FAUNA DE LA CATALU NYA CEN TRAL 157 El discret i ... · ba a la riera de Merlès i a la Lluçanesa,...
1
LA NÀIADA ALLARGADA ( UNIO ALERONI ) , petxina de riu o musclo de riu, és un mol·lusc bivalve bastant desconegut que viu d'una manera molt discreta en alguns dels nostres rius i rieres, i que està en perill d'extinció. A Santa Maria de Merlès, els membres d'Addefa n'han recuperat centenars que estaven a punt de morir per la sequera i han aconseguit que es reproduïssin. Text i fotos: Jordi Comellas 14 DISSABTE, 22 D’OCTUBRE DEL 2011 | Regió7 REVISTAFAUNA Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 157 El discret i desconegut MUSCLO DE RIU es nàiades són nimfes, segons la mitologia grega, que Homer deia que eren filles de Zeus, que habitaven en fonts, brolladors, rius i llacs, on tenien cura de les seves aigües i afavorien la fecunditat de la terra. Tam- bé atribuïen propietats curatives a les aigües on habitaven. És tam- bé el nom dels anomenats musclos de riu, que fan una funció semblant, ja que filtren i depuren l'aigua per alimentar-se i representen un bioindicador de la qua- litat de les aigües on viuen, per això és una espècie que està protegida per la le- gislació catalana i per l'europea i actualment es troba en perill d'extinció. Fins al 1992 s'havia pensat que estava extingida, però aquell any se'n van localitzar exemplars al riu Ser, a la Garrotxa. A la Catalunya central se n'han trobat exem- plars a la riera de Merlès. És una de les espècies més desconegudes dels nostres rius. El fet que visquin enterrades entre els còdols fa que passin totalment desapercebudes, tot i que po- den viure fins a una trentena d'anys. A Catalunya se n'han inventariat cinc es- pècies, però és la unio aleroni, coneguda com a nàiada allargada, la que es tro- ba a la riera de Merlès i a la Lluçanesa, un afluent de la Gavarresa. No és un musclo, tot i que en alguns indrets se la conegui amb aquest nom, o com a petxina d'aigua dolça, perquè, a diferència dels musclos, disposen d'un peu que els permet moure's. És un mol·lusc bivalve que viu enterrat al fons dels rius i rieres i només són detectables per un forat a terra que indica la seva pre- sència. Les nàiades tenen dos petits forats que són les obertures per on entra i per on surt l'aigua a través de la qual s'alimenten de fitoplàncton i de restes d'a- nimals, plantes i organismes microscòpics, alhora que fan de filtres i mantenen l'aigua neta, per aquest motiu són tan sensibles a la contaminació. Les nàiades tenen una manera molt curiosa de reproduir-se i d'expandir les seves poblacions. Un cop han estat fecundats els ous, neixen les larves, ano- menades gloquidis, a les brànquies internes de la femella, que els expulsa cap a fora, en un nombre de milions i que, gràcies a un ganxo, s'adhereixen al cos dels peixos, sobretot de les espècies autòctones, que utilitzen per desplaçar-se. Des- prés d'un mes o dos d'estar adherides al peix, se'n desprenen ja amb l'aspecte d'una petxina petita, que, si no és depredada, s'instal·la al fons del riu, creix fins a uns onze centímetres de llargada. Acostuma a viure, si no hi ha res que no li ho impedeix, fins a una trentena d'anys. Probablement les que es van trobar fa uns quants mesos al parc de l'Agulla de Manresa hi hagin arribat d'aquesta ma- nera. D'altres espècies, com l'auriculada, que es troba al riu Ebre, poden viure un centenar d'anys. Les nàiades podem morir a causa d'una se- quera intensa, que no només pot ser pro- duïda per la manca de pluja, sinó també per l'aprofita- ment excessiu del cabal d'aigua, per la intro- ducció d'espè- cies al·lòctones, com el mus- clo zebra, que compe- teix amb elles, o pel cranc se- nyal, que se la menja, com per la contaminació provocada per l'abocament de productes tò- xics o de purins procedents de les granges de porcs. A Camadoca, a Santa Maria de Merlès, els membres de l’Associació de De- fensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (Adeffa), que ens han ofert aques- ta informació, participen en un programa pel qual han recuperat un centenar de nàiades que estaven a punt de morir per la sequera de la riera. Adeffa ha acon- seguit que criessin en captivitat, de manera que han tancat tot el cicle reproductor, el que vol dir que les primeres cries ja han aconseguit reproduir-se, una expe- riència pionera a Europa i probablement també a escala mundial, i ha procedit a la seva repoblació i reintroducció en diferents indrets. L UNA MANERA CURIOSA DE REPRODUIR-SE. Un cop han estat fecundats els ous, neixen les larves, anomenades gloquidis, a les brànquies internes de la femella, que els expulsa cap a fora, en un nombre de milions i que, gràcies a un ganxo, s'adhereixen al cos dels peixos, sobretot dels autòctons, que utilitzen per desplaçar-se. Al cap d'un mes o dos, se'n desprenen ja amb l'aspecte d'una petxina petita
Transcript of FAUNA DE LA CATALU NYA CEN TRAL 157 El discret i ... · ba a la riera de Merlès i a la Lluçanesa,...
