fl UIQ 18 Primavera 1992

REVISTA DE MANCOR DE LA VALL

SA FONT , dibuix de l'artista local Francesca Mora.

Portada: SA FONT , dibuix de l'artista local Francesca

Mora Pons.

2 ..

SUMARI

3 ARA HA FET VINT ANYS..., Gabriel Fiol Mateu.4 CRONICA, Gabriel Fiol Mateu.8 L'AJUNTAMENT INFORMA.12 DE CA NOSTRA..., Jaume Gual Mora.15 LA BIBLIOTECA. Maria del Carme Valdivielso.16 SES GLOSES D'en Tomeu Sineve: "Déu faci, que

si convé, en deu anys no en manqui cap".18 Entrevista: MATEU MORANTA MORRO, "Rengo".

Jaume Gual Mora.21 TEMPERATURES I PLUGES A MANCOR. Miguel Saurina

Vallon.22 L'ESCOLA. El claustra de professors.24 L'ESPLAI. De cara a cara i amb la ma al cor.

El grup de monitors.26 TOPONIMIA DOCUMENTADA -18-. Gabriel Fiol Mateu27 ESOLP,SIA LOCAL. La Festa de Pasqua perllongada

Bartomeu Fons Pascual.29 ELS LLINATGES DELS MANCORINS -17 -.Gabriel Fiol30 PER LLEPAR-SE ELS DITS: Temps de panades i

robiols. By Toni of La Finca.31 EL FUTBOL. Miguel Vallon i Mateu.34 TRIAL. Joaquim Marti, altre cop campió.35 Infantil Club Esportiu Montaura. Miguel Valloni

Trofeu a la correcció.

Contraportada. IMATGES D'AHIR: "Sa figuera grossa"

(1938) eomentari d'En Biel de Son Nadal.

Fotografies: Gabriel Fiol, Magdalena Campaner,

d'altres.

Montaura

fr*nOurkMONTAURA, Revista de Mancor de la Vall

Redaccio : Grup de Mancorins.

Confeccio : En Joan & Co.

Col-laboradors : Tots els gui vulguin

IKPRESSIO: Informacions Llevant, S.A.DipOsit Legal: PM 3-1988

EDITA COL.LECTIU MONTAURA

Pl. Ajuntament, 107312 MANCOR DE LA VALLTelèfon 901776

Les responsabilitats dels articles re-cauran nomes iamunt de Ilurs autors.

21111221211/12111111211121R22122Activitats Culturals F.C.E. 457777Aeroport, informació

264162Ajuntament

501776Alcolics anònims231169Ambulàncies 200362Ambulatori S.Soc. Inca

502461A.T.S. 501880Bombers 085Dispensari Municipal

504865Electricitat "Avaries"

500700Escola "Montaura"

505991Esperanca, Telef. de la 461112Guardia Civil C.O.S. 062Activ.Infant.-Juvenil F.C.E. 280000Meteorològica, Informació 405814Metge de Guardia (NQ 2504) 281313Noticies (de 8 a 20 h.) 721172Parròquia 501828Projecte Home 456212Protecció Civil 721040Pompes Fúnebres 500237Servei Inf.Atenció Ciut. 900-321321Son Dureta 175000Taxi (Radio-Taxi 24 h.) 881020Telegrames per telèfon 722000Toxicològica, Informació 91-2620420Tren, Estació Inca 500059Urgencies Seg.Social Inca 889000111111111121N11111121211211121112212

Mon taura 3

-.....,- ..,' i';'.= -- • ,.- _ - . .- -

'MF: 4. :*--f-f--77: : : . . : ' :-....-..- -•-•E..: ... ..

v.-4.7- t '.17-.-----,t7 .i_ .._ -,..'ARA HA FET VINT ANYS • • • 't'IR._ .1.- _..... ,.. , ,_ ,,...".--kT _ .: , *--4fi . -1—wo--i.k:i 1. *.---z_---e.: : ,r,--4ie---7Ç : :ii-s-t.,,17-WF ..1 7 ir.---:----li : T : - - -47--- -- • .%--=.•_---4i1 T --A-=-----+: T 7- -------,..— - ' - --,----- --

.___,•'`1,--k -.1" =., A , +- ..2i---:-- -4-: t ' - ' ' : • 4—ft-67: T F 4' '51-_-•-• + ,,__. -• .7,•_ ._.. -... -. +

.1 7_—' :à:'e-•47 7,- -:•:--- -= - — • - -- : , it —) • At I' -.- • • , -k -4„ )1- t.- ...-- C i :à. r-M-1:' - 7: T. 7*-4Ét-ii7 t 7n—sir—et t :*4-7_-- -7- 1- -5.i--: t :g.----el" LI:.;.: Les principals noticies que es produï-

W±74ren a Mancor durant el primer trimestre t*

W:de 1971 foren:.---._tTi-4Wle Que a les Beneïdes de Sant AntonOKI:rfr emporta el primer premi

i. de carrosses la i". *.Y4-7•4',..

_.-Otitulada "Diligència de l'Oest". Tambéfrv.„4-Afou premiada la petita carrossa que cons-e.,..4 -1,,...-..f,i --.%truí la madona de les barques que hi ha- '

1-.-.4via instal.lades a la plaça de l'esglésiaft:-•:-.. •k = g.rque vein a aquesta fotografia retros-r_1..

1—W 4pec t i va amb n ' El ionor Amengual . Tambéreproduïm la fotografia dels guanyadors,T-T?--•?-.:.,

X!=1:1del número comic, Pere Miró i Catalina -

frK..yF

Uiel Que els naixements del trimestre foren.t..-_.:i4f 4

m1 de Bernardi Amengual Mateu el 15 delk_ke*.Pt4mateix mes, el de Bernardi Mateu Marto-"+"T

reli produït el dia 30, també de gener, ,--,-.J---

*-que sols visqué unes hores. El dia 12 de= •març va néixer en Sebastiit Ribot Pol i

_jeldia 21 del mateix mes na Maria Martorell -F-Ck7Martore11.

de Jaume Gual Mateu el dia 3 de gener,... --,•'- 7 --r ral-g

T --

••+".•

T• ••••••-•

, •

- -7. •

• • - -0 4 rr- --F7+T .F+ : - :Els morts foren Joana Ama • -*_-‘4.1-4

1—.,Morro de 75 anys d'edat, el trasphsx.4c',-A 7 qual fou el 6 de febrer i Jaume:16-4

eguí, de 76 anys, mort el 26 de març.-

Que sols hi hagué unes noces que foren ,}

t.:7501es de Joan Martorell Rosselló ica Ripoll Alba que es casaren el dia 6 de04:T2.-.febre r.

Que el dia 25 de març el GovernadorLI.--..

2-4

_

Que el dia dels Reis començà el seu;t( ministeri pastoral, com a Rector de laF.,;VParrèquia, Mn. Bartomeu Català Barceló.

• 7, .1.

r■-...•• •

I 4.

4" _ •- .

-g_ 11-7;14-T. "-; i 1 Ma•-•te-u..4t-lik%-i---=-P-'-÷-77::4.

,Fr - 424-1-7---t%-`

.

, : T-

T 4—

v''Civil de Balears visita Mancor. Encara/'que la visita tenia caracter particular,

L'junt amb els membres de l'Ajuntament,passà revista als principals problemes de

t1-

fti4la vila.

r(Extret de diferents fonts).

TT It-077r. f -

- ,F- - • - - I T

t - :

T '*=•••

4 Montaura

CROM ICA 1313211=1313

Gener:

El dia 4 es celebrà un destacat con-cert uric al Casal de Cultura. Fou inter-pretat per Isabel Rosselló, soprano, ipels barítons Francesc Bosch i GabrielAguilera. Els acompanyà al piano AndreuBennasser. Tres parts diferenciades forma-ren el programa: La primera dedicada a lalírica mallorquina, la segona a fragmentspopulars d'òperes de W. A. Mozart i latercera a pàgines immortals de sarsuela.El presentà Catalina Valls i l'organitza-ció va córrer a càrrec de l'Ajuntament ambel patrocini del Consell Insular de Ma-llorca.

El dia 6 es conegué la notícia de lamort de Mn. Guillem Torrens Mut que haviaestat rector de la nostra parròquia entreels anys 1960-1963. Comptava amb 62 anysd'edat l ostentava el càrrec de rector des'Estanyol de Llucmajor. Descansi en Pau.

El dia 7 començaren les obres dereforma de l'edifici propietat de la par-ròquia, conegut com Sa Católica, Es Centroo el Teleclub, segons quina entitat hos-tatjhs. Segons conveni acordat entre laparròquia i l'Ajuntament serà emprat perles dues institucions per dedicar-ho adiverses activitats. L'obra la realitza elcontractista local Sr. Jordi Colom Amen-gual, amb un pressupost de 12.790.000ptes.

El dia 15 s'iniciaren les classesdel curset de brodat mallorquí baix ladirecció de la professora Sra. Joana Vi-llalonga amb una inscripció de catorzeparticipants. Està organitzat per la Con-selleria de Comerç i Indústria, l'Ajunta-ment i la Caixa de Balears Sa Nostra.

Les festes de Sant Antoni començarenamb un sopar vora el fogueró seguit d'unanimat ball a Can Bernat el dia de la vi-gília del Sant.

El dia de Sant Antoni, després delacte tradicional de la baixada del corb,s'iniciaren les Beneides i entre els par-ticipants a les mateixes foren premiats:

Animal de raga autóctona més pura:El hoe que portava Gabriel Martorell.

Animals de més interés ramader: Elscans que portaven Pau Mateu i Antoni Alba.

Animal més destacat: El cavall quemuntava Teresa Ripoll.

Mon taura 5

misPel que fa a les carrosses els

fores:Primer premi: Els batedors.Segon premi: Les brodadores.Tercer premi: Les Pagesetes.Quart premi: Cotxe d'època.

pre- El dia 18 s'iniciaren la sèrie d'ac-tes que l'Ajuntament va a realitzar percommemorar el segon centenari del naixe-ment de l'insigne filòleg i escriptor man-cori, Joan Josep Amengual i Reus, que escomplirà el dia 20 de gener de 1993. Co-mençà amb l'obertura de l'acte a càrrec

6 Mon taura

del Batle D. Gabriel Pocovi Pou. Segui laconferência pronunciada pel professor deLlengua Catalana de la Universitat de lesIlles Balears, Dr. Jaume Corbera i Pou,titulada: "El Dr. Joan Josep Amengual iReus defensor de la nostra Ilengua". Seguiun magnífic concert de la Capella Oratori-ana amb acompanyament musical del PalmaBrass Quintet. Clogué l'acte l'HonorableConsellera de Cultura, Educació i Esportsdel Govern Balear, Sra. Maria Antònia Mu-nar.

CANAL 33El dia primer comengh, a emetre el

senyal del canal 33 de la Ràdio TV de Ca-talunya, el repetidor de Santa Llúcia.

El dia 9 fou batiat Miguel, fill deMiguel Vallon i Mateu, col.laborador de larevista, i d'Esperança Martorell Marto-rell. En foren padrins Maria Martorell iMiguel Vallon. Enhorabona.

El dia 16 va néixer Joan, fill pri-mogenit del matrimoni format per JoanFrontera Ripoll i Catalina Muntaner Cal-dentey. Moltes felicitats.

CarnavalEls darrers dies de Carnaval d'en-

guany començaren a celebrar-se el DijousLlarder, els primers foren els animosossocis de l'Associació d'Amies de la terce-ra Fdat. (Cuna as( -3emblea 4ouoralde simple tràmit, donaren bon compte d'unsopar molt apropiat a la diada: fava para-da, coca amb tallades i tots els comple-ments necessaris. Acabaren ballant amb lamúsica de l'organista i cantant Joan Anto-ni, amb l'obligació d'anar disfressat perparticipar-hi.

El 29 es celebrà un animat ball dedisfresses a Can Bernat. El dia segfientforen els nins que disfrutaren de la Ruetavoltant pels carrers del poble amb música

Febrer:

Gabriel Fiol Mateu.

Montaura

de la banda de Cornetes i Tambors de Bú-

ger, i animats pel Grup d'Esplai s'Estel

de Mancor. Com es tradicional el ball dels

casats del darrer dilluns clogué aquests

dies de bulla i disbauxa.

Marc:

El dia 4 mori made> Teresa Amengual

Alorda, dita dels Morers, als 92 anys d'e-

dat. Acompanyam en el sentiment als seus

fills Damiana, Felip i Josep i defiles fami-

liars. Descansi en Pau.

El dia 14 es celebrà una sessió deCine Fórum al Casal de Cultura. Es projec-tà la pel.lícula, "No sin mi hija", que lapresentà i dirigi el col.loqui D. GuillemMora Pons, professor de l'IB. Berenguer

d'Anoia d'Inca.

El dia 20 al mateix local es projec-tà el video "La Guerra Civil Espanyola1936-39" amb comentaris del professor

d'Història, Sr. Pere Rayó Bennitssar.

El dia 21 l'Associació d'Amics de la

Tercera Edat sorti d'excursió. Visitaren

Valldemossa on berenaren a cal nostre pai-sà Miguel Reynés, Son Marroig i el Port deSóller on dinaren. El capvespre passaren

pels quasi exhaurits embassaments de C6ber

i Gorg Blau, visitant el monestir de Lluc

abans de tornar a Mancor.

