Fundació Institut Català de Farmacologia – Servei de ... · a les persones, està deixant de...
Transcript of Fundació Institut Català de Farmacologia – Servei de ... · a les persones, està deixant de...
Memòria d’activitats
2014
Coberta: L’any 2014, The Economist i The Guardian destacaven el llibre
Incerta glòria de Joan Sales com un dels deu llibres de l’any. La
novel·la, publicada per primera vegada en versió censurada el
1956; presenta una visió de la guerra civil des de la perspectiva
dels vençuts, un relat que s’ha comparat amb l’obra de Dostoievski. La imatge correspon a la coberta de l’edició anglesa.
“El doctor em donava unes pastilles de no sé què i per increïble
que sembli feien baixar la temperatura; la tia Olegària també hi
ficava cullerada: em preparava, d'amagat del metge, unes
infusions d'herbes que calia prendre ben calentes. Fins m'untà
l'esquena amb un tomàquet escalivat; no hauria dormit
tranquil·la sense aplicar-me aquest remei, que segons ella és
infal·lible contra les angines, i al capdavall ¿quin mal podia fer-
me? A mi em costava tan poc deixar-me untar i a ella la feia tan
feliç...”
1
Índex
Objecte de la FICF 3
Presentació 4 Suport institucional a la selecció de medicaments 6
Formació mèdica continuada adreçada a atenció primària 8 Servei de Farmacologia clínica de l’HUVH 10 Consultes terapèutiques 14
butlletí groc 16 e-butlletigroc notícies 17
SIETES 18 Pla d’informació i detecció de problemes de seguretat clínica 19
La web de la FICF 20 Recerca 21 Suport a la recerca 25
Farmacovigilància – Targeta groga 26 Docència 29 Projecció nacional i internacional 31
Convenis de col·laboració 33 Publicacions 34
2
3
Objecte de la FICF
Promoure la prescripció raonada dels medicaments i la utilització efectiva i eficient
dels mitjans terapèutics.
Amb aquest fi, els principals objectius de la FICF són:
▪ Promoure l’ús saludable dels medicaments en centres hospitalaris i a l’atenció primària mitjançant tasques de selecció de medicaments, participació en comissions institucionals, informació, formació i investigació.
▪ Col·laborar en la docència de pregrau i postgrau d’aquestes matèries.
▪ Elaborar material informatiu i publicacions sobre els medicaments i el seu ús en el sistema sanitari.
▪ Promoure estudis sobre farmacologia, terapèutica i toxicologia en les seves vessants experimental, clínica,
epidemiològica, sanitària i docent.
▪ Cooperar amb organismes i entitats nacionals i internacionals que tinguin objectius anàlegs.
4
Presentació
Fa 30 anys el sistema sanitari dedicava un 16% del seu
pressupost a medicaments, i un 57% a personal. En l’actualitat
dedica 28% a medicaments i 43% a personal.
A Catalunya hi ha moltes més històries clíniques en les que hi
consta una determinació de colesterol, que no històries clíniques
on hi consten el pes i la talla. La medicina, una activitat dirigida
a les persones, està deixant de mirar i de parlar amb les
persones. Relacionat amb això, és més ràpid escriure una
recepta de simvastatina que explicar maneres d’adoptar hàbits
de vida saludables; és més fàcil repetir una recepta d’un hipnòtic
que ja no pot tenir cap eficàcia després d’uns mesos o uns anys,
que proposar i explicar un pla de retirada. I no solament els
hipnòtics. Molts altres tractaments que no haurien de durar de
manera indefinida (doble antiagregació, bisfosfonats,
medicaments per a la demència, oncològics), no són aturats en
el moment adequat.
En els darrers 25 anys a Espanya i a Catalunya el consum de
medicaments s’ha doblat, des de 5-6 receptes per habitant l’any
1990 a gairebé 20 en el 2014. Una conseqüència ha estat que la
patologia produïda per medicaments també ha crescut
considerablement.
Tot això passa en un sistema públic de sanitat on la indústria
farmacèutica, biotecnològica i de productes sanitaris monopolitza
en la pràctica els continguts de la formació continuada i de les
guies de pràctica clínica, sovint a través de societats científiques
finançades pels laboratoris farmacèutics. Un sistema de sanitat
que, de tots els de la UE, és el més permeable a la
pseudoinnovació, el que gasta més proporcionalment en
medicaments patentats.
En la societat de la informació il·limitada el coneixement és el
repte. En sanitat (i en general a l’administració pública), la bona
administració dels béns públics exigeix cada dia més una gestió
adequada del coneixement. El sistema de salut ha d’escollir les
seves prioritats i les seves opcions. No ha de ser un comprador
cec i ignorant en el mercat global de la tecnologia, ans al
contrari, un productor de coneixement a escala global.
5
L’Institut Català de Farmacologia té per objectiu promoure un ús
saludable dels medicaments. Ús saludable equival a
funcionament adequat de cadascuna de les passes que
conformen la cadena del medicament, és a dir desenvolupament,
regulació, comercialització, distribució, prescripció i ús. Ús
saludable també implica que els medicaments no suposin massa
(massa iatrogènia, massa despesa, percepció social
exageradament positiva) ni massa poc (que els pacients que els
necessiten hi accedeixin, que l’ús de medicaments no signifiqui
un cost d’oportunitat per a altres activitats més prioritàries per a
la salut pública, etc.).
Com veureu a la memòria que teniu a les mans, a l’Institut
Català de Farmacologia som conscients d’aquests reptes. Les
nostres principals activitats són informació, ensenyament i
formació, formació mèdica continuada, investigació, suport a les
institucions del sistema públic i cooperació institucional i
internacional.
En els darrers anys les persones que treballen a la FICF han fet
un esforç enorme per atendre les necessitats de sempre més les
originades per les retallades en sanitat i pels reptes plantejats
pels nous medicaments d’ús especialitzat (i d’eficàcia en ocasions
dubtosa o molt minsa). Els agraeixo de tot cor l’esforç realitzat i
la feina feta, esforç i feina basats en l’anàlisi de l’ús dels
medicaments en el nostre sistema sanitari, en l’interès principal
del pacient, i també del sistema de salut i els seus professionals.
Vull esmentar també el Dr Eduard Diogene, que és el nou cap de
Servei de Farmacologia clínica a l’HU Vall d’Hebron, i desitjar-li
que en gaudeixi la feina tant com l’he gaudit jo. Finalment,
agraeixo al Departament de Salut i a l’ICS el suport que ens
donen.
Joan-Ramon Laporte
Director
6
Suport institucional a la selecció de medicaments
Sovint la prescripció de medicaments és un procés de presa de
decisions complex. La FICF dóna suport als metges del sistema
de salut mitjançant tasques d’informació, formació continuada i
recerca. A més, fa tasques de selecció dels medicaments amb les
millors garanties d’efectivitat, seguretat i eficiència, en els
organismes competents del CatSalut i de l’ICS.
