Fase 2/3 del Trabajo de TIC

15
Evolució d'internet Abans de d’inventar-se l’Internet, l'únic mitjà de comunicació digital era per mitjà del telègraf, que és va inventar l'any 1840, enviava senyals elèctriques que viatjaven per uns cables connectats amb un origen i un destí. Utilitzava el codi Morse per desxifrar la informació. En 1958 els EEUU crearen la Advanced research projects agency (ARPA) a través del Ministeri de Defensa. El ARPA estava format per uns 200 científics d'alt nivell a més de tenir un bon pressupost. El ARPA es basar en crear comunicacions directes entre ordinadors per transferir les diferents bases d'investigació. En 1962,l'ARPA va crear un programa d'investigació computacional dirigida per John Licklider, científic del MIT (Massachusetts Institute of technology). A continuació tenim un esquema que defineix l'evolució al segle XX al XXI: https://encryptedbn1.gstatic.com/images? q=tbn:ANd9GcRkXR4TNyj_yYAIOZ7wtMJ8dYJ17FQaXNtl eVCUrTUzzIUoOuwLeA http://dominik7205.blogspot.com.es/2013/02/ evolucion-delinternet.html

Transcript of Fase 2/3 del Trabajo de TIC

Page 1: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

Evolució d'internet

Abans de d’inventar-se l’Internet, l'únic mitjà de comunicació digital era per mitjà del telègraf, que és va inventar l'any 1840, enviava senyals elèctriques que viatjaven per uns cables connectats amb un origen i un destí. Utilitzava el codi Morse per desxifrar la informació. En 1958 els EEUU crearen la Advanced research projects agency (ARPA) a través del Ministeri de Defensa. El ARPA estava format per uns 200 científics d'alt nivell a més de tenir un bon pressupost. El ARPA es basar en crear comunicacions directes entre ordinadors per transferir les diferents bases d'investigació.

En 1962,l'ARPA va crear un programa d'investigació computacional dirigida per John Licklider, científic del MIT (Massachusetts Institute of technology).

A continuació tenim un esquema que defineix l'evolució al segle XX al XXI:

https://encryptedbn1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRkXR4TNyj_yYAIOZ7wtMJ8dYJ17FQaXNtleVCUrTUzzIUoOuwLeA

http://dominik7205.blogspot.com.es/2013/02/evolucion-delinternet.html

Page 2: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

Arpanet En 1967 ja havien fet suficient feina perquè l'ARPA publiqués un pla de com crear una xarxa d'ordinadors anomenada ARPANET, que contenia les millors idees del equips del MIT, el National Phisycs Laboratory (UK) i la Rand Corporation.

La xarxa va anar creixent i a 1971 ARPANET ja tenia 23 punts connectats.

De arpanet a internet

Al 1972 ARPANET es va presentar a la First International Conference on Computers and Comunication a Washington DC, els científics d'ARPANET varen demostrar que el sistema era operatiu mitjançant una xarxa distribuïda a 40 punts connectats a diferents localitzacions. Això va impulsar la recerca en aquest àmbit i la creació d'altres xarxes va ser evolutiva.

Entre 1974 i 1982 és varen crear gran quantitat de xarxes, les més dreconegudes són les següents:

• Telenet (1974): Versió comercial d'ARPANET.• Usenet (1979): Sistema obert centrar en l'e-mail que encara funciona.• Bitnet (1981): Unió de les universitats americanes utilitzant el sistema IBM.• Eunet (1982): Unió del Regne Unit, Escandinàvia i holanda.

En aquell moment el món de les xarxes estava una mica desequilibrat, encara que ARPANET continuava amb el reconeixement global, al 1982, ARPANET va adoptar el protocol TCP/IP a partir d'aquell moment arribà el conegut Internet (International Net).

Protocol de control de transmissió/protocol d'internet.

