E I X D E M A R I A C R I S T I N A : L E S F O N T S M O N U M E N T A L S

La gran Exposició Universal celebrada a Barcelona l�any 1929 oferia a la ciutat la

possibilitat d�urbanitzar el vessant nord-est de la muntanya de Montjuïc i convertir la

zona en un dels paisatges més bonics i amables que es puguin imaginar, amb un gran

conjunt de palaus, fonts i lluminàries que convertien el lloc en una delícia per als

barcelonins i també per a aquells que, per un motiu o un altre visitaven la ciutat. Aquest

paisatge és el que avui coneixem com a EIX DE MARIA CRISTINA, situat entre la plaça

d�Espanya i el gran Palau Nacional, una de les construccions més impressionants

d�aquelles efemèrides.

En aquestes pàgines ens ocupem, preferentment, del conjunt de fonts ornamentals que

s�ubiquen a l�eix de Maria Cristina, i ens referim, encara que sigui molt breument, a les

característiques de cadascuna d�elles.

Font de la Plaça d�Espanya o dels Tres Mars

Encara que no es tracti d�una obra de Carles Buigas, resulta evident la necessitat

d�incloure-la en l�eix de Maria Cristina, en tant que va ser construïda amb motiu de l�Ex-

posició Universal de l�any 1929. El seu creador va ser l�arquitecte Josep Maria Jujol, i és,

sens dubte, una de les fonts més monumentals de Barcelona.

El seu autor hi vol simbolitzar el caràcter mariner de la ciutat i la seva història més

profunda, i orienta els seus tres costats als tres mars que banyen la península Ibèrica.

Aquesta al·legoria està representada per tres grups escultòrics tallats en marbre blanc

que simbolitzen els rius Ebre, Tajo i Guadalquivir.

La simbologia d�aquesta font és tal que abraça la religió, les arts i l�heroisme, representat

per tres columnes corínties que sostenen el sostre del monument, o les tres figures

esculpides en bronze, que representen la navegació, la salut pública i l�abundància, obra

dels germans Miguel i Luciano Oslé.

L A F O N T M À G I C A : H I S T Ò R I A

I R E C O N S T R U C C I Ó ( 1 9 2 9 - 1 9 9 8 )

27

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

21 Eix Maria Cristina.

Perspectiva actual de l�eix de Maria Cristina,

entre la plaça d�Espanya i el Palau Nacional

21

Imagen PostScript

F1.LR

28

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Per últim,

hem de dir que aquesta font es va sotmetre a una restauració intensa amb motiu dels

Jocs Olímpics de 1992, tant en la part monumental, dissenyada i dirigida per un equip

d�arqueòlegs, com en els sistemes de funcionament hidràulic, elèctric i d�il·lumicació,

que van ser totalment renovats.

Brolladors de l �avinguda de Maria Crist ina

Durant la celebració de la II Exposició Universal de l�any 1929, l�avinguda de la

Reina Maria Cristina acabada d�inaugurar es va transformar en el gran escenari que

necessitava la ciutat per mostrar al món sencer els avenços de la tècnica que l�Exposició

contenia.

Per això, el geni de Carles Buigas havia projectat un torrent de llum, aigua i color,

continguts en les petites i apartades fonts circulars que s�estenien a tots dos costats de

l�avinguda, així com en les 117 columnes o obeliscs lluminosos que van ser construïts i

que embellien el paisatge, amb els canvis cromàtics de la seva il·lumicació, seguint la

pròpia cadència del gran brollador o gran font lluminosa, i les cascades, de manera que

es produïa l�efecte anomenat pel seu autor, Carles Buigas, �ona de color�. Per les seves

formes i el seu estil, aquelles lluminàries es podien considerar precursores del que

quaranta anys més tard es va anomenar �Pop art�.

Hem de dir que aquells petits brolladors tenien un plat de pedra que complia la funció

d�abeurador d�aus.

Malauradament, tanta bellesa no va poder durar gaire. D�una banda, el vandalisme

propi de les grans urbs, i de l�altra, la necessitat d�utilització de l�espai, juntament amb

el seu manteniment costós, van fer que tot anés desapareixent en poc temps.

A partir dels anys setanta, es va pensar en la necessitat de rehabilitar l�avinguda de Maria

Cristina, per a la qual cosa, es van projectar i construir 44 llacs bessons amb dos

22 Font plaça d�Espanya.

Vista exterior de la Font Monumental

de la pl. d�Espanya o dels tres mars

23 Font plaça d�Espanya.

Detall del monument central

amb les tres columnes corínties

i grups escultòrics

22

29

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

brolladors o columnes d�aigua il·luminada cadascun; en total, 88 raigs o xipresos

lluminosos que recordaven, amb molta imaginació, aquells obeliscs projectats per Bui-

gas; si bé només s�hi projecta llum blanca.

D�altra banda, la decisió de construir aquests brolladors, en què el volum d�aigua

emulsionada és molt important, contribueix a crear en tota l�avinguda una mena de

microclima de frescor i humitat permanent, molt apreciat, sens dubte, per la multitud

de gent que en les nits estivals s�hi apropen a gaudir d�aquest espectacle tan grat.

CASCADES 1, 2 , 3 i 4

Ens trobem davant d�un dels conjunts de cascades artificials més bonics del món.

Sembla que el seu creador hagués desitjat que, pel vessant de la muntanya, corregués un

bonic riu, amb uns trams de bravesa ben definits en el seu naixement agrest i espenyat,

simbolitzat en la cascada número 4, on l�aigua, més que caure, s�estavella, des d�una

alçada de 12 metres, en una làmina d�aigua de 6.000 litres per minut i metre de cascada.

Aquest efecte es veu incrementat per la polvorització de la contracascada que sembla

l�aigua que s�estavella en una cascada impressionant.

La cascada número 3 ens trasllada als trams muntanyencs d�aquells rius que s�obren

camí a través dels canyons i les gorges, en el seu camí cap a la planura, formant salts i

ràpids al llarg del seu recorregut. Es pot dir que les aigües s�han transformat en escuma

blanca, amb l�ajuda dels tres salts o abocadors, i els sis rajos que s�aixequen i emulsionen

l�aigua.

Quan mirem la cascada número 2, una pau interna s�apodera del nostre esperit, ja que

amb les aigües que abans eren torrencials, hem arribat a la planura on la quietud i la

serenitat regnen a les aigües abans turbulentes.

