Falta portada xula!!!!! - gencat.cat · Consum energia elèctrica Consum de matèries per a...

Elaborada per:

DECLARACIÓ

AMBIENTAL

Gener 2015-desembre 2016

2

Declaració ambiental del Càmping el Solsonès 2015-2016

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 3

2. DESCRIPCIÓ DE L’EMPRESA .........................................................................................................4

2.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ............................................................................................4

2.2. ACTIVITATS I INSTAL·LACIONS DEL CENTRE ........................................................................4

2.3. ORGANIGRAMA ..................................................................................................................... 7

3. POLÍTICA AMBIENTAL ..................................................................................................................8

4. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL ...................................................................9

5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS ....................................................9

2. OBJECTIUS DEL PERÍODE 2013-2014 .......................................................................................... 13

3. COMPORTAMENT AMBIENTAL DE L’EMPRESA ....................................................................... 17

3.1 OCUPACIONS ........................................................................................................................ 17

3.1 ASPECTES AMBIENTALS DIRECTES ..................................................................................... 18

3.2.1. AIGUA ............................................................................................................................. 18

3.2.2. ENERGIA ........................................................................................................................ 25

3.2.3. RESIDUS......................................................................................................................... 33

3.2.4. CONSUM DE MATÈRIES PRIMERES ............................................................................. 41

3.2.6. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA.................................................................................. 42

3.2.7. ENTORN .........................................................................................................................43

3.3 ASPECTES AMBIENTALS INDIRECTES................................................................................. 46

3.4 INDICADORS BÀSICS ........................................................................................................... 46

4. OBJECTIUS PER AL PERÍODE 2015-2016 ....................................................................................50

5. COMPLIMENT DE LA LEGISLACIÓ AMBIENTAL ........................................................................ 53

6. TERMINI PER A LA DECLARACIÓ SEGÜENT ..............................................................................54

7. SIGNATURES ...............................................................................................................................54

3


1. INTRODUCCIÓ

El Càmping El Solsonès de Solsona, vol manifestar el seu compromís envers el medi ambient, ja que és

un dels càmpings pioners a Europa en la implantació voluntària d’un sistema de gestió ambiental.

Per aquest motiu, l’any 1998 ens vàrem adherir a la prova pilot d’implantació del Sistema de Gestió

Mediambiental EMAS, promogut per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de

Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Càmpings. Després d’un llarg

procés d’auditoria i implantació, el 12 de desembre del 2001 vàrem obtenir el certificat EMAS (núm.

registre E-CAT-000108).

Amb l’adopció d’un SGMA, el que pretenem és continuar reduint al màxim l’impacte que la nostra

activitat ocasiona sobre el medi i assolir el concepte desitjable, i cada cop més necessari, de turisme

sostenible, cosa que implica un compromís ferm de millora contínua tant en el servei als nostres clients,

com de màxim respecte a l’entorn.

Jordi Guixé i Gemma Guixé

Equip directiu

David Guixé

Responsable Medi Ambient

4


2. DESCRIPCIÓ DE L’EMPRESA

2.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Nom de l’empresa Càmping Caravaning el Solsonès S.L.

Domicili del centre Ctra. LV – 2441, Km 2 (Ctra. de Sant Llorenç)

25280 - Solsona

Telèfon 973 48 28 61

Fax 973 48 13 00

Codi CCAE 55220

Adreça d’e-mail [email protected]

Categoria de Càmping Primera

Dates d’obertura Obert tot l’any excepte desembre

Nombre de treballadors Temporada alta: 27

Temporada baixa: 20

Nombre d’unitats

d’acampada

Caravanes i Tendes: 175

Bungalows: 18

Mòbil – home: 70

Organitzacions afins amb

les que es manté relació

Associació de Càmpings de Lleida;

Federació d'Hostaleria de Lleida; Gremi d’Hostaleria del

Solsonès, Agència Catalana de Turisme, Empresaris per al

Solsonès, Grup de Natura del Solsonès (secció del Centre

l’Estudis Lacetans).

