Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale

FITXA 22: MOSAICS DE L’ABSIS DE LA CATEDRAL DE MONREALEJúlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

FITXA TÈCNICA

Edifici Mosaics de l’absis de la catedral de Monreale

Autor Desconegut

Cronologia c. 1190

Tècnica Mosaic (opus tessellatum)

Estil Bizantí

Tema Religiós

Localització Catedral de Monreale, Sicília


CONTEXT

Sicília formà part de l’imperi bizantí entre el 535 i el 878, any en què els musulmans se’n van apoderar. L’any 1061, una expedició normanda que anava camí de Terra Santa, capitanejada per Roger I, va socórrer la ciutat de Palerm que s’havia rebel·lat contra el domini sarraí. Una vegada vençuts els musulmans i veient les riqueses i la bona ubicació estratègica de l’illa, els normands decidiren instal·lar-s’hi. Durant l’ocupació normanda, la ciutat de Monreale va assolir la màxima esplendor, tal i com ho testimonia la construcció de la catedral per ordre del rei Guillem II de Sicília l’any 1172. El més important són els mosaics que decoren tots els murs interiors, amb una superfície de 6430 m², en el revestiment de la qual s’hi van utilitzar uns 2200 kg d’or. El conjunt de mosaics fou obra de nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i venecians enviats pel papa Celestí III. Destaquen els mosaics de l’absis central presidits per un imponent Pantocràtor, considerat un exemple paradigmàtic de la iconografia bizantina.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Les figures que decoren l’absis de la catedral de Monreale estan representades frontalment i organitzades a la manera de fris. A excepció de la gegantina representació del Pantocràtor, els personatges mantenen una proporcionalitat entre ells prescindint de la perspectiva jeràrquica. En lloc d’això, la imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús asseguda en un tron adquireix una major notorietat pel fet d’estar situada en l’eix compositiu central d’un dels frisos.


DESCRIPCIÓ FORMAL

Les figures tenen una aparença hieràtica i rígida, trets que són accentuats per la idealització dels rostres, en els quals hi ha una simetria i una proporcionalitat geomètrica intencionades, malgrat que es tracta de retrats individualitzats. Cal advertir el dinamisme d’algunes de les túniques dels sants, que trenquen amb la rigidesa del conjunt.


DESCRIPCIÓ FORMAL

El fons daurat sobre el qual es retallen les figures dels personatges confereix a l’escena gran solemnitat i les situa en una dimensió atemporal. Cada personatge està identificat pel seu nom en llatí, escrit al costat, i també en grec en el cas de les figures principals. El cromatisme és molt ric en matisos i tonalitats, especialment en la varietat de motius decoratius de la majoria de les túniques.


TEMÀTICA

El programa iconogràfic de l’absis està presidit pel Pantocràtor, és a dir, la representació de mig cos de Crist jutge.

Fa el gest de beneir. L’encreuament dels dos dits simbolitza l’Encarnació de Déu en Jesús, mentre que

els altres tres remeten a la idea de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.

Sosté un llibre obert on es pot llegir en llatí grec “Jo sóc la llum del món. Qui em segueixi no

caminarà en la foscor”

IC XCLletres de l’alfabet llatí corresponents al nom de Jesucrist en grec.

OPANTO CRATOR

Paraules en grec:

totpoderós.

TEMÀTICA

Als medallons de l’arc interior que emmarca el Pantocràtor hi ha representats diferents profetes i reis que anunciaren o prefiguraren la vinguda del Fill de Déu, Emmanuel, representat com un jove sense barba al medalló superior central. En l’intradós de l’arc exterior se sobreposen dos registres a cada banda separats per unes sanefes: a la dreta la imatge divina els arcàngels Miquel i Rafael i dos querubins; i a l’esquerra els arcàngels Gabriel i Uriel i dos querubins més. A la clau de l’arc s’hi representa l’Esperit Sant.

TEMÀTICA

En el registre intermedi, la imatge principal és la Mare de Déu amb el Nen Jesús a la falda (Theotokos). A la seva dreta hi ha l’arcàngel Miquel, seguit de sant Pere, sant Jaume, sant Joan (al muntant de l’arc interior), i sant Lluc, sant Bartomeu i sant Felip (al mur de l’arc exterior), i a la seva esquerra, l’arcàngel Gabriel, acompanyat de sant Pau, sant Andreu, sant Mateu (al muntant de l’arc interior) i sant Marc, sant Tomàs i sant Simeó Estilita (al mur de l’arc exterior).

TEMÀTICA

A la franja inferior, i separats per una finestra, hi ha la representació de dotze sants i dues santes distribuïts en dos grups de set.

MODELS I INFLUÈNCIES

Tot i que els mosaics foren creats en temps de domini normand, cal tenir present la procedència bizantina de molts dels artistes que participaren en l’execució, així com la enorme petjada cultural i artística deixada per aquest imperi a l’illa durant els tres segles de dominació. Bizanci va perfeccionar la tècnica musivària romana i alhora va adoptar la tradició grega de decorar amb mosaics els murs i no només el paviment. Quant a l’estil, de mica en mica es va anar apartant de la intencionalitat naturalista de l’art romà i va reprendre els models orientals tradicionals, més preocupats per la significació simbòlica i ideal de les formes. Aquest simbolisme religiós de l’art bizantí i els trets més característics de les seves representacions, com ara el hieratisme, la falta de perspectiva o la simetria, van romandre en l’art oriental fins a mitjan segle XV, alhora que es van difondre per Europa i van exercir una forta influència sobre la iconografia de l’art romànic occidental.

Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale

Education

Transcript of Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale