no cal que el dissabte estigui regulat i una altra


part que sí que és convenient que ho estigui. És evi-dent que, si d’aquí a uns mesos, cal modificar algunelement, es farà.

El Sr. Villagrasa considera que el regidor no pot dirque la senyalització és correcta quan ell li acaba decitar punts on no és així. Insisteix que el ciutadà elprimer que mira en aparcar és la pintura de terra i siaquesta és blava pensa que en cap de setmana hipot aparcar. No vol que es multi injustament elciutadà.

El Sr. Hereu puntualitza que, en termes gene-rals, no han arribat queixes del que el regidor ex-plica i que en la implantació no s’han produïtqueixes d’aquest tipus. Insisteix que si sap casosconcrets els comuniqui i es comprovaran de formaimmediata.

El Sr. Villagrasa insisteix que la senyalització creaconfusió i que cal més informació. No pot ser que untram de carrer de zona verda estigui pintat de colorblau.


b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:11. Quants agents de la Guàrdia Urbana,

contemplant la Divisió territorial i la Divisió nocturna,hi ha a la ciutat de Barcelona, districte per districte iper a cada un dels torns de servei (3 torns),especificant cada mes de l’any 2005 (En la respostacal fer constar el personal policial que pertany a 1aactivitat, el personal policial de 2a activitat i el perso-nal no policial).

La Sra. Oranich formula la pregunta.El Sr. Hereu respon que li farà arribar les dades.Es dóna per tractada.


No havent-hi altres assumptes per tractar, laPresidència aixeca la sessió a les onze hores i trentaminuts.

Acords

Acords de les sessions celebrades els dies 5, 6 i 7de juliol de 2005

COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA ICOORDINACIÓ TERRITORIAL

Sessió de 6 de juliol de 2005

1. Desestimar, per les raons indicades en l’informeannex de la Direcció de Patrimoni, les al·legacionsformulades pels Grups Municipals de Convergència iUnió i del Partit Popular de Catalunya i la Comunitatde Propietaris del carrer de Llançà, núm. 32, en eltràmit d’informació pública de l’expedient de modifica-ció del contracte de concessió de l’ús privatiu del do-mini públic dels espais situats al passeig de Gràciaamb el carrer de Casp, carrer de Tarragona amb laplaça d’Espanya, i ronda de Sant Pau amb el carrerdel Marquès de Campo Sagrado, per a la instal·lació iexplotació de tres unitats de subministrament de car-burants, formalitzat el dia 3 d’octubre de 1995 amb lasocietat Cepsa Estaciones de Servicio SA, pel trasllatde la unitat situada en el carrer de Tarragona amb laplaça d’Espanya a un nou emplaçament del carrerde la Diputació entre els carrers de Llançà i deTarragona; i, per tant, tenir per elevat a definitiul’acord de modificació concessional.

2. Aprovar inicialment el plec de clàusules regula-dores de la concessió de l’ús privatiu de les finquesmunicipals dels carrers Nou de la Rambla, núms. 82-88, i de les Tàpies, núm. 7, grafiades en el plànol an-

nex, per tal de construir i gestionar un ConservatoriSuperior de Música; sotmetre’l a informació públicadurant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulenal·legacions o reclamacions que posin de manifest lanecessitat d’introduir-hi modificacions, tenir per elevatautomàticament el present acord d’aprovació inicial adefinitiva; adjudicar la concessió a la Fundació Con-servatori del Liceu i formalitzar el contracte correspo-nent.

3. Aprovar inicialment la modificació dels Estatutsde l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitatde Vida, per a la seva adequació en organisme au-tònom local, d’acord amb l’article 85 bis de la Llei7/1985, reguladora de les bases de règim local. Sot-metre els Estatuts a informació pública per un terminide trenta dies, d’acord amb els articles 212.5 i 201del Reglament d’obres, activitats i serveis dels Ens lo-cals, no considerant hàbils a efectes del còmput elsdies compresos entre l’1 i el 31 d’agost, ambdós in-closos.

4. Aprovar inicialment la modificació dels Estatutsde la Fundació Mies van der Rohe, per a la seva ade-quació en organisme autònom local, d’acord amb l’ar-ticle 85 bis de la Llei 7/1985, reguladora de les basesde règim local, i el canvi de la seva denominació soci-al per la d’Institut Municipal Fundació Mies van derRohe. Sotmetre els Estatuts a informació pública perun termini de trenta dies, d’acord amb els articles212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats i serveisdels Ens locals, no considerant hàbils a efectes delcòmput els dies compresos entre l’1 i el 31 d’agost,ambdós inclosos.


5. Aprovar inicialment la modificació dels Estatutsde l’Institut Municipal d’Educació, per a la seva ade-quació en organisme autònom local, d’acord amb l’ar-ticle 85 bis de la Llei 7/1985, reguladora de les basesde règim local. Sotmetre els Estatuts a informació pú-blica per un termini de trenta dies, d’acord amb elsarticles 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats iserveis dels Ens locals, no considerant hàbils a efec-tes del còmput els dies compresos entre l’1 i el 31d’agost, ambdós inclosos.

6. Aprovar inicialment la modificació dels Estatutsde l’Institut Municipal d’Hisenda, per a la seva ade-quació en organisme autònom local, d’acord amb l’ar-ticle 85 bis de la Llei 7/1985, reguladora de les basesde règim local. Sotmetre els Estatuts a informació pú-blica per un termini de trenta dies, d’acord amb elsarticles 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats iserveis dels Ens locals, no considerant hàbils a efec-tes del còmput els dies compresos entre l’1 i el 31d’agost, ambdós inclosos.

7. Aprovar inicialment la modificació dels Estatutsde l’Institut Municipal d’Informàtica, per a la seva ade-quació en organisme autònom local, d’acord amb l’ar-ticle 85 bis de la Llei 7/1985, reguladora de les basesde règim local. Sotmetre els Estatuts a informació pú-blica per un termini de trenta dies, d’acord amb elsarticles 212.5 i 201 del Reglament d’obres, activitats iserveis dels Ens locals, no considerant hàbils a efec-tes del còmput els dies compresos entre l’1 i el 31d’agost, ambdós inclosos.

8. Aprovar inicialment la modificació dels Estatutsde l’Institut Municipal de Persones amb Disminució,per a la seva adequació en organisme autònom local,d’acord amb l’article 85 bis de la Llei 7/1985, regula-dora de les Bases de Règim Local, i el canvi de laseva denominació social per la d’Institut Municipal dePersones amb Discapacitat. Sotmetre els Estatuts ainformació pública per un termini de trenta dies,d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglamentd’obres, activitats i serveis dels Ens locals, no consi-derant hàbils a efectes del còmput els dies compre-sos entre l’1 i el 31 d’agost, ambdós inclosos.

9. Aprovar inicialment la modificació dels Estatutsde Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal,per a la seva adequació a entitat pública empresarial,d’acord amb l’article 85 bis de la Llei 7/1985, regula-dora de les bases de règim local. Sotmetre els Esta-tuts a informació pública per un termini de trenta dies,d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglamentd’obres, activitats i serveis dels Ens locals, no consi-derant hàbils a efectes del còmput els dies compre-sos entre l’1 i el 31 d’agost, ambdós inclosos.

10. 1r) Aprovar, com a soci únic d’Informació i Co-municació de Barcelona, SA, la modificació de l’arti-cle quart dels seus Estatuts socials, relatiu al domicilide la societat. 2n) Sotmetre la proposta de modifica-ció dels Estatuts a informació pública per un terminide trenta dies, no considerant hàbils a efectes delcòmput els dies compresos entre l’1 i el 31 d’agost,ambdós inclosos.

11. Aprovar inicialment la modificació dels Estatutsde l’Institut Municipal d’Urbanisme, per a la seva ade-quació en organisme autònom local, d’acord ambl’establert en l’article 85 bis de la Llei 7/1985, regula-dora de les bases de règim local. Sotmetre els Esta-tuts a informació pública per un termini de trenta dies,d’acord amb els articles 212.5 i 201 del Reglament

d’obres, activitats i serveis dels Ens locals, no consi-derant hàbils a efectes del còmput els dies compre-sos entre l’1 i el 31 d’agost, ambdós inclosos.

12. Aprovar inicialment la integració de l’Ajunta-ment de Barcelona en la Fundació Privada per la Na-vegació Oceànica Barcelona, conjuntament amb laFira Internacional de Barcelona, la Cambra Oficial deComerç, Indústria i Navegació de Barcelona, l’Autori-tat Portuària de Barcelona i el Consorci El Far, per talde fomentar i potenciar l’esport de navegació oceàni-ca a vela en qualsevol de les seves manifestacions.Aprovar inicialment la proposta d’Estatuts de la Fun-dació. Sotmetre aquest acord, juntament amb els Es-tatuts, a informació pública per un termini de trentadies, i en el cas de no presentar-s’hi al·legacions, te-nir-los per definitivament aprovats i facultar al regidorpresident de la Comissió de Presidència, Hisenda iCoordinació Territorial perquè efectuï tots els tràmitsadients per a l’efectivitat del present acord.

COMISSIÓ D’URBANISME, INFRAESTRUCTURESI HABITATGE


1. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica-ció del Pla General Metropolità per a l’ordenació delsterrenys delimitats pels carrers de Quetzal, de la Rie-ra Blanca i de l’avinguda del Carrilet, promoguda perStarerik, SL; exposar-la al públic pel termini d’un mes;i precisar que no computaran en aquest termini elsdies corresponents al mes d’agost.

2. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica-ció del Pla General Metropolità per a la qualificació,com a equipament públic, de la finca situada al carrerde Canet, núms. 4 a 26, d’iniciativa municipal; expo-sar-la al públic pel termini d’un mes; i precisar que nocomputaran en aquest termini els dies corresponentsal mes d’agost.

3. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifica-ció puntual del Pla General Metropolità en l’àmbit delMercat del Guinardó i el seu entorn, d’iniciativa muni-cipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes; i pre-cisar que no computaran en aquest termini els diescorresponents al mes d’agost.

4. Aprovar inicialment, de conformitat amb l’article66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la modifica-ció puntual de la Modificació del Pla General Metro-polità per a la renovació de les àrees industrials delPoblenou –Districte d’activitats 22@ bcn–, per tald’adaptar les seves normes urbanístiques a les deter-minacions de les Lleis 2/2002, de 14 de març, d’urba-nisme i 10/2004, de 24 de desembre, per al fomentde l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territoriali de l’autonomia local, d’iniciativa municipal; exposar-la al públic pel termini d’un mes; i precisar que nocomputaran en aquest termini els dies corresponentsal mes d’agost.