El dia 31 quedà obert el nou localde la perruqueria de senyores que regenta

Francesca Maten Moranta, al carrer Barto-

meu Reus, a la casa coneguda com Ca Na

Coca. Deixa el veil emplaçament a la Plaça

de Dalt on hi treballà durant molts anysBartomeu Pou Perichs fins a la seva jubi-

lació.

7

tistAtkit 4At/OAHU -

8 Mon taura

Ajuntament de MancorPLENARIS.

SESSIÓ ORDINARIA DEL DIA 31 DE GENER

Després de la lectura de la corres-pondência i disposicions oficials, es donàcompte de dos decrets de l'alcaldia refe-rents a ampliació i transferència de cré-dits.

Es concedi una llicència d'obres is'acordà iniciar expedient per anul.larparcialment una altra concedida anterior-ment.

Es resolgué el recurs d'alçada, pre-sentat per la Sra. Petra Pujol Balaguer,contra l'acord del Tribunal Qualificadordel concurs per la provisió d'una plaçad'una netejadora en contracte laboral tem-poral.

A proposta del regidor Sr. JaumeGual Mora, s'acordà integrar-se al Consor-ci d'Informàtica Local de Mallorca quepromou el Consell Insular de Mallorca.

També s'acordà el conveni marc decol.laboració entre l'Institut Balear deSanejament (IBASAN) i aquest Ajuntamentper la construcció, conservació i funcio-nament de l'Estació Depuradora d'Aigiiesresiduals.

S'acordà sol.licitar que s'incloguidins el Pla Territorial d'Equipaments Es-portius que promou el C.I.M. la construc-ció de la Pista Esportiva Coberta.

A l'apartat de precs i preguntes elBatle informà d'una reunió celebrada aLloseta sobre l'atenció a les urgènciesmédiques de l'INSALUD, reiterant-se espe-cialment amb que la centralització sia aInca i de la conveniència que el metge esdesplaci a atendre el malalt.

SESSIÓ ORDINARIA DEL DIA 28 DE FEBRER

Després de la lectura de la corres-pondéncia i de les disposicions oficialss' acordà:

Concedir una Ilicència de connexió a

Ia xarxa de clavegueram i deixar sobre lataula una de connexió a la xarxa d'aiguapotable.

Concedir nou llicències d'obres aparticulars.

També s'acordà prorrogar per un anyel contracte de l'auxiliar administrativaSra. Magdalena Grau Reynés.

Es posà a disposició de la Juntad'Aigües els drets i obligacions derivatsdel conveni de l'Ajuntament de Mancor, ambel de Selva i la Sra. Margarida BibiloniMayrata, propietari dels terrenys, perfacilitar el projecte de millora de l'a-bastament d'aigua a dits municipis.

S'informà que el padró municipal aprimer de Gener d'aquest any, dóna unapoblació de 888 habitants de dret a nostreterme, dels quals 429 són homes i 459 do-nes.

S'aprovaren les bases per la con-tractació, per un període de sis mesos,d'un peó per feines diverses.

SESSIÓ ORDINARIA DEL DIA 27 DE MW

Després d'informar sobre la corres-pondència i disposicions oficials, el Se-cretari donà compte de diversos decrets del'alcaldia referents al servei de socor-rista a la piscina municipal, cursos denatació i monitors esportius a afectes desol.licitar conveni amb l'INEM. També re-ferent a la suspensió d'unes obres parti-culars. Finalment del decret de liquidaciódel pressupost de 1.991.

També s'aprovaren sis Ilicènciesd'obres particulars.

S'aprovà la certificació d'obres1 a favor del contractista D. Jordi ColomAmengual corresponent a la reforma dellocal, conegut pel Tele-Club, per un im-port de 2.728.316 ptes.

Igualment s'aprovà el programa deserveis social pel present exercici, ashunes despeses previstes de 550.700 ptes.

Montaura 9

\t PS l'acord de l'Ajuntament•tar al Ministeri por les Admi-

nistracions Públiques d'acumulacie de lesfuncions de Secretari de les corporacionsd'Alare i Mancor pel funcionari Sr. JalIMPNadal Bestavd, s'acorda informar-lo favo-rablement.

•-•••■■••■■••■■•■■•••■•••••••••■•-••••

CONDUCCIÓ DE L'AIGUA DES DEL SONDEIG FETAL TERME DE SELVA A CARREC DEL SERVEIHIDRAULIC DE LA CONSELLERIA D'OBRES PÚBLI-QUES DEL GOVERN BALEAR.

Es una preocupació de tots els man-corins i també podeu estar segurs que hoés de l'Ajuntament, el saber si, sobretotd'estiu, tendrem aigua abastament. Enguany

hem tengut un hivern amb molt poca pluja ipoca neu, sens dubte ai xò dificultamentació de les capes freAtiques de laterra i que les fonts donin aigua.

Al nnmero de MONTAURA del passatoctubre informàvem de les gestions fetesper tal de fer arribar l'aigua del sondeigfet en el terme de Selva, molt prop deMancor. Ara podem ja avançar mes coses.Esta aprovat ja el projecte per aquestexercici de 1992. S'esth ja a punt de sub-hastar les obres de conducció. Aquestesobres es faran en dues fases: Una cap aMancor i l'altra cap a Selva. La primerafase serh la conduccie de l'aigua fins aldep6sit de la carretera a Santa Llúcia.

El que es segur que les obres encarano estaran a , •lbados a l'estiu. Això vol

dir que podem arribar a tenir problemesd'abastament d'aigua al noble. Des d'a-questes retxes volem fer una crida a totsels veins per tal que es prengui conscièn-cia d'aquesta realitat i s'apreciï el va-lor de l'aigua, evitant l'ús innecessaride la mateixa, restrintgint-lo a les ne-cessitats vitals i no emprar-ne per regaro per altres coses superflues.

En el men en que ens ha tocat viure,ens hem creat unes necessitats de lesquais no podem prescindir. Es molt bo elprogrés i el benestar actual si el compa-ram amb el que varen viure els nostrespadrins; l'hem d'aprofitar i viure el mi-llor possible. Ara be cal pensar amb elsdemés. Es un fet ben clar, parlant de 1

lema de l'aigua, que si tots volem estarmillor, tots hi hem de posar un poc de lanostra part, contrAriament no nomes manca-rà l'aigua als demés sine que també ensmancarà a nosaltres.

• ••■••REPETIDOR DE TELEVISIÓ.

Tambe parlArem a la revista del mesd'octubre de la situació en qué es trobavael Repetidor de Santa Llúcia i avançàvemque l'Ajuntament faria tot el que fos pos-sible per aconseguir que a Mancor es po-guessin veure tots els canals de TV.

Hauron vist que ja s'ha aconseguitpoder veure, a mes de TV. 1 i 2, TV. 3,Antena 3, Canal 5, Canal 33 i aviat veuremel Canal Plus, el Canal 9 i les TV. Localsd'Inca i Lloseta.

Com ja vos dèiem Limbe no hem rebutsubvenció de cap Entitat ni Administració,

■•■••••••■••■•■•••■•

no obstant hem seguit endavant. L' Ajunta-Aient esta realitzant les obres sense queels velus s'hagin vist gravats amb captipus de contribució. Estam segurs, talcom també dèiem, que en demanar un esforçIls velus de Mancor, rebrem una respostasincera, sabent que ai xí tots estarem mi-llor i mes ben informats.

El Regidor Jaume Gual ha tengut con-tactes amb els responsables de TV. Inca,un dels quals 6s en Guillem Coll "Sinevé",per tal que, totd'una que pugnem veure lesemissions d'aquesta Televisió, Mancor, laseva vida, fets i esdeveniments tenguinressò en els seus programes informatius ialtres monogràfics.

migIELECANikiTV

HEBDOMADAIRE autorisé par le MtnIsterede l'Information en date du 3 mars 1946

Diree : J. PEIRATS — Adminfst-': VALFRIO MAS

N. 595 - II EPOCA - Precio: 20 frsToulouse 23 Septiembre 1956

(t IROS, sCNTs hebdomadaire. C.C.P 1197-21TOULOUSE (Haute-Garonne)

Redac. y Adminisl.: 4, rue Belfort, Toulouse (H -G.)

go. lluminó su vida , sirs só también dantorcha a los demis, x le acomdx allá de la tumba Quf

11

1,eépocavera .curso d

Pou 'Francisdo. T.lodo suenta

del ant.En el

39, enbr 1

dala aesfuer.cuantos

Fué l•

tas ass,

10

BERNAT POU RIERA DEMon t aura

CAN PASTORA

,;1,0

I3iiIR /& IRIDc IDtL ,JNO ttaS Utro una j,10•ade de hue-

!. I rms antigos y compañeros se nossa.. iCuántos va que han dejado

lars Intatanuo despoPts en tiniras de exi-Ind Lei inet.otable ei. las existenciasse t simple friamente, y nos deja a lospie ;satins y consersainos corazón yscristiteidad en !a alliccrún, por mucha

,e1 41. ,n'ies,roriru NOS01,1s nil crternos que el sell-umiento sea tina corned), tai una debi-lidad Creemos cri el bumble, en etamigo y según sus . yirtudes y cualida-des, le distingurmos en aprecio y esti-ma, incorporándolo a nuestro propiouniverso: el que cada sei se forma según su naturaleza, su temperamento, susensibilidad, su capacidad y compren-sión, los subjetivos matices espiritualesde su individualidad. Y cuando perde-mos a un amigo, a un compañero, aunsiendo todos y cada uno de los com-pañeros compañero en la acepción co-nuns, lo sentimos una vez más honda-mente que otras, según nuestras afec-ciones.

Bernardo Pon era, además de com-pañero, un buen amigo nuestro. Uno deesos amigos sinceros que no se olvidanfácilmente.

Nació Pou en Mallorca.El sol, el aire, el mar, los elemen-

tos de la Isla encantada y maravillosacontribuyeron en parte a modelai sufigura exterior, a enriquecer y a toni-ficar su espíritu Con afar, de conocermayor mundo, de recorrerlo, de verhorizontes más amplios, dejó pronto susuelo natal e hiso su entrada en lagr-sude e s•ataln., Batcaloria. SII

Aquest mancori, per a molts desco-

negut, va néixer l'any 1896 a la casa nQ6 del carrer Nou, on hi viu la seva ger-mana Margalida, la mare del batle en Ga-briel Pocovi. Era de la familia de Can

Pastora.

De les aportacions orals del seu

fill Libert, que viu a Lyon i que l'estiupassat va venir a Mancor, n'hem pogut feruna semblança. També ens ha proporcionatdos documents escrits amb motiu de laseva mort: "Vidas Rectas", semblança fetaper Germinal Esgleas, publicada al nQ 595de dia 23 de setembre de 1956 del Setma-nari de la CNT. de Toulouse (França), (lacapçalera del qual podeu veure a la foto-grafia); i un article publicat al perià-dic "La Voluntat" de Montevideo (Uruguai)

de Carles M. Rama.

Només tenia 7 anys quan va abando-nar el seu poble nadiu, se n'anà amb untio seu a Lyon on aquest hi tenia un ma-gatzem de vins. Allá va anar a escola aun col.legi de "Lazaristas" de la mateixaciutat. Als 16 anys treballà de "cambrer"i ja es donà a conèixer per la seva de-fensa dels treballadors, participant enel sindicalisme, concretament a la CNT.

Als 20 anys es expulsat de França ipassa a residir a Barcelona i fa feina al'Ajuntament al negociat del Registre dedocuments. Per la tarda treballava alPort Franc amb l'enginyer Alexandre San-ho. També es va significar per la sevalluita revolucionária catalana i es vaintegrar a la CNT. de Barcelona, que ha-via començat a actuar a finals de la dè-cada dels anys 10.

L'any 1922 conviu amb la que serála seva dona, una catalana de Tortosa,Elódia Subirats. Tengueren dos fills,Libert que viu a Lyon i Pepita que viu aPerpinyà. Té tres néts.

Venia a Mancor a passar temporades,sobretot d'estiu. Al seu poble tenia oca-sió de fer discursos i reunions politi-ques, exposant les seves idees entre elsseu amics i coneguts. Els seus fills, depetits, passaven els estius a Mancor acasa de la seva mare.

Va ésser el representant de l'Anar-quisme espanyol al congrés de la "UnioneAnarchica" de la ciutat italiana de Bo-logna. Allá va tenir ocasió de conèixerparlar amb Malatesta i Fabri, el pensa-ment d'ambdós anarquistes restà sempreviu en ell. Es empresonat a la Presó "Mo-

por GERMINAL LSGLEAS

se sonic-Le a reglas Los it:loss:0.1 co ,s,getti its; slt- la capital duimilttante Immthal. prentlicron pronutel; a't• r mounusa. ',it:. !it, enella. I,a F i-ttorlia ;:her1,11,

se,11

extingwo runea roAs ru t

)S

tneciajunda

dableelezn.

ión,In dece elto desona-salu-re.ZSerdemlo elcasoseSC e-id.)

Montaura 11

dela' de Barcelona. Participa en actes encontra de la Dictadura de Primo de Riverai a favor de la República, juntament ambRamon Franco, Alexandre Sancho, AngelSemblancatet. L'any 1934 va publicar,juntament amb J. R. Magriha, un llibretitulat: "Un año de conspiración, antesde la República", que mostra la importân-cia del moviment obrer en la seva lluitaen contra de la Dictadura.

