dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

17 de gener de 2021 Diumenge II de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.697

full5

Lectura del primer llibre de Samuel (3,3b-10.19)

En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridà-veu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t’he cridat pas. Vés-te’n a dormir.» I el noi se n’anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la pa-raula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vos-tre servent us escolta.”» El Senyor es presentà i el cridà com les altres vega-des: «Samuel, Samuel.» Ell li respon-gué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves pro-fecies.

Salm responsorial [39,2.4ab.7.8-9.10 (R. 8a i 9a)]

Tenia posada l’esperança en el Senyori ell, inclinant-se cap a mi,

ha inspirat als meus llavis un càntic nou,un himne de lloança al nostre Déu.

R. Jo us dic: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat.»

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R.

Per això us dic: «Aquí em teniu:Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vull fer la vostra voluntat,guardo la vostra llei al fons del cor.» R.

Anuncio amb goig la salvaciódavant del poble en dia de gran festa.no puc deixar d’anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (6,13c-15a.17-20)

Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist?

El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el for-nicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosal-tres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (1,35-42)

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sen-tir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digue-ren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era An-dreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’. I l’acom-panyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

UN SOL COS

Veniu i ho veureu

En l’evangeli d’avui uns personatges encuriosits es troben amb Jesús, Joan els indica que Jesús és algú realment im-portant i, de seguida, se senten atrets per Ell. Jesús els respon amb aquesta pregunta: «Què busqueu?» Una pregun-ta a la que no acaben de trobar resposta, com ens passa sovint en la nostra societat de consum, de la immediatesa, on hi ha tantes possibilitats com experiències per a respondre-la i on no és fàcil trobar ni els moments ni els espais per formular-la adequadament. Més endavant, davant la insistència dels deixebles, els torna a respondre amb una nova proposta, aquesta vegada més directa: «Veniu i ho veureu».

Jesús és la gran resposta de Déu a la humanitat, però més que grans discursos el que cal és fer-ne experiència, es-tar-se amb Ell i seguir-lo. La trobada amb Jesús ens crida a viure una experiència de fe, d'amor i compromís. I aques-ta crida té una conseqüència: el canvi de vida per a donar fruit. És la crida que Déu ens proposa, posant l’evangeli en pràctica en la vida de cada dia. I nosaltres, estem disposats a anar-nos-en amb Ell fins allà on ens porti?

‘ EN L'ECLESIALITAT MAI NINGÚ ESTÀ EN CONDICIONS DE MENYSPREAR NI JUDICAR NINGÚ ALTREEnfoca el codi QR

i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge II de durant l'any

Estem molt habituats a parlar de l’Església com «un sol cos», i evidentment ha de ser així. Però, en canvi, reflexionem men-ys sobre els efectes personals i eclesials que implica aquesta expressió. Aquesta setmana iniciem l’octavari de pregària per la unitat dels cristians i a més, si a Déu plau, el proper dijous, festa de Sant Fructuós, tindrà lloc a la catedral la clausura de la celebració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995, amb una eucaristia concelebrada per tots els bisbes de Catalunya. Tant un fet com l’altre ens poden ajudar a comprendre més adequadament el que comporta ser «un sol cos».

Sant Pau, a qui devem la imatge de l’Església com a «Cos de Crist», dedica el capítol 12 de la Primera Carta als Corintis a parlar de com es viu al dedins de l’Església, en tant que comu-nió dins la diversitat de dons. Per explicitar de manera gràfica el seu pensament, recorre a la figura del cos humà. En una es-cena molt eloqüent, Pau imagina la conversa entre diferents membres del cos. Les paraules d’uns i altres van traient a la llum les dificultats de la comunitat eclesial, i es va clarificant una realitat que resulta tan evident en la teoria com poc recor-dada a la pràctica.

Un dels desencerts és descrit en la conducta d’alguns mem-bres que volen rebre un tracte ostentós davant els que con-sideren inferiors o simplement innecessaris. Pau ha de donar resposta a aquesta seriosa i recorrent tendència de l’home, sempre procliu a cercar el prestigi personal, i ho fa recorrent a la idea dels contravalors del Regne, ja que «els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris, els que ens semblen menys dignes, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb més decència, cosa que no necessiten els membres més decents» (1Co 12,22-24). Queda clar, doncs, que en l’eclesialitat mai ningú està en condicions de menysprear ni judicar ningú altre. L’altra temp-tació del cos eclesial és que un membre vulgui ocupar el lloc d’un altre, mentre viu amb insatisfacció la seva actual ubicació.

Pau no entra en disquisicions psicològiques, sinó que indica que és Déu qui ha disposat cada membre en el seu lloc adequat i és des d’aquest espai, i no un altre, que li dona les forces i la savie-sa per servir la salut i l’equilibri del cos sencer. El projecte comú, doncs, foragita tota possibilitat d’enveja i rivalitat, i fa del cos un jardí multicolor on mostrar la bellesa de Déu.

Superar aquestes dues dificultats té un únic objectiu: «perquè en el cos no hi hagi divisions» —afirma sant Pau (1 Co 12,25)—, «sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres». ¿Hi ha manera més clara d’advertir a la comu-nitat cristiana de Corint, i de tots els temps, que la comunió del cos sencer és prioritària a l’individual atresorament de qua-litats i virtuts? Les conseqüències personals hi són implícites, perquè per aconseguir l’harmonia del cos sencer és evident que cada membre ha de viure, d’una manera natural i espontà-nia, la humilitat, el servei i la solidaritat envers els altres. Ja el Concili Tarraconense urgia «els fidels a prendre part activa en la comunitat cristiana, […] amb un autèntic esperit de comunió, i ser acollidors de totes i cadascuna de les persones, en la seva peculiar situació, perquè hi puguin trobar el seu lloc i desen-volupar-hi la seva activitat o servei» (CPT 121). Tinguem-ho en compte en les nostres relacions eclesials.

Ben vostre,

Mirada endins per Elisabet Canudas, catequista de la parròquia de Crist Rei de Reus

decret

President

—Dr. Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe de Tarragona

Membres per raó del càrrec

—Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro, vicari general

—Mn. Jordi Figueras Jové, vicari episcopal per a les persones

—Mn. Joan Àguila Chavero, vicari episcopal per a la pastoral

—Mn. Lluís Simón Pascual, vicari episcopal per a la caritat

—Mn. Simó Gras i Solé, canceller i moderador

—Mn. Albert Fortuny Llaveria, delegat diocesà per a les vocacions.

—Gna. Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c., delegada diocesana per a la vida consagrada.

—Srs. Marcel Pallejà Blay i Betlem Padró Cabello, delegats diocesans per als laics i la família.

—Sr. Jordi París Fortuny, delegat diocesà per a l’educació i la cultura.

—Sra. Roser Martín Estepa, delegada diocesana per al patrimoni cultural.

—Sra. M. del Mar Cugat Viñes, delegada diocesana per a l’activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies.

—Mn. Xavier Roig Rovira, delegat diocesà per a la litúrgia.

—Sra. M. Montserrat Esporrín Pons, delegada diocesana per a la pastoral social.

—Sr. Miquel Sanchis Bernabeu, delegat diocesà per a la pastoral de la salut i les persones amb necessitats especials.

Membres per raó d’elecció

Arxiprestos

—Mn. Josep Masdéu Aymamí —Mn. Borja Martín Sánchez—Mn. Josep Mateu Guarro

de 12 de gener de 2021, pel qual es nomenen els membres del Consell Pastoral Diocesà.