5. Instar al Consorci del Besòs i a l’empresa muni-cipal Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA(BIMSA) que es retiri la convocatòria del concurs, per


a la instal·lació d’un vaixell hotel en el port esportiudel Fòrum a Sant Adrià del Besòs.

COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT, SERVEISURBANS I MEDI AMBIENT


1. Desestimar les al·legacions presentades per laSra. Maribel Andreu Nebot, en representació del Co-mitè d’Empresa de Rubatec, SA, i per l’Im. Sr. JoanPuigdollers i Fargas, en la seva qualitat de regidorportaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió,d’acord amb l’informe, de 2 de juny de 2005, de laSecretària Delegada del Sector de Serveis Urbans iMedi Ambient; disposar la despesa del contracte05000902, que té per objecte la conservació de lesinstal·lacions d’enllumenat públic de la ciutat de Bar-celona (octubre de 2005-setembre de 2007), per unimport total de 21.760.422,75 euros, desglossat enels imports i anualitats indicades en el documentcomptable que s’acompanya, i amb càrrec a les parti-des i pressupostos assenyalats en el mateix; adjudi-car el contracte número 05000903, corresponent allot 1 –zona A–, a l’empresa Serveis Integrals de Man-teniment Rubatec, SA, amb NIF A60744216, per unimport total de 10.125.315 euros, d’acord amb la sevaoferta; i requerir l’adjudicatari perquè, en el terminimàxim de quinze dies naturals a partir de la data derecepció de la notificació d’aquest acord, constitueixila garantia definitiva per un import de 405.012,60euros i comparegui a formalitzar el contracte en eltermini màxim de trenta dies naturals a partir de lamateixa data. Adjudicar el contracte número05000904, corresponent al lot 2 –zona B–, a l’empre-sa Instalaciones y Montajes Eléctricos y Sanea-miento, SA (IMES), amb NIF A28010478, per un im-port total d’11.635.107,75 euros, d’acord amb la sevaoferta; i requerir l’adjudicatari, perquè en el terminimàxim de quinze dies naturals, a partir de la data derecepció de la notificació d’aquest acord, constitueixila garantia definitiva per un import de 465.404,31euros i comparegui a formalitzar el contracte en eltermini màxim de trenta dies naturals a partir de lamateixa data.

2. Demanar a la Direcció dels Serveis Jurídics, laDirecció d’Actuació Urbanística i la Direcció Executi-va dels Serveis d’Inspecció que procedeixin a adaptarel nou protocol d’actuació de locals de pública con-currència, en matèria de sancions i tancament, i dinsdel marc legal existent, a qualsevol activitat desenvo-lupada a la ciutat que provoqui molèsties per soroll,en el termini d’un any.

COMISSIÓ DE CULTURA, EDUCACIÓ IBENESTAR SOCIAL


1. Autoritzar l’augment del percentatge correspo-nent als exercicis pressupostaris de 2006 i 2007 deles despeses de caràcter plurianual de les obres: de

construcció d’escoles bressol a l’illa Myrurgia, al car-rer d’en Carabassa i al Districte d’Horta-Guinardó(Llar d’Infants); de construcció d’escoles bressol i re-formes als CEIP Mare de Deu de Montserrat i ElTuró; de construcció d’escola bressol, poliesportiu icasal de barri al carrer de la Manigua; i de millores alsCEIP Ignasi Iglesias, Virrei Amat, La Mar Bella i Lopede Vega, d’acord amb l’article 174.5 del Text refós dela Llei reguladora de les hisendes locals, en relacióamb l’apartat 3 del referit article.

2. Restablir, d’acord amb la clàusula 12. 2. b)del plec de clàusules d’explotació i l’article 163, a)i b) del Text refós de la Llei de contractes de lesAdministracions públiques, l’equilibri econòmic fi-nancer de concessió per a la gestió del Polies-portiu La Bàscula, adjudicada a SEAE, SL, per unperíode de quinze anys mitjançant acord de la Co-missió de Benestar Social de l’Ajuntament de Bar-celona de 10 de juliol de 2001. Aprovar i disposarla despesa de la concessió 00C00890 per un im-port de 119.028,98 euros en concepte de liquida-ció del dèficit generat per l’esmentada concessiódurant l’exercici econòmic de 2004 –quantitat aquè puja el desequilibri segons resulta de l’informede l’Auditoria de gestió de l’exercici de 2004– ambcàrrec a la partida 47003, pgc 67735, funcional31010 del Pressupost municipal corresponent al’exercici de 2005, import que s’haurà de satisfer aSEAE, SL, amb domicili a la carretera de Cornellà,núms. 13-15 baixos, d’Esplugues de Llobregat(08950), i NIF B58043852. Facultar la regidora delDistricte de Sants-Montjuïc, Ima. Sra. ImmaculadaMoraleda i Pérez, per a la formalització de tots elsactes administratius derivats d’aquesta concessió.

3. Aprovar inicialment el plec de clàusules que hade regir la concessió per a la gestió del Poliesportiumunicipal de l’Espanya Industrial. Sotmetre’l a infor-mació pública durant un termini de vint dies, a l’empa-ra del que preveu l’article 232.2 del Reglamentd’obres, activitats i serveis de les entitats locals, iconsiderar-lo definitivament aprovat si no hi ha al·le-gacions, convocar, el concurs obert per a l’adjudica-ció del contracte d’acord amb l’article 159 del Text re-fós de la Llei de contractes de les Administracionspúbliques (TRLCAP). Ordenar la publicació de la lici-tació al Butlletí Oficial de la Província d’acord ambl’article 78 del TRLCAP.

4. Aprovar el plec de condicions administrativesparticulars i tècniques del contracte de gestió i explo-tació de serveis públics en la modalitat de concessiódel camp municipal de futbol de l’Àliga i la zona d’ac-tivitats complementàries destinada a bar-cafeteria iiniciar els tràmits per a l’adjudicació del contracte mit-jançant concurs, d’acord amb les prescripcions con-tingudes en els articles 86 al 90 i concordants del Re-ial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel ques’aprova el Text Refós de la Llei de contractes de lesAdministracions públiques.

5. 1r. Donar compliment a la proposició aprovadaen aquesta Comissió en la sessió de 18 de novembrede 2004 per tal de commemorar els 30 anys des quevan finalitzar les carreres d’automobilisme al circuitde Montjuïc. 2n. Estudiar conjuntament amb el sectorde l’automodelisme de Barcelona la Primera Edicióde Radio Control en la seva modalitat de “RallyGame”.


COMISSIÓ DE SEGURETAT I MOBILITAT


1. Aprovar l’Avantprojecte per a la construcció d’unaparcament públic subterrani per a vehicles en elsubsòl del terreny de domini públic municipal, situat ala plaça de las Navas, i el plec de clàusules adminis-tratives particulars que regula el contracte de conces-sió administrativa per a la construcció, conservació iexplotació de l’esmentat aparcament; sotmetre a in-formació pública l’esmentat Avantprojecte pel terminide trenta dies, i de no presentar-s’hi al·legacions te-nir-lo per aprovat definitivament; i, convocar concursper a l’adjudicació de la corresponent concessió.

2. Aprovar l’Addenda al Conveni marc, subscrit pelConsell Comarcal del Barcelonès i l’Ajuntament deBarcelona el 21 de juny de 2000, relatiu a la construc-ció i explotació de l’aparcament subterrani per a vehi-cles situat a la plaça de Wagner. Facultar l’Im. Sr.President de la Comissió de Seguretat i Mobilitat,Jordi Hereu i Boher, per a la signatura de l’esmenta-da addenda i dels seus posteriors documents de des-plegament.

3. Encarregar a Pro Nou Barris, SA, la gestió direc-ta de la construcció de l’aparcament subterrani ubicatal carrer de Badosa; entre els de Sant FrancescXavier i de Baltasar Gracián, i la seva posterior trans-missió als residents del dret individualitzat i exclusiude l’ús de les places d’aparcament que els pertoquinen règim de concessió demanial, d’acord amb el do-cument annex; i posar a disposició de la indicada So-cietat el subsòl de l’espai referit, tenint en compte quetambé mantindrà, en tot moment, el seu caràcterdemanial.

4. Encarregar a Pro Nou Barris, SA, la gestió direc-ta de la construcció de l’aparcament subterrani ubicatal carrer d’Alcúdia, entre els de Deià i de Valldemosa,i la posterior transmissió als residents del dret indivi-dualitzat i exclusiu de l’ús de les places d’aparcamentque els pertoquin en règim de concessió demanial,d’acord amb el document annex; i posar a disposicióde la indicada Societat el subsòl de l’espai referit, te-nint en compte que també mantindrà, en tot moment,el seu caràcter demanial.

5. Encarregar a Barcelona de Serveis Municipals,SA la gestió directa de la construcció i explotació del’aparcament ubicat a les Antigues Cotxeres de Borbó(interior illa delimitada per l’avinguda de Borbó i elscarrers de Prat i Roquer, de Ramón Albó, de Felip II iCosta i Cuxart), d’acord amb el document annex; iposar a disposició de la indicada Societat el subsòlde l’espai referit, tenint en compte que també mantin-drà, en tot moment, el seu caràcter demanial.

6. Desestimar les al·legacions formulades pel por-taveu del Grup Municipal de Convergència i Unió l’Im.Sr. Joan Puigdolllers i Fargas i per la regidora delmateix Grup l’Ima. Sra. Magda Oranich i Solagran,per les raons indicades en l’informe annex del Secre-tari de la Comissió d’Aparcaments, i per tant, tenir peraprovat definitivament els avantprojectes per a laconstrucció de quatre aparcaments subterranis per avehicles en el subsòl de terrenys de domini públicmunicipal, situats al carrer d’Esteve Terradas, plaçade la Mainada, interior d’illa Vèlia, Riera d’Horta,Pardo i Ignasi de Ros i plaça Laguna de Lanao i, con-vocar concurs per a l’adjudicació de les correspo-nents concessions.

