fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.490

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

29 de gener de 2017 Diumenge IV durant l’any

LecturesDiumenge IV durant l’any

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

El regal de Déu

Una mestra de pàrvuls observa les nenes que dibuixen. Pregunta a una d’elles: «Tu què pintes?» La nena

respon: «Déu.» «Però si ningú no sap com és Déu!» —objecta la professora. «Doncs ara ho sabran!» —respon la petita.

La veritat és que qualsevol experiència religiosa autèntica comporta una intuïció del Misteri que no poques vegades aconsegueix captar algun tret de la cara de Déu; però conèixer Déu requereix estar obert a la seva revelació, sense la qual només podríem arribar a algunes aproximacions.

Per exemple, una d’elles ens diu que la creació és un acte gratuït. Sant Felip Neri observava: «El sol dóna la seva llum, el foc la seva calor, l’arbre obre els seus braços i ens ofereix els seus fruits; l’aigua i l’aire i tota la naturalesa anuncien la generositat del Creador.» No cal ser un sant per advertir que la vida és en si un regal de Déu: la nostra, la de les plantes, animals i natura tota, amb els seves universos innombrables. O és que tot ho hem fet nosaltres?

Aquest any 2017 em proposo comentar alguns aspectes de la doctrina social de l’Església. I en aquest primer em fixo en la gratuïtat dels dons rebuts, regal de Déu, perquè aquesta gratuïtat de la creació, i també de la salvació en Crist, inspira tota la doctrina social, ja que és a la base del manament de l’amor fratern. Si nosaltres hem rebut tant sense merèixer, com podem passar de llarg quan veiem una persona necessitada?

Julián Marías va dir que cal intentar imaginar Déu i la vida eterna que en ell ens espera no com si anéssim a parar a un núvol on els àngels estarien tocant l’arpa. Això resultaria avorrit i Déu detesta l’avorriment. A Déu el coneixem sobretot per la revelació que d’ell ens ha fet Jesucrist —«Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare»— i per la mateixa paraula de Jesús coneixem l’Esperit Sant.

Hem de ser agraïts amb Déu i tenim moltes ocasions per a això, des de contemplar el somriure d’un nen fins a un paisatge meravellós. Això no obstant, també podem sentir la seva presència en la vida ordinària, en les petites coses, i llavors hem de correspondre-li. Molts de nosaltres hem après des de petits una pràctica de petits gestos: agenollar-se davant el sagrari, beneir la taula, donar les gràcies quan ens donen alguna cosa o ens obren una porta…

Només llavors la nostra vida serà una sembra d’amor i pau. En la mesura de les nostres possibilitats transformarem el món.‘

Hem de ser agraïts amb Déu i tenim moltes ocasions per a ser-ho

El mestratge de les benaurances

«Mestre», li deien a Jesús. I en aquest passatge de l’evangeli és on descobrim de manera paradigmàtica el seu mestratge, diferent de tot altre. Perquè pronunciant les benaurances hi trobem el reflex de Jesús mateix. Ell les encarna totes.

La temptació de voler ser mestres sense haver estat a l’estela dels deixebles era d’ahir i és de sempre. Voler parlar de les benaurances sense haver fet experiència sincera del Crist ens pot fer errar molt. Perquè necessàriament fa respecte pronunciar les benaurances. Comprometen profundament. Al sermó de la muntanya, per boca de Jesús, van produir una impressió difícil de descriure. Dites des de la mediocritat o la incoherència dels falsos interessos, poden quedar del tot desvirtuades.

En la nostra vida cristiana, i en les nostres comunitats parroquials, grups o moviments, com ressonen les benaurances? Resulten unes paraules conegudes i boniques però teòriques i sense ànima? Per preservar el mestratge de les benaurances no ens cal deixar que parlin, amb escolta contemplativa, més que no pas parlar-ne?

5

DESTAQUEM...

(p.2)

Mirada endins per Ignasi Cabré Mas, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.3)

—Parròquies de l’arxidiòcesi inicien per primera vegada el Curs Alpha. A la secció En un minut

—Jornada diocesana de pastoral de la salut a Reus sobre el tema «Cuidar la terra, cuidar les persones». A la secció de l’Agenda

Lectura de la profecia de Sofonies (So 2,3.3,12-13)

Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor. Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.

Salm responsorial [145,7.8-9a.9bc-10 (R.: Mt 5,3)]

El Senyor fa justícia als oprimits,dóna pa als qui tenen fam.El Senyor deslliura els presos.