24 Brolladors de l�avinguda Maria Crsitina.

Vista general dels 44 llacs bessons de

l�avinguda de Maria Cristina

25 Cascada núm 4.

Vista exterior de la cascada número 4.

En aquesta foto podem apreciar les tres

fornícules de pedra d�obra que van ser

rehabilitades l�any 1992

24

25

30

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

26 Cascada núm. 3.

Vista exterior de la cascada número 3.

En aquesta foto s�aprecien els tres salts

d�aigua i els 26 petits llacs o rentadors

laterals

27 Casacada núm. 2.

Vista exterior de la cascada número 2.

En aquesta foto es veuen les tres petxines

que formen la seva caiguda,

i els 20 peveters laterals

28 Cascada núm. 1.

Vista exterior de la cascada número 1.

En aquesta foto podem apreciar els tres

ramals, així com els antics peveters

que avui es troben enjardinats en comptes

dels vapors que tenien quan van ser

construïts

26

27 28

31

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Aquesta cascada té tant d�encant que ens quedem totalment extasiats mirant els petits

brolladors laterals i la semipenombra de les seves llums rutilants. Llavors no hi ha dubte

que estem davant del curs d�un riu tranquil i misteriós en la seva mateixa quietud.

Finalment arribem a la cascada número 1.

En aquesta, el riu imaginari es divideix en tres petits braços a través dels quals entrega

les seves aigües a la immensitat del mar, on mor després d�haver omplert de vida tot el

que ha trobat al llarg del seu curs.

Aquesta simbologia ens sembla encara més perfecta quan la mirada recorre el llarg

trajecte que hi ha entre aquests elements d�aigua, que afortunadament s�han pogut

recuperar perquè la gent en gaudeixi.

29 Eix Maria Cristina.

Vista del conjunt de cascades

i la Font Màgica

29

32

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

La Font Màgica

Breu història d�una meravel la

Su poderoso y peregrino juego

de arte y de saber las engendró tan bellas

que hasta que el viajero universal, ante ellas

absorto de emoción se rinde luego.

Hem volgut encapçalar aquest escrit amb un vers del sonet que els germans Álvarez

Quintero van dedicar a les fonts de l�eix de Maria Cristina, perquè parlem de la Font

Màgica de Montjuïc, màxim exponent d�aquest bell conjunt monumental, obra de qui

ha estat anomenat amb tota justícia el mag de la llum i l�aigua, Carles Buigas.

Quan els treballs per a la gran Exposició Universal de 1929 estaven ja molt avançats, els

seus organitzadors van considerar que faltava �alguna cosa� especial que la fes diferent.

Va ser llavors quan Carles Buigas va presentar el seu projecte per a una �obra colossal,

atrevida i costosa�.

El dia 18 de juny de 1928, el jove enginyer va exposar davant del Comitè Executiu de

l�Exposició 460 plànols i 70 grans dibuixos en els quals havia donat vida als somnis que

la seva tècnica era capaç d�albergar. El projecte va sorprendre i enlluernar fins al punt

que va ser titllat de bogeria per alguns dels qui hi van assistir.

En menys d�un any, més de 3.000 obrers van convertir en realitat aquell somni del jove

Buigas i van omplir de llum, aigua i color la gran avinguda que havia de ser la via

principal de l�Exposició.

Buigas va descobrir en aquest projecte un nou art, el de la llum, és a dir, no aplicar la

llum solament per esquivar la tenebra, sinó per embellir-la i, sobretot, va descobrir que

30 A Font Màgica

Vista exterior de la Font Màgica

on s�aprecia el conjunt

de les toveres dels jocs d�aigua,

les claraboies i les fonts perifèriques

30 A

33

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

la llum no s�havia d�allargar, perquè la més gran no fes ombra a les més petites. Buigas

va idear una llum opaca i independent, destinada a ser part del tot sense disminuir allò

immediat.

D�aquesta manera van néixer per al gaudi general, entre altres ja desaparegudes, les

quatre cascades i el gran brollador, Font Lluminosa o Font Màgica, tal com es coneix en

l�actualitat i que són les grans obres d�aigua, llum i color que perduren avui.

Des que es va construir fins avui, la Font ha constituït un atractiu permanent, tant a

escala nacional com internacional, tot i que durant molts anys, el seu funcionament s�ha

vist molt reduït a causa de la deterioració progressiva de les instal·lacions, motivada per

l�envelliment lògic de tots els sistemes de funcionament, amb el pas dels anys.

En diferents etapes s�han desenvolupat diverses actuacions a la font com la que va fer el

mateix Carles Buigas en els anys 1954-55, que van consistir a reconstruir els elements

danyats o simplement desapareguts durant la Guerra Civil i la postguerra, renovar part

del cablejat deteriorat o sostret, millorar la gran hidràulica a partir del segon nivell

(sectors), que va ser reforçada amb una envoltant de formigó armat, i substituir el

sistema d�accionament hidràulic de les vàlvules, per un altre de nou, de tipus

d�electropneumàtic.

Una segona actuació va tenir com a horitzó els anys setanta, durant els quals es va dur a

terme la renovació d�alguns elements de control, de part de la il·lumicació per

reguladors electrònics, i també el telecomandament (pupitre) de control remot per un

nou sistema electromecànic amb control analògic automàtic, mitjançant una cinta

magnètica, i afegint-hi el so que avui constitueix, juntament amb la barreja de llum i els

jocs d�aigua, un atractiu extraordinari. Tot això es va fer amb tecnologia dels anys

setanta, com ja hem dit, i que avui, atès el gran impuls que s�ha dut a terme en el camp de

l�electrònica, ha quedat sobrepassat pels nous sistemes de control que avui són possibles.

J O C S O L Í M P I C S D E B A R C E L O N A 9 2

Es pot dir amb raó que, a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona celebrats l�any 1992, va

començar una nova etapa per a l�eix de Maria Cristina, tenint en compte que aquest era

el nexe natural d�unió de la ciutat amb la muntanya de Montjuïc, on es van establir gran

part de les instal·lacions olímpiques i, és clar, les més representatives amb l�estadi de

Montjuïc i el nou pavelló d�esports de Sant Jordi al capdavant.

Amb motiu d�aquesta efemèride, l�Ajuntament va decidir restituir aquest espai urbà, que

ja havia traspassat amb escreix el llindar del deteriorament més absolut, part de l�as-

pecte que va tenir un dia, i que el va fer aparèixer com un dels indrets més bonics del

món.

