FLOR DEibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · les lleis que afecten el nostre poble, i que...

FLOR DE/MIT ILORCnç OE/ CAROfl//Aft

JUNY DE 1990 * N« 162

La pel·lículamés disbaratada,anàrquica,irracionali carade la històriadel cinemallorencí.

•-

Editorial Flor de Card -2- (106)

Normes

No és aquesta la primera vegada -nitampoc, pressumiblement, serà la darre-ra- que parlam de les Normes Subsidià-ries de Sant Llorenç en aquestes pàgi-nes. Des del projecte iniciat en tempsdel baüe socialista i deixat caducar peld'Unió Mallorquina fins al que actual-ment està en estudi no ens hem cansatd'insistir en què són imprescindiblesunes pautes que indiquin on i de quinamanera es pot construir en el poble. Pe-rò, bé perquè interessi més a segons quique regni l'anarquia constructora, béperquè no hagin estat capaços de posar-se d'acord, la realitat és que som delspocs pobles de l'illa que encara no te-nim aprovades unes Normes Subsidiàri-es de planejament.

En aquesta legislatura l'arquitectemunicipal Agustí Buades n'ha realitzatun altre avantprojecte -del qual en par-lam en aquesta mateixa revista- que ac-tualment es troba en mans dels grupspolítics locals per tal que li donin eldarrer repàs. No és la nostra tasca enaquests moments el entrar en detalls so-bre el seu contingut, però sí volem fernotar la nostra preocupació per tal compensam que no s'ha seguit el camí apro-piat a l'hora d'establir les zones urbanit-zables, sobretot les de la zona costanera.En lloc de comanar la redacció a unstècnics imparcials perquè delimitassin a-llò que considerassi oportú sense teniren compte res més que els interessosdel municipi, els polítics han anat nego-ciant la inclussió de terrenys, i és lícitsospitar que els objectius dels propieta-ris no coincideixen gaire amb els del po-ble en general.

Però així i tot som del parer que lesNormes s'haurien d'aprovar. Amb lesesmenes que facin falta per millorar, en-cara que sigui mínimament, tot el quesigui millorable, amb els enfrontamentspolítics que calgui, amb les discussionsi debats que vulguin..., però que no lesdeixin caducar una altra vegada. SantLlorenç no s'ho mereix.

I, sobretot, que les facin complir. Queno es converteixin en paper banyat, comde fet s'han anat convertint moltes deles lleis que afecten el nostre poble, ique marquin el punt de partida d'unanova manera de fer política.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Cardassar.Carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Juny de 1990Número 162Edita: Centre Cultural CardImprimeix: "Apóstol y Civilizador" (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria GalmésGuillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Josep Cortès

Guillem Pont

Alfred F. Arnau

Ramon Rosselló

Aina Salas

Ignasi Umbert

Joan Domenge

Voltor

Xesc Umbert

Maria Galmés

Núria

Anònim

Bel Nicolau

Els germans Marx a La Sala PortadaNormes Subsidiàries 6Batec 14Crisi a l'Ajuntament 16Espipellades 21

Gent de la nostra gent: En Nadal Caldentey 3Sant Llorenç, ahir: Estiu 24

Arqueologia: Sa Pedrera 4

Història: Cabrera, notes històriques 9

Tertúlies: Es futbol JÛ

Zona Costanera 13

Entorn de l'obra pictòrica de Joan Ramis Í8

Canal 9/Televisió Valenciana 19

El temps del mes de maig 20S'embat 20

Si lleu... 22Demografia 22Comptabilitat

Agricultura ecològica 23

Desiderata 23

Distribució

Gent de la nostra gent Flor de Card-3-(107)

En Nadal Caldentey "Pinxo"

Parlar d'un amic sempre resulta com-promès. Si dius el que penses i sents etsparcial. Si deixes de dir-ho, ets terrible-ment injust. I d'aquesta lluita amb unmateix sempre en sol sortir perjudicadala persona propera, aquella que més es-times; per motius de confiança i perquèsaps que comprendrà la teva postura.

A la vila, sens dubte, hi ha un grapatde persones que, per la seva singularitati/o entrega i/o caràcter resulten impor-tantíssimes en el Sant Llorenç d'avui.Són aquelles persones que marquen,que deixen petjada, que són titulars in-discutibles de l'equip, car sense ells SantLlorenç seria clarament una altra cosa.I no pari d'aspectes subtils, marginals,sinó d'aspectes i relacions que afecten aun ample grup de gent que viu el taran-nà quotidià del nostre poble.

En Nadal, sens dubte, n'és un d'ells.Quan despulí en Nadal i li trec la ro-

ba, la pell, la carn... i mitjançant els os-sos arrib als plecs del cervell trob unapersona oberta i valenta.

I a dir ver realment no m'interessa laseva data de naixament, ni les seves ex-periències infantils, ni tan sols l'estretcanó que suposaren els fets dels nascutsel 36, ni totes les experiències posteriorsmalgrat considerar la seva importànciaformadora en tot ésser humà.

Vull trescar paranys de reduccionis-me, de síntesi extrema per poder agla-pir i ensaborir millor aquest ésser, a-questa manera, aquesta actitud que por-ten a la persona extremadament obertai valenta.

Oberta a les idees i a la gent.Valenta per pensar, sentir i actuar.Potser és la darrera "persona de car-

rer", aquella persona que té una saluta-ció per a tothom que passa pel seu em-pedrat: una referència al temps, un co-mentari qualsevol, una crítica de caireconstructiu sobre un fet o una circums-tància o un amorós "dióóós". Una perso-na que porta en el seu si un tipus de re-lació diferent, rural, d'aspecte ample, onles alegries i també els planys eren unamica de tots, de tota la comunitat. Unestil de vida, un tipus de relació avuiperdut però també enyorat.

Persona de carrer que també vol dirpopular pel fet de relacionar-se, .permor del negoci de brodats a mà, vetes-i-fils, i gèneres de confecció, amb gent

•

d'aquí i d'allà. Però fonamentalment voldir oberta als altres, amb un trosset decor per a cada una de les persones quetractà.

Aixúnateix cal ésser obert i valent perregentar el negoci que regentà amb l'e-tern somriure a la cara, però encaramolt més ho ha d'ésser per poder, voleri saber canviar actituds i postures quanhom ja disposa d'un percentatge elevatde cabells blancs.

Empènyer, recolzar obertament unaaventura com el ja llunyà Centre d'Es-plai val coratge, però encara molt mésésser capaç de canviar, modificar alguns

hàbits de vida pel coneixement adquiriten una conferència o en una xerrada in-formal.

Cal ésser extremadament obert i va-lent, com en Nadal "Pinxo", per estarpoc o molt aficat en tots els movimentslocals que impliquen progrés, per ésservoluntarios i sempre oferir la mà al quila necessita, malgrat això representitemps, esforç i deixar de guanar dob-bers. Quina cosa més bell i difícil! Ante-posar inconscientment la relació huma-na a qualsevol guany material.

Es necessita força i sensibilitat perarribar als altres, ja sigui mitjançant els

Gent de la nostra gent/Arqueologia Flor de Card -4- (108)

mots, el cos o aquells mostradors queabans muntava amb gràcia i delicadesa.Record que, de nin, anar a veure elmostrador de Ca'n Nadal era una partmés de la litúrgia de les grans festes.

Passes curtes i lleugeres, com a deropit, cos aparentment feble i senzill -d'ossada prima, que diria el pagès-. Pe-rò l'aspecte extern és un engany. El corés gros i la força molta.

Força i valentia fins a extrems insos-pitats en un cos, una capça feble.

Alguns en bravegen en el cafè. Altresintenten demostrar-ho amb signes ex-terns -cotxes, apartaments, joies, etc-

però on realment es demostra la força,la valentia, l'enginy i el saber-fer iencara el saber-ésser és en els momentsdifícils.

Portar, de manera conscient, una cri-si de vida de la manera tan elegant comho ha fet en Nadal no és cosa que es ve-gi cada dia. Saber acceptar amb entere-sa el que és irreversible és bo, sa i ne-cessari però difícil; però si el que és ir-reversible és una malaltia que porta a lamort ho és encara molt més; cal ésservalent i persona a la vegada.

Potser les despulles d'en Nadal restinen una tomba, però ell, per a mi, és ben

viu. La seva vida i la seva mort repre-representen una bella i entranyable lliçóde vida.

Molts érem els qui l'estimàvem i aqui, el seu record, ens transmetrà mis-satges de valentia i obertura als altresper molt de temps encara.

I mentre una persona sigui capaç detransmetre missatges de vida, malgratl'estat del seu cos, per a mi és una per-sona viva.

Gràcies per tot, Nadal.

Texte: Guillem PontDibuix: Josep Cortès

Sa PedreraPunta de n'Amer

M.G.I.M. 30-E-llI.M.P.P. No catalogatInv. 23P.C. 19

Situació.- Aquests restes prehistòricses troben damunt Sa Punta de n'Amer,a la part que mira a la platja de Sa Co-ma i emplaçats entre les pedreres i l'es-mentada platja.

Accés.- L'accés és fàcil però difícilla localització, ja que no són gaire visi-bles d'enfora. Afortunadament i gràciesal seu camuflatge han pogut arribar finsals nostres dies.

Descripció.- Fa cosa d'un parell dedies, d'aquests de pagès, que en SebastiàBalaguer em mostrà aquests restes pre-històrics. Es tracta d'una pedrera de pe-ces de mares de formes totes elles circu-lars i de tamanys molt diversos. Comen-çant per la més petita, té una mida de48 cm de diàmetre, i la més grossa arri-ba als l'5 m. També s'hi troben blocssencers sense treure i altres de romputsi també els cercles buits que quedarenquan es tregueren les peces de mares.

Les mides de totes les peces senceresque vàrem poder localitzar, de menor amajor, són les següents: 48 cm, 50 cm,54 cm, 65 cm i 110 cm.

Els blocs començats i que per qualqueraó es varen rompre i no s'acabaren fanaquestes mides: 50 cm, 74 cm, 80 cm,118 cm, 130 cm, 135 cm i 150 cm, i elsforats que quedaren dels blocs ja fets fe-

ren aproximadament aquestes medici-ons: 70 cm i 75 cm per 10 cm d'altària.

Cal tenir en compte que probable-ment molts dels blocs que es treguerenavui es fa gairebé impossible el poderdeterminar d'on es varen treure, ja queel mares, amb el pas del temps es vamenjant i el que eren formes precisesvan desapareixent.

A la marina de Llucmajor, en Masca-ró Passarius va localitzar fa una bonapartida d'anys una pedrera molt pares-cuda a aquesta, però en més bon estatde conservació, ja que no es trobava vo-ra el mar i la de Sa Punta de n'Amersofreix tots els embats del mar els diesde temporal.

Un dels arrodonits blocs té damuntdos mugrons ja fets per poder moldreamb més facilitat el gra, però per

qualque raó que no sabrem mai aquestapeça no es va acabar. Això no deixad'esser una hipotètica raó del seu serveija que no se sap amb certesa per a quèvaren servir. Pareix ésser que eren pera ús domèstic, sobretot les més petitesamb mugrons o sense, però, com he ditabans, no deixa d'ésser més que una hi-pòtesi.

Les grosses podien tenir altres finali-tats, però crec que també se les pot do-nar una utilitat domèstica, com per e-xemple moldre gra o fer oli de llentis-cla, que, com diu el cronista romà, elsfoners s'untaven tot el cos d'oli perquèels seus enemics, quan els anaven a aga-far els patinassin les mans per damuntels seus cossos; o també podien haverservit -i sempre segons les cròniques ro-manes- per a fer una espècie de "suc"

Arqueologia/Literatura Flor de Card-5-(109)

d'aquestes llavors de lesmates mesclant-les ambaltres que es trobavenper aquestes terres. Apartir d'aquest punt elrelat ja no és gens ex-plicatiu, i no sabemquins eren aquests al-tres fruits que es troba-ven damunt l'illa grande les rocoses Gymnèsi-es, que, segons diu al fi-nal del relat, és moltfèrtil en agricultura i,per tant, rica en gra.

Tornant agafar el filde les moles de la pe-drera, si és que sónmoles, que com he ditabans no es afirmaramb certesa, però sícrec -guardant sempreuna certa prudència enafirmarho- que aquestsblocs de formes circu-lars no són altra cosaque moles, per a un ús

purament domèstic.Just davora la pedrera la mar fa una

entrada que molt bé hagués pogut servirper poder embarcar aquestes peces capal seu destí.

