FIGURES ampliació BIOLOGIA 1r BATX

Biologia José Juan López

1

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT

REFORÇ DEL LLIBRE DE TEXT

Pàgina 18: Ultracentrifugació diferencial

Pàgina 23: Enllaços iònic i covalent

Enllaç ionic Enllaç covalent

Pàgina 23 I 25: Ponts d’hidrogen

Pàgina 34: Monosacàrids


2

Pàgina 34 i 37: monosacàrids I disacàrids


3

Pàgina37 I 38: Polisacàrids


4

Pàgina 38: Funcions biològiques dels glúcids

Síntesi de les funcions biològiques dels glúcids.

1. Funció energètica. Constitueixen el material energètic d’ús immediat per als éssers vius,

essent la glucosa el més utilitzat com a font d’energia per tal de portar a terme els processos

vitals (l’oxidació d’un gram de glucosa proporciona a la cèl·lula 4,3 kcal). Alguns glúcids, com el

midó en els vegetals i el glicogen en els animals, permeten acumular milers de molècules de

glucosa com a reserva energètica.

2. Funció estructural. Molts sucres tenen una participació essencial en la formació de

molècules d’importància estructural per als éssers vius. Així, per exemple, la cel·lulosa, la

pectina, l’hemicel·lulosa formen part de les parets cel·lulars de les plantes; la quitina intervé en

la formació de l’exosquelet dels artròpodes i de la cutícula dels crustacis; la ribosa i la

desoxiribosa formen part dels àcids nucleics, etc.

3. Funció d’informació. Diversos oligosacàrids s’enllacen a molècules de proteïnes o de lípids i

formen glicoproteïnes i glicolípids, respectivament, els quals es troben en la superfície exterior

de la membrana cel·lular. La part glicídica d’aquests compostos dóna a la cèl·lula un senyal

d’identitat, de manera que els diferents tipus cel·lulars es reconeixen pels oligosacàrids

presents en l’exterior de les seves membranes.

4. Altres. Altres glúcids actuen com a lubricants (àcid hialurònic i altres mucopolisacàrids),

cimentant (condroitina), anticoagulant (heparina) o tanquen ferides en plantes, com la goma

aràbiga. També poden tenir funció antibiòtica (estreptomicina), vitamínica (vit. C), hormonal

(gonadotropinas), enzimàtica (ribonucleasas), immunològica (una part dels anticossos són

glùcids)...

Pàgina 40 i 41: Àcids grassos i greixos o triacilglicèrids


5

Pàgina 42: fosfoglicèrids o fosfolípids

Bicapa lipídica


6

Pàgina 41: Ceres

Pàgina 42: esteroides, colesterol


7

Pàgina 46: L’enllaç peptídic

Pàgines 46 i 47: estructures primària, secundària, terciària i quaternària


8


9

Pàgines 50 a 53: nucleòtids i ADN


10

Pàgines 53 i 54: Estructura secundària de l’ADN i transcripció

Pàgina 75: Cèl·lules vegetal i animal

CELULA VEGETAL CELULA ANIMAL


11

Pàgines 82, 83 i 84: Membrana citoplasmàtica

Pàgines 85,86 i 87: Transport a través de membranes


12

Pàgina 103: Centríols i centrosoma

Pàgines 106 i 108: R.E.R. i aparell de Golgi


13

Pàgina 111: Autofàgia i heterofàgia. Pàgina 112: Peroxisomes

Pàgines 113 a 118: Cloroplast i mitocondri


14


15

Pàgina 131: Cicle cel·lular

Pàgina 140, 144 i 145: El sistema nerviós


16

Pàgina 154 a 157: Cicles biològics


17

Pàgina 158 i 159: La meiosi


18


19

GENÈTICA – DEFINICIONS

CARÀCTER. Qualsevol característica morfològica o fisiològica present a l’organisme. GEN. És la unitat de material hereditari. S’anomena gen a la seqüència de nucleòtids d’una hebra d’ADN que conté la informació per a un caràcter o per a la síntesi d’una proteïna. GENOTIP. És el conjunt de gens diferents que posseeix un individu. Es troba repetit en cadascuna de les cèl·lules diploides (2n) i és senzill en les haploides (n). FENOTIP. És el conjunt de característiques observables en un individu, és a dir, el conjunt de caràcters que es manifesten.

