fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.493

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

19 de febrer de 2017 Diumenge VII durant l’any

LecturesDiumenge VII durant l’any

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Elizabeth Ficocelli és una periodista americana que es va proposar escriure un llibre que respongués a aquesta

pregunta: Per què Lourdes continua atraient multituds? El resultat va ser Font of Faith, Hope and Charity.

La periodista pensava que tothom a Lourdes entendria l’anglès, però tot i la sorpresa que es va emportar, va poder fer nombroses entrevistes i va concloure: «Hi ha molts factors que atrauen la gent a aquest racó del Pirineu, fins i tot travessant oceans i continents. Certament, es manté l’esperança de miracles físics, com ha passat des dels primers dies de les aparicions. Això s’evidencia en el nombre de pelegrins amb malalties i discapacitats físiques que visiten la capella cada any —més de 70.000-— i en els 100.000 voluntaris que viatgen amb ells per assistir-los durant el seu pelegrinatge.

Menys visibles, però no menys importants, són els pelegrins que van a Lourdes esperant un guariment mental i emocional. Això pot incloure la curació de la depressió, de la malaltia bipolar i de les addiccions de qualsevol tipus.

I per descomptat, la gent també se sent atreta per Lourdes per motius espirituals. Alguns vénen per agrair favors que se’ls han concedit. Altres hi van per respecte a la Mare de Déu i als missatges d’oració i de penitència que va comunicar a la gruta.

La periodista mateixa s’inclou en aquest últim grup, ja que es va veure sorpresa per la conversió espiritual que va experimentar al Santuari en diferents moments

commovedors: «les processons, la baixada als banys i en fer una confessió profunda i sentida».

Ficocelli mai no havia estat al Santuari. Va acudir-hi convidada per una organització de voluntaris nord-americans de la Mare de Déu de Lourdes. De manera semblant és com arriben a aquest enclavament marià persones de tot arreu, gràcies al que entre nosaltres és l’Hospitalitat, la finalitat de la qual és l’organització de pelegrinatges buscant amb ells créixer en la fe a Jesucrist i la devoció a la Mare de Déu.

Els qui s’aproximen a aquest lloc de gràcia, en la qual la Mare de Déu es va donar a conèixer a Bernadette, i es prosternen davant la gruta, mai no tornen a casa com abans. Milloren en els seus cossos o en les seves ànimes, tant si són malalts com els que tenen cura d’ells en els seus trasllats i allotjaments.

Aquesta és també l’experiència de les meves innombrables visites a aquest santuari abans i després de ser arquebisbe. Per tot això acompanyo malalts i voluntaris amb la pregària i els meus millors desitjos en els dies del pelegrinatge diocesà, enguany del 8 al 12 de juliol de 2017.

‘ Els qui s’aproximen a aquest lloc mai no tornen a casa com abans

Com el Pare del Cel?

A l’hora de fer alguna cosa sempre tendim a comparar-nos amb aquells que sabem que ens deixaran en bon lloc. És a dir, sovint ens mirem els que aparentment ho fan pitjor o els que tenen un nivell més baix. D’aquesta manera podem justificar la nostra poca generositat o entrega.

Deixant a banda que siguem objectius en les nostres comparacions, cal reconèixer que ens resulta difícil aixecar els ulls per contemplar, sense enveges ni recels, aquells que són capaços d’un nivell més elevat d’amor a Déu i als altres.

Jesús recordava als seus deixebles on havien de posar l’horitzó. Els demanava que no s’acontentessin amb mesures aparentment raonables o suficients, i que no deixessin mai d’alçar els ulls per tendir sempre a un amor més autèntic.

En la nostra vida cristiana, i en les nostres comunitats parroquials, grups o moviments, on posem l’horitzó del nostre compromís i caritat? En les mesures apropiades dels homes o en el Pare de Cel?

5

DESTAQUEM...

(p.3)

Mirada endins per Ignasi Cabré Mas, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)

—VIII Jornades Universitàries de Turisme Religiós a Montserrat. A la secció Proposta

l’entrevista

Lectura del llibre del Levític (Lv 19,1-2.17-18)

El Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant. »No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.»