Les xarxes TCP/IP són un tema al que s'ha donat més importància als darrers anys. Així com s'ha desenvolupat Internet, la gent ha vist la importància de TCP/IP, encara i tot sense donar-se conta. Els exploradors Web, el correu electrònic i les sales de xat son utilitzats per persones de manera quotidiana, per el dia a dia. TCP/IP mantén a tots

http://www.prairiehill.org/technology/web_projects/CV_Map_of_ARPANET.html

Page 3: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

quests serveis en funcionament sense que hi parem atenció. El nom de TCP/IP sorgeix de dos dels protocols més importants de la família de protocols Internet, el Transmission Control protocol(TCP) i l'Internet protocol(IP).

Què és tcp/ip i com funciona?

TCP/IP és el nom d'un protocol de connexió de xarxes. Un protocol és un conjunt de regles a les que s'han d’adreçar a totes les companyies i productes de software amb la finalitat de que tots els seus productes puguin ser compatibles entre ells. Aquestes regles donen una seguretat de que es puguin comunicar un aparell que executa la versió TCP/IP de Digital Equipment amb un PC Compaq que executa TCP/IP.

TCP/IP és un protocol obert, el que significa que es publiquen tots els aspectes concrets del protocol i qualsevol els pugui complementar, a més esta dissenyat per ser un component d'una xarxa, de manera principal la part del software. Totes les parts del protocol de la família TCP/IP té unes tasques assignades com enviar un correu electrònic, proporcionar un servei d’accés remot, compartir fitxers, assignar rutes als missatges o gestionar desconnexions de xarxa.

Una xarxa TCP/IP comunica les dades convertint el bloc de dades en paquets. Cada paquet comença amb un informe previ que conté informació de control, direcció del destí, seguit de les dades. Quan s'envia un arxiu a través de una xarxa TCP/IP, el seu contingut s'envia utilitzant una sèrie de paquets combinats.

De arpanet a www

A principis dels anys 80 el creixement dels ordinadors va estar més accentuat. El creixement era tan accelerat que hi havia un temor a que les xarxes poguessin sofrir un bloqueig per la massificació d'usuaris i d'intercanvi d'informacions, a causa del conegut i usat per tothom e-mail.

Al següent gràfic mostra el creixement exponencial.

https://encryptedtbn1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRkXR4TNyj_yYAIOZ7wtMJ8dYJ17FQaXNtleVCUrTUzzIUoOuwLeA

Page 4: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

Què vol dir www?

El World Wide Web (WWW) és una xarxa de “llocs” que poden ser cercats i mostrats amb un protocol anomenat Hypertext Transfer Protocol (HTTP).

El concepte de WWW fou dissenyat per Tim Berners-Lee i altres científics del CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) a Ginebra. Aquests científics estaven molt interessats en poder cercar i mostrar amb facilitat documentació a través d'Internet ,que després van aconseguir crear un navegador/editor al que posaren el nom de World Wide Web a més era gratuït, actualment no és molt conegut però en aquell desenvolupament va ser la clau.

Page 5: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

La web 2.0

Què és la web 2.0?

És el nom que se li ha assignat al conjunt d’eines que es troben disponibles a la web actual: interactiva i col·laborativa. Aquestes eines es caracteritzen per les possibilitats que ofereixen als usuaris de tenir un doble rol: ser protagonistes i públic de la informació que circula per la web.

Aquesta web és la representació de l’evolució de les aplicacions tradicionals web enfocades al usuari final. Aquesta web nova és més una actitud i no una tecnologia.

La web 2.0 és el pas que han donat a les aplicacions tradicionals cap a les aplicacions que funcionaven a través del web enfocades a l’usuari final. Es tracta d’aplicacions que generen col·laboració i serveis que substitueixen les aplicacions de l’escriptori.

És una etapa que ha definit nous projectes a Internet i està preocupant-se per oferir millors solucions a l’usuari final. Molts asseguren que hem reinventat el que era Internet, altres parlen de bombolles i inversions, però la realitat és que l’evolució natural del medi realment ha proposat coses més interessants.

Quan la web va començar, ens trobàvem en un entorn estàtic, amb pàgines HTML que rebien poques actualitzacions i no tenien interacció amb l’usuari.