Institut Català de la Salut – Comissió Farmacoterapèutica de l’ICS
La Comissió Farmacoterapèutica (CFT) de l’ICS es va constituir
l’abril de 2008. Els seus objectius són:
▪ Consensuar una guia farmacoterapèutica que inclogui els medicaments amb un perfil d’eficàcia, seguretat,
comoditat i cost més favorables per a cada situació, en cada àmbit assistencial.
▪ Contribuir a millorar la qualitat de la prescripció, sobre la base de criteris d’idoneïtat, efectivitat, seguretat i eficiència.
▪ Contribuir a millorar la formació continuada i a desenvolupar línies d’avaluació i de recerca aplicada en matèria de terapèutica amb medicaments.
Professionals del Servei de Farmacologia Clínica i la FICF
participen activament en la CFT (Plenari i Comissió Permanent),
en el Grup Coordinador de la Guia Farmacoterapèutica de l’ICS,
en el Grup de Comunicació i Informació (que elabora el
TerapICS, el butlletí de la CFT de l’ICS) i en el Grup de Seguretat
i Farmacovigilància.
7
Institut Català de la Salut - Àmbit de Terres de
l’Ebre
Suport tècnic i institucional al Comitè Farmacoterapèutic d’AP
La FICF participa en les activitats del Comitè Farmacoterapèutic
d’atenció primària. Aquest comitè dóna suport tècnic als metges
d’atenció primària i col·labora en el desplegament de les
polítiques de l’ICS en matèria de terapèutica amb medicaments a
l’Àmbit Terres de l’Ebre. S’hi desenvolupen tasques de difusió
d’informació, formació continuada i recerca. A més de fer tres
nous mòduls del curs en format semipresencial d’actualització en
farmacologia amb una participació de 40 professionals, aquest
any s’han fet dos mòduls del curs Accions clíniques per a una
prescripció saludable, amb participació de 22 professionals.
També s’han fet quatre Jornades Farmacoterapèutiques, en les
quals han participat metges de les diferents àrees bàsiques, amb
l’objectiu de difondre qüestions referents a la qualitat de la
prescripció i informacions sobre efectes indesitjats dels
medicaments i les mesures per evitar-los.
La FICF també participa en el Comitè Farmacoterapèutic de
l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. S’han fet reunions amb
grups de professionals dirigides a millorar l’eficiència dels
medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria (MHDA).
També hem participat en les activitats de la Comissió
Farmacoterapèutica Territorial conjunta Hospital-Atenció
Primària, l’objectiu principal de la qual és coordinar el tractament
de patologies que han de ser ateses als dos àmbits assistencials.
Institut Català de la Salut – Hospital Joan XXIII
S’ha participat en la comissió que analitza i fa un seguiment de
la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) de
l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Aquesta comissió ha elaborat
protocols de tractament i d’anàlisi de la idoneïtat dels
tractaments a les característiques dels pacients.
8
Formació mèdica continuada i informació adreçada a atenció primària
Societat Catalana de Medicina Familiar i
Comunitària - Institut Català de la Salut
Jornades d’Actualització en Terapèutica de Catalunya, a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona
Les Jornades són sessions de mitja jornada, de revisió de
novetats sobre qüestions d’actualitat en terapèutica i les seves
implicacions en la pràctica diària del metge de família. S’han fet
a Barcelona (juliol), Tarragona (octubre), Lleida (octubre) i
Girona (novembre). Entre les quatre edicions hi han participat
746 professionals.
Altres activitats formatives
A més de les Jornades,vam participar en l’activitat formativa de
la CAMFiC en el curs de Farmacologia Clínica en Atenció Primària
de 8 hores dirigit a metges que treballen a l’àmbit de primària.
També vam participar en el curs d’Actualització en terapèutica
farmacològica i pràctica clínica, dirigit a metges residents de
tercer any de Medicina Familiar i Comunitària, organitzat per
l’Àrea de Docència, Formació i Recerca de l’ICS de l’àmbit de
Barcelona Ciutat.
Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria
S’ha donat suport i assessorament al Comitè Editorial de la Guía
Terapéutica de Atención Primaria en l’actualització dels seus
continguts.
9
Espai d'aprenentatge virtual
Fa uns 6 anys es va posar en marxa l'espai virtual, basat en una
plataforma d'aprenentatge virtual de codi obert (Moodle),
aulaterapeutica.net, que ha permès dur a terme nombroses
activitats de docència i formació continuada, realitzades a
diversos àmbits.
Durant el 2014 s’han realitzat projectes de col·laboració amb
l’ICS per a la formació virtual per a residents, metges d'atenció
primària i d'hospital. Amb aquesta iniciativa s’han realitzat
cursos sobre farmacovigilància, tractament antiagregant doble i
ús de psicofàrmacs en la gent gran.
Cursos per a Diplomats en Infermeria
Dos cursos d’Actualització en farmacologia clínica, sobre
seguiment dels pacients amb diabetis, hipertensió arterial, asma
i/o MPOC. Institut Català de la Salut. Àmbit d'Atenció Primària de
Barcelona Ciutat i CAP Camp de l'Arpa.
10
Servei de Farmacologia clínica de l’HU Vall d’Hebron
La FICF i el Servei de Farmacologia clínica de l’Hospital
Universitari Vall d’Hebron (HUVH) col·laboren estretament per
dur a terme les seves activitats (acord marc de 16 de juny de
1998, entre la FICF i l’ICS).
El Servei de Farmacologia clínica assessora a la direcció mèdica,
les comissions farmacoterapèutiques i altres òrgans de decisió
sobre qüestions de selecció de medicaments, recerca clínica,
mesures reguladores i qualitat assistencial relacionada amb la
terapèutica farmacològica.
Per a la Comissió Farmacoterapèutica de l’Hospital s’ha fet una
tasca d’avaluació i selecció de deu medicaments per valorar la
seva inclusió a la Guia Farmacoterapèutica (GFT) de l’Hospital. A
més, s’han avaluat dos protocols de tractament. El Servei de
Farmacologia clínica ha participat en l’avaluació de 490
sol·licituds d’ús de medicaments en situacions especials (usos
compassius, condicions no aprovades en fitxa tècnica, medicació
estrangera, fàrmacs no inclosos a la Guia de l’hospital o inclosos
en situacions restringides) per a malalts hospitalitzats.
Per a les subcomissions, s’ha finalitzat l’elaboració d’un Protocol
per al maneig perioperatori dels pacients tractats amb
antitrombòtics que han de ser intervinguts d’una fractura
de maluc per a adults a l’hospital, i s’ha participat en
l’elaboració del Document de política d’antiinfeccions de
l’hospital. També s’ha coordinat la Comissió d’Avaluació de
guies i protocols, que durant l’any ha avaluat set protocols
assistencials a l’hospital amb l’objectiu d’homogeneïtzar-ne el
format i revisar-ne el contingut.