Les troballes.- Estant el lloc a moltspocs metres del mar i no havent-hi gensde terra, ja que tot són roques, no ésgens estrany que no comparegués captrosset de ceràmica.

Com es pot veure, Sa Punta de n'A-mer està carregada d'història pels qua-tre costats, des de la primitiva pedrerafins al castell que corona Sa Punta, pas-sant per la cova-estatge de Ses Crestes,el túmul escalonat del tancat de la torre,les coves de vora les cases i la necròpo-lis tardoimperial del costat de la carre-tera que va a Cala Millor.

Jo crec que és ben hora de posar or-de damunt aquest braç de terra, que sis'espenya més ja mai no el tendrem. Caldelimitar el seu ús i també controlar elsvehicles i els cavalls, així com el nombrede passejadors, i protegir així com cal elgran legat històric que guarda, però s'hade fer aviat, que pot ésser que quan ensen temem ja no hi siguem a temps.

Vull agrair a en Joan i en Sebastià,que una tarda ben calorosa del mes demaig m'acompanyaren a visitar aquestavella pedrera de Sa Punta de n'Amer.Moltes gràcies.

Bibliografía

Los núcleos arqueológicos de Calvià.Guerrero Ayuso, Víctor.

La cultura talaiótica en Mallorca. Ros-selló Bordoy, Guillem

Las Baleares en tiempos prehistóricos.Peicot García.

Monumentos prehistóricos, protohistó-ricos e históricos de Mallorca. MascaróPassarius, Josep.

Itinerari de la Punta de n'Amer. Lla-brés, Antònia i F. Arnau, Alfred.

El santuari de Ca n'Amer. F. Arnau,Alfred.

Texte: Alfred F. ArnauFotos: Tomeu Vaquer

;-^frqjr

MUSEU ARQUEOLÒGIC MUNICIPAL

SANT LLORENÇ

Lletres

A darreries del mes passat va morirun dels obrers més prolífics de la litera-tura dels Països Catalans, en Manuel dePedrolo.

Encara que s'hi posas relativamenttard -começà a escriure als 32 anys- vatenir temps de cultivar moltes de lesbranques de la literatura: poesia -"Ésseren el món", "Situació bis", "La nostramort de cada dia"...- teatre de l'absurd,fent èmfasi en la problemàtica de la lli-bertat i la comunicació entre els homes;col·laborà amb les revistes Quart Crei-xent, Canigó, Oriflama, Serra d'Or, etc.Però la seva obra més important fou lanarrativa, en la que destaquen "Totes lesbèsties de càrrega", "Mecanoscrit del se-gon origen", "Joc brut", "Detall d'una ac-ció rutinària", "Si són roses floriran" etc.

Normes Subsidiàries Flor de Card -6- (110)

Abans de començar a fullejar aquestescrit cal tenir present que només estracta del resum que en Josep Cortès hafet d'un treball de l'arquitecte municipalAffati Bundes, elaborat -el treball- d'a-cord amb les indicacions que en el seudia li feren els polítics llorencins, peròque encara pot sofrir profundes modifica-cions, per tal com no ha estat aprovat pelplenari ni sotmès a l'exposició públicaque assenyala la llei. Si a tot això hi afe-gim que la correlació deforces que apro-và l'avantprojecte ja ha canviat substan-cialment tendrem un motiu més per ac-ceptar amb una certa prudència el queaquí s'esmenta.

Val a dir, també, que essent l'àmbit dedifusió de Flor de Card majoritàriamentHörend, únicament he fet referència a a-quest nucli de població, deixant la restadel terme municipal per a quan les Nor-mes estiguin definitivament aprovades.

6IXAMPLÊ

fe-to.

"^*

POBLACIÓ

A rel d'uns estudis fets a una sèried'illetes i prenint com a base els habitat-ges de 4 persones com a unitat familiar,i, en els de tipus turístic, el paràmetrede 100 m3 per habitant, tendrem que elsòl urbà de Sant Llorenç podrà arribara ésser de 16.895 habitants, el de SonCarrió de 5.4%, el de S'Illot de 2.020, elde Sa Coma de 7.524 i el de Cala Mi-llor/Son Moro/Sa Màniga de 4.725,amb un total de 36.600 habitants a sòlurbà.

El sòl urbanitzable, a tot el terme, po-drà albergar 27.631 persones i el no-ur-banitzable (prenint com a base una den-sitat d'l hab/Ha), 7.483, la qual cosadóna un total en el terme municipal de71.714 habitants.

ZONA INDUSTRIAL

* Els carrers hauran d'esser de 15 m.* Hi haurà d'haver un 10% per als a-

parcaments.* Tendra una extensió de 8,79 Ha.* Solar mínim de 1200 m2, amb una

ocupació del 50%.* Edificabilitat màxima: 4 m3/m2.* Altura màxima: 12 m.

HABITATGES DE L'EIXAMPLE

* Solars de 200 m amb façanes de 10m i profunditat de 20 m.

* Un jardí mínim de 3 m.* La resta de condicions serà com les

del casc antic.

XALETS

* Superfície mínima de 800 m2, ambuna façana de 20 m i una profunditat de20 m com a mínim.

* Coeficient d'edificabilitat de 2m3/m2.

* Altura mínima: 3 m. Altura màxi-ma: 12 m, corresponents a planta baixai dos pisos.

* Màxima ocupació del solar: 30%* Retranqueig: 5 m del carrer i 3,5 m

dels veïnats.* Xamfrans de 1,5 m.* Les mateixes condicions de teules,

persianes i bastiments que els anteriors.

Normes Subsidiàries Flor de Card -7- (111)

SUPERFÍCIES

El nucli urbà de Sant Llorenç pràcti-cament es limitarà a consolidar el que jaestà edificat, i donarà la possibilitat decréixer en forma de xalets per la bandadel camí del Purgatori i a la zona queenvolta les cases de Sa Blanquera, comindica al mapa adjunt. A l'entrada delpoble per la banda de Manacor s'habili-tarà una zona industrial a ambdós cos-tats de la carretera. Les superfícies persectors seran les següents:

Casc anticZona intensivaZona extensiva

Equipament:EsportiuSanitariAssistencialCulturalEscolarReligiós

Zona lliure pública004.400 m2Zona de proteccióZona lliure privadaVials i empedrats

Total

Resum de superfícies

226.046 m2180.977 m261.600 m2

12.000 m2350 m2300 m2

1.468 m26.940 m21.940 m2

26.890 m229.670 m2

139.941 m2

692.892 m2

Total sòl urbà 239.12 Ha.Total sòl urbanitzable 285.41 Ha.Total sòl no urbanitzable 7.483.59 Ha.Total sòl Punta de n'Amer 199.88 Ha.

Total del terme

AIGUA

8.208.00 Ha.

La previsió mínima d'aigua potableque es necessitarà és, segons el projecte,de 150 litres per habitant i dia, la qualcosa dóna:Sant Llorenç i Son Carrió: 3359 m3/diaSòl urbà de la costa: 2.131 m3/diaSòl urbanitzable: 4.181 m3/dia

Total del terme: 9.671 m3/dia

Per a poder absorbir tota aquesta ai-gua serà necessari augmentar en un50% la capacitat de la depuradora. Elssectors nous del sòl urbanitzable haurande comptar amb un prjecte de saneja-ment que inclogui estacions de bombeigfins a la depuradora de Sa Coma.

HABITATGES DEL CASC ANTIC

* Com a mínim un habitatge haurà dedisposar de:-Un dormitori de 10 m2 útils-Una sala/menjador de 16 m2 útils-Un bany de 3 m2 útils-Una bugaderia de 2 m2 útils-Una altura mínima de 2,5 m.

* La superfície mínima del solar hau-rà d'ésser de 200 m2, amb una façanade 7 m com a mínim.

* Es podrà edificar com a màxim unaplanta baixa i dos pisos, amb una alturamínima de 3 m.

* Els balcons tendrán una ampladamàxima de 0'6 m i estaran a 3,5 m so-bre el carrer.

* Tots els caps-de-cantó hauran de te-nir un xamfrà de 1,5 m.

* Únicament seran permeses les teu-les de tipus àrab de color ocre clar.

* Queden prohibits els acabats en tot-xos, rajoles, marbre, plaques metàl·li-ques i tancaments en vidre com a ele-ments de la façana.

* Els bastiments hauran d'esser defusta i les úniques persianes autoritza-des seran les tradicionals de fusta.

ZONA NO URBANITZABLE

* ParceUacions mínimes:-Àrea agrícola/ramadera: 14.000 m2-Àrea forestal (boscs): 50.000 m2

* Edificacions:-Finques segregades abans del 27 de

maig del 85: una quarterada.-Finques segregades després: 2 quar-

terades.

VARIS

* Les obres s'hauran de començardins els 6 mesos següents a la concessióde la licencia.

* Els dipòsits d'aigua i els estenedorsno podran ésser visibles des del carrer.

* Tots els solars s'hauran de vallar.* Els desguassos hauran d'anar a l'in-

terior de l'edifici.* Tots els edificis nous hauran de te-

nir aparcament.* Els habitatges hauran de tenir una

altura mínima de 2,5 m.* Es prohibeix la sortida de fums per

les façanes, patis comuns, balcons i fi-nestres.

Sant Llorenç, abril de 1990

*S&•/&

Ssy

Carrer Nou, 37

07530 SANT LLORENÇ(Mallorca)

C/. Sol, 19-Tel 5857 20

CALA MILLOR iMalloic»)

Flor de Card -8- (112)

Camanvadeió Lingüística

«t&M^Mfefek»^&4*i tirt¿£r M******«*»« ^»^«»^ ¿^ ^ M*«^ HBlÍ' jft

CONVOCAREN INICIALMENT LA CAMPANYA:EL GOVERN BALEAR

EL CONSELL INSULAR DE MALLORCAEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

EL CONSELL INSULAR D'EIVISSA I FORMENTERAL'AJUNTAMENT DE PALM A .

S'HI HAN ADHERIT(en data 15 de juny de 1990).LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

ELS AJUNTAMENTS

Ajuntament d'AlaiorAjuntament d'AlatoAjuntament d'AlgaidaAjuntament d'Andrai*Ajuntament d'ArianyAjuntament d'AnàAjuntament de BinissalemAjuntament de BunyolaAjuntament de CalviàAjuntament de Camparei

ELS PARTITS POLÍTICSPartit Popular (PP)

Ajuntament d'IncaAjuntament de Lloret de VislalegreAjuntament de LlosetaAjuntament de LlubfAjuntament de LlucmajorAjuntament de ManacorAjuntament de Mancor de la VallAjuntament de MaóAjuntament de Maria de la SalutAjuntament de Montuïri

• Ajuntament de PetraELS COL·LEGIS PROFESSIONALSCol·legi Oficial d Administradors de Finquei

Ajuntament de CamposAjuntament des CastellAjuntament de CiutadellaAjuntament de CostitxAjuntament d'EivissaAjuntament d EsporlesAjuntament de FelanitxAjuntament de FerreriesAjuntament de FormenteraAjuntament de Fornalutx

Partit Socialista Obrer Espanyol (FSB-PSOE) Col.legi Oficial d'Advocats de BalearsPartit Socialista de Mallorca (PSM)Unió Mallorquina (UM)Centre Democràtic i Social (CDS)Entesa de l'Esquerra de Menorca (EEM)Grup Parlamentari MixtEsquena UnidaUnió Balear

Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletresi en Ciències de BalearsCol.legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i PortsCol.legi Oficial d'Enginyers Industrials de BalearsCol.legi Oficial de Farmacèutics de BalearsCol.legi Oficial de Psicòlegs de BalearsIllustre Col·legi Notarial de Balears

Ajuntament de Sa PoblaAjuntament de PollençaAjuntament de PorreresAjuntament de PuigpunyentAjuntament de Sant Antoni AbatAjuntament de Sant JoanAjuntament de Sant Llorenç des Cardassar^Ajuntament de Santa Maria del CamíAjuntament de SantanyíAjuntament de Son ServeraAjuntament de Sóller

ELS SINDICATSConfederació Sindical de ComissionsObreres de les Ules Balears ( CC.OO.)

