Feac num54

num. 54

Dinar a casa, al cole, alrestaurantA casa, el pare i la mare hi podrem fer molt, tant pel menjarcom per l'educació!

Qüestionsper al diàleg:

1 Les "bones maneres d'avui"han de ser les mateixes desempre? Quin sentit tenen?

2 Respectar la criatura i educarper ser persones implicaimposar unes normes, unslímits, uns hàbits del'anomenada "bona educació" ?Per què?

3 Les normes d'educació han deser les mateixes a casa i alsespais públics? Els nens hande tenir un tracte especial? On,en quines circumstàncies? Perquè?

4 Com a pares, mares, mestres,educadors què fem perquè elsnens i nenes vivenciïnaquestes bones maneresperquè les interioritzin i lesfacin servir en el dia a dia,quotidianament?

Parlem-ne tots plegats!

- Aquest diumenge passatvam estar a Rupit, amb totala família: Els avis, els meusgermans, cunyades, fills inebots... Va ser unapassada! Els nens contents,els avis encantats, i el lloc,preciós!- I on vàreu anar tantagent?- Vam estar en unrestaurant, que coneixienels meus pares. Ens tenienreservada una sala, i vampoder estar molt bé, gran i- És que això és moltimportant. Jo, la darrera vegada que vam anar a un restaurant amb els nens, ho vaigpassar tan malament, que no sé si m'han quedat ganes de tornar-hi!- Caram! Que et va passar? No van estar bé els teus fills?- Sí, ells sí! Nosaltres sempre que sortim amb els dos nens, ja ho portem tot previst: unbloc per dibuixar, llapis de colors, cotxets, ninos, una maquineta... Tot el que fa faltaperquè els nens s'estiguin quiets a taula. I per dinar, uns potets de menjar triturat per alpetit (que així m'asseguro que dina alguna cosa) i macarrons i hamburguesa amb patatesper al gran. - I doncs?- El problema van ser els altres! Sembla mentida com poden ser alguns pares! Un parellde famílies o de grups d'amics amb unes criatures tan malcriades que ens van amargar eldinar a la resta de gent!- Però què feien?- De tot! Menys seure a taula i dinar! No van parar de córrer en mig de les taules, elscambres estaven atabalats. I jo diria que no van ni tastar el que els van portar. Unallàstima, perquè no van demanar el menú infantil precisament...- És que no tothom ho veu igual això del menjar dels nens. Els meus pares critiquen aixòdel menú infantil perquè diuen que els nens se'ls ha d'acostumar a menjar de tot. I el meucunyat solter es reia dels qui portem tantes coses per als nens....- Sí, cadascú pensa el que vol, però un mínim de respecte en un lloc públic se'ls had'exigir a les criatures!- No deuen dinar a l'escola aquests nens que m'expliques... Perquè allà sí que passen totspel tubo!- Potser sí. A l'escola no estan per capricis d'això no ho vull, això no m'agrada... Ara jopenso que a casa, el pare i la mare hi podem fer molt, tant pel menjar com per l'educació!

www.escolacristiana.org?butlleti=54&article=1

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius. www.escolacristiana.org/feac | [email protected]

Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

Avís Legal Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart

http://www.escolacristiana.org?butlleti=54&article=1

http://www.escolacristiana.org/feac

mailto:[email protected]

http://www3.escolacristiana.org/butlletifeac/avis_legal.html

http://www.clickartweb.com/

num. 54

Què pot arribar a ser unconflicte?Les petites topades del dia a dia cal aturar-les a tempsperquè no esdevinguin un conflicte


1 Un conflicte entre nens petits,no és un viscut com un "petitconflicte" entre ells. Demanemrespecte als nostres fills ialumnes, però fem nosaltresl'esforç de tractar-los realmentamb respecte (per la sevapersona, pels seussentiments)?

2 Quan estem davant d'unconflicte dels fills o alumnes,què fem més sovint? Intentardilucidar culpabilitats Opromoure que els implicatsreconeguin els sentiments itrobin maneres de resoldre'l?