2.2. ACTIVITATS I INSTAL·LACIONS DEL CENTRE

El SGMA abasta totes les activitats que es desenvolupen al conjunt de les instal·lacions el Càmping el

Solsonès. Les activitats desenvolupades al centre són:

Atenció al campista

Recollida de residus

Tasques de manteniment

Neteja

Jardineria

Activitats d’educació ambiental

Hosteleria

Activitats lúdicoespotives

5


Les instal·lacions del càmping són:

Recepció

Bar restaurant

Bugaderia pública

Àrea de recollida de residus

Àrea d’acampada

Zona de sanitaris

Emmagatzematge de gas-oil

Sales de calderes

Zona de residus especials / taller

magatzem

Bungalows

Supermercat

Zones esportives i d’esbarjo

Sala de jocs

Tallers d’activitats per a nens

Piscina i sala de màquines

Sala polivalent

6


Plànol de situació:

7


2.3. ORGANIGRAMA

EQUIP DIRECTIU Jordi Guixé

Gemma Guixé

Restauració i supermercat Cap de bar restaurant i supermercat

(CBR)

Mohamed Hida (MITO)

Manteniment Cap de manteniment (CM)

Joan Fernández

Neteja Personal de Neteja Alejandra Firmapaz

Jardineria Cap de jardineria Joan Fernández

Recepció

Cap de recepció (CR) Gemma Guixé

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ Teresa Corominas

Jordi Guixé Gemma Guixé

David Guixé

Responsable de Medi Ambient (RMA) David Guixé

Personal de bar restaurant i

supermercat Isabel Mirete

Segon de

manteniment Said Rahou

Personal de Jardineria Mokatar El Badaki

Recepcionista Marta Cuadros

Vigilants Alfredo Peruzzi

Said Rahou

Personal de manteniment

Servei subcontractat

CAP DE GESTIÓ (CG)

Ester Vilardell

ANIMACIÓ


8

3. POLÍTICA AMBIENTAL

El Càmping El Solsonès realitza la següent declaració de política mediambiental, que és

aplicable a totes les operacions i instal·lacions realitzades al nostre càmping, i que recull la

descripció dels objectius, prioritats i principis generals de la nostra empresa envers el medi

ambient.

Prenem el compromís de desenvolupar la nostra activitat amb el màxim respecte i protecció

al medi millorant de forma continuada, sempre que estigui al nostre abast, les tècniques,

pràctiques i actuacions mediambientals.

Reconeixem les nostres responsabilitats envers el medi i ens marquem els següents objectius:

Complir la normativa mediambiental existent i superar les exigències legislatives

mediambientals, sempre que sigui possible, d’acord amb un compromís de millora

contínua.

Promoure la minimització i valorització dels residus generats al càmping per tal

d’assolir una gestió òptima i el més correcta possible.

Prendre les mesures oportunes per disminuir el consum d’aigua i d’energia i la

generació dels residus.

Involucrar tots els agents implicats en les tasques relacionades amb la millora del

respecte al medi ambient:

- Informació i conscienciació dels treballadors sobre les bones pràctiques

ambientals.

- Informació als clients sobre la situació ambiental del càmping i consell sobre

les bones pràctiques a realitzar.

- Informació als proveïdors del compromís ambiental adquirit i de les

exigències que els comporta.

Gestionar la comunicació amb els clients com a instrument d’educació i promoció del

respecte al medi ambient.

Definir programes d’objectius que permetin a l’organització treballar cap a una

millora contínua dels seus aspectes ambientals.

Fer públiques les actuacions i els progressos mediambientals assolits.


9

4. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL

El Càmping el Solsonès ha definit un SGMA que defineix l’estructura organitzativa, la planificació de les

activitats, les pràctiques, els procediments i els processos necessaris per desenvolupar, implantar, revisar i

mantenir els principis definits a la seva Política Ambiental.