ELS CENTRES D'ENSENYAMENT:Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. UIBInstitut de Batxillerat Santa Maria d'Eivissa EIVISSAInstitut de Batxillerat Berenguer d'Anoia. INCAInstitut de Batxillerat Maria Antònia Salva LLUCMAJORInstitut de Batxillerat Joan Ramis i Ramis. MAÓInstitut de Batxillerat Antoni Maura. PALMAInstitut de Batxillerat Guillem Sagrerà. PALMAInstitut de Batxillerat Joan Alcover. PALMAInstitut de Batxillerat núm. 6. Camp Redó. PALMAInstitut de Batxillerat Guillem Cifre de Colonya. POLLENÇAInstitut de Batxillerat Can Peu Blanc. SA POBLAInstitut de Batxillerat Quarto de Portmany.SANT ANTONI DE PORTMANY ( EIVISSA )Institut de Batxillera! Guillem Colom Casasnovas SÓLLERInstitut Je Formació Professional San Juan Bosco. CIUTADEtTAInstitut de Formació Professional Isidor Macabich. EIVISSAInstitut de Formació Professional Llorenç M. Duran. INCAInstitut de Formació Professional Francesc de B. Moll. PALMACol·legi d EGB Sant Salvador. ARTÀCol.legi La Immaculada. PALMACol·legi Pedró Poveda. PALMACol·legi Guillem Mesquida. Sa Indioteria-. PALMACol·legi Públic Comas Camps. ALAIORCol·legi Públic Sant Bartomeu. ALARÓCol·legi Públic Es Vinyet. ANDRATXCol.legi Públic. BÚGERCol.legi Públic CAMPANET

Col.legi Públic Mare de Diu del Toro. CIUTADELLACol.legi Públic Joan Benejam. CIUTADELLACol.legi Públic Es Porxo. DEIACol.legi Públic Comarcal. SANT RAFEL (EIVISSA)Col·legi Públic Nua. Sra. de Jesús. EIVISSACol·legi Públic Puig d'en Valls. EIVISSACol·legi Públic Es Vedrà. EIVISSA

'Col·legi Públic Sa Torre. MANACORCol.legi Públic Verge de Gracia. MAÓCol.legi Públic Joan Mas i Verd. MONTUÏRICol.legi Públic Ciutat de Màlaga. PALMACol.legi Públic Gabriel Alzamora López. PALMACol legi Públic Sant Jordi. PALMACol legi Públic Santa Maria. PALMACol.legi Públic Son Ferriol. PALMACol.legi Públic Costa i Llobera. POLLENÇACol·legi Públic Joan Mas. POLLENÇACol legi Públic SANT JOANCol legi Públic SANT LLORENÇ DES CARDASSARCol.legi Públic SANTANYÍCol.legi Públic Santa Ponça-Galalzó. SANTA PONÇACol·legi Públic Comarcal Es Putxet. SELVACol·legi Públic Comarcal Jaume Fomaris. SON SERVERACol·legi Public Nkolau Calafat. VALLDEMOSSACol.legi Públic VILAFRANCA DE BONANYEscola Mata de JoncCentre de Preescolar Antoni Maura. MANACOR

ELS COL LECTIUS I ENTITATSAssociació Illenca per a la Renovació Educativa (A.I.R.E.)Centre Cultural de FelanitxConvergència de Joves Independents

Escola d'Esplai. PALMA IFEBAL. Institució Ferial de BalearsEscolania de Lluc Institut d'Estudis BalcanesGrup Folklòric Castell de Sant Felip. MENORCA Patronat Municipal D'Escoles d'Infanta. PALMA

*•',

La lienfein,

de totTOTS ELS CIUTADANS DE LES BALEARS HI SÓN CONVOCATSINDIVIDUALMENT 1 COL·LECTIVAMENT.ADRECAU LES ADHESIONS AL SECRETARIAT DE LA CAMPANYA,Sant Miquel, 18, 2on. 07002 Palma. Tel: 71 75 03. Fax: 72 06 50

W*

História Flor de Card -9- (113)

CabreraNotes històriques

per Ramon Rosselle

D'aquest mateix temps és, d'altra ban-da, un compte detallat de les obres delcastell de Cabrera; els jornals són pagatsa raó de 2 sous i 6 diners; foren dona-des 2 lliures i 14 sous a Jeroni Sureda,serrador, per dues dotzenes de taulells;17 sous i 6 diners a Francesc Bonnín,buidador, per 2 daus de metall que hande servir per una grua; 2 lliures i 8 sousa una barca armada i les galeres queportaren el virrei, dos jurats i altres "ho-mes de bé e mestns per mirar la fortale-sa de Outrera lo que havia master per a-dobar-lo"; 5 lliures, 7 sous i un diner aJoan Gilabert per 30 peces de formatgesque han pesat un quintar i mig i treslliures. Hi ha registrades moltes altresdespeses: calç, escudelles, plats, una pa-ella d'aram, un quintar, 3 harcelles i 2almuds d'olives a raó de 3 diners Tal-mud, 9 barcelles de faves, etc. 4 sous aNicolau Segura, preu d'un cedàs. (ARMAudiència, lligall 71, nö 7).

Dia 9 de març de 1560, el Gran i Ge-neral Consell tracta com el castellà deCabrera ha vingut ací a Ciutat per co-brar el seu salari, i no podent posar-liexcuses, han estat manllevades 100 lliu-res les quals ü són stades dades" (ARMAGC 34, f. 93v).

Dia 9 de gener de 1567, el Gran i Ge-neral Consell tracta com Pere Net Vale-ro fa molts anys serveix de capità i alca-id del castell de Cabrera y allí resideixcontínuament ab tota sa casa guardant ¡odit castell ab molta soLüdtud y vigilàn-cia1'. Per al seu sustent sol tenir una bar-ca "per anar i venir y portar aüí virtuallesy també alguns forçats condempnats aservir al dit castelT. Els dies passats labarca fou atacada pels moros y presa.(ARM AGC 37, f.12).

Dia 10 de juliol de 1569, el Rei escriual Procurador Reial del Regne de Ma-llorca dient que Pere Net Valero, alcaiddel castell de Cabrera, ha exposat queen dies passats arribaren al port de Ca-brera algunes galiotes de moros i salta-ren en terra, però foren repel.lits ambartilleria i es retiraren a les barques pe-rò quedà un moro a terra i el portarenpres al castell. L'alcaid Valero demanaque el moro sia seu perquè si venia elcas pugui servir per rescatar cristians; és

a dir, que en certa ocasió foren captivatss sa muller i un fill "y- fe costó el rescatedellos todo quanta tenia" (AGA reg.4630f. 8).

Dia 23 d'abril de 1572, el Rei va es-criure al Procurador Reial de Mallorcadient que reduïa de pagar tasca a dehnepla la possessió de Llorenç Fe, anome-nada Talaiola, del terme de Santanyí.Una de les raons que ha exposat el su-plicant Fe al Rei és que la possessió "es-tà junt a la mar y en la part més perillosade tota Mallorca per estar frontera de Al-gery molt prop a la yüa de Cabrera hontde ordinari hi ha fustes de moros losquals cada dia van per allà y prou volteshan corregut y presa gent", de tal maneraque davant el temor de ser captivats noes troba ningú que vulgui conrar les ter-res (ACA reg. 4360, f. 172). El mes demaig del mateix any Mateu Amer pre-sentà semblant súplica al Rei demanantreducció de tasca (de set quarteres una)a delme pla (de 10 quarteres una) perdues possessions del terme de Campos,una dita Camp Roig i l'altra Amer (Id.f. 188).

Amb data 5 de desembre de 1573 foufet el següent manament a l'alcaid delCastell de Cabrera: "Los die y any des-sus dit fonch manat per lo ¡Lhis-trissimSenyor Don Joan de Urnes, conseller dela Sa. (Cesàrea) Ca. (Catòlica) real Ma-gestat del Rey etc. a mossèn Pere Net Va-lero alcayt del Castell de Cabrera que tostemps que se esdevindrà entrar qualsevolvaxeü dins lo port de Cabrera que isquede terres de França y vage en terres demoros o oltremali, que reconegué aquelly face scorcoU de dit vaxelly trobat robesde contrabanda dins de aquell sepos ensegur de tal vaxeü y que avise en conti-nent a dita sa Illustrissima Senyoria yaçò sots pena de la vida y confiscació desos béns" (ARM Extraordinaris CúriaCriminal 1564-77 s.f.).

Dia 2 d'octubre de 1571, el Gran iGeneral Consell tracta com el mestrepicapedrer de la Universitat ha exposatque "en lo castell de Cabrera y ha unamolt eminent nana" i per adobar-ló sónnecessàries 100 dotzenes de pedres, i sino s'hi posa remei "estarà a mà cahentlo que ja amanasse ruína" (ARM AGC

38, f. 75).Dia 7 de juliol de 1582, el Gran i Ge-

neral Consell proposa la conveniènciad'enviar a la torre de Cabrera i a la dela Dragonera i altres torres, alguns mos-quets (ARM AGC 42, f 56).

Dia 17 d'abril de 1584, el Gran i Ge-neral Consell tracta com el capità Nico-lo de Anton, per manament del Virreianà amb la seva nau amb l'armada seféu a Cabrera; ara demanda la Univer-sitat perquè vol ésser pagat dels seustreballs i el dels mariners (ARM AGC42, f. 308).

Segons l'historiador Bover, dia 30d'octubre de 1583, els moros amb 6 ga-liotes arriben a Cabrera i asolen el cas-tell.

Dia 2 de gener de 1585, els jurats delRegne, atenent Joanot Miralles fou ele-git alcaid de Cabrera (21 gener 1584)però ha exposat al Virrei "que no vol nientén servir més lo càrrech de alcayt", araels jurats "confiats de la bondat, indús-tria y legalitat de mestre Antoni Pou acípresent y aceptara, ti confereixen lo càr-rech d'alcayit de dit castell de Cabrera pertemps de dos anys", amb salari anual de180 lliures; tendra dos homes mab sacompanyia. Dit Miralles rebé orde defer passar dues peces d'artilleria del cas-tell procedents de certa nau presa demoros, de Jordi Llobet d'Eivissa la qualfonch recobrada après per la armada delsmallorquins" i foren deixades Ics duespeces al castell: una pesa 10 qumtars i40 lliures, l'altra 9 quintars i 59 lliures(ARM EU 50, f. 14-15).

Dia 31 de maig de 1585, el Gran iGeneral Conssll tracta com el virreiLluís Vich ha manat als jurats, complintcartes reials, que en la torre de Cabrerahi sien posats sis soldats i un artiller or-dinaris, a més del capità (ARM AGC43, f. 18). L'any següent el Consell trac-tà com la cantonada del castell de Ca-brera està en perill de caure i si s'adobatot d'una costarà menys de 200 lliures isi cau costarà milenars (f. 79).

Tertúlies Flor de Card -10- (114)

Es futbol

Textes: Aína SalasAplec: Bel NicolauFotos: Maria Calmés

Es de tots coneguda sa gran ofició quehi ha a tot el món p'es futbol. Exceptuantets Estats Units d'Amèrica és s'espectacleesportiu que té es major nombre de segui-dors, i amb molta diferència.

I aquests dies es futbol veu augmentates seu protagonisme perquè se celebra escampionat del món, i p'ets aficionats espoder veure en pocs dies lo millor d'a-quest esport on es més alt nivell és impor-tantíssim.

P'es que no ho som tant mos resultarar o, almanco, curiós comprovar es granpoder de convocatòria que té. Es capaçd'aconseguir que sa gran majoria d'actessocials s'hi adaptin. Es ben clar que qual-sevol activitat que se programi sense teniren compte una coincidència horària ambso futbol està destinada a fracassar. Aixího han entès empreses importants com saFIAT, o personatges tan populars com elPapa, que per distints motius -econòmicsi d'audiència, respectivament- han combi-nat es seus interessos amb sos d'es futbol.

D'esquerra a dreta:Aina Salas, Llorenç Bauzà,Bartomeu Domenge, Jordi Soler,Mateu Girati i Bel Nicolau.

Per parlar d'aquest fenomen, Flor deCard va reunir ses següents persones,totes elles molt aficionades an es futbol:Llorenç Bauzà "Panino", Bartomeu Do-menge "Escolà", Mateu Girart "de SonVives" i Jordi Soler "Barbot". Na Bel, naMaria i n'Aina d'organitzadores.

Aina Salas.- Què és es futbol i quèrepresenta socialment?