3 La nostra manera de fer ésmodel per a les criatures: enscomportem amb prou respecteamb els infants, amb lesdiferents persones queintegrem la comunitat educativai entre nosaltres, els adults?


"Una baralla de pati entredues nenes de primària nohauria de ser un conflicte aclasse, ni la mestra hauriapermetre que incidís enl'aprenentatge ..." Pensa laTere. Però sap perexperiència , com a mestra icom a mare, que a vegadesel que sembla una"bestiesa" pot acabaressent un autèntic conflicte.Surt del despatx decoordinació de primària, i vaa trobar la Cinta, la mestraque ha tingut l'incident a laseva classe.La troba acabant de recollirmaterials a l'aula.- Hola Cinta, t'ajudo a recollir? Deus estar cansada, en acabar la jornada... i després parlem un moment de l'Alba i la Cristina.- Com? Ja t'ha arribat a tu això?- Precisament vinc a parlar-ne. M'ho expliques, si us plau?- Doncs mira, una rucada entre criatures: dues nenes es barallen al pati, i no en volenparlar quan entren a classe i els convido a fer-ho. Aleshores decideixo deixar-ho pertractar-ho divendres a l'Assemblea de classe. Ara, s'han estat les dues emmurriades totala tarda!- I pel que sé, encara estan enfadades. Es veu que havien quedat per avançar el treballsobre "els mamífers" a casa de la Cristina, i la mare de l'Alba ha trucat per dir que no hipot anar de cap manera, però que no vol que això incideixi negativament en el seurendiment... i que en vol parlar amb nosaltres. Li he dit que demani entrevista. Això etvenia a dir. Demà tens la trucada o la nota a l'agenda. Si et sembla que et cal, la preparemplegades.La Cinta roman uns segons callada. Fa anys que és mestra, i sap que les petites topadesdel dia a dia cal aturar-les a temps perquè no esdevinguin un conflicte. I que la millormanera de resoldre-les no és endegant un procés "policial" de recerca de la veritat sobreel que ha passat, sinó guarint sentiments ferits i estimulant l'empatia. En això, ella n'ésmestra!- Saps què?- diu finalment.- Em sembla que el mateix que els dic a les criatures és el queels diré als pares: A l'escola estem per educar, i aquests petits conflictes són magnífiquesoportunitats perquè els adults mostrem aquells valors dels que tant sovint parlem.- Ets estupenda, Cinta! Estic segura que els pares t'entendran. Són molt bona gent i, amés, fa anys que venen al FEAC!










num. 54

M'han robat el mòbil!

S'entén que avui ens surti la ràbia i per això és bo parlar-ne


1 La nostra manera de fer ésmodel per a les criatures: enscomportem amb prou respecteamb els infants, amb lesdiferents persones queintegrem la comunitat educativai entre nosaltres, els adults?

2 A tots, i als adolescents més,ens és fàcil unir-nos per "anaren contra de..." Quina mena de"solidaritat entre amics" o "forçai cohesió de grup" volempromoure entre elsadolescents?

3 Tenim la sort de viure en unpaís amb lleis, drets i unsistema que les garanteix.Quines actituds icomportaments hem d'educarper contribuir a laresponsabilitat que suposen elsdrets cívics que tenim en lanostra societat?


Avui els noies de 3r del'ESO han entrat esverats,ja de bon matí. En Carlestenia classe de mates ambells, però ha hagut de parari preguntar què passava.S'ha fet el silenci i tots esmiraven l'Àlex, que feia carade contrariat.- Digues-li, Alex. Hoacabarà sabent tothom sivenen els teus pares aparlar amb la dire.- li ha ditla Gina, que és molt amigaseva.- Doncs, que ahir, en sortir