Per això es va encarregar a cada un dels organismes competents del consistori l�elaboració

dels projectes corresponents que comprenen cada una de les especialitats a restaurar:

paviments, enllumenat, elements artístics, fonts ornamentals, etc.; a l�antiga Unitat Ope-

rativa d�Aigües i Sanejament correspon la restauració de les quatre cascades i la Font

34

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Màgica que el mateix any 1992 havien passat a dependre d�aquesta unitat. D�altra banda,

la Font Monumental de la plaça d�Espanya estava sent restaurada i el seu finançament

era a càrrec del projecte de rehabilitació de fonts de REPSOL.

Amb l�horitzó de quatre mesos de temps per a les Olimpíades, la Unitat Operativa

d�Aigües i Sanejament va emprendre la tasca d�execució dels projectes de rehabilitació

total de les quatre cascades, així com un altre projecte de condicionament provisional de

la Font Màgica, amb vista a utilitzar-la durant el període olímpic.

Hem de dir que la major part dels sistemes de funcionament de la font estaven tan

deteriorats que el dia de la inauguració de les Paraolimpíades no va poder funcionar a

causa d�un trencament en un dels passamurs que comunicava amb el vas central i que

va provocar una gran quantitat d�entrada d�aigua que va fer necessari el buidatge del llac

principal.

No obstant això, amb grans dificultats, a banda de l�extraordinària dedicació del

personal municipal que controlava tot l�eix de Maria Cristina, el conjunt de fonts va

funcionar molt satisfactòriament, i amb el seu espectacle va omplir de joia els centenars

de milers de persones que van poder gaudir d�aquesta bellesa.

Obres de rehabil i tació de les cascades 1 , 2 , 3 , i 4

Quan la Unitat Operativa d�Aigües i Sanejament rep l�encàrrec de restaurar les quatre

cascades de l�eix de Maria Cristina, el panorama que es presenta resulta enormement

desolador. Les cascades 1 i 2 es trobaven en estat de ruïna total, amb els vasos esquer-

dats, els peveters plens de bardisses en la cascada número 1, on s�havien substituït els

vapors olorífers de quan va ser construïda, per plantes diverses, les arrels de les quals, a

causa de l�abandonament, havien ocasionat el trencament dels peveters.

Els paraments verticals laterals estaven escrostonats, totalment en ruïnes i als desguassos

de l�aigua s�observava la manca d�alguns trossos de trencants.

D�altra banda, la maquinària es trobava també en estat ruïnós, amb les bombes

treballant a mig rendiment a causa del desgast dels rodets. No hi havia il·lumicació i el

seu funcionament era molt esporàdic i problemàtic.

Pel que fa a la cascada número 2, presentava el mateix aspecte que totes les altres: no

funcionaven els raigs d�aigua dels petits estancs laterals o peveters, a més de la total

degradació dels vasos, desguassos i paraments verticals, tant frontals com laterals.

L�any 1975 va deixar de funcionar assíduament la cascada número 3, ja que, com totes,

patia el deteriorament propi del pas dels anys i de la manca d�un manteniment adequat.

Se solia posar en marxa en ocasions molt excepcionals i, és clar, no funcionaven tots els

35

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

seus elements, els quals tenien molt disminuïda la seva capacitat.

L�any 1972 va funcionar per última vegada la cascada número 4 amb motiu de la

celebració de Jardinova. Aquell mateix dia va tenir lloc l�esquerdament de l�estructura

que va inundar la sala de màquines, va anul·lar els grans motors i va inutilitzar tot el

sistema elèctric i d�il·luminació.

Davant d�aquest panorama, els projectes redactats pels serveis tècnics de la Unitat Ope-

rativa d�Aigües i Sanejament es van centrar principalment en els punts següents:

Hidràulica

Reparació dels grups motobombes; van desmuntar cada unitat i la van sotmetre a la

restauració de:

- Eixos i rodets.

- Canonades d�aspiració.

- Canonades d�impulsió.

-

30 B Cascada núm. 1.

Rehabilitació de l�obra civil

de la cascada núm. 1

31 Rehabilitació de l�obra civil

de la cascada núm. 2

32 Cascada núm. 3.

Rehabilitació dels grups motobomba

de la cascada número 3. S�hi pot apreciar

l�estat dels eixos i els rodets de les bombes

30 B 31

32

36

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Rehabilitació o reparació de jocs d�aigua.

Electricitat

- Revisió i reparació de motors.

- Reforçament o substitució del cablejat.

- Revisió d�armaris de control; es van completar proteccions tèrmiques i diferencials.

- Revisió i automatització, en el seu cas, dels sistemes d�arrencada de motors.

33 35

34

36

37

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Il·luminació

- Substitució de la il·luminació antiga per una retícula de projectors submergits.

- Instal·lació de proteccions de la il·lumicació a base de transformadors separadors

de circuit, que permeten utilitzar energia a 220 V per a la il·lumicació submergida.

Obra civil

- Restauració de paràmetres verticals a base d�un adreçament amb morter especial

i pintat amb pintura adherent de color pedra.

- Impermeabilització dels llacs amb tractament específic d�esquerdes, capa de morter

de resina i pintura de poliuretà per a l�acabat.

- Restauració i anivellament dels desguassos.

- Restauració dels 26 estancs auxiliars laterals (rentadors) de la cascada número 3.

- Restauració dels paràmetres de pedra i les fornícules de la cascada número 4,

fent una neteja a fons de l�obra de pedra picada.

- Restauració d�elements ornamentals (floreres, caràtules, motllures, etc.).

33 Cascada núm. 3.

Tasques de rehabilitació de l�obra civil de la

cascada núm. 3

34 Cascada núm. 3.

Perspectiva de la cascada

número 3 rehabilitada

35 Cascada núm. 4.

En aquesta foto es poden apreciar

les tasques de rehabilitació dels grans

motors i bombes que s�havien inutilitzat

l�any 1972

36 Cascada núm. 4.

Obres de rehabilitació de la cascada

número 4. Neteja amb raig de sorra de síli-

ce de les fornícules de pedra d�obra de

pedra picada i restauració del vas principal

37 Font Màgica.

Perspectiva de la sala de màquines de la

Font Màgica, amb els grans grups

motobombes en primer pla

37

38

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Reparacions de la Font Màgica

Abans de detallar les obres de rehabilitació que es van dur a terme a la font amb motiu

de les Olimpíades de Barcelona de 1992, ens permetrem fer una breu descripció de les

seves principals característiques tècniques i estructurals, inconcebibles per a l�època en

què va ser creada.