7. Declarar desert el concurs per a l’adjudicaciódel contracte de subministrament que té per objec-te l’arrendament de vehicles turisme, escúters imotocicletes, destinats al servei de la Guàrdia Ur-bana de Barcelona, així com la recompra dels ve-hicles obsolets d’aquestes categories, per no ha-ver-s’hi presentat cap licitador. Deixar senseefecte l’autorització de la despesa corresponent alcontracte 05001410, per un import màxim de4.546.240 euros, aprovada en el respectiu docu-ment comptable, per acord de la Comissió de Se-guretat i Mobilitat de 21 d’abril de 2005.

8. Declarar desert el concurs per l’adjudicació delcontracte de subministrament que té per objecte l’ar-rendament de vehicles furgoneta i tot terreny desti-nats al servei de la Guàrdia Urbana de Barcelona,així com la recompra dels vehicles obsolets d’aques-tes categories, per no haver-s’hi presentat cap licita-dor. Deixar sense efecte l’autorització de la despesacorresponent al contracte 05001420, per un importmàxim de 2.088.720 euros, aprovada en el respectiudocument comptable, per acord de la Comissió deSeguretat i Mobilitat de 21 d’abril de 2005.


BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LACONVOCATÒRIA DE 3 CONCURSOS PER A LAPROVISIÓ DE 3 LLOCS DE TREBALL(Aprovades per decret de l’Alcaldia)

BASES GENERALS

De conformitat amb les Bases Marc aprovades pelConsell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-quen per a la seva provisió pel personal de plantillad’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten al’annex, d’acord amb les condicions específiques ques’indiquen en aquest mateix annex per a cadascund’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti-nuació:

REQUISITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS

A part dels requisits addicionals de cada concurs,per a optar a qualsevol convocatòria és necessari:– Trobar-se en servei actiu a l’Ajuntament o a un

Institut Municipal, i no pertànyer a les classes deGuàrdia Urbana ni Servei de Prevenció i Extinciód’Incendis i Salvament (SPEIS).

– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un InstitutMunicipal i el personal laboral fix de l’Ajuntamentposteriorment subrogat a un Institut podrà partici-par igualment en els concursos. També hi podranparticipar els contractats laborals fixos d’InstitutsMunicipals que hagin efectuat la corresponent ad-hesió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,d’acord amb la clàusula preliminar cinquena del’esmentat Acord.

– Haver prestat un mínim d’un any de serveis com afuncionari de carrera o amb contracte laboral in-definit a l’Ajuntament o Institut Municipal.

– Haver transcorregut un mínim de dos anys des del’última destinació obtinguda per concurs.

MÈRITS COMUNS A TOTS ELS CONCURSOS

1. Antiguitat. Es valorarà per anys complets de ser-veis, inclosos els serveis anteriors en altres Adminis-tracions Públiques que hagin estat formalment reco-neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1punt.

2. Grau personal consolidat. S’avaluarà fins a unmàxim d’1 punt segons el barem següent:– Per posseir com a grau un nivell superior al del

lloc de treball convocat: 1 punt.

– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc detreball convocat: 0,75 punts.

– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos aldel lloc de treball convocat: 0,50 punts.

– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatreal del lloc de treball convocat: 0,25 punts.

3. Nivell del lloc de treball actualment ocupat o, siés el cas, l’últim ocupat, fins a un màxim d’1 punt se-gons el barem següent:– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del

lloc de treball convocat: 1 punt.– Pel desenvolupament d’un lloc de treball inferior

en dos nivells al del lloc de treball convocat: 0,50punts.

– Pel desenvolupament d’un lloc de treball de nivellsuperior al nivell del lloc de treball base de la ca-tegoria del concursant: 0,25 punts.

A aquests efectes, s’ha d’entendre per nivell dellloc de treball desenvolupat, el nivell de complementde destinació efectivament acreditat en la nòminacorresponent, quan es tracti d’un nivell superior al delgrau personal consolidat de cada aspirant, i el nivelldel lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quanaquest sigui inferior al grau personal que hagi pogutconsolidar a la carrera administrativa.

4. Cursos de formació i perfeccionament. Es valo-raran fins a 2 punts, sempre que tinguin relació direc-ta amb el lloc de treball a cobrir, i es puntuaran, sis’escau, en funció de les matèries, la durada i l’avalu-ació.

JUNTA DE VALORACIÓ

Estarà formada pels membres següents:

Presidència:El director de Recursos Humans, com a titular.

Vocalies:El/la gerent o director/a de Serveis que per a cada

concurs s’indiqui expressament a l’annex, que en casd’absència del president titular, exercirà la presidèn-cia de la Junta.

Un cap de Personal de sector d’actuació o districte.Un/a tècnic/a especialista en la matèria objecte del

concurs.Un/a tècnic/a de la Direcció de Recursos Humans,

qui també tindrà la condició de secretari/ària de laJunta de Valoració.

A més, a tots els concursos hi podran assistir, enels termes previstos a les Bases Marc, els represen-tants designats conjuntament per la Junta de Perso-nal i el Comitè d’Empresa.

PERSONAL

Concursos


PROCEDIMENT I NORMES GENERALS

Les persones que compleixin les condicions exigi-des hauran de presentar la sol·licitud, a la qual adjun-taran la relació de mèrits al·legats classificats segonsl’ordre d’aquesta convocatòria, i els documents acre-ditatius corresponents, al Registre General o a qual-sevol dels registres municipals, en el termini de quin-ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicaciód’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.

Els requisits i mèrits al·legats s’han d’entendresempre referits a la data d’acabament de l’esmentattermini.

Per a cada concurs s’ha de presentar una instànciai la documentació separada, per a la qual cosa, espodrà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposaa l’Oficina d’Informació de Personal i a les seus delsdistrictes.

En cas d’empat en la puntuació, per dirimir-los’atendrà a l’antiguitat de serveis prestats a la Corpo-ració des de la data d’incorporació en la plantilla, ambcaràcter indefinit.

En els casos en què entre els mèrits complementa-ris s’estableixi la redacció d’un informe o memòria,aquest no podrà excedir de cinc pàgines, excepte enaquells casos en què les bases específiques del con-curs determinin un nombre superior de pàgines, do-nades les característiques del lloc de treball a cobrir.L’informe s’haurà de presentar conjuntament amb lasol·licitud i el curriculum vitae.

Els llocs de treball objecte de la present convocatò-ria tenen com a règim horari el de 37 hores i 30 mi-nuts setmanals.

Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació queconsideri més escaients en cada cas i per a cada ti-pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op-tin a les places per precisar o ampliar aspectes con-crets en relació als mèrits al·legats.

Les destinacions adjudicades són irrenunciablesun cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-rents concursos convocats, haurà d’optar per unad’elles, dins del termini dels tres dies hàbils se-güents al de l’exposició en el tauler d’anuncis deldepartament de Personal de la proposta de la Jun-ta de Valoració de l’últim concurs en què hagi ob-tingut la plaça.

Per a tot allò no estipulat expressament en aquestaconvocatòria, s’estarà a allò que disposen les BasesMarc aprovades pel Consell Plenari el dia 22 de juliolde 1988 i la normativa legal i reglamentària correspo-nent.

ANNEX

Concurs 1065. 1 lloc de treball de responsable desistemes d’informació (nivell 22)

Concurs 1066. 1 lloc de treball de responsable decontractació (nivell 20)

Concurs 1067. 1 lloc de treball tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis Personals (nivell 22)

Responsable de sistemes d’informacióConcurs 1065

Lloc de treball adscrit al Departament de Participa-ció Ciutadana.

Nivell 22 i específic de responsabilitat mensual de453,75 euros, segons catàleg vigent (2299X).

El lloc de treball objecte de la present convocatòriaté com a règim horari el de 37 hores i 30 minuts.

Funcions principals– Coordinació de les diferents bases de dades i

webs del Departament de Participació Ciutadana,decidint el disseny i organitzant i verificant elscontinguts informatius de les mateixes; donanttambé les indicacions pertinents a les empresesexternes de disseny i manteniment dels contin-guts de les diferents webs.

– Establiment dels sistemes de recerca i manteni-ment de les dades. Coordinació de les altes, bai-xes i modificacions dels continguts.

– Coordinació de les actuacions sobre bases de da-des i webs del Departament de Participació Ciuta-dana amb la resta de departaments municipals:Institut Municipal d’Informàtica, Departamentd’Internet, Barcelona Informació, etc.

– Control dels sistemes de seguretat i confiden-cialitat. Relacions amb l’Agència de Protecció deDades.

– Elaboració i manteniment dels indicadors de ges-tió del Departament.

Requisits addicionalsPersonal dels grups B o C.

Mèrits complementaris1. Titulacions acadèmiques relacionades directa-

ment amb el lloc de treball, fins a 1 punt.2. Experiència professional, fins a 6 punts, segons

el barem següent:– Experiència en disseny, desenvolupament i gestió

de sistemes d’informació, fins a 2 punts.– Experiència en disseny i desenvolupament de

projectes d’Internet i/o Intranet, fins a 2 punts.– Experiència en tasques d’anàlisi i interpretació de

la informació, fins a 2 punts.3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de

treball, fins a 1 punt.4. Exercici pràctic. La Junta de Valoració podrà

convocar els/les candidats/tes per a la realitzaciód’una prova o supòsit pràctic, valorant-la fins a unmàxim de 4 punts. En cas de convocar-se aquestaprova, tindrà caràcter obligatori.

5. Característiques personals. La Junta de Valora-ció podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avalu-ació de les seves característiques personals, valorantespecialment l’habilitat per les relacions interperso-nals, la capacitat de comunicació oral i escrita,l’assertivitat, la flexibilitat i la capacitat d’anàlisi.

En el cas de realitzar-se, aquesta convocatòria, tin-drà caràcter obligatori. La Junta de Valoració utilitzaràels sistemes d’apreciació que consideri més ade-quats i valorarà aquest apartat fins a un màxim de 4punts.


Puntuació mínimaSi s’avaluen tots els apartats 10 punts.Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-

tuació mínima serà la meitat de la puntuació màximatotal (mèrits comuns més mèrits complementaris) quepoden obtenir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióPresident:Sr. Alfredo Jorge Juan i Andrés, gerent del Sector

de Serveis Generals, o persona en qui delegui.Vocals:Sr. Xavier Cubells i Gallès, cap del Departament de

Participació Ciutadana, o persona en qui delegui.Sra. Fina Pla i Viladecans, tècnica de la Direcció

de Serveis de Comunicació i Atenció al ciutadà, opersona en qui delegui.