Diaques—Mn. Josep Manel González Álvarez

Laiques amb missió pastoral—Sra. Rosa M. Sánchez Cornadó

Laics

—Sra. Josefina Masip Tarragó, arxiprestat de Tarragona

—Sr. Xavier Sirolla Obré, arxiprestat de Reus

—Sra. Duna Ferrer Turon, arxiprestat del Baix Camp

—Sr. Jordi Castelló Malràs, arxiprestat del Priorat

—Sra. Judit Roselló Causí, arxiprestat de la Conca de Barberà

—Sr. Josep M. Capdevila Vives, arxiprestat de l’Urgell-Garrigues

—Sra. Maria Padreny Oriol, arxiprestat de l’Alt Camp

—Sr. Jordi Guitart Olivé, arxiprestat del Baix Penedès

—Sr. Guillermo Ramos Nieto, arxiprestat del Tarragonès Llevant

—Sr. Anton Maria Badia Morell, arxiprestat del Tarragonès Ponent

Religiosos

—Gmà. Xavier Fortuny Llovera Germans de les Escoles Cristianes (F.S.C.)

Religioses

—Gna. M. Ángeles Domínguez Carrera Carmelites Tereses de Sant Josep (C.T.S.J.)

Membres per designació de l’Arquebisbe

—Sra. Anna Robert Fustero—Sr. Francesc Dalmau Vidal—Sra. Elisabet Canudas Sicart

El Consell es reunirà el proper dissabte dia 30 de gener.

Ho decreta i signa l'Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona.

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge 17: Diumenge II de durant l’any [1Sa 3,3b-10.19; Salm 39,2 i 4ab.7.8-9.10; 1Co 6, 13b-15a.17-20; Jn 1,35-42 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 18: [He 5,1-10; Salm 109,1.2.3.4; Mc 2,18-22]

Dimarts 19: Santa Agnès, verge i màrtir (MO) [He 6,10-20; Salm 110,1-2.4-5.9 i 10c; Mc 2,23-28]

Dimecres 20: [He 7,1-3.15-17; Salm 109,1.2.3.4; Mc 3, 1-6] Sant Fabià, papa i màrtir (ML); o bé: Sant Sebastià, màrtir (ML) I Vespres de la solemni-tat dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi.

Dijous 21: Sants Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, diaques, màrtirs (F) [He 10,32-36; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9; Jn 17,11b-19. A Tarragona ciutat (Sol): Dn 3,14-20.91-92.95; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9; He 10,32-36; Jn 17,11b-19 (LE/LH pròpies)]

Divendres 22: Sant Vicenç, diaca i màrtir (MO) [He 8,6-13; Salm 84,8 i 10.11-12.13-14; Mc 3,13-19]

Dissabte 23: Sant Ildefons, bisbe (MO) [He 9,2-3.11-14; Salm 46,2-3.6-7.8-9; Mc 3,20-21]

Diumenge 24: Diumenge III de durant l’any [Jn 3,1-5.10; Salm 24,4bc-5ab.6-7b.8-9; 1Co 7,29-31; Mc 1,14-20 (LE/LH pròpies)] Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església

LITÚRGIA DE LA SETMANA

preguem amb l'església

Tot just ara fa cinc anys, l’any 2016, amb vista a les Fes-tes Decennals que s’havien de celebrar enguany i que s’han ajornat per la pandèmia, va sorgir la iniciativa de construir un nou orgue per a l’església arxiprestal de Sant Joan de Valls. Gràcies a la implicació de molts particulars, institucions i empreses de la ciutat aques-ta iniciativa es va fer realitat el passat dia 14 d’octubre amb la instal·lació del nou instrument. L’orgue ja es va poder contem-plar i escoltar abans de Nadal però es beneirà al febrer, en la celebració de la Mare de Déu de la Candela.

—Quins són els trets estètics i sonors més singulars d’aquest nou orgue?

Una de les coses més singulars és l’estètica contemporània de l’instrument. Es defineix com un orgue sense moble, on els pro-pis tubs conformen la forma de la seva façana. La seva alçada també és un tret característic, gairebé quinze metres, inspirat en dos elements pròpiament vallencs com són el campanar i les dues colles castelleres.

Pel que fa al seu so, en aquest moment s’està en ple procés d’harmonització, però pel que ja s’ha pogut escoltar, tindrà una sonoritat molt dolça.

—Per aquesta comesa es va constituir una Comissió ciutada-na de l’orgue de Valls. Com ha estat el treball d’aquesta Co-missió?

La Comissió ha estat el motor del projecte. És qui ha triat el taller que havia de fer l’orgue, qui ha garantit el finançament del projecte i la que ha impulsat la campanya d’apadrinaments. I en el futur és qui gestionarà l’ús de l’instrument, pensat amb una triple funció: la litúrgica, la cultural i l’educativa.

La comissió està presidida conjuntament pel rector de la parrò-quia, Mn. Joan Àguila, i el regidor de cultura de l’Ajuntament,

Marc Ayala, i format per persones provinents de diverses enti-tats de la ciutat, amb un pes remarcable de les musicals.

—Gran part de l’aportació econòmica ha estat gràcies a la campanya d’apadrinament d’un tub. Quina valoració en fa de la resposta dels vallencs i vallenques?

Un dels grans actius d’aquest orgue ha estat la implicació de la gent apadrinant tubs. Ens acostem gairebé als cinc-cents pa-drins entre particulars, entitats o empreses de la ciutat. Sem-pre havíem dit que Valls tindria orgue si la ciutadania es feia seu el projecte. I ha estat així.

Cal dir però que també ha estat important l’aportació de les institucions, tant de l’Ajuntament de Valls com de la Diputa-ció de Tarragona, sobretot per poder iniciar la campanya de mecenatge. Sense el seu compromís el projecte ja no s’hauria començat.

—L’orgue es beneirà per la festa de la Mare de Déu de la Can-dela però ja s’han organitzat les primeres visites. Quina im-pressió han tingut els visitants?

La impressió ha estat del tot positiva. Aquests dies molta gent ha entrat a l’església per poder contemplar-lo. Han valorat tant l’estètica de l’instrument com la seva sonoritat. El que hem palpat és la satisfacció dels vallencs d’haver participat en un projecte bo per la ciutat.

l'entRevista

«Un dels grans actius d’aquest orgue ha estat la implicació de la gent apadrinant tubs»

Jordi París Fortuny, coordinador de la Comissió ciutadana per la recuperació de l’orgue de Valls:

Acte de lliurament dels diplomes d'apadrinament a l'església de Sant Joan de Valls

(Fotografies: Ajuntament de Valls / Pere Toda)

agenda

19 de gener

—Conferència «La Carta encíclica Laudato si’ del papa Fran-cesc, una proposta d’ecologia integral» a càrrec de Mn. Santiago Soro, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) i consiliari de la Delegació diocesana per a la pastoral social. Tindrà lloc a les 19.00 h, al Centre de Lectura de Reus (c/ Major, 15) i també es podrà seguir en directe a través del seu canal de Youtube. Acte or-ganitzat pel Centre de Lectura i l’INSAF.

21 de gener

—Solemnitat dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarrago-na. Pregària i lectura de les Actes martirials a l’amfiteatre de Tarragona, a les 10.00 h, organitzada per l’Associació Cultural Sant Fructuós.

24 de gener

—Pregària per la unitat dels cristians a Reus, a l’església Pri-oral de Sant Pere Apòstol, a les 18.00 h, amb la participació de les diferents confessions cristianes presents a la ciutat. Organitza el Secretariat diocesà per a les relacions intercon-fessionals.