Salm responsorial [102,1-2.3-4.8.10.12-13 (R.: 8a)]

Beneeix el Senyor, ànima meva,del fons del cor beneeix el seu sant nom.Beneeix el Senyor, ànima meva,no t’oblidis dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne

Ell et perdona les culpesi et guareix de tota malaltia;rescata de la mort la teva vidai et sacia d’amor entranyable. R.

El Senyor és compassiu i benigne,lent per al càstig, ric en l’amor.No ens castiga els pecats com mereixíem,no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltrescom l’Orient és lluny de l’Occident.Com un pare s’apiada dels fills,el Senyor s’apiada dels fidels. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 3,16-23)

Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s’enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància. L’Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys.» I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum.» Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,38-48)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent.” Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. »Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar. »Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.»

Mn. Bashar (Jerusalem, 1987) ha estat recentment nomenat rector de la parròquia de la Mare de Déu de

Fàtima a Beit-Sahur (Camp dels Pastors), a Betlem. També és el capellà responsable dels joves cristians a Palestina. Pertany a la diòcesi del Patriarcat llatí de Jerusalem que agrupa els practicants catòlics de ritu llatí d’ Israel, dels territoris palestins, de Jordània i Xipre. A principis de febrer ha estat una setmana a l’arxidiòcesi per a compartir el seu testimoni.

—Quants cristians hi ha a Terra Santa?

Hi ha, aproximadament, 200.000 cristians vivint entre Palestina (50.000) i els territoris ocupats anomenats «Israel» (150.000). Un 10%, o menys, són cristians de diferents nacionalitats.

—Com és la relació entre cristians, musulmans i jueus?

Tot depèn de la zona, però en general la relació és complicada i complexa. Per exemple, els cristians i musulmans que viuen en el territori palestí de Cisjordània són normalment tolerants i gaudeixen d’una bona convivència. Això és degut a la contribució dels cristians a Palestina i a Terra Santa en els darrers 2.000 anys establint escoles, universitats, hospitals, residències per a la gent gran que són propietat de l’Església.

Més tard van arribar a Palestina un gran número de jueus, després de l’ocupació de 1948. Per tant, la relació entre cristians i musulmans d’una banda i els jueus són complicades i tenses al sud de Palestina i més tolerants en alguns llocs del nord. Per exemple, ciutats com Haifa o Natzaret són un bon model de relacions entre religions mentre que a Jaffa-Tel Aviv i Jerusalem la situació és tensa i tenen molts problemes. No obstant, els cristians, amb el seu estil de vida intenten construir ponts de diàleg i de pau.

—En què es concreta la persecució dels cristians a Terra Santa?

Vivim en una contínua persecució en molts nivells. El ministre d’Educació d’Israel ha fet importants retallades a les escoles

privades catòliques i cristianes fent que milers d’estudiants i famílies protestin a Jerusalem davant el parlament i escriguin cartes al Vaticà i a Europa sobre la situació. Israel patrocina i finança amb milions de dòlars les escoles bíbliques privades jueves i d’altres que serveixen a la seva comunitat. L’atac a l’educació és un dels principals trets de persecució.

Un altre acte de persecució és la confiscació de les terres, de les propietats privades dels palestins. Kremizan és una terra propietat de Beit Jala (Betlem) però Israel està intentant bloquejar el seu desenvolupament construint un mur de discriminació entre la població i les seves pròpies terres.

I el darrer punt, entre molts altres, és la persecució en el transport. Cada cristià o musulmà a Palestina pateix molts entrebancs cada dia per anar de casa seva a la feina. Són moltes les fronteres, el tancament de carreteres i el tràfic que hem de suportar. A més, els ciutadans palestins amb passaport palestí (com jo) no tenim permès viatjar des de l’aeroport de Ben Gurion (Tel Aviv). Hem d’anar a Jordània, a l’aeroport d’Amman. A part de la pèrdua de temps, és molt car el desplaçament, és un infern.

—Quina és la seva tasca al capdavant de la pastoral juvenil a Palestina?

