IRÈNE NÉMIROVSKY

Biografia i obra:

Irene Némirovsky va néixer a Kíev el 1903, de pare jueu, financer, i mare pertanyent

a la noblesa decadent d’Ucraïna. Aleshores, en aquell ambient, es considerava que

calia saber francès i parlar-lo amb normalitat, per això, i perquè la seva mare no tenia

cap intenció d’ocupar-se personalment de la nena, des de ben petita va tenir una

institutriu francesa.

Al llarg de la seva vida, arribarà a parlar també el rus, el polonès, l'anglès, el basc, el

finès i el jiddisch. El desembre de 1918, ella i la seva família fugen cap a Finlàndia, a

causa de la Revolució Russa. El juliol de 1919 la família arriba a França, després d'una

petita estada a Estocolm. Un cop a França Irène reprèn els seus estudis i obté, el

1926, la llicenciatura universitària de lletres a la universitat de la Sorbona. El mateix

any es casa amb Michel Epstein, un enginyer esdevingut banquer. D'aquest matrimoni

en sortiran dues filles: Denis, nascuda el 1929 i Élisabeth, el 1937. La família Epstein

s'instal�la a París. En aquests moments publica la seva primera novel�la, ‘’Le

malentendu’’ (El malentès).

Irène Némirovsky esdevé cèlebre a partir de 1929, arran de la publicació de la seva

segona novel�la, David Golder. El seu editor la projecta dins els millors ambients

literaris ja fossin de l'esquerra o de l'extrema dreta. David Golder va ser adaptada el

1930 al teatre i al cinema.

CLUB DE LECTURACLUB DE LECTURACLUB DE LECTURACLUB DE LECTURA

DE NOVEL.LADE NOVEL.LADE NOVEL.LADE NOVEL.LA

febrerfebrerfebrerfebrer 2012012012013333

BIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESABIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESABIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESABIBLIOTECA DEL CASINO DE MANRESA

El 1930, "Le Bal" explica el pas difícil que ha de fer una adolescent per a arribar a

l'edat adulta. "Le Bal" també va ser adaptada al cinema. D'èxit en èxit, Némirovsky

esdevé una escriptora cèlebre.

Des de ben petita té una relació distant i difícil amb la mare, que avorreix el fet de

tenir una filla, i encara més el fet que aquesta filla creixi, perquè li sembla que això

evidencia que ella es fa gran i li pot representar una nosa pel que fa a les aventures

amoroses.

Aquesta mare, que ja hem precisat que corre a deixar-la en mans d’una institutriu, no

li dirigeix mai cap gest afectuós, i més aviat la considerarà com una possible rival.

La filla reacciona odiant la mare, i aquest odi és el que retrata amb molta precisió el

llibre Vi de solitud (1935), que parla, precisament, d’unes relacions molt difícils entre

una mare i una filla. I tot i que l’obra és una novel�la, és impossible desprendre’s de la

sensació que llegim pràcticament una autobiografia, i de fet el llibre conté molts

elements autobiogràfics, no tan sols aquesta aversió mútua entre mare i filla.

Tot i el seus èxits i talent reconeguts mundialment, el govern francès li denega, el

1938, la nacionalitat francesa.

En el context de psicosis de guerra de l'any 1939, i després d'una dècada marcada per

la propaganda antisemita, decideix convertir-se, juntament amb les seves dues filles,

al catolicisme.

Víctima de les lleis antisemites promulgades l'octubre de 1940 pel govern de Vichy, el

seu marit no pot seguir treballant a la banca i Irène te prohibida la publicació de les

seves obres. Es refugien a Issy-l'Évêque, dins el Morvan a la Saône-et-Loire, on ja

havien deixat, des del setembre de 1939, les seves filles. Són aquestes mateixes lleis

les que l'obliguen a portar "l'estrella groga". No obstant això, la seva ànima

d'escriptora no es rendeix, i continua escrivint multitud de manuscrits, la majoria dels

quals seran publicats pòstumament. El 13 de juliol de 1942 és arrestada per la

"gendarmerie" francesa i internada al camp de concentració de Pithiviers, per tot

seguit ser deportada a Auschwitz, on morirà de tifus el 17 d'agost de 1942. El seu

marit intentà desesperadament obtenir notícies de la seva localització i el seu estat,

però l'octubre de 1942 serà també arrestat i deportat a Auschwitz, on dies després

serà assassinat a les cambres de gas d'aquest camp.

Després de l'arrest d’Irène i el seu marit, les seves filles, Élisabeth i Denise Epstein

s'amaguen fins al final de la guerra, amb l'ajuda de parents i amics de la família,

portant amb elles els manuscrits inèdits de la seva mare, entre els quals es troba una

de les seves millors obres, Suite Francesa, novel�la però, que Irène deixà inacabada