Del 24 al 29 de gener

—V Setmana de la Bíblia arreu de les diòcesis amb seu a Ca-talunya amb el lema «Sortim a sembrar la Paraula» (Mc 4, 14). Més informació al web setmanadelabiblia.cat

Eucaristia de cloenda dels 25 anys del Concili Provincial Tarraconense a la Catedral

Aquest proper dijous, dia 21 de gener, solemnitat dels sants màrtirs Fructuós Auguri i Eulogi, tindrà lloc a la Catedral, a les 18.00 h, l’eucaristia de cloenda del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995. La missa serà presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, president de la Conferència Episcopal Tarraco-nense, i concelebrada pels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya. En finalitzar l’eucaristia, els bisbes de Catalu-nya faran públic un document que porta per títol «Esperit, cap on guies les nostres esglésies? Als vint-i-cinc anys del Concili Provincial Tarraconense del 1995», una orientació pastoral que es mou entre el Concili Vaticà II, els ensenyaments del papa Francesc —sobretot l’Exhortació pastoral Evangelii gaudium— i les resolucions del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

La celebració comptarà amb l’aforament limitat. Per aquest motiu també es podrà seguir en directe a través del lloc web de l’Arquebisbat (arqtgn.cat), del seu canal de Youtube i la resta de xarxes socials.

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de gener de 2021, la següent intenció per a la pregària:—Que el Senyor ens doni la gràcia de viure en plena fraternitat

amb germans i germanes d'altres religions, pregant els uns pels altres, obrint-nos a tots.

nomenament

Relleu en la direcció del Museu Diocesà de Tarragona

L’arquebisbe de Tarragona, Dr. Joan Planellas i Barno-sell, va nomenar el passat dia 5 de gener al Dr. Andreu Muñoz Melgar director del Museu Diocesà de Tarrago-na.

El Dr. Andreu Muñoz, llicen-ciat en Geografia i Història i doctor en Arqueologia clàs-sica, és el director del Museu Bíblic Tarraconense des de l’any 2006 i director de l’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós» (INSAF) des del passat mes de juliol on impar-teix les assignatures d’Història de l’Església antiga, Arqueologia cristiana i Patrimoni sacre. Autor de nombrosos articles i pu-blicacions científiques, el nou director del Museu Diocesà ha estat vocal de la Comissió territorial de patrimoni de la Genera-litat de Catalunya i actualment, entre d’altres càrrecs, és inves-tigador adscrit de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

El Dr. Andreu Muñoz pren el relleu de la Dra. Sofia Mata de la Cruz, doctora en Història de l’Art i directora del Museu Diocesà des de l’any 2014 fins el passat mes desembre amb motiu de la seva jubilació.

en un minut

—Homenatge pòstum a Mn. Josep Maria Barenys. El passat dia 30 de desembre va tenir lloc a l’Ajuntament del Vendrell un acte d’homenatge al qui fou rector de la parròquia de Sant Sal-vador durant més de quaranta anys, Mn. Josep Maria Barenys Capellades.

L’acte, presidit per l’alcalde del Vendrell, Sr. Kenneth Martínez, va comptar amb l’assistència de l’actual rector, Mn. Norbert Mi-racle i un bon nombre de regidors. Va intervenir la Sra. Maria Montserrat Domènech, neboda de Mn. Barenys, i el Sr. Jaume Vidal, representant de l’Associació Amics de la Història, promo-tora de què el retrat de Mn. Barenys figuri a l’escala de l’Ajun-tament al costat d’altres personatges il·lustres de la vila. Segui-dament l’alcalde va col·locar el retrat de Mn. Barenys —obra de Jordi Llucià— en un lloc d’honor.

Mn. Josep Maria Barenys, Fill Adoptiu d’aquesta vila, va tras-passar a causa del Covid-19 el passat dia 25 d’abril de 2020 a l’Hospital comarcal del Vendrell, a l’edat de 90 anys.

—La Canonja recorda a Mn. Josep Cabayol. La parròquia de Sant Se-bastià de La Canonja va recordar Mn. Josep Cabayol Magrinyà (1935-2020) amb una missa d’acció de gràcies el passat dia 10 de desembre. Mn. Jo-sep Cabayol, traspassat el passat el dia 29 de novembre de 2020, va ser missioner diocesà durant prop de quaranta anys a l’Àfrica i, entre d’al-tres responsabilitats pastorals, va ser

vicari d’aquesta parròquia (1966-1967) on hi guarden un molt bon record. La missa, presidida per Mn. Miquel Barbarà, va ser concelebrada per Mn. Joan Miquel Bravo i Mn. Jordi Díaz, rectors in solidum d’aquesta parròquia, i per Mn. Rafael Serra, el qual també va ser-ne rector. La celebració també va comptar amb diversos testimonis que van compartir vida i missió amb Mn. Cabayol.

Com a homenatge pòstum, a la mateixa església parroquial hi van exposar algunes fotografies de Mn. Cabayol durant la seva estada a l’Àfrica i a La Canonja.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge 17: Diumenge II de durant l’any [1Sa 3,3b-10.19; Salm 39,2 i 4ab.7.8-9.10; 1Co 6, 13b-15a.17-20; Jn 1,35-42 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 18: [He 5,1-10; Salm 109,1.2.3.4; Mc 2,18-22]

Dimarts 19: Santa Agnès, verge i màrtir (MO) [He 6,10-20; Salm 110,1-2.4-5.9 i 10c; Mc 2,23-28]

Dimecres 20: [He 7,1-3.15-17; Salm 109,1.2.3.4; Mc 3, 1-6] Sant Fabià, papa i màrtir (ML); o bé: Sant Sebastià, màrtir (ML) I Vespres de la solemni-tat dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi.

Dijous 21: Sants Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, diaques, màrtirs (F) [He 10,32-36; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9; Jn 17,11b-19. A Tarragona ciutat (Sol): Dn 3,14-20.91-92.95; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9; He 10,32-36; Jn 17,11b-19 (LE/LH pròpies)]

Divendres 22: Sant Vicenç, diaca i màrtir (MO) [He 8,6-13; Salm 84,8 i 10.11-12.13-14; Mc 3,13-19]

Dissabte 23: Sant Ildefons, bisbe (MO) [He 9,2-3.11-14; Salm 46,2-3.6-7.8-9; Mc 3,20-21]

Diumenge 24: Diumenge III de durant l’any [Jn 3,1-5.10; Salm 24,4bc-5ab.6-7b.8-9; 1Co 7,29-31; Mc 1,14-20 (LE/LH pròpies)] Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església

LITÚRGIA DE LA SETMANA

preguem amb l'església

Tot just ara fa cinc anys, l’any 2016, amb vista a les Fes-tes Decennals que s’havien de celebrar enguany i que s’han ajornat per la pandèmia, va sorgir la iniciativa de construir un nou orgue per a l’església arxiprestal de Sant Joan de Valls. Gràcies a la implicació de molts particulars, institucions i empreses de la ciutat aques-ta iniciativa es va fer realitat el passat dia 14 d’octubre amb la instal·lació del nou instrument. L’orgue ja es va poder contem-plar i escoltar abans de Nadal però es beneirà al febrer, en la celebració de la Mare de Déu de la Candela.

—Quins són els trets estètics i sonors més singulars d’aquest nou orgue?

Una de les coses més singulars és l’estètica contemporània de l’instrument. Es defineix com un orgue sense moble, on els pro-pis tubs conformen la forma de la seva façana. La seva alçada també és un tret característic, gairebé quinze metres, inspirat en dos elements pròpiament vallencs com són el campanar i les dues colles castelleres.

Pel que fa al seu so, en aquest moment s’està en ple procés d’harmonització, però pel que ja s’ha pogut escoltar, tindrà una sonoritat molt dolça.