LA NÀIADA ALLARGADA (UNIO ALERONI ), petxina de riu o musclo de riu, és un mol·lusc bivalve bastantdesconegut que viu d'una manera molt discreta en alguns dels nostres rius i rieres, i que està en perilld'extinció. A Santa Maria de Merlès, els membres d'Addefa n'han recuperat centenars que estaven a puntde morir per la sequera i han aconseguit que es reproduïssin. Text i fotos: Jordi Comellas
14DISSABTE, 22 D’OCTUBRE DEL 2011 | Regió7REVISTA�FAUNA
Pod
eu c
onsu
ltar
tote
s le
s p
àgin
es a
: b
loc.
reg
io7.
cat/
fau
na
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 157
El discret i desconegutMUSCLO DE RIU
es nàiades són nimfes, segons la mitologia grega, que Homer deia queeren filles de Zeus, que habitaven en fonts, brolladors, rius i llacs, ontenien cura de les seves aigües i afavorien la fecunditat de la terra. Tam-bé atribuïen propietats curatives a les aigües on habitaven. És tam-
bé el nom dels anomenats musclos de riu, que fan una funció semblant, ja quefiltren i depuren l'aigua per alimentar-se i representen un bioindicador de la qua-litat de les aigües on viuen, per això és una espècie que està protegida per la le-gislació catalana i per l'europea i actualment es troba en perill d'extinció. Finsal 1992 s'havia pensat que estava extingida, però aquell any se'n van localitzarexemplars al riu Ser, a la Garrotxa. A la Catalunya central se n'han trobat exem-plars a la riera de Merlès.
És una de les espècies més desconegudes dels nostres rius. El fet que visquinenterrades entre els còdols fa que passin totalment desapercebudes, tot i que po-den viure fins a una trentena d'anys. A Catalunya se n'han inventariat cinc es-pècies, però és la unio aleroni, coneguda com a nàiada allargada, la que es tro-ba a la riera de Merlès i a la Lluçanesa, un afluent de la Gavarresa.
No és un musclo, tot i que en alguns indrets se la conegui amb aquest nom,o com a petxina d'aigua dolça, perquè, a diferència dels musclos, disposen d'unpeu que els permet moure's. És un mol·lusc bivalve que viu enterrat al fons delsrius i rieres i només són detectables per un forat a terra que indica la seva pre-sència. Les nàiades tenen dos petits forats que són les obertures per on entra iper on surt l'aigua a través de la qual s'alimenten de fitoplàncton i de restes d'a-nimals, plantes i organismes microscòpics, alhora que fan de filtres i mantenenl'aigua neta, per aquest motiu són tan sensibles a la contaminació.
Les nàiades tenen una manera molt curiosa de reproduir-se i d'expandir lesseves poblacions. Un cop han estat fecundats els ous, neixen les larves, ano-menades gloquidis, a les brànquies internes de la femella, que els expulsa capa fora, en un nombre de milions i que, gràcies a un ganxo, s'adhereixen al cos delspeixos, sobretot de les espècies autòctones, que utilitzen per desplaçar-se. Des-prés d'un mes o dos d'estar adherides al peix, se'n desprenen ja amb l'aspected'una petxina petita, que, si no és depredada, s'instal·la al fons del riu, creix finsa uns onze centímetres de llargada. Acostuma a viure, si no hi ha res que no liho impedeix, fins a una trentena d'anys. Probablement les que es van trobar fauns quants mesos al parc de l'Agulla de Manresa hi hagin arribat d'aquesta ma-nera. D'altres espècies, com l'auriculada, que es troba al riu Ebre, poden viureun centenar d'anys.
Les nàiades podem morir a causa d'una se-quera intensa, que no només pot ser pro-duïda per la manca de pluja,sinó també per l'aprofita-ment excessiu del cabald'aigua, per la intro-ducció d'espè-cies al·lòctones,com el mus-clo zebra,que compe-teix amb elles,o pel cranc se-nyal, que se la menja,com per la contaminacióprovocada per l'abocament de productes tò-xics o de purins procedents de les granges de porcs.
A Camadoca, a Santa Maria de Merlès, els membres de l’Associació de De-fensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (Adeffa), que ens han ofert aques-ta informació, participen en un programa pel qual han recuperat un centenarde nàiades que estaven a punt de morir per la sequera de la riera. Adeffa ha acon-seguit que criessin en captivitat, de manera que han tancat tot el cicle reproductor,el que vol dir que les primeres cries ja han aconseguit reproduir-se, una expe-riència pionera a Europa i probablement també a escala mundial, i ha procedita la seva repoblació i reintroducció en diferents indrets.
LUNA MANERA
CURIOSA DEREPRODUIR-SE. Un cop
han estat fecundatsels ous, neixen les
larves, anomenadesgloquidis, a les
brànquies internes dela femella, que els
expulsa cap a fora, enun nombre de milions i
que, gràcies a unganxo, s'adhereixen al
cos dels peixos,sobretot dels
autòctons, queutilitzen per
desplaçar-se. Al capd'un mes o dos, se'n
desprenen ja ambl'aspecte d'unapetxina petita
�
![d.28 [p.4] innovador. - ASCUMAinnovador. [p.7] El barranc de Miralles Aquest afluent de la Noguera Ribagorçana és una joia paisatgística ... 15 Tema del mes ... El dilema està](https://static.fdocuments.mx/doc/165x107/5eb0e43617399f054e7ad84d/d28-p4-innovador-innovador-p7-el-barranc-de-miralles-aquest-afluent-de.jpg)