11
CEIC
S’han avaluat 289 nous protocols d’assaigs clínics
(72 com a CEIC de referència, 180 com a CEIC
implicat i 37 com a CEIC unicèntric), i 103
d’estudis de postautorització (EPA). Un 87% dels
assaigs avaluats van ser multicèntrics. Un 74%
eren promoguts per companyies farmacèutiques.
S’han avaluat també 1.236 modificacions de
protocols (573 com a CEIC de referència, 571 com
a CEIC implicat i 92 com a CEIC unicèntric) i 38
modificacions d’EPA.
Suport institucional a la recerca clínica
Dos membres del servei formen part de la Unitat de Suport a
la Investigació Clínica (USIC). El Servei ha donat suport a la
gestió per a la sol·licitud de projectes concedits en convocatòries
públiques de recerca clínica. També ha assessorat a
investigadors de l’Hospital que han contactat per aspectes
bioètics, metodològics, reguladors, de planificació, gestió i
organització, i d’anàlisi estadística, així com en la coordinació de
les activitats amb les estructures involucrades en el
desenvolupament d’assaigs clínics i estudis postautorització. A
més, hem participat en la posada en marxa i coordinació de les
activitats que es deriven de la “Plataforma de Unidades de
Investigación Clínica y Ensayos Clínicos” finançada per l’Instituto
de Salud Carlos III.
Docència i formació d’especialistes
El Servei de Farmacologia clínica està acreditat per la Comissió
Nacional de l’especialitat per a la formació d’especialistes en
Farmacologia clínica. Fins ara s’hi han format 83 especialistes.
També s’ha dut a terme el VIII Curs d’Introducció a la
Selecció i Prescripció Raonada de Medicaments per a
12
Residents de Primer Any. A més, professionals del Servei han
participat en el Master in translational biomedical research
(VHIR).
Farmacovigilància a l’Hospital
S’han reunit 335 notificacions de sospites de reaccions adverses
a medicaments a l’Hospital:
▪ 125 han estat motiu d’ingrés,
▪ 85 s’han produït durant l’hospitalització,
▪ 91 s’han identificat a consultes externes, i
▪ 34 van ocórrer als serveis d’urgències.
A la figura s’hi representa l’evolució del nombre de casos en els
darrers 11 anys: el 2014, 259 casos (77,3%) van ser notificats
per professionals de l’Hospital i 76 (22,7%) han estat identificats
en el marc d’un programa de seguiment dels diagnòstics
d’ingrés.
13
S’han realitzat 17 sessions clíniques a diferents serveis mèdics
de l’Hospital per promoure i donar a conèixer els resultats de la
notificació d’efectes adversos, a fi d’evitar les causes més
freqüents de iatrogènia, promoure una detecció eficient dels
efectes adversos desconeguts i aplicar mesures de minimització
de riscos.
Tot seguit es descriuen les reaccions adverses més freqüents
durant l’any 2014:
Reacció adversa (n) Fàrmac o grup farmacològic n
Infeccions Citostàtics i/o immunosupressors 20
Hemorràgia digestiva alta
AINE i/o antiagregants i/o anticoagulants orals
14
Hepatotoxicitat Antiinfecciosos 12
Hemorràgia digestiva baixa
AINE i/o antiagregants i/o anticoagulants orals
8
Hipercalcèmia o hipervitaminosi D
Vitamina D i/o calci 8
Hemorràgia intracranial
Acenocumarol i/o alteplasa o heparina
6
Fracàs renal agut +/- hiperpotassèmia
IECA i/o ARA II i/o diürètics i/o AINE
5
Xoc anafilàctic
Amoxicil·lina + àcid clavulànic 5
Xoc anafilàctic
Metamizol 5
Hematoma muscular
Anticoagulant i/o antiagregant i/o ISRS
4
14
Consultes terapèutiques
Per conveni amb l’Institut Català de la Salut L’atenció de consultes sobre dubtes en terapèutica és una
aportació de la Farmacologia clínica al complex camp de
l'actualització de la informació mèdica i de la individualització
dels tractaments.
Des de 1984 atenem consultes formulades des de centres
hospitalaris i extrahospitalaris. Les consultes es responen
habitualment per escrit, amb una recomanació el més concreta
possible.
El 2014 n’hem rebut 1.059: 231 de l’HUVH, 244 d’altres
hospitals, 429 d’atenció primària (incloent centres mèdics
privats), i 155 d’altres orígens (oficines de farmàcia, universitats,
institucions, etc.). En 890 casos (84%) s’hi sol·licitava una
recomanació sobre actuació en un pacient concret i en un
5,1% (54) en relació amb un problema terapèutic en una
indicació determinada. En el 10,9% restant (115) la consulta
demanava informació factual sobre fàrmacs.
D’altra banda, s’han registrat més de 120.000 accessos a les
consultes terapèutiques del web i, en concret, 114.253 a la
secció de “Preguntas y respuestas en farmacología clínica”
(també publicades a la revista Medicina Clínica).
15
Consultes sobre embaràs
Per conveni amb la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Les consultes sobre tractaments farmacològics en dones
embarassades es plantegen des de tots els àmbits assistencials
de Catalunya, tant de la xarxa pública com de la privada. La FICF
atén consultes sobre exposició a fàrmacs i altres agents químics
o físics durant l’embaràs.
El 2014 hem atès 394 consultes. Un 39,8% (157) procedia
d’hospitals; d’aquestes, 81 es van originar a l’HUVH i 76 a altres
hospitals.
En la majoria dels casos se’ns ha sol·licitat opinió sobre la
situació plantejada, i en un 2% s’ha demanat només
documentació. Cal destacar que en 380 casos la consulta
feia referència a una pacient concreta, i només en 41
ocasions s’ha sol·licitat informació sobre un fàrmac o sobre
el tractament d’un problema durant l’embaràs.
Els fàrmacs actius sobre el sistema nerviós central (sobretot
analgèsics, antidepressius, antipsicòtics i ansiolítics) i els
antiinfecciosos (sobretot antibiòtics i fàrmacs per a la profilaxi i
el tractament del paludisme) han estat els fàrmacs sobre els
quals s’ha consultat amb més freqüència. També hem rebut
nombroses preguntes sobre hormones sexuals (estrògens i/o
progestàgens), i sobre l’efecte de l’exposició a radiacions
ionitzants i magnètiques, substancies d’abús i productes químics
diversos.
16
butlletí groc
Des que va deixar de ser el butlletí informatiu del programa de farmacovigilància de Catalunya, el Butlletí Groc tracta sobre diversos aspectes de l'ús de medicaments. A més, la secció e-butlletigroc notícies al web permet oferir un servei més dinàmic. Enguany hem publicat:
▪ Estatines per a tothom?
Les estatines no s’utilitzen de manera adequada. En aquest
número es revisen les situacions en les quals és preferible no
prescriure-les, o bé retirar-les.
