Ferrer i Guàrdia – Grup Imagina

Ferrer i Guàrdia – Grup Imagina

Biografia .................................................................................................................. 3

Metodologia............................................................................................................. 4

Aplicació .................................................................................................................. 5

Influències i Incidències posteriors ........................................................................... 6

Conclusions .............................................................................................................. 8

Bibliografia ............................................................................................................... 9

Ferrer i Guàrdia – Grup Imagina

Biografia

Francesc Ferrer i Guàrdia fou un

important pedagog català.

Va nàixer a Alella el 10 de gener de

1859. Els seus familiars eren petits

propietaris rurals, molt catòlics, Ferrer i

Guàrdia en canvi, va arribar a ser

anticlerical. Fou enviat per la seva

família a treballar a Barcelona on es va

iniciar en els ideals republicans.

El 1886 va donar suport al pronunciament militar que pretenia proclamar la República,

però en fracassar aquest va haver d'exiliar-se a París. Al 1901 va crear l'Escola

Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària amb ideals anarquistes.

Aquest projecte va ser posat en pràctica en Barcelona gràcies a una donació, fins que

al 1906 Mateo Morral, traductor i bibliotecari del seu centre educatiu, va realitzar

l'atemptat contra Alfons XIII a Madrid. Això va obligar a Francesc Ferrer a tancar

l'Escola Moderna ,debut a que va ser empresonat un any a la presó Model de Madrid

per ser còmplice. Finalment va ser absolt. A l'any següent, es va traslladar A Bèlgica;

on va fundar la Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància.

El 13 d'octubre de 1909 va ser executat a la presó del castell de Montjuïc, acusat

d'haver estat el causant de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona

del 1909.

La seua obra més coneguda és L'Escola Moderna on exposa els seus principis

pedagògics. Poc després de la seua mort es van obrir diverses Escoles Modernes

inspirades en la seva pedagogia. Una de les més importants va ser la Modern School

de Nova York, fundada en 1911.

A conseqüència de la seua execució, The Times digué: "Per negligència o estupidesa,

el govern ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i

expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant-lo a una agitació

criminal"; Anatole France, en una carta oberta afirmava: "El seu crim és el de ser

Ferrer i Guàrdia – Grup Imagina

republicà, socialista lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyança laica a

Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver

fundat escoles"; i William Archer: "Tota la vida activa de Ferrer, hauria fet menys mal al

catolicisme espanyol que el que li fa en l'actualitat la mera menció del seu nom".

Metodologia

L'anarquisme pretén crear una societat justa, solidària i participativa i és per això que

entre les seves característiques pedagògiques destaquin la coeducació de sexes i

classes socials, així com l'indiscutible ús de la raó. Ferrer es s'embarca en un projecte

que no és només escolar, sinó més aviat un projecte cultural com a escola, editorial i,

també, universitat popular.

L'Escola Moderna.

L'Escola Moderna, el projecte educatiu ideat per Ferrer i Guàrdia que naix a Barcelona

el setembre de 1901, on l'Església Catòlica resulta la principal protagonista de

l'activitat docent desenvolupada en territori estatal. L'Escola Moderna adopta molts

dels principis pedagògics més avançats de l'època als que afegeix els fonaments de

l'anarquisme i del lliure pensament. Pretenia establir les bases d'un ensenyament

científic i racional amb la finalitat de fer a homes i dones éssers conscients,

responsables i actius, amb capacitat de determinar la seva voluntat per si mateixos,

basats en els seus propis coneixements.

Ferrer va estar convençut que la coeducació dels dos sexes era necessària per tal

d'impartir un ensenyament mixta i de preparar una societat veritablement fraternal,

s'acceptaran xiquets i xiquetes, des de l'edat de cinc anys, sense importar la seua

classe social.

L'Escola Moderna, volent construir una educació igualitària a imatge de la societat que

pretén edificar no podia introduir entre els seus principis les qualificacions i

condecoracions tan freqüents en l'ensenyament tradicional, ja que amb això, crearia

una nova forma de jerarquia. Així doncs, va suprimir tant els exàmens com les

qualificacions, els premis i els càstigs. Fonamentava això perquè deia que tot s'havia

de fer a favor dels infants, eliminant el que s'oposés a la naturalesa d'un ensenyament

positiu, a més que exàmens i qualificacions comporten el germen de la desigualtat i,

Ferrer i Guàrdia – Grup Imagina

per tant, són contraris a l'esperit de l'Escola Moderna. La memorització submisa i

passiva és antipedagògica.

