Fauna marinaFauna marina

Els peixos

Són animals vertebrats aquàtics, típicament ectotèrmics, recoberts amb escates i dotats de dos conjunts d’aletes aparellades i de vàries individuals.

Filogènia

Filogènia Originats a partir d’altres cordats cap al

començament del Càmbric.

Característiques Respiració branquial (en general) Gran capacitat visual Absència de parpelles

Característiques Presència de bufeta natatòria (no sempre) Reproducció externa Ovípars/ovovivípars

Característiques Cos hidrodinàmic normalment fusiforme Musculatura molt desenvolupada Extremitats transformades en aletes Ectotèrmics

Característiques Cos recobert d’escates (no sempre)

Segons el lloc on habiten...

Classificació

3 grans grups:

1. Agnats

2. Condrictis o peixos cartilaginosos

3. Osteïctis o peixos ossis

Els agnats o peixos sense mandíbules

Aparegueren durant l’Ordovícic (510 m.a.) Desprovists de maxil·lars: boca transformada en una

ventosa amb denticles cornis. Sense escates, aletes parelles ni crani. Esquelet intern cartilaginós. Dues subclasses:1. Ostracoderms: Extingits2. Ciclóstoms: Agrupa els mixins i les llamprees,

animals molt primitius xucladors i necròfags que viuen en aigües temperades d’ambdós hemisferis i a les tropicals més fredes.

Mixins Una única aleta caudal des de la part superior a

la inferior del cos. No assoleixen tamany superiors als 90 cm. Pell recoberta de mucus. Boca circular en posició ventral. Entre 5 i 15 fenedures branquials externes. Ulls molt rudimentaris. 43 espècies fonamentalment necròfagues o

paràsites. Desenvolupament directe

Eptatretus stouti

Myxine glutinosa Myxine glutinosa

Mixins

Llamprees (cefalaspidomorfs)

Cos cartilaginós, allargat, cilíndric i nu. Aletes dorsals imparelles. Boca circular amb denticles cornis. 7 bosses branquials a cada costat

comunicades amb l’exterior mitjançant orificis.

41 espècies marines i d’aigua dolça. Ectoparàsits i necròfags. Metamorfosi als 3 anys de néixer

Petromyzon marinus

Petromyzon marinus

Llamprees (cefalaspidomorfs)

Els condrictis o peixos cartilaginosos

Esquelet cartilaginós. Cua heterocerca

Fosses nasals incomunicades de la cavitat bucal Aletes parelles (ventrals i pectorals) i imparelles (caudal, anal i

dorsals) Denticles dèrmics (escates placoidees)

Boca en posició ventral Sense opercles ni bufeta natatòria

Nombrosos receptors sensitius (línia lateral, ampolla de Lorenzini...)

Ovípars, vivípars i ovovivípars. Dues subclasses: Elasmobranquis i holocèfals.

Elasmobranquis

Taurons (pleurotremats) i rajades (hipotremats). Es diferencien dels holocèfals pèl nombre de

fenedures branquials (de 5 a 7) que es poden obrir lateral o ventralment.

Carcharodon charcharias Dasyatis americana

Scyliorhinus canicula

Pleurotremats

Hipotremats

Holocèfals 4 parells branquials Temperatures molt fredes Cua molt llarga Escates placoidees Sense estòmac

Osteïctis o peixos ossis• Esquelet ossificat• Opercle i càmera branquial• Brànquies no septades• Cecs pilòrics• Bufeta natatòria o pulmons• Boca terminal (generalment)• Aleta caudal homocerca (generalment)

• 2 grups:

a. Actinopterigis: Aletes radials

b. Sarcopterigis: Aletes lobulades

Aletes Normalment, en els osteïctis podem trobar:- un parell d’aletes pèlviques- un parell d’aletes toràciques o pectorals- una o vàries aletes dorsals- una o vàries aletes anals- una aleta caudal (homocerca)