El terme Web 2.0

Podriem associar la Web 2.0 amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples de Web 2.0 serien les comunitats basades en web, els llocs de P2P, els wikis i els blogs , entre altres més rellevants . Una Web 2.0 permet interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut de la pàgina; comparant-los amb els llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona i no poden canviar-la.

Per podem entendre d’on ve el terme Web 2.0 cal remuntar-nos al moment en que Dale Dougherty de O’Reilly Media va utilitzar aquest terme en una conferència on va compartir una pluja d’idees juntament amb Craig Cline de MediaLive. En aquesta conferència es parlava del renaixement i evolució de la web.

Constantment es proposaven noves aplicacions i llocs amb sorprenents utilitats en funció de l’usuari.

http://www.maestrosdelweb.com/images/editorial/web20.jpg

Page 6: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

De la Web 1.0 a la Web 2.0

Mentre la Web 1.0 es caracteritzava per se estàtica, unidireccional, passiva i per oferir formats tancats (és a dir que el lector o usuari no podia canviar) com llocs web estàtics i portals. La nova etapa planteja una dinàmica multidireccional d’usuaris que proposen i generen continguts, interaccionant de forma oberta en diferents formats que es transformen segons cada internauta i a més caracteritzats per requerir un ús amigable, intuïtiu i fàcil per tot tipus d’usuaris. Aquesta dinàmica fa pensar en una xarxa de productors on el coneixement es genera a través de la col·laboració col·lectiva.

El desenvolupament de la Web 2.0 suposa el descobriment del poder de l’usuari, la lògica de trobar el més popular o requerit, en el que es denomina la intel·ligència col·lectiva potenciada a les xarxes.

Entendre l’evolució que ha arribat amb la web 2.0 pot realitzar-se amb exemples, amb projectes. Podem comparar serveis web que marquen clarament l’evolució cap a la web 2.0 amb una nova forma de fer les coses:

Web 1.0 Web 2.0

Doubleclick Google AdSense (Serveis de Publicitat)

Ofoto Flickr (Comunitats fotogràfiques)

Akamai BitTorrent (Distribució de continguts)

mp3.com Napster (Baixades de música)

Britannica Online Wikipedia (Enciclopèdies)

Llocs personals Blogs (Pàgines personals)

Especulació amb dominis Optimització en motors de busca SEO

Pàgines vistes Cost per clic

CMSs Wikis (Administradors de continguts)

Categories/Directoris Tags

http://comenzandodecero.com/wpcontent/uploads/2012/09/UNSET.jpg

Page 7: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

Principis de la web 2.0

L’ús de la web 2.0 en totes les seves aportacions està provocant canvis significatius a l’hora de treballar en biblioteques i arxius on intenten donar serveis útils i assequibles per a tots els usuaris.La informació que es gestiona que genera en aquest nou entorn es faci necessari que les institucions vagin avançant cap a noves formes d’intel·ligència col·lectiva. Aquí, la participació de les persones és tan àgil i immediata que planteja un marc ideal per desenvolupar polítiques innovadores. A continuació hem detallat els principis bàsics de la web 2.0.

Orientat a internet . Tot està a la web. Només cal un navegador web i una connexió a Internet . Això garanteix la mobilitat de l'usuari i l'accés a vàries plataformes des de qualsevol sistema operatiu. L'activitat depèn cada vegada més de la connexió a Internet en comparació de l'ús de programes instal·lats en l'equip. La tecnologia es recolza més del costat del servidor simplificant al client les actualitzacions , revisions , depuració d'errors, etc.

Comunitats d'usuaris. La Web 2.0 és una actitud i no una tecnologia. La sevaaportació suposa la participació sota les directrius de les "quatre C": Comunicar, Compartir, Col·laborar i Confiar. Els usuaris són creadors de continguts i no només simples consumidors. A més, aquesta creació es pot realitzar de forma cooperativa d'acord amb unes regles i rols definits i acceptats. L'administrador confia en altres usuaris perquè puguin publicar lliurement .

Perpètua Beta. La web està en constant revisió. L'aplicació s'orienta a l'usuari i es millora gràcies a l'experiència i aportacions d'aquests.