Els seus escrits són frequents a lapremsa llibertaria i obrera d'Espanya, laseva acció s'estén a conferències, fulle-tons de divulgació, traduccions del fran-cès, que dominava a la perfecció.

A l'any 1936 es nomenat Secretaridel Ministeri de Propaganda, també en laCNT és l'encarregat de la publicació delspasquins i fulletons de propaganda. D'a-questa època és una obra, fonamental perconèixer la história de l'Espanya Popu-lar: el "Boletín de Informaciones CNT-FAI-AIT", que es publica a Barcelona iValència de 1936 a 1939. Perquè no esperdin aquests documents, en arribar laguerra, els envia a Lyon, a una Catedrá-tica de Geografia Política, Renée Lambe-ret. Avui constitueix la col.lecció mésimportant que hi ha, está guardada a laBiblioteca Nacional d'Amsterdam.

Durant la Guerra Civil ocupa càr-recs de gran responsabilitat i importân-cia fora d'Espanya, en missions oficialsde les Milícies Antifeixistes. Dins Espa-nya atén la propaganda de l'obra popularde reconstrucció socialista i en contacteamb les delegacions estrangeres. Li vacorrespondre, en una missió poc coneguda,acompanyar al Pandit Nehru, aleshores unrebel hindú contra el govern anglès, enun viatge per Espanya. El Pandit Nehru liva manifestar la seva gran admiració perla resistència popular i les col.lectivi-tats agràries.

L'any 1939 fuig a l'exili, no podia

anar a França, i per això se n'anà a Bèl-

gica. La seva dona va estar a un camp de

concentració a Bordeus. Els seus fills

foren recollits pel seu tio Jaume. Quanels alemanys invadiren Bèlgica, ell va

passar a França amb documentació falsa i

residia al departament de Lot, prop de

Tolosa, pert) sense domicili definitiu per

temor a ésser descobert. Estava a casad'uns amics llibertaris i anarquistes com

ell.

Fruit de les seves investigacions

cal recordar el volum sobre la cronologiai bibliografia del moviment obrer i soci-

al d'Espanya de la seva companya Renée

Lamberet, una de les obres més importants

dels darrers anys damunt aquesta temáti-

ca. Per altra part, també va col.laboraramb un capitol al Tom III de l'obra deEdouard Dolléans "Histoire du mouvementouvrier".

Encara l'any 1955, un any abans dela seva mort, va organitzar a París l'ex-posició més completa de cartells i muralsde la guerra civil que s'hagi celebratmai fora d'Espanya.

Va morir a París el dia 4 de setem-bre de 1956. Está enterrat a Brunoy, lo-calitat a uns 15 km. de la capital fran-cesa. Fins després de la seva mort el seufill no va poder tornar a Espanya.

Vegem un resum del que digué al'article "Vidas rectas" el seu amic Ger-minal Esgleas, pocs dies després de laseva mort:

12 Mon taura"... quan perdem un amic, un com-

pany, ho sentim en el més profund delnostre cor. Bernat Pou era, a més de com-pany, un bon amic nostre. Un d'aquestsamics sincers que no s'obliden fàcilment.

Temperament rebel, actiu, estudiósa la vegada, aviat es distingí per lesseves capacitats i la seva laboriositat.El vaig conèixer personalment durant l'è-poca de la Dictadura de Primo de Rivera.Va enriquir la seva cultura, fou freqüen-tador constant dels medis intel.lectualsde l'anarquisme internacional.

Després, passant els anys fou, unapassionat dels estudis històrics, dotatd'una extraordinaria mem6ria, una formigatreballadora de biblioteca, va anar re-unint, ajudat per una persona que ha ten-gut predilecció pels estudis, un delsmaterials més valuosos i més importantsdel sindicalisme revolucionari, l'Anar-quisme Espanyol i la nostra Revoluci ó.

Quan es produí el seu exili vaigperdre el contacte amb ell, només el vaigtornar trobar després de llarg temps.

Pou, amb les seves relacions d'or-dre internacional, fou conegut de moltís-sims militants de tots els paísos. Alfront del Subsecretariat de la AIT a Eu-ropa Occidental, durant un llarg períodede temps, ha contriburt molt activament a

reanimar l'obra de l'Associació Interna-cional de Treballadors.

Una de les seves més grans preocu-pacions, passió i il.lusi6 era deixaracabats els treballs de caire históric isocioldgic que tenia començats. Malalt itot seguia estudiant i investigant, cer-cant details i dades, el que era exacte iprecís, per tal d'oferir el treball almcin i als seus companys.

La seva, era una d'aquelles videsque s'acaben prematurament. La intel.li-géncia, el saber de Pou, la seva cultura,encara no havien donat el millor i el mésmadur del seu fruit. Sens dubte el mil/ord'ell haura restat a l'anonimat en lalluita individual, que, interessant-se enla vida de la Humanitat i de la Societat,en els moviments ideològics i socialsvivents, va tenir aquest home que no estanca a les conveniències, prejudicis,arcaismes i injustícies, per superar l'e-xistència humana i aixecar-la a un mésaft nivell de perfecció i dignitat".

Agraïm al fill de Bernat Pou totala informació que ens ha donat del seupare. Aix i tots els mancorins hem conegutla vida d'aquest mancori, qui sempre vaestimar el poble que el va veure néixer.

Jaume Gual Mora.

DE CA NOSTRA...LLENGUA. -

Classes de Conjugacions.

Els verbs s'agrupen segons les sevesteminacions. En català tenim, com en cas-tellit, tres conjugacions:

I.- Tots aquells verbs acabats en -ar en l'infinitiu, ex. cantar, pregar,etc... (14 conjugació).

2.- Els verbs acabats en -er, -re, -r sola, ex. córrer, perdre, dur, etc...(24 conjugació).

3.- Els verbs acabats en -ir; ex.sentir, partir, etc... (34 conjugació).

La tercera conjugació té dues formesdistintes: Conjugació pura, semblant a laprimera i segona conjugació. Conjugació

incoativa, la d'aquells verbs que inclouenl'increment -eix entre el radical i laterminació, en certs temps i persones. Sónverbs de conjugació pura, sentir, cosir(fan tu sents, tu cuses); són verbs deconjugació incoativa, partir, unir (fan tuparteixes, tu uneixes).

PARLEM COM CAL.-

Gran, major, menor, menut, petit.-

Es important, a l'hora de parlar,saber distingir bé entre les cinc paraulesdites. Intentem, mitjançant exemples, veu-re la diferència entre elles.

Gran: S'empra per dir "arribar a ungrau avaçat de creixença o edat", "de di-mensions que excedeixen la mida ordinàri-a", "el de més edat".

Montaura 13

Major: Vol dir "mês gran", "el prin-cipal o la cosa principal".

Menor: Significa "el més petit","més petit", "el ménys important o la cosamenys important".

Menut: Expressa "de poc volum", "depoca importância".

Petit: Vol dir "de dimensions que noarriben a la mida ordinària", "el de méspoca edat", "el més xic".

VOCABULARI. -

Avi, padrí = Abuelo.Avia, padrina = Abuela.

Ct2Padrí jove = Padrino.

Padrina jove = Madrina.Conco, tio = Tío.La dida = Nodriza.Qualcú = Alguien.Ningú = Nadie.Qualsevol = Qualquiera.L'al.lota = La novia.L'enamorat = El novio.

FESTES, FIRES I REFRANYS. -

Ha entrat la primavera i no plou. Deseguir el temps així no sé com passareml'estiu. Crec que les pluges de finals demarc no hauran estat sufcicients.

Hem començat el trimestre segon del'any que acabarà amb les Festes del nos-tre Patró Sant Joan. Els esdeveniments iles festes més importants són les se-giients:

Abril:

Dia 3, a les 12 h. i 46 m. entra laLluna Nova, pareix que hi haurà temporal ivents freds.

Dia 12 és el Dia de Rams i començala Setmana Santa, dia 16 és el Dijous Santi dia 17 el Divendres Sant. Aquest dia, ales 14 h. i 53 m., entrarà la Lluna Plena,el temps serà clar però farà fred.

Dia 19 és la Festa de Pasqua. El dia20, dilluns de Pasqua, Romeria a SantaLlúcia, festa local a Mancor, també a Sel-va, Caimari, Biniamar, Inca, Alaró i amolts altres pobles.

Dia 22 tendril lloc la Romeria delCocó a Lloseta.

Dia 23 és la festa de Sant Jordi ies celebra la festa del Llibre.

Día 25, festa de Sant Marc, és festaa Sineu.

Dia 27 és la festa de la Mare de Déude Monserrat.

Durant aquest mes hi ha moltes firesa distints indrets:

Andratx, "Fira Agricola d'Andratx"(ramadera, agrícola, artesanal i industri-al), dia 5.

Santa Eugènia, "Fira Agricola i Ra-madera", dia 5.

Santa Margalida, "Fira d'abril" (in-dustrial', artesanal, ramadera i agrícola),dia 12.

Palma, "Fira de mostres de Mallor-ca", de dia 24 d'abril al 3 de maig.

Muro, "Fira de Sant Francesc" (in-dustrial, agrícola, ramadera, artesanal,diverses exposicions), dia 26.

Santa Maria, "Fira d'abril" (agríco-la, ramadera, artesanal, industrial), dia29.

Del Refranyer Popular:"Aigua d'abril, cada gota val per

mil". "No donis l'hivern per acabat, quela lluna d'abril no hagi passat". "No éstan dolc l'abril florit, que no geli algu-na nit". "Per l'abril bon tall de pernil"."Diumenge de Rams, qui no estrena no témans". "Per l'abril no et treguis ni unfil". "Acabada la quaresma, acabat el ba-call à". "Les egiies i les vaques per abrilmés flaques". "Bon abril i bon cavallermolt escassos solen ser". "Sant Marc portapanera, per davant o per darrera". "Sil'abril trona, l'anyada és bona". "Si volsmenjar pèsols en segar, per l'abril elshas de sembrar".

Maig:

Dia 1 és la Festa de Sant JosepObrer, festa dels treballadors.

Dia 3 és la festa de la Creu. Aquestdia entra la Lluna Nova, a les 21 h. i 55m. El temps serà tranquil i clar.

Dia 9 és Sant Nicolau.Dia 14 és la festa de Sant Macià,

abans es celebrava en el mes de febrer;era quan podíem dir "per Sant Macià, l'o-reneta ve i el tord se'n va".

La llengfein

e

• _,A!,11A ;

, Ato:orp4/ 4 lo

ti." . ( riqr A

, 7 If N'4

14 Montaura

Dia 16 entra la Lluna Plena, a les 9h. i 40 m. Hi haurà vents forts, grans en-nuvolats i ruixats forts.

Hi haurà també moltes fires:Costitx, "Fira de Costitx" (agríco-

la, ramadera, artesanal), dia 1.

Ses Salines, "Fira de ler. de Maig"(agrícola, ramadera, artesanal, industri-al).

Búger, festa des Jai, diumenge, dia3.

Sineu, "Fira de maig" (agrícola,ramadera, artesanal, industrial), dia 3.

Sóller, "Fira de l'Artesania", del 8al 10.

Maó, Sebime, Fira Internacional deFabricants de Bijuteria (384 edició), del8 al 12.

Campos, "Fira de maig" (agrícola iramadera), dia 10.

Felanitx, "Fira de maig" (agrícola,industrial, artesanal), dia 10.

Lloret, "Fira de Lloret" (agrícola iramadera), dia 10.

Sencelles, "Fira de maig" (agrícola,ramadera, artesanal), dia 18.

Manacor, "Fira de maig" (mostra decomerç, indústria i ramaderia), dia 26.

Palma, X Fira del Llibre, del 29 demaig al 7 de juny.

Del Refranyer Popular:"Pel maig, cada dia un raig". "Maig

plujós, a l'horta lleig i al camp formées"."Per la Creu, el blat ja es veu". "Pelmaig rivades i grosses tronades". "Maigcalent i plujós, dóna fruit abundós". "Pelmaig faves a raig". "De maig en la meitat,l'hivern acabat". "Pel maig grana l'ordi i

rossega el blat". "Qui pel maig menjm sar-dina, per l'agost li pica l'espina". "Ca-sament pel maig, curta durada". "Guarda papel maig i tot l'any en tendras". "Pelmaig el bon pagès de llaurar ha d'estarllest".

Juny:

Dia 1 entra la Lluna Nova, a les 5h. i 34 m. Hi haurà vents forts i tempsfresc.

Dia 7 és la festa de Pasqua Granada(Pentecostés).

Dia 15 entra la Lluna Plena, a les21 h. i 35 m. Bon temps, clar i tranquil.

Dia 19, divendres, començaran lesFestes Patronals de Sant Joan Baptista.

Dia 21, a les 14 h. i 1 m. començaràL'ESTIU.

Dia 24 festa del patró del poble,Sant Joan. També tenen Festes Patronals amolts altres pobles: Muro, Calvi, i al-tres.

Dia 29, festa de Sant Pere. Tenen

Festes Patronals a Búger, Sancelles, An-dratx, i altres.

Dia 30, festa de Sant Marçal, advo-cat contra el reuma.

S'ha acabat el temps de Fires i co-mencen les Festes Patronals que s'esdeve-nen a molts de pobles al llarg de totl'estiu.

A Ciutadella de Menorca tendrh llocla "Mostra Nàutica de Menorca" del dia 1al 7 de juny.