En primer lloc, i amb molta humilitat, sóc responsable de continuar el llegat del moviment JEC, que va començar fa cinquanta-cinc anys a Jerusalem i es va centrar en atendre la joventut de la Terra Santa de Palestina. El que estic fent és organitzar i planificar amb l’equip de voluntaris i membres compromesos un pla anual d’activitats, formacions, conferències, campaments i peregrinacions per a redescobrir Terra Santa, la nostra autèntica identitat palestina i la diversitat de la nostra societat i el país. És una missió difícil, però sempre em sorprèn com l’Esperit Sant ens «utilitza» per a complir els propòsits de Déu.

—Han notat una disminució dels pelegrinatges en els darrers temps?

La guerra a Síria i l’Orient Mitjà i l’ascens d’ISIS ha donat a la zona una mala reputació; nosaltres com a Església estem fent tot el possible a través de les nostres connexions amb els feligresos a Europa i Amèrica i l’Àsia per a fomentar els pelegrinatges a Terra Santa. La vinguda del Sant Pare l’any 2015 va ajudar molts pelegrins a replantejar-se la seva visita.

«L’atac a l’educació és la principal persecució que pateixen els cristians a Terra Santa»

Per què ens atrau Lourdes?

Mn. Bashar Fawadleh, rector de la parròquia de Beit-Sahur a Betlem:

—Entrevista a Mn. Bashar Fawadleh, rector de la Parròquia de Beit-Sahur (Camp dels Pastors) a Betlem

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

tarraconense

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 19: Diumenge VII de durant l’any [Lv 19, 1-2.17-18; Salm 102, 1-2.3-4.8 i 10.12-13; 1Co 3, 16-23; Mt 5, 38-48 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 20: [Sir 1,1-10; Salm 92, 1ab.1c-2.5; Mc 9, 14-29] Sant Lleó, bisbe

Dimarts, 21: [Sir 2,1-13; Salm 36, 3-4.18-19.27-28.39-40; Mc 9,30-37] Sant Pere Damià, bisbe i doctor de l’Església (ML)

Dimecres, 22: Càtedra de Sant Pere, Apòstol (F) [1Pe 5, 1-4; Salm 22, 1-3.4.5.6; Mt 16, 13-19 (LE/LH pròpies)]

Dijous, 23: Sant Policarp, bisbe i màrtir (MO) [Sir 5, 1-10; Salm 1, 1-2.3.4 i 6; Mc 9, 41-50]

Divendres, 24: [Sir 6,5-17; Salm 118, 12.16.18.27.34.35; Mc 10,1-12] Sant Maties, apòstol

Dissabte, 25: [Sir 17, 1-13; Salm 102, 13-14.15-16.17-18a; Mc 10,13-16] Sant Valeri

Diumenge, 26: Diumenge VIII de durant l’any [Is 49,14-15; Salm 61, 2-3.6-7.8-9ab; 1Co 4,1-5; Mt 6,24-34 (LE/LH pròpies)]

agenda22 de febrer

—XXIII Marxa de la Solidaritat organitzada per Mans Unides Tarragona. Aquesta activitat, adreçada als alumnes de secundària de les escoles de Tarragona, recaptarà fons per a finançar el projecte de construcció de quatre aules de Batxillerat a Antananarivo, a Madagascar. Com cada any, l’activitat s’iniciarà a l’auditori del Camp de Mart, a les 09.30 h.

23 de febrer

—Conferència sobre el tema «La Reforma: Problema religiós? Problema cultural? Problema polític?» a càrrec del monjo benedictí de Montserrat, Lluís M. Duch. Tindrà lloc a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, a les 20.00 h.

en un minut

La Sagrada Família de Barcelona acollirà una trobada de famílies cristianes el proper diumenge 26 de març

Així ho va anunciar el bisbe encarregat de la Pastoral Familiar a la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), Mons. Agustí

Cortés, en el transcurs de la reunió n. 221 de tots els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya celebrada a Tiana (Barcelona), els dies 31 de gener i 1 de febrer. Aquesta trobada, organitzada per les Delegacions de Pastoral Familiar de les diòcesis catalanes, serà la clausura de la setmana de la Família i de la Vida.

Els bisbes es van reunir amb la Junta Directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) per dialogar amb ells sobre «la situació actual de la vida religiosa en el context de l'Església i la societat de Catalunya». Va ser un moment per a valorar les debilitats i les fortaleses que es viuen en aquests moments, així com també les noves oportunitats que s’estan plantejant en la missió evangelitzadora a la nostra terra. Els bisbes van encoratjar els religiosos pel treball que estan fent tot agraint els carismes que la vida consagrada aporta al conjunt de tota l’Església i a les diòcesis.