Els elements el SGMA estan documentats en el Manual de Gestió Ambiental, que serveix com a referència

permanent al personal de l’empresa per a la planificació, control, manteniment i millora del SGMA. A través

de la realització d’auditories internes es controla la implantació del sistema i el seguiment dels procediments

definits, i amb la revisió del SGMA per part de la Direcció es defineix l’eficàcia del sistema per assolir els

objectius marcats.

5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS

El Càmping el Solsonès ha identificat i avaluat (a través del Procediment d’Identificació i Avaluació dels Aspectes

Ambientals) els aspectes ambientals relacionats amb les seves activitats, per tal de determinar quins són

aquells aspectes que tenen o poden tenir impactes significatius sobre el medi ambient.

La identificació dels aspectes es realitza atenent a les següents classificacions:

Segons el control

en la gestió

Aspectes directes Aspecte associats a les activitats i serveis de

l’organització, sobre els quals es pot exercir el

control de la gestió.

Aspectes indirectes

Aspectes que es produeixen com a conseqüència de

les activitats, productes o serveis que poden

produir impactes ambientals significatius i sobre els

què l’organització no té ple control de la gestió.

Segons les

condicions de

funcionament

Condicions normals Situació de funcionament habitual, controlada,

voluntària, planificada i previsible.

Condicions anormals

Situació de funcionament no habitual, però si

controlada, voluntària, planificada i previsible, de la

que pot derivar un impacte ambiental diferent al

que hi hauria en condicions normals.

Condicions

d’emergència

Situació de funcionament no habitual ni voluntària,

incontrolada, no planificada i imprevisible en el

temps.

La identificació dels aspectes es realitza mitjançant un anàlisi de les instal·lacions, activitats i serveis de tot el

Càmping. Degut a les característiques de funcionament del càmping, els aspectes es classifiquen en les

següents categories:

Aspectes ambientals directes (inclou tant condicions normals com anormals).

Aspectes indirectes (inclou tant condicions normals com anormals).

Aspectes potencials (generats en condicions d’emergència).


10

També s’han analitzat aquells aspectes ambientals que estan associats a les activitats passades i planificades

en un futur. En aquest sentit, es té coneixement que el terreny on es troba el Càmping el Solsonès era un camp

de conreu, i per tant no s’identifica cap aspecte ambiental per a tenir en compte en el SGMA. Per altra banda,

tampoc hi ha prevista cap activitat diferent de l’actual. Per tant, no s’identifica cap aspecte ambiental passat

ni futur.

Els aspectes identificats i valorats en base al corresponent procediment i les dades de l’anualitat 2016 es

mostren a les següents taules:

ASPECTES AMBIENTALS DIRECTES (total de 20)

ASPECTE IMPACTE ASSOCIAT ORIGEN PUNT.

CONSUM D’AIGUA

Consum d’aigua per a ús domèstic

Disminució d’un recurs escàs, limitat i necessari

Recepció, bar-restaurant, sala tallers, àrea d’autocaravanes, bungalows, sanitaris, àrea mobil-home.

2,5

Consum d’aigua per a reg

Disminució d’un recurs escàs, limitat i necessari

Parcs i jardins 2,5

CONSUM D’ENERGIA

Consum energia elèctrica

Consum de matèries per a l’obtenció d’energia, emissió de gasos a l’atmosfera

Recepció, bar-restaurant, sala tallers, àrea d’autocaravanes, bungalows, sanitaris, àrea mòbil-home.

8,75

Consum de gasoil

Consum de matèries primeres no renovables, producció de residus en el refinament, emissió de gasos.