L'Escola Moderna es proposa eliminar qualsevol doctrina religiosa de les seues aules,

només era vàlid l'ús de la raó i per tant del mètode científic, on els continguts

d'aprenentatge s'assimilen experimentant, tocant, realitzant etc., per mitjà de jocs i

activitats manuals. L'elaboració i exposició de treballs pràctics per part de l'alumnat

com una cosa essencial per posar en pràctica la matèria donada al llarg de l'any, així

doncs, elaboraven treballs en grup i els exposaven al gran grup. Es tracta de posar

l'alumne en situació de recrear activament els processos elementals del saber,

l'observació, la investigació i l'esperit crític.

L'Escola Moderna no posseïa una diferenciació per edats, pretenia la lliure activitat

cooperadora de l'educand, el qual es constitueix al seu torn en educador dels seus

companys més joves. D'altra banda, l'adult o docent no havia de imposar als infants

els seus punts de vista ni els seus valors, l'ensenyament s'ha d'adaptar a la psicologia

del xiquet o xiqueta.

Entre moltes altres activitats, els alumnes i les alumnes participaven sovint en

xerrades, conferències sobre temes d'interès científic i social, així com freqüents

excursions al camp.

L'Escola Moderna considera el llibre de text com a punt de suport per a alumnes i

mestres, més que com una rígida programació de l'activitat docent. Els continguts

s'oferien de forma transversal.

Aplicació

Ferrer I Guàrdia Estructurà el seu programa en tres parts: l'escola, l'editorial i les

activitats externes orientades a les famílies dels alumnes.

L'editorial de l´escola moderna fou la institució que aconseguí major rellevància i

difusió , complint així l'objectiu d'esdevenir una editorial popular. A través d'aquesta es

publicaren manuals alternatius als tradicionals amb col·laboracions tan estimades com

les de Carlos Malato, Martínez Vargas, Odón de Buen i Eliseo Reclús

Quan el 8 de setembre de 1901 s'inicia l'activitat de l'Escola Moderna amb 12 xiquetes

i 18 xiquets, probablement pocs imaginarien la repercussió d'aquest projecte.

Ferrer i Guàrdia – Grup Imagina

En 1902 els alumnes eren 70 i en 1906 comptava amb 123. En tan breu termini

sorgeixen filials en tota la província de Barcelona fins a arribar al nombre de 147

matriculats en 1905.

L'any 1908, es poden explicar deu escoles modernes en les quals estaven matriculats

prop d'1.000 alumnes.

La influència del racionalisme educatiu no es restringeix a la província de Barcelona, ja

que sorgeixen filials per moltes localitats espanyoles com Sevilla, Madrid, Granada,

Còrdova, Palma de Mallorca, etc, transcendint a altres països com Portugal, Suïssa,

Brasil, Argentina, Holanda o Itàlia. Sobre l'evolució de les escoles racionalistes

després de l'assassinat legal de Ferrer no és fàcil pronunciar-se atès que no hi ha

fonts fiables.

Alguns estudiosos assenyalen que el model de Ferrer va tendir a repetir-se de forma

acrítica fins a la Guerra Civil. Van ser molts els problemes derivats de la falta de

formació dels mestres racionalistes que van empobrir alguns dels valors de

l'ensenyament llibertari.

A Europa van sorgir iniciatives hereves de l'Escola Moderna en diverses ciutats com,

per exemple, Amsterdam (Holanda), Milà (Itàlia), Brussel·les (Bèlgica) o Laussana

(Suïssa). No sembla haver-hi massa informació sobre la durada i calat d'aquests

projectes.

Sí coneixem que va calar la ideologia ferreriana a Estats Units on les experiències van

ser de major durada i profunditat. També van arribar altres hereves de l'Escola

Moderna de Barcelona a països iberoamericans com Argentina on militants llibertaris

les van engegar a Buenos Aires, Rosario o Mar de Plata. També a Brasil,

l'ensenyament racionalista va tenir la seua repercussió amb la seua escola moderna

en Sao Paulo o les seues diverses associacions en defensa de l'ideari ferrerià.

També Mèxic o Bolívia van tenir els seus projectes racionalistes encara que els

avatars de la repressió governamental no sempre van posar les coses fàcils.

Influències i Incidències posteriors

Els ideals pedagògics de Ferrer i Guàrdia es van veure influenciats per diversos

moviments culturals.

Ferrer i Guàrdia – Grup Imagina

D'una banda, destaquem el krausisme, aquesta és una doctrina que defensava la

tolerància acadèmica i la llibertat de rebre una educació moral i científica que

fomentara el desenvolupament de tots els individus. Aquest moviment deu el seu nom

a l'alemany Karl Christian Friedrich Krause (1781-1832).

A Espanya va tenir una gran difusió durant la segona meitat del segle XIX, gràcies a

l'obra del seu gran divulgador Julián Sanz del Rio i a la Institució Lliure d'Ensenyament

dirigit per Francisco Giner dels Rius. El krausisme espanyol es va convertir en un

moviment intel·lectual, religiós i polític que va substituir la societat religiosa tradicional,

proporcionant bases renovadores a la pedagogia i al sistema educatiu, insistint en la

importància social de l'escola.