Fenotip = genotip + acció ambiental

GENOMA. És el conjunt de tots els cromosomes diferents que es troben al nucli de la cèl·lula. Un nucli diploide posseeix dos genomes. AL·LELS. Dos o més gens són al·lels quan:

- Ocupen els mateixos locus en cromosomes homòlegs. - Produeixen efectes diferents sobre el mateix caràcter o procés del

desenvolupament, és a dir, contenen diferents informacions per al mateix caràcter.

AL·LELS MÚLTIPLES. Conjunt de més de dos gens, tots al·lels. En cada cèl·lula somàtica diploide tan sols poden trobar-se dos d’aquests al·lels simultàniament. Els al·lels múltiples s’originen uns a partir d’altres per mutació. Exemple: els grups sanguinis. Existeixen tres al·lels diferents, amb sis genotips possibles i quatre fenotips: Al·lels genotips fenotips AA (IAIA) grup A A (IA) AO (IAi) grup A B (IB) AB (IAIB) grup AB O (i) BB (IBIB) grup B BO (IBi) grup B OO (ii) grup O LOCUS. (En plural, loci) És la posició que ocupa un gen o qualsevol dels seus al·lels, en els cromosomes homòlegs. Els cromosomes homòlegs porten conjunts idèntics de loci i en idèntic ordre lineal. Els loci corresponents s’aparellen durant la meiosi. HOMOZIGÒTIC. Un individu diploide és homozigòtic per a un caràcter determinat si els cromosomes homòlegs porten gens (al·lels) idèntics. Aquesta expressió s’utilitza per al genotip. Per al fenotip, es diu que l’individu és raça pura.


20

HETEROZIGÒTIC. Un individu diploide és heterozigòtic per a un caràcter determinat si els cromosomes homòlegs porten gens (al·lels) diferents. D’ell se’n diu que és híbrid. Si és heterozigòtic per a dos caràcters es diu dihíbrid. CARÀCTER DOMINANT. És el que es manifesta en el fenotip encara que el gen que el determina no es trobi en homozigosi. CARÀCTER RECESSIU. És el que no es manifesta quan el gen que el regeix es troba en la cèl·lula junt amb el dominant. HERÈNCIA INTERMÈDIA. Es dóna quan els dos al·lels d’un mateix gen presents en una cèl·lula són equipotents, és a dir, no hi ha dominància per manifestar-se les dues accions dels dos al·lels del genotip. Exemples:

- Un individu IAIA posseeix genotip homozigòtic i pel que fa al fenotip es raça pura. És del grup sanguini A.

- Un individu IAi posseeix genotip heterozigòtic i fenotip híbrid. Com que el caràcter IA és dominant sobre i, és també del grup A.

- Un individu IAIB és heterozigòtic respecte al genotip i híbrid respecte al fenotip. Com que tots dos al·lels són codominants, té el grup AB.

GENERACIÓ PARENTAL. Parella d’individus de diferent sexe, amb la qual comença un estudi genètic. S’indica mitjançant la lletra P. PRIMERA GENERACIÓ FILIAL. Conjunt d’individus que s’obtenen a partir de l’encreuament dels dos individus de la generació parental. S’indica mitjançant F1. SEGONA GENERACIÓ FILIAL . Conjunt d’individus que s’obtenen a partir de l’encreuament de dos individus de la F1. RETROENCREUAMENT O CREUAMENT PROVA. És un creuament que es fa per conèixer si un individu de fenotip dominant és homozigòtic o heterozigòtic. Consisteix a creuar l’individu incògnita amb un altre homozigòtic recessiu. NOMENCLATURA DELS GENS. En general, utilitzem lletres majúscules per als gens dominants i minúscules per als recessius. Quan per a un caràcter hi ha varis o molts al·lels, es fa servir exponents (Exemple: Ia, Ib,Ic). Si per a un caràcter volem indicar que un al·lel és l’original (salvatge) i l’altre procedeix d’una mutació, es fa afegint un + a l’al·lel salvatge. (Exemple: w+ o w+ -salvatge- i w -al·lel mutat-)


21

LA GENÈTICA MENDELIANA Els experiments i les lleis de Mendel L'herència d'un sol caràcter Gregor J. Mendel ( 1822-1884 ) va encreuar una varietat pura de pèsols de llavors grogues amb una de llavors verdes, dues manifestacions diferents del mateix caràcter (el color de la llavor). En va obtenir una generació anomenada filial primera (F1), tota igual, de llavors d'aspecte llis. Enunciat de la primera llei de Mendel.- A aquesta llei se l’anomena també Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació (F1), i diu que quan s’encreuen dues varietats d’individus de raça pura ambdós (homozigòtics) per a un determinat caràcter, tots els híbrids de la primera generació són iguals. L’experiment de Mendel: Mendel va arribar a aquesta conclusió treballant amb una varietat pura de plantes de pèsols que produïen les llavors grogues i amb una varietat que produïa les llavors verdes. En fer un creuament entre aquestes plantes, obtenia sempre plantes amb llavors grogues.