Serveis 0

Consum de GLP Consum de matèries primeres no renovables i producció de residus en el refinament

Recepció, bar-restaurant, bungalows

1,25

GENERACIÓ DE RESIDUS

Paper Contaminació del medi, males olors, impacte visual

Tot el Càmping 7,5

Vidre Contaminació del medi Tot el Càmping 6,25

Envasos Contaminació del medi Tot el Càmping 7,5

Rebuig Contaminació del medi Tot el Càmping 5

GENERACIÓ DE RESIDUS

ESPECIALS

Tòners Contaminació del medi Recepció No es

disposa de

valor1

Piles Contaminació del medi Tot el Càmping Fluorescents i bombetes

Contaminació del medi Tot el Càmping

Bateries Contaminació del medi Tot el Càmping

ABOCAMENTS Aigua residual Alteració de la qualitat del medi receptor

Recepció, bar-restaurant, sala tallers, bungalows, sanitaris, àrea mobil-home.

2

1 No es poden valorar els aspectes ambientals de tòners, piles, fluorescents i bombetes; donat que les dades de l’any 2016 de que es disposa són parcials (a partir de l’estiu no es disposa dels albarans de la deixalleria)


11

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Emissió gasos de combustió de la caldera ACS

Contaminació atmosfèrica i increment de l’efecte hivernacle.

Calderes ACS, a les dues zones de serveis

0 CFC i HCFC Contaminació atmosfèrica i increment de l’efecte hivernacle.

Neveres i aires condicionats

Vehicles propis Contaminació atmosfèrica i increment de l’efecte hivernacle.

Vehicles

CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

Contaminació lumínica de les instal·lacions del Càmping

Alteració de les condicions naturals de foscor que són pròpies de les hores nocturnes.

Tot el Càmping 0

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

Soroll associats a manteniment i neteja

Increment del nivell sonor de fons

Tot el Càmping

0

Soroll associat a les activitats d’animació


Tot el Càmping

Soroll associat a l’activitat del campista


Tot el Càmping

GLOBAL CÀMPING

Erosió Pèrdua de sòl per efecte de l’aigua d’escorrentia

Tot el Càmping

1,25

Impacte paisatgístic Discontinuïtat de la visual de la zona

Tot el Càmping

Activitat de jardineria i lluita contra plagues

Alteració dels valors naturals de la zona

Tot el Càmping

Productes de neteja Alteració dels valors naturals de la zona

Tot el Càmping

ASPECTES AMBIENTALS INDIRECTES

ASPECTE IMPACTE ASSOCIAT ORIGEN

Serveis subcontractats Impacte nociu sobre el medi de l’activitat dels serveis subcontractats

Tot el Càmping 0

Proveïdors Impacte nociu sobre el medi de l’activitat dels serveis de proveïdors

Tot el Càmping 0

ASPECTES POTENCIALS

ASPECTE IMPACTE ASSOCIAT ORIGEN Vessaments (gas-oil, etc)

Alteració del medi receptor Dipòsits de gas-oil i tanc de propà.

3,8

Incendis Alteració del medi receptor Tot el Càmping 3,8

Explosions (butà, propà)

Contaminació atmosfèrica Tanc de propà, cuina. 3,8


12

D’acord amb l’avaluació dels aspectes ambientals segons el Procediment d’identificació i avaluació d’aspectes,

els aspectes que han resultat significatius en l’anàlisi realitzat l’any 2016 són els següents:

ASPECTES AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

Directes

Consum d’energia elèctrica (8,75 punts)

Generació de paper (7,5 punts)

Generació de envasos (7,5 punts)

Generació de vidre (6,25 punts)

Analitzant aquests resultats, es conclou que cal treballar per a reduir el consum d’energia elèctrica, així

com també per a millorar la recollida selectiva de les fraccions vidre, paper i envasos (augmentant el % de

recollida i recollint-ne més quantitat per unitat d’acampada).