—Per aquesta comesa es va constituir una Comissió ciutada-na de l’orgue de Valls. Com ha estat el treball d’aquesta Co-missió?

La Comissió ha estat el motor del projecte. És qui ha triat el taller que havia de fer l’orgue, qui ha garantit el finançament del projecte i la que ha impulsat la campanya d’apadrinaments. I en el futur és qui gestionarà l’ús de l’instrument, pensat amb una triple funció: la litúrgica, la cultural i l’educativa.

La comissió està presidida conjuntament pel rector de la parrò-quia, Mn. Joan Àguila, i el regidor de cultura de l’Ajuntament,

Marc Ayala, i format per persones provinents de diverses enti-tats de la ciutat, amb un pes remarcable de les musicals.

—Gran part de l’aportació econòmica ha estat gràcies a la campanya d’apadrinament d’un tub. Quina valoració en fa de la resposta dels vallencs i vallenques?

Un dels grans actius d’aquest orgue ha estat la implicació de la gent apadrinant tubs. Ens acostem gairebé als cinc-cents pa-drins entre particulars, entitats o empreses de la ciutat. Sem-pre havíem dit que Valls tindria orgue si la ciutadania es feia seu el projecte. I ha estat així.

Cal dir però que també ha estat important l’aportació de les institucions, tant de l’Ajuntament de Valls com de la Diputa-ció de Tarragona, sobretot per poder iniciar la campanya de mecenatge. Sense el seu compromís el projecte ja no s’hauria començat.

—L’orgue es beneirà per la festa de la Mare de Déu de la Can-dela però ja s’han organitzat les primeres visites. Quina im-pressió han tingut els visitants?

La impressió ha estat del tot positiva. Aquests dies molta gent ha entrat a l’església per poder contemplar-lo. Han valorat tant l’estètica de l’instrument com la seva sonoritat. El que hem palpat és la satisfacció dels vallencs d’haver participat en un projecte bo per la ciutat.

l'entRevista

«Un dels grans actius d’aquest orgue ha estat la implicació de la gent apadrinant tubs»

Jordi París Fortuny, coordinador de la Comissió ciutadana per la recuperació de l’orgue de Valls:

Acte de lliurament dels diplomes d'apadrinament a l'església de Sant Joan de Valls

(Fotografies: Ajuntament de Valls / Pere Toda)

agenda

19 de gener

—Conferència «La Carta encíclica Laudato si’ del papa Fran-cesc, una proposta d’ecologia integral» a càrrec de Mn. Santiago Soro, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) i consiliari de la Delegació diocesana per a la pastoral social. Tindrà lloc a les 19.00 h, al Centre de Lectura de Reus (c/ Major, 15) i també es podrà seguir en directe a través del seu canal de Youtube. Acte or-ganitzat pel Centre de Lectura i l’INSAF.

21 de gener

—Solemnitat dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarrago-na. Pregària i lectura de les Actes martirials a l’amfiteatre de Tarragona, a les 10.00 h, organitzada per l’Associació Cultural Sant Fructuós.

24 de gener

—Pregària per la unitat dels cristians a Reus, a l’església Pri-oral de Sant Pere Apòstol, a les 18.00 h, amb la participació de les diferents confessions cristianes presents a la ciutat. Organitza el Secretariat diocesà per a les relacions intercon-fessionals.

Del 24 al 29 de gener

—V Setmana de la Bíblia arreu de les diòcesis amb seu a Ca-talunya amb el lema «Sortim a sembrar la Paraula» (Mc 4, 14). Més informació al web setmanadelabiblia.cat

Eucaristia de cloenda dels 25 anys del Concili Provincial Tarraconense a la Catedral

Aquest proper dijous, dia 21 de gener, solemnitat dels sants màrtirs Fructuós Auguri i Eulogi, tindrà lloc a la Catedral, a les 18.00 h, l’eucaristia de cloenda del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995. La missa serà presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, president de la Conferència Episcopal Tarraco-nense, i concelebrada pels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya. En finalitzar l’eucaristia, els bisbes de Catalu-nya faran públic un document que porta per títol «Esperit, cap on guies les nostres esglésies? Als vint-i-cinc anys del Concili Provincial Tarraconense del 1995», una orientació pastoral que es mou entre el Concili Vaticà II, els ensenyaments del papa Francesc —sobretot l’Exhortació pastoral Evangelii gaudium— i les resolucions del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

La celebració comptarà amb l’aforament limitat. Per aquest motiu també es podrà seguir en directe a través del lloc web de l’Arquebisbat (arqtgn.cat), del seu canal de Youtube i la resta de xarxes socials.

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de gener de 2021, la següent intenció per a la pregària:—Que el Senyor ens doni la gràcia de viure en plena fraternitat

amb germans i germanes d'altres religions, pregant els uns pels altres, obrint-nos a tots.

nomenament

Relleu en la direcció del Museu Diocesà de Tarragona

L’arquebisbe de Tarragona, Dr. Joan Planellas i Barno-sell, va nomenar el passat dia 5 de gener al Dr. Andreu Muñoz Melgar director del Museu Diocesà de Tarrago-na.

El Dr. Andreu Muñoz, llicen-ciat en Geografia i Història i doctor en Arqueologia clàs-sica, és el director del Museu Bíblic Tarraconense des de l’any 2006 i director de l’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós» (INSAF) des del passat mes de juliol on impar-teix les assignatures d’Història de l’Església antiga, Arqueologia cristiana i Patrimoni sacre. Autor de nombrosos articles i pu-blicacions científiques, el nou director del Museu Diocesà ha estat vocal de la Comissió territorial de patrimoni de la Genera-litat de Catalunya i actualment, entre d’altres càrrecs, és inves-tigador adscrit de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

El Dr. Andreu Muñoz pren el relleu de la Dra. Sofia Mata de la Cruz, doctora en Història de l’Art i directora del Museu Diocesà des de l’any 2014 fins el passat mes desembre amb motiu de la seva jubilació.

en un minut

—Homenatge pòstum a Mn. Josep Maria Barenys. El passat dia 30 de desembre va tenir lloc a l’Ajuntament del Vendrell un acte d’homenatge al qui fou rector de la parròquia de Sant Sal-vador durant més de quaranta anys, Mn. Josep Maria Barenys Capellades.

L’acte, presidit per l’alcalde del Vendrell, Sr. Kenneth Martínez, va comptar amb l’assistència de l’actual rector, Mn. Norbert Mi-racle i un bon nombre de regidors. Va intervenir la Sra. Maria Montserrat Domènech, neboda de Mn. Barenys, i el Sr. Jaume Vidal, representant de l’Associació Amics de la Història, promo-tora de què el retrat de Mn. Barenys figuri a l’escala de l’Ajun-tament al costat d’altres personatges il·lustres de la vila. Segui-dament l’alcalde va col·locar el retrat de Mn. Barenys —obra de Jordi Llucià— en un lloc d’honor.

Mn. Josep Maria Barenys, Fill Adoptiu d’aquesta vila, va tras-passar a causa del Covid-19 el passat dia 25 d’abril de 2020 a l’Hospital comarcal del Vendrell, a l’edat de 90 anys.

—La Canonja recorda a Mn. Josep Cabayol. La parròquia de Sant Se-bastià de La Canonja va recordar Mn. Josep Cabayol Magrinyà (1935-2020) amb una missa d’acció de gràcies el passat dia 10 de desembre. Mn. Jo-sep Cabayol, traspassat el passat el dia 29 de novembre de 2020, va ser missioner diocesà durant prop de quaranta anys a l’Àfrica i, entre d’al-tres responsabilitats pastorals, va ser

vicari d’aquesta parròquia (1966-1967) on hi guarden un molt bon record. La missa, presidida per Mn. Miquel Barbarà, va ser concelebrada per Mn. Joan Miquel Bravo i Mn. Jordi Díaz, rectors in solidum d’aquesta parròquia, i per Mn. Rafael Serra, el qual també va ser-ne rector. La celebració també va comptar amb diversos testimonis que van compartir vida i missió amb Mn. Cabayol.