R. Feliços els pobres en l’esperit:el Regne del cel és per a ells.

El Senyor dóna la vida als cecs,el Senyor redreça els vençuts.El Senyor estima els justos;el Senyor guarda els forasters. R.

El Senyor manté les viudes i els orfes,i capgira els camins dels injustos.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, per tots els segles. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 1,26-31)

Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l’Escriptura: «Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor.»

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

l’apuntEls joves, una veu important en la vida de l’Església

El papa Francesc ha convocat un sínode adreçat als joves per l’octubre de 2018 amb el lema:

«Els joves, la fe i el discerniment vocacional». És un sínode important que pretén obrir nous aires i perspectives reals en la pastoral de joves i vocacional. Tal com ja va fer amb el Sínode de la Família, demana als bisbes fer sentir la veu dels joves, que es puguin expressar i puguin ser escoltats, i per aquest motiu s’ha elaborat un qüestionari que s’haurà de treballar i respondre a cada diòcesi i una pàgina web on els joves podran aportar les seves expectatives i situació; tot aquesta informació serà la base del Document de Treball del Sínode.

En aquest Sínode la voluntat del Papa és que l’Església conegui la creixent dificultat dels joves de posicionar-se, créixer i viure la fe en el món d’avui, perquè coneixent la seva realitat i dificultats hi pugui donar resposta amb ells i per a ells. Els joves tenen i han de tenir un lloc important en la vida de l’Església, perquè ells són els que han de suscitar canvis, reformes i millores en el món en el que vivim.

Aquesta renovació, però, només es pot realitzar acollint el do millor per a tota persona, l’amor de Déu. Per aquesta raó és tan important que l’Església sàpiga acompanyar en el creixement dels joves en els reptes del món present, els ajudi a discernir la vocació que Déu inscriu en el seu cor, i els prepari per ser testimonis.

S’entén així que el treball preparatori s’articuli en tres passos: conèixer la realitat social i cultural dels joves per proposar una lectura de fe; mostrar els passos del discerniment, que és la millor proposta que l’Església pot oferir als joves perquè a la llum de la fe descobreixin la seva vocació; i finalment tractar els trets fonamentals de la pastoral de joves i vocacional.

No cal dir que nosaltres, a la nostra diòcesi, des de la Delegació de Pastoral de Joves i des del Secretariat de Pastoral Vocacional, farem el possible per respondre conjuntament amb el Sr. Arquebisbe i els nostres joves a la petició que el papa Francesc ens fa per aquest proper Sínode tan important per a la vida de l’Església.

Josep Mateu, pvre.Delegat diocesà de Joventut

i director del Secretariat diocesà de Vocacions

Carta del papa Francesc adreçada al joves

Document preparatori del Sínode dels Bisbes

«Us porto al cor»Tinc a bé d’anunciar-vos que en el mes d’octubre del 2018 se celebrarà el Sínode dels Bisbes sobre el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional». He volgut que vosaltres ocupeu el centre de l’atenció perquè us porto al cor.

[...] A Cracòvia, durant l’obertura de la darrera Jornada Mundial de la Joventut, us vaig preguntar diverses vegades: «Les coses es poden canviar?» I vau exclamar junts dient: «Sí». Aquesta és una resposta que neix d’un cor jove que no suporta la injustícia i no pot doblegar-se a la cultura del descart, ni cedir davant la globalització de la indiferència. Escolteu aquest crit que ve del més íntim!

Un món millor es construeix també gràcies a vosaltres, que sempre voleu canviar i ser generosos. No tingueu por d’escoltar l’Esperit que us suggereix opcions audaces, no perdeu temps quan la consciència us demani arriscar per a seguir el Mestre. També l’Església desitja posar-se a l’escolta de la veu, de la sensibilitat, de la fe de cadascú; així com també dels dubtes i les crítiques. Feu sentir a tots el vostre crit, deixeu-lo ressonar en les comunitats i feu-lo arribar als pastors. Sant Benet recomanava als abats consultar també als joves abans de cada decisió important, perquè «moltes vegades el Senyor revela al més jove allò que és millor» (Regla de Sant Benet III, 3).

