Fronteres

Fronteres Nº 1 – Multiculturalitat i educación

1

Editorial

Obrint Fronteres és una ONG sense ànim de lucre sorgida per a afavorir el

mutu coneixement i el suport entre dues nacions que van compartir un passat

junts i que ara es miren de reüll, Els Països Baixos i la República de Sud-àfrica.

De la intenció pedagògica d'aquest grup de professors naix aquesta publicació

que ara tens en la teua mà, pretén ser una obra de referència per a les

comunitats educatives de tots dos països i té com a objectiu posar a l'abast

dels docents materials i activitats mitjançant les quals poder desenvolupar la

seua tasca educativa.

"Fronteres" tindrà una periodicitat i estarà a l'abast de qualsevol interessat en la

web de l'ONG o mitjançant supscripció electrònica.

Benvinguts.


2

La multiculturalitat en el sistema

educatiu La societat actual és cada vegada

més diversa i complexa. Estem

vivint un temps que presenta

profunds canvis; és necessari

reflexionar sobre el paper que té

l'educació en aquest context.

És el moment precís per esbossar

línies d'actuació per a un futur

immediat, amb una mirada clara en

com volem conformar aquesta

societat multicultural i multiètnica

per a properes generacions.

Una de les qüestions fonamentals

que s'ha de plantejar en aquesta

situació és com l'educació necessita

estar sempre atenta a qualsevol

qüestió relacionada amb la

interacció entre les diverses cultures

per poder afrontar la complexitat i la

diversitat de la societat multicultural

actual, així com la comunicació i la

necessitat de compartir espais entre

les diferents cultures, amb la

convicció imprescindible de

preservar i afavorir la pluralitat.

La societat multicultural facilita la

interrelació entre els diferents grups

culturals. Aquests valors manifesten

la necessitat de treballar des del

nostre àmbit educatiu per contribuir

a l'organització de la multiculturalitat

en tota societat. Això implica fer

patent l'intercanvi ric i valuós entre

els diferents grups i persones. Però

també amb la ferma intenció de

crear altres formes de relacionar-se,

facilitant d'aquesta manera un lloc

de trobada entre les diferents

tradicions culturals.

L'existència de realitats culturals

diverses constitueix una

característica inevitable de la realitat

educativa quotidiana.


3

Si un centre educatiu persegueix

l'enriquiment i comprensió cultural

recíprocs entre els diversos grups

socials als que acull, durà a terme el

ple exercici de la convivència i

tolerància, trobant-hi la solució als

diferents conflictes que sorgeixen

en les relacions interpersonals i

grupals .

Els centres educatius en la seua

majoria, des del punt de vista

organitzatiu i pedagògic, s'han

configurat com un instrument

d'assimilació dins de la cultura

dominant.

Tot això impedeix que els grups

socials minoritaris vegen reflectida

la seva cultura a l'escolaritat,

limitant d'aquesta manera la igualtat

d'oportunitats. La integració de

minories ètniques i d'alumnat

d'origen estranger a les escoles

implica modificar la forma de

practicar i viure la cultura dominant

en l'ensenyament.

No sempre som conscients dels

valors que culturalment transmetem,

perquè solen ser els valors de la

cultura majoritària a la qual

pertanyem. Construïm la cultura

cada dia, al expressar-nos, amb el

que comprem, el que veiem a la

televisió, la roba que portem o la

forma en què decorem el centre

escolar. Tots som agents de cultura,

reforcem o combatem determinats

aspectes amb qualsevol dels

nostres comportaments.

En aquest sentit, cada membre de

la comunitat educativa és

transmissor de cultura. Acollir la

diversitat ens obliga a analitzar en

quina mesura conservem, eliminem

o incorporem la identitat cultural de

tot l'alumnat i valorem o no de forma

positiva les relacions interculturals.

L'educació multicultural així com

l'atenció a la diversitat són part

fonamental del sistema educatiu. La

tasca tutorial del docent suposa una

font important d'informació, formació

i ajuda per a les famílies i el propi

alumnat, amb el qual es pretén una

educació comuna basada en la

igualtat d'oportunitats i atenció a les

individualitats que permetin un

desenvolupament harmònic i


4

integral del alumnat i de la

socialització del grup-classe.

L'atenció multicultural dins l'aula,

s'ha de començar a treballar des de

la primera reunió de tutoria duta a

terme a principi de curs. Dins

d'aquesta reunió s'ha de destacar

aspectes relacionats amb l'educació

multicultural, (avantatges que tenen

dins d'una mateixa aula en tenir

nens / es d'altres països o religions,

enriquiment d'això pel que fa a

vocabulari, costums, respecte cap a

les diferents cultures) i aspectes

relacionats amb les característiques

del grup.