Exteriorment, la font presenta una configuració de planta pseudoel·líptica, amb un eix

més gran de 65 metres i un eix més petit de 59 m.

Es pot considerar dividida en dues parts: la interior, on hi ha la sala de màquines, en un

primer nivell, i les sales de maniobres, en un segon i tercer nivell, i l�exterior, formada

per tres llacs situats en nivells esglaonats, i comunicats per desguassos de 1,50 i 1,85

metres d�alçada.

38 Font Màgica

Vista de la Font Màgica

39 Font Màgica.

Motor de prisma d�il·luminació,

original de 1929

38 39

39

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

En els dos llacs centrals hi ha els 19 jocs d�aigua de què disposa la font pròpiament

dita i en el llac inferior, que està encastat en la terra, es poden veure 20 petites fonts

anomenades perifèriques que tenen un sistema hidràulic que permet cinc jocs d�aigua

diferents, a banda d�un sistema d�il·lumicació a base dels tres colors bàsics, el vermell, el

verd i el blau.

Com hem dit abans, el llac principal està construït en el mateix terreny, mentre que

l�intermedi i el superior, de 35 i 12 metres de diàmetre respectivament, cobreixen l�espai

que hem anomenat de maniobra, on s�ubiquen les bateries d�il·lumicació amb els seus

prismes pentagonals que contenen els cinc colors de què disposa la font: el blanc, el

groc, el vermell, el blau i el verd, que surten a l�exterior a través de 120 claraboies

rectangulars. En aquest recinte es troben les grans canonades d�impulsió que traslladen

els 2.925 litres que són capaços de posar en moviment els quatre grups motobombes que

subministren aigua als 19 jocs centrals, més un cinquè grup que proveeixen les 20 fonts

perifèriques.

La sala central de màquines es troba al nivell 1 i té un diàmetre de 10 metres. La seva

ubicació és el mateix centre del brollador i comunica amb l�exterior a través d�un túnel,

a través del qual també s�accedeix a les dependències on estan situats els quadres de

maniobra.

Aquesta part de la font és una estructura de formigó armat, que en aquella època va

suposar una novetat.

Els tres llacs de la font fan un volum de 3.100.000 litres d�aigua, dels quals 2.500.000

corresponen al vas principal, 500.000 litres al llac central i 100.000 litres al llac superior.

40 Font Màgica.

Polvorització

41 Font Màgica.

Vista dels cinc jocs centrals

40 41

40

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Encara que tots els llacs contenen brolladors d�aigua en progressió, podem considerar

que el central és la força, en virtut dels volums d�aigua i la potència dels seus jocs; el mitjà

és el suport per la gran quantitat de jocs i toveres que conté, i l�inferior és l�ornamentació,

per la delicadesa i la meravella de les seves fonts perifèriques.

Com hem apuntat, la font mou 2.925 litres per segon d�aigua, impulsats per cinc grups

motobombes de 265 CV els quatre primers, i de 125 el de les fonts perifèriques.

E n

total, la font disposa de 132 motors elèctrics, amb una potència de 1.567 CV, equi-

valents a uns 1.153 kW de potència instal·lada que accionen les bombes, els prismes

d�il·luminació, els jocs mòbils i els sistemes auxiliars.

La il·lumicació de la font és un dels sistemes més originals i, per a nosaltres, més

perfectes que ens puguem imaginar, si considerem el que l�autor perseguia amb això.

Efectivament, la gamma de colors no es limita als cinc instal·lats a les cares dels prismes

pentagonals, sinó que quan aquest gira lentament, es produeixen infinitat de tonalitats

determinades per la incidència més gran o més petita d�un color sobre la pantalla de

llums de cada moment. No sabem si amb aquesta explicació el lector s�ha pogut adonar

prou d�aquest fenomen, però sí que podem dir que mirar la font quan està tenint lloc el

gir dels prismes pentagonals resulta un dels espectacles més gratificants per a l�ull humà

gràcies a la gran quantitat de gammes de color que s�hi van produint.

Els jocs d�aigua estan il·luminats per 4.760 llums tipus PAR-56 de con concèntric, amb

mirall projector incorporat, que han demostrat la seva bondat sobre la base d�una vida

més llarga i un rendiment més alt, ja que no dispersa el con de llum, sinó que el

concentra. Estan muntades sobre una graella de tub quadrangular d�acer inoxidable: 24

unitats per als prismes més grans (bateries A, B i D), i 12 unitats per als prismes petits

(bateries C i E), a més dels llums de suport.

42 Eix Maria Cristina

Vista del eix Maria Cristina durant

els Jocs Olìmpics

43 Font Màgica

42 43

41

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Pel que fa al sistema d�il·lumicació, les graelles que suporten els llums estan fixes,

recolzades sobre els eixos dels 120 prismes, pentagonals, que suporten els filtres de color.

Aquests prismes estan moguts pel mateix sistema que va idear Carles Buigas, i que

consisteix en un motor de 1/2 CV provist de fre i reductora electromagnètica, per tal

que el gir es pugui aturar en el mínim temps possible, i la velocitat de gir sigui la reque-

rida. Aquests motors són els originals de l�any 1929.

La llum es transmet a l�exterior a través de 120 claraboies de formigó prefabricades,

tancades per vidres temperats, de color blanc i d�alta resistència.

La característica que millor diferencia la Font Màgica de qualsevol altra és el gran volum

d�aigua que mou, i que, juntament amb l�estudiat diàmetre dels seus impulsors,

proporcionen a l�aigua la velocitat adequada per aconseguir la cadència requerida en els

seus jocs.

Una altra qualitat tècnica que sorprèn de la font és la gran diversitat de les toveres que

munten els jocs d�aigua, les quals van ser estudiades per Carles Buigas, que va aconse-

guir unes polvoritzacions tan perfectes que semblen núvols de vapor d�aire. També, l�e-

mulsió

de l�aigua, aconseguida en funció del disseny de les toveres, sembla que incrementa el

volum en moviment; aquest és l�efecte que ens produeix.

La font té una potència instal·lada de 3.000 kW mentre que la potència instal·lada en tot

l�eix Maria Cristina és de 6.000 kW. Sens dubte, per alimentar-la caldria una petita

central elèctrica.

La font també va ser sotmesa a una rehabilitació petita i provisional amb motiu de les

Olimpíades de 1992, referida principalment a aquells elements i sistemes que van

permetre la seva posada en servei per a aquesta efemèride.

42

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Així es va procedir a reparar el cor de la font, el gran calderó que conté els cinc jocs

centrals, i es van reparar, de passada, els elements avariats d�aquests jocs.