Tècnica de la Direcció de Recursos Humans, opersona en qui delegui.

Representant de la Junta de Personal o del Comitèd’Empresa.

Responsable de contractacióConcurs 1066

Lloc de treball adscrit a la Direcció de Serveis deGestió Econòmica i Control de Recursos.

Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de305,92 euros, segons catàleg vigent (2099X).


Funcions principals– Instruir i tramitar els expedients econòmics.– Seguir tots els processos administratius correspo-

nents.– Gestionar i controlar la constitució i devolució de

garanties derivades dels processos de contracta-ció, així com el compliment de tots els tràmits delSIGEF contractes.

– Participar en les propostes d’expedients i asses-sorar en matèria de contractació als òrgans ges-tors: convocatòries, publicacions, documentació.

– Elaborar informes periòdics de situació i fer pro-postes per millorar l’agilitat de la tramitació, reduirel nombre d’expedients i assegurar una alta quali-tat material.

– Realitzar una adequada explotació dels diversossistemes i aplicacions informàtiques relacionadesamb el circuit de contractació.

– Disseny de la base de dades adient per al registrei seguiment dels expedients.

Requisits addicionalsPersonal dels grups B o C.

Mèrits complementaris1. Titulacions acadèmiques, fins a 1 punt, segons

el barem següent:– Titulacions relacionades amb el lloc de treball, per

cadascuna fins a 0,50 punts.2. Experiència professional fins a 6 punts, segons

el barem següent:

– Gestió i/o administració econòmica en general,fins a 1 punt.

– Tramitació d’expedients administratius, especial-ment de caràcter econòmic, fins a 3 punts.

– Utilització d’aplicacions informàtiques, especial-ment SIGEF contractes, fins a 2 punts.

3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc detreball, fins a 1 punt.

4. Exercici de simulació o supòsit pràctic. La Juntade Valoració podrà convocar els/les candidats/tes pera la realització d’un supòsit pràctic, què serà avaluatfins a un màxim de 3 punts. En cas de realitzar-seaquesta prova, tindrà caràcter obligatori.

5. Característiques personals requerides per a l’òp-tim desenvolupament de les funcions del lloc de tre-ball.

La Junta de Valoració podrà convocar els/les can-didats/tes per a l’avaluació de les seves característi-ques personals. En el cas de realitzar-se aquestaconvocatòria la Junta de Valoració utilitzarà els siste-mes d’apreciació que consideri més adequats i valo-rarà fins a un màxim de 4 punts.

Puntuació mínimaSi s’avaluen tots els apartats opcionals: 10 punts.Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-

tuació mínima serà en tots els casos la meitat de lapuntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióPresident:Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué, gerent del Sec-

tor de Seguretat i Mobilitat, o persona en qui delegui.Vocals:Sr. Mariano Fuertes i García, director de Serveis

de Gestió Econòmica i Control de Recursos, o perso-na en qui delegui.

Sra. Montserrat Oriol i Bellot, cap de la SecretariaTecnicojurídica del Sector de Seguretat i Mobilitat,persona en qui delegui.

Sra. Carme Melús i Nuño, cap del Servei de Recur-sos Humans de la Guàrdia Urbana, o persona en quidelegui.

Assessora tècnica de la Direcció de Recursos Hu-mans, o persona en qui delegui.

Representants de la Junta de Personal o del Comi-tè d’Empresa.

Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis Per-sonalsConcurs 1067

Aquests llocs de treball poden estar adscrits a laDivisió de Serveis Personals dels Districtes o al Sec-tor d’Actuació de Serveis Personals.

Nivell 22 i específic de responsabilitat de 444,85euros mensuals, segons catàleg vigent (2238X).


Funcions principalsA. Coneixement de la realitat. Identificar la situació,

les necessitats i les demandes socials relatives als


serveis i àmbits d’actuació que tingui assignats, mit-jançant l’anàlisi i explotació dels sistemes d’informa-ció del Districte i de l’Ajuntament i de la informacióque aportin les entitats i els ciutadans.

B. Programació. Proposar les prioritats i objectius acobrir en els àmbits i pels serveis que tingui assignatsd’acord amb el marc competencial, programàtic i eco-nòmic establert per l’Ajuntament i el Districte i col·la-borar en la formulació, disseny, seguiment i avaluaciódels plans sectorials i territorials de treball de la divi-sió de serveis personals del districte.

C. Gestió de serveis, equipaments i recursos. Ga-rantir el funcionament ordinari dels serveis, equipa-ments i projectes tant de producció pròpia com delsexternalitzats que se li encomanin, responsabilitzant-se’n directament, i quan correspongui, amb la col·la-boració de la resta de departaments del districte idels referents centrals de l’Ajuntament, sota el co-mandament del cap de divisió.

D. Control de gestió. Garantir el manteniment i l’ex-plotació dels sistemes d’informació de la seva compe-tència amb especial atenció als sistemes d’informacióde suport a la producció de serveis i el control de ges-tió i subministrar regularment als òrgans superiors lainformació que s’estableixi.

E. Foment de la participació i Consells Sectorials.Fomentar les relacions de l’Ajuntament amb les enti-tats i ciutadans del territori en aquells temes que esti-guin relacionats amb el seu àmbit d’actuació. Garantirel funcionament dels òrgans de participació ciutadanarelacionats amb el seu àmbit d’actuació. Coordinacióamb els òrgans i les entitats que puguin tenir relacióamb els serveis que es gestionen.

Requisits addicionalsPersonal dels grups A o B.

Mèrits complementaris1. Experiència professional fins a 6 punts segons el

barem següent:– Experiència en tasques d’anàlisi d’informació, pro-

gramació i avaluació, fins a 2 punts.– Experiència en tasques de gestió, fins a 2 punts.– Experiència en tasques relacionals, fins a 2 punts.


3. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocarels/les candidats/tes per a una prova professional i lavalorarà fins a un màxim de 4 punts. En cas de con-vocar-se aquesta prova, tindrà caràcter obligatori.

4. Característiques personals. La Junta de Valora-ció podrà convocar els/les aspirants per a l’avaluaciód’aquest apartat, mitjançant els sistemes que consi-deri més adequats per poder valorar les característi-ques requerides per l’òptim desenvolupament de lesfuncions del lloc de treball, especialment la capacitatd’anàlisis, de planificació del propi treball, l’habilitatde relació personal, l’actitud perseverant en la conse-cució de resultats i de responsabilitat pel treball en elsector públic.


Puntuació mínima10 punts.Si no s’avaluen tots els apartats opcionals, la pun-

tuació mínima serà la meitat de la puntuació màximatotal (mèrits comuns més mèrits complementaris) quepoden obtenir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióPresidenta:

– Sra. Gemma Arau i Ceballos, gerent del Districtede Nou Barris, o persona en qui delegui

Vocals:– Sra. M. Dolors Francesc Ventalló, cap d’Adminis-

tració del Districte de Nou Barris, o persona en quidelegui.

– Sr. Francesc Barreda Solé, cap de la Divisió deServeis Personals del Districte de Nou Barris, opersona en qui delegui

– Assessor tècnic de la Direcció de Recursos Hu-mans, o persona en qui delegui.

– Representant de la Junta de Personal o del Comi-tè d’Empresa.

BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-VOCATÒRIA DELS CONCURSOS PER A LA PRO-VISIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT DECULTURA DE BARCELONA(Aprovades per decret del director gerent de 21de novembre de 2001 i donat compte a la Comis-sió Executiva de 20 de març de 2002)

BASES GENERALS

De conformitat amb les Bases Marc aprovades pelConsell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-quen per a la seva provisió pel personal de plantillad’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten al’annex, d’acord amb les condicions específiques ques’indiquen en aquest mateix annex per a cadascund’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti-nuació:




– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un InstitutMunicipal i el personal laboral fix de l’Ajuntamentposteriorment subrogat a un Institut podrà partici-par igualment en els concursos. Així mateix, po-dran participar-hi els contractats laborals fixosd’Instituts Municipals que hagin efectuat la corres-ponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions deTreball, d’acord amb la clàusula preliminar cin-quena de l’esmentat Acord.





1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts deserveis, inclosos els serveis previs en altres adminis-tracions públiques que hagin estat formalment reco-neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1punt.


lloc de treball convocat: 1 punt.– Per posseir com a grau el mateix nivell del lloc de

treball convocat: 0,75 punts.– Per posseir com a grau un nivell inferior en dos al

del lloc de treball convocat: 0,50 punts.– Per posseir com a grau un nivell inferior en quatre

al del lloc de treball: convocat 0,25 punts.3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat

o, en el seu cas, l’últim desenvolupat, fins a un màximd’1 punt segons el barem següent:– Pel desenvolupament d’un lloc d’igual nivell al del




A aquests efectes s’ha d’entendre per nivell del llocde treball desenvolupat, el nivell de complement dedestinació efectivament acreditat en la nòmina cor-responent, quan es tracti d’un nivell superior al delgrau personal consolidat de cada aspirant, i el nivelldel lloc de treball ocupat per adscripció o trasllat quanaquest sigui inferior al grau personal que hagi pogutconsolidar a la carrera administrativa.


JUNTA DE VALORACIÓ

Estarà formada pels membres que s’indiquen al’annex.


Les persones que compleixin les condicions exigi-des hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjun-taran la relació de mèrits al·legats classificats segonsl’ordre d’aquesta convocatòria i els documents acre-ditatius corresponents, al Registre General o a qual-sevol dels registres municipals, en el termini de quin-ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicaciód’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.


Per a cada concurs s’ha de presentar una instànciai la documentació separada, per la qual cosa, es po-drà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa al’Oficina d’Informació de Personal, i a les seus delsdistrictes.




Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació queconsideri més escaients en cada cas i per a cada ti-pus de mèrits, podent-se convocar les persones queoptin a les places per precisar o ampliar aspectesconcrets en relació als mèrits al·legats.

Les destinacions adjudicades són irrenunciablesun cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-rents concursos convocats, haurà d’optar per unad’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següentsal de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa-ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo-ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça.


ANNEX

Concurs 65. Cap del Programa d’Imatge i Comuni-cació (nivell 20)

Cap del Programa d’Imatge i ComunicacióConcurs 65

Lloc de treball adscrit a la Secció de ProduccionsCulturals del Museu de Ciències de la Ciutadella del’Institut de Cultura de Barcelona, situat al passeig dePicasso, s/n, de Barcelona.