• Segons la posició de les aletes toràciques i pelvianes tenim:

a. Peixos abdominals

b. Peixos toràcics

c. Peixos iugulars

d. Peixos àpodes

1. Opercle2. Línia lateral3. Aleta dorsal4. Aleta adiposa5. Peduncle caudal6. Aleta caudal7. Aleta anal8. Fotòfors9. Aletes pelvianes10. Aletes toràciques

Sarcopterigis: Peixos d’aletes lobulades• Donen lloc als tetràpodes• 3 grups:

a. Peixos pulmonats (amb orificis nasals)

b. Celacants

c. Tetràpodomorfs: Extingits. Semblants als amfibis

• Mandíbules i dents amb esmalt• Aleta caudal dificerca• Aletes parelles• Escates cosmoidees

Actinopterigis: Peixos d’aletes radials Principal classe de vertebrats (+ 27.000 sp) Escates ganoidees (ctenoidees i cicloidees) Crani cartilaginós recobert d’ossos dèrmics

2 grups:

a. Condrostis: Més primitius. Esturions

b. Neopterigis: Grup principal

Actinopterigis: Classificació

Holostis (Amiiformes)

Holostis (lepisosteiformes)

Perciformes

Corba, salpa, raor, emperador…

Tetraodontiformes

Clupeiformes

Salmoniformes

Zeiformes

Syngnathiformes

Stomiiformes

Anguilliformes

Scorpaeniformes

Pleuronectiformes

Anatomia dels osteïctis: Tegument Pell formada per dermis i

epidermis

a. Dermis: Més gruixuda. Escates, cromatófors*, conjuntiu, vassos sanguinis i nervis.

b. Epidermis: Unes 10 capes d’escates no queratinitzades vives i una capa basal germinal. Cèl.lules mucoses.

1. Cels. Epidèrmiques2. Glàndula mucosa3. Cromatòfor4. Fibres dèrmiques

E. EpidermisD. Dermis

EscatesPlacoidees: En

elasmobranquis. Són

denticles epidèrmics que

espitgen la dermis.

Cobertes d’esmalt i

dentina. Les cèls.

Epidèrmiques moren

Cosmoidees:

Sarcopterigis.

Gruixudes. Ós

laminar i esponjós

cobert de dentina i

esmalt.

Ganoidees: Condrostis i

holostis. Quadrangulars no

calcificades, cobertes

d’osteïna. Sota la

epidermis. Formades per la

dermis.

Elasmoidees: Exclussivament dèrmiques. Actinopterigis.

2 tipus: a. Cicloidees: Vorera

posterior llisa. Peixos més primitius

b. Ctenoidees: Vorera posterior amb incissions radials. Peixos moderns.

Cromatòfors i fotòfors

• Són estructures dèrmiques responsables del color/emissió de llum de l’animal.

• Tipus: - Melanòfors

- Xantòfors (lipòfors)

- Guanòfors

• Regulats per adrenalina i MDH• Tipus coloració:

a. Contrasombrejat

b. Disseny disruptiu i coloració per despistar

c. Coloració críptica

d. Coloració fanèrica o aposemàntica

Anatomia dels osteïctis: Esquelet

1. Esquelet axial2. Esquelet cefàlic3. Esquelet zonal4. Esquelet apendicular

Esquelet axial: Columna vertebral• Suporta la mèdul·la espinal, la aorta dorsal i la vena caudal.

Recolzament dels músculs locomotors.• 2 regions:a. Troncal: Presència de costelles i absència d’arc hemal.b. Caudal: Absència de costelles i presència d’arc hemal.• Vértebres amb 2 arcs: neural i hemal.

Esquelet cefàlic: Crani

Protegeix l’encèfal, els òrgans dels sentits i els arcs branquials. 2 parts:

a. Neurocrani: 2 parts: - Interna: Protegeix l’encèfal.- Óssos dèrmics externs: Donen forma a la cara. Només en

osteïctis.

b. Branquiocrani: Brànquies i mandíbula.