Amb aquest primer contacte el

professor o professora pretén

obtenir tota la informació dels

infants i del seu entorn familiar i

afectiu, com ara, costums que

tenen, coneixements que

posseeixen, nivell de socialització

amb seus iguals, festes que

coneixen, afecció, etc.

Després d'esperar un temps

prudencial fins haver tingut

informació i contacte amb totes les

famílies, seria convenient fer una

reunió de grup perquè els pares i

mares de l'alumnat es coneguin

entre si.

Cal ressaltar la riquesa que suposa

per al grup-classe comptar amb

nens / es procedents d'altres

cultures per a l'aprenentatge de

costums diferents dels nostres, sent

igual de respectades, tipus

d'alimentació, danses típiques dels

seus països, cançons populars,

maneres de expressar-se, etc.

La metodologia que s'ha de dur a

terme a classe serà de caràcter

globalitzador, lúdic, participatiu, així

com partir de les necessitats i

coneixements que els nens tenen,

ja que així es desperta en ells / es

l'interès i la curiositat.

Com a conclusió: la millor atenció a

la multiculturalitat és abordar el


5

tema donant-li la importància

enriquidora que té.

Un grup és heterogeni no per la

presència de nens / es de diferents

cultures, races o religions, sinó per

les diferents personalitats de

l'alumnat que conviu a l'aula.

Que genere jo en la meua classe que un

xiquet puga fer valdre?

Decàleg

Dins l’aula es necessiten eines

fonamentals que ens permeteixen

descobrir, potenciar i treure profit

pedagògic de manera natural,

intuïtiva i activa, de les necessitats i

inquietuds dels alumnes.

D'aquesta manera es creen

condicions favorables perquè ells i

elles gaudisquen sense temors de

la principal font de coneixement i

investigació: la pregunta.

Rescatar aquest aspecte és buscar

un nou horitzó per a la didàctica,

pensada des de l'acció

comunicativa que a través de les

estratègies explora respostes

significatives i contextualitzades.

Al mateix temps, és clara la

necessitat de promoure una

consciència ciutadana que

conduïsca a la valoració de la

nostra cultura, el rescat de la

memòria històrica i l'enriquiment

personal mitjançant la trobada amb

les nostres arrels i costums.

Així, els continguts sorgeixen com

una resposta pedagògica que va

més enllà de la ingènua inquietud

dels estudiants.

Ben sabem que la tasca d'educar a

favor de la nostra identitat ha de

combinar tant els sabers culturals


6

com els sentiments de pertinença i

orgull per allò que és nostre.

D'allí que ens podem formular una

sèrie de preguntes que d’alguna

manera van donant-nos les pistes

de l'estratègia:

Com enfortir la identitat cultural d'un

estudiant estranger?

Com afavorir la construcció de

coneixements contextualitzats i

significatius per a la formació

d'éssers que aprecien el nostre?

Per tant, a l’aula es poden

considerar altres assumptes que es

poden involucrar, com per exemple

la producció de textos amb diferents

formats (contes, acròstics, guions,

poemes); les característiques del

paisatge natural i cultural dels llocs

turístics de diferents llocs; els valors

morals i ciutadans que es podrien

desenvolupar mitjançant l'exemple i

la vivència quotidiana a l'escola, la

família i la ciutat; la cultura indígena

de la qual descendim; els símbols,

monuments, llocs i institucions que

identifiquen el lloc d’on venim; els

problemes que afecten a la ciutat...

Doncs, per a fomentar açò que

millor que celebrar una fira cultural

on es poden incloure els altres

membres de la comunitat educativa

i aconseguir la circulació i

apreciació de les produccions,

contribuir al desenvolupament de

l'autoestima personal i cognitiva i de

competències complexes:

cooperació, observació,

contrastació, pensament crític,

sensibilitat estètica i habilitats

artístiques.


7

ENTREVISTA A FATY DEMBEL

RESPONSABLE DEL CENTRE CASA ÀFRICA

Casa África és un centre d’art i de

cultura situat al carrer de la Iglesia

de Aldaia (València). Aquest espai

està dedicat a qualsevol persona

que s'interesse per altres cultures ja

que el seu objectiu fonamental és

apropar la diversitat cultural africana

al nostre país.

- Hola Faty, explica’ns, ¿on vas nàixer?

Vaig nàixer a Senegal, en Sant Luis,

que és la part nord del país en l'any

1968.

- ¿Quant temps portes a Espanya i en concret aquí a Aldaia? A Aldaia porte 6 anys però a

Espanya porte 16 anys en total.