Els alumnes acabaran els curs esco-lar i rebran el premi al seu esforç.

Del Refranyer Popular:"Si plou a primers de juny, el bon

temps és Iluny". "Pel juny cada gota comel puny". "Juny fred, mata l'esplet". "Peljuny la roba ja pots dir que sobra". "Peljuny de tres vestits, posa-te'n un". "Delsaglans florits pel juny, tot l'any el porcen gruny". "Juny plujós, garber polsós"."Pel juny, les faves al puny". "Juny es-plenent, any excel.lent". "De tard o delluny, Corpus pel juny". "Baralles perSant Joan, pau per tot l'any". "Juny, ju-liol i agost, ni donen ni col ni most"."Si pel juny plou, el bon temps es remou"."Per Sant Pere, enrevolten sa figuera".

Jaume Gual Mora.

Montaura 15

Ld 25htliotemACTIVITATS DARRER TRIMESTRE

Dins aquest darrer trimestre la nos-tra biblioteca ja ha funcionat amb totanormalitat després de romandre tancada perobres, per espai de dos mesos.

A més del servei de préstec habitualcal destacar el taller de fang per aadults i petits, organitzat per la biblio-teca. Aquest curset començà dia 15 de ge-ner i amb regularitat ens hem reunit totsels dimecres i dijous per, sota la direc-ció de la nostra professora Na CatalinaGelabert, aprendre les diferents tècniquesde treball d'aquest material.

La participació ha estat nombrosaamb més de 35 persones inscrites i esperampoder exposar les nostres creacions durantles properes festes de Sant Joan.

Una altra activitat que hem encetatal llarg d'aquests mesos ha estat la pro-jecció de pel.licules basades en diferentsobres de la literatura Infantil-Juvenil,per després introduir i comentar amb elsnins les caracteristiques de l'obra dels

diferents autors. D'Aquesta activitat que

es durá a terme els dissabtes demati al

llarg dels propers mesos, se'n vos donará

puntual informació.

I res més, sols comunicar-vos que el

proper dia 23 d'abril es celebrará com

cada any el Dia del Llibre. Aquesta tradi-

cional festa, que es celebra per tot ar-

reu, vol ésser una manera més d'apropar a

la gent cap a el mew) de les lletres.

Enguany ho celebrarem amb una expo-

sició de les darreres novetats arribades a

la biblioteca i que, si el temps ho per-

met, será a l'aire lliure.

Cluedau tots convidats.

Un cop més i per acabar, vos vull

convidar a tots a passar qualsevol dia per

la nostra biblioteca amb la seguretat de

que trobareu un llibre que será del vostre

grat i que vos fará gaudir d'una bona es-

tona.

Maria Carmen Valdivielso.

16 Mon t aura

D'EN TOMEU SINEVÉ.

Amb motiu de complir-se els primers quatre anys de la sortida de la revista MONTAURA,el passat dia 13 de febrer es reuniren tots els col.laboradors, que han aportat quelcom enla seva elaboració, en un sopar de companyonia. No hi mancà l'amo en Tomeu Sinevé, el nostreglosador, que al final saludà tots els assistents amb aquests versos:

Es sopar mos ha agradatfins agni tot ha anat béDéu faci, que si convé,en deu anys no en manqui cap.

Després ens ha tramés aquestes gloses dedicades a cada un dels assistents al sopar:

Un temps amb roba de 'listaanàvem sempre apadagatsjo pos els meus maldecapsper fer huir sa revista.

Som en Tomeu Sinevéque sempre ha estat mancori,amb ses gloses vos vull dirtot el que jo em sentiré.

Es Batle mos va reunires dia dets enamorats,I anàrem a sopar plegatsen Es Casal mancorf.

En Jaume Gual "en Jaumito"fa s'entrevista quan vol,fent feina no té consolell és el que toca es pito.

En Biel Fiol Mateuque fa ses fotografiesles fa sense maniestots es cuiden de lo seu.

Bon home és Mister Jarasi parla bé s'estranger,jo el seu parlar no séperò en mallorquí si li pas.

En Miguel Vallon i "Sereneta"que a sa llista també estàsen tot moment mos daràsinformació ben condreta.

Tomeu Ripoll, de Cas Vellacoescolta es preparatque si em surt acertattots farem un bon retrato.

Jaume Fontanet "Miet"vius devora on vaig néixersi en fes moltes com aqueixapodria dormir de dret.

Joan Castells ets apurosles té qui els enquadernafas sa feina a vila externai deixes de guanyar duros.

Mari Carme Valdivielsodevers jo tu estares béaposta vull quedar béet dedic aquest bon verso.

Francises Mora, na Vicatambé vengué al soparen el teu lloc vares quedari ningú et va criticar.

Maria Magdalena Martorellfas feina a s'Ajuntamentcom que em sobra un momentper tu em trec es capell.

A na Magdalena Grauque es cuida de s'Esplaisi m'heu de menester maiper jo a Inca preguntau.

Na Maria Martorellsa de Sa Botiga Novasi la posassin a provano en faria un bordell.

Catalina de Son Magaque és nom de possessiópots creure que un servidorfa tot això sense paga.

Maria Mateu "Perdiu"ets balladora de bot,jo som corregut per tottant a l'hivern com l'estiu.

Salut en Miguel Saurinaaquest és s'home des tempsno li pots mostrar ses dentsperquè molt sovint endevina.

Maria Antònia Pascualdirectora de s'Escola,si xerr com una gramolano m'ho has de prendre mal.

Na Margalida Castellsla dec haver oblidadai ara jo ii som posadaamb aquest ram de clavells.

Maria Magdalena Morantade mal nom ets de Can Rengosi per escriure fos mengono em vendria a quaranta.

I també en Tomeu Fonsque n'és es rector des pobleel tenc per persona noblesi no ho és, voldria ho fos.

No mos convé perdre es tempsque mos queda molta feina,cadascú que agafi s'einaaprofitant tots es moments.

Al bon Senyor Pocovi,Batle de s'Ajuntamentcal mostrar-li en tot momentqui és es poble mancori.

Montaura

Si n'hi ha cap que no agradam'ho haureu de perdonar,tots volem col.laborar,i en gràcies, feina pagada.

Vos deman a tots plegatssi en deix cap d'agraviatque me siga perdonat

l Ii e om 1ist rì eS maldecaPSE

Ho he escrit en mallorquíperquè aquí m'he criat,si de veres vos ha agradatara m'haureu d'aplaudir.

Si ses gloses surten bétots junts mos divertiremIlevat posat deixaremir-r . for -ne més si convé.

17

Aquell que mor ja no tornano val arreglar papersjo som un des sineversque no han cridat a l'ordre.

Quin estol de cadernereses Batle va convidarsi d'ell havíem de cobrarcreis que hauríem de trotarcom es cavalls de carreres.

ARA HA FET 4 ANYS.

ftØ n auíREVISTA OE MANCOR OE LA VALL

DA DE S Fn Tomeu

4 anys , 17 números 532 pEtylnes

8.500 exemplars , 100 % en catalã.

0 retribucions , 0 imposicions

O política , 0 publicitat de consum

La Ilengua-kind 4)detotst_t7

Montaura • revista de Mancor i per a Mancor,

amb eollaboradors com volt ron mai morita.

I I)1 10[114 I IL i t...) 1 1(i tut , t

14! (-01 IV) t 11vo.rf • nr MANI (164 MC

Om 'Mk 1La lleng

feinde tot

Minn •Vicirk' eCt Vida /

4:tv„.

V•11. I' 04 IX MANGO. 0.1L LA VAL L

1uOt(tv1. 9•A fla MANCOR OE LA WALL

18 Montaura

MATEU MORANTA MORRO, "Rengo

La present entrevis-ta, feta a l'amo en Mateu"Rengo", ens presenta unde tants mancorins, quecom tots els de la sevaedat, han viscut la vidadel poble en tota normali-tat. Segur, que com ell,molts hi tendrien cabudaaquestes retxes de la re-vista. Volem dir amb això,que no es tracta d'unapersona amb una històriaespecial. Clinic que puguitenir d'especial és que haviscut una vida, silencio-sa, tranquil.la, de feinadiària al camp, sortintels diumenges al cafè,entretenint-se jugant acartes, etc... vida simi-lar a la de molts manco-rins, però que és viu re-flexe de l'esdevenir diaridel nostre poble i delsseus moradors.

Feia un dia merave-116s de marc, quan arribà-rem a ca seva, al camí queva a Sa Devesa, trobàrem al'amo en Mateu que ensesperava i també la sevaesposa. Ens acomodàrem adins la casa i iniciàremla conversa.

Bones tardes.Bones tardes. Va

respondre, tot xalest.

Quants anys teniu?.S'altre dia en vaig

fer setanta-set. Vaig néi-xer l'any 15, dia 6 degener.

Comentàrem que monpare també ho era de l'any15, eren de la mateixaedat. També curiosament,va afegir l'esposa de l'a-mo en Mateu, que ma mare i

ella també havien nascutel mateix any i quasi enels mateixos dies.

Recordau a quinacasa del poble vàreu néi-xer?.

Sí. A Can Castel],aquí dalt, anant a SantaLlúcia. Ara hi fan obra.Allà vivíem amb els nos-tres pares.

Només éreu dos ger-mans?.

No. Quatre érem. Enmoriren dos d'atacs denervis, no sé com ho di-uen. Moriren a Palma. Erenencara fadrins joves. Te-nien uns anys més que jo.

1de) vàreu ésser qua-tre?.

Sí. Aquests que mo-riren, un era dos anys mésgran que jo i l'altre,quatre. En Pep, que era esmajor, ells dos i jo, queera es darrer.

De petit, amb quianàreu a escola?.

Amb ningú mai, pen')en vaig arribar a saber delletra. Vaig anar, d'hi-vern, amb un capellà, queera de Sineu. Li deienJordi. Sí, Jordi Vanrell.Llavors va estar a un po-blet d'aquí prop, - no horecorda bé, pensa, i diu -Moscar. Vaig anar tres oquatre anys amb ell, sem-pre d'hivern. Jo hi vaigdur idea i vaig aprendrebastant.

On vivia aquest se-nyor?.

A sa Vicaria queestava allà on hi va estarel Teleclub i que ara estàen obres.

El fet que anitssiu aescola els vespres vol dirque començàreu a fer feinamolt prest?.

Montaura 19

Quan vaig tenir seto vuit anys.

Quines feines fèieutan petit?.

De tota classe dereins. Collir ametlles,garrofes, olives , j cosesd'aqueixes.

No anàveu a un llocsempre el mateix?.

No. "A vivirla, acorrerla" - ho. va dir encastellà, de forma moltexpressiva -.

I seguireu aixi finsque vos entregAreu al Ser-vei Militar?.

Sempre feina alcamp. De més grandet jafeia altres feles que noeren ses que vos he dit,exsecallar, llaurar, etc.

Quan vos entregitreual Servei Militar?.

Quan es va entregarsa meva "quinta", que eraIa del 36, ja feia sis oset mesos que havia comen-qat sa guerra.

Quan vos entregAreu,que ja hi havia guerra, onanàreu, en primer lloc?.

A Pollença, no alPort, sinó dins es poble.Allà hi fèiem "instrucci-6". D'allà mos dugueren aSa Pobla, llavors a Inca idesprés a S'Arenal deLlucmajor. Alià vàrem feres Batalló Ciclista.

Quin mes era del'any 36?.

Vh mes abans de Na-dal de l'any 1936, el mesde novembre.

Què fèieu fan aS'Arenal de Llucmajor?.

Allà continuàremfent "instrucció" i mosprepararen ses bicicletes,una bicicleta per a cadaun. Anàvem d'una part as'altra, sempre amb sabicicleta.

Està clar. Haviasentit parlar jo del Bata-116 Ciclista, però maim'havia detingut en inter-pretar el seu sentit iutilitat.

Intervé en Biel Fioli li demana, quin tipusd'armament i altres eines

Lin "mosquetón"unes pistoles metrallado-res que jo he vist a saGuàrdia Civil. PrActica-ment es Batalló va recór-rer tota Mallorca. MosacompanyAven amb camionsque mos duien es menjartot tipus d'ajuda.

Hi vàreu estar moltde temps?.

No. Després ja mosenviaren a es "frente".

A on vos dugueren enprimer lloc?.

Mós dugueren a Si-güenza, provincia de Gua-dalajara. Així i tot vulldir que amb els dos anysque vaig estar a sa guer-ra, a sa peninsula, noméshi vaig anar a es "frente"dues vegades. - Cal enten-dre es "frente" com a pri-mera línia de lluitaVoltàrem per tots aquellspobles de per allà. Recordun poble que es deia Alma-zán.

Més endavant mosdugueren a Barcelona. AllAsí que vàrem anar a un"frente". Era es "frente"de Catalunya: Mos agrega-ren amb sos alemanysférem sa campanya fins asa frontera de França.Llavors mos retornaren capa Barcelona i després mosdugueren a Avila. A Toledos'havia començat s'ofensi-va i allà va acabar saguerra.

Recordau algun mo-ment haver tengut por?.

No. Diria mentidessi digués el contrari. Comja vos he dit només duesvegades vaig estar a pri-mera línia. Vaig veuremorts però mai vaig pensarque m'haguessin de matar ajo. No pensava gens en lamort.

De Mancor, de lavostra "quinta", en vamorir cap?.