▪ Les gliptines augmenten el risc d’insuficiència cardíaca.
Reducció de l’eficàcia del tamoxifèn en pacients tractades amb ISRS. Nous anticoagulants orals: de la recerca a la pràctica
Recentment s’ha alertat d’un risc d’insuficiència cardíaca
associat a l’ús de gliptines. És prudent evitar-ne l’ús en
pacients amb diabetis, sobretot si tenen insuficiència cardíaca
o n’estan en risc.
El tamoxifèn s’utilitza per al tractament adjuvant del càncer
de mama. L’ús concomitant d’alguns antidepressius en
disminueix seriosament l’efectivitat, i cal evitar aquests
fàrmacs.
S’han descrit casos d’úlcera esofàgica en pacients tractats
amb dabigatran, i estudis recents han cridat l’atenció sobre
possible toxicitat hepàtica de rivaroxaban.
▪ Tramadol: risc d’hipoglucèmia i de síndrome serotoninèrgica. Llibres d’interès
El tramadol pot produir efectes tòxics greus, com síndrome
serotoninèrgica o hipoglucèmia. Hi ha alternatives més adequades.
Destaquem dues publicacions recents en castellà sobre la
indústria farmacèutica al món: Mala farma, (B Goldacre) i
Medicamentos que matan y crimen organizado (P Gøtzsche).
▪ Medicaments falsificats
En aquest número es revisen les principals qüestions sobre
els medicaments falsificats, els medicaments desviats dels
circuits legals, i els riscos per a la salut derivats d’aquests
problemes.
17
e-butlletigroc notícies
La secció de notícies a la web (e-butlletigroc notícies) es va
iniciar el 2005. L’any 2014 hem publicat 43 notícies (en català i
en castellà). En destaquem:
▪ Ús d’ISRS durant la gestació i risc d’hipertensió pulmonar en
el nounat.
▪ Glicopirroni en l’MPOC: sense avantatges sobre un altre anticolinèrgic.
▪ En pacients amb diabetis els IECA són més eficaços que els ARA II.
▪ Els pacients tractats amb estatines fan menys activitat física.
▪ Sitagliptina i augment dels ingressos per insuficiència cardíaca.
▪ Dimetilfumarat en l’esclerosi múltiple.
▪ Preu dels medicaments: el cas de Sovaldi (sofosbuvir).
▪ Trucs en la publicitat de medicaments.
▪ Trastorns d’impulsivitat en pacients tractats amb agonistes dopaminèrgics.
▪ Risc de mort sobtada amb l’ús concomitant de cotrimoxazol i IECA o ARA II.
▪ Leucoencefalopatia multifocal progressiva: també amb dimetilfumarat?
e-butlletigroc notícies és cada dia
més consultat. El 2013 hi va haver
539.180 planes vistes i el 2014 se
n’han registrat 748.649, un increment
de 39%.
18
SIETES
SIETES (Sistema de Información en Terapéutica y Salud) és la
principal base de dades que recull les principals novetats de l’any
en farmacologia clínica, terapèutica, estudis d’utilització de
medicaments, farmacoepidemiologia i polítiques farmacèutiques.
Cada any incorpora els treballs originals, articles editorials i
notícies de més interès apareguts a 70 revistes mèdiques,
butlletins, repertoris bibliogràfics i agències reguladores i altres
organismes oficials, amb un breu resum en castellà.
Conté gairebé 90.000 cites, recuperables amb un senzill sistema
de busca per paraules clau, publicació, autor, any, etc. És
d’accés lliure a la web de la FICF i a www.sietes.org.
Atès que cada cop hi ha més revistes que publiquen en format
d’accés lliure, SIETES incorpora els vincles als documents
complets.
En el 2014 s’han incorporat prop de 1.100 noves citacions a
SIETES, de les quals 119 van ser qualificades d’especial interès
(dues o tres estrelles).
La difusió de SIETES s’ha ampliat a través de twitter (@SIETES7,
amb més de 2.600 seguidors) i a través d’e-butlletigroc notícies.
19
Pla d’informació i detecció de problemes de seguretat clínica
Per conveni amb el Departament de Salut i la Gerència d’Atenció Farmacèutica del Servei Català de la Salut
Tal com es descriu a la pàg. 18, a la FICF es revisen de manera
sistemàtica les novetats sobre terapèutica, entre elles les
relatives a efectes indesitjats dels medicaments. Atesa la
contribució creixent dels medicaments a la morbimortalitat
general documentada en diversos estudis, cal crear mecanismes
per avaluar l’impacte potencial sobre la salut pública dels nous
senyals d’alerta produïts pels diversos sistemes internacionals de
farmacovigilància. El desenvolupament de la recepta electrònica i
les possibilitats d’explotació de dades que ha comportat, ha
constituït una oportunitat per explorar aquest impacte.
Un equip de treball de la Gerència d’Atenció Farmacèutica i la
FICF treballa amb l’objectiu d’identificar problemes de seguretat
de determinats grups de fàrmacs que, bé per la seva gravetat o
bé per l’àmplia utilització dels possibles causants, poden tenir un
impacte significatiu sobre la salut pública i són susceptibles de
ser corregits.
Durant el 2014 s’han revisat diversos problemes de salut:
anticoagulants orals i risc d’hemorràgia intracranial, nous
anticoagulants orals i risc d’hemorràgia gastrointestinal,
estatines i risc de diabetis, inhibidors de la bomba de protons i
dèficit de vitamina B12, estimulants ß-adrenèrgics de llarga
durada, anticolinèrgics inhalats i risc cardiovascular, estimulants
ß-adrenèrgics de llarga durada en el tractament de l’asma en
nens, pregabalina i gabapentina i risc d’insuficiència cardíaca i
d’arítmies, pregabalina i risc de dependència, i fluoroquinolones i
alteracions de la glucèmia.
La utilització de bases de dades per a l’avaluació de l’assistència
sanitària, i en particular de l’ús de medicaments i altres
tecnologies, és ja un pilar de la farmacovigilància a escala global.
La FICF té la voluntat d’estimular la recerca en aquest àmbit, en
col·laboració amb els organismes públics que en són responsables.
20
La web de la FICF
La FICF ofereix nombrosos materials informatius, bases de dades
i publicacions d’accés lliure a la web, així com materials per a la
docència.
L’any 2014 hem rebut 794.964 visites, i s’han descarregat
2.017.589 pàgines. La web de la FICF és un lloc de referència
per trobar-hi informació independent, acuradament seleccionada,
avaluada i actualitzada, sobre medicaments i terapèutica.
Recordeu que a través de la web:
▪ podeu notificar sospites d’efectes adversos al
sistema de farmacovigilància,
▪ podeu consultar sobre pacients complexos (consulta terapèutica),
▪ podeu consultar la base de dades SIETES,
▪ podeu accedir al servei de notícies i consultar altres bases de dades.