També van rebre la visita del nou president de Càritas Catalunya, Sr. Francesc Roig Queralt, el qual va exposar als bisbes un informe global de les accions de les Càritas Diocesanes de Catalunya envers les persones refugiades.

Els bisbes van aprovar el nomenament dels nous president i vicepresidenta de l’Associació Bíblica de Catalunya, el Dr. Joan Ferrer Costa, laic de la diòcesi de Girona i la Llic. Esperança Amill, laica de l’arxidiòcesi de Tarragona. Així mateix, Mn. Gabriel Carrió, prevere de l’arquebisbat de Barcelona, ha estat nomenat consiliari de l’associació Pueri Cantores.

—Recés d’animadors. Els dies 3 i 4 de febrer un grup d’animadors de l’arxidiòcesi va participar en el recés organitzat per la Delegació diocesana de pastoral de joventut. El recés, conduït per la germana carmelita descalça Teresa Rofes, va tenir lloc a la Casa d’espiritualitat de Maria Antònia Paris, a Reus. Durant el temps de recés els joves van aprofundir en el sentit del silenci i la pregària a partir de l’ensenyament i el testimoni de Santa Teresa de Jesús. Durant la trobada els joves també van escoltar l’interessant testimoni de Mn. Bashar Fawadleh, responsable de pastoral juvenil a Palestina i van compartir una estona de diàleg.

—Sagrat Cor de Vistabella. Aquest mes de febrer ha finalitzat la primera fase de restauració de l’església jujoliana del Sagrat Cor de Vistabella, a La Secuita, que ha consistit en la consolidació del campanar i la reparació de les cobertes. Queda pendent d’executar les cinc fases restants perquè aquest temple, obra de l’insigne arquitecte modernista Josep Maria Jujol, quedi totalment restaurat. Les següents fases consistiran en restaurar les façanes, rehabilitar la sagristia, el paviment, la instal·lació de la calefacció i la ventilació, la restauració dels elements interiors de fusta i ferro com també les pintures sobre els maons i la il·luminació interior del temple. Per al finançament de l’obra han estat claus les aportacions de la Generalitat de Catalunya, l’Arquebisbat de Tarragona, la Parròquia de Vistabella, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de La Secuita, que ascendeixen a un total de 275.230 euros.

VIII Jornades Universitàries de Turisme Religiós a Montserrat

Montserrat acollirà els dies 6 i 7 de març les VIII Jornades Universitàries de Turisme Religiós adreçades principalment a guies turístics, estudiants, gestors de turisme cultural, i a les persones interessades en la millora de la conceptualització, gestió i innovació en el turisme religiós. Aquest any tractaran sobre la fotografia i el turisme religiós.

Durant aquests dos dies es presentaran els arxius de diversos monjos que han viatjat a Terra Santa, de manera molt especial el del P. Bonaventura Ubach. També es mostrarà algun recorregut espiritual en el que la fotografia ens ha quedat com a testimoni ineludible d’una transformació personal o com la fotografia està ocupant l’espai central de la memòria col·lectiva i de quina manera Europa afronta l’organització, estudi i difusió de les imatges emeses. Finalment, es parlarà de la mirada dels turistes, de les fotos realitzades de forma anònima per milers de visitants dels llocs sants.

L’organització de les jornades anirà a càrrec, un any més, de l’Abadia de Montserrat i les Universitats de Barcelona i de Girona, que ofereixen als estudiosos i professionals del turisme un espai de reflexió i debat.

La data límit d’inscripció i pagament de la matrícula (50 euros) és el dia 28 de febrer.