Esquelet apendicular: Aletes Aletes imparelles: Pterigófor i radis. Aletes parelles: Peça basal variable (tendència a perdre tamany) i

radis.

Tipus d’aletes1. Dorsals: A l’esquena. Protegeixen del

balanseig i assisteixen en voltes i aturades brusques. Fins a tres.

2. Anal:Ventralment, a la superfície posterior a l’anus. Estabilitza el peix.

3. Pectorals: A cada costat, rere els opercles. Creen la força necessària per elevar-se.

4. Pèlviques: Ventrals, sota les pectorals. Anàlogues a les extremitats posteriors dels tetràpodes.

5. Caudal: A la cua. Urostil.

Anatomia dels osteïctis: Sistema respiratori. Brànquies Localitzades sota l’opercle. 5 arcs branquials. Sistema contracorrents. Absència d’espiracle

(excepte en condrostis) Tendència a la desaparició

dels septes branquials.

Bufeta natatòria Òrgan de flotació de parts flexibles i ple de gas, sota la columna vertebral. Intercanvia gas amb la sang* i permet al peix ascendir/descendir sense

emprar els músculs. Fisòstoms/fisoclists (presència/absència de conducte pneumàtic) Escualè (fetge)

* El pas de glucosa a àcid làctic, acidifica la sang i això allibera oxígen i diòxid de carboni a la sang, els quals difonen a la bufeta.

Anatomia dels osteïctis: Sistema circulatori Hemoglobina (més o menys en

funció dels hàbits) Sistema circulatori tancat. Cor bicameral: Aurícula i

ventricle Artèries caròtides al cap. Ventricle – Aorta central –

Brànquies – Aorta dorsal – Vísceres i resta del cos – Sistema venòs – Venes Cardinals – Sinus venós – Aurícula.

INCONVENIENT: Gran resistència capil·lar. Pèrdua pressió.

Anatomia dels osteïctis: Sistema nerviós. • Organitzat al voltant de

l’encèfal, el qual es divideix en:

1. Bulb olfactiu

2. Cervell (olfacte)

3. Lòbuls òptics

4. Cerebel (moviment)

5. Bulb raquidi (vísceres) • Òrgans sensorials molt

desenvolupats : Línia lateral• Dolor?

Anatomia dels osteïctis: Sistema digestiu/excretor S. Digestiu: Semblant al d’altres vertebrats. Fenedures

branquials. Conducte pneumàtic (a vegades) S. Excretor: Amoníac

.

Regulació osmòtica. Aigua dolça Aigua dolça

• Tendència a absorbir aigua i perdre sals. Com ho eviten?

a. Ronyons opistonèfrics (orina diluïda)

b. Cèl·lules absorbents de sals (brànquies)

c. Dieta salina

Aigua salada• Tendència a perdre aigua i guanyar sals. Com

ho eviten?

a. Beuen aigua per evitar pèrdua d’aigua

b. Cèl·lules secretores de sals (brànquies)

c. Expulsió de sals en els fems.

d. Expulsió salina al ronyó (pèrdua del glomèrul)

Anatomia dels osteïctis: Reproducció Vivípars: Fecundació

interna. Principalment condrictis.

Ovovivípars: Fecundació interna. Poc comú. Escorpènids.

Ovípars: Fecundació externa. Modalitat més comuna.

* Desovadors pelàgics: Ous més petits i amb menys vitel.

* Desovadors demersals: Ous més grans i densos. Peix Ballesta

Hermafroditisme

• Hi ha espècies que no presenten sexes separats (dioics), sinó que són hermafrodites:

a. Simultanis

b. Protàndrics

c. Protogínics

• Dimorfisme sexual

Comportament migratori

• Diàdroms: a. Anàdroms: Salmó b. Catàdroms: Anguila d’aigua dolça c. Anfídroms• Potàdroms• Oceanòdroms

Gràcies per la vostra atenció!

Gràcies per la

vostra atenció!!