Com a homenatge pòstum, a la mateixa església parroquial hi van exposar algunes fotografies de Mn. Cabayol durant la seva estada a l’Àfrica i a La Canonja.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle B Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge 17: Diumenge II de durant l’any [1Sa 3,3b-10.19; Salm 39,2 i 4ab.7.8-9.10; 1Co 6, 13b-15a.17-20; Jn 1,35-42 (LE/LH pròpies)]

Dilluns 18: [He 5,1-10; Salm 109,1.2.3.4; Mc 2,18-22]

Dimarts 19: Santa Agnès, verge i màrtir (MO) [He 6,10-20; Salm 110,1-2.4-5.9 i 10c; Mc 2,23-28]

Dimecres 20: [He 7,1-3.15-17; Salm 109,1.2.3.4; Mc 3, 1-6] Sant Fabià, papa i màrtir (ML); o bé: Sant Sebastià, màrtir (ML) I Vespres de la solemni-tat dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi.

Dijous 21: Sants Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, diaques, màrtirs (F) [He 10,32-36; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9; Jn 17,11b-19. A Tarragona ciutat (Sol): Dn 3,14-20.91-92.95; Salm 33,2-3.4-5.6-7.8-9; He 10,32-36; Jn 17,11b-19 (LE/LH pròpies)]

Divendres 22: Sant Vicenç, diaca i màrtir (MO) [He 8,6-13; Salm 84,8 i 10.11-12.13-14; Mc 3,13-19]

Dissabte 23: Sant Ildefons, bisbe (MO) [He 9,2-3.11-14; Salm 46,2-3.6-7.8-9; Mc 3,20-21]

Diumenge 24: Diumenge III de durant l’any [Jn 3,1-5.10; Salm 24,4bc-5ab.6-7b.8-9; 1Co 7,29-31; Mc 1,14-20 (LE/LH pròpies)] Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l’Església

LITÚRGIA DE LA SETMANA

preguem amb l'església

Tot just ara fa cinc anys, l’any 2016, amb vista a les Fes-tes Decennals que s’havien de celebrar enguany i que s’han ajornat per la pandèmia, va sorgir la iniciativa de construir un nou orgue per a l’església arxiprestal de Sant Joan de Valls. Gràcies a la implicació de molts particulars, institucions i empreses de la ciutat aques-ta iniciativa es va fer realitat el passat dia 14 d’octubre amb la instal·lació del nou instrument. L’orgue ja es va poder contem-plar i escoltar abans de Nadal però es beneirà al febrer, en la celebració de la Mare de Déu de la Candela.

—Quins són els trets estètics i sonors més singulars d’aquest nou orgue?

Una de les coses més singulars és l’estètica contemporània de l’instrument. Es defineix com un orgue sense moble, on els pro-pis tubs conformen la forma de la seva façana. La seva alçada també és un tret característic, gairebé quinze metres, inspirat en dos elements pròpiament vallencs com són el campanar i les dues colles castelleres.

Pel que fa al seu so, en aquest moment s’està en ple procés d’harmonització, però pel que ja s’ha pogut escoltar, tindrà una sonoritat molt dolça.

—Per aquesta comesa es va constituir una Comissió ciutada-na de l’orgue de Valls. Com ha estat el treball d’aquesta Co-missió?

La Comissió ha estat el motor del projecte. És qui ha triat el taller que havia de fer l’orgue, qui ha garantit el finançament del projecte i la que ha impulsat la campanya d’apadrinaments. I en el futur és qui gestionarà l’ús de l’instrument, pensat amb una triple funció: la litúrgica, la cultural i l’educativa.

La comissió està presidida conjuntament pel rector de la parrò-quia, Mn. Joan Àguila, i el regidor de cultura de l’Ajuntament,

Marc Ayala, i format per persones provinents de diverses enti-tats de la ciutat, amb un pes remarcable de les musicals.

—Gran part de l’aportació econòmica ha estat gràcies a la campanya d’apadrinament d’un tub. Quina valoració en fa de la resposta dels vallencs i vallenques?

Un dels grans actius d’aquest orgue ha estat la implicació de la gent apadrinant tubs. Ens acostem gairebé als cinc-cents pa-drins entre particulars, entitats o empreses de la ciutat. Sem-pre havíem dit que Valls tindria orgue si la ciutadania es feia seu el projecte. I ha estat així.

Cal dir però que també ha estat important l’aportació de les institucions, tant de l’Ajuntament de Valls com de la Diputa-ció de Tarragona, sobretot per poder iniciar la campanya de mecenatge. Sense el seu compromís el projecte ja no s’hauria començat.

—L’orgue es beneirà per la festa de la Mare de Déu de la Can-dela però ja s’han organitzat les primeres visites. Quina im-pressió han tingut els visitants?

La impressió ha estat del tot positiva. Aquests dies molta gent ha entrat a l’església per poder contemplar-lo. Han valorat tant l’estètica de l’instrument com la seva sonoritat. El que hem palpat és la satisfacció dels vallencs d’haver participat en un projecte bo per la ciutat.

l'entRevista

«Un dels grans actius d’aquest orgue ha estat la implicació de la gent apadrinant tubs»

Jordi París Fortuny, coordinador de la Comissió ciutadana per la recuperació de l’orgue de Valls:

Acte de lliurament dels diplomes d'apadrinament a l'església de Sant Joan de Valls

(Fotografies: Ajuntament de Valls / Pere Toda)

agenda

19 de gener

—Conferència «La Carta encíclica Laudato si’ del papa Fran-cesc, una proposta d’ecologia integral» a càrrec de Mn. Santiago Soro, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) i consiliari de la Delegació diocesana per a la pastoral social. Tindrà lloc a les 19.00 h, al Centre de Lectura de Reus (c/ Major, 15) i també es podrà seguir en directe a través del seu canal de Youtube. Acte or-ganitzat pel Centre de Lectura i l’INSAF.

21 de gener

—Solemnitat dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarrago-na. Pregària i lectura de les Actes martirials a l’amfiteatre de Tarragona, a les 10.00 h, organitzada per l’Associació Cultural Sant Fructuós.

24 de gener

—Pregària per la unitat dels cristians a Reus, a l’església Pri-oral de Sant Pere Apòstol, a les 18.00 h, amb la participació de les diferents confessions cristianes presents a la ciutat. Organitza el Secretariat diocesà per a les relacions intercon-fessionals.

Del 24 al 29 de gener

—V Setmana de la Bíblia arreu de les diòcesis amb seu a Ca-talunya amb el lema «Sortim a sembrar la Paraula» (Mc 4, 14). Més informació al web setmanadelabiblia.cat

Eucaristia de cloenda dels 25 anys del Concili Provincial Tarraconense a la Catedral

Aquest proper dijous, dia 21 de gener, solemnitat dels sants màrtirs Fructuós Auguri i Eulogi, tindrà lloc a la Catedral, a les 18.00 h, l’eucaristia de cloenda del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995. La missa serà presidida per l’arquebisbe Joan Planellas, president de la Conferència Episcopal Tarraco-nense, i concelebrada pels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya. En finalitzar l’eucaristia, els bisbes de Catalu-nya faran públic un document que porta per títol «Esperit, cap on guies les nostres esglésies? Als vint-i-cinc anys del Concili Provincial Tarraconense del 1995», una orientació pastoral que es mou entre el Concili Vaticà II, els ensenyaments del papa Francesc —sobretot l’Exhortació pastoral Evangelii gaudium— i les resolucions del Concili Provincial Tarraconense de 1995.