21
Recerca
Objectius
A la FICF, la investigació se centra en l’efectivitat dels
medicaments en la pràctica clínica habitual i els efectes
indesitjats derivats de la seva utilització. A tal fi, promovem el
treball i la participació en xarxes col·laboratives. La FICF:
És Centre Col·laborador de l’OMS per a la Recerca i la
Formació en Farmacoepidemiologia.
Forma part de la xarxa ENCePP (European Network of Centres
for Pharmacoepidemiology and Pharmacovigilance) de
l’Agència Europea de Medicaments (EMA).
Forma part del projecte PROTECT, coordinat per l’EMA, en el
qual participen 15 centres públics, 11 companyies
farmacèutiques, una associació de pacients i dues PIME.
És un Grup de Recerca consolidat reconegut per la Generalitat
de Catalunya (SGR 2014-2016).
És part de la Fundació Institut de Recerca Vall d’Hebron
(IRVH), en la qual constitueix un grup de recerca transversal.
Forma part del Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de
Barcelona.
Novetats del 2014
▪ S’ha renovat el reconeixement per part de la Generalitat de
Catalunya de la FICF com a Grup Consolidat de Recerca pel
període 2014-2016.
▪ Durant el 2014 s’han publicat diversos articles de
farmacovigilància i farmacoepidemiologia, utilització de
medicaments i assaigs clínics. Destaquem sis publicacions en
revistes amb revisió per parells derivades del projecte
PROTECT (quatre liderades per investigadors de la FICF i dues
en les quals hem col·laborat). Aquestes publicacions s’han
centrat en dades de consum de medicaments a Europa tant a
l’hospital com fora l’hospital, i en l’ús d’antiepilèptics i de
medicaments respiratoris.
22
▪ S’ha actualitzat l’inventari de bases de dades europees
de consum de medicaments, disponible al web del
PROTECT (http://www.imi-protect.eu)
▪ S’ha finalitzat un estudi sobre el maneig perioperatori del
tractament antitrombòtic, i els resultats preliminars s’han
presentat a un congrés internacional. S’han publicat els
resultats d’un estudi multicèntric prospectiu sobre
seguiment de l’ús de medicaments en situacions
especials a l’hospital. En relació amb l’ús inadequat de
medicaments en la gent gran ingressada en set hospitals
espanyols, s’han publicat dos articles.
▪ S’ha intensificat la col·laboració amb dos grups europeus
EuroDURg i PIPERSKA. Membres de la FICF han
participat en l’elaboració de diversos capítols d’un llibre
europeu sobre mètodes en la utilització de medicaments.
Línies de recerca
Farmacovigilància i farmacoepidemiologia
▪ Notificació espontània d’efectes adversos de medicaments (Targeta groga)
Per conveni amb la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitàries del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
La farmacovigilància basada en la notificació espontània
de sospites d’efectes adversos de medicaments permet
identificar i caracteritzar la patologia iatrogènica
desconeguda o mal coneguda. (Vegeu Farmacovigilància
a la pàg. 26)
▪ Pharmacoepidemiological Research on Outcome of Therapeutics by a European ConsorTium (PROTECT) (IMI JU Project 115004)
L’objectiu principal d’aquest projecte ha estat
desenvolupar mètodes en farmacovigilància i
farmacoepidemiologia per tal d’optimitzar l’avaluació de
la relació benefici-risc dels medicaments
autoritzats a Europa. La FICF ha coliderat
23
la Unitat de treball de formació i comunicació, i a més
inventaria, valida i analitza dades de consum a països
europeus.
Discràsies hemàtiques
▪ Estudi de l’agranulocitosi associada a medicaments, en
col·laboració amb 16 serveis d’Hematologia de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona. Des de 1980 hem
caracteritzat l’epidemiologia d’aquesta malaltia i n’hem
identificat els principals fàrmacs causants (sense
finançament específic).
▪ Determinants genètics en l’agranulocitosi associada a l’ús
de medicaments: un estudi de casos i controls
(Finançament: FIS PI10/02632).
Reaccions adverses renals
▪ Incidència de la insuficiència renal aguda produïda per
fàrmacs en pacients hospitalitzats, factors de risc
associats, morbiditat, mortalitat i cost econòmic (2010-
12) (Finançament: AQuAS 374/09/08).
Projectes per a la millora de l’activitat assistencial
▪ Abordatge perioperatori dels pacients tractats amb
fàrmacs antitrombòtics: resultats clínics i econòmics
després de l’aplicació d’un protocol assistencial. En
col·laboració amb el Servei d’Anestesiologia i
d’Hematologia, i la Subcomissió de Malaltia
Tromboembòlica de l’HUVH. (Projectes concedits el 2011
en la convocatòria Recerca Independent del MSPSI).
Projecte en col·laboració amb IDIAP-Jordi Gol
▪ Estudi de les condicions d’ús dels nous fàrmacs
antidiabètics i de l’adequació de la seva prescripció a les
recomanacions d’una guia de pràctica clínica a partir de
24
la informació de la història clínica informatitzada
d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut.
(Finançament MSPS y I EC 10-221)
Projectes en què col·labora la FICF
Investigadors de la FICF han col·laborat i donat suport als
següents projectes:
▪ Estudi sobre la utilització inapropiada de medicaments en
pacients d’edat avançada hospitalitzats en serveis de
medicina interna de diferents hospitals espanyols
(Finançament: MSPSI).
▪ Estudi multicèntric hospitalari de l’ús de medicaments en
situacions especials. Anàlisi de las proves científiques,
dels resultats clínics i dels costos (Finançament: MSPSI).
▪ Impacte de l’ús d’insulina en el risc de càncer en pacients
amb diabetis mellitus tipus 2. (Finançament MSPSyI).
25
Suport a la recerca
A més de les tasques de suport tècnic, l’Àrea d’Informàtica de la
FICF juntament amb el personal d’infermeria, ha desenvolupat
nous quaderns electrònics de recollida de dades per a estudis
clínics i epidemiològics.
Des de 2009 hem preparat quaderns per a diversos estudis
tant de l’àrea de recerca de la FICF (vegeu les pàgs. 21-24),
com projectes de recerca externs, un servei que oferim des de
2010.
A més, s’ha continuat donant suport als projectes en curs iniciats
en anys anteriors.
El valor d'aquests instruments és el producte de la col·laboració
estreta entre investigadors, metodòlegs, experts en
monitorització clínica i experts en informàtica, en el marc de la
cooperació entre la FICF i l'Institut de Recerca Vall d'Hebron.
Podeu trobar més informació a:
https://w3.icf.uab.es/nexus/html/ca
26
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
24.000
26.000
28.000
30.000
32.000
0
200
400
600
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
2.000
2.200
2.400
2.600
2.800
1983
1985
1987
1989
1991
1993
1995
1997
1999
2001
2003
2005
2007
2009
2011
2013
tota
l acum
ula
t (n
)
notificacio
ns a
nuals
(n)
any
Farmacovigilància – Targeta groga
La FICF, fundadora del Sistema Espanyol de Farmacovigilància
l’any 1983, du a terme l’execució del Programa de
Farmacovigilància a Catalunya i és el Centre de
Farmacovigilància de Catalunya.