Nivell 20 i específic de responsabilitat mensual de84,15 euros segons Catàleg vigent (2003X).



Funcions generalsTotes les funcions definides a continuació es des-

envoluparan sota les directrius executives de la direc-ció del museu i d’acord amb els criteris que establei-xin les diferents direccions centrals pel conjunt del’Institut.– Definir i aplicar juntament amb la Direcció de Pro-

grames del museu, el Pla de Comunicació.– Planificar, produir, distribuir i actualitzar les cam-

panyes i els elements de comunicació del museu,de les exposicions i de les activitats que s’organit-zen.

– Establir els circuits interns de recollida d’informa-ció sobre totes les tasques i activitats del museu:obtenir-la, elaborar-la, difondre-la i actualitzar-la.

– Mantenir les pàgines web del Museu.– Promoure i coordinar la relació amb els mitjans de

comunicació.– Coordinar les actuacions de relacions públiques.– Mantenir la base de dades de mailing del museu i

coordinar-la amb la de l’Institut.– Gestionar les peticions d’usos del museu: cessió i

lloguer de sales i altres espais– Establir i aplicar els criteris d’atenció a l’usuari, co-

ordinar l’equip humà que se n'ocupa (informadorsde sala, taquilla, telèfon…) i fer-ne el seguiment.

– Coordinar i gestionar un sistema d’avaluació delpúblic del museu

– Establir el sistema de gestió dels suggeriments iqueixes (recull, distribució, resposta, tancament)

– Recollir els indicadors de gestió en relació a la co-municació i elaborar la memòria anual

– Recollida de dades estadístiques del Museu– Col·laborar en el seguiment del pla de millora de

l’accessibilitat al museu

Requisits addicionalsPersonal del grups B i C.

Mèrits complementaris1. Titulacions. Es valoraran les titulacions superi-

ors, mitjanes o FP II, en les especialitats de ciènciesde la informació, comunicació i marketing, relacionspúbliques, o equivalent fins a 1 punt.

2. Experiència professional, fins a 6 punts:– Campanyes de comunicació i imatge cultural.– Coordinació relació amb el públic i actuacions re-

lacions públiques.– Producció de materials de comunicació.– Tractament i valoració de dades estadístiques (in-

dicadors).– Utilització de noves tecnologies.– Gestió de bases de dades i imatge (mailing-mate-

rial gràfic).– Tasques vinculades a les funcions del lloc de tre-

ball en l’àmbit cultural.3. Altres mèrits que tinguin relació amb el lloc de

treball, fins a 1 punt.4. Exercici. La Junta de Valoració podrà convocar

una prova professional. En cas de realitzar-se l’es-mentada prova es puntuarà fins a un màxim de 5punts.

5. Característiques personals requerides per al llocde treball i, especialment, la capacitat d’anàlisi, comu-nicació, maduresa personal i professional i la capaci-tat de treball en equip. La Junta de Valoració podràconvocar els/les candidates/tes per a l’avaluació

d’aquest apartat mitjançant els sistemes d’apreciacióque consideri més adequats i el valorarà fins a 4punts.

Puntuació mínimaSi s’avaluen tots els apartats: 11 punts.Si no s’avaluen els apartats opcionals, la puntuació

mínima serà la meitat de la puntuació total (mèrits co-muns més mèrits complementaris) que poden obtenirels/les candidats/tes.

Junta de ValoracióSr. Oriol Balaguer Julià, gerent de l’Institut de Cul-

tura o persona en qui delegui.Sr. Joan Torrella Reñé, director de Recursos, o

persona en qui delegui.Sr. Xavier Suñol, director de Patrimoni, o persona

en qui delegui.Ara. Anna Omedes Regás, directora del Museu de

Ciències Naturals de la Ciutadella, o persona en quidelegui.

Sra. Francesca Otálora Sala, cap del Servei de Re-cursos Humans de l’Institut de Cultura, que exerciràles funcions de secretària de la Junta de Valoració.


BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-VOCATÒRIA D’1 CONCURS PER A LA PROVISIÓDE 2 LLOCS DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNI-CIPAL D’HISENDA(Aprovada per resolució del director-gerent del’IMH de data 8 de juliol de 2005)

BASES GENERALSDe conformitat amb les Bases Marc aprovades pel

Consell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-quen per a la seva provisió pel personal de plantillad’aquest Ajuntament els llocs de treball que consten al’annex, d’acord amb les condicions específiques ques’indiquen en aquest mateix annex per a cadascund’ells i amb els requisits comuns que es fixen a conti-nuació:




– Tractar-se de personal funcionari o contractat la-boral fix de l’Ajuntament de Barcelona. El perso-nal funcionari de l’Ajuntament adscrit a un InstitutMunicipal i el personal laboral fix de l’Ajuntamentposteriorment subrogat a un Institut podrà partici-par igualment en els concursos. Així mateix, po-


dran participar-hi els contractats laborals fixosd’Instituts Municipals que hagin efectuat la corres-ponent adhesió a l’Acord Marc de Condicions deTreball, d’acord amb la clàusula preliminar cin-quena de l’esmentat Acord.




1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts de ser-veis, inclosos els serveis previs en altres administraci-ons públiques que hagin estat formalment reconeguts,a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1 punt.





al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat







JUNTA DE VALORACIÓ

Estarà formada pels membres següents:

Presidència:El director-gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda,

com a titular.

Vocalies:El/La directora/a sectorial, o persona qui delegui,

que per a cada concurs s’indiqui expressament al’annex.

El/La cap de Divisió o Cap de Departament delqual depengui el lloc de treball.

El cap de Recursos Humans de l’Institut Municipald’Hisenda, que actuarà com a secretari de la Juntade Valoració

A més, a tots els concursos hi podran assistir, enels termes previstos a les Bases Marc, els represen-tants designats conjuntament pel Comitè d’Empresade l’Institut i la Junta de Personal.


Les persones que compleixin les condicions exi-gides hauran de presentar la sol·licitud a la qualadjuntaran la relació de mèrits al·legats classificatssegons l’ordre d’aquesta convocatòria i els docu-ments acreditatius corresponents, al Registre del’Institut Municipal d’Hisenda (avinguda del Litoral,núm. 30) o a qualsevol altre registre municipal, enel termini de quinze dies hàbils a comptar de l’en-demà de la publicació d’aquesta convocatòria enla Gaseta Municipal.


Per a cada concurs s’ha de presentar una instànciai la documentació separada, per la qual cosa, es po-drà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa alDepartament de Personal de l’Institut o a les Oficinesd’Informació de Personal de l’Ajuntament.




Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació queconsideri més escaients en cada cas i per a cada ti-pus de mèrits, i podrà convocar les persones que op-tin a les places perquè precisin o ampliïn aspectesconcrets en relació als mèrits al·legats.

Les destinacions adjudicades són irrenunciablesun cop s’ha pres possessió del lloc de treball. Mal-grat això, quan una persona hagi obtingut una pla-ça en diferents concursos convocats, haurà d’op-tar per una d’elles, dins del termini dels tres dieshàbils següents al de l’exposició en el taulerd’anuncis del departament de Personal de la pro-posta de la Junta de Valoració de l’últim concursen què hagi obtingut la plaça.



ANNEX

Concurs 74. 2 llocs de treball d’administratiuespecialitzat d’Hisenda, adscrits al Departament d’IBIde l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona (nivell16).

Administratiu especialitzat d’Hisenda. IBIConcurs 74

2 llocs de treball d’administratiu especialitzatd’Hisenda, adscrits al departament d’IBI de l’InstitutMunicipal d’Hisenda de Barcelona (avinguda del Lito-ral, núm. 30).

Nivell 16 i específic de responsabilitat de 58,14euros (1699H).

Horari de 37,5 hores setmanals.

Funcions principalsDonar suport administratiu a les tasques de gestió

cadastral i de l’IBI, i especialment:– Registrar la documentació d’entrada i sortida del

departament.– Donar d’alta les instàncies rebudes al departa-

ment amb la introducció de dades a l’aplicaciócorporativa.

– Arxivar, controlar i fer seguiment de la documen-tació i els expedients del departament.

– Actualitzar les bases de dades tributàries sobre ti-tularitat a partir de la comprovació de les dadesaportades pels contribuents.

– Fer liquidacions, paralitzacions de càrrecs i anul-lacions de tributs.

Requisits addicionalsPersonal grup C o D.

Mèrits complementaris1. CategoriaEs valorarà la pertinença a la categoria d’adminis-

tratiu d’Administració General o tècnic auxiliar d’Ad-ministració Especial, amb 1 punt.

2. Titulacions acadèmiquesEs valorarà amb 1 punt la titulació de FPII Grau,

Batxillerat o equivalent.3. Experiència professional, fins a 6 punts, segons

el barem següent:– En tasques relacionades amb l’administració tri-

butària, fins a 2 punts.– En tramitació d’expedients administratius, fins a 2

punts.– En l’ús de programes d’ofimàtica i aplicacions in-

formàtiques corporatives, fins a 2 punts.4. Altres mèrits relacionats amb el lloc de treball,

fins a 1 punt.5. ExerciciLa Junta de Valoració podrà proposar la realització

de proves per tal d’avaluar les aptituds professionalsdels candidats, que seran valorades fins a un màximde 3 punts. En cas de realitzar-se, tindran caràcterobligatori.

6. Característiques personalsLa Junta de Valoració podrà avaluar les caracterís-

tiques personals dels/les candidats/tes en relació al

lloc de treball convocat, mitjançant els sistemesd’apreciació que consideri oportuns, valorant aquestapartat fins a un màxim de 3 punts. En cas de realit-zar-se, tindran caràcter obligatori.


tuació mínima serà la meitat de la puntuació total(mèrits comuns més mèrits complementaris) que po-den obtenir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióPresident:Sr. Antoni Rodríguez Sivera, director-gerent de

l’Institut Municipal d’Hisenda, o persona en qui dele-gui.

Vocals:Sra. Paloma González Sanz, directora jurídica, o

persona en qui delegui.Sr. Pere Joan Deniel i Barnola, cap del departa-

ment de l’IBI, o persona en qui delegui.Sr. Dionisio Ortiz Samper, cap de Recursos Hu-

mans, qui actua també com a Secretari, o persona enqui delegui.