La celebració comptarà amb l’aforament limitat. Per aquest motiu també es podrà seguir en directe a través del lloc web de l’Arquebisbat (arqtgn.cat), del seu canal de Youtube i la resta de xarxes socials.

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de gener de 2021, la següent intenció per a la pregària:—Que el Senyor ens doni la gràcia de viure en plena fraternitat

amb germans i germanes d'altres religions, pregant els uns pels altres, obrint-nos a tots.

nomenament

Relleu en la direcció del Museu Diocesà de Tarragona

L’arquebisbe de Tarragona, Dr. Joan Planellas i Barno-sell, va nomenar el passat dia 5 de gener al Dr. Andreu Muñoz Melgar director del Museu Diocesà de Tarrago-na.

El Dr. Andreu Muñoz, llicen-ciat en Geografia i Història i doctor en Arqueologia clàs-sica, és el director del Museu Bíblic Tarraconense des de l’any 2006 i director de l’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós» (INSAF) des del passat mes de juliol on impar-teix les assignatures d’Història de l’Església antiga, Arqueologia cristiana i Patrimoni sacre. Autor de nombrosos articles i pu-blicacions científiques, el nou director del Museu Diocesà ha estat vocal de la Comissió territorial de patrimoni de la Genera-litat de Catalunya i actualment, entre d’altres càrrecs, és inves-tigador adscrit de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

El Dr. Andreu Muñoz pren el relleu de la Dra. Sofia Mata de la Cruz, doctora en Història de l’Art i directora del Museu Diocesà des de l’any 2014 fins el passat mes desembre amb motiu de la seva jubilació.

en un minut

—Homenatge pòstum a Mn. Josep Maria Barenys. El passat dia 30 de desembre va tenir lloc a l’Ajuntament del Vendrell un acte d’homenatge al qui fou rector de la parròquia de Sant Sal-vador durant més de quaranta anys, Mn. Josep Maria Barenys Capellades.

L’acte, presidit per l’alcalde del Vendrell, Sr. Kenneth Martínez, va comptar amb l’assistència de l’actual rector, Mn. Norbert Mi-racle i un bon nombre de regidors. Va intervenir la Sra. Maria Montserrat Domènech, neboda de Mn. Barenys, i el Sr. Jaume Vidal, representant de l’Associació Amics de la Història, promo-tora de què el retrat de Mn. Barenys figuri a l’escala de l’Ajun-tament al costat d’altres personatges il·lustres de la vila. Segui-dament l’alcalde va col·locar el retrat de Mn. Barenys —obra de Jordi Llucià— en un lloc d’honor.

Mn. Josep Maria Barenys, Fill Adoptiu d’aquesta vila, va tras-passar a causa del Covid-19 el passat dia 25 d’abril de 2020 a l’Hospital comarcal del Vendrell, a l’edat de 90 anys.

—La Canonja recorda a Mn. Josep Cabayol. La parròquia de Sant Se-bastià de La Canonja va recordar Mn. Josep Cabayol Magrinyà (1935-2020) amb una missa d’acció de gràcies el passat dia 10 de desembre. Mn. Jo-sep Cabayol, traspassat el passat el dia 29 de novembre de 2020, va ser missioner diocesà durant prop de quaranta anys a l’Àfrica i, entre d’al-tres responsabilitats pastorals, va ser

vicari d’aquesta parròquia (1966-1967) on hi guarden un molt bon record. La missa, presidida per Mn. Miquel Barbarà, va ser concelebrada per Mn. Joan Miquel Bravo i Mn. Jordi Díaz, rectors in solidum d’aquesta parròquia, i per Mn. Rafael Serra, el qual també va ser-ne rector. La celebració també va comptar amb diversos testimonis que van compartir vida i missió amb Mn. Cabayol.

Com a homenatge pòstum, a la mateixa església parroquial hi van exposar algunes fotografies de Mn. Cabayol durant la seva estada a l’Àfrica i a La Canonja.

dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

17 de gener de 2021 Diumenge II de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.697

full5

Lectura del primer llibre de Samuel (3,3b-10.19)

En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridà-veu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t’he cridat pas. Vés-te’n a dormir.» I el noi se n’anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la pa-raula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vos-tre servent us escolta.”» El Senyor es presentà i el cridà com les altres vega-des: «Samuel, Samuel.» Ell li respon-gué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves pro-fecies.

Salm responsorial [39,2.4ab.7.8-9.10 (R. 8a i 9a)]

Tenia posada l’esperança en el Senyori ell, inclinant-se cap a mi,

ha inspirat als meus llavis un càntic nou,un himne de lloança al nostre Déu.

R. Jo us dic: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat.»

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R.

Per això us dic: «Aquí em teniu:Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vull fer la vostra voluntat,guardo la vostra llei al fons del cor.» R.

Anuncio amb goig la salvaciódavant del poble en dia de gran festa.no puc deixar d’anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (6,13c-15a.17-20)

Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist?

El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el for-nicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosal-tres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (1,35-42)

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sen-tir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digue-ren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era An-dreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’. I l’acom-panyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

UN SOL COS

Veniu i ho veureu

En l’evangeli d’avui uns personatges encuriosits es troben amb Jesús, Joan els indica que Jesús és algú realment im-portant i, de seguida, se senten atrets per Ell. Jesús els respon amb aquesta pregunta: «Què busqueu?» Una pregun-ta a la que no acaben de trobar resposta, com ens passa sovint en la nostra societat de consum, de la immediatesa, on hi ha tantes possibilitats com experiències per a respondre-la i on no és fàcil trobar ni els moments ni els espais per formular-la adequadament. Més endavant, davant la insistència dels deixebles, els torna a respondre amb una nova proposta, aquesta vegada més directa: «Veniu i ho veureu».

Jesús és la gran resposta de Déu a la humanitat, però més que grans discursos el que cal és fer-ne experiència, es-tar-se amb Ell i seguir-lo. La trobada amb Jesús ens crida a viure una experiència de fe, d'amor i compromís. I aques-ta crida té una conseqüència: el canvi de vida per a donar fruit. És la crida que Déu ens proposa, posant l’evangeli en pràctica en la vida de cada dia. I nosaltres, estem disposats a anar-nos-en amb Ell fins allà on ens porti?

‘ EN L'ECLESIALITAT MAI NINGÚ ESTÀ EN CONDICIONS DE MENYSPREAR NI JUDICAR NINGÚ ALTREEnfoca el codi QR

i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge II de durant l'any

Estem molt habituats a parlar de l’Església com «un sol cos», i evidentment ha de ser així. Però, en canvi, reflexionem men-ys sobre els efectes personals i eclesials que implica aquesta expressió. Aquesta setmana iniciem l’octavari de pregària per la unitat dels cristians i a més, si a Déu plau, el proper dijous, festa de Sant Fructuós, tindrà lloc a la catedral la clausura de la celebració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995, amb una eucaristia concelebrada per tots els bisbes de Catalunya. Tant un fet com l’altre ens poden ajudar a comprendre més adequadament el que comporta ser «un sol cos».

Sant Pau, a qui devem la imatge de l’Església com a «Cos de Crist», dedica el capítol 12 de la Primera Carta als Corintis a parlar de com es viu al dedins de l’Església, en tant que comu-nió dins la diversitat de dons. Per explicitar de manera gràfica el seu pensament, recorre a la figura del cos humà. En una es-cena molt eloqüent, Pau imagina la conversa entre diferents membres del cos. Les paraules d’uns i altres van traient a la llum les dificultats de la comunitat eclesial, i es va clarificant una realitat que resulta tan evident en la teoria com poc recor-dada a la pràctica.