No, crec que no enmorí cap de sa meva "quin-ta" allà on jo estava. Enva morir un de Mancor,però no estava en es meugrup. Era un tal Joan, queestaven a Massanella, ger-mà den Bernat "Gros", JoanGual. Aquest era de sameva "quinta", però noestava amb jo. Ja era qua-si al final de sa guerra.

20 Mon taura

Després d'aquestsdos anys, ja vos llicenci-àreu?.

SI. Quan ja vàremésser aquí, després de dosmesos i mig ja mos llicen-ciaren. Sa guerra ja haviaacabat però començaven elsproblemes de la que seriadesprés la segona GuerraMundial. Per cert quanaquesta va comen gar mostornaren fer entregar.

On anàreu?.A Campos. hV vaig

estar un mes i mig o dos,llavors, perque, era fillde pare seixantí, ja emllicenciaren del tot.

Aleshores ja feste-jàveu?.

Sí. Llavors ja co-mengava a anar-hi ambella.

On fèieu feina?.Puc dir que fins que

vaig tenir 29 o 30 anys,dins Mancor no vaig fermés que dos o tres jor-nals. Vaig recórrer moltespossessions, per SantaPonsa, Platges de Paguera,Cai vià, Capdellh, Sóller.Ses feines que feia erenexsecallar, collir i tomaroliva, totes ses feinesdes camp.

Quan vos vàreu ca-sar?.

Ella ho deu saber -referint-se a la seva do-na- a jo no em recorda, séque em vaig casar per safesta de Lloseta, dia 8 desetembre. Em vaig casar avint-i-vuit anys.

Continuàreu fentfeina Iluny de Mancor?.

No. Quan em vaigcasar a Es Ra fais entrarenets amos nous que eren etsamos de S'Estorell (de CanMarch). Jo vaig entrar ambells i vaig fer feina sem-pre tot es tempsCollíem oliva, exsecallà-vem j també d'estiu fèiemcarbó. Es carbó el feia a

mitges amb es senyor; s'o-liva la collíem a jornal,però a vegades li comprà-vem semanters, incleis,alguns anys, tota s'olivade sa possessió, tot s'es-plet. grem dos o tres, joi en Joan "Bollit", enMiguel "Mameta", noltrostres virem tonir und'anys tota s'oliva d'EsRa fais.

A dormir no hi que-

dàveu mai allà dalt?.No. Sempre davallà-

vem al poble. Només d'es-tiu, quan teníem foc a sasitja, o d'hivern un diade molt mal temps.

L'oliva que la vení-eu més per salar o en fè-

ieu oli per després ven-dre?.

En ven fem més persalar. Sa que no era jabona per salar mos serviaper fer-ne oli. A11,4 hihavia una tafona. Per ven-dre-la anàvem a Inca, Bi-nissalem i altres pobles.Teníem un ase i un carroque mos servien per tragi-nar-la.

Amb que guanyàveumés amb el carbó o l'oli-va?.

I més o manco. Haví-em de fer es cap viu perviure. Quan es tractava decarbó, venien a cercar-loaiià dalt, es senyor elvenia i noltros cobrAvemun quantitat, era, com hedit, a mitges.

Heu tengut dosfills?.

Sí. Un fill i unafilla. Eh Mateu, que és esmajor i na Maria.

Llavors, fins quevos jubilàreu, féreu feinaa Es Rafais?.

Sí. Ho varen vendrei encara jo no estava ju-bilat. En Jordi, que ho vacomprar, em va fer de pa-tró fins a sa jubilació.

Es diumenges quineseren les vostres distrac-cions?.

Jugar a cartes. Pere)jugar per pescar es temps.Jugàvem a tutti, canari,truc, etc... guanyar pocperdre poc .

Que leis ara en undia normal?.

Estic cuidant SRmica de terra que tenim.(In poquet aquí prop i untros devora Son Bona fé, ifaig el que puc. Tenimanimals de corral.

Participau a lesexcursions i activitats dela tercera edat?.

Nb. No som molt despassejar. Sa dona hi vaperò jo m'estim més quedaraquí, me n'afluix.

Que trobau dels jo-ves d'avui?.

Van un poc a "loloco".

Quants de néts te-niu?.

Tres. En Mateu té unfill i na Maria té duesnines.

MIIJA

MTNINAIL S M AX IMA

12'3

13'5

10'0

3

4

5

20

22

27

Ia primaveraTEMPERATURES

ANY 1.992

Gener 6'2

Feurer 7'2

Març ;3'9

rJNIMA MLS

LIA o C. MAXIMA mISCAA o L.

9 14

15 17

21 23

PLUGESMITJA 0LLS

1.987 ANY 1.988 ANY 1.989 ANY 1.990 ANY 1.991 ANY; 1.986/91 ANY 1.991

litre 68 litre 14 litres 120 litres 220 litre 132 litres, 65 litres

11

11

44 tl

53

39 It

13

48 11

145

63 11

80

43

10

123

83

85

92

1 1

tl

102

23 11

80

129 11

83

63

11 80 4 4 43 24

11 2 2 11 1 1 - 16

11

11

79

11 14

172 tt

21

49

1 1 ;8

57

1117

97

20

54

11

tt

6

141

267

125

49

45

VI 95

It113

11 65 113 50 33 1181

litre 640 litre 735 litres 823 litres 922 litre 844 litres

NC ANY

Gener 113

Fehrer 101

Març 28

Abril 83

Maiy 11

Juny 11

Jolial 64

Ayost 1

Setemore 171

Octobre 170

Novembre 123

Desombre 107

983

1.986

litresI t

11

11

1 1

ANY

259

155

36

24

41

1

25

57

60

189

116

litres 963

Mon taura 21

Entra després laseva esposa i li demanamsi vol dir res, els pre-guntam a tots dos si s'hansuportat bé després d'anysd'estar plegats?.

Sí, -diu la sevaesposa- per setembre jafarà cinquanta anys quemos casshrem, era el 1942,jo encara no tenia 23an •

Id6 haureu de feruna bona festa?.

Sí, -diu la sevaesposa, ell no hi acabad'estar tan d'acord i diu:per mi mos n'afluixarem.NO, diu ella, només es unpic en sa vida i no sónmolts es qui hi arriben.

Continuàrem parlant.L'amo en Mateu ens va con-tar IA seva enfermetat,

que des de fa 20 anys eltenia molt preocupat, elsmetges no li trobaven res,fins que un bon dia sembla

que va tirar el mal. Arael trobarem molt be.

A tots dos i tambéals seus fills i néts elsdesitjam salut i que ambgoig i alegria puguin ce-lebrar, el proper setem-bre, les noces d'or delseu matrimoni.

Jaume Gual Mora.

TEMPERATURES I PLUGES A MANCOR DE LA VALL

Miguel Saurina Vallon i

22 ............................................................ Montaura

L'ESCOLADurant el primer trimestre de l'any

92 a l'escola s'han fet moltes activitatsa més a més de les usuals de cada dia.

El dia de Sant Antoni, com Tadaany, férem un foguer6 i cremàrem un dimo-ni í després torràrem llonganisses i bo-tifarrons i dinàrem tots junts; pares,mares, alumnes i professors.

El 30 de gener era "El dia de laPau" i pujàrem amb globus a Santa Llúcia,des d'on els amollàrem. Esperam que elsnostres missatges de pau hagin arribatben enfora.

Durant el febrer, un grup d'alumnesde 66, 76 i 86 anaren a Barcelona dosdies juntament amb alguns alumnes de se-gona etapa del C.P. Ponent d'Inca. Elsprofessors acompanyants foren en Pere(Educació Física) i na Margalida (tots laconeixeu).

S'ho passaren molt bé visitant to-tes les instal.lacions olimpiques i elmés important la convivència amb els ninsi nines de Ponent fou excel.lent, (dema-nau-ho a en Bernat).

El dia 26 de febrer férem la Festade Carnaval, al mati hi hagué una "ginka-ma", enguany va ésser una mica més com-plicada i dels set grups només dos acaba-ren les proves, un dels grups, el que féuprimer, va demostrar la seva habilitat ilògica per damunt dels altres, fou elformat per:Joan Martorell (86), Teresa Farriols(76), Silvia Amer (56), Maria Martorell(66), FlAvia Gargiulo (3er), Miguel Colom(2on) Mg Francisca Colom (ler).

El segon grup estava format per:

Antònia Reus (86), Quico Solivellas(76), Joan Gual (56), Salvador Ribot(66), Felip Martorell (3er), Macià Sastre(2on), Núria Cayuela (ler).

I a l'horabaixa les disfresses i laRua. Hi havia: óssos "panda" (pre-esco-lar), pringOins (Cicle Inicial), princepsi princeses (tercer, quart) i la restarepresentaven el descobriment d'Am6rica,

Montaura ............................................................ 23

hi havia indis, soldats, un frareen Cristòfol Colom.

Desfilarem pel poble 1 a C.a'sPuput ens obsequiaren amb caramels.Després l'A.P.A. havia organitzatuna xocolatada amb coca a l'escola,així que berenarem i ens despediremdoncs venia "la setmana blanca - itots tinguérem uns dies per descan-sar.

Durant el mes de març féremuna excursió a Palma, els de cm-

què, sise. sete í vuitè anaren avisitar “ta Carpa de la Ciencia",alla s'ho passaren bé tocant 1 ex-perimentant.

Els altre :3 també varen dis-frutar veient l'espectacle delsdofins a "Marineland". Després di-narem tots junts a la platja dePortals, feia un dia assolellatcalorós i n'hi va haver un que cum-prova la temperatura de l'aigua.

Dir-vos tambe que des quecomprarem la tauia de ping-pong hiha hagut una gran activitat duranttot l'any per jugar-hi.

Hi ha un grup de segona etapa

que fins i tot si poguessin, dina-

rien a l'escola per seguir jugant.

I amb tanta practica han ob-

tingut la seva recompensa. Anaren

al 'Campionat Comarcal de Ping-Pong

Escolar" celebrat a Inca, a la Pla-

ça de la Quartera, durant el mes de

febrer i jugaren contra les escoles

de: Santa Maria, La Salle i Sant

Francesc, declarant-se els de la

nostra escola Campions Comarcals.

Els jugadors foren Tomas Cayuela,

Biel Alorda, Damia Cayuela i Jaume

Mora.

El proper dia 11 d'abril han

d'anar a jugar a Palma el “Campio-

nat Insular".

Afim! A veure si també el

guanyam.

I ara esperant els crespells i le ,

panades ens despedim de vosaltres.

Bones Festes de Pasqua!

El Claustre de Professors.

2 4 ............................................................ Montaura

ESPLAI . . .

DE CARA AHola amics, ja tornam ésser una

altre vegada amb tots vosaltres, pertaquesta vegada no vos contarem res delque hem fet a l'Esplai durant aquestsmesos, no perquè no tenguem res per con-tar-vos, sinó tot el contrari, ja queteniem un parell de coses, per() serà alproper número de la revista. Ja que l'al-tre dia llegint un article d'un pare del'Esplai de l'Encarnació, que es va pu-blicar a la revista de l'Esplai NINORCA2, ens va agradar molt i al mateix tempsens va fer pensar molt, a continuació vosdemanariem que ho llegissiu detingudamenti ho comentAssiu pares i mares de l'Es-plai.

CARA I AMB LA MA AL COR.d'Esplai. I tot això és el que jo deman aun educador-monitor del temps lliure.

Moltes són les consideracions que apartir d'aqui voldria fer, per6 intentarécondensar-ho al màxim.

El temps lliure és especialmentimportant per al nin. No l'enviïs al Clubperquè estás cansat de tenir-lo dins cateva.

No pensis que els monitors ja hofaran tot. Tu has d'integrar-te en allòque pugis a 7a marxa del Club.

"Pens que les oportunitats que te-nim avui per anar creixent com a personessón cada vegada més nombroses i millors.Vivim un temps de contradiccions i és mésimportant que mai saber destriar quinssón els valors i quines aquelles cosesque se'ns presenten com a tais, però queno tenen ni consistència ni garantia queal final ens ajudin a ser més homes.

Si això és així pel que fa al queanomenam els valors humans, encara més hoes en la tasca d'educaci6.

Educar: com a pares, com a anima-dors, com a professors, com a monitors...Jo crec que aquesta és una tasca única,importantíssima, a on tots ens hi abocam.Per6 és molt clar que el pes, la respon-sabilitat principal i també les petitesgratificacions s6n per a nosaltres elspares. Som els primers, els qui més esti-mam els nostre fills, també els qui méshem sofert per ells i amb ells. Ens hientregam perquè volem el millor i perquèconstituïm una comunitat d'estimaci6, ontots dins la família actuam sobretot perpura gratuïtat.

I quan els nostres fills, dins fa-cetes concretes de la vida &Sri educatsper altres persones aquestes amb un certsentit ho fan com per delegació nostra;ja sigui perquè els pares no hi podenarribar, o perquè ens manca el temps, operquè no ens sentim preparats... Aixíentenc jo tot el que ésla tasca del Club

Els valors, l'estil, 7 la joia delClub, has d'intentar al màxim seguir vi-vint-ho a casa.

Has de conèixer i relacionar-teafectivament amb aquell monitor que és elqui está més dedicat al teu fill.

Has de tenir com a teva la línia il'iderari i els principis que donen raóde ser al teu Club d'esplai.