Facilitat. Permet una gestió àgil i precisa de la informació en diferents contextos i amb diferents propòsits. Gràcies a l'ús de CMS (gestors de continguts) : Joomla , Wordpress , Drupal , Moodle , MediaWiki , etc .

Gratuïtat. En la majoria dels casos el seu ús és gratuït en un context personal o educatiu .

Personalització . Els serveis i gestors CMS es poden adaptar a les necessitats de l'usuari en permetre la personalització de moltes de les seves opcions: activació/ocultació de gadgets, selecció de modes de presentació (separació de forma i continguts), categories per a la classificació de continguts, etiquetes, etc..



Page 8: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

Integració i connexió. Els continguts multimèdia que donen suport als diferents serveis s'integren fàcilment en les pàgines dels CMS (embed) i a més es poden enllaçar directament (link). Fins i tot alguns serveis utilitzen els recursos allotjats en altres (mashups). Com a exemple podem veure Panoramio, que permet a l'usuari afegir una capa d'informació a un mapa interactiu de Google Maps. Aquesta integració produeix una xarxa complexa els nodes més visibles són els blocs, wikis, joomlas, Moodles, drupales, repositoris multimèdia i xarxes socials .

Propagació viral. La informació nova la rebem gràcies a la subscripció RSS, agregadors, trackbacks , pings, xarxes socials , etc.

Etiquetatge social . L'usuari assigna lliurement les etiquetes i categories als articles, imatges, àudios, marcadors, podcasts, vídeos, etc. Sorgeixen així les categories, un sistema d'etiquetes sense jerarquies predeterminades que facilita la recerca dels continguts .

Iniciativa descentralitzada. Les xarxes socials (Facebook, Ning, Tuenti...) proporcionen la possibilitat de crear i mantenir fàcilment un espai de trobada entre usuaris. Qualsevol persona pot tenir en pocs minuts un espai a Internet on publicar les seves opinions, consultes, dubtes, experiències, etc. i també on convidar a altres usuaris a interaccionar o participar.

Situació d’internet a l’actualitat

L'evolució i l'accés al Internet en aquests últims temps ha crescut de manera molt àmplia i avui en dia hi ha molta gent, especialment les noves generacions, on és vital la utilitat de l'Internet, on en un temps Internet és i serà molt més important en les nostres vides ja que ens beneficia en molts sentits com en els nostres treballs, en l’escoles, en les nostres llars i en infinitat d’usos més. Aquesta innovació tecnològica ha suposat un gran avantatge, on a millorat moltes coses, com per exemple alguns d’aquests avantatges :

- Facilita la comunicació.- És possible conèixer i interactuar amb moltes persones d'arreu del món.- La recerca d'informació es torna molt més senzilla.

http://www.andybudd.com/presentations/dcontruct05/images/zen2.jpg

Page 9: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

- És possible trobar molts punts de vista diferent sobre alguna notícia.- És possible la creació i descàrrega de programari lliure, per les seves eines

col·laboratives .- L'ordinador s'actualitza periòdicament de manera més fàcil que si no

tinguéssim internet .- És possible trobar a la xarxa un suport tècnic de tota classe sobre alguna eina o

procés .- A través d’Internet és possible fer un seguiment de la informació a temps real.- És possible comprar fàcilment a comerços d'altres i dona l’opció de compartir

coses personals o coneixements que a un altres usuaris en poden treure profit, i d'aquesta manera, es torna bo i enriquidor.

- Servei de Notícies de qualsevol tipus, des de notícies esportives fins a tot tipus d’informació.

- Guanyar diners per mitjà de l'Internet .-

Serveis que la web 2.0 posa a disposició dels usuaris

Els serveis que han nascut al voltant de la web 2.0 formen una autèntica revolució que no ha fet mes que començar. Les característiques clau que defineix la web 2.0 es poden resumir en:

- Control sobre fonts de dades úniques i difícils de copiar, i que s'enriqueixen a mesura que la gent va utilitzant-ho.