- ¿Per què raó et vas plantejar venir aquí?, per algun motiu econòmic, cultural...?

Si per una mica de tot, motiu

econòmic, familiar també, per

aprendre d'altres cultures. Tot ve en

el mateix paquet però en general

per aprendre d'Espanya, de l’

idioma, de la seua cultura, societat,

etc... A més tenia un familiar vivint

aquí i ell em va impulsar a venir i

conèixer l’experiència.

- ¿ Com era la teua vida a Senegal?, ¿Ha canviat molt?

Bé, tranquil sempre el mateix, hi ha

moltes coses que trobes a faltar,

unes altres no tant però en fi, és

diferent. Jo sempre dic que no és bé

comparar, ni si és millor o pitjor, jo

opine que és diferent i aquí cal

quedar-se.

-¿Vas trobar dificultats a l'hora de buscar treball? En el meu àmbit puc dir que no, ara


8

jo sóc autònom però sí, vaig

treballar i vaig tenir bastant sort, no

em puc queixar.

-¿Tens algun tipus d'estudi?

Si, no vaig acabar els meus estudis

a Senegal però si vaig tenir estudis

universitaris, vaig estudiar

econòmiques. L'única cosa es que

vam tenir dos anys blancs, dos anys

perduts pel tema de les vagues, els

retalls… resumint, el que es

comença a veure ara a Espanya. En

haver-hi tantes vagues doncs

estaves 3 o 4 mesos sense fer

classe i tampoc hi havia diners. És

per això pel que el meu cosí em va

animar al fet que vingués a Espanya

a acabar-los.

- ¿Si parlem del concepte de multiculturalitat, què entens per ell?

Entenc que la multiculturalitat és un

concepte on hi ha gent de diferents

llocs que vénen a un lloc on

cadascun respecta la seua cultura,

la seua civilització, la seua manera

de veure les coses i dins del mateix

àmbit o entorn. Però si la pregunta

és, si estic d'acord amb la

multiculturalitat, jo crec que caldria

millorar-ho perquè si no la gent es

veu una mica més apartada. Si et

tanques molt en la teua cultura és

dolent, crec que cal obrir-se a unes

altres i aprendre d'elles.

Jo la multiculturalitat la veig com un

aïllament que al final la gent es

tanca en els seus costums i no

aprenen unes altres. Jo per

exemple, enfocaria més el tema de

la interculturalitat que és el

connectar entre cultures, conèixer-

nos més els uns als altres sempre

basant-nos en el respecte. En

aquesta paraula insisteix molt

perquè a través del respecte es pot

aprendre molt.

- A Senegal, ¿també es pot observar aquest respecte o és diferent a aquí?

Si, si fixa't, mira moltes vegades la

gent ens veu que som nosaltres els

que anem d'un país a un altre i que

solem venir dels països del sud als

països del Nord. Doncs jo els diré

que Senegal és una comunitat molt

important de libanesos, des de la

primera guerra del Líban, van venir

a Senegal i aquestos porten allí

molt temps, hi ha tres o quatre

generacions i parlen l’ idioma

senegalès millor que nosaltres i


9

aquí tenen els seus negocis. No es

consideren gent de fora són part de

Senegal i han adquirit la nacionalitat

senegalesa.

- Parla'ns una mica sobre la cultura africana, tenim interès a conèixer-la.

La cultura africana és molt àmplia i

diversa, fixeu-vos que a Àfrica som

més de 1000 milions d'habitants i

per tant no podem parlar només

d'una cultura africana, són diverses

perquè cada país té els seus

costums, la seva manera de veure

les coses, etc..

A més hi ha més de dos mil

llengües a Àfrica perquè la gent ho

sàpiga i gens, nosaltres des d'aquí

des de casa Àfrica intentem donar

unes pinzellades de la cultura

centrant-nos en la música, en el

ball, en els conta contes, en

xerrades, informant sobre altres

realitats d'Àfrica que no se solen

conèixer, i també realitzem

manualitats.

- Bé, quant a Casa Àfrica, ¿com i quan sorgeix?

Va nàixer en 2005, això va sorgir

perquè jo estava treballant a

València en una associació com a

encarregat de coordinar el centre,

fent classes de percussió i dansa i

va tancar allò. Llavors en tancar ens

plantegem dues opcions, una seria

seguir buscant treball en una

empresa o una altra seguir

ensenyant el que fèiem, sobretot les

activitats de percussió i dansa ja

que hi havia demanda.