Tu també has de viure el teu tempslliure com un temps creatiu i allibera-dor. El teu fill no entrará en contrad7c-ci6 amb vosaltres pares, i segur que usenriquireu mútuament.

No et queixis ni critiquis els mo-nitors, sobretot si no has seguit d'apropla seva tasca i dedicació.

Davant possibles desacords amb lesmaneres de fer, ésser tolerants, compren-sius, i sobretot molt dialogants amb totrequip i especialment amb e7 monitor delteu fill.

Tu, pare, pels anys, per l'experi-ència i pels recursos que tens damuntteu, posseeixes una visió privilegiada,que tal vegada no tenen encara els moni-tors del teu Club. Aporta que la necessi-tat que de fet tenen de tu és més granque el que et pugui semblar.

Montaura 2 5

Amb tot el que sigu educacic de snostres fills, tot és poc; i a vegades,un poc pot representar molt.

I t'ho dic jo, no perquè sàpiga mésque tu, sinó perqué els meus fills m'hanespavilat molt; perquè tractar amb nins i

joves durant anys m'han fet estar sempre"al loro", i perquè els anys que vaigestar al front del Club d'Esplai de l'En-carnació varen suposar una adaptació dela teoria i de la practica, d'anar apre-nent, d'anar donant, i d'anar rebent. Isobretot, una alegria per la feina queférem també amb els pares de tots elsal.lots del Club.

Durant eis anys que vaig estar alfront d'el GDEM, amb tot l'equip que for-màvem, eren aquestes mateixes les vivèn-cies que dúiem a dintre. I n'estic pro-fundament convençut que avui tenim gene-racions de joves arreu de Mallorca, quesón fruit de reducació del temps lliure;bastants d'ells són monitors, i en conectambé algun que ja és PARE com tu o jo, is'està plantejant novament pels seusfills tots aquests mateixos punts, queara nosaltres dos, TU i JO, hem compartitdins la intimitat i devora la llar, dePARE A PARE, AMB LA MA AL COR.

Bé, no volem que penseu que tenim

res en contra vostre ni molt menys, pert

si voldríem que ens entenguéssiu i valo-

rAssiu un poc més el nostre treball dins

l'Esplai, no vos queixeu ni ens criti-

queu, sense haver seguit d'aprop la nos-

tra tasca i dedicació, així com diu a-

quest pare de l'Esplai. Ja sabem que no

sempre hem fet les coses correctes, pert)ningú és perfecte a n'aquest món, tots

tenim fallos, tots ens podem equivocar.

Pert) també creim que hi ha hagut coses

buries, alAo ho demostren els nou anys defuncionament del Club, uns anys més bé id'altres no tant, pert) això si, semprehem superat els mals moments i hem agafatforces per seguir endavant.

La nostra il.lusió seria ésser unbons amics vostres aixi com també ho somdels vostres fills, poder organitzar ac-tivitats i saber que sempre tindrem elvostre recolzament, que si qualque vegadacreis que "això" no és correcte, ens hopaguem dir cara a cara i amb la mA alcor.

El grup de monitors.

Afectuosament, un amic

26 Montaura

TOPONIMIA DOCUMENTADA -18-HORT DE CONIA (Mn) Una part del paratgede Conia que a l'any 1404 era d'En Bnt.Vidal (ARM-RP 2006). L'll de novembre de1458, Joan Amengual ven a Gaspar Mateu,ambdós de Mancor, un tros d'hort i canyara Conia. Confrontava amb possessió delvenedor i amb camí sender a la font (ARMP-164).

HORT D'EN DOMINGO, (Mn) El 1404 és citataquest hort com a propietat d'En Bnt.Vidal. Podia tractar-se d'una mala trans-cripció de Domengo o Diumenge (ARM-RP2006).

HORT DEL NOGUER, (Mn) Es trobava situatentre el torrent de Biniarroi, el camíd'Inca i el Fédregueret. A l'any 1446,citat com "lo clos del Noguer", era de ladona de Bartomeu Morro (ACM 664). A l'any1636 era de Jaume Morro (ARM P-248) i al1831 era de n'Andreu Beltran de Son Morro(ARM P-268).

HORT DELS TARONGERS, (Mn) Estava a lapart posterior de Son Simó, on més tards'hi obrí el carrer des Cine. A l'any1698 era de Joan Amengual de Son Tafona(AMS Estims de dit any).

MALESES, Ses (Mn) Nom en quê és conegutun terreny erm, sense conrar, amb brossesi arbusts, documentat a diverses parts del'àrea lingüística catalana. A Mancor ésconeguda amb aquest nom la finca situadaentre el camí de l'Alqueriola, ara cone-gut com de Son Bonafé, camí a Selva, SonColom i Son Lluc. A l'any 1404 FrancescTolrA té una part de muntanya, apel.ladales Maleses (ARM RP-2006). El 20 d'abrilde 1480, Jordi Font de Selva fadigh lavenda d'una part de les Maleses a JoanArmengol, davant les almoines de la Seu,que posseYa la senyoria al.lodial de Man-cor (ARM P-163). A l'any 1636 una part decinc quarterades és d'en Pere Morro (ARMP-246). A 1666 és de Jerônia Morro (ARMP-248). A l'any 1736 una part era de Mn.Jaume Martorell pvre. (ARM P-255).

MANCOR. - Alqueria musulmana inclosa dinsel districte o yuz d'Inca. En el reparti-ment posterior a la conquesta quedà dinsla part reial. El dia 31 de marc de 1230el Rei Jaume I la donà a Ferrer de Palla-rés, Paborde de Tarragona, donació que nofou efectiva a causa d'un llarg plet en-tre dit rei i el paborde. En fou primerpropietari efectiu RotIA Lay que el dia 5

de les Idus d'agost de 1232 la repartientre dotze repobladors. Posteriormentpassà a propietat de Bernat de Sagristà,un dels sis primers canonges de la seumallorquina, el qual a l'any 1262 la dei-xà a una Almoina que retengué la senyoriaal.lodial fins a les confiscacions debéns eclesiàstics del segle XIX, i queestigué dins la jurisdicció de la PorcióTemporal de l'Església de Mallorca fins al'abolició de les jurisdiccions privadessegons decret de les Corts de Cadis de 6d'agost de 1811, posat en vigor a Mallor-ca l'onze d'octubre del mateix any.

.Amb la creació de la parròquia deSant Llorenç de Selva, a l'any 1248, s'i-nicià la dependência eclesiàstica queperdura fins a l'any 1913 en què fou cre-ada la parròquia de Sant Joan Baptista deMancor, i a l'any 1300, amb la creació dela vila de Selva, la civil, que perduràfins a l'any 1925, en què fou creat elmunicipi de Mancor del Valle.

El significat del nom Mancor no haestat aclarit de manera convincent. AixíMiguel Barceló exposa la idea que podiatenir referência amb el grup "Ait AliSukkur u Mankur" de la zona de Todga,a l'Atlas, que són citats per al-Baidhakquan es someteren els almohades. Diu tex-tualment que "aquestes Ait Ali' en darrerterme estableixen la seva provinença d'unencestre Mankur. Es un col.lectiu quederiva de mankur a través de Sukkur i nod'un personatge anomenat Però hi haque dir que l'il.lustre arabista Mikel deEpalza posa en seriosa dubte l'argumenta-ció de Miguel Barceló.

Per la seva part, Joan Corominesdiu, referint-se al possible significatdel topònim Mancor: "té tot l'aire d'unparticipi passiu aràbic. Llavors les pos-sibilitats són moltíssimes. La més òbviaseria la de la rel "ngr". Per exemplemanqdr, lloc enfondit, excavat, etc...Manqür consta també com a nom de persona,epítet tret d'aquest mot de l'àrab comúque és el participi passiu del verb na-qar: batre, donar cops, gratar, fer sonarel tambor, excavar". El Dr. Corominesconsidera que la coincidência entre Mana-cor i Mancor sols ha estat, i fins a certpunt, només secundària.

Montaura

Nosaltres consideram que l'etimolo-gia proposta de lloc enfondit, almenys nos'aparta de la realitat topogràfica delnostre poble, dins d'una vall, al peu dela serra.

FONTS DOCUMENTALS:

ACM: Arxiu Capitular de Mallorca.AMS: Arxiu Municipal de ,Selva.ARM: Arxiu del Regne de Mallorca.Miguel Barceló: Un topònim bereber mes

(dins B.S.A.L. XLI).Mikel de Epalza: Precisiones sobre insti-

tuciones musulmanas de las Baleares(dins "Les Illes Orientals d'Alan-dalus").

Joan Coromines: Onomasticon Cataloniae I.

Gabriel Fini Mateu.

ESGLÉSIA LOCALLA FESTA DE PASQUA PERLLONGADA

- La festa de Pasqua, encara tan re-cent, declara per als creients en CristRessuscitat, que tots els dies són festa.

- Pasqua afirma que el qui aporti ala comunitat més motius de celebració id'alegria serà tingut com el primer detots.

- La Festa de Pasqua es perllonga mesenlIA d'un dia. I per això recorda que totsels qui vulguin aigualir les Festes han deser amonestats per la comunitat. Igualmenttots els pessimistes, els qui ho enterrentot ahans de néixer.

- La festa de Pasqua reafirma que esconsiderarh denúncia profética assenyalaramb el dit i molt concretament tot atentatcontra l'alegria i el goig de viure.

- Pasqua indica que tota paraula queno serveixi per estimular, animar i vivi-ficar, serà considerada com un perill soci-al.

- Estar clar que, en la perlIongacióde la festa de Pasqua, el riure i el som-riure estarà molt ben vist per tothom.■

- Pasqua fortifica el convenciment deque la majoria de les nostres pors, comple-xes i deshnims, són fantasmes irreals ique, per això, se les retirarà el carnet deconduir dins la societat.

- La festa de Pasqua denuncia com asubversives i de gran perill social lesfrases o expressions com aquestes: "Tot vamalament", "No hi ha qui aguanti aquestmón", "La vida es un oi".

- Pasqua subvenciona a perpetua atqualsevol promoció de la bondat, de la de-licadesa, de l'acollida i de la comprensió,del respecte i de l'amor.

- La festa de Pasqua dóna el titol defills de Déu, a tots els efectes, als quivulguin córrer el risc i l'aventura de ferfeliços als altres.

- Finalment declara aquest món enestat permanent d'esperança.

Bartomeu Fons Pascual.

2 8 Mon t aura

SArerial4* de Mallorca 1 DE FEBRER DE 1992

Viuríem millor essent independents d'Espanya?

Teresa Martorell (Cas Pu-put-Mancor): Crec que sí,els imposts d'aqui es gas-tarien aqui, i sobretot po-dríem conservar la nostrallengua.

Maria Mateu (RestaurantTurixant): No esta bé quese'n duguin tants de do-biers cap a Madrid.

Angel Rodriguez (liar EsForn de Mancor): Crec queviuriern més malament, notenim matèries primeres abastament.

/iv;

V7/1 ‘,11ky/ »

r..

r o ,Ç? F9.5, A / , A'• ill 4 o

_AR ; /1.1,1

1/41 r7 k4

b:/1i,e/AtZtr /1/./,.1.7 1-2).7 ,Z'kr '45./ _I

• 4fr/.7,..•

Mon taura 29

ELS LLINATGES DELS MANCORINS -17-MARTINEZ. - Llinatge castellà que apareguéa Mancor amb el naixement de Maria, filladel mestre nacional Cayetano MartínezRódenas, natural d'Alborea, provinciad'Albacete, i de Lluïsa Tomás Cebriá,oriunda de Torrente, provincia de Valên-cia, nascuda el 20 de novembre de 1932(RCMV).

MARTORELL. - Nom d'una vila del pla deBarcelona i d'un poblet de la comarcacatalana de la Selva. Antigament era unnom propi d'home. A Massanella ja apareixdocumentat el 13 de les Kalendes de se-tembre de 1306 en quê Pere Martorell com-prit dos morabetins censals a BerenguerSiquier (ARM T-1). A l'any 1359 hi ha comhomes d'armes Antoni Martorell i Marto-rell Embert de Massanella (Rosselló). Al'any 1404 ja apareix instal.lat a Man-cor, amb P. Martorell, que posseeix latafona comuna a Mancor, i amb GuillemMartorell (ARM-RP 2006). A Massanella esdiversificà en diferents branques de lamateixa familia i que es coneixien pelsseus sobrenoms: Picó, Gallina, Maga, Ca-tina i Esbert. A l'any 1594 a Mancor hihavia tretze propietaris amb aquest nom inou a Massanella. Era el segon llinatgedesprés de Morro (AMS Stims de dit any).A l'any 1764 ja era el més nombrós deMancor, car hi havia vint-i-set propieta-ris i a Massanella quatre (AMS Cadastrede dit any). Actualment és el més nombrósde Mancor i també el nostre noble és elque ho posseeix amb més alt percentatgede tota

MAS.- Derivat del Ilati "mansus", o sia,casa habitable per als conreadors, fincarústica. A Mancor està documentat perprimer cop 1'11 de maig de 1898 en quê ,

batiaren Joana Maria, filla de Miguel Masde Llucmajor i d'Esperança Mairata deCalman i (AD Bap. Manc.).

MASCARO. - Forma derivada de mascara omàscara, mots d'origen incert, probable-ment germànic. El 18 de marc de 1381n'Esteve Mascaró de Mancor establí uncensal damunt una vinya que tenia a Bini-amar (ARM T-71). A l'any 1404 hi ha untal Mascaró que posseïa un alberg a Man-cor (ARM-RP 2006).