BASES GENERALS QUE HAN DE REGIR LA CON-VOCATÒRIA D’1 CONCURS PER A LA PROVISIÓD’1 LLOC DE TREBALL DE L’INSTITUT MUNICI-PAL DE MERCATS MUNICIPALS DE BARCELONA(IMMB).(Aprovades per decret de l’Alcaldia)

BASES GENERALS

De conformitat amb les Bases Marc aprovades pelConsell Plenari del dia 22 de juliol de 1988, es convo-ca un concurs per a la provisió d’un lloc de treball del’IMMB que consta a l’annex, d’acord amb les condici-ons específiques que s’hi indiquen i amb els requisitscomuns que es fixen a continuació:




– Tractar-se de personal funcionari o contractatlaboral fix de l’Ajuntament de Barcelona o del’IMMB. El personal funcionari de l’Ajuntamentadscrit a un Institut Municipal i el personal la-boral fix de l’Ajuntament posteriorment subro-gat a un Institut podran participar igualment enels concursos. Així mateix, podran participar-hiels contractats laborals fixos d’Instituts Munici-pals que hagin efectuat la corresponent adhe-sió a l’Acord Marc de Condicions de Treball,


d’acord amb la clàusula preliminar cinquena del’esmentat Acord.




1. Antiguitat. Es valorarà per anys complerts deserveis, inclosos els serveis previs en altres adminis-tracions públiques que hagin estat formalment reco-neguts, a raó de 0,10 punts i fins a un màxim d’1punt.





al del lloc de treball convocat: 0,25 punts.3. Nivell del lloc de treball actualment desenvolupat







JUNTA DE VALORACIÓ

Estarà formada pels membres que s’indiquen al’annex.



Les persones que compleixin les condicions exigi-des hauran de presentar la sol·licitud a la qual adjun-taran la relació de mèrits al·legats classificats segons

l’ordre d’aquesta convocatòria i els documents acre-ditatius corresponents, al Registre General o a qual-sevol dels registres municipals, en el termini de quin-ze dies hàbils a comptar de l’endemà de la publicaciód’aquesta convocatòria en la Gaseta Municipal.


Per a cada concurs s’ha de presentar una instànciai la documentació separada, per la qual cosa, es po-drà utilitzar l’imprès normalitzat de què es disposa al’Oficina d’Informació de Personal, a les seus del dis-trictes o a la intranet municipal.




Per a la valoració dels mèrits, la Junta podrà dispo-sar dels sistemes d’acreditació i de comprovació queconsideri més escaients en cada cas i per a cada ti-pus de mèrits, podent-se convocar les persones queoptin a les places per precisar o ampliar aspectesconcrets en relació als mèrits al·legats.

Les destinacions adjudicades són irrenunciablesun cop s’ha pres possessió del lloc. Malgrat això,quan una persona hagi obtingut una plaça en dife-rents concursos convocats, haurà d’optar per unad’elles, dins del termini dels tres dies hàbils següentsal de l’exposició en el tauler d’anuncis del departa-ment de Personal de la proposta de la Junta de Valo-ració de l’últim concurs en què hagi obtingut la plaça.


ANNEXConcurs 2/05. 1 lloc de treball de responsable de

Gestió Econòmica Pressupostària, adscrit al Departa-ment Econòmic-Financer de l’IMMB (nivell 20)

Responsable de gestió econòmica pressupostàriaConcurs 2/05

Lloc de treball adscrit al Departament Econòmic-Financer de l’Institut Municipal de Mercats de Barce-lona (IMMB).

Nivell 20, específic de responsabilitat mensual de305,92 euros (2037X), segons catàleg vigent.



Funcions principalsFuncions:Gestionar i comptabilitzar els moviments econò-

mics (comptables i pressupostaris) en tots els seusàmbits, amb la finalitat de proporcionar una correctainformació per la previsió i control de la situació eco-nòmica i financera de l’IMMB.

Activitats:– Comptabilització dels moviments econòmics de

caràcter comptable i pressupostari.– Confecció de llistats i informes de gestió econòmica.– Gestió de la tresoreria (bestreta-pagaments).– Facilitar els documents de caràcter econòmic-fi-

nancer als diversos departaments.– Suport al cap del departament facilitant la docu-

mentació necessària en l’àmbit pressupostari, detresoreria i comptable, en els terminis i formes es-tablertes pel Control de Gestió intern de l’IMMB.

– Arxiu de la documentació comptable i pressupos-tària d’acord amb el sistema AIDA de l’Ajunta-ment.

– Altres gestions externes (tràmits bancaris, gestióamb el proveïdors i assistència a sessions infor-matives de temes de comptabilitat).

– Aquelles altres derivades de les funcions assigna-des al lloc de treball.

Requisits addicionalsPersonal dels Grups B o C.

Mèrits complementaris1. Experiència professional fins a 6 punts segons el

barem següent:– En la realització de tasques de gestió econòmica

informatitzada (SIGEF, SAP...), fins a 4 punts.– En la realització de tasques de gestió, seguiment i

control de recursos econòmics, fins a 2 punts.


3. Exercici pràctic. La Junta de Valoració podràconvocar els/les candidats/tes per a la realitzaciód’una prova o supòsit pràctic, i la valorarà fins a unmàxim de 5 punts. En cas de convocar-se aquestaprova, tindrà caràcter obligatori.

4. Característiques personals. La Junta de Valora-ció podrà convocar els/les candidats/tes per a l’avalu-ació de les seves característiques personals



tuació mínima serà en tots els casos la meitat de lapuntuació total (mèrits comuns més mèrits comple-mentaris) que poden obtenir els/les candidats/tes.

Junta de ValoracióVocals:Sr. Jordi Torrades i Aladrén, gerent de l’IMMB, o

persona en qui delegui.Sr. Àngel Pascual i Cano, cap del Departament

Econòmic-Financer de l’IMMB, o persona en qui dele-gui.

Sr. Manel Armengol i Jornet, cap del DepartamentJurídic-Administratiu de l’IMMB, o persona en qui de-legui.

Sra. Antònia López i Leal, cap d’Administració del’IMMB, o persona en qui delegui.


Nomenaments

L’alcalde, en data 11 de maig de 2004, ha adoptatla resolució següent:

Nomenar, de conformitat amb la proposta del cor-responent Tribunal Qualificador, funcionari de carreraen la categoria de Sergent del Servei de Prevenció,Extinció d’Incendis i Salvament el Sr. Manuel GarcíaMartínez.

(Ref. 1769)

* * *

L’alcalde, en data 24 de maig de 2004, ha adoptatla resolució següent:

Nomenar, de conformitat amb la proposta del cor-

responent Tribunal Qualificador, funcionaris de carre-ra en la categoria d’Oficials del Grup C del Servei dePrevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, els se-nyors: Fernando Aguado Roca (matrícula: 19.135) iEnric Maestre Rodríguez (matrícula 19.248).

(Ref. 1947)

* * *

L’alcalde, en data 16 de juliol de 2004, ha adoptatla resolució següent:

Nomenar, de conformitat amb la proposta del cor-responent Tribunal Qualificador, funcionari de carreraen la categoria de Sergent del Servei de Prevenció,


Extinció d’Incendis i Salvament, el Sr. Antoni CastellaMorraja (Mat. 22.101).

(Ref. 2885)

* * *

L’alcalde, en data 16 de juliol de 2004, ha adoptatla resolució següent:

Nomenar, de conformitat amb la proposta del cor-responent Tribunal Qualificador, funcionaris de carre-ra en la categoria de Sergents del Servei de Preven-ció, Extinció d’Incendis i Salvament, els senyors JoanCanudas Jorba, Manuel Benavent Martín, JoanAbellán Miró, Ramón Valdes Guzmán, FernandoJovellar Martínez, Eduard Just Ros, Francisco JavierTorrent Guia, José Antonio Alcoba Serrano, Ángel

Provins Degea, Manuel Valle Ochavo, José GasparRuiz, Ángel López Diaz, Antonio Miguel Pina Alcázari Juan Marimón Santafé.

(Ref. 2886)

* * *

L’alcalde, en data 25 de febrer de 2005, ha adoptatla resolució següent:

Nomenar, de conformitat amb la proposta del Tri-bunal Qualificador de l’oposició lliure celebrada, fun-cionari de carrera en la categoria d’Intendent de laGuàrdia Urbana, el senyor Juan José Vilanova Jua-nola;i reconèixer en concepte d’antiguitat el tempsprestat com a funcionaris en pràctiques

(Ref. 601)


ANUNCIS

Llicències d’obres concedides durant el mes de juny de 2005

Heiden As Atlàntida, 69 Canvi d’ús de la planta baixa per adestinar-la a habitatge

Manuel Medir Santamaria Pg. Lluis Companys, 13 Divisió en 2 de l’habitatge del 1r pis.

Barceló Clavel Raval, SL Rbla. Raval, 17 1a fase de construcció de 2 plantessoterrànies, sense ús, corresponent al’excavació, moviment de terres iexecució de fonamentació i estructurafins a la cota zero.

M. Teresa Clavo Sebastian Pl. Reial, 12 Reforma i divisió de la planta pis prin-cipal en 3 habitatges.

M. Eulàlia Vives Ferrer Rera Palau, 4 Divisió i reforma de l’habitatge en-tresol 1a (planta 1a).

Llar Unió Ciutat Vella, SCCL Robador, 30 Construcció d’edifici plurifamiliar denova planta compost de 2 plantessoterrànies (planta –2: 40 placesaparcament i 26 trasters; planta –1: 6places aparcament, 5 trasters, 3 localscomercials).

Corus Land SLU Rda. Sant Pau, 42 Canvi d’ús de local comercial ahabitatge en l’entresol 3a (1a planta).

Muste Andreu SL Sant Ramon, 5 Rehabilitació d’edifici compost deplanta baixa, entresol, 5 plantes pis iterrat, per a 1 local comercial, 1 oficinai 10 habitatges.

Pietro Conforti Montasell Aragó, 353 Reforma i ampliació del pis 4t (àtic).

Inmobiliaria Imasa, SA Comte Borrell, 157 Edifici plurifamiliar que dóna a vial i aespai verd per la part lateral i poste-rior, compost de planta baixa, 5 plan-tes per a 2 locals comercials i 40habitatges, i 40 places d’aparcament ales tres plantes i mitja soterrades.Amb piscina.