Es van revisar motors, prismes d�il·luminació i sistemes de control que mostraven

deficiències serioses. En definitiva, la font va ser sotmesa a un repàs generalitzat que va

contribuir que el seu funcionament fos el més correcte possible amb alguna excepció i,

és clar, amb la cura permanent del personal que n�estava al càrrec.

L�espectacle que va oferir la font en les Olimpíades va reunir cada nit al voltant seu una

multitud de persones, àvides per contemplar una bellesa com aquesta. Fins i tot les

riuades de persones que cada nit descendien de veure les diferents competicions no podien

sostreure�s al seu encant, i es quedaven per veure almenys l�últim passi del seu programa.

44 Font Màgica.

Detall de la sala de màquines en el nivell

núm. 1, on s�ubica la part de la gran

hiràulica rehabilitada. Estat en què es troba-

va abans del procés de rehabilitació

45 Font Màgica.

Tasques de demolició de la gran hidràulica

sota formigó

44 45

43

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

P R O J E C T E D E R E P A R A C I Ó G E N E R A L D E L A F O N T M À G I C A D E M O N T J U Ï C

Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de l�any 1992, la font havia funcionat d�una

manera més o menys satisfactòria durant la totalitat dels dies que van durar els Jocs, en

horari de matí, tarda i nit excepte el dia 10 de setembre, data de la inauguració de les

Paraolimpíades, com s�ha comentat anteriorment.

No obstant això, durant tot el període de funcionament, la font havia donat mostres

fefaents del seu estat de deteriorament, amb múltiples avaries en grans tubs, vàlvules,

prismes d�il·lumicació i, en fi, en gran part de la infinitat d�elements de què està

composta. La seva capacitat de funcionar a ple rendiment s�havia anat perdent a

mesura que passaven els anys i cada un dels seus sistemes anaven envellint.

Com a conseqüència, es va prendre la decisió d�aturar la font, a l�espera d�un projecte

de reparació general que tornés a aquesta gran obra la seva capacitat màxima de

funcionament i la seguretat i la fiabilitat que una instal·lació d�aquestes característiques

havia de tenir.46 Font Màgica.

Estat en què es trobaven les canonades

demolides

46

44

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Un cop presa aquesta decisió, l�any 1993 la font no va funcionar i va ser substituïda per

un espectacle de raigs làser projectats sobre el Palau Nacional i pantalla d�aigua, el qual

va resultar un pobre substitut del bonic espectacle que oferia la font.

L�Ajuntament va decidir, a la primavera de l�any 1994, dur a terme una sèrie

d�actuacions que permetés reiniciar la campanya estival de funcionament de la font,

mentre la gerència del sector d�Actuació de Manteniment i Serveis de la Unitat

Operativa d�Aigües i Sanejament (actualment Direcció de Projectes de Font Màgica i

Fonts), elaborava un projecte de reparació general que, actuant sobre els sistemes bàsics

de funcionament (hidràulic, mecànic, d�il·luminació, obra civil, elèctric i sistemes de

control), pretenia actualitzar la font partint de les noves tècniques i materials, però amb

la premissa ineludible de no modificar la filosofia de Cales Buigas pel que fa a les formes

dels jocs d�aigua, la cadència i els sistemes d�il·luminació, i que aparegués a l�espectador

amb la mateixa majestuositat, bellesa i misteri que el seu autor hi va imprimir, i pre-

servant, a més, tots els elements, el valor històric de les quals així ho aconsellés.

En conseqüència, la Unitat Operativa d�Aigües i Sanejament va destacar un equip de

personal tècnic municipal encarregat de la redacció d�aquest projecte que, encapçalat

per Ángel Gea Vegara, i sota la direcció de l�enginyer en cap de la unitat, va encetar les

feines de redacció en el mes d�octubre de 1994.

El projecte de reparació general de la Font Màgica de Montjuïc consta de sis capítols,

que es refereixen als sis sistemes principals de funcionament. Aquests són:

CAPÍTOL I Gran hidràulica.

CAPÍTOL II Prismes d�il·luminació.

CAPÍTOL III Petita hidràulica i vidres d�ocultació.

CAPÍTOL IV Perifèriques i obra civil del vas principal.

CAPÍTOL V Electricitat mitjana i baixa tensió.

47 Font Màgica.

Vista de la Font Màgica.

47

45

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

CAPÍTOL VI Sistemes de control.

Capítol I : gran hidràulica

L�any 1994 s�havien fet obres que tendien a dotar de seguretat el conjunt de la font, com

van ser les proteccions a base de plaques de metacrilat en els interruptors de motors,

l�automatització de la vàlvula de desguàs del llac principal a base de motor reductor,

interruptors d�aturada immediata distribuïts estratègicament en tot el recinte,

diferencials, transformadors separadors de circuit que permetran utilitzar el corrent a

220 V submergit, etc. La font va quedar així llesta per funcionar en els períodes

estivals sense posar en risc greu la resta de la instal·lació ni les persones que la feien

funcionar; amb aquestes mesures, va quedar dins de les normes elèctriques sobre alta

i baixa tensió.

48 Font Màgica.

Detall d�un prisma pentagonal del sistema

d�il·luminació antic. S�hi pot apreciar

l�escassa superficie útil per a la il·luminació,

entre els marcs i la reixeta metàl·lica

49 Font Màgica.

Nou prisma d�il·luminació d�acer inoxidable,

amb la graella de llums PAR-56 i panells

de vidre laminat que permet més superfície

d�il·luminació. A la foto es pot veure

el motor de l�any 1929, que transmet

el gir al prisma

48 49

46

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

L�any 1995 es va decidir, atesa la precarietat en què es trobava el sistema d�impulsió

principal, dur a terme les obres contingudes en el primer capítol, GRAN HIDRÀULI-

CA, l�esgotament de les quals es mostrava amb tota evidència, de manera que es donava

prioritat a allò més deteriorat i que podia posar més en perill la totalitat de la instal·lació.

Les obres, fetes per l�empresa FCC, SA, es van dur a terme la primavera de l�any 1995.

Aquestes obres de l�any 1995, incloses en el capítol número 1, gran hidràulica, es poden

dividir en dues actuacions ben diferenciades:

- OBRES DE REHABILITACIÓ

- OBRES DE RENOVACIÓ

Obres de rehabi l i tació

En aquest apartat s�han fet un seguit d�actuacions per tal de millorar tots els elements

metàl·lics situats en el nivell 1, sala de bombes; s�ha considerat que el seu estat general és

bo i que no cal la seva renovació.