Tomeu Domenge.- Es futbol és un de-port molt arrelat a quasi tot el món i esmés important d'Espanya. Es una viaper escapar de ses tensions que ocasionasa vida actual. Sa feina, sa família...

creen unes tensions que necessiten^sor-tir.

Aina.- Bé, això és cert, però n'hi had'altres de vies per alliberar tensions:passejar, descansar...

Tomeu.- Es clar que s'alliberament detensions només és una de ses moltescauses que fan d'es futbol un espectaclede masses. Es medis de dufusió el con-sideren s'esport que més interessa i lidonen molta ressonància, i també té essuport a sa publicitat. Sa gran capacitatd'ets estadis fa que sa publicitat que s'hiofereix arribi directament a moltes per-sones i indirectament, a través de sapremsa i es medis audiovisuais, a moltesmés. Altres esports no són capaços dereunir a tanta gent, i per tant no estantan recolzats.

Llorenç Bauzà.- Un altre factor ésque a Espanya es futbol és es deportmés antic que hi ha. Pensau que aquí, inomés per posar un exemple, fins queno va sortir en Santana ningú no sabialo que era es tennis, ni ses raquetes, nihi havia cap pista per practicar-lo.

Jordi Soler.- Sí, abans no hi havia resmés. Ets al·lots que volien fer deport ju-gaven a futbol.

Llorenç.- Jugaven en es carrer, sensecap casta d'instal·lació.

Tomeu.- I un camp de futbol tambéera molt bo de fer. S'aplanava una quar-terada, s'hi posava un poc de terra da-munt, quatre portes i ja estava fet.

Mateu Girart.-1 per això té tanta po-pularitat i ressonància. Es per una faltad'alternatives que ja ve d'enrera. Avuinomés s'esport i sa música rock són ca-paços de moure molta gent. Es futbol éss'esport més important perquè ets altreseren desconeguts. De fet en ets EstatsUnits, on hi ha altres esports que fatemps que estan organitzats i tenen unatradició, es futbol fins ara no comença aarrancar un poquet.

Jordi.- Sa gent se mou més bé dins samassa.

Llorenç.- Ara ja hi ha més coses perpoder triar i es pobles de cada vegadatenen més instal·lacions...

Jordi.- Actualment a s'escola es fut-bol no se practica tant com abans. Esbàsquet té més seguidors.

Mateu.- També hem de pensar que sabaixa natalitat afecta molt an es poblesde cara a formar un equip de futbol.Trobar quinze al·lots disposats a jugar aun poble com es nostro és complicat.

Tomeu.- Sí, ara se necessiten dos cur-sos per fer un equip.

Llorenç.- Sa gràcia d'es futbol és que

Tertúlies Flor de Card -11- (115)

se fan competicions, i aquest interés perguanyar i per jugar d'una manera moltseguida és important.

Mateu.- Es dar que sa gran incidèn-cia que té ara mateix aquest campionatés degut a s'avanç de ses comunicacionsaudiovisuais. Si no tenguéssim televisüó,a Sant Llorenç sols no mos n'haguéssimtemut si el feien.

Llorenç.- Es futbol, en aquests nivellsd'es mundials o en ets equips de prime-ra divisió, està governat p'es medis decomunicació i sa propaganda. Ara, en espobles, se juga per fer deport.

Mateu.- De totes maneres és allà onhi va més gent.

Tomeu.- Sí. Ses subvencions que sedonen an es futbol són criticades perquèets altres deports no en reben tantes,però hem de tenir en compte que es fut-bol mou a Sant Llorenç de 80 a 100 al-lots, que se'n duen es pares, ses mares,es padrins... Es percentatge de gent quehi està relacionada és impressionant.

Llorenç.- Es que, tret d'es futbol, notrobes gent que s'en cuidi de ses instal-lations d'altres esports. Hi havia un e-quip de bàsquet i es futbol se'n respon-sabilitzà, però sa gent futbolera no sem-pre és aficionada an es bàsquet, i va ar-

ribar a desaparèixer.Mateu.- Lo que jo no entenc és per-

què hi ha una gent que crida i reclamacoses que saben cert que són injustes.

Jordi.- Sa part apassionada i sa gua-nyera que tenen fan veure ses coses se-gons convcngui.

Tomeu.- Basta veure que quan donenper televisió ses jugades conflictives d'unpartit polèmic, un Madrid-Barca, per e-exemple, se nota ben bé de quin equipsón es comentaristes. Sa mateixa jugada

té una interpretació completament dife-rent. Sa passió és molt forta.

Llorenç.- Fins i tot quan donen sesimatges en "moviola", que van envant ienrera tantes vegades com volen, no seposen d'acord.

Jordi.- Dins es camps petits, de poble,on ses jugades no se poden repetir, n'hiha molts que diuen lo que diuen ets al-tres just per fer renou i animar es seus.Si un diu "penalty!" tots es que hosenten també ho diuen, maldament nohagin vist res. Jo crec que es futbol tétants de seguidors per sa polèmica quesempre duu. Se'n parla molt abans idesprés d'es partit.

Aina.- Creis que s'Administració hi faganàncics o quebres damunt es futbol?

Tomeu.- Directament hi treu poc.Mateu.- A més, ara haurà de pagar es

deutes que tenen es clubs.Llorenç.- Bé, però jo crec que hi treu

bastant. Hi té un 40% de lo que se jugaa ses quíneles.

Tomeu.- Això ha baixat molt...Llorenç.- Ara han sortit altres jocs

que li fan molta competència, però n'hiha tret molts de dobbers s'estat amb sofutbol.

Aina.- Bé, però és clar que s'estat, os'entitat que tengui sa responsabilitat demantenir s'ordre, té un gasto gros. Cadavegada que hi ha partit ha de mobilitzarunes forces de seguretat.

Llorenç.- A nivell de poble sa segure-tat està a càrrec d'es municipals i nocosta res, perquè tanmateix hi són...

Aina.- Bé, però si no haguessin deguardar es camp podrien tenir es dialliure i així podrien passar sense tant depersonal...

Tomeu.- Es clubs suporten molts d'esgastos que ocasiona sa seguretat, con-tractant guàrdies jurats. Ara, fora d'escamp, sa seguretat és competència deses forces públiques.

Aina.- Totes ses concentracions hu-manes necessiten unes forces d'ordre, ésclar, però en es futbol aquest aspecte ésmolt exagerat, perquè sempre són doscontraris i es conflicte surt amb moltafacilitat.

Jordi.- Aquesta violència és lo mésnegatiu que té. Un homo que a sa vidaquotidiana és molt tranquil i amic detothom, dins es camp és capaç de trans-formar-se en una autèntica fera.

Tomeu.- Sí, sa gent se dispara i cridamolt degut a sa passió. Però així tambéallibera tensions.

Aina.- I no creïs que pot passar locontrari, que aquesta persona, en cas deque perdin es seus se'n torni a ca-seva

encara més inflat i nerviós?Tomeu.- No. Es nervis dolents són

contenguts. Mentres una persona vagian es camps a cridar sense ofendre nin-gú no passa res. Es perill és que d'escridar a vegades se passa a ses mans i sacosa se descontrola.

Jordi.- Es una llàstima que cada e-quip tengui un grupet de gent que lo ú-nic que pretén és moure renou i lios.

Tomeu.- Això és molt mal d'aturar.Ara, amb ses cameres de televisió, quan

^PJ^^JHI

-

es clubs identifiquen una persona quehagi fet tala li obrin un expedient i elpoden expulsar d'es club, però de fet loúnic que aconsegueixen és que no siguisoci. Aquesta persona, si compra unaentrada, ningú no el pot privar d'anar aveure un partit.

Mateu.- Abans no existien aquestsgrups de gent.

Tomeu.- Sí que existien. Lo que passaés que ara es mitjans de comunicaciódonen molta informació i quan hi ha unpoc de renou tot d'una enfoquen ses ca-meres i tot pareix més gros.

Llorenç.- Cada època té ses seves mo-des, diguem-ho així, i ara aquests grupsd'utores són sa moda.

Matea.- Sí. Ara tiren monedes. Abansno les tiraven perquè les havien de me-nester.

Tomeu.- Es ben segur que abans hihavia molta més violència entre es juga-dors, dins es camp, i també més àrbitresagredits i invasions d'es camps... i aran'hi ha més defora. Se pedreguen etsautocars, fan destrosses a ses ciutats...

Llorenç.- Si tenim en compte sa granquantitat de persones que se movcn, nohi ha gaire conflictes. Lo que passa és

(Continua a la pagina següent)

Tertúlies Flor de Card-12- (116)

(Ve de la pàgina anterior)

que quan n'hi ha tenen una gran resso-nància.

Tomeu.- Es desastres que s'han ocasi-onat, moltes vegades no són culpa d'esfutbol en sí, sinó d'una manca d'organit-zació. A Heisel -que hi va haver moltsde morts- es problema va ser que deixa-ren entrar més gent de sa que hi cabia.Es que entraven anaven empenguent ise va moure una mica de conflicte entrees seguidors d'uns i ets altres, i aviat vaser incontrolable. Però es morts ho fo-ren per asfíxia o esclafament.

Aina.- Es clar que perdria sa gràcia sino hi hagués polèmica.

Llorenç.- Sí, es futbol és polèmica, ri-valitat, discussió...

Mateu.- Això p'es seguidor, perquè esjugadors no hi entren. An es que sí queh' interessa molt sa polèmica és a sapremsa, per poder-ne vendre molta, i as'espónsor, que és es que duu es gastos.Lo que vol és que s'equip tengui ungran ressò, i si no ho aconsegueix ambsos resultats -només surt sa foto d'esprimer-, que sigui per qualsevol altremotiu. Es curiós -i també una contradic-ció- que molts d'es qui subvencionens'esport siguin marques de tabac i debegudes alcohòliques. Sa publicitat detabac i alcohol està prohibida per televi-sió, i subvencionant s'esport n'aconse-gueixen moltissima.

Tomeu.- A alts nivells sa qüestió es-portiva passa a un segon terme, i se pro-voquen discussions i polèmiques perquèes clubs estan sotmesos a ses exigènciesde ses marques que els subvencionen.Es pressuposts són tan elevats que noqueda més remei que cercar suports ex-tra-esportius.

Jordi.- Prova d'això és que es presi-dfent de s'Atlètic de Madrid és una deses persones més populars d'Espanya,maldament sempre surti d'un jutjat perentrar a un altre. Pretén provocar polè-miques perquè parlin d'es seu club, i nos'atura per res per tal d'aconseguir-ho.

Aina.- En so futbol, pensau que se fanamics o enemics?

Llorenç.- Jo crec que amics. En espobles és molt positiu i se té una relacióamistosa molt positiva.

Tomeu.- Entre aficions rivals se fanpoques amistats i no se sent gaire sim-patia per s'equip contrari ni p'es seusseguidors.

Llorenç.- Es clar que no se pot fer a-mistat amb una persona que no conei-xes, però jo crec que se fan més amicsque contraris.

*Jordi.- Si no hi ha part apassionada

per un o per s'altre, és més fàcil una re-lació de companys dins es camp.

Llorenç.- O que topis amb gent ambsa que puguis raonar tranquil·lament,sense males maneres. Lo que passa ésque hi ha aquests quatre incontrol.latsque ho desbaraten a tot.

Tomeu.- Dins sa família d'es futbol síque se fan amistats; fora ja és més difí-cil.

Llorenç.- Una relació se pot fer per-tot, maldament hi hagi diversitat d'opi-nions. Això no vol dir que te barallis.

Aina.- An es nins que comencen a ju-gar a futbol, creis que se'ls ensenya tan-ta violència?

Tomeu.- No. Avui sa violència estàmolt perseguida per ses autoritats espor-tives.

Llorenç.- No hi ha cap entrenadorque ensenyi a un al.lot a ser violent.Una persona que maneja ets al·lots sapque ses coses dolentes s'aprenen totessoles i només pretén ensenyar ses bones.

Jordi.- Si un al.lot, per exemple, famal a un altre aposta, s'entrenador l'hade canviar. Això és lo que convé a s'e-quip, perquè a sa pròxima s'arbitre eltreurà defora i s'ha d'acostumar a no feraquestes coses.

Mateu.- Es caràcter hi influeix Esmolt difícil fer canviar es caràcter d'unapersona.

Tomeu.- Però si no el deixes jugar a-nirà més alerta.