La Targeta groga, o notificació espontània de sospites de
reaccions adverses a medicaments, ha detectat nombrosos
efectes indesitjats que eren desconeguts. A més ha donat lloc a
nombroses decisions i actuacions normatives tendents a millorar
la seguretat de l’ús de medicaments.
Des de 1983 hem rebut més de 42.000 notificacions de reaccions
adverses a medicaments, de les quals prop de 32.000 han estat
notificacions espontànies. Aquestes notificacions s’integren a la
27
base de dades del Sistema Espanyol de Farmacovigilància, que
n’ha reunit fins ara més de 235.000.
En el 2014 hem avaluat i inclòs a la base de dades 2.002
notificacions de sospites de reaccions adverses a medicaments,
de les quals 1.237 (61,8%) van ser d’origen hospitalari, 240
(12%) procedien de l’atenció primària i en 525 (26,2%) se’n
desconeixia l’origen. Un 87,8% dels casos van ser greus.
Els grups terapèutics implicats amb més freqüència han estat els
antineoplàstics i immunomoduladors (25,4% del total), seguits
dels antiinfecciosos i vacunes (19,7%), medicaments
cardiovasculars (17,8%), hematològics (10,8%), psicofàrmacs
(10,6%) i analgèsics i antiinflamatoris (9,4%). Els fàrmacs
implicats amb més freqüència han estat acenocumarol (81
notificacions), tacròlim (76), prednisona (65), àcid acetilsalicílic
(64), ribavirina (59), amoxicil·lina + àcid clavulànic (49),
micofenolat (49), telaprevir (48), metamizol (46), ibuprofèn (41)
i furosemida (40).
28
En 291 exposicions (9,5%) els fàrmacs sospitosos eren de recent
comercialització (entre 2009 i 2014). En destaquen 48 a
telaprevir, 32 a denosumab, 15 a rivaroxaban, 12 a dabrafenib,
12 a boceprevir, 11 a mirabegró, 9 a fingolimod, 9 a azacitidina,
7 a liraglutida, i 6 a tocilizumab.
Hem contribuït a l’elaboració del Butlletí de Farmacovigilància de
Catalunya, butlletí informatiu del Programa de Farmacovigilància a
Catalunya, del qual se n’han publicat cinc números:
▪ Copalchi: risc d’hepatotoxicitat d’una planta medicinal d’ús
en pacients diabètics. Inhibidors de la bomba de protons i
dèficit de vitamina B12. Comunicacions de riscos a
medicaments notificades per l’AEMPS. Altres informacions
d’interès.
▪ Alteracions de les ungles d’origen farmacològic.
Comunicacions de riscos a medicaments notificades per
l’AEMPS
▪ Trastorns musculoesquelètics induïts per gliptines.
Ivabradina: noves dades sobre risc cardiovascular.
Comunicacions de riscos a medicaments notificades per
l’AEMPS. Altres informacions d’interès.
▪ Priapisme associat a metilfenidat. Risc d’osteonecrosi
maxil·lar i hipocalcèmia per denosumab. Comunicacions de
riscos a medicaments notificades per l’AEMPS.
▪ Perfil de toxicitat de les gliptines: incerteses sobre la seva
seguretat. Comunicacions de riscos a medicaments
notificades per l’AEMPS.
29
Docència
Les activitats de docència de pregrau i de postgrau que realitzen
professors de la FICF en el marc de la Universitat Autònoma de
Barcelona, es desenvolupen a la Unitat Docent de la Facultat de
Medicina a l’HU Vall d’Hebron. També s’imparteix l’assignatura
de Farmacologia Clínica al grau d’Infermeria.
Docència de pregrau
El setembre de 2012 es va començar a impartir l’assignatura de
farmacologia general al nou Grau de Medicina, un canvi que va
suposar el repte d’adequar els continguts i la modalitat docent
als nous requeriments. Durant el primer semestre del curs 2014-
15 es va impartir l’assignatura a la tercera promoció del Grau.
Durant el curs 2013-14, 131 alumnes van cursar l’assignatura de
Farmacologia de 3r curs (4 crèdits ECTS, 20 lliçons magistrals i
15 seminaris de casos clínics). L’assignatura de Farmacologia
clínica i Terapèutica de 5è curs (4,5 crèdits teòrics i 6 crèdits
pràctics, 48 classes teòriques i 17 seminaris. Va ser cursada per
121 alumnes.
Durant el curs 2013-14, 94 alumnes van cursar l’assignatura de
Farmacologia Clínica de 2on curs Grau d’Infermeria (6 crèdits,
40 hores teòriques i 7 seminaris). Es va crear un recurs
addicional d’aprenentatge d’un banc de preguntes com a eina
d’estudi.
Projectes d'innovació docent
Tradicionalment la FICF ha procurat incorporar nous elements en
la docència per tal de millorar l'aprenentatge, tot adaptant-se a
les noves tendències en l'ensenyament.
En els darrers anys s'ha incorporat l'ús de les xarxes socials
(Facebook) com un element de suport a l'aprenentatge, tant en
l'assignatura de tercer curs com en al de cinquè.
30
Aprenentatge basat en projectes
Per donar resposta al nou grau de Medicina a cinquè, s'està
treballant en el redisseny de l'activitat docent, a partir
d'experiències prèvies amb l'Institut de Ciències de l'Educació de
la UAB, basat en l'estratègia d'aprenentatge basat en projectes.
L'objectiu és desenvolupar un treball de camp que es presenta
en una simulació de congrés mèdic. Els alumnes treballen en
grups reduïts durant tot el curs aspectes específics de la pràctica
clínica (ús, prescripció i seguretat dels medicaments) i de
transversals (desenvolupament d'un projecte de recerca clínica,
recollida de dades, elaboració i presentació d'una comunicació)
relacionats amb la recerca.
Docència de postgrau
Mestratge europeu en Farmacoepidemiologia i
Farmacovigilància (Eu2P)
La FICF ha participat en un consorci format per universitats,
empreses i agències reguladores de medicaments, finançat per la
Comissió Europea en el programa Innovative Medicines Initiative
(IMI-JU Call, Topic 18). El projecte és coordinat per la Universitat
de Bordeus 2 i la companyia Roche.
Després de l’aprovació com a Màster Oficial de la UAB, el
setembre de 2014 va començar la tercera edició oficial d’aquest
Màster amb 47 alumnes de 31 països, que cursen diversos
mòduls de les dues àrees que pertoquen a la FICF, sobre
farmacologia clínica i sobre medicaments i salut pública. Aquest
programa docent ofereix una titulació reconeguda oficialment
als estats de la UE.