Els treballs han consistit en:

- Neteja, desgreixament i rajada amb raig de sorra de sílice neta, fins al grau Sa 3, de tots

els tubs de fosa, biguetes, suports metàl·lics, cossos hidràulics de vàlvules , i altres

elements de fosa o metàl·lics continguts en els nivells 1 i 2.

- Emprimació amb pintura de silicat inorgànic de zinc i acabat amb poliuretà, de tots

els elements metàl·lics esmentats anteriorment.

50A - 50B Font Màgica.

Perspectiva del segon nivell on es poden

apreciar els prismes d�il·luminació

amb els seus motors per a gir després

de la rehabilitació

50A 50B

47

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Obres de renovació

Les obres que es van fer amb càrrec a aquest apartat són les següents:

- Renovació de quatre braços principals de distribució a partir del tronc central, sota un

envolupant de formigó de 50 cm, substituint-los per altres de la mateixa secció i paret

de 8 mil·límetres.

- Dos col·lectors de repartiment de l�aigua a l�exterior de 300 mm.

- Deu desguassos d�olles del joc número 10 de 250 mm.

-

C i n c

d e s -

guassos dels vasos mitjà i superior de 250 mm.

- Canonada d�impulsió completa d�un ramal del joc número 7, de250 mm.

- Canvi de connexió de quatre vàlvules del tipus 19.

- Tres braços de distribució del col·lector exterior de les fonts perifèriques, de 300 mm.

En tots els casos s�han muntat tubs d�acer al carboni subjecte a les normes DIN-2448,

galvanitzats en calent interiorment i exterior.

El sistema de muntatge ha resultat bastant complex per la necessitat de respectar les

vàlvules hidràuliques que comuniquen amb l�exterior, de manera que no es podien

forçar en cap cas, i s�havien d�utilitzar plaques de ferro fixes i brides mòbils per tancar

finalment el circuit.

Un cop acabat el muntatge de la gran hidràulica, s�han fet tasques de protecció exterior

dels tubs, a base d�una capa d�emprimació fosfatant (was-primer) i una altra de

protecció d�acabat amb pintura de poliuretà.

Primera fase (octubre 96-juny 97)

51 Font Màgica.

Detall d�una claraboia d�obra de fàbrica

de la bateria �D� amb quatre vidres

de tancament. Model antic

52 Font Màgica.

Detall d�una claraboia prefabricada amb

només dos vidres de tancament que per-

met més pas de llum. Muntada en les

obres del capítol III

53 Font Màgica.

Detall d�un tram del col·lector

de repartiment exterior,

amb els empeltaments per rebre

les toveres

51

53

52

48

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Un cop el consistori va aprovar el projecte en la seva totalitat, es va convocar un concurs

per als capítols II al VI, i es va adjudicar a l�empresa Auxiliar de Canalizaciones, SA

(ACSA) que pertany al grup Aguas de Barcelona, i que complia amb els requisits de

solvència, capacitat tècnica i qualificació exigits.

Les obres s�han fet en dues fases entre octubre de 1996 i juny de 1997, els capítols II, III

i IV, i des d�octubre de 1997 fins al juny de 1998, els capítols V i VI. Aquesta aturada

entre fases va tenir lloc perquè la font pogués funcionar l�estiu de 1997.

El projecte que s�ha dissenyat per a la reparació general de la Font Màgica de Montjuïc

va constituir, sens dubte, l�intent més important d�adequar els diferents sistemes de

funcionament d�aquest gran brollador des que es va construir fins als nostres dies.

Efectivament, les actuacions que es propugnen incideixen sobre cada un d�aquests

54 Font Màgica.

Detall de la retícula d�allotjament

dels vidres d�ocultació, construïda

en acer inoxidable

55 Font Màgica.

Detall d�una de les olles del joc número 10

abans de les obres del capítol III

56 Font Màgica.

Detall d�una olla del joc número 10

prefabricada, amb plaques de ferro

soldades al col·lector per rebre les toveres

exteriors

54

55 56

49

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

sistemes i millora el que, a través del temps, s�ha mostrat més deficitari; es renova allò

que, pel seu envelliment, mostra una precarietat molt important, i s�incorporen altres,

com el control automàtic des del telecomandament, de totes les fonts que comprèn l�eix

de Maria Cristina.

Insistim molt expressament en el fet bàsic que les actuacions que s�han fet en aquest pro-

jecte no modifiquen ni la fisonomia, ni la filosofia de funcionament de la Font Màgica

de Montjuïc, que ha conservat tota la seva plenitud, l�encant i la majestuositat de què va

ser dotada pel seu constructor, i que es conserven bàsicament tots i cada un dels ele-

ments que componen el seu patrimoni artístic.

A continuació detallem, molt esquemàticament, les obres de millora que s�han dut a

terme en cada un dels capítols del projecte, que han portat la font a un estat de

restauració que podem qualificar d�il·limitat en el temps, comptant, és clar, amb el

procés de manteniment diari i periòdic adequat.

Capítol II : prismes d� i l · luminació

Amb les obres contingudes en aquest capítol s�han renovat o rehabilitat tots els elements

que comprenen el sistema d�il·luminació de la font, i això permet més rendiment

lumínic i més eficàcia pel que fa al conjunt motriu.

S�han reemplaçat els 120 prismes pentagonals de les cinc bateries per altres de construïts

en angle d�acer inoxidable AISI-316.

S�han substituït les graelles d�il·luminació per unes altres de construïdes amb tub i

perfils d�acer inoxidable AISI-316.

S�han substituït els llums Altrilux de 500 W, de con més ample, que dispersava massa la

57 Font Màgica.

Detall d�una de les fonts perifèriques abans

de la restauració. S�hi pot apreciar la manca

de retícula i de vidres d�ocultació,

així com els desperfectes en les motllures

de coronació

58 Font Màgica.

Detall d�una font perifèrica

després de la restauració

57

58

50

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

llum, amb moltes pèrdues i vida d�utilització curta, per unes altres del tipus PAR-56,

concèntrica, de con estret i 300 W de potència, amb una vida mitjana de 1000 hores

d�utilització. Amb això s�ha guanyat molt en lluminositat, mentre que s�ha estalviat en

potència consumida i en consum de llums.

S�ha reemplaçat el cablejat obsolet per un altre de subjecte al reglament de baixa tensió

pel que fa a secció i aïllament.