de bàsquet, uns...- (i canvia la paraula que anava a dir, en veure la cara del professor)-uns... imbècils em van atracar i em van robar el mòbil! - Caram! Et van fer mal? Et van amenaçar?- No, però eren tres, em van rodejar i em van posar una navalla al coll. Tot va anar molt depressa: jo no vaig saber què fer i els vaig donar els quatre euros que portava i el mòbil.- Ho vas dir a casa, suposo? Ho has denunciat als mossos?- Sí, sí... quan vaig arribar a casa ho vaig dir i el meu pare em va acompanyar a lacomissaria i vam fer la denúncia, però ja ens van dir els mossos que el mòbil no el tornaréa veure, i com que no els vaig poder descriure gaire els.... els que em van atracar, doncsque res! Que cap a casa, i "tranqi, tio", que et fots...i .... - Sí que em sap greu - El talla en Carles- És una experiència ben fomuda perquè et deixaamb el sentiment d'impotència.- Com pot ser que els mossos no puguin fer-hi res?!- Interromp cridant el Joel- Doncs ja hofarem nosaltres! Avui quan sortim de bàsquet rastrejarem la zona i si trobem un paiod'aquests li partirem la cara i ...- Ep, Ep! Joel, tranquil! - Torna a tallar el profe de mates- S'entén que avui ens surti laràbia i per això és bo parlar-ne. Però ja saps que "del dit al fet..." - Però, profe....- Això no és just!- Doncs els meus pares diuen que...- El que hauríem de fer....Tota la classe es posa a parlar alhora, esverats, indignats! Uns proposen venjança, altresnomés criden insults, altres clamen per organitzar-se... la Gina sembla que és l'única queestà per l'Àlex.En Carles s'apropa al noi i li diu:- Àlex, m'ha semblat sentir que els teus pares en venen a parlar amb la directora, no?- Sí...- Estigues segur que tant l'escola com els pares t'ajudarem en tot el possible.- Iadreçant-se a tota la classe, diu:- I vosaltres, ara us tranquil•litzeu, si us plau, icontinuem la classe. Segur que en podreu parlar amb la tutora aquesta tarda.










num. 54

Solidaris i compasius

No entenen que em relacioni amb en Fèlix senseproblemes...


1 Què vol dir ser feliç? Veiem lafelicitat relacionada amb unideal, un model de vida, unesaccions concretes?Què vol dirser feliç? Veiem la felicitatrelacionada amb un ideal, unmodel de vida, unes accionsconcretes?

2 La proposta de Jesús a lesbenaurances és força concreta.Qui són els nets de cor? elsque treballen per la pau? elsperseguits per ser justos? ...

3 Com podem ajudar els nostresfills i els nostres alumnes aadoptar les conductes pròpiesdels "nets de cor" i dels qui"treballen per la pau"?

4 En quin sentit la història quehem llegit s'ajusta a lesbenaurances?


Aquest trimestre s'haincorporat un alumne nou ala classe. No sabem ben béquè li passa, però ha de seralguna de grossa, segur! Diuen que ve "rebotat"d'una altra escola. Que elvan expulsar per no sé què.Diria que és força més granque nosaltres. El que mésens ha sobtat és la sevaactitud ... Sembla com si resl'afectés, està com al margede tot el que passa al'escola, no el preocupengens ni els professors, niles matèries, ni els llibres, niels companys... res!

- Fa dies que no me'n parles, d'en Fèlix. Segueix igual?- No, d'ençà que el van expulsar tres dies, que està diferent.- Què vols dir?- Quan va tornar, la setmana passada, em van posar al seu costat. El tutor em vapreguntar què em semblava la idea i jo li vaig dir que sí. Ningú no vol asseure's amb ell.Diuen alguns companys que alguns pares i mares han protestat al tutor, per haver detenir-lo a classe.- De debò? No m'ho havies dit, això. I com us va? - No va malament. En alguna classe li he ensenyat com em faig els resums, comm'organitzo la feina i cada dia li faig memòria dels deures que han posat. - I com et tracta?- A mi molt bé! Amb mi sempre és molt correcte. Els que no em tracten tan bé ara sonalguns dels altres companys, que no entenen que em relacioni amb en Fèlix senseproblemes...- I tu, com et sents?- D'una banda, em fa ràbia que els companys reaccionin així; d'altra banda, veig que enFèlix necessita que algú el tracti sense prejudicis. A mi m'agradaria que els companysconfiessin en ell, com ell confia en mi.»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparancontra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostrarecompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.(Mt 5, 8- 12)










Feac num54

Documents

Transcript of Feac num54