Aina.- Permeteu-me que ho dubti. Novull dir violència en so sentit de pegar,sinó una certa agressivitat anti-futbol, enfi, a ser una mica brutets.

Jordi.- S'ensenya a enganar un poc as'arbitre: a fer unes caigudes més espec-taculars de lo que realment són i a ferun joc passiu, però això no és violència.

Llorenç.- Sa llàstima és que lo mésimportant siguin es resultats, i no sem-pre guanya es que juga millor. Per tantels has d'ensenyar a defensar-se i a fercerts trucs, com es perdre temps... Peròviolència, de cap manera.

Tomeu.- Sa societat dóna tota s'im-portància an es que guanya, no an esque juga bé, i ets al·lots n'estan molt in-fluenciats. Es clar que si els lleves s'il.lu-sió per guanyar mai no seran bons es-portistes. Lo important és guanyar, noparticipar. P'entura és una llàstima, pe-rò és així.

Bel Nicolau.- Perquè creis que no haarrelat gaire es futbol femení?

Mateu.- Es que s'incorporació de sesdones a s'esport ha estat molt posterior.

Aina.- Ses dones no tenen massa inte-rès per fer esport, i per tant supòs queés molt difícil poder completar un equipon se'n necessiten una quinzena.

Mateu.- També podem tocar es temad'ets àrbitres. Jo crec que tenen massaresponsabilitat perquè ells totsols hohan de controlar tot. Ara no se canviencertes normes perquè es qui comandena nivell internacional són gent d'edat,molt conservadora, que maneja sa FIFAcom si fos sa seva empresa. Però hoveurem canviar. S'informàtica farà ungran paper d'ajuda a s'arbitre i ets er-rors se reduiran an es mínim. Ets orde-nadors ja han entrat a molts d'esports,com es tennis, es futbol americà, es bàs-quet, etc.

Jordi.- Es fubol hi viu, d'aquests dub-tes. Si li lleven això no tendra tant d'a-licient. Has de poder discutir.

Tertúlies/Turisme Flor de Card -13- (117)

Llorenç.- Jo no hi estic d'acord en fermoltes modificacions a ses normes. Enes futbol és impossible un control d'estemps, com en es bàsquet i no se podri-en jugar 45 minuts reals; es camp ésmés gros... en fi, és una altra cosa. Loque sí s'hauria d'aconseguir són uns àr-bitres professionals. No és creguedorque ara, en es mundials, on cada juga-dor val 500 milions, ets àrbitres siguinpersones que facin aquesta feina ses ho-res perdudes.

Tomeu.- Es futbol, amb sa dobberadaque mou, se podria permetre bé unaplantilla d'àrbitres professionals.

Llorenç.- També s'exageren molt etserrors d'ets àrbitres, sobretot quan perdes nostro equip. Si un jugador falla ungol cantat sols no se'n parla, però si unàrbitre s'equivoca és gros. Mos hauríemde mentalitzar que s'arbitre és una per-sona que ho fa lo més bé que sap, i resmés.

Tomeu.- Es es qui cobra manco, esque té més responsabilitat i es més des-protegit. Sa gent l'insulta i, no és fre-qüent, però a vegades l'agredeixen.

Aína.- I per anar acabant, quin futurli veis?

Mateu.- S'esport va a més i es futbolés claríssim que també. Prova d'això éslo bé que juguen ets equips africans,que de cada vegada destaquen més.

Tomeu.- Si va a més, p'entura d'aquía molts d'anys, quan altres esports ha-gin arrelat, en tendra qualcun que li fa-ci ombra, però ara per ara aquí és el reid'ets esports.

D'una manera condensada això és loque diguérem. Es tema és molt apassio-nant p'es aficionats i com més se'n parlamés coses surten. Agraïm sa col·labora-ció per part d'es convidats i els donamses gràcies a tots. Per cert, desitjam queen es present campionat guanyin es mi-llors, que segons es contertulis -entesosen so tema, són Itàlia, Brasil, Holanda iAlemanya, i per ventura també Argentina.Quant a Espanya sa veritat és que noconfien en què faci gaire coses.

CostaLlorencina

Els buits jurídics fan difícil elpla d'ordenació de la milloraturística.

En el nostre país la Constitució esta-bleix que la societat ha d'esser de lliuremercat, i que la intervenció de l'estat, si-gui central, autonòmic o local, s'ha de li-mitar a les necessitats públiques. I totaixò està molt bé, però resulta que enaquest país l'estat ha d'intervenir ambmassa freqüència davant dels col·lectiussocials i econòmics, per mor de la inca-pacitat de la societat d'auto-regular-se.

Tot això ve a compte del Pla per al'Ordenació de l'Oferta Turística, ja queel mateix fet d'elaborar-lo demostra laincapacitat del sector turístic per a la se-va auto-regulació, fet que ha motivatque sigui l'estament públic -una vegadamés- el qui hagi de posar ordre, el quihagi de dir el que cal fer en el sector. Elque passa és que l'estat sempre sol arri-bar tard, perquè si no fos així, si fos ellel qui creas el marc jurídic amb la sufi-cient antelació, les activitats socials ieconòmiques molts pocs pics haurien deser intervingudes. I si, a més, aquestmarc jurídic es fes complir, molt possi-blement a hores d'ara no estaríem par-lant d'un pla d'ordenació perquè no hihauria res que ordenar, ja que el col·lec-tiu se n'hagués desfet pel seu comptecreant els mecanismes necessaris per alseu funcionament, dins dels paràmetresde l'oferta i la demanda.

En el nostre país sembla que la histò-ria sempre es repeteixi. Primer s'aplicauna política Uberai, amb tal descontrolde l'economia que provoca el caos, o, enel nostre cas, un excés d'oferta que elsmercats turístics no poden assumir; des-prés hi intervé l'estat, però, amb unapart important del sector enfrontada iamb fets moltes vegades irreversibles, esfa gairebé impossible dur a terme unaordenació o reconducció del sector.

El Pla d'Ordenació per a la Millora del'Oferta Turística pretén que el sector as-sumeixi pràcticament la totalitat del costi és aquí on hi trobarà les traves. Baix

del meu punt de vista el Pla hauria decontemplar l'habilitació de línies de crè-dit a baix interès -un 6% o un 7%-, ambexempcions fiscals als establiments ques'hi acullin.

Si l'estat gasta mils de milions en lareconversió industrial, ¿per què no hopot fer també en el sector turístic? Aquítambé perillen molts de llocs de feina imilions en divises.

Amb aquestes mesures s'acceleraria ladesaparició de milers de places hotele-res ja obsoletes, que a qualsevol paísd'Europa ja haurien deixat de funcionar.I això ho ha de fer l'estat. L'estat potintervenir o no, però si ho fa ha d'ésseramb totes les conseqüències, perquè sino tot seguirà igual: es redactaran nousplans, s'organitzaran taules rodones, estornarà a parlar de la crisi turística ... iseguirem matant la gallina dels ous d'or.

Si la societat no és capaç d'ordenar-se per ella mateixa -i sembla que el sec-tor turístic no ho és- l'estat hi ha d'in-tervenir, però no únicament amb un copdamunt la taula, sinó posant les mesuresmaterials i econòmiques que facin falta.I per això també hi cal un marc jurídic.Sense una revisió de l'actual ordenaciójurídica referida a l'urbanisme veig moltdifícil que el pla es pugui desenvolupardel tot, i hi ha el perill de que quedi enuna simple successió de parxes que nofan més que acabar per esbucar la casai fer-ne una de nova.

Sense aquestes dues premises -revisarla Llei del Sòl per acomodar-la a les ne-cessitats actuals i fer-la complir, i habili-tar cretits blans i exempcions fiscals- di-fícilment el Pla d'Ordenació per a la Mi-llora de l'Oferta Turística es podrà dur ala pràctica, i quedarà com una propostafeta amb la millor de les intencions. Pe-rò el sector turístic no es pot reconver-tir únicament amb bones intencions. Hifan falta moltes més coses.

Ignasi Umbert i RoigDelegat de Turisme

Ajuntament de Sant Llorenç

Batec Flor de Card -14- (118)

S'Ittot

L'associació de veïnats "Es Riuet deS'Illot", a través del seu president, enPedro Cayon, ens ha fet arribar una es-pècie de revista informativa on fan cons-tar un resum de les activitats que handuit a terme d'ençà que es va fundarfuis ara. Hi inclouen també un informeeconòmic i una còpia dels estatuts.

D'entre les accions que han iniciat orecolzat destaquen la construcció delpont peatonal que travessa el recuperat"riuet", les gestions per construir-ne unaltre per als vehicles i la creació d'unparc arqueològic en el recinte emmura-llat del talaiot.

També fan passes per a aconseguir laneteja de les zones públiques -carrers,jardins i "ses planeres"- i han intentat,amb més il·lusió que efectivitat, la crea-ció d'un grup excursionista.

Es tracta, com es veu, d'una nova as-sociació àgil i feinera que, de seguir així,pot fer canviar notablement la fesomiade S'Illot.

Enhorabona.

El Corpus

"Tres jueves hay en el año que relucenmás que el sol: Corpus Cristi, Jueves San-to y el día de ¡a Ascensión", deia la can-çó, però això era abans, quan els ocellstan sols no duien busques al niu de tangrosses que eren les festes. Avui ja noen queda cap de les tres i els dijous querefulgien més que el sol són un dia fei-ner com els altres, malgrat encara esmantengui la processó del Dijous Sant.

A Sant Llorenç, com a altres llocs del'estat, traspassaren la processó del Cor-pus al diumenge vinent, però justamentes va estrevenir que a la mateixa horatelevisaven el partit entre Espanya i Co-rea, i, posats a triar entre la fe en l'Eu-caristia i la fe en la sel.lecció espanyola,la majoria dels homes es decantaren capa la segona, fet que contribuí a llevares-pcctacularitat a la festa.

Tanta sort que l'any que ve no hi hau-rà mundials.

Volta a Mallorca

El dia 15 de juny va tenir lloc a SantLlorenç l'acabament d'una etapa contra-rellotge de la volta ciclista a Mallorcaper equips, en la modalitat femenina, a

*?• ¿&*^&-,

la qual hi prenia part la llorencina Mar-galida Fullana, que justament aquest diala sort no la va acompanyar i va teniruna avaria entre Cala Millor i Sant Llo-renç, fet que provocà que arribas endar-rerida en relació a les seves companyesde grup.

L'acte estava patrocinat per l'Ajunta-ment de Sant Llorenç i fou el halle elqui entrega els rams de flors. La gent vacomparèixer i omplí un bon tram de lacarretera de Son Servera, ja que l'arri-bada era davant Sa Central.

Soffdg

Per primera vegada d'ençà que s'en-senya solfeig a Sant Llorenç -n'AntòniaFemenias va començar a donar-ne clas-ses fa devers 23 anys- els professors delConservatori de Música de Ciutat esdesplaçaren al nostre poble per exami-nar els alumnes de Sant Llorenç, SonCarrió i Son Servera que cursaven elstres primers cursos.

Del nostre municipi se'n presentaren67 i de Son Servera una seixantena, perla qual cosa sembla que la continuïtatde les bandes municipals està més queassegurada.

Els exàmens, molt difícils, (enguerenlloc a Ca Ses Monges el dia 20 de juny,i a la primera tanda -teoria i dictat- no-més en va suspendre un del nostre po-ble. Quant a la lectura a primera vista ia les lliçons de solfeig el percentatged'aprovats va superar el 86%, pel quecrec que es poden considerar un verta-der èxit.

La cinquantena d'estudiants que pre-

Batec Flor de Cani-15-(119)

paren algun instrument s'hauran d'exa-minar a Ciutat, per tal com encara nos'ha plantejat la possibilitat de fer-los aSant Llorenç.

Premsa Forana

Els dies 15 i 22 de juny l'Associacióde la Premsa Forana de Mallorca es vareunir a Sincu i a Modelmón per tal desopar plegats i parlar d'interessos co-muns.

El primer, al qual correspon la foto-grana, ens el va oferir el president Ga-briel Candías, com cada any, i va donarpeu a que, en haver acabat, els assis-tents li formulassin les preguntes queconsideraren oportunes.

El segon era amb motiu de l'cntregadels Premis Premsa Forana que anual-ment patrocina Sa Nostra, i que l'anypassat recaigueren en les revistes Coa-negra, Pòrtula i Mel i Sucre.