Un dels desencerts és descrit en la conducta d’alguns mem-bres que volen rebre un tracte ostentós davant els que con-sideren inferiors o simplement innecessaris. Pau ha de donar resposta a aquesta seriosa i recorrent tendència de l’home, sempre procliu a cercar el prestigi personal, i ho fa recorrent a la idea dels contravalors del Regne, ja que «els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris, els que ens semblen menys dignes, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb més decència, cosa que no necessiten els membres més decents» (1Co 12,22-24). Queda clar, doncs, que en l’eclesialitat mai ningú està en condicions de menysprear ni judicar ningú altre. L’altra temp-tació del cos eclesial és que un membre vulgui ocupar el lloc d’un altre, mentre viu amb insatisfacció la seva actual ubicació.

Pau no entra en disquisicions psicològiques, sinó que indica que és Déu qui ha disposat cada membre en el seu lloc adequat i és des d’aquest espai, i no un altre, que li dona les forces i la savie-sa per servir la salut i l’equilibri del cos sencer. El projecte comú, doncs, foragita tota possibilitat d’enveja i rivalitat, i fa del cos un jardí multicolor on mostrar la bellesa de Déu.

Superar aquestes dues dificultats té un únic objectiu: «perquè en el cos no hi hagi divisions» —afirma sant Pau (1 Co 12,25)—, «sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres». ¿Hi ha manera més clara d’advertir a la comu-nitat cristiana de Corint, i de tots els temps, que la comunió del cos sencer és prioritària a l’individual atresorament de qua-litats i virtuts? Les conseqüències personals hi són implícites, perquè per aconseguir l’harmonia del cos sencer és evident que cada membre ha de viure, d’una manera natural i espontà-nia, la humilitat, el servei i la solidaritat envers els altres. Ja el Concili Tarraconense urgia «els fidels a prendre part activa en la comunitat cristiana, […] amb un autèntic esperit de comunió, i ser acollidors de totes i cadascuna de les persones, en la seva peculiar situació, perquè hi puguin trobar el seu lloc i desen-volupar-hi la seva activitat o servei» (CPT 121). Tinguem-ho en compte en les nostres relacions eclesials.

Ben vostre,

Mirada endins per Elisabet Canudas, catequista de la parròquia de Crist Rei de Reus

decret

President

—Dr. Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe de Tarragona

Membres per raó del càrrec

—Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro, vicari general

—Mn. Jordi Figueras Jové, vicari episcopal per a les persones

—Mn. Joan Àguila Chavero, vicari episcopal per a la pastoral

—Mn. Lluís Simón Pascual, vicari episcopal per a la caritat

—Mn. Simó Gras i Solé, canceller i moderador

—Mn. Albert Fortuny Llaveria, delegat diocesà per a les vocacions.

—Gna. Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c., delegada diocesana per a la vida consagrada.

—Srs. Marcel Pallejà Blay i Betlem Padró Cabello, delegats diocesans per als laics i la família.

—Sr. Jordi París Fortuny, delegat diocesà per a l’educació i la cultura.

—Sra. Roser Martín Estepa, delegada diocesana per al patrimoni cultural.

—Sra. M. del Mar Cugat Viñes, delegada diocesana per a l’activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies.

—Mn. Xavier Roig Rovira, delegat diocesà per a la litúrgia.

—Sra. M. Montserrat Esporrín Pons, delegada diocesana per a la pastoral social.

—Sr. Miquel Sanchis Bernabeu, delegat diocesà per a la pastoral de la salut i les persones amb necessitats especials.

Membres per raó d’elecció

Arxiprestos

—Mn. Josep Masdéu Aymamí —Mn. Borja Martín Sánchez—Mn. Josep Mateu Guarro

de 12 de gener de 2021, pel qual es nomenen els membres del Consell Pastoral Diocesà.

Diaques—Mn. Josep Manel González Álvarez

Laiques amb missió pastoral—Sra. Rosa M. Sánchez Cornadó

Laics

—Sra. Josefina Masip Tarragó, arxiprestat de Tarragona

—Sr. Xavier Sirolla Obré, arxiprestat de Reus

—Sra. Duna Ferrer Turon, arxiprestat del Baix Camp

—Sr. Jordi Castelló Malràs, arxiprestat del Priorat

—Sra. Judit Roselló Causí, arxiprestat de la Conca de Barberà

—Sr. Josep M. Capdevila Vives, arxiprestat de l’Urgell-Garrigues

—Sra. Maria Padreny Oriol, arxiprestat de l’Alt Camp

—Sr. Jordi Guitart Olivé, arxiprestat del Baix Penedès

—Sr. Guillermo Ramos Nieto, arxiprestat del Tarragonès Llevant

—Sr. Anton Maria Badia Morell, arxiprestat del Tarragonès Ponent

Religiosos

—Gmà. Xavier Fortuny Llovera Germans de les Escoles Cristianes (F.S.C.)

Religioses

—Gna. M. Ángeles Domínguez Carrera Carmelites Tereses de Sant Josep (C.T.S.J.)

Membres per designació de l’Arquebisbe

—Sra. Anna Robert Fustero—Sr. Francesc Dalmau Vidal—Sra. Elisabet Canudas Sicart

El Consell es reunirà el proper dissabte dia 30 de gener.

Ho decreta i signa l'Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona.

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

dominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

17 de gener de 2021 Diumenge II de durant l'any

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.697

full5

Lectura del primer llibre de Samuel (3,3b-10.19)

En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu.» Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridà-veu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «No t’he cridat pas. Vés-te’n a dormir.» I el noi se n’anà a dormir. El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Elí replicà: «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir.» Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la pa-raula del Senyor encara no se li havia revelat. Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu.» Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vos-tre servent us escolta.”» El Senyor es presentà i el cridà com les altres vega-des: «Samuel, Samuel.» Ell li respon-gué: «Parleu, que el vostre servent us escolta.» Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves pro-fecies.

Salm responsorial [39,2.4ab.7.8-9.10 (R. 8a i 9a)]

Tenia posada l’esperança en el Senyori ell, inclinant-se cap a mi,

ha inspirat als meus llavis un càntic nou,un himne de lloança al nostre Déu.

R. Jo us dic: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat.»

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R.

Per això us dic: «Aquí em teniu:Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vull fer la vostra voluntat,guardo la vostra llei al fons del cor.» R.

Anuncio amb goig la salvaciódavant del poble en dia de gran festa.no puc deixar d’anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (6,13c-15a.17-20)

Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. ¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist?

El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el for-nicador peca contra el seu propi cos. ¿No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosal-tres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (1,35-42)

En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu.» Quan els dos deixebles van sen-tir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?» Ells li digue-ren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?» Jesús els respon: «Veniu i ho veureu.» Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era An-dreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’. I l’acom-panyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra.»

UN SOL COS

Veniu i ho veureu

En l’evangeli d’avui uns personatges encuriosits es troben amb Jesús, Joan els indica que Jesús és algú realment im-portant i, de seguida, se senten atrets per Ell. Jesús els respon amb aquesta pregunta: «Què busqueu?» Una pregun-ta a la que no acaben de trobar resposta, com ens passa sovint en la nostra societat de consum, de la immediatesa, on hi ha tantes possibilitats com experiències per a respondre-la i on no és fàcil trobar ni els moments ni els espais per formular-la adequadament. Més endavant, davant la insistència dels deixebles, els torna a respondre amb una nova proposta, aquesta vegada més directa: «Veniu i ho veureu».