De la carta del Sant Pare adreçada als joves amb motiu de la presentació del document preparatori del Sínode

papa francesc

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42en un minut

per a saber més

retalls de vida

Litúrgiade la setmana

Cicle A / Litúrgia de les Hores: Setmana IV

Diumenge, 29: Diumenge IV de durant l’any[So 2,3; 3,12-13; Salm 145, 7.8-9a.9bc-10; 1Co 1, 26-31; Mt 5, 1-12a (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 30: [He 11, 32-40; Salm 30, 20.21.22.23.24; Mc 5, 1-20] Santa Martina

Dimarts, 31: Sant Joan Bosco, prevere (MO) [He 12, 1-4; Salm 21, 26b-27.28 i 30ab. 30c-32; Mc 5, 21-43]

Dimecres, 1: [He 12, 4-7.11-15; Salm 102, 1-2.13-14.17-18a; Mc 6,1-6] Santa Brígida

Dijous, 2: Presentació del Senyor (F) [Ml 3,1-4; o bé: He 2,14-18; Salm 23, 7.8.9.10; Lc 2, 22-40; o bé més breu: 2,22-32 (LE/LH pròpies)] Completes II de diumenge

Divendres, 3: [He 13, 1-8; Salm 26, 1.3.5.8b-9abc; Mc 6,14-29] Sant Blai, bisbe i màrtir (ML); Sant Òscar, bisbe (ML)

Dissabte, 4: [He 13,15-17.20-21; Salm 22,1-3.4-5.6; Mc 6,30-34] Sant Gilbert, prevere

Diumenge, 5: Diumenge V de durant l’any [Is 58, 7-10; Salm 111, 4-5.6-7.8a i 9; 1Co 2,1-5; Mt 5,13-16 (LE/LH pròpies)]

agenda1 de febrer

—Acte amb motiu del 50è aniversari del Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona. A les 18.30 h se celebrarà la missa d’acció de gràcies a la Catedral i a les 19.30 h es presentarà el llibre «Col·legi Sant Pau Apòstol: 50 anys educant el talent, construint el futur» i s’inaugurarà l’exposició itinerant d’aquesta efemèride al Centre Tarraconense El Seminari. Cal confirmar assistència a l’acte a través del correu 50anys@colsantpau.com o trucant al tel. 629 659 721.

3 i 4 de febrer

—Recés per a animadors de joves conduït per la germana Teresa Rofes, a la Casa d’espiritualitat Maria Antònia Paris de Reus. Més informació i inscripcions (fins el dia 1 de febrer) al web www.delejot.cat. Organitza la Delegació diocesana de pastoral de joventut.

18 de febrer

—Jornada diocesana de pastoral de la salut sobre el tema «Cuidar la terra, cuidar les persones», a càrrec de Mn. Joan Bajo Llauradó, coordinador del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut de Catalunya. Tindrà lloc a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, de les 09.30 h fins després de dinar. Organitza la Delegació diocesana de pastoral de la salut.

—Curs Alpha. La parròquia de Sant Jaume Apòstol de Creixell, l’agrupació parroquial de Montblanc i les parròquies de Riudoms, Vinyols i Les Borges del Camp han iniciat a mitjans d’aquest mes de gener el curs Alpha impulsats per la Delegació diocesana de pastoral de Joventut. En total més de cent persones estan participant d’aquest curs d’evangelització que té una durada de quinze sessions. El dissabte, dia 4 de març, aquestes parròquies viuran el Dia de l’Esperit, un dia de recés que es realitza a l’equador del curs.

Alpha és un mètode de primer anunci de Jesucrist, nascut als anys vuitanta a la Parròquia Holy Trinity Brompton, a Londres, dirigit principalment als que volen explorar la resposta que dóna el cristianisme a les preguntes fonamentals que tota persona té de la vida. Consisteix en deu sopars, un dia a la setmana, amb un cap de setmana o dia de recés. A cada sessió d’Alpha hi ha un temps dedicat al sopar, una xerrada kerygmàtica donada en clau de preguntes i un debat en el qual els convidats opinen, rebaten i es coneixen.

—Nova imatge corporativa. La parròquia de Santa Maria de Montblanc, responent a un procés d’actualització de la parròquia amb nous projectes i prioritats, ha estrenat nova imatge corporativa. El nou logotip posa de relleu tres elements: els arcs apuntats de l’església de Santa Maria la Major i dels vitralls; la «m» de Maria i de Montblanc; i la creu com a símbol propi dels cristians. Un logotip flanquejat per un nom «santamaria» sense espais, com a marca única i representativa de tota la parròquia. La presentació es va fer en roda de premsa on també es va informar del total de turistes que han visitat l’església parroquial en el 2016, sense comptar els dies de les Festes de la Mare de Déu de la Serra: més de vuitanta mil.

Qui va ser sant Blai?

Cada dia 3 de febrer celebrem una tradició molt arrelada a casa nostra, la festa de sant Blai, un sant nascut a la segona meitat del segle III, a

Sebaste, l’actual Sivas, a Turquia, i molt popular per ser invocat contra els mals de gola.