En aquesta reunió es va celebrar unaassemblea per tractar de la possiblecompra d'una casa 'que servís de seu al'Associació, proposta que fou accepta-da per unanimitat. La nova seu tambéestarà ubicada a Sant Joan, ran de la ca-sa de Carles Costa que actualment en fala funció.

Casa de Cultura

El dia 21 de juny el batle va convocarels representants de les entitats cultu-rals del poble per mirar de posar les ba-ses de cara a la creació d'una Casa deCultura. Hi assistiren membres de l'Es-cola Card, el SMOE, l'APA, el Card enFesta, el Museu Arqueològic, la Bandade Música, l'Escola de Música i Flor deCard. S'espera que a la vinent reunió, acelebrar el dia 5 de juliol, també hi

compareguin els de l'Escola, Ses Sitgesi el Grup LJorencí de Teatre.

A la reunió es va fer palesa la neces-sitat de comptar amb un bon local quecobreixi les necessitats dels grups i quefossin ells mateixos els qui el gestionas-sin, per la qual cosa quedàrem que cadaassociació nomenàs un representant ique per a la propera trobada duguésuna relació de les pròpies necessitats, afi d'elaborar un projecte d'edifici i unreglament de funcionament.

Fide curs

El dia 27 de juny la comunitat escolarllorencina va celebrar la tradicional festad'acabament del curs escolar.

Com a novetat actuà grup Taiutiimola qui auguram un gran futur.

ARA FA 10 ANYS

* Que, després d'una trentena d'anysde no sortir a rollo, Sant Joan Pelut vaballar durant l'ofert ori i, més tard, perla vila.

* Que es va inaugurar el Banc deCrèdit Balear a Sant Llorenç.

ARA FA 5 ANYS

* Que el nostre col·legi va guanyar elpremi Antena Màgica, concedit per laConselleria de Cultura dins la Campa-nya de Normalització Lingüística queduia a terme amb Ràdio Popular.

* Que Flor de Card i el GOB organit-zaren una festa per celebrar la no-urba-nització de Sa Punta, a la qual hi va as-sistir Greenpeace amb la seva balena.

llllllllíliiífiP!

:Ïïï;sí;íïSH :•?v^- ---M'í- :'í; '; ' - :.«:í:í5ííí;í

PORTO CRISTORESTAURANTE - PIZZERIA SALVADORCON AUTÉNTICO HORNO DE LEÑA Tel. 821442

Ajuntament Flor de Card -16- (120)

Tomeu PontBATLE

En quina situació se troba s'Ajunta-ment de Sant Llorenç, des d'es punt devista polític?

Tenim un govern en minoria. Per ami no és satisfactori perquè sempre hepensat que tots es regidors haurien decol·laborar en ses tasques d'es govern,però si no hi ha altre remei haurem d'a-guantar així fins a's final de sa legislatu-ra. De fet hi ha molts de pobles que hifuncionen i se'n surten. Però ja t'he ditque jo crec que és millor tenir una ma-joria, però hem d'acceptar lo que hi hai sortir-ne lo millor que sapiguem.

Quins creus que han estat es motiusper arribar an aquesta situació?

Jo no sé lo que pensen ets altres, pe-rò crec que qualcú s'ha volgut distanciarper preparar sa campanya. Potser consi-deren millor estar a s'oposició, i estanen so seu dret, però pens que lo seu eraacabar sa legislatura i no posar davantets interessos polítics an es d'es poble.

Com te pareix que vos ne podríeusortir?

Crec que seria molt necessari que po-guéssim acabar ses coses importants quetenim començades, com ses normes, esclavegueram, s'embelliment de sa zonacostera, sa casa de cultura... S'oposicióno hi hauria de posar traves, ja que anaquestes altures ja no tenim temps decomençar res nou i val més acabar loque hi ha començat.

Què està disposat a fer es teu grup?Està disposat a acabar bonament sa

legislatura en pau i tranquil·litat i faremlo que sigui necessari.

Tomeu MestreCDS

En quina situació se troba s'Ajunta-raent de Sant Llorenç, des d'es punt devista polític?

Tenim un govern en minoria i pareixque seguirà així fins an es final de salegislatura, però hi ha moltes possibili-tats d'arribar a acords puntuals en sostemes importants.


A lo millor un d'es més importantspot ésser que es balle no ha acabat delligar amb sa resta de s'equip de govern.Es seus plantejaments p'entura estandesfassats d'es temps que corren i hemde tenir en compte que ets altres sónmolt més joves que ell i veuen ses cosesd'una altra manera.

També hi pot haver influït que n'hihavia que l'inflaven i li deien que ell noera es balle, quan avui jo crec que un a-juntament no pot ésser governat per unapersona tota sola, sinó que s'han de re-partir ses feines sense llevar es prolago-nisme a ningú.


Jo no hi veig massa sortides llevat decontinuar en minoria, perquè ets altrespartits, per una raó o per s'altra, no vo-len pactar. Noltros no podem treure esballe, perquè és un company de partit ihem fet feina set anys junts; en tot casseria ell es que se n'hauria d'anar si aixòpodia ajudar a arreglar ses coses.

Què està disposat a fer es teu grup?Intentar arribar a acords puntuals per

poder acabar sa legislatura.

Mateu PuigròsPSOE


Tenim uns pactes que s'han rompul iun ajuntament sense una majoria sufi-cient com per poder governar amb unacerla tranquil·litat, però això passa permolts de llocs i és conseqüència d'es jocdemocràtic, que té es seus. avantatges ies seus inconvenients.


Jo crec que ha estat per sa diferènciaideològica i personal d'es membres queformaven s'equip de govern. A un ajun-tament amb tants de partits és molt difí-cil que no sorgeixin problemes.

També hi pot haver influït que noméshi manca un any per ses eleccions i aixòpodria esser una certa estratègia electo-ral del PSM, d'altra banda ben lícita.


En aquests momenls a s'Ajunlamentde Sani Llorenç hi ha unes coses d'en-vergadura que ja eslan en marxa, i crecque per una qüeslió eslriclamenl de res-ponsabililal haurien de passar davant ases eslratègies electorals: ses aigos,s'embelliment de sa zona cosiera, s'aca-bamenl d'es lorrenls, elc.

Què està disposat a fer es teu grup?Hem lengul converses amb sos allres

grups per mirar d'arribar a uns acords,amb una espècie de pacle institucional,i que cadascú agafàs una mica de res-ponsabilitat de geslió, però encara nomos hem avengul.

Ajuntament Flor de Card -17- (121)

Miquel Vaquerp?


Jo consider que és una situació moltdelicada, perquè farà tres mesos que segoverna en minoria i han fet molt pocacosa per solucionar-ho. Crec que és unaequivocació total de s'actual equip degovern.


Crec que és degut a ses baralles quehi ha hagut i hi ha dins el CDS, cosaque a mi me preocupa molt, perquè noés lo seu que a ses difergències perso-nals les hagi de pagar es poble. I això ésuna situació que ja ve d'enrera.


Crec que mos hauríem de seure totsa una taula i exposar es nostros puntsde vista, per arribar a un acord que do-nas unes responsabilitats a cada un, tantsi estan an es govern com a s'oposició.Lo que és una aberració és que mosconvoquin a una reunió per compondresa situació i que no hi comparegui ni escap de llista del CDS i es del PSOE,com de fet va succeir. An es meu veureaixò no són ganes d'arreglar res.

Què està disposat a fer es teu grup?Com que crec que hem arribat an es

punt més alt de discòrdia que pugui te-nir un ajuntament, farem tot lo que facifalta per ajudar a sortir-ne, si és en béd'es poble, lo que no farem és donar sacara per salvar s'imatge d'un partit queno sigui es nostro.

Toni SansóPSM


En una situació insostenible, i lo lògicseria que se cercas una majoria per go-vernar, i molt més quan es mateixos quecomanden no s'entenen entre ells. Si notroben prest una solució crec que hi hamotius per demanar-los responsabilitats.


Són varis. Jo crec que un d'es gransculpables de que no anàs bé ha estat esbatle, perquè sempre era un obstacleper dur envant determinades polítiques.

D'altra banda hi ha que reconèixerque sa crisi s'ha produït per mor de sasortida d'es dos membres del PSM des'equip de govern, i aquesta sortida vedonada per uns indicis i acusacions decorrupció que no s'han explicat i quenoltros no podem acceptar.


Es batle hauria d'haver cercat unamajoria per governar, i si no era capaçde trobar-la, per coherència políticahauria d'haver dimitit. Si està disposat agovernar en minoria crec que és respon-sabilitat seva.

Què està disposat a fer es teu grup?Noltros hem donat un marge de con-

fiança perquè poguessin trobar una sor-tida a sa crisi, i ara aquest marge s'haacabat. S'any de legislatura que quedamirarem, des de s'oposició, de dur enda-vant es grans temes començats que que-den pendents.

J. SantandreuUM


Jo subscric ses mateixes paraules queha dit en Miquel, en so sentit de que es-tà en una situació pésima, d'absolut de-sastre econòmic, perquè sa gent ve a co-brar i no hi ha dobbers.


Jo crec que és degut a sa mala plani-ficació de s'equip de govern i a haver fetses coses amb sos peus. Noltros ja elshavíem advertit moltes vegades, però nomos havien fet cas.


Per sortir-ne es temps és molt curt,però s'ha de cercar sa millor maneraper poder salvar es barco. Vaig tenirunes ofertes d'en Mestre per m irar d'en-trar a s'equip de govern, però jo li vaigdir que no era una persona totasola quehi havia d'entrar, perquè noltros hemduit una oposició conjunta durant tresanys i mos hem avengut. Si se tracta desalvar es barco hem de ser o tots o cap.I jo, per salvar es poble, estic disposat acol·laborar amb so que sigui, tant delCDS, com del PSOE com del PSM.

Què està disposat a fer es teu grup?Es meu grup troba que d'aquesta ma-

nera no se pot anar i que s'ha de mirarde passar aquesta legislatura. S'hauriade deixar apart sa política i agafar esmunicipi com si fos una empresa.

Josep Cortès

Art Flor de Card -18- (122)

Entorn a Fobra pictòrica de Joan Ramis

Han passat ja uns mesos d'ençà queen Joan Ramis va presentar a Sa Torrede Ses Puntes l'exposició "Eppur siMuove". Malgrat el parèntesi temporal,mai no resulta massa tard o improce-dent re-veure, re-pensar, re-viure fins itot, Pimpuls de la seva creació artística.

En aquells dies la premsa local es féuressò de l'esdeveniment, per destacarmés la transcendència social del seu"vernissage" que l'interès d'un treball ar-tístic i la trajectòria professional del seuautor.

Per segona vegada el públic de Ma-llorca ha pogut acostar-se a l'obra d'a-quest artista, després d'una exposició, fauns anys, a Pollença. Ja són sis anys detreball pictòric acumulat els que portaen Joan al seu darrera, duts a terme,però, en un àmbit que no sobrepassa ladiscreció i una certa clausura personal.Estranyes formes de viure l'art en unmoment en el qual galeristes i marxantsconformen el gust del mercat, anuncianti venent els joves talents prodigiosos quequeden exhaurits i consumits en un o-brir i tancar d'ulls.

No és freqüent -i encara menys, fàcil-avui en dia, seguir uns principis i una di-rectriu artística sòlida, sense topar ambl'inconvenient de no poder fluir en elscircuits comercials i propagandístics. Lesconseqüències d'aquesta postura són benconegudes, i l'acceptació d'aquesta viano suposa poques renúncies. Viure in-tensament la pintura i allunyar-se de laprecocitat -la qual pot donar bons resul-tats menys en el terreny de la creacióartística- és una alternativa que no ésestranya ni aliena al comportament i ac-titud d en Joan Ramis.

El seu estudi és al cor de Mallorca.Com si fos conscient que els indrets for-men i informen, sempre ha elegit Sineuper a la pràctica artística. Primer l'aco-lliren les sales buides amb parets blan-ques i sostres alts d'un vell casal. Des-prés, i encara ara, el seu art neix i bate-ga just al bell mig de la vila, en l'anticedifici del pes del gra, "Sa cortera". A-questa nau rectangular, aïllada, amb totel perímetre envoltat per carrers, ofereixla visió d'un cementiri d'eines i artefac-tes agrícoles, atacats pels òxids, emma-gatzemats allà amb la pretèrita intencióde bastir-hi un museu etnològic que maino arribà a bon fi. Entre el cúmul d'es-

combraries fèrries es descobreixen, aquíi allà, ara de front ara d'esquena, envertical o de pla, les pintures d'en Joan.Hom està temptat de pensar en la ri-quesa d'imatges d'inspiració plàstica queaquest reducte o microcosmos al cor deSineu pot aportar a l'autor, sobretotquan es visionen les seves últimes escul-tures.