Interpretació de l’experiment.- El pol·len de la planta progenitora aporta a la descendència un al·lel per al color de la llavor, i l’ òvul de l’altra planta progenitora aporta l’altre al·lel. Dels dos al·lels només es manifesta aquell que és dominant (A), mentre que el recessiu (a) roman ocult. Enunciat de la segona llei de Mendel.- També anomenada de la separació o segregació dels gens o dels al·lels. L’experiment de Mendel. Mendel va agafar plantes procedents de les llavors de la primera generació (F1) de l’experiment anterior i les pol·linitzà entre sí. De l’encreuament va obtenir llavors grogues i verdes en la proporció 3:1. Així doncs, encara que l’ al·lel que determina la coloració verda de les llavors sembla que desapareix en la primera generació filial, torna a manifestar-se en esta segona generació.

http://www.edu365.com/aulanet/comsoc/Lab_bio/biolegs.htm#Gregor Johann Mendel (1822-1884). Botànic.


22

Interpretació de l’experiment. Els dos al·lels diferents per el color de la llavor presents en els individus de la primera generació filial, no s’han barrejat ni han desaparegut, simplement el que passa és que es manifestava un dels dos. Quan l’individu de fenotip groc i genotip Aa, formi les gàmetes, es separen els al·lels, de tal forma que en cada gàmeta tan sols hi haurà un dels al·lels i així pot explicar-se els resultats obtinguts. Els individus de la F1 tenien els dos tipus de factors hereditaris però sempre presentaven llavors de forma llisa. Va deduir que hi havia dues categories de factors (gens): els dominants i els recessius, que es manifestaven quan no anaven acompanyats d'un factor dominant. L'herència de dos caràcters Mendel també es va plantejar estudiar com s'heretaven les manifestacions de dos caràcters diferents. Enunciat de la tercera llei de Mendel. Llei de l’herència independent dels caràcters, i es refereix al cas que s’estudiïn dos caràcters diferents. Cadascun d’ells es transmet seguint les lleis anteriors amb independència de la presencia de l’altre caràcter. L’experiment de Mendel. Mendel va encreuar plantes de pèsols de llavor groga i llisa amb plantes de llavor verda i rugosa (homozigòtiques ambdues per als dos caràcters). Les llavors obtingudes en aquest creuament eren totes grogues i llises, complint-se així la primera llei pera cadascun dels caràcters considerats , i podem deduir també que els al·lels dominants per a aquests caràcters són els que determinen el color groc i la forma llisa.


23

Les plantes que formen la F1 són dihíbrides (AaBb). Aquestes plantes de la F1 s’encreuen entre si. S’ha de tenir en compte les gàmetes que formaran cadascuna de les plantes. Els al·lels dels diferents gens es transmeten amb independència uns dels altres, ja que en la segona generació filial F2 apareixen pèsols grocs i rugosos i altres que són verds i llisos, combinacions que no s’ havien donat ni en la generació parental (P), ni en la filial primera (F1). Interpretació de l’experiment. Els resultats dels experiments de la tercera llei reforcen el concepte que els gens són independents entre sí, que no es mesclen ni desapareixen generació rere generació. Però, per a aquesta interpretació va ser providencial l’elecció dels caràcters, ja que aquests resultats no es compleixen sempre, tan sols en el cas que els dos caràcters a estudiar estiguin regulats por gens que es trobin en diferents cromosomes. No es compleix quan els dos gens considerats es troben en un mateix cromosoma, és el cas dels gens lligats. Però, per altra banda, es compleix més freqüentment del que és d’esperar per l’entrecreuament i la recombinació que té lloc a la profase I de la meiosi.