No cal dir que s�han reemplaçat els portabombetes tipus Goliat, per uns altres de

baioneta adaptats als nous llums.

S�han reemplaçat els antics marcs d�angle de ferro portafiltres de colors per planxes de

vidre laminat, amb filtre de color a base de làmina de paper butil. Això ha permès més

superfície de color, ja que no hi ha zones opaques.

S�han desmuntat els eixos fixos de gir dels prismes, s�han netejat de greix i pintura, i

s�han rehabilitat a base de greixar-los, ajustar-los i, posteriorment, galvanitzar-los en

calent, interiorment i exteriorment.

S�han revisat els plats dentats ajustant xavetes, i s�han reposat els que, a causa del seu

desgast excessiu, no es podien rehabilitar.

També s�han ajustat els eixos de transmissió i els pinyons de gir del tipus sense fi, i s�han

fixat els suports dels motors per assegurar-ne la perfecta situació i horitzontalitat.

S�han desmuntat i revisat tots els motors dels prismes, s�han ajustat els frens i els

sistemes reductors i s�han canviat els engranatges, les juntes i els reforços que estaven en

mal estat.

Finalment, hem de dir que el sistema d�il·luminació de la font ha estat millorat molt

sensiblement, pel que fa al funcionament dels nous prismes, transmitància de la llum i

59 Font Màgica.

Detall de l�antiga estació transformadora,

composta de 4 unitats de 1.100 Kw cada

una, refriguerades per bany d�oli.

Són originals de l�any 1929

60 Font Màgica.

Nova estació transformadora

per a 4 unitats de 800 KWA cada una,

amb aïllament sec (encapsulats)

59 60

51

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

el color, en ser nous els vidres de les claraboies, i la capacitat d�il·luminació dels raigs

d�aigua també ha augmentat, ja que els nous llums tenen més capacitat de projecció.

Capítol III : petita hidràulica i v idres d�ocultació

Aquest capítol ha estat, sens dubte, un dels més complexos dels sis que componen el

projecte, tant pel volum d�obra que contenia, com per la immensa varietat de petites

peces, jocs i, fins i tot, sistemes que ha calgut substituir o modificar.

En canvi, vist el resultat definitiu, no hi ha dubte que les obres dutes a terme han

suposat la solució definitiva al gravíssim deteriorament en què es trobava tota la part

exterior de la font, pel que fa a la petita hidràulica i els col·lectors de repartiment,

claraboies, vidres d�ocultació i altres elements de suport que conté la font.

L�àmbit d�actuació d�aquest capítol ha comprès tots els elements continguts en el vas

mitjà i superior, entre la vàlvula anterior al passamurs dels vasos, i el final del recorre-

gut de l�aigua en la tovera de cada joc. Per tant, a més del que hem apuntat en els parà-

grafs anteriors, s�ha actuat sobre tots els tubs d�impulsió en la zona del passamurs.

Una dificultat afegida ha estat la necessitat de reposar tot el que s�ha substituït o

rehabilitat, tenint en compte la seva orientació, la seva inclinació i el pla de situació que

tenia primerament; per a això ha calgut fer un aixecament topogràfic tant del conjunt,

com de determinades peces per separat. També s�han fet enregistraments en vídeo de

cada un dels jocs de la font per poder considerar en el seu conjunt les formes dels jocs

d�aigua per tal de situar les ròtules regenerades de les toveres en les seves posicions

adequades. Aquestes mesures s�han encaminat a aconseguir el que al llarg d�aquestes

pàgines hem repetit, i en el projecte era finalitat primordial, o sigui, no modificar en cap

cas la filosofia de formes i de colors que Carles Buigas va imprimir a la seva font, i

respectar al màxim les cadències dels seus jocs, les seves formes i el seu color.

Les obres que s�han fet en aquest capítol s�han referit als elements següents:

- Com hem dit, s�ha fet un aixecament topogràfic previ per tal de tenir constància de la

situació a la font de cada una de les peces que anaven a modificar-se o a substituir-se.

- Retirada, classificació, rehabilitació i possible substitució de toveres dels 19 jocs

d�aigua continguts en els vasos mitjà i superior.

- Demolició de tots els elements metàl·lics i d�obra civil continguts a la font, deixant

solament els paràmetres verticals dels vasos mitjà i superior.

- S�han substituït les 120 claraboies per altres de construïdes amb calaixos prefabricats

de formigó armat, preparats per rebre la retícula dels vidres d�ocultació i els vidres de

tancament de les claraboies.

61 Font Màgica.

Nou quadre de distribució de baixa tensió

fabricat en armari modular amb una inten-

sitat d�enfangada de 8000 A.

Vista de la sala de baixa tensió

61

52

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

- S�han reparat i netejat els vasos, amb aigua a pressió i productes químics adequats.

S�han segellat les juntes i les fissures, i s�han impermeabilitzat i adequat per rebre els

col·lectors de repartiment, toveres, llums de suport, claraboies i, en definitiva, tots els

elements que havien estat retirats per rehabilitar-los o substituir-los.

- S�han formigonat els nous col·lectors i els tubs passamurs amb formigó H-200, i s�han

deixat finestres perquè circuli l�aigua entre els diferents recintes dels vasos.

- S�ha rehabilitat el joc número 19, que ha estat dotat de moviments alternatius

o uniformes de vaivé.

- S�han reposat tots els vidres d�ocultació, i s�hi ha col·locat una nova estructura de

suport intercanviable fàcilment, així com un sistema de reposició del vidre que permet

que sigui reemplaçat ràpidament.

62 - 63 Font Màgica.

Quadre secundari de control instal·lat en

cada sector, a més de la bateria, fabricat

en armari metàl·lic modular amb grau de

protecció IP-659. Aquest quadre governa

tots els sistemes ubicats en el sector

62 63

53

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

S�han substituït les deu ollles dels jocs número 10 i 11 per altres de prefabricades de

formigó amb els allotjaments per rebre les toveres exteriors.

64 Pupitre.

Detall del telecomandament instal·lat en

l�any 1972, de control a base de senyals

64

54

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

L�execució del capítol número III ha transformat la font en un conjunt d�elements nous

amb tota la seva capacitat de treball en cada un dels jocs d�aigua, i amb una transmitància

de llum als raigs d�aigua total, en virtut dels vidres temperats que segellen les claraboies,

els quals, a més de nous, no tenen a penes zones opaques.

En realitat, la font continua sent una brasa de llum i de color després d�haver dut a terme

aquest capítol, però amb una llum i un color més nets si fos possible, i l�aigua més

il·luminada.