Més informació al web www.abadiademontserrat.cat

proposta

in memoriam artImatges dels nostres sants (IX)Santa Marta de Betània

Santa Marta (o Tamar) de Betània era germana de Maria i Llàtzer. Segons relata el Nou Testament, Jesús hauria visitat la casa dels germans en tres ocasions. Una llegenda medieval situa tots tres germans a Provença, on haurien fugit després de la mort de Jesús. Marta hauria anat a Tarascó, on va vèncer un terrible monstre que assolava la regió ruixant-lo amb aigua beneïda. Per això se la representa amb una caldereta. Un portapau de plata conservat al Museu Diocesà la mostra dempeus, vestida amb túnica, amb la palma del martiri a les mans i amb la caldereta d'aigua beneïda als peus. Va ser realitzat a Reus entre 1819 i 1827, a l'obrador de Tomàs Cugat Cera. Té la marca del cònsol marcador, Joan Baptista Ferrando.

Sofia Mata de la Cruz, directora del Museu Diocesà de Tarragona

[...] La fe no és només un silenci que ho accepta tot sense replicar, l’es-perança no és una certesa que et dóna seguretat en el dub-te i en la perplexi-tat. Hi ha tantes vegades que l’esperança és dubte; però és allí…, i et porta endavant. Fe és també lluita amb Déu, ensenyar-li la nostra amargor, sense ficcions «pietoses». «M’he enfadat amb Déu i li he dit això, això, això…» «Però ell és Pare, ell t’ha com-près: vés en pau!» Cal tenir coratge! I això és l’esperança. I esperança és també no tenir por de veure la realitat tal com és i acceptar-ne les contradiccions.

[...] Per a creure, és necessari saber veure amb els ulls de la fe; només són estrelles que tothom pot veure, però per a Abraham han de convertir-se en el signe de la fidelitat de Déu. […] És aquesta, la fe, aquest és el camí de l’esperança que cadascun de nosaltres hem de recórrer. També a nosaltres ens queda com a única possibilitat mirar les estrelles, és el temps de refiar-se de Déu. No hi ha cosa més bonica. L’esperança no decep.

De l’audiència general del papa Francesc del 28 de desembre de 2016

L’esperança cristiana: Abraham, pare en la fe i en l’esperança

[...] Abraham es posa en marxa, accepta deixar la seva terra i convertir-se en estranger, esperant aquest fill «impossible» que Déu li donaria, encara que el si de Sara era com si estigués mort. Abraham creu, la seva fe s’obre a una esperança aparentment irracional; és la capacitat d’anar més enllà dels raonaments humans, de la saviesa i de la prudència del món, més enllà del que normalment es considera assenyat, per a creure en l’impossible. L’esperança obre nous horitzons, fa capaç de pensar en el que no és ni tan sols imaginable. L’esperança ens permet entrar en la foscor d’un futur incert per a caminar en la llum. És bonica, la virtut de l’esperança; ens dóna tanta força per caminar per la vida!

papa francesc

Mn. Joan Llort Badies, a la casa del Pare

Mn. Joan Llort va traspassar el diumenge, dia 5 de febrer, a l’edat de 85 anys. La mis-sa exequial, presidida pel Sr. Arquebisbe, es va celebrar l’endemà, dia 6, a l'església parroquial de la Immaculada Concepció de l'Espluga Cal-ba.

Mn. Llort va ser ordenat de prevere a Guimerà, la seva població natal, el dia 9 de setembre de 1962. El mateix any iniciava el seu ministeri sent vicari de la parròquia de Sant Feliu Màrtir de Constantí. Anys més tard, del 1963 al 1968 seria vicari de les parròquies de Santa Fe de Rauric i de Santa Coloma Verge i Màrtir de Santa Coloma de Queralt, a l’arxiprestat de la Conca de Barberà. A finals de juny de 1968 va ser nomenat rector de les parròquies de Sant Miquel Arcàngel dels Omellons i de la Immaculada Concepció de l’Espluga Calba, càrrec que va exercir fins l’any 2008. Durant un temps breu també va ser rector de la parròquia de Santa Maria de Fulleda i Sant Joan Baptista de Vinaixa, i del 2005 al 2008 ho va ser de la parròquia de l’Assumpció dels Omells de na Gaia.

Entre els anys 1969 i 2003 va ser president de la Cooperativa tèxtil John Fil, que ell mateix va fundar, a l’Espluga Calba. L’any 2014 rebia la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement «a la seva tasca de promoció de la comarca de Les Garrigues mitjançant iniciatives culturals, socials i econòmiques valuoses per a la comunitat».

Reposi en la pau de Crist.