Cromosomes humans


24

Pàgina 222 a 225: Replicació de l’ADN

Pàgina 231: Transcripció de l’ADN


25

Pàgina 236: Traducció


26

Pàgina 244: Mutació

Pàgina 264: Clonació


27

GLOSARIO

A

a: sin (acéfalo = sin cabeza).

acro: cima, extremo (acromegalia = crecimiento excesivo de las extremidades).

actino: rayo de sol (actinomicetos = hongos en forma de rayos de sol).

ana: hacia arriba, contra (anabolismo = cambios que producen sustancias de nivel

energético alto).

andro: varón, masculino (androceo= aparato reproductor masculino, en la flor.

anemos: viento (anemógama = planta polinizada por el viento).

anfi: doble (anfibio = doble vida, terrestre y acuática).

angio: conducto estrecho, lugar cerrado (angiosperma = semilla encerrada en una

cavidad).

anto: flor (periantio = en torno a la flor).

arque: primitivo, principio (arquegonio = aparato reproductor primitivo).

auto: uno mismo (autofecundación = que se fecunda a sí mismo).

B

bio: vida (anaerobio = que vive sin aire).

blasto: germen (blastoporo = poro del embrión).

braqui: corto (braquiuro = de cola corta).

C

cardio: corazón (pericardio = en torno al corazón).

cario: núcleo (cariogamia = unión de los núcleos).

carpio: fruto (endocarpio = parte interior del fruto).

carpo: muñeca (articulación de la mano) (metacarpo = región siguiente a la muñeca).

cata: hacia abajo (catabolismo = conjunto de reacciones que degradan los

componentes orgánicos).

céfalo: cabeza (encéfalo = en la cabeza).

celo: cavidad (celoma = cavidad general del cuerpo en algunos animales).

ceno: común (biocenosis = vida en común)

ceno: reciente (cenozoico = animal reciente).

cera: ver: quera.

ciano: azul (cianofíceas = algas azules).

cigo: yugo, unión (cigoto = célula resultante de la unión de los dos gametos).


28

cinesis: movimiento (cariocinesis = transformaciones en el núcleo).

cito: célula (citodiéresus = separación de las células).

clasa: fractura (diaclasa = fractura que atraviesa las rocas).

cloro: verde (clorofícea = alga verde).

condro: cartílago (condrocito = célula del tejido cartilaginoso).

cripto: oculto (criptógrama = reproducción sexual no aparente).

cromo: color (cromatóforo = célula que lleva pigmentos).

D

dendro: árbol (dendrita = ramificación en forma de árbol).

diá: a través de (diáfano = que se ve a su través transparente).

E

eco: (oico) casa, lugar en que se está (ecología = estudio de los seres y su ambiente).

ecto: fuera (ectodermo = piel exterior).

edafo: suelo (edafología = estudio del suelo).

endo: dentro (endoparásito = parásito que está dentro).

entero: intestino (arquenteron = intestino primitivo).

eo: aurora, amanecer (eoceno = amanecer o comienzo de los tiempos recientes).

epi: sobre (epicontinetal = sobre los continentes).

equino: espina (equinodermo = piel con espinas).

eritro: rojo (eritrocito = célula roja, glóbulo rojo).

escifo: copa (escifozoo = animal en forma de copa).

esclero: duro (esclerótica = capa dura del ojo).

esperma: semilla (espermatozoide = gameto masculino semejante a un animal).

esteno: estrecho (estenohalinos = seres que sólo soportan pequeños cambios en la

sanidad).

eu: bueno, lo auténtico (eucariontes = que tienen células con núcleo auténtico),

euri: ancho (eurihalinos = que soportan amplias variaciones en la salinidad).

F

fago: comer (bacteriófago = que devora bacterias).

fano (= feno) ( = fanero): aparente, que se ve (fenocristales = cristales bien aparentes).

feo: pardo (feofíceas = algas pardas).

fico (= ficeo): alga (ficoeritrina = pigmento rojo de las algas).

filo: hoja (filodio = peciolo ensanchado que semeja una hoja).


29

filo: <<amigo de>>, tendencia, proximidad (higrófilas = plantas <<amigas de>>

ambiente húmedo).

fito: planta, vegetal (fitófago = que se alimenta de plantas).

fobo: enemigo, contrario.

foto: luz (fotosíntesis = síntesis gracias a la luz).

G

gamo: unión (fanerógama = que tiene reproducción sexual aparente=.

gastro: vientre, estómago, aparato digestivo (jugo gástrico = secreción del estómago).

gene (=geno): origen (biogénico = que origina la vida).

gimno: desnudo (gimnosperma = que tiene la semilla desnuda).

gine (= gino): mujer (gineceo = parte femenina de la flor).

gnato (= nato): mandíbula (agnatos = sin mandíbula).

gonio: (= gono): reproducción sexualidad (gonoporo = poro para la reproducción

sexual).