Des dels inicis de la seva trajectòriaartística fins a l'actualitat, l'aspecte de laseva pintura ha variat. Però ho ha fetsobre unes constants. Es duia, utilitzantel símil musical, que es tracta de "varia-cions sobre un mateix tema". En els prin-cipis de la seva pintura ja és present, ipotser d'una manera més clara i mani-festa, l'interès i la preocupació per l'as-pecte compositiu i estructural de l'obra,un interès que es concreta en la recercaconstant de la composició equilibrada,que mai no es trenca ni s'altera permolt que variï el punt de vista de l'ob-servador o la posició del quadre. Ambaquests interessos formals i estructurals

conviu, en la majoria de les obres, un a-passionant sentit cromàtic. La varietatde color de les seves primeres composi-cions s'ha perdut progressivament, peròresta, com una de les característiquesmés evidents del seu art, el gust pelssubtils matisos cromàtics, per les vari-ants tonals d'un mateix color, per explo-tar-ne la lluminositat i la transparènciautilitzant les més variades tècniques d'a-plicació.

Les seves primeres creacions eviden-cien l'ús d'una estructura sòlida, perfec-tament traçada i accentuada pels con-trastos de color, el qual a vegades no ar-riba a dissimular les ordenacions geo-metritzants. Són obres visualment agraï-des; atreuen, fins i tot, el més profà enmatèria artística, per les impressionssensibles que produeix l'equilibri estruc-tural i la riquesa cromàtica. Aquestscomponents, els quals ajuden a inscriureel treball de Joan Ramis en les coorde-nades de la tradició constructivista,progressivament s'han "radicalitzat", i

Art/Televisió Flor de Card-19- (123)

han passat per un estadi d'una simplici-tat quasi "nihilista". Ens referim a la sè-rie de pintures monocromàtiques onl'autor treballa en un nivell límit de sub-tilesa per plasmar les variants d'un úniccolor, el més neutre i descolorit: elblanc. Caminar més enllà, sense perdrel'obra i caure en el buit, sembla impos-sible.

En els treballs més recents, una sel-lecció dels quals va ser cxposada-instal-lada a Sa Torre de Ses Puntes, s'anun-cien uns canvis que, malgrat que respec-tin l'estructura i la solidesa de la com-posició, la simplifiquen de manera con-siderable. Els colors transparents, dià-fans, atmosfèrics, en part s'han suplitper altres més densos, pesats, opacs,quasi irrespirables en algunes pintures,a l'hora que se n'ha accentuat el seu ca-ràcter matèrie. L'estructura de l'obra,repetidament, ve donada per una franjanegra i espessa. Persisteix, a vegades ad-herit sobre paisatges crepusculars, la fi-gura geomètrica flotant, el triangle, divi-

dit verticalment en dues àrees, una blan-ca i l'altra negra, figura recurrent el l'artde l'autor i que dóna a la composició uncert aire de sacralitat, de transcendèn-cia, d'ascetisme, recollit en l'afirmaciótantes vegades repetida per en Joan,amb un to irònic i burlesc, que ell con-rea l'art "sacre".

"Eppur si muove" deixà ben manifestala sàvia disposició de les obres a la salad'exposició. La preocupació estructuralque remarcàvem en les composicions del'artista s'expansiona i es perllonga en elmuntatge, que, aquest cop i per primeravegada, incloïa una instal·lació escultòri-ca. L'organicitat és el primer que s'evi-dencia en la seva escultura. Mai tan a-propiat el nom "d'objecte trobat" per al-ludir als fragments de rails, únicamentalterats per aconseguir el seu desplaça-ment. L'altíssima qualitat i el procés a-curat i laboriós de la seva pintura con-trasta, aquí, amb el respecte cap a lamodelado que la natura ha fet dels ob-jectes. Els vells rails del ferrocarril de

Sineu, acompanyats d'una pàtina de ro-vell aplicada pels anys de desús i aban-dó, adquireixen la grandesa escultòricaquan són col·locats, verticalment, sobrepetites plataformes mòbils i distribuïtsen la sala d'exposició.

L'art d'en Joan Ramis és un art quedemana l'observació atenta, detinguda,perllongada de l'espectador. Només aixíes poden copsar els matisos i equilibrisque reposen en les seves pintures. Caleliminar qualsevol intent discursiu. Laatemporalitat de les obres gairebé hoimpedeix. Saber mirar potser sigui la fa-cultat que l'artista ens demana quan ensofereix la seva creació.

Són sis anys de treball, molts i pocs,segons com ens ho mirem. Molts pel ca-mí que ha recorregut en Joan; pocs perla trajectòria que encara resta oberta alseu davant si segueix l'evolució duta aterme fins ara, per la via de la depura-ció i la recerca de l'essencialitat.

Joan Domenge. Barcelona, juny de 1990

Canal 93 canals en la nostra llengua

La Televisió Valencià es pot veure, apartir del 21 de juny, i en període deproves, a través d'una freqüència prò-pia, la del canal 43 de la banda d'U H F,la qual cosa permetrà també poder re-bre la seva programació de forma ínte-gra. La freqüència proposada i oficial-ment sol·licitada per l'ajuntament deBunyola, municipi on s'ublica el repeti-dor, garantit/a, segons l'informe tècnicsobre la qüestió, que no hi haurà pro-blemes de cap tipus, per la diferència demés de dos canals a la baixa respecte alsque ja s'utilitzen i als previstos, públicsi privats. El Canal 9 es rep a tots elspunts de les Illes amb recepció directad'Alfàbia.

La Llei de Normalització lingüística,les propostes del Parlament Balear i elsmanifests firmats per la pràctica totali-tat de forces polítiques, econòmiques isocials de les Illes Balears es pronunciena favor de la recepció de les cadenes detelevisió en la nostra llengua i entreelles el Canal 9-TV Valenciana, que jaes rebia parcialment des del proppassatdia 29 de març en la mateixa freqüènciadel Canal 33 i TVE-2 Sant Cugat (punt51 de la banda d'UHF; TV3 es rep al

punt 46).Segons el director general de l'ens pú-

blic de la RT V V en manifestacions fetesa les Corts Valencianes, el Canal 9 jarealitza les dues terceres parts de la se-va programació en català valencià, i a-

FTmTOTimVJUgWPrei

quest percentatge s'anirà incrementant,tot i que durant l'estiu sembla que hihaurà un petit descens.

Fonts d'OCB/Voltor estimen signifi-cativa, dins el context propi, la utilitza-ció del valencià, pràcticament exclusivaen els programes informatius, infantils ijuvenils, retransmissions esportives, con-cursos i producció pròpia en general, toti que demanaran una intensificació del'ús de la llengua comuna, així com unaadequada atenció informativa, de pro-gramació i de participació de notícies,fets i personatges de la nostra Comuni-tat Autònoma, en funció de l'audiènciade les Illes Balears. El seu mapa sortiràmolt prest a Toratge".

Voltor facilitarà als seus socis i als deles seves entitats germanes com O.C.B.un assessorament tècnic concertat per ala perfecta recepció de C-33 i TW, in-cloent una revisió o diagnòstic gratuït del'estat de les instal·lacions i mesurespertinents per corregir el que calgui. Caltelefonar al 46 26 95 i deixar nom, po-ble o barri de Ciutat i número de telè-fon.

VoltorPalma, 25 de juny de 1990

El temps de maig/S'embat Flor de Card -20- (124)

S'Embat

S'embat es un vent que durant s'estiubufa de mar cap a terra a s'illa de Ma-llorca, i ho fa diàriament, amb una pun-tualitat de rellotge, exceptuant es diesen què estam baix de s'influencia d'unaborrasca.

Pam cnvant pam enrera, sa cosa vad'aquesta manera: a primeres hores d'esmatí comença a bufar i va augmentantsa velocitat fins arribar an es màxim,que sol ésser devers les quatre d'es cap-vespre; a partir d'aquest moment va per-dent força fins damunt les nou d'es ves-pre, que desapareix com si hagués aca-bada sa tasca, però no és així, ja que elsendemà de matí tornarà a sa mateixahora, i això gairebé cada dia d'es maig

O

fins a s'octubre.A Sant Llorenç sa velocitat màxima

que sol arribar és de 28 a 30 km/h, queve a ser una força 4.

Són molts es qui pensen que en s'es-tiu es vent ve de llevant, i efectivamentés així de Cala Ratjada fins a Ses Sali-nes, però de Ses Salines fins a Andratxes vent entra de llebeig, i de Formentorfins a sa Colònia de Sant Pere bufa de

gregal; finalment, tota sa costa de Tra-muntana actua de barrera i fa que s'em-bat de mestral només entri per sa peti-ta encletxa de Sóller.

Aquí tenim un mapa a on se podenveure dibuixades ses Unies d'entrada des'embat. Aquest mapa va ésser confec-cionat l'any 1945 per don Josep Ma Jan-sà, pare de s'actual director d'es CentreMeteorològic de Palma, i avui encara

S'embat/Espipellades Flor de Card -21- (125)

està en plena vigència.Com acabam de veure, idò, a Mallor-

ca hi ha tres entrades de vent i com queaixò d'acaramullar-lo no és possible,mos dcmanam a veure què passa? De-vers es centre de s'illa, a determinatsparatges, hi ha lo que tècnicament seconeixen com a zones de convergència(esquema 8), que són es llocs on se pe-guen de front i de costat es tres correntsd'aire, la qual cosa dóna com a resultatun altre corrent ascendent en sentit ver-tical que després torna an es seu mateixpunt de partida, és a dir, a la mar.

Si tot això s'estrevé dins una atmosfe-ra estable no se destria cap núvol, peròsi se dóna es cas de que tenguem airemolt fred a ses capes altes, a ses esmen-tades zones de coonvergèncla se'n forma-ran de desenvolupament vertical, i, se-gons es grau d'inestabilitat, s'ennigularào rebentarà una bona tempesta.

Per acabar, si qualcú vol viure s'expe-riència sobre lo de que es vent a Sant

Llorenç bufa de llevant i a Palma de po-nent, ho pot fer quan vulgui.

A sa propera revista, si me trob inspi-rat, parlaré de sa gota freda.

(Nota: S'altre mes mos oblidàrem deposar que dins uns conservadora estanentre 19a i 22a sota zero)

¿A voltros no vos pareix, en vista de que fa tants d'anys que ho tenim així, que haguessinpogut esperar a enterrar es fils d'electricitat a que obrissin es carrers per canalitzar sesaigos?Si és ver que enguany ja s'han de posar a sa part baixa d'es poble, com asseguren es polí-tics -i jo no he sentit a dir que amollassin cap mentida mai- ¿no trobau que mos hagues-sin pogut estalviar aquesta endemesa i fer-ho tot a la una?A no ésser que ho facin aposta perquè mos aniguem acostumant a botar síquies i valiesi a llevar pols...

S'altre dia de pagès, a un sopar que férem amb so Molt Honorable Gabriel Cañellas, livaig demanar a veure si creia que farien un camp de golf a sa Punta de n'Amer. Ell meva contestar que personalment considerava que s'havia de fer, perquè ni es propietari had'haver de tenir quebres, ni sa Comunitat Autònoma pot comprar tots ets espais protegitsni està demostrat que un camp de golf espanyi sa flora o sa fauna; però políticament pen-sava que no se faria, perquè ets ecologistes i es partits de s'oposició s'afuarien.De manera que maldament n'Antoni Cuc opini que ja no podem ésser tan radicals, si novoleu que facin un camp de golf a Sa Punta, a fer renou s'ha dit!

Així que ja ho sabeu: es batle i en Mateu troben sa culpa és del PSM per fer campanyaabans d'hora, en Falera diu que és per mor de ses bregues internes del CDS, en Bovetopina que, com que es batle és massa vell, ets infladors se n'aprofiten, es Cuc no acabad'estar segur de que per la Sala no hi hagi mangarrufes i en Paler està més encès que unmixto perquè no hi ha un puta duro.I voltros, que sou es qui en pagau ses conseqüències, què trobau?Ja em pareixia a jo que mos avcndrícm!