Jesús és la gran resposta de Déu a la humanitat, però més que grans discursos el que cal és fer-ne experiència, es-tar-se amb Ell i seguir-lo. La trobada amb Jesús ens crida a viure una experiència de fe, d'amor i compromís. I aques-ta crida té una conseqüència: el canvi de vida per a donar fruit. És la crida que Déu ens proposa, posant l’evangeli en pràctica en la vida de cada dia. I nosaltres, estem disposats a anar-nos-en amb Ell fins allà on ens porti?

‘ EN L'ECLESIALITAT MAI NINGÚ ESTÀ EN CONDICIONS DE MENYSPREAR NI JUDICAR NINGÚ ALTREEnfoca el codi QR

i accedeix al vídeo de la Carta dominical

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

lectuRes Diumenge II de durant l'any

Estem molt habituats a parlar de l’Església com «un sol cos», i evidentment ha de ser així. Però, en canvi, reflexionem men-ys sobre els efectes personals i eclesials que implica aquesta expressió. Aquesta setmana iniciem l’octavari de pregària per la unitat dels cristians i a més, si a Déu plau, el proper dijous, festa de Sant Fructuós, tindrà lloc a la catedral la clausura de la celebració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995, amb una eucaristia concelebrada per tots els bisbes de Catalunya. Tant un fet com l’altre ens poden ajudar a comprendre més adequadament el que comporta ser «un sol cos».

Sant Pau, a qui devem la imatge de l’Església com a «Cos de Crist», dedica el capítol 12 de la Primera Carta als Corintis a parlar de com es viu al dedins de l’Església, en tant que comu-nió dins la diversitat de dons. Per explicitar de manera gràfica el seu pensament, recorre a la figura del cos humà. En una es-cena molt eloqüent, Pau imagina la conversa entre diferents membres del cos. Les paraules d’uns i altres van traient a la llum les dificultats de la comunitat eclesial, i es va clarificant una realitat que resulta tan evident en la teoria com poc recor-dada a la pràctica.

Un dels desencerts és descrit en la conducta d’alguns mem-bres que volen rebre un tracte ostentós davant els que con-sideren inferiors o simplement innecessaris. Pau ha de donar resposta a aquesta seriosa i recorrent tendència de l’home, sempre procliu a cercar el prestigi personal, i ho fa recorrent a la idea dels contravalors del Regne, ja que «els membres del cos que semblen més febles són els més necessaris, els que ens semblen menys dignes, els cobrim amb més honor; i els que tenim per menys decents, els tractem amb més decència, cosa que no necessiten els membres més decents» (1Co 12,22-24). Queda clar, doncs, que en l’eclesialitat mai ningú està en condicions de menysprear ni judicar ningú altre. L’altra temp-tació del cos eclesial és que un membre vulgui ocupar el lloc d’un altre, mentre viu amb insatisfacció la seva actual ubicació.

Pau no entra en disquisicions psicològiques, sinó que indica que és Déu qui ha disposat cada membre en el seu lloc adequat i és des d’aquest espai, i no un altre, que li dona les forces i la savie-sa per servir la salut i l’equilibri del cos sencer. El projecte comú, doncs, foragita tota possibilitat d’enveja i rivalitat, i fa del cos un jardí multicolor on mostrar la bellesa de Déu.

Superar aquestes dues dificultats té un únic objectiu: «perquè en el cos no hi hagi divisions» —afirma sant Pau (1 Co 12,25)—, «sinó que tots els membres tinguin la mateixa sol·licitud els uns pels altres». ¿Hi ha manera més clara d’advertir a la comu-nitat cristiana de Corint, i de tots els temps, que la comunió del cos sencer és prioritària a l’individual atresorament de qua-litats i virtuts? Les conseqüències personals hi són implícites, perquè per aconseguir l’harmonia del cos sencer és evident que cada membre ha de viure, d’una manera natural i espontà-nia, la humilitat, el servei i la solidaritat envers els altres. Ja el Concili Tarraconense urgia «els fidels a prendre part activa en la comunitat cristiana, […] amb un autèntic esperit de comunió, i ser acollidors de totes i cadascuna de les persones, en la seva peculiar situació, perquè hi puguin trobar el seu lloc i desen-volupar-hi la seva activitat o servei» (CPT 121). Tinguem-ho en compte en les nostres relacions eclesials.

Ben vostre,

Mirada endins per Elisabet Canudas, catequista de la parròquia de Crist Rei de Reus

decret

President

—Dr. Joan Planellas i Barnosell, arquebisbe de Tarragona

Membres per raó del càrrec

—Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro, vicari general

—Mn. Jordi Figueras Jové, vicari episcopal per a les persones

—Mn. Joan Àguila Chavero, vicari episcopal per a la pastoral

—Mn. Lluís Simón Pascual, vicari episcopal per a la caritat

—Mn. Simó Gras i Solé, canceller i moderador

—Mn. Albert Fortuny Llaveria, delegat diocesà per a les vocacions.

—Gna. Isabel Górriz Moreno, d.e.i.c., delegada diocesana per a la vida consagrada.

—Srs. Marcel Pallejà Blay i Betlem Padró Cabello, delegats diocesans per als laics i la família.

—Sr. Jordi París Fortuny, delegat diocesà per a l’educació i la cultura.

—Sra. Roser Martín Estepa, delegada diocesana per al patrimoni cultural.

—Sra. M. del Mar Cugat Viñes, delegada diocesana per a l’activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies.

—Mn. Xavier Roig Rovira, delegat diocesà per a la litúrgia.

—Sra. M. Montserrat Esporrín Pons, delegada diocesana per a la pastoral social.

—Sr. Miquel Sanchis Bernabeu, delegat diocesà per a la pastoral de la salut i les persones amb necessitats especials.

Membres per raó d’elecció

Arxiprestos

—Mn. Josep Masdéu Aymamí —Mn. Borja Martín Sánchez—Mn. Josep Mateu Guarro

de 12 de gener de 2021, pel qual es nomenen els membres del Consell Pastoral Diocesà.

Diaques—Mn. Josep Manel González Álvarez

Laiques amb missió pastoral—Sra. Rosa M. Sánchez Cornadó

Laics

—Sra. Josefina Masip Tarragó, arxiprestat de Tarragona

—Sr. Xavier Sirolla Obré, arxiprestat de Reus

—Sra. Duna Ferrer Turon, arxiprestat del Baix Camp

—Sr. Jordi Castelló Malràs, arxiprestat del Priorat

—Sra. Judit Roselló Causí, arxiprestat de la Conca de Barberà

—Sr. Josep M. Capdevila Vives, arxiprestat de l’Urgell-Garrigues

—Sra. Maria Padreny Oriol, arxiprestat de l’Alt Camp

—Sr. Jordi Guitart Olivé, arxiprestat del Baix Penedès

—Sr. Guillermo Ramos Nieto, arxiprestat del Tarragonès Llevant

—Sr. Anton Maria Badia Morell, arxiprestat del Tarragonès Ponent

Religiosos

—Gmà. Xavier Fortuny Llovera Germans de les Escoles Cristianes (F.S.C.)

Religioses

—Gna. M. Ángeles Domínguez Carrera Carmelites Tereses de Sant Josep (C.T.S.J.)

Membres per designació de l’Arquebisbe

—Sra. Anna Robert Fustero—Sr. Francesc Dalmau Vidal—Sra. Elisabet Canudas Sicart

El Consell es reunirà el proper dissabte dia 30 de gener.

Ho decreta i signa l'Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona.

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

fd3697pag2fd3697pag3fd3697pag4fd3697pag5fd3697pag6