H

halo: sal (halofitas = plantas que viven en sitios salinos).

haplo: sencillo (haploide = con una dotación simple de cromosomas).

hema (= hemo): sangre (hematíes = células de la sangre).

hemi: mitad (hemíptero = con alas endurecidas sólo hasta la mitad).

hetero: desigual, diverso (heterocromosomas = cromosomas desiguales).

hialo: cristalino (hialoplasma = plasma trasparente).

hidro: agua (hidratado = con agua).

himen: membrana (himenóptero = de alas membranosas).

hiper: más allá (hipermetropía = que forma la imagen más allá de la retina).

hipo: caballo (hipopótamo = caballo de río).

hipo: debajo (hipotiroidismo = secreción del tiroides por debajo de lo normal).

histo: tejido (histología = estudio de los tejidos).

holo: total, completo (holoedros = que tienen todos los elementos de simetría).

I

ictio: pez (ictiosaurio = reptil en forma de pez)

iso: igual (isomorfismo = igual forma).


30

L

lépido: escama (lepidodendron = árbol con hojas escamosas).

leuco: blanco (leucocito = célula blanca).

liso (= lisis): deshacer, desatar, disolver (lisosoma = orgánulo que destruye ciertas

sustancias).

lito: piedra (otolito = piedra del oído).

M

macro: grande (macrosismo = sismo grande).

mega: muy grande (megaterio = fiera muy grande).

mero: parte (pentámero = cinco partes).

meso: en medio (mesodermo = capa intermedia).

meta: más allá, después (metamorfismo = cambios de forma posteriores a su

formación).

mico (= miceto): hongo (basidiomiceto = hondo productor de basidios).

micro: pequeño (microlito = piedra pequeña).

mielo: médula (poliomielitis = inflamación de la médula gris).

mio: músculo (miofibrilla = fibrilla muscular).

mito: filamento (mitocondria = condrioma en forma de filamento).

mixo: mucoso (mixomicetos = hongos mucosos).

N

negro: riñón (nefridio = semejante al riñón).

nema: hilo (nematelminto = gusano en forma de hilo).

neumo: pulmón (neumostoma = orificio respiratorio).

O

oico (= eco)

oide (= oideo, eido): semejante (rizoide = semejante a la raíz).

orto: recto (octoclasa = que se rompe en ángulo recto).

oto: oído (cápsulas óticas = cápsulas del oído interno).

P

paleo: antiguo (paleontología = estudio de los seres antiguos).

palio: manto (cavidad paleal = cavidad del manto).

peri: en torno (periantio = en torno a la flor).


31

piro: fuego (pirita = piedra de fuego).

poli: varios, muchos (polimorfismo = que presenta varias formas).

pro: antes, a favor de, hacia (profase = primera fase).

proto: primero (protonema = primer filamento que produce la espora del musgo).

Q

quera (= cera): cuerno (queratina = sustancia córnea de la piel).

quiro: mano (quiróptero = mano en forma de ala).

S

sapro: podrido (saprofita = que se alimenta de sustancias en putrefacción).

seudo: falso (seudomorfismo = falsa forma).

sin (= sim): con, en unión, juntamente (simbiosis = vida conjunta).

soma: cuerpo (cromosoma = cuerpo u órgano coloreado).

T

tele (= telo): fin, lejos (telolecito = con sustancias de reserva para bastante tiempo).

tero (= ptero): ala (neuróptero = ala con nerviaciones).

tomo: división, corte (dicotómico = que se va dividiendo en dos, cada vez).

trema: abertura (monotrema = con una sola abertura).

trofo: alimento (autótrofo = que se alimenta por sí mismo).

tropo: crecimiento, cambio (fototropismo = cambio debido a la luz).

U

uro: cola (anuro = sin cola).

uro (= ure): quemado (uredales = hongos que producen a modo de quemaduras en las

plantas).

X

xanto: amarillo (xantofila = pigmento amarillo).

xero: seco (xeroftalmia = desecación del ojo).

xilo: jilo (madera); jilópalo = madera fósil.

Z

zigo (= cigo)

zoo: animal (antozoos = animal con aspecto de flor).

FIGURES ampliació BIOLOGIA 1r BATX

Documents

Transcript of FIGURES ampliació BIOLOGIA 1r BATX