MASSIP.- Derivat del llati "mancipium",servent o aprenent d'un ofici. A Mancorestà documentat en Manel, fill de JaumeMassip i Alorda, que en heretarles propietats de la seva mare a Biniar-roi foren conegudes com Can Massip, topò-nim encara viu (ARM T-53). A l'any 1594 amés del Massip de Biniarroi hi ha docu-mentat un propietari amb aquest cognom aMancor (AMS Stims MDXCIV). A l'any 1649és citat Jaume Massip que té les terres icasa que foren de Cecilia Alorda a Bini-arroi (ARM T-55). A l'any 1764 encara hihavia tres propietaris amb aquest Ilinat-ge a Biniarroi (AMS Cadastre 1764).

MATEOS.- Llinatge d'origen estremeny,essent el primer mancori que el portàJust, fill de Victoriano Mateos Estebande Navalmoral de la Mata i d'EsperançaAlbarrán Mesas de Talayuela, ambdós po-bles de la provincia de Cáceres.

MATEU.- Nom d'un dels quatre evangelis-tes. La primera vegada que hem trobatdocumentat aquest llinatge és a l'any1306 en quê, Pere Mateu de Massanella com-prit un boci de terra (ARM T-1). A l'any1332 es cita P. Mateu, abans habitant deMassanella i ara de Mancor (ARM T-3). Ales nones de gener de 1337, Bernat Mateud'Inca va vendre un pati a Arnau Gall deMassanella, situat a dit hoc (ARM T-4).El 15 de gener de 1370 Bernat Mateu d'In-ca comprit a Guillem Ermengol tot el queaquest tenia a Biniarroi. Curiosament enl'actualitat part d'aquestes propietatssón posseïdes per propietaris de nom Ber-nat Mateu. A l'any 1594 hi havia set pro-pietaris a Mancor i sis a Biniarroi ambaquest cognom. També a Mancor hi han ar-relat altres families amb aquest llinat-ge, procedent d'Escorca, com la familiaTurixant, d'Orient, de Sa Pobla, de Mon-tuïri i de Selva.

Fonts documentals:

AD: Arxiu Diocesà de Mallorca.AMS: Arxiu Municipal de Selva.ARM: Arxiu del Regne de MallorcaRCMV: Registre Civil de MancorROSSELLÓ; "Homes d'armes de la part fora-na de Mallorca 1359" de Joan RossellóLliteras.

101~11~1111"1101111/WWWW*110 Gabriel Fiol Mateu.

3 0 Mon t aura

PER LLEPAR-SE ELS DITSTemps de panades i robiols

by Toni of La FincaAs Easter is approaching, we areoing to prepare some typical

VIallorcan dishes for this time ofear, that are very tasty and easy torepare. Thist4W(we are going totart with the typical "empanada"kind of pie usually made with

Iamb's meat and/or peas.For the dough you will need:1 kg. flour (special flour forempanadas)1/4 kg. lard (or margarine)125 cl. olive oil1 glass of orange juicesaltFor the filling:1 longaniza (sobrasada)

fresh bacon1 kg. lamb meat

RobiolsTo prepare the dough you willneed:1 kg flour (special flour forempanadas can also be used forrobiols)400 grams. margarine400 grams. sugar4 eggs yokesVI litre orange juicesome cinnamon, grated lemonpeelA few drops of aniseed liqueur

1 Melt the lard or margarine. Sift the flour and add the olive oil, orangjuice, some salt and the melted lard (be careful that the lard is not hot)2 Knead the dough, until all ingredients are mixed. Add more flour,you think it's necessary.3 Take one small piece of dough and form it into a pie, put two or thresmall pieces of sobrasada and the same amount of fresh bacon insideThen fill it with the lamb, put another two or three small pieces osobrasada and fresh bacon on top. Cover with very thin strips of doughcut away the surplus and close the sides by pinchingothem shut. Place thpies in a pre-heated oven for about 1/2 an hour,(if they are ready they shoulbe brown on the bottom and the colour of the sobrasada on top). If yodecide to make it with peas, still add the pieces of sobrasada and fresbacon.

The lamb can be prepared as follows: 1 kg. lamb, 1 small onion, blacpepper, salt, and olive oil. Cut the lamb and the onion into small piecesFry the onion in a pan until it's transparent, then add the lamb. Cover untithe meat is cooked, stirring occasionally. Season with salt and pepperThe peas can be prepared as follows: 2 kg. thawed frozen peas, 2 buncheof chives, sweet paprika, black pepper, 1 wine glass of olive oil. Cut thchives into thin slices and add them to the peas, olive oil, black peppersweet paprika and salt.NOTE: Alternatively you can mix both the ingredients, the lamb and thpeas.

1 Mix all ingredients to a dough, and knead until it's pliable. Add moreflour if needed.

2 Take one small piece of dough and roll it into a circle, (not too thin,not too thick). Fill it with a spoonful of your chosen filling, fold thedough in half and pinch ike i ides closed. Cut away the surplus.

3 Place them in a pre-heate.cloven for about 20 minutes. When they arecooked sprinkle thentvith some glazed sugar.

NOTE: If you substitute half of the orange juice for water the doughwill be softer. The typical filling for robiols is "cabello de angel",pumpkin jam. You will find it on sale in the baker's during Easter.Other typical fillings are curd cheese, prepared with sugar, lemon juiceand cinnamon, but they can also be filled with marmalade or jam if youprefer.

111,010',69A7S, ME0/4 OVA IDOWNENSA: CNIO INC ONEMIJA DribriVal, 042-NSA

Montaura 31

El C.D. MONTAURA ha començat l'any Volem destacar l'actuació de l'Arbitre,

1992 i ha ohtingut els segdents resultats:

sens dubte el millor de la 24 Regional.

Alineació: 1 Martorell, 2 Amer, 3 Estrany,

Barracar 4

MONTAURA 3

4 Carlos, 5 Perelló, 6 Sola, 7 Gálvez, 8

MONTAURA 5

Cas Concos 1

Mateu, 9 Julio, 10 Arrom, 11 Moreno, 12

Valldemossa 1

MONTAURA 2

Moranta, 13 Carbonell, 14 Servera, 15 Amen-

MONT AURA 8

Puigpunyent

gual.

Ferriolense 4

MONTAURA 4

Gols: Gálvez, Mateu, Arrom, Julio, Carlos.MONTAURA 7

Porreres 2

Targetes: Moreno (1).

La Victòria 4

MONTAURA 2

MONTAURA 2

Llubí 1

Valldenossa 1 MONTAURA 2Bunyola 2

MONTAURA 1

MONTAURA 5

S'Horta 4

Partit amb molta lluita per part dels

Algaida 2

MONTAURA 2

dos equips. El Montatira, als 10 minuts es

MONTAURA 6

Llucmajor 1

va quedar amb 10 jugadors per l'expulsió

del jugador Perelló. Ja estam acostumats a

CLASSIFICACIÓ:

jugar amb 10, quasi es pot dir que jugam

millor. Ben aviat Moreno aconseguí el pri-

1 S'Arracó

43 + 17

mer gol. A la segona part el Valldemossa va

9 Barracar

43 + 17

sortir decidit a remuntar el partit, però

3 Ferriolense

42 + 14

fou el Montaura, que amb un contraatac,

4 MONTAURA

35 + 7

march el segon gol, amb una "vaselina" ex-

5 La Salle

35 + 9

traordinaria des del mig camp del jugador

6 Valldemossa

34 + 6

Estrany. Podem dir que aquest ha estat el

gol minor de la temporada. Volem destacar

en Biel Moranta, com a porter i al capita

Barracar 4 MONTAURA 3 Carlos, que des de fa quatre temporades,

tenia la il.lusió posada en guanyar al

Tercer partit consecutiu amb derrota, Valldemossa, i ho havia aconseguit.

l'equip està passant una crisi de joc. El Gols: Moreno i Estrany.

Montaura disputà aquest partit davant el Alineació: 1 Moranta, 2 Amer, 3 Julio, 4

líder amb nomes 10 homes a causa de les Carlos, 5 Perelló, 6 Servera, 7 Galvez, 8

baixes. Als deu minuts ja perdíem de 3 a 0, Maten, 9 Moreno, 10 Lluís Mora, 11 Estrany,

s'augurava una golejada d'escAndol. El por- 12 Amengual, 13 Carbonell. Targetes: Julio

ter reserva jugava al mig del camp per le- i Moreno (grogues), Perelló (Roja).

sió del jugador Sastre. Per dues vegades

acurchrem distàncies i estant el marcador 4 MONTAURA 8 Puigpunyent 0

a 3 disposarem de clares ocasions de gol i

haguéssim pogut empatar el partit. Cal des- Joc extraordinari davant un dels equips

tacar els dus gols marcats pel porter su- més fluixos de la categoria (no té cap

plent Carbonell. punt). De no afluixar la marxa encara ban-

ALIENACIÓ: 1 Martorell, 2 Amer, 3 Sola, 4 ria estat més grossa la golejada. Volem

Carlos, 5 Sastre, 6 Perd ló, 7 Moreno, 8 destacar en Josep Mateu que dona un recital

Mateu, 9 Julio, 10 Arrom, 11 Carbonell. de bon joc, demostrant que juga per l'equip

Gols: Carbonell (2), Moreno (1). i no per a ell. Es lesionà el porter visi-

Targetes: Cap. tant amb una topada amb el jugador Estrany,

va ésser traslladat a la clinica.

MONTAURA 5 Cas Concos 1 Gols: Moranta (3), Estrany, Gálvez, Amen-

gual, Maten, Muñoz.

Partit jugat amb l'objectiu d'aconse- Alineació: 1 Martorell, 2 Amer, 3 Julio, 4

guir, a aquesta segona volta, tots els Carlos, 5 Mora, 6 Solà, 7 Galvez, 8 Maten,

punts possibles per tal de pujar a 14 Regi- 9 Moranta, 10 Estrany, 11 Moreno, 12 Amen-

onal. A poc d'haver començat el partit per- gual, 13 carbonell.

diem per 0 a 1, pen') es produí una gran T.Apgetes: Cap.

reacció i acabarem amb un rotund 5 a I.

32 Montaura

Ferriolense 4 MONTAURA 4

Una primers part molt dolenta, elMontaura ja perdia de 3 a O. Tres vegadesarribaren a porta i tres regals. A la sego-na part l'equip sortí amb més ganes iaconseguí un gol. Pere) totd'una, en un al-tre regal, perdíem per 4 a 1. L'equip seguíIluitant i aconseguí el 4 a 3, finalment enToni Galvez, a xut de falta, va empatar elpartit. Encara haguéssim pogut guanyar,mancava poc temps per acabar i en Toni Es-trany va estavellar la pilota al pal.Alineació: 1 Martorell, 2 Amer, 3 Mora, 4Carlos, 5 Perelló, 6 Servera, 7 Gálvez, 8Mateu, 9 Moranta, 10 Arrom, 11 Estrany, 12Solà, 13 Carbonell, 14 Amengual, 15 Julio,16 Moreno.Targetes. Estrany (1), Perelló (1), Mora II(1).Gols: Gálvez, Moreno, Amengual i Arrom.

MONTAURA 7 Porreres 2

El Montaura va fer una gran partitencara que els visitants s'avançaren almarcador. El Montaura va saber reaccionar ija arribàrem al descans amb un clar 4 a 1.A la segona part s'aconseguiren 3 gols mési 1 els visitants. L'equip va tenir un diad'encert, tots els xuts a porta entraven.Alineació: 1 Martorell, 2 Amer, 3 Julio, 4Carlos, 5 Perelló, 6 Mora, 7 Gálvez, 8 Es-trany, 9 Moranta, 10 Arrom, 11 Moreno, 12Soli, 13 Carbonell, 14 Amengual, 15 Mateu.Targetes: Estrany (2).Gols: Moreno, Arrom (2), Moranta, Mora,Perelló, Estrany.

'AO

La Victoria 4 MONTAURA 2

Es repetí la història dels darrerspartits, en el primer quart tres regals dela defensa i del porter. Després d'empatarel partit per dos cops, acabà la segonapart amb un 3 a 2. Sortirem a la segona ambgapes d'empatar altra volta i disposàrem demoltes ocasions, per?) la pilota no va volerentrar. En nn contraatac l'equip local vafer el quart gol.

Alineació: 1 Martorell, 2 Amer, 3 Julio, 4Carlos, 5 Perelló, 6 Mora, 7 Gálvez, 8 A-mengual, 9 Moreno, 10 Arrom, il Estrany, 12Solà, 13 Carbonell, 14 Moranta.Targetes: Grogues, Pere116, Arrom i Mora.Gols: Arrom (2).

MONTAURA 2 Llubí 1

Estàvem davant un equip que haviagolejat els dos primers classificats, elBarracar i S'Arracó. L'equip visitant esta-va ben situat al camp i arribàrem al finalde la primera part amb el 0 a 0 inicial,havent fallat el Llubí un penalti amb quefou castigat el Montaura, amb una gran in-tervenció del nostre porter. A la segonapart, amb més ganes i més joc i ja al minutsegon, en Gálvez march el primer gol. Des-prés el porter va fer penalti a Biel Moran-ta, fou expulsat i marcàrem el segon gol.Ja en el minut 91, en una errada del porterque va donar la pilota al jugador Carlos,estant aquest d'esquena a la porteria, l'a-profità un jugador del Llubí per marcar elseu gol.