M. Concepció de Orovio Baixas Consell de Cent, 366 Divisió de l’habitatge situat al pis 2n-2a en 2 habitatges (A i B).

Promociones Immobiliaries Gran Via de les Corts Ca- Modificacions en l’execució de l’edificid’oficines consistents en reducció delnombre de places d’aparcament de 40a 38, col·locació d’ET, ajustaments delnucli de comunicacions amb despla-çament cap a la façana posterior.

Torello Becker, Ursula y Cía. CB Enric Granados, 63 Divisió d’1 habitatge en 2, en edificiplurifamiliar entre mitgeres.

Fundación Privada José i Suñol Soler Pg. Gràcia, 98 Ampliació d’una galeria privada iadaptació d’aquesta a galeria d’art-museu públic. Adaptació de la planta2a per al nou ús. Connexió amb laparcel·la del carrer de Rosselló, 240 i

Sercaya, SL talanes, 583


adequació de l’actual edificació situa-da al fons de la parcel·la.

Gumanel SL Manso, 78 Addició de 2 plantes en edifici d’ha-bitatges.

M. Antonia Girona Trinxet Pau Claris, 177 Canvi d’ús de despatx existent, de71,58 m2 de superfície útil, a habitatge(1r-2a), de 59,93 m2, annexionant 8,76m2 de superfície a l’habitatge jaexistent (1r 1a).

Metro-3, SA Provença, 196 Transformació de local d’oficina com-post de planta baixa i altell en ha-bitatge, en edifici de nova planta enconstrucció.

Eduardo Dominguez de la Calle Av. Roma, 152 Legalització del canvi d’ús de local ahabitatge en planta 1a, porta 3a.

Joan Costa Riera Pg. Sant Joan, 30 Canvi d’ús de despatx a habitatge.

Vire 2000, SL Pg. Sant Joan, 104 Canvi d’ús d’habitatge a local d’ofici-nes i reforma interior.

Ana Danes Mani Trafalgar, 25 Divisió d’habitatge existent (3r-2a) end’altres 2 habitatges i 1 oficina.

Reforrent,SL València, 220 Subdivisió d’habitatges en plantesprincipal, 1a, 3a i 4a.

Metro-3, SA Vilamarí, 72 Construcció d’edifici plurifamiliar denova planta, compost de 2 plantessoterrànies (33 places d’aparcament),planta baixa amb altell complementari(3 oficines, 2 habitatges), 5 plantes pis(30 habitatges ) i coberta.

Castilcor, SL Dalmau, 14 Redistribució i canvi d’ús de localexistent per a habitatge.

Kalum Trade, SL Gavà, 4 Modificació parcial de projecte d’edificiplurifamiliar.

Galpez Gestió, SL Guitard, 37 Edifici plurifamiliar de nova planta,compost de 2 plantes soterrànies,planta baixa amb altell, 2 plantes pis icoberta; per a 11 habitatges, 62 tras-ters i 63 places d’aparcament.

Multimanteniment, SL Mare de Déu de Port, 90 Edifici plurifamiliar de 7 habitatges.

Fosbetre, SL Mare de Déu de Port, 138 Canvi d’ús.

Invi-97, SL Nou de la Rambla, 125 Canvi d’ús de 2 locals de planta baixaa habitatge.

Agustina Quiros Felico Pavia, 14 Canvi d’ús de local de planta baixa ahabitatge.

Robeco Invest, SL Sant Fructuós, 64 Modificació de projecte d’edifici des-tinat a 93 habitatges i 19 oficines a lesplantes altes. Un hotel.

Jaime Voegeli Serra Teodor Bonaplata, 6 Obra major.

Fes un Bloc, SL Valladolid, 23 Canvi d’ús del local de planta baixa ahabitatge.

Euro-pul, SA Anglesola, 9 Legalització de modificacions. Canvide la posició de les semiplantes delssoterranis, per a convertir-los en plan-tes senceres.

Galileo 2001, SL Comte de Güell, 23 Reforma i ampliació, amb l’addició de2 plantes pis, en edifici plurifamiliarexistent, entre mitgeres.


Caixa d’Estalvis i Pensions Av. Diagonal, 621 Reforma per a independitzar la seucentral de La Caixa de l’aparcamentactual i adequació de les plantessoterrànies als nous usos demagatzem i aparcament amb accésindependent.

Institut Catala del Sòl Doctor Joaquín Albarrán, 1 Construcció de conjunt arquitectòniccompost de 3 edificis amb plantasoterrània comuna, planta baixa, 3plantes pis i planta coberta per a 48habitatges per a joves i 1 aparcamentamb 12 places de cotxe i 27 de moto.

Josel, SL Av. Esplugues, 98 Construcció d’1 conjunt de 5 edificiscompostos de planta baixa, 3 plantespis i planta coberta, per a 70 ha-bitatges; i 2 plantes soterrànies comu-nes per a 1 aparcament de 154 places(planta –2) i 52 trasters (planta –1).

José Ricardo Gómez Méndez Av. Pearson, 33 Construcció d’1 habitatge unifamiliaraïllat.

Construcciones y Patrimonios Pis d’Or Pintor Pahissa, 25 Legalització de subdivisió i canvi d’úsd’1 despatx a la planta 1a per a dividir-lo en 2 habitatges independents, enedifici plurifamiliar existent.

Labogar, SA Pg. Sant Francesc, 10 Construcció d’edifici compost de plan-ta soterrània i planta baixa per a pa-velló-biblioteca com ampliació d’edificiexistent; i d’una piscina descoberta enel jardí.

Juan José Suárez Losada Sor Eulàlia d’Anzizu, 33 Reforma per acabar i adequar a lanormativa la construcció d’un habi-tatge unifamiliar aïllat, amb enderrocsparcials i restitució de terres.

Fundación Escuela Suiza Alfons XII, 95 Construcció d’edifici entre mitgeres,compost de 2 plantes soterrànies,planta baixa, 4 plantes pis i plantacoberta, per a destinar-lo a aules, es-pais culturals, de relació social i deserveis, com ampliació de la EscolaSuïssa.

Anna Boatella Riera Balmes, 176 Reforma interior de parets sense afec-tar l’estructura de la finca, per subdivi-dir l’habitatge existent del 4t-2a en 2habitatges: A (de 60,55 m2 útils) i B(de 84,55 m2 útils).

Ramon Pijoan Rotge Bohemis, 22 Modificació de projecte construint pis-cina de 4,60 x 8,15 m amb una zona(de 2,12 x 4,60 m) destinada a cultiuhidropònic i ampliació de planta soter-rània en 37,49 m2, en habitatgeunifamiliar aïllat en 4 nivells (plantasoterrània, planta baixa i 2 plantes pis)amb garatge alineat a carrer.

Sidsa Cardenal Vives i Tutó, 35 Legalització de modificacions.

Jordi Cumellas Sagristà Copèrnic, 31 Divisió, reforma i rehabilitació d’habi-tatge unifamiliar per a 3 habitatges.

Carina Torres Melgosa Elisa, 15 Canvi d’ús de local a habitatge.

Projecte Fashion, SL Lleó XIII, 27 Modificació i ampliació de projected’habitatge unifamiliar aïllat compost deplanta baixa i 2 plantes pis. També esconstrueix piscina de 3,70 x 10,30 m.

de Barcelona


Enric Roca Mateo Roura, 44 Legalització de reforma i ampliació dellicència de 2 habitatges aïllats apa-rionats, compostos de 2 plantes soter-rànies, planta baixa, 2 plantes pis iplanta 3a (golfa).

Mas Vilanova, SA Teodor Roviralta, 44 Construcció d’edifici plurifamiliar aïllati esglaonat desenvolupat en 6 nivells(2 plantes soterrànies, planta baixa, 2plantes pis, planta coberta), per a 15habitatges i 1 aparcament.

François Pucher Ptge. Torras i Bages, 4-6 Implantació de mòdul compost deplanta baixa i 2 plantes pis destinat adocència, damunt llosa de formigó aconstruir, amb formació de cos edificatamb caixes d’ascensor i d’escala ex-terior.

Pilar Herraiz Duche Pg. Vimetera, 21 Construcció de garatge (de 39,69 m2

construïts) alineat a carrer i separat 2metres lateralment de veïns, enparcel·la amb habitatge unifamiliaraïllat existent.

GHQ Inmuebles, Instalaciones Pl. Alfonso Comin, 7 Construcció d’edificació per destinar-la a complex hospitalari, composta de7 plantes soterrànies, planta baixa, 6plantes pis i planta coberta per ainstal·lacions.

Jordi Crespo Valls Collserola, 50 Reforma interior en edifici plurifamiliaraïllat consistent en la segregació de 2habitatges existents, en 4 habitatgesde nova creació.

Reforrent Gran de Gràcia, 231 Divisió de l’habitatge 2n-1a en edificiplurifamiliar entre mitgeres.

Diego Alonso Pelegrin Indústria, 83 Reforma interior de local a plantabaixa, en edifici entre mitgeres com-post de planta baixa i 6 plantes pis.Canvi d’ús de comercial a 1 habitatge.

Numbertrade 2000, SL Torres (Gràcia), 2 Reforma i ampliació d’habitatge-locala planta baixa. Amb la reforma esredistribueixen i separen l’habitatgedel local, ara d’ús administratiu, ambadequació a cadascun dels usos.L’ampliació consisteix en la cons-trucció d’altell d’11,64 m2.

Generalitat de Catalunya Ptge. Calafell, 4 Consolidació dels fonaments de l’e-difici.







Generalitat de Catalunya Conca de Tremp, 8 Consolidació dels fonaments de l’e-difici.

y Equipos


Inmobiliaria Monistrol Dante Alighieri, 162 1a fase consistent en la realització demoviment de terres i murs perime-trals, de 2 edificis destinats a habi-tatges i de la zona verda entre blocs,el subsòl de la qual es destina a l’úsd’aparcament.

Jordi Grau i Perramon Ptge. Encarnació, 30 Canvi d’ús d’edifici entre mitgeresexistent que consta de planta baixa iplanta altell, que s’enderroca, per aser destinat a habitatge unifamiliar.

Bcn Propietat, SL Escornalbou, 6 Edifici plurifamiliar entre mitgeresdestinat a 4 habitatges compost deplanta baixa amb altell i 3 plantes pis.

Tremp, SA Fastenrath, 111 Edifici plurifamiliar entre mitgerescompost de planta soterrània destina-da a aparcament, planta baixa i 4plantes pis destinades a 2 habitatgescada una. En total són 7 places d’a-parcament i 10 habitatges.