La seva santedat es va manifestar en nombrosos miracles, entre ells es diu que una mare li va presentar el seu fill a punt de morir a causa d’una espina que li havia travessat el coll. Compadint-se del dolor d’aquesta mare que li deia que s’apiadés del seu fill únic, sant Blai va imposar la seva mà sobre el nen agonitzant i sobre el seu coll va fer el senyal de la creu. Després d’això va poder retornar el fill, sa i estalvi, a aquella desolada mare.

Segons les actes, tardanes, del seu martiri, va ser colpejat amb un bastó, torturat amb instruments de cardar la llana i finalment decapitat. El seu culte es va estendre ràpidament per tota l’Església. A casa nostra, el dia de sant Blai tenim el costum de portar fruits a beneir, i a altres parts d’Europa beneeixen dues candeles amb les quals es toca el coll per demanar la protecció del sant.

A sant Blai se’l representa amb uns ciris entrecreuats i pinta de cardar fent referència a l’estri del seu martiri.

L’escolanet, per Joan M. Padrell, pvre.

publicació—MARANATHA: La vida después de la muerte

Spidlik, Tomás. Ed. Ciudad Nueva, 2016. 294 p. PVP: 17,00 €.

«Maranatha», «Vine, Senyor Jesús», era una de les invocacions dels primers cristians. Segons sant Pau, els cristians són els que esperen amb alegria la segona vinguda del Senyor. Si de vegades ja no és així, en part és perquè s’instaura la convicció que hi ha dues vides diferents i un dia haurem d’abandonar inevitablement una vida per passar a l’altra. I això fa que l’home estigui tràgicament dividit. A més, hi ha una teologia que ha tractat els temes relatius a l’escatologia (la mort, el judici, l’infern, la vida eterna...) enumerant-los un a un i transformant els símbols en un sistema lògic sense cap nexe amb la vida concreta.

En aquest llibre l’autor —jesuïta nascut a Moràvia, República Txeca— explora el llenguatge de les fonts patrístiques i orientals que descriuen els últims temps com una nova creació, una trobada entre l’acció de Déu i la maduració del món, on la història no és només la matèria per al judici, sinó també les «totxanes» amb els quals es construirà la nova Jerusalem.

Es pot trobar a la Llibreria de l’Arquebisbat (Edifici del Seminari. C. de sant Pau,4. 43003 Tarragona)

Temps de canvis

Quan sents o veus una cosa per primera vegada i més si ja comences a sumar anys, molts cops experimentes una

gran alegria. Mai m’havia passat: Poc abans de començar la celebració de l’Eucaristia dominical, una persona em va dir:

—Li han demanat cap intenció per a la celebració d’avui?—Avui no -vaig dir. —Doncs jo li demano que l’ofereixi per una intenció. —Quina?—Que pregui pels mossens que els toca canviar de

parròquia...—De bona gana ho faré...

Em vaig alegrar profundament.

El prevere, també té cor i estima molt i dóna molt, i moltes vegades, al llarg de la seva vida, ha rebut la invitació a deixar aquella comunitat a qui es donava. Li diuen que la família diocesana necessita el seu servei en un altre lloc... Ha de deixar allò conegut, estimat i suat..., i arriba un nou interrogant, un nou propòsit de donació. Com ho faré?, amb què em trobaré? Començar de nou! Els sabré estimar? Em sabré explicar?

Ha experimentat acolliment i refús i tot l’ha ajudat a créixer i a estimar més i a donar-se millor.

Finalment diu: «A les vostres mans, Pare, Vos en sabeu més que jo. És vostra la causa!»

Alegria per haver-se sentit estimat i a començar de nou. Quants records agradables i no tan, incomprensió, oblit, agraïment. Aquella mirada de l’Infant i la gratitud de l’ancià, les il·lusiones dels joves... Paraula sembrada. Sagraments celebrats..., i tot el que reporta en llàgrimes, alegries...

I el mossèn acaba dient: He recorregut molts mars o bé m’estreno en els teus mars i «d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes» (Lc 5,5). La figura d’aquella bona persona que demana pregar pels mossens, en canvi, em porta a invitar tothom a prendre als nostres llavis la pregària d’una de les pregàries Eucarístiques: «Estrenyeu els llaços de la unitat entre els fidels i els preveres, entre els preveres i el nostre bisbe Jaume, entre els bisbes i el papa Francesc. Que l’Església en un món dividit per lluites i discòrdies, sigui signe profètic d’unitat i de pau.»

Josep Pascual, pvre.