13

2. OBJECTIUS DEL PERÍODE 2015-2016

A finals de l’any 2014 es va establir un programa d’objectius per al proper període 2015-2016. Per altra banda,

a finals de l’any 2015 es va elaborar també un Programa Anual d’Objectius per a l’any 2016, en que es

concretaven el programa d’actuacions, la temporalització i les persones responsables. En aquest apartat es

presenten els objectius i les fites biennals, el grau d’assoliment d’aquests objectius biennals a finals de l’any

2016 i la valoració dels objectius fixats per al període 2015-2016.

PROGRAMA BIENNAL D’OBJECTIUS. ANYS 2015-2016

1. Mantenir el consum d’aigua respecte la

mitjana dels anys2013-2014

1.1 Millorar les tècniques de reg/instal·lació de sensors i altres complements

que ajudin a reduir el consum d’aigua. 2016

1.2. Identificar i reparar fuites d’aigua de boca 2015-2016

1.3 Canviar aixetes de fonts sense polsador per aixetes amb polsador 2016

2. Reduir el consum

d’electricitat en un 2% respecte l’any 2014

2.1 Fer una auditoria elèctrica del càmping 2016

2.2. Substitució de bombetes i fluorescents que s’espatllin per leds, a

l’interior dels equipaments. 2015-2016

3. Reduir el consum de gas-oil en un 1% respecte l’any 2014

3.1 Posar sensors de control de temperatura als dos edificis de serveis 2016

3.2 Fer un seguiment setmanal dels consums de gas-oil 2015-2016

4. Reduir el consum de

propà en un 1% respecte l’any 2014

4.1 Fer un seguiment setmanal dels consums de propà 2015-2016

5. No superar els 17Kg/ua dia de generació total de residus i millorar la

recollida selectiva

5.1 Substitució de les estovalles de paper per estovalles individuals al bar -

restaurant i a la terrassa 2015

5.2 Posar papereres de reciclatge a la zona entre la piscina i el mini club 2016

5.3 Posar un contenidors amb dos repartiments als bungalows, per facilitar

la separació de residus 2016

5.4 Millora visual de les dues àrees d’aportació de residus 2016

5.5 Prova pilot de deixalleria mòbil. Activitat amb nens i nenes. 2016

5.6 Repartir embuts d’oli als clients per a facilitar -ne la recollida 2016

6. Augment de la sensibilització ambiental

dels clients i la seva implicació amb el SGMA

6.1 Cartells de bones pràctiques ambientals als bungalows 2015

6.2 Millora de l’apartat “Ecoturisme” del web del Càmping, fent -lo més

dinàmic i atractiu 2016

6.3. Realització d’enquestes on-line a tots els clients de cap de setmana 2015

7. Augmentar la implicació

dels treballadors en el SGMA

7.1 Visita a un càmping amb bones pràctiques mediambientals 2016

8. Millorar la gestió general

del SGMA i de la comunicació amb les parts interessades

8.1 Dissenyar un nou sistema més àgil per a l’entrada de les dades vinculades

al SGMA, que permeti fer anàlisi de dades de manera més automatitzada 2016

8.2 Millorar alguns documents vinculats al SGMA: registre de requisits legals

en format excel, nou registre de comensals al bar-restaurant, nous registres

de seguiment setmanal de gas-oil i propà

2015-2016

8.3 Buidatge i anàlisi de les respostes dels campistes referents al seu

coneixement de l’EMAS 2015

8.4 Mantenir la dedicació del RMA 2015-2016

8.5 Establir contacte amb l’Ajuntament de Solsona per a possibles

col·laboracions

9. Reduir l’impacte de les matèries primeres

9.1 Nou sistema de tractament d’aigua per electròlisi salina 2015

9.2 Analitzar opcions de paper d’oficina i paper de vàter més sostenibles 2015-2016


14

Grau d’assoliment del Programa Biennal d’Objectius A la següent taula s’exposen les dades per a l’anàlisi del grau d’assoliment dels objectius biennals per al

període 2013-2014.