I res mirant i mirant, en ser la meua

dona d'Aldaia i veient que el preu

estava be i el baix era gran, doncs

ampliem més per treballar amb

grups i instituts i realitzar diferents

tallers d’ aproximadament dues

hores de duració en total per grup.

Si són petits expliquem conta

contes i si són més majors es

treballa la percussió, la dansa, les

manualitats, aportant material al

professorat per treballar a l'aula.

- ¿Gaudeixes amb això o et resulta costós?

Jo faig molts treballs alhora, però

donar les xerrades és el que més

m'agrada. Jo toco la percussió,

balle, sóc professor de dansa, però

amb el que més gaudeix són amb

les xerrades, perquè nosaltres tenim

el deure donar a conèixer la nostra


10

cultura i a conèixer-nos. No

solament cal explicar que hi ha

guerres, morts, fam, cal destacar les

riqueses i alegries que té el país i

transmetre-les.

- Aquests grups que rebeu, ¿són heterogenis quant a edat, sexe, nacionalitat?

Si, en general sí, com estem a

Espanya doncs rebem gent

espanyola dels col·legis, però com

el que fem no és sexista ni

discriminatori doncs hem rebuts

grups d'immigrants interessats a

aprendre i conèixer la cultura.

Hi ha gent que ha nascut aquí i no

ha pogut visitar Àfrica per x motius i

d'aquesta manera els apropem

informació.

D'altra banda, també hem rebut

grups i col·lectius de França, que

ens han trobat per Internet i han

volgut venir a passar i participar en

les activitats que fem aquí. Com a

Senegal tenim l’ idioma oficial el

francès, doncs ens resulta fàcil

explicar les activitats perquè ens

entenen i gaudeixen amb això.

- Has tingut algun tipus de problema a l'hora d'organitzar els grups, pel tema que els alumnes

siguin d'altres nacionalitats?

Si per aquí han passat moltes

nacionalitats però per exemple hem

trobat un punt comú que és el

francès, i se'ls parla als xiquets en

aquest idioma perquè encara que

són d'altres països ho entenen.

Després hem tingut xiquets xinesos

i àrabs però en general parlen

l'espanyol i no hem tingut cap tipus

de problema. Bé sí que és veritat,

que una vegada vam tenir un

problema amb l’ idioma i és que jo

no domino l'anglès. Vam tenir una

trobada amb la casa de la joventut a

València i van portar aquí molts

xiquets de diverses nacionalitats, hi

havia francesos, anglesos,

polonesos, etc… i molts d'ells

només entenien l'anglès, per tant

vaig haver de buscar un intèrpret

dins d'aquest grup perquè expliqués

el que jo deia i comprengueren tot.

- ¿Com enfoques aquestes activitats?

Solc dividir en grups de 15 persones

i per diferents edats. Segons l'edat

augmenta el grau de dificultat o

disminueix.


11

- ¿Aquests tallers són únicament per a estudiants o pot accedir qualsevol persona?

Si, als matins rebem a grups de

col·legis i instituts i a les tardes,

realitzem tallers a grups de

particulars, ja sigan xiquets o adults

els que s'interessin per les activitats.

- Quant al sistema educatiu, ¿què opines d'ell?, ¿Què canviaries?

Ho veig bé, diferent al que vaig

conèixer jo però bé. El sistema

educatiu de secundària ho canviaria

perquè jo note quan done les

xerrades que els alumnes tenen el

coneixement molt limitat quan

geografia i en canvi nosaltres quan

arribem a secundària ja coneixem

tota Europa, Àsia, Amèrica a fons.

- Creïs que existeix algun tipus de discriminació per part del professorat cap a nens o nenes d'altres cultures?

Pot ser, de totes maneres jo tinc

amics mestres i mestres i

m'expliquen que de vegades arriba

algun alumne amb un altre idioma i

no arriben a aconseguir el mateix

nivell que els altres i aquest fet pot

causar un fre a l'hora de com volen

els professors impulsar les seues

classes. Des de la meva opinió,

pense que es deurien parar a

pensar com enfocar això, perquè

aquests xiquets no són maldestres

sinó que al no tenir coneixement de

la llengua espanyola els limita.

- ¿Creus que s'hauria d'informar més als nens sobre altres cultures existents?

Si, en ple segle XXI haurien d'estar

tots molt informats, la gent ha de

conèixer i tenir curiositat per

aprendre cada dia més de qualsevol

persona i qualsevol cultura, pense

que és important.

- Si algun dia et cridaran per fer una xerrada en el col·legi del teu fill,¿ t'agradaria anar?

Estaria encantat, és el meu hobby

favorit.


12

Fronteres

Documents

Transcript of Fronteres