Villa Rovic Promociones Fastenrath, 132 Construcció d’edifici plurifamiliar entremitgeres; compost de planta baixadestinada a l’accés a l’edifici i a 1habitatge, 4 plantes pis destinades a1 habitatge per planta i terrat comu-nitari amb badalot d’escala. El totald’habitatges és 5.

Disoas 41, SL França, 41 Construcció d’edifici entre mitgeres,compost d’1 planta soterrània per aaparcament, planta baixa amb altell i2 plantes pis per a habitatge. El totald’habitatges és de 6, el de placesd’aparcament 7 i 1 local comercial.

Fundació Gaspar-Espuña-Cett Germans Desvalls, 12 1a fase consistent en la realització demoviment de terres, murs perimetralsi cimentació de l’edifici destinat aresidència d’estudiants.

José Luis Santiago Toribio Rectoria, 6 Reforma i ampliació d’habitatge unifa-miliar entre mitgeres compost deplanta baixa i 1 planta pis. L’ampliacióconsisteix en l’addició de la planta 2a.

Isabel Blázquez García Saldes, 25 Construcció d’habitatge unifamiliaraïllat compost de planta soterrània,planta baixa i 1 planta pis.

Mercè Queralt Solsona Sant Quintí, 94 Rehabilitació i reforma de la distri-bució interior d’edifici unifamiliar entremitgeres compost de planta baixa i 1planta pis que està catalogat amb elnivell C i forma part d’un grupd’habitatges iguals.

Fincas e Inmuebles Sagrera, SL Sant Tomàs, 47 Construcció d’edifici plurifamiliar entremitgeres format per 4 habitatgesunifamiliars adossats, compostos deplanta baixa i 1 planta pis.

Grupo Immobiliario Hispa- Santa Otília, 39 Canvi d’ús de local oficina de la plantabaixa, escala B, porta 1a, a habitatge.El nombre total d’habitatges serà de12.

Dolors Llach Sánchez Segle XX, 22 Reforma interior de local oficina,situat en planta 1a d’edifici plurifa-miliar entre mitgeres en zona d’equi-

Inmobiliarias, SL

nia-Europa, SA


paments, per a segregar-lo en 2 uni-tats amb ús d’oficina.

Generalitat de Catalunya Sigüenza, 34 Consolidació dels fonaments de l’e-difici.




Andrés Navarro Sánchez Vallseca, 35 Canvi d’ús de part d’1 local a la plantaentresol per a 2 habitatges.

Serveis Territorials d’Educació Badosa, 10 Reforma i tancament d’un porxo queactualment s’utilitza com accés a l’IESSant Andreu, per ampliar la biblioteca,1 local annex, el vestíbul i creaciód’aula polivalent.

Francisco Robreño Molina Via Favència, 172 Canvi d’ús de local a habitatge, i totesles obres necessàries, en edifici d’ha-bitatges de volumetria específica.

Joan Redon Blasco Jaume Pinent, 57 Construcció d’edifici d’habitatges, en-tre mitgeres, compost de planta baixa,altell, per a 3 oficines; i 2 plantes pis,per a 6 habitatges.

M. Jesús Garrido Martín Av. Meridiana, 523 Canvi d’ús de local a habitatge, enplanta entresol d’edifici d’habitatges,entre mitgeres.

Juan Serra Jubal Nou Pins, 82 Estintolament d’un mur de càrrega permoure’l més enrera.

Juan R. Galisteo Felipe y David Sant Iscle, 2 Legalització de forjat en planta baixa, ireforma interior de local comercialdestinat a cafeteria.

M. José López Romero Tissó, 34 Canvi d’ús de local a habitatge, ambles obres necessàries, enderroc d’en-và, reubicació mobiliari de cuina,substitució porta d’accés del carrer isubstitució de fusteries existents perfusteria d’alumini.

Promociones Dorat, SA Av. Vallbona, 23 Modificació de projecte consistent enla supressió de 2 places d’aparcamentper a fer-hi una piscina i gimnàs co-munitari.

Copcisa Inmobiliaria, SL Valldemossa, 2 Construcció d’edifici compost de 2plantes soterrànies per a aparcament itrasters, planta baixa amb un pas devianants, 3 nuclis d’escales i 3 localscomercials; planta 1a per a 6 habi-tatges, plantes 2a a 4a.

Primitivo Marco Guillen Alexandre Galí, 13 Reforma i canvi d’ús de local a 1habitatge de tipus C–complet.

Construcciones Juvalli, SL Alfarràs, 25 Edifici plurifamiliar entre mitgeres pera 16 habitatges de tipus C–complet, 2locals comercials i aparcament.

Andreu Monteys Cros T. Estadella, 64 Edifici industrial entre mitgeres reculatde l’alineació compost de plantasoterrània per a ús d’aparcament,planta baixa, planta altell amb serveis iplanta 1a.

Navarro


Setsa, SL Flix, 32 Reforma de la planta baixa i ampliacióen planta soterrània.

Marta Aguye Ballara Francesc Tàrrega, 50 Reforma de local en planta baixa ialtell per a 1 habitatge del tipus C–complet.

Mareterna Rent, SL Mare Eterna, 53 Reforma de planta baixa i planta pisd’edifici plurifamiliar entre mitgeres iaddició de planta 2a. Resulta un edificiamb 4 habitatges del tipus C–complet.

Fincas e Inmuebles Sagrera Pl. Palmeres, 13 2 habitatges unifamiliars adossats, deltipus C–complet, entre mitgeres.

Foment Immobiliari Assequible, SA Sant Adrià, 103 2 edificis compostos de planta baixa i3 plantes pis i de planta baixa i 4 plan-tes pis, respectivament, per a 27d’habitatges amb protecció oficialdestinats a lloguer per deu anys ambvinculació de 27 places d’aparcamenti 27 trasters a la planta soterrània co-muna i 1 local comercial a cada plantabaixa.

Vilumara 27, SL Sant Marià, 16 Reforma de local per a la sevaconversió en 2 habitatges, del tipusC–complet.

Compañia Esp. Viviendas Alquiler, SA Pg. Verneda, 160 Modificació de projecte d’ampliació dela fàbrica Inoxcrom.

Norbella, SA Almogàvers, 107 2a fase, fonaments i estructura de lesplantes soterrànies del projecte deconstrucció d’edifici compost de 3volums independents sobre plantessoterrànies comunes.

Inversiones Protexa, SA Aragó, 562 Construcció d’edifici plurifamiliar entremitgeres, compost de 4 plantes soter-rànies, planta baixa amb altell i 6 plan-tes pis per a ús de 74 placesd’aparcament, 10 places per a motos,1 local comercial i 54 habitatges.

Samato, SA Aragó, 631 Construcció d’edifici plurifamiliar entremitgeres, compost de 2 plantes soter-rànies, planta baixa amb altell i 7 plan-tes pis, per a ús de 31 places d’a-parcament, 12 trasters, 3 localscomercials.

Actuaciones y Desarrollo Tecno- Badajoz, 73 Construcció d’edifici entre mitgerescompost de 2 plantes soterrànies pera aparcament i planta baixa i 4 plantesper a 2 oficines per planta.

Inmobiliaria Imasa, SA Catània, 2 Instal·lació d’ascensor exterior enedifici plurifamiliar

Carlos Doce Rubio Conca, 22 Canvi d’ús de local a habitatge situat ala planta baixa i altell d’edificiplurifamiliar entre mitgeres

Mediacomplex Av. Diagonal, 177 1a fase, per al moviment de terres,murs pantalla i fonaments, d’edificid’equipament @ per a Centre Audio-visual; compost per 1 cos baix amb 3nivells sota rasant, 1 nivell parcialmentsoterrat i 5 sobre rasant; i 1 cos alt entorre.

Borbon Grup Horta, SL Espronceda, 40 Canvi d’ús de local comercial senseús específic a 2 habitatges a la planta

lógico, SL


baixa i altell d’edifici plurifamiliar entremitgeres en fase de construcció.

Quior 2000, SL Fernando Poo, 13 Canvi d’ús del local núm. 2 de plantabaixa a habitatge i modificacions delprojecte bàsic.

Ramón Díaz González Ferrocarril, 10 Canvi d’ús de local/tenda 1–habi-tatge– a habitatge a la planta baixad’edifici plurifamiliar entre mitgeres.

José Ramón Bassas Miquel Finestrat, 16 Edifici plurifamiliar entre mitgeres pera 7 habitatges, 1 local comercial iaparcament per a 4 cotxes.

Hogares Exclusivos Siglo XXI, SL Rbla. Poblenou, 47 Reforma i ampliació d’edifici existentamb canvi d’ús a habitatge (plantabaixa, altell i 5 plantes pis) 11 habi-tatges i 1 local comercial.

Patronat Municipal de l’Habitatge Sancho de Ávila, 130 Construcció d’edifici d’habitatges delloguer amb protecció oficial compostde 2 plantes soterrànies per aaparcaments, planta baixa per a 2nuclis d’accés i 1 local comercial,plantes 1a a 4a amb 2 nuclis d’accés.

Grupo Prasa Soler i Rovirosa, 14 Modificació de projecte: canvi d’ús de2 oficines a habitatges a la planta 1ad’edifici plurifamiliar entre mitgeres(portes 1a i 3a).

Tronco Records, SL Taulat, 27 Reforma i ampliació d’edifici per aestudi de gravació de so (plantasoterrània, planta baixa, altell i 3 plan-tes pis).

Vallehermoso División Pg. Taulat, 221 Construcció de 2 blocs disposats enparal·lel i units per 5 escales de con-nexió, compostos d’1 planta soterrà-nia, planta baixa i 6 plantes pis, per aús de 146 places d’aparcament per acotxes i 3 per a motos, 105 trasters,18 locals.

Promoción, SAU

PREU DE SUBSCRIPCIÓ: ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ:Barcelona, anual 9,02 € GASETA MUNICIPALNúmero corrent 0,30 € Pl. Sant Miquel, s/n

Es publica cada deu dies – PRODUCCIÓ EDITORIAL ISSN 1575-7838 – Dipòsit legal: B. 1.824-1958

gas024 - gm200524 · 2018. 6. 27. · Internet: Núm. 24 / Any XCII Agost i 10 de setembre de 2005...

Documents

Transcript of gas024 - gm200524 · 2018. 6. 27. · Internet: Núm. 24 / Any XCII Agost i 10 de setembre de 2005...