Cal ressaltar el debut del jugadorMora, mancori fixat pel Montaura i que hajugat 13 anys amb el Llosetense a 34 Divi-sió i Preferent. Enhorabona Miguel i et de-sitjam molts èxits.Alineació: 1 Martorell, 2 Amer, 3 Julio, 4Carlos, 5 Perelló, 6 Estrany, 7 Gálvez, 8Mora, 9 Moranta, 10 Arrom, 11 Moreno, 12Mora II, 13 Carbonell, 14 Sol., 15 Amen-gual.Targetes: Arrom, Amer, Carlos i Solà, totesgrogues.

Gols: Gálvez i Arrom (p.).

Bunyola 2 MONTAURA I

Una altra derrota a la lliga i ja van8. El Montaura no mereixia perdre, la der-rota és injusta. Això és el futbol. L'equipsorti mentalitzat en mantenir l'atac con-trari a la primera mitja hora. En aquestcontrol va destacar en Miguel Mora, jugantper darrera la defensa. El Bunyola no arri-bit a porta en tota la primera part. A lasegona part es segui la mateixa tônica, alminut 75 marchrem el primer gol per patt deMoreno, en un remat de cap al xut d'un cor-ner. Després l'Arbitre va anular un gol,totalment legal de Moreno, per fora de jocposicional, i també deixà d'assenyalar unpenalti clar de quê fou objecte el jugadorJulio. En arribar el minut 82 el Bunyolaempatava el partir i al minut 89 marcava elsegon que seria definitiu.

Montaura

Hem de destacar tres coses: Ei debutde Julio Gálvez en aquesta temporada, lanefasta actuació arbitral que va influir enel resultat i els abusius preus de les en-trades, 700 ptes. entrada (mica. A tots elscamps ens esperen i ens comenten que elMontaura és el Reial Madrid de la categoriai per tot es declara el dia del Club.Alineació: 1 Martorell, 2 Amer, 3 Julio, 4Carlos, 5 Perelló, 6 Mora, 7 Gálvez, 8 A-mengual, 9 Moranta, 10 Arrom, 11 Moreno, 12Estrany, 13 Carbonell, 14 Solà, 15 Gálvez,

Targetes: Martorell, Gálvez J., Amer, Es-trany, totes grogues.Gols: Moreno.

MONTAURA 5 S'Horta 4

La primera part fou molt dolenta,pareixia que l'Horta era l'aspirant a pujara 14 Regional i no el Montaura. Arribàremal descans amb un 0 a 3 en contra. L'afor-tunat que va guanyar el "jamon" a la mitjapart va dir que si el Montaura guanyavaaquest seria per ells, segur que no creiaque es remunths el resultat advers. Així,amb més cor que cap, acurçA el Montauradistàncies per() l'equip visitant ens sor-prengué amb una altre gol 1 a 4. Mancant 16minuts per acabar, un penalti inexistent,suposà la reacció de l'equip del Montaura iels gols es succeïren un rera l'altre peracabar amb la victòria final. Cal ressaltarun gran gol de n'Arrom per l'esquadra de laporteria en un rebot d'una falta. L'àrbitreal final es canvià la samarreta, estava deltot assustat, el públic estava encès.Alineació: 1 Martorell, 2 J. Gálvez, 3 Ju-lio G., 4 Carlos, 5 Perelló, 6 Mora, 7 Gál-vez, 8 Amengual, 9 Moreno, 10 Arrom, 11 Es-trany, 12 Mora II, 13 Carbonell, 14 Mateu,15Targetes: Arrom, Estrany, Perelló, Carlos,totes grogues.Gols: Arrom (3), Mora II i Carlos.

Algaida 2 MONTAURA 2

Partit esperat degut als incidentsnegatius succeïts a la primera volta a Man-cor. El Montaura va fer un partit molt boen un camp molt difícil (o perds o surtsmalparat). Just començat el partit en Juliode cap va fer el primer gol (0 - 1), arri-bàrem al descans amb 1 - 1. A la segonapart el Montaura va sortir decidit a sen-tenciar el partit i, a 12 minuts del final,en Lluís Mora va marcar el segon gol, in-cllis el Montaura va perdonar algunes ocasi-ons. L'Arbitre va allargar el partit de

33

forma incomprensible, al minut 103 l'Algai-da va empatar, si no hagués estat així en-cara ara jugaríem. L'àrbitre va expulsartres jugadors, Perelló, Arrom i Lluís Mora,i acabA el partit al minut 107 de joc. Totun record. Quan els jugadors es retiravenpareixia que hi havia un diluvi de pedres.El comité ha obert expedient del partit iha sancionat a Arrom, Lluís Mora, Estrany iPerelló, també al delegat Guillem Marto-rell. Volem ressaltar la labor de conjunt isobretot en Biel Moranta a la porteria, queva tenir una gran actuació; va rebre l'im-pacte d'un pot al cap.Alineació: 1 Moranta, 2 Amer, 3 Gálvez, 4Carlos, 5 Perelló, 6 Solà, 7 LI. Mora, 8 M.Mora, 9 Julio, 10 Arrom, 11 Estrany, 12Muñoz, 13 Carbonell, 14 Martorell.Targetes: Grogues, Estrany i Mora I.Vermelles, Arrom, Perelló, LI. Mora.Gols: Mora II i Julio.

MONTAURA 6 Llucmajor 1

Hi havia moltes dificultats per ferl'alineació, després de l'escàndol arbitralde la passada jornada. Eren molts els juga-dors sancionats, per a molts d'ells potésser que hagi acabat la temporada. Justcomençat el partit en Mora inaugura el mar-cador en una gran jugada de Toni Gálvez. El.Llucmajor empata el partit abans del des-cans. A la segona part disposàrem de cla-rissimes ocasions de gol i marcàrem 5 gols.Sens dubte el més ben realitzat el de More-no amb un xut des de més de 40 metres.Alineació: 1 Martorell, 2 Amer, 3 Muñoz, 4Carlos, 5 Gálvez J., 6 Mora I, 7 T. Gálvez,8 M. Mora, 9 Moranta, 10 Solà, 11 Julio, 12Amengual, 13 Carbonell, 14 Moreno.Targetes: T. Gálvez.Gols: Mora I (2), Mateu, Moranta, Moreno,Julio.

34 Montaura

GolejadorsArromGálvez i MorantaEstrany, Julio, Mateu,i Moreno

18 gols9

st6Carlos 4 I/

Mora II 3Amengual,Mora I

Carbonell i2 Is

Perelló, Simonet, Muñoz 1 1 1

Targetes (67).

Estrany 10Moranta 7Amer, Moreno i Perelló 6Cuenca, Mora II, Sastre 4Arrom, Carlos, Martorell 3Muñoz, Mateu, Son, Julio 2J. Gálvez, Mora I, T. Gálvez 1

ELECCIONS C. D. MONTAURA.

El dia 30 de juny acaba el mandat del'actual Junta Directiva, després de quatreanys. S'obri el període electoral i abansde tres mesos s'han de fer les eleccionsdel nou president i la junta.

Punts dels Estatuts que cal recordar alssocis:

1.- La Junta Directiva avisarà perescrit de la convocatòria a la Sessió ex-traordinària, Ordre del dia i CalendariElectoral a tots els socis que tenen vot.

2.- Podran votar tots els socis alscorrent de la quota i d'antiguitat minimad'un any.

3.- Les candidatures presentaran unminim de 5 vocals i un màxim de 20.

4.- El vot serà secret. La mesa elec-

Estadistica

J. G. E. P. GF. GC. Punts.

A Casa 14 12 0 2 53 18 24

A Fora 13 4 3 6 23 26 11

Penaltis a favor 6 En contra

2

TRIALJOAQUIM MARTÍ, ALTRE COP CAMPIó.

La federació Balear de Motorisme, a•l'Assamblea celebrada el passat mes de de-sembre, va aprovar els resultats dels dife-rents campionats de Balears, corresponentsa l'any 1991. En la modalitat de TRIAL, i

en la categoria JUNIOR, el campió fou elnostre paisà Joaquim Marti, que sumà untotal de 57 punts. Els seus més immediatsseguidors foren: Agusti Ribas, amb 47 puntsi Josep Segura amb 39 punts.

Des d'aquestes pàgines de MONTAURAfelicitam efusivament el flamant campióesperam que els seus exits continuïn durantel present any.

toral estaràcomposta per: Soci de mésedat, com a President. Soci més Jove, com aSecretari. Dos vocal per sorteig i un re-presentant de cada candidatura.

5.- La Junta Electoral resoldrà elsdubtes de les eleccions i proclamarà elsguanyadors.

6.- Els requisits dels candidats són:Ser espanyol. Majors de 18 anys. Amb pledels drets civils. Socis amb una antiguitatminima d'un any. No estar baix sanció dis-ciplinari esportiva. No ocupar càrrec di-rectiu a un altre club de futbol.

7.- Les candidatures estaran avaladesper un 10 % dels socis, amb la signatura,DNI. i n de soci.

8.- Si nomes hi ha una candidatura i

compleix ells requisits, serà proclamada,sense votacions, per la Junta Electoral.

9.- En cas de més d'una candidatura,es faran eleccions.

UN TROFEU QUE ENALTEIX EL C. D. MONTAURA.

Montaura 35

TROFEU A LA CORRECCIO -0( INFANTIL CLUB ESPORTIU MONTAURA,

D'excel.lent podem catalogar la tem-porada realitzada per aquest equip MONTAURA

• INFANTIL en aquest primer any com a federaten la tercera regional infantil. Ha conti-nuat aconseguint bons resultats. Es

* equip que ha guanyat al camp del líder el* Son Gotleu. Ha sofert 4 derrotes a Mancor i

només dues fora de casa. Ha aconseguit 58• gols a favor i 36 en contra.

Golejadors.

'OK Garzón

22 gols• Janer

20* Ribot

5* Ramis, Gallardo 3

• Fernández

2• Llabrés, Maura, Solivelles

1

Classificació

• 1.- At. Son Gotleu

36 punts4( 2.- La Porcitincula

30* 3.- Can Picafort

29* 4.- Montaura

29-4( 5.- Campanet

25

Resultats aconseguits

En el curs de la nit del futbol, que 4(es celebrà el passat dia 27 de gener a *l'Hotel Palas Atenea de Palma, foren entre- *gats els trofeus del futbol Balear en la irseva desena edició. El C.D. MONTAURA fou .*guardonat amb aquest trofeu, que reproduira,com a premi per haver estat l'equip que es També volem destacar que el dia 21 de

portà més esportivament en la categoria de • marc es celebrà un sopar entre la plantilla

segona regional, durant la darrera tempora- infantil i entrenadors. Al sopar hi varen

da 1990-91. * assistir el President del Montaura, el Bat-* le Biel Pocovi i Sra. Es lliuraren a cada

En aquests temps en que els mals mo- .0( jugador un xandall, donat per J. Fluxá 1m-

dais i la violència física són constants en * portacions, i un equipatge, donat per la

el món del futbol, consideram que aquest 4c cas Opel.1primer premi enalteix els components del'equip, jugadors i directius, i que ha de Enhorabona i gràcies a tots els col.-

ser valorat, com des d'aquí ho feim, amb laboradors.

més valor que un triomf simplement etiu.

spor-

Miguel Vallon i Mateu.

MONTAUPA 1• MONTAU2A 6• P. Arenal 1• Campanet 3

At. Son Gotleu 2MONTAURA

1Sancelles

2MONTAURA

1APA Beato O

Sineu 2Algaida 3MONTAURA 3MONTAURA 0MONTAURA 3La Porcifincula 3MONTAURA 5Can Picafort 4MONTAURA 3

Enhorabona î endavant

Imatges d'ahir

S A FIGUERA GROSSA ( 1.938)

"Sa figuera grossa" ja no hi es. l és una llàstima, perquè haviaestat testimoni mut d'una part important de la vida mancorina. Quan al'horabaixa del-9 diumenges era costum fer el passeig fins al pont, haviacontemplat moltes mirades que es creuaven jovenetes i jovenets pujant ihaixant, plenes de dissimulada passió; sabia de molts de matrimonis quanel] per primera vegada, temorenc, s'havia acostat a l'al.lota dels seussomnis, que les amigues en filera, agafades del bracet, havien fet pas-sar a un costat, amh poca dissimulada complicitat, ja que a un poble noes pot tenir secrets.

Tambe ens podria contar d'aquelles corregudes de joies a les festesde Sant Joan, bai l'abrasador sol de les dotze del migdia de finals dejun.. Tampoc podia oblidar les batudes de l'era de l'altra part de lacarretera, a la finca de Ses Planes, esgotadores per la calor, la llar-gària de la jornada i les capritxades dels vents a l'hora de ventar.

Tot ha passat: ja no es passeja, els joves es relacionen a altresambients, al lloc de l'era hi ha Una tiranga de xalets, "sa figueragrossa" ha desaparegut. Tot un món que ha canviat.

Com a record d'aquella época, acompanyam aquesta fotol.2:rafin on hiapareixen na Maria Mateu "Moreneta" i na Marla Fontanet de Cas Mi et

Vent el passeig diumenger pel novembre de 1938, i és que en plena guerracivil pocs divertiments hi havia mes.

En Biel de Son Nadal.