Fitxa 68 tour eiffel

FITXA 68: TOUR EIFFELJúlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Edifici Torre Eiffel

Autor Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 1832 – París, 1923)

Cronologia 1887-1889

Tipologia Monument commemoratiu

Material Ferro forjat

Estil Arquitectura del ferro

Localització Champs de Mars (París)

Júlia López Valera

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Alexandre Gustave Eiffel(Dijon,1832-París,1923) Enginyer francès. El 1855 es graduà a l'escola d'arts i oficis de París. El nucli central dels seus treballs fou la construcció de ponts metàl·lics, entre els quals calremarcar els de la Garona (1858) i el Duero (1876) a Bordeus i Porto, respectivament, i elsde la xarxa de ferrocarrils francesa a Capdenac i Florac.Dirigí les obres de construcció d'una sèrie de viaductes amb pilars metàl·lics a Tardes,Cubzac i Garabit.Dissenyà i dirigí la construcció de l'estació ferroviària del Staatsbahn (Budapest), delspavellons de les exposicions del 1867 i 1878 a París, de l'estructura interna de l'estàtua dela llibertat al port de Nova York i de la torre que du el seu nom, la qual, construïda a Parísamb motiu de l'exposició universal del 1889, sintetitzà la seva llarga experiència enconstrucció de ponts per a erigir el monument més representatiu de l'enginyeria civil dinsel s XIX.Prengué part en els treballs de construcció del canal de Panamà, i es veié implicat enl'escàndol polític i financer que originà la cancel·lació de les obres (1893). Dedicà els darrers anys de la seva vida a estudiar els efectes de l'aire sobre els avions, ifundà el laboratori aerodinàmic d'Auteuil (1912), en el túnel de proves del qual forenassajats diversos prototips d'aeronaus. Júlia López Valera

Context històric: Exposició universal de París de 1889.

S’organitzà per celebrar l’aniversari de la presa de la Bastilla (1789). La torre d’Eiffelfou el símbol d’aquesta Exposició, i servia com a arc d’entrada a la fira.L’Exposició cobrí una extensió de 96 ha, incloent-hi el Camp de Mart (panoràmica dela foto) i altres zones de París. 35 països hi varen participar.

CONTEXT HISTÒRIC


Està formada per prop de 18.000peces de ferro, i 2,5 milions dereblons (cargols de ferro per unir 2peces) per mantenir-la ferma. 4 grans pilars. 4 grans arcs que s’hi recolzen.L’entramat de les bigues era perdonar-li estabilitat davant els fortscops de vent.Considerada un prototipus desimetria.Fou possible gràcies alsprogressos en la siderúrgia delsegle XIX.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Elements de suport i suportats


peces prefabricades de ferroencasellades per nombrososcargols

com si fos un mecanogegant la construcció esreduí a un simple muntatge

DESCRIPCIÓ FORMAL


DESCRIPCIÓ FORMAL

Per les sevescaracterístiques ésimpossible distingir elsespais.

Té 3 plataformes opisos:Tercer pis a 274 m deterra. Segon pis a 115 m.Primer pis a 57 m.

La forma piramidalpotencia la sensació deverticalitat.

Espai exteriori interior

Els quatre pilarssituats als vèrtex d’ungran quadrat vancorbant-se cap al’interior a mesuraque s’eleven, i acabenconvertint-se en unúnic element.


Els pilars estanorientats alsquatre puntscardinals i estaninscrits en unquadrat de 125m. de costat

Treball d’un delspilars

Formaparabòlica

Quatre enormes arcs

S’aixeca sobre quatre granspilars


CURIOSITATS

Mesures1889 (amb la bandera) : 312,27 m1991 (amb l’antena) : 317,96 m1994 (amb l’antena) : 318,70 m2000 (amb l’antena de telecomunicacions) : 324,00m

50 enginyers dissenyaren 5300dibuixos100 obrers van fondre 18038peces de ferro121 operaris treballarendamunt l’estructura

Fins la construcció l’any 1930 del’edifici Chrysler a Nova York, laTorre fou el monument més alt delmón.

Es pinta cada 7 anys i es fanservis 60 tones de pintura.


CONSTRUCCIÓ DE LA TORRE EIFFEL DES DEL 10 D’OCTUBRE DEL 1887 FINS EL 12 MARÇ DEL 1889


INTERPRETACIÓ

La Torre Eiffel és el màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica i havia de ser el símbol del’Exposició de París de 1889, que celebrava el centenari de la Revolució Francesa.

Es convocà un concurs per seleccionar construccions representatives dels nous temps i guanyàEiffel amb el seu projecte.

La França del moment encara es ressentia de la desfeta de Sedan i la pèrdua d'Alsacià i Lorena.La República sorgida aleshores era feble, i necessitava fer quelcom important per l’Exposició de1889, programada el 1878 pel govern de Jules Ferry.

Des de 1883, dos enginyers de l’empresa d’Eiffel, E. Nouguier i M. Koechlin, idearen una torremetàl·lica, idea de la qual s’apropià Eiffel. Sembla que primer la proposà a l’ajuntament deBarcelona, que havia de fer una Exposició el 1888, però fou rebutjat. Llavors buscà la publicitat icontactes a França per aconseguir que li aprovessin el projecte.

Es decidí construir-la a la vora del Sena, i la construcció començà el 1887. Els habitants de Parísvaren assistir meravellats a la ràpida elevació de la Torre. Al mateix lloc es feia l'assemblatge delsseus elements, que eren fabricats als tallers d’Eiffel, el qual vigilava dia i nit la construcció. S’haguéd’enfrontar als obrers que volien guanyar més pels riscos que corrien en l’obra, i Eiffel els pagà elque demanaven. El 14 de juliol de 1888 el segon pis s’havia aixecat, i el març de 1889 el tercer s’acabà. En 26mesos s’havia aixecat la torre més alta del món.


La Torre deixa a la vista els elements de laseva estructura. Vol ser el símbol del progrés ila modernitat que porta la tècnica, valors moltarrelats en la burgesia francesa de l’època.

Al principi no fou ben acollida, sobre tot pelsartistes i intel·lectuals francesos, els mateixosque uns quants anys després s’oposaren a quefos desmuntada.

FUNCIÓ

Reproducció del despatx d’Eiffel al tercer pis de la Torre.


MODELS I INFLUÈNCIES

Durant la Revolució Industrial, el ferro i el vidre van començar a utilitzar-se com amaterial arquitectònic i això va afavorir la construcció d’edificis amb grans espaisinteriors (estacions de ferrocarril, mercats o biblioteques), com el Crystal Palace deJoseph PAXTON. L’ús d’aquests materials també va permetre edificar pont i viaductes molt agosarats.Aquesta novetat va ser majoritàriament impulsada pels enginyers, mentre que elsarquitectes construïen edificis seguint els models del passat. En aquest context, la torre Eiffel és el paradigma del futur de l’arquitectura basadaen l’enginyeria, en contraposició a la mirada inerta de l’arquitectura historicista enversel passat.


Fitxa 68 tour eiffel

Education

Transcript of Fitxa 68 tour eiffel