I si passat s'estiu, per mala sort, tornas venir sa torrentada -que de més verdes n'han ma-durat-, esbucàs es tros de Ca n'Agustí que està dins es torrent -que podria esser ben bé-el taponas i s'aigo tornas entrar per ses cases... ¿què trobau que els haurien de fer an esbatle i an en Bovet, que són es que fins ara "se n'han cuidat" de s'eixamplament?Donar-los ses gràcies? Enviar-los a tots dos a ca-seva, aprofitant que s'atraquen ses elec-cions municipals? Posar-los es cul com un tamborino?Com veis, hi ha moltes possibilitats.

Si lleu.../Demografìa Flor de Card-22- (126)

MOTS CREUATS

8 9 10 11 12

Horitzontals.-1.- Aplicació de l'habi-litat i el gust a la producció d'una obrasegons principis estètics. Anar a grapes.2.- El que es cou d'un cop en un perol0 pérola. En aquest moment. 3.- Exten-sió d'aigua de menors dimensions queun llac. La primera. Símbol del fòsfor.4.- Vocal. Mil. Consonant. El qui estavacondemnat a remar a les galeres. 5.- A-cord unànime. Res. 6.- Cadascun delscinc membres amb què acaben les mans1 els peus. Negació. Pronom. Que conso-na. 7.- Lloc on hi ha molts de còdols. 8.-Manoll de flors, herbes, etc. que serveixd'adorn si està fet amb gust. 9,- Ca. En-vernissar amb laca. Consonant. 10.- Nú-mero que en els plans topogràfics indical'altura d'un punt sobre un pla pres perbase. Mamífer solipede i caparmi. Ter-minació verbal. 11.- Arrel. Rentamans.12.- Amagatall. Dues vocals ben dife-rents. Al revés, representació sobre unpla de la disposició d'una ciutat.

Verticals.- 1.- Batre de mans en se-nyal d'entusiasme o per quedar bé ambl'orador. Cent. Símbol del carboni. 2.-Es la mateixa de l'onze horitzontals, demanera que si l'heu endevinada ara nous haureu de buidar el cap. Conjunciódisjuntiva. Plaça pública en les ciutats del'antiga Grècia. 3.- Acció de tramar, bésiguin fotografíes, teles o conjures políti-ques. Breu composició musical per acantar a les esglésies, ordinàriamentamb paraules tretes de les Sagrades Es-criptures. 4.- Mascle de l'oca. Símbol delnitrogen. Un centurió romà. Peça privi-legiada d'una casa. 5.- Viscos, llefiscós,empastissador. Nom de lletra. 6.- Arran.Regular la veu amb bona entonació, elsqui en saben, que sinó... 7.- Sentènciaantiga. Circumstància que determinauna cosa. Aliment fet de farina pastadaamb aigua i cuita al forn. El principid'atabalar. La meitat del romà dels qua-

tre dels horitzontals. Tros de camisa oroba blanca interior que surt per l'ober-tura de les calces. 9.- Nom de lletra.Tram sobreposat cosit a la vora d'unvestit. Vocal. 10.- Pronom. Repetir. No-ta musical. 11.- Terminació verbal. Sím-bol de l'oxigen. Consonant. Planta hortí-cola vivaç, de la família de les liliàcies,originària d'orient i cultivada per a úsculinari. 12.- Dit del qui comet un rapte.Grapada.

SolucionsHoritzontals: 1.- Art. Graponar. 2.-

Perolada. Ara. 3.- Llacuna. A. P. 4.- A.M. T. Galiot. 5.- Unanimitat. 0.6.- Dit.No. Me. R. 7.-1. Codolar. 8.- Ram. Suc.Rata. 9.- Gos. Lacar. R. 10.- Cota. Ase.Ar. 11.- Rel. Ribella. 12.- Catau. Oa.Alp.

Verticals: 1.- Aplaudir. C. C. 2.- Rel.Ni. Àgora. 3.- Tramat. Motet. 4.- Oc. N.C. Sala. 5.- Glutinös. U. 6.- Ran. Modu-lar. 7.- Adagi. Ocasió. 8.- Pa. At. L. Ce-ba. 9.- O. Alamara. E. 10.- Na. Iterar.La. 11.- Ar. O. T. All. 12.- Raptor. Ar-rap.

BROU DE LLETRES

Au, valents, molt de bravejar, però sécert que sereu capaços de trobar deumots que comencin amb "es".

TCAERCKMARLIPESTMANTLSATACRAOMSSPENNERIPBLENRGSTAPAROTMNAOEISUEUACNAEUTBAOBLSNTMCLAIDRSASCSLESACUROPSPOALJEDSFRAUPDKTSTEHDGNFIUTAREIISLENZIRXOACPLTRRRACTÇKJPAFPLTS SLCOÇNTNMLOQPS STLESPARDENYASRTEREDIPETROBOGRIRMARTRPC

Estructural, estudi, espardenya, espa-radrap, esmussament, estaló, esplugar,esponja, espolsar i esplai.

Demografia

Noces

En Bartomeu Fuster Pont i n'EulàliaGelabert Bauza es casaren el dia 24 aSant Llorenç. Que tot els sigui enhora-bona!

Defuncions

En Miquel Santandreu Riera, fadrí,mor a Sant Llorenç el dia 25 de maig al'edat de 65 anys. Al Cel sia.

En Nadal Caldentey Ramis, casat,mor a Sant Llorenç el dia 10 de juny.Tenia 62 anys. Descansi en pau.

Maria Calmés

JoieriaFemenias

LLISTES DE NOCES

OBJECTES DE REGAL

Carrer del rector Pasqual, 8Telèfon 569072SANT LLORENÇ DES CARDASSAR

Natura/Consells Flor de Card -23- (127)

Agriculturaecològica

Avui sembla que per produir méss'han d'aplicar a la força adobs sintètics;avui sembla que per lluitar contra lesplagues s'ha d'esquitxar. La necessitatd'aquests productes és de cada vegadamés gran i el seu preu també augmenta,així com el de l'energia utilitzada per re-gar més i més. Però és que els produc-tes químics alteren la sàvia de les plan-tes, les debiliten, les fan drogodepen-dents. La seva aplicació suposa la desa-parició de les bactèries que produeixenelements de forma natural. Per tant,com més adobs s'aportin més se n'hau-ran d'aportar. A més a més, l'aplicaciód'adobs en excés i fora de temps redueixla quantitat i la qualitat de la producció.

Hi ha agricultors, hi ha tècnics d'agri-cultura que han reconegut aquest pro-blema i han cercat més enllà nous ca-mins respectuosos amb l'entorn, amb elsseus ritmes de vida i amb les caracterís-tiques i recursos de cada lloc.

A qui pot interessar l'agricultura bio-lògica?

A l'agricultor cansat de dependre ca-da vegada més i més d'uns productes id'una energia de cada vegada més cars,d'un mercat més i més saturat, a l'agri-cultor que cregui que la terra és el seubé més preuat i no la vulgui cremar;

A totes les persones que estimen Ma-llorca, que han viscut la destrucció de sacosta i que temen la destrucció del seuinterior, on estan les arrels del poblemallorquí.

A totes les persones que no vulguinenverinar-se ni enverinar els seus fills(maldament sigui poc a poc) amb elsproductes que al mateix temps els ali-menten.

A qui sigui capaç de contemplar unpaisatge i admirar-lo, a tots els artistesi persones que estimen la bellesa.

A tots els ciutadans que vulguin avan-çar vers el segle XXI amb les idees i co-neixements més actuals per crear unmón més democràtic i més agermanat.

Desiderata

(Document trobat l'any 1692 a l'esglé-sia de Sant Pau, a Baltimore, Angla-terra.Fou el darrer article publicat per Florde Card en la seva primera època, peljuny de 1975).

Anau plàcidament entre el renou i lapressa tot recordant quina pau hi hadins el silenci. Tant com pogueu, peròsense rendir-vos, estau a bé amb tot-hom. Digau la vostra veritat clara i tran-quil·lament, però escoltau els altres, finsi tot el beneit i l'ignorant, puix ellstambé tenen la seva història.

Evitau les persones renoueres i agres-sives; són molestes per a l'esperit. No uscompareu amb els altres, que us conver-tiríeu en vanitosos i aspres, tanmateixsempre hi haurà persones més grans i

fingiu afecte ni sigueu cínics amb l'a-mor, perquè allà on sembla que sols hihagi aridesa i desencant, ell hi és peren-ne, com l'herba.

Preniu amablement els consells delsanys, retent-hi els pensaments de la jo-venesa. Aümentau la resistència de l'es-perit perquè pugui aguantar un canvi defortuna, però no us distragueu amb ima-ginacions, que moltes pors han nascutde la fatiga i la solitud. Més enllà d'unasaludable disciplina, siau amables ambvosaltres mateixos.

més petites que vosaltres mateixos. Dis-frutau de les vostres obres tant com deles vostres idees.

Manteniu-vos interessats en el vostretreball, per humil que sigui; és una ver-tadera possessió en les canviants fortu-nes dels temps. Teniu precaució en elsnegocis, que el món està ple de trampes,però no permeteu que això no us deixiveure on és la virtut. Molta gent lluitapels seus ideals i pertot la vida és plenad'heroisme.

Siau vosaltres mateixos i, sobretot, no

Sou fills de l'Univers, no més insigni-ficants que els arbres o els estels. Estauaquí per una raó determinada, i encaraque no la destrieu, no dubteu que l'Uni-vers està desenvolupat així com cal.

Per tant, estau en pau amb Déu, comsigui que el concebeu; i qualssevulla sienels vostres quefers i aspiracions dins larenouera confusió de la vida, manteniu-vos en pau amb la vostra ànima.

Amb tota la seva falsetat, esclavitud isomnis trencats, encara és un món her-mos. Lluitau per ésser feliços.

Sant Llorenç, ahir Flor de Card -24- (128)

Estiu

Tal com si haguera estat el"sus" oficial. La nit màgica deSant Joan -dia envant dia enre-ra- marcà l'inici d'un estiu ca-lent. El sol envia els raigs ambforça i la pell s'humiteja.

Estiu, calor, platja, bales depalla, sacs de gra, figues flors -enguany poques-, cotxes quefrissen... suor a la platja, alcamp i en el cotxe. Estiu. Con-tarelles i rumors sense fona-ments -"serpientes de verano"que en diven-.

Aquest estiu, el d'enguany,ens ve marcat, ara i aquí, pelsMundials de futbol. Un campio-nat que aconsegueix més aten-ció que no les alliçonades elec-cions andalusses, on ha guanyatl'abstenció. Una abstenció clari-ficadora del desengany i delpassotisme.

Resta lluny aquella tardor del37 de la fotografia amb la PlaçaNova del nostre poble plena defalangistes. Aleshores es pensa-va -algú podia pensar- que elec-cions significava l'entrada delsmaleïts comunistes, "hordas sinDios" que s'havien de menjarels nins petits.

Cert és que la por, vistad'aprop, mai no és res.

Entrar ens els interessantsdetalls de la Guerra que visquéel nostre poble no és la intenciódel comentari, malgrat sigui a-questa una de les primeres foto-grafies que publica Flor deCard relativa a aquella pàginatrista i voluntàriament oblidadaper la nostra gent. (Malgrat a-desiara sorgeixi algun comentariperquè els fets es recorden i sónben vius encara que romanguin tapatsper la gruixuda cortina del temps i delseny).

La intenció és més senzilla, repetitiva,gairebé una constant d'aquesta secció, elpaulatí canvi de la fesomia del poble.

De banda els uniformes, també handesaparegut els arbres que, a l'estiu, de-vien resultar imponents i d'ombra aco-llidora.

Les façanes també han canviat. I el"teulada", aquell instrument per al res-guard de l'aixopluc, donació de GabrielGarrió, tampoc no hi és.

Fins i tot potser l'aire era diferent, simés no, aleshores no hi havia forats a lacapa d'ozon.

Les generacions passen -qui és nat hade morir- els racons perden -o guanyen-verdor, les pedres canvien de fesomia...

Es la lenta mutació, el canvi, segonscom es mira un canvi per a no moure'si segons com canvi radical i irreversible.Una lliçó més del Sant Llorenç d'ahir.

Guillem Pont

FLOR DEibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · les lleis que afecten el nostre poble, i que...

Documents

Transcript of FLOR DEibdigital.uib.cat/greenstone/collect/... · les lleis que afecten el nostre poble, i que...