Altres màsters
Alguns professors de la Unitat Docent VH van participar al Màster
Oficial de Farmacologia (MOF) del Departament de Farmacologia, terapèutica i Toxicologia de l’UAB, que van cursar 25 alumnes.
També vam participar al Mòdul 3 (Ús de fàrmacs) del Màster en Cures Infermeres a l’Atenció Primària (CADI), promogut per l’IL3, que comptava amb 189 alumnes.
Vam participar en el Master in translational biomedical research (VHIR). Legal and ethical issues of clinical research.
31
Projecció nacional i internacional
Part de les activitats de la FICF i el Servei de Farmacologia
Clínica de l’HUVH com a Centre Col·laborador de l’OMS per a la
Recerca i la Formació en Farmacoepidemiologia consisteixen en
donar suport formatiu i metodològic a professionals d’altres
països, sobretot d’Amèrica Llatina.
Durant l’any 2014 s’han dut a terme activitats de formació i
capacitació de professionals i de suport a autoritats reguladores
de medicaments.
Participació en reunions i congressos
▪ Conferència: “Pharmacovigilance – An International perspective”, al One-day Internation Seminar “Patient safety and Pharmacovigilance” a la University of Central Punjab (Lahore, 7 de juny).
▪ Projecte de formació virtual en farmacovigilància en la
pràctica per als professionals del Centre de Farmacovigilancia de Costa Rica - Practical Pharmacovigilance Project (Central America) finançat pel Banc Mundial (març-agost).
▪ Seminari sobre disseny d’estudis d’utilització de medicaments en el marc del II Congresso da Associação Brasileira de
Cièncias Farmacêuticas - ABCF (Búzios, RJ, 24-27 de setembre).
▪ Projecte de formació virtual en farmacovigilància en la pràctica per als professionals del Núcleo de Farmacovigilância de l’Estat de São Paulo, finançat pel Centro de Vigilância
Sanitária (São Paulo, BR), setembre 2014–agost 2015.
32
▪ Salut mental: Europa 2020 (Barcelona, 22 i 23 de maig), organitzat pel Fòrum Salut Mental, on J-R Laporte
va parlar sobre “La seguretat del pacient i els fàrmacs a psiquiatria”.
▪ Jornades de debat sobre la salut pública. El dret a la salut, en perill (Celrà, maig-juny), organitzades per la CUP de Celrà, on J-R Laporte va parlar sobre “Ús de medicaments en el sistema de salut: entre els drets humans i el mercat”.
▪ EURODURG 2014 (Groningen, 27-29 d’agost), on A
Agustí va presentar una ponència sobre l’experiència de l’ICS en la introducció de nous fàrmacs.
▪ XXVII Congrés de la Societat Espanyola de Farmacologia clínica (Sevilla, 2-4 d’octubre), on A Agustí va parlar presentar la ponència “Paper actual de les comisions de Farmàcia i terapèutica”.
▪ PROTECT General Assembly and External Advisory Board final Meeting (Londres, 14 i 15 d’octubre), on L Ibáñez va presentar els resultats del Work Package WP7.
▪ ISPOR 17th Annual European Congress, (Amsterdam,
8-12 novembre 2014), on L Ibáñez va participar a la reunió de la ISPOR CEE Network.
▪ Osatzen XV Jornada (Donosti, 13 de novembre), on J-R Laporte va parlar sobre Eficacia y seguridad de los medicamentos: no son lo que parecen.
▪ Jornada de Formació Continuada en Atenció Primària del SESPAS (Avilés, 14 de novembre), on J-R
Laporte va parlar sobre Prescripción de medicamentos en atención primaria. ¿Evidencias? ¿Qué evidencias?
33
Convenis de col·laboració
Durant el 2014 la FICF ha renovat diversos convenis de
col·laboració amb les següents institucions:
▪ Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
▪ Servei Català de la Salut
▪ Institut Català de la Salut
▪ European Comission Innovative Medicines Initiative Joint Undertaking
▪ Banc Mundial
▪ Fundació Institut de Recerca HU Vall d’Hebron
▪ Consorci Sanitari del Maresme
▪ Centro de Vigilância Sanitária de São Paulo
I ha mantingut altres convenis marc de col·laboració amb:
Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria
Universitat Autònoma de Barcelona
Médicos Sin Fronteras
Universitat Oberta de Catalunya
Instituto Nacional de Salud de Perú
Universidad Nacional del Nordeste (Corrientes, Rep. Argentina)
Instituto Nacional de Investigación de Enfermedades Infecciosas (Santo Domingo, República Dominicana)
Universidad de la República (Uruguay)
Universidade de Mogi Das Cruzes (São Paulo, Brasil)
Ministerio de Salud Pública de la República de Guatemala
34
Publicacions
Articles originals d’investigació
▪ Ferrer P, Ballarín E, Sabaté M, Vidal X, Rottenkolber M, Amelio J, Hasford J, Schmiedl S, Ibáñez L. Antiepileptic drugs and suicide: a systematic review of adverse effects. Neuroepidemiology 2014;42:107-
20.
▪ San-José A, Agustí A, Vidal X, Barbé J, Torres OH, Ramírez-Duque N, García J, Fernández-Moyano A, López-Soto A, Formiga F, on behalf of potentially
inappropriate prescribing in older patiens in Spain (PIPOPS) investigators’ project. An inter-rater reliability study of the prescribing indicated medications quality indicators of the assessing care of vulnerable elders (ACOVE) 3 criteria as a potentially inappropriate prescribing tool. Arch Gerontol Geriatr 2014;58:460-64.
▪ Sabaté M, Pacheco JF, Ballarín E, Ferrer P, Petri H, Hasford J, Schoonen MW, Rottenkolber M, Fortuny J,
Laporte JR, Ibáñez L, on behalf of the PROTECT work package 2. A compilation of research working groups on drug utilisation across Europe. BMC Research Notes 2014;7:143.
▪ Molina I, Gómez J, Salvador F, Treviño B, Sulleiro E, Serre N, Pou D, Roure S, Cabezos J, Valerio Ll,
Blanco-Grau A, Sánchez-Montalvá A, Vidal X, Pahissa A. Randomized trial of posaconazole and benznidazole for chronic Chagas’ disease. N Engl J Med 2014;370:1899-908.
▪ Schmiedl S, Fischer R, Ibáñez L, Fortuny J, Klungel OH, Reynolds R, Gerlach R, Tauscher M, Thürmann P, Hasford J, Rottenkolber M. Utilisation and off-label
prescriptions of respiratory drugs in children. PLOS One 2014;9:1-8.
▪ San José A, Agustí A, Vidal X, Formiga F, López-Soto A, Fernández-Moyano A, García J, Ramírez-Duque N, Torres OH, Barbé J, on behalf of potentially inappropriate prescription in older patients in Spain (PIPOPS) investigators’ project. Inappropriate prescribing to older patients admitted to hospital: a
comparison of different tools of misprescribing and underprescribing. Eur J Intern Med 2014;25:710-16.