Capìtol III : perifèriques i obra civi l

Les obres que s�han dut a terme amb càrrec a aquest capítol han tingut com a última

finalitat rehabilitar o millorar els diferents elements que conformen el sistema de fonts

perifèriques i que s�han englobat en els apartats següents:

- Rehabilitació de l�estructura del llac principal (fons, paraments i brocal).

- Rehabilitació de l�obra civil de les perifèriques.

- Reparació i millora del sistema motriu.

- Millora de l�allotjament de la il·luminació.

- Substitució del col·lector circular de repartiment de l�aigua.

Per aconseguir dur a terme el que s�expressa en aquests apartats ha calgut fer les obres

següents:

- Instal·lar tancaments mecànics en els passamurs dels eixos.

- Substituir els eixos d�acer normal per uns altres d�acer inoxidable.

- Demolir el col·lector circular de repartiment.

- Modificar el sistema d�allotjament de

la il·lumicació, instal·lant-hi unes olles

noves d�acer inoxidable, tipus ull

65 Pupitre.

Sala de control de telecomandament

on es poden veure els PC, els monitors

de televisió, el projector, l�equip de música,

el vídeo, etc.

65

65 Pupitre.

Sala de control de telecomandament

on es poden veure els PC, els monitors

de televisió, el projector, l�equip de música,

el vídeo, etc.

55

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

de bou, que facilita l�accés als llums per recanviar-los.

- Reparar l�obra civil de les perifèriques, inclosos els paraments, la base i les motllures

perimetrals.

- Revisió exhaustiva dels revòlvers portatoveres, rehabilitant tot el que s�ha pogut, i

substituint allò que estava en mal estat.

- Desmuntar els motors, els frens i les reductores per reparar, netejar o substituir cada

un dels components, com reforços, pinyons, engranatges, etc., i canviar els olis de

lubricació.

- Impermeabilitzar el llac principal, segellant fissures i aplicant-hi tres capes de pintura

cimentosa impermeabilitzadora.

- Reparar o substituir les motllures prefabricades del brocal del llac.

- Reposar els vidres d�ocultació de les perifèriques.

Amb les obres contingudes en aquest capítol s�ha posat fi a la primera fase del projecte

de reparació general de la Font Màgica de Montjuïc, pel que fa a hidràulica, mecànica i

obra civil.

Amb això es van suspendre les obres fins a l�octubre següent , i va quedar condicionada

la font per al seu funcionament habitual de l�estiu.

Segona fase (octubre 1797-juny 1998)

Capítol V: e lectrecitat . Alta i baixa tensió

Un cop finalitzada l�època estival durant la qual ha funcionat la font, comença la sego-

na fase del projecte de reparació general, amb el capítol número V, que fa referència

a l�electricitat i a l�alta i la baixa tensió.

66 Font Màgica.

Vista de la Font Màgica

66

56

L�

EN

GI

NY

D

E

CA

RL

ES

B

UI

GA

S

Les actuacions que s�han fet amb càrrec a aquest

capítol s�han referit a totes aquelles modifica-

cions, noves instal·lacions o renovacions que

han resultat necessàries per dotar la font d�un

sistema elèctric racional, actualitzat, més segur

tècnicament, més econòmic i reglamentat.

A continuació fem una breu descripció de les

obres que s�han dut a terme en els apartats d�al-

ta i baixa tensió.

Alta tensió

- S�ha modificat el subministrament de l�alta

tensió al nostre centre transformador:

de 6 KW a 11 KW.

- S�ha completat la tramada de cable de trans-

port del corrent i s�hi ha instal·lat cable d � a -

lumini, més adequat a la tensió d�11 KW.

- S�hi han instal·lat unitats de ruptofusibles per

protegir els transformadors de potència e n

les cel·les compactes, amb bateries de suport per

accionar-les si no hi ha tensió.

- S�han muntat quatre unitats de transforma-

dors de 11.000/ 420/220 volts, de 800 KW,

amb aïllament sec (encapsulats), incloent-hi l�o-

bra civil necessària per a la seva

posada en servei.

- Un instal·lador autoritzat s�ha encarregat de

fer les verificacions necessàries, abans de

posar en servei la instal·lació.

Baixa tensió

Bàsicament, la xarxa de baixa tensió s�ha fet d�a-

cord amb l�esquema d�instal·lació següent:

- A partir de l�estació transformadora s�hi ha

instal·lat un conducte de coure estanc, a m b

grau de protecció IP-659, a base de plaques de

ferro aïllades amb resina, i amb una intensitat

de servei de 2000 A per a transformadors.

- La intensitat de curtcircuit del conjunt que

s�hi ha instal·lat és de 100 KA, i a cada

transformador hi corresponen 25 KA.

- S�hi ha muntat un quadre principal de distri-

bució, a base d�un armari metàl·lic amb

forma modular, i preparat per allotjar els inte-

rruptors d�embrancament i de protecció d e

cada circuit, amb una intensitat d�embarrat de

8.000 A.

- Derivat d�aquest quadre general s�hi han ins-

tal·lat cinc sortides principals per alimentar

alguns altres quadres auxiliars del generals. Això

ja permès disminuir la secció de

l�embarrat i també la intensitat del curtcircuit.

Aquests subquadres generals per a subministra-

ment d�energia corresponen a:

1 Motors de grups motobombes.

3 Subministraments a 10 sectors i bateria A.

1 Subministrament a serveis auxiliars.

- Els quadres de maniobra dels motors princi-

pals munten les seves proteccions

corresponents, així com els arrencadors o els

variadors estàtics.

- Els quadres de sectors i de bateria A consten

de les proteccions adients, arrencadors de

motors, relés auxiliars de maniobra i control, i

una unitat informàtica per sector, i en l a

bateria A.

- S�han muntat interruptors de protecció de

cada transformador, que són d�última

generació i tenen comandament motoritzat i

unitat lògica de control, amb capacitat p e r

rebre comunicació informatitzada.

- La resta d�interruptors és, també, d�última

generació; són motoritzats i tenen

contactes auxiliars, relés de disparament a emis-

sió, i manca de tensió, seccionable,

mentre que els armaris utilitzats han estat simi-

lars al general, independentment

de la intensitat de curtcircuit.

- Com hem indicat, s�hi han instal·lat quadres de

control i d�alimentació en els deu

sectors, a més de la bateria A, amb un grau de

protecció d�IP-659.

- S�hi han instal·lat tres nivells de safates de