- Confiança amb els usuaris com a co-desenvolupadors.- Gracies a això l'usuari agafa un paper innovador.- Aprofitament de la intel•ligència col•lectiva, orientació social i col•laboradora.- Software no limitat a un sol dispositiu.- Models de desenvolupament i de negocis més lleugers.

Internet es un procés de transformació constant. Els serveis de la Web 2.0, han dut a Internet totes les característiques de disseny i utilització de les aplicacions, que tradicionalment funcionaven dins el sistema operatiu de l'ordinador. Una conseqüència dels avanços es l’aparició del concepte "Webtop", que fa referència a les aplicacions que s’utilitzen en xarxa actualment, les quals normalment eren considerades d'escriptori, com el bloc de notes, fulles de càlcul... Una altre tendència important es la transformació que s’està produint tant en la manera en que es creen els continguts com en la forma en que tant es distribueixen com es consumeixen, aquest fenomen s'anomena "SocialMedia".

Page 10: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

Un dels serveis mes populars que presenta la Web 2.0 es el servei de web del "GoogleMaps". De fet el model de programació de Google ha tingut creat nombrosos serveis de valor afegit en forma del que es conegut com a Mashups (aplicacions web híbrides) que enllacen GoogleMaps amb altres fonts de dades accessibles d'Internet, la majoria de les quals han arribat a acords amb Google per a adoptar aquestes facilitats.

Social mediaAquest concepte, denominat Social Media, engloba els Blogs, els portals de compartició de vídeo o fotos, com Flickr.com o Youtube.com Instagram.com, entre d'altres. La idea és que a través d'Internet qualsevol pugui actuar com a un escriptor, un DJ o com un fotògraf. L'audiència potencial és tot usuari que entri a Internet, per lo que s’està constituint un nou tipus de mitja de comunicació, amb la particularitat de que son ells mateixos qui generen els continguts. Els serveis més representatius que podem trobar són:

- Compartició de recursosYoutube: és un portal que facilita l'emmagatzement de vídeos.Flickr: és un portal que permet emmagatzemar i compartir fotografies amb altres usuaris, i classificar-les mitjançant etiquetes.Del.icio.us: és un portal que permet emmagatzemar direccions de pagines web.

- AgregadorsDigg: és un portal que agrega noticies i entrades de Blog de tot Internet.Newsvine: és un portal que agrega entrades de Blog i noticies dels teus usuaris.

- Xarxes de radio i musicaLastfm: servei que segueix totes les melodies que l'usuari escolta al ordinador.

- WikiWikipedia: enciclopèdia lliure multilungüistica basada en la tecnologia wiki, és a dir, que s'escriu de forma col.loborativa per voluntaris.

http://2.bp.blogspot.com/_zbIQ6Yinte4/TOBh7DQT9CI/AAAAAAAAADo/BqDYCTCLuAw/s1600/web20.jpg

Page 11: Fase 2/3 del Trabajo de TIC

- Webtop: La webtop, o web desktop, es un escriptori virtual en la web, que funciona a traves del navegador com a software, es un sistema d`aplicacions que introdueixen les aplicacions mitjançant un workspace en xarxa. Son diversos els factors que influeixen a les aplicacions de la xarxa i el moviment de dades:

Velocitat d`Internet Mobilitat de les tecnologies (poder accedir a la informació quan i en es

vulgui) Caràcter obert de les aplicacions de la xarxa(aplicacions que s`adaptin

las gustos de tothom) Manteniment mes senzill(pc mes net = mes rapid) Introducció de noves tecnologies web(AJAX, Asynchronous Javascript

and XML)

Avantatges webtop Comoditat Actualització No es necessari un aparell de darrera generació

Inconvenients webtop No hi ha seguretat Connexió a Internet necessària

Hi ha nombroses aplicacions Webtop, per exemple: GMAIL: servei de correu electrònic de Google. CALENDAR: aplicació de calendari, agenda i administrador de convencions i

reunions, de Google. TA-DA-LIST: gestió de llistes i tasques. GOOGLE SPEEDSHEETS: full de càlcul on-line. WRITELY: processador de textos on-line.