D'altra banda, Ferrer i Guàrdia va recollir la tradició moderna iniciada per Rousseau al

segle XVIII, contraria a l'autoritat i a la cosmovisió religiosa, per adaptar-la als ideals

anarquistes i el lliure pensament que floria a les ciutats industrials.

Durant el seu exili a França va freqüentar cercles anarquistes, coneixent a militants la

influència dels quals va ser fonamental perquè Ferrer modifiqués algunes de les seues

conviccions polítiques. Aquest canvi va ser encaminat cap al camp de l'educació. Dels

militants comentats, es deuen destacar les figures de Paul Robin i la de Piotr

Kropotkin, ja que moltes de les posicions que va adoptar Ferrer van ser inculcades per

aquests.

L'anarquisme és conegut com una filosofia política i social que pretén abolir l'Estat, és

a dir el govern i per extensió tota autoritat, jerarquia o control social que se li impose a

l'individu. Per això, Ferrer troba en l'acció educativa un mitjà per aconseguir una

transformació radical de la societat, pensa que sense educar al poble no podria

produir-se l'anhelada revolució social.

En 1901, Ferrer va fundar l'Escola Moderna basada en el projecte de Cempuis de Paul

Robin i els seus principis estaven relacionats amb una educació integral. Tal va ser la

seva influència que va emprendre una labor de difusió molt eficaç, de tal manera que

van ser sorgint escoles en diversos països d'Europa i Amèrica, basades en els

principis racionalistes.

A Europa van sorgir iniciatives hereves de l'Escola Moderna en diverses ciutats com,

per exemple, Amsterdam (Holanda), Milà (Itàlia), Brussel·les (Bèlgica) o Laussana

(Suïssa) però va anar a Estats Units on major durada i profunditat van tenir les seues

Ferrer i Guàrdia – Grup Imagina

ideologies.

Va ser allí on van arribar a existir vint d'aquestes escoles anomenades escoles model,

modernes o racionalistes entre 1910 i 1960, dirigides pels seguidors de Ferrer, però

l'escola més notòria va ser la Modern School de Nova York fundada en 1911. Els

primers anys (1920) van ser els més profitosos de l'existència de l'Escola Moderna, es

va convertir en un dels experiments més radicals que van tenir lloc en tota la història

de l'educació americana però en els anys 1930 durant la Gran Depressió molts pares

de classe obrera van perdre els seus treballs i van haver de treure als seus fills de

l'escola. Va ser amb la Segona Guerra Mundial quan va acabar dissolent-se.

Conclusions

Francisco Ferrer i Guàrdia va ser un home controvertit i polèmic en la seua època, el

seu clar posicionament ideològic va fer que les seues qualitats com a pedagog i com a

reformador de la docència hagen quedat soterrades.

La seua filiació anarquista ha fet que quan es parle a Espanya d'educació s'esbiaixe el

seu paper en favor de l'educació de la República però aquesta educació encara que

planificada des d'una perspectiva bàsicament socialista es va nodrir en bona mesura

de les idees ferrerianes.

Ferrer va intentar dur a terme els seus somnis d'una educació laica, integradora,

igualitària i co-educativa però va ser arrossegat per la història per la seua obstinació a

enfrontar-se a la jerarquia catòlica i al conservadorisme que li va portar a l'exili i

posteriorment a la mort. La maquinària capitalista suporta de males maneres a aquell

que la qüestiona.

La seua influència en l'escola actual és molt major del que sembla, la no disgregació

per sexes, la producció de material propi per a les seues classes, la contínua formació

als seus docents, la seua clara voluntat d'implicar a la societat en l'educació, tot açò

que avui estudiem a Florida ja ho aplicava Ferrer a principis del segle XX.

Durant la investigació per a la realització del nostre treball hem vist nombrosos

testimoniatges de ex-alumnes d'escoles Ferrerianes, Joan Maragall va ser a una, Man

Ferrer i Guàrdia – Grup Imagina

Ray va cursar estudis en la "Modern School" de Nova York,...etc .Tots expliquen

meravelles sobre les classes rebudes.

Bibliografia

-Web de la Fundació Ferrer i Guàrdia- http://www.ferrerguardia.org/biografia

-Julian Casanovas FERRER Y GUARDIA Y LA PEDAGOGÍA MODERNA -

http://elpais.com/diario/2009/08/11/opinion/1249941611_850215.html

- Enciclopedia cat - http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0026770

- http://www.elmundo.es/elmundo/2009/06/09/espana/1244535482.html

-Viva la Escuela Moderna http://www.youtube.com/watch?v=TSxmPP_FBd0

-Educación, Escuela libre

http://www.youtube.com/watch?v=yl2nQrSRGDk&feature=related