35
▪ Danés I, Agustí A, Vallano A, Alerany C, Martínez J, Bosch JA, Ferrer A, Gratacós L, Pérez A, Olmo M,
Cano Marron SM, Valderrama A, Bonafont X. Outcomes of off-label drug uses in hospitals: a multicentric prospective study. Eur J Clin Pharmacol 2014;70:1385-93.
▪ Ferrer P, Ballarín E, Sabaté M, Laporte JR, Schoonen M, Rottenkolber M, Fortuny J, Hasford J, Tatt I, Ibáñez L. Sources of European drug consumption
data at a country level. Int J Public Health
2014;59:877-87.
▪ Marhuenda C, Barceló C, Fuentes I, Guillén G, Cano I, López M, Hernández F, Pérez-Yarza EG, Matute JA, García-Casillas MA, Álvarez V, Moreno-Galdó A. Urokinase versus VATS for treatment of empyema: a randomized multicenter clinical trial. Pediatrics 2014;134:e1301-07.
▪ Habarugira JMV, Agustí A, Makanga M. Serious adverse events reporting and follow-up requeriments in the European and Developing Countries Clinical Trials Partnership-funded clinical trials: current practice. J Pharmacovigil 2:148. Doi:10.4172/2329-
6887.1000148.
▪ Ferrer P, Rafaniello C, Sabaté M, Ballarín E, Coma A, Zara C, Capuano A, Rossi F, Laporte JR, Ibáñez I.
Cross-national comparison of antiepileptic drug use: Catalonia, Denmark and Norway, 2007-2011. EBPH 2014;11:e9405-09.
▪ Tarapues M, Cereza G, Arellano AL, Montané E, Figueras A. Serious QT interval prolongation with ranolazine and amiodarone. Int J Cardiol 2014;172:e60-61.
▪ Rottenkolber M, Rottenkolber D, Fischer R, Ibáñez L,
Fortuny J Ballarín E, Sabaté M, Ferrer P, Thürmann P,
Hasford J, Schmiedl S. Inhaled beta-2-agonists/muscarinic antagonists and acute myocardial infarction in COPD patients. Respir Med 2014;108:1075-90.
▪ Rico-Alba I, Figueras A. The evolution of reference drug lists and clinical practice guidelines in the public health system of a middle-income country. Br J Clin
Pharmacol 2014;78:410-21.
36
Altres publicacions
▪ Bosch M, Laporte JR. Butlletí Groc, Spain. ISDB Newsletter 2014;29:5.
▪ Troncoso A, Diogène E. Dabigatran and rivaroxaban prescription for atrial fibrillation in Catalonia, Spain: the need to manage the introduction of new drugs. Eur J Clin Pharmacol 2014;70:249-250.
▪ Godman B, Malmström RE, Diogène E, Jayathissa S, McTaggart S, Cars T, Alvarez-Madrazo S, Baumgärtel Ch, Brzezinska A, Bucsics A, Campbell S, Eriksson I, Finlayson A, Fürst J, Garuoliene K, Gutiérrez-
Ibarluzea I, Hviding K, Herholz H, Joppi R, Kalaba M, Laius O, Malinowska K, Pedersen HB, Markovic-Pekovic V, Piessnegger J, Selke G, Sermet C, Spillane S, Tomek D, Vončina L, Vlahović-Palčevski V, Wale J, Wladysiuk M, van Woerkom M, Zara C, Gustafsson LL. Dabigatran – a continuing exemplar case history demonstrating the need for comprehensive models to
optimize the utilization of new drugs. Front Pharmacol 2014;5:1-11.
▪ Danés I, Alerany C, Ferrer A, Vallano A. Utilización
hospitalaria de medicamentos en condiciones diferentes a las aprobadas en la ficha técnica. Med Clín (Barc) 2014;143:327-28.
▪ Laporte JR, Llop R. Algunas novedades sobre el uso médico del cannabis. Cáñamo 2014; 204:122-23.
▪ Laporte JR, Bosch M. Re: Meta-analysis of side effects of statins shows need for trial transparency. BMJ 2014;348:g2940.
▪ Bosch M, Llop R. El último año de farmacoterapéutica. Actualización en Medicina de Familia 2014;10:226-34.
Comunicacions a congressos
▪ Rodríguez A. Procedimientos normalizados de trabajo: cómo aumentar la eficiencia. A: I Congreso
de ANCEI. Madrid, 2014. Comunicació oral i moderador de la taula rodona.
▪ Rodríguez A, Navarro M, Cucurull E, Ramió X, Fuentes I. Experiencia de un CEIC en un estudio promovido por la AEMPS para integrar el dictamen del CEIC en el informe de evaluación de ensayos clínicos. A: I Congreso de ANCEI. Madrid, 2014. Comunicació oral.
37
▪ Rodríguez A. El memorando de colaboración: ese gran desconocido. A: V Jornadas AECIC: Nuevo Real
Decreto de Ensayos Clínicos en España y marco regulatorio en Europa. Madrid, 2014. Comunicació oral i participació a la taula rodona.
▪ Ramió X, Rodríguez A, Cucurull E, Fuentes I, Tomás M, Navarro M. Evaluación de las desviaciones de protocolo notificadas al CEIC del Hospital Universitari Vall d’Hebron. A: XXVII Congreso de la SEFC. Sevilla,
2014.
▪ Agustí A, Iavecchia L, Salat D, Safiya A, Vidal X, Sabaté M, Bosch M, Biarnés A, Cervantes A, Castellà D, Lalueza P, Pons V, Teixidor J, Villar M. Risk factors associated with perioperative bleeding in patients treated with antithrombotics admitted for hip fracture surgery. BCPT 2014;115 (suppl 3):38-9, abstract CP53.
▪ Pelaez A, Ghiglione L, Aguilera C. Therapeutic consultations on teratogens: risk information of drugs and pregnancy outcomes. BCPT 2014;115 (suppl 3):33, abstract CP38.
▪ Ghiglione L, Castañeda C, Esterlich E, Pelaez A, Vallano A, Aguilera C. Therapeutic consultations of biotechnological drugs. BCPT 2014;115 (suppl 3):33, abstract CP36.
▪ Ramió X, Rodríguez A, Cucurull E, Tomás M. Evaluation of protocol deviations notified to the CEIC. BCPT 2014;115 (suppl 3):27-8, abstract CP24.
▪ Agustí A, Iavecchia L, Safiya A, Salat D, Bosch M, Sabaté M, Biarnés A, Camps A, Castellà D, Lalueza P, Pons V, Teixidor J, Villar M. Perioperative management and outcomes of patients treated with antithrombotics admitted for hip fracture surgery.
BCPT 2014;115 (suppl 3):17, abstract CO10.
▪ Agustí A. Current role of drug and therapeutic committees in hospitals. BCPT 2014;115 (suppl 3):7, abstract 006.
38
39
www.icf.uab.cat