febrer de 2012

Teresa Solana

Trajectòria professional

Teresa Solana (Barcelona, 1962) és llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona,

on també va cursar estudis de Filologia Clàssica. La seva activitat professional ha estat

centrada en el camp de la traducció literària. Ha dirigit la Casa del Traductor a Tarazona i és

autora d’articles i assaigs sobre traducció. L’any 2006 es va donar a conèixer amb la

novel·la Un crim imperfecte , una obra fresca i intel·ligent amb la qual va obtenir el Premi

Brigada 21 de novel·la en català.

Segons Solana: “La vaig escriure sense cap pressió, per gust, i el meu marit em va

convèncer que la portés a una agent literari”, ens comenta. Seguidament ha escrit Drecera

al paradís (2007), Set casos de sang i fetge (2010) i Negres tempestes (2010), Premi

Crims de Tinta i primera obra protagonitzada per Norma Forester, sotsinspectora dels

Mossos amb una família peculiar.

Una de les característiques de les obres de Solana és que són plenes d'humor, “d'humor

negre” puntualitza.

L’Hora Zen. Un crim refinat (2011) és la tercera novel·la protagonitzada pels germans

bessons detectius Eduard i Borja, cicle que ha estat traduït a l’italià, a l’alemany i a l’anglès

amb gran èxit de lectors i de crítica.

Aquesta novel·la negra i de costums s’endinsa en el mon de les anomenades teràpies

alternatives amb el seu característic humor i estil àcid.

Segons Solana: “Em preocupa molt el predicament que tenen les teràpies alternatives, em

preocupa perquè hi ha gent de bona fe que se les creu i, encara més, perquè les principals

CLUB DE LECTURA DE NOVEL�LA NEGRA

febrer de 2012

creients en aquests rituals són les dones, que fa l'efecte que som més crèdules”, així de

clara i contundent es mostra Teresa Solana a l'hora de parlar de la seva última novel·la.

L'obra, tot i aquest fons seriós, és una comèdia representada en un escenari policíac.

Tot i que hi ha altres trames, relacionades amb agents de la CIA i amb la implicació d'un

dels germans en tràfic d'antiguitats, la columna vertebral de L'hora zen és la investigació

d'un centre de meditació del mateix nom en què han assassinat un metge homeòpata. Però

qui ha encarregat el cas als germans bessons és... Teresa Solana, novel·lista.

“Volia fer alguna cosa original per trencar els esquemes del gènere i vaig decidir contractar

el Borja, perquè ell segur que investigaria el tema de les teràpies alternatives en l'alta

societat millor que jo”, afirma l'autora per justificar la seva presència dins la ficció, tot i que

avisa que no té gaire a veure amb l'autora que ella mateixa retrata. Per exemple, no és

assídua dels dipòsits de cadàvers, com suggereix un dels germans.

“Vaig consultar internet i vaig aprofitar coneixements que tenia sobre aquests temes

esotèrics, sense rigor científic, però també vaig parlar amb amigues que creuen en les flors

de Bach i l'homeopatia, que, per mi, tenen la mateixa credibilitat que els que tiren les cartes

del tarot; es busca una resposta immediata i aquesta gent te la proporciona”, afirma sense

embuts.

L’Hora Zen. Argument

Els germans detectius Borja i Eduard es disposen a rebre al seu despatx d’opereta una

clienta molt especial, Teresa Solana, que està escrivint una novel·la sobre la moda de les

teràpies alternatives ambientada a la part alta de Barcelona. Però per un contratemps

inesperat els dos germans es veuran embolicats en una conspiració d’espionatge

internacional que estarà a punt de costar-los la vida. Al mateix temps que l’encàrrec de

l’escriptora els obliga a freqüentar un exclusiu centre de meditació anomenat L’Hora Zen i a

investigar l’enrevessat assassinat d’un metge homeòpata, Borja i Eduard se les hauran de

veure amb la CIA, amb un comissari dels Mossos d’Esquadra que els té clissats i amb la

seva mateixa incompetència. I, a tot això, per sobreviure a la crisi, el Borja ha decidit fer

d’intermediari en una operació de tràfic d’antiguitats...