OBJECTIUS Any 2014 Mitjana

2015-2016 % de canvi

1. Mantenir el consum d’aigua respecte la mitjana dels anys 2013-

2014

9.822 m3

(mitjana anys 2913-2914)

11.033,5 m3

+12%

2. Reduir el consum d’electricitat en un 2% respecte l’any 2014 233.697 Kwh 247.187,5 Kwh +5,8%

3. Reduir el consum de gas-oil en un 1% respecte l’any 2014 18.201 litres 11.737,5litres -36%

4. Reduir el consum de propà en un 1% respecte l’any 2014 6.690 Kg 4.273 Kg -36%

5. No superar els 17Kg/ua dia de generació total de residus i millorar la recollida selectiva. Dada 2016: 15,04 Kg de generació total de residus/ua dia

6. Augment de la sensibilització ambiental dels clients i la seva implicació amb el SGMA

7. Augmentar la implicació dels treballadors en el SGMA 8. Millorar la gestió general del SGMA i de la comunicació amb les parts interessades 9. Reduir l’impacte de les matèries primeres

Dels objectius quantificables (1, 2, 3 , 4 i 5), s’han assolit els objectius 3 i 4 amb escreix, en ambdós casos amb

valors del 36% de reducció en el període 2015-2016 respecte el 2014. També s’ha assolit l’objectiu 5, ja que s’han

generat un total de 15,04 Kg redidus/ua dia, força per sota del límit del 17 Kg/ua que s’havia establert.

Contràriament, no s’ha aconseguit una reducció en el consum d’electricitat (objectiu 2) ni tampoc el

manteniment en el consum d’aigua (objectiu 1).

Pel que fa els objectius no quantificables, es considera que s’ha avançat, en major o menor mesura, en el seu

assoliment:

Objectiu 6. S’ofereixen anualment sortides de caire naturalístic als clients (2015: Raquetes de neu,

Fauna i paisatges del Prepirineu, Orquídies, Brama del Cérvol, Brama de la Daina, Bolets. Any 2016:

Raquetes de neu, Astronomia, Brama del Cérvol i la Daina, 2 sortides de Bolets i activitats d’educació i

sensibilització ambiental als infants del càmping).

Objectiu 7. S’ha fet una formació més pràctica i aplicada a cadascun dels llocs de treball i/o perfils dels

treballdors. A més a més, l’RMA interactua amb els treballdors/es durant les revisions trimestrals, amb

l’objectiu d’identificar possibles problemes i/o accions de millora.

Objectiu 8. Des del 2015 es realitza un buidatge i anàlisi de les respostes dels campistes referents al

seu coneixement de l’EMAS, i s’han millorar alguns documents vinculats al SGMA: registre normativa

legal aplicable, no registre de comensals al bar restaurant.

Objectiu 9. Assolit. L’any 2016 s’ha disminuït el consum de tòners, paper i productes de neteja.


15

Grau d’assoliment de les fites establertes

En el següent quadre es mostra el grau d’assoliment de les fites definides per al període 2015-2016. De les 25

previstes, se n’han realitzat 14 (56%), 3 s’han realitzat parcialment (12%), i 8 no s’han pogut realitzar (32%).

Els motius pels quals no s’han realitzat questes accions ha estat perquè no s’han considerat adequades a causa

de la reducció de les ocupacions del càmping, no s’ha trobat la tecnologia adequada o bé s’està a l’espera

d’aconseguir el finançament per impulsar-les.

Núm Fita Respon. Observacions

1.1

Millorar les tècniques de reg/instal·lació

de sensors i altres complements que

ajudin a reduir el consum d’aigua.

CG

Realitzat 2016 Es posa el sistema de reg gota a gota a les noves

parcel·les. A les zones noves s’ha incorporat el reg amb

aspersors.

1.2 Identificar i reparar fuites d’aigua de

boca CG, CM

Realitzat 2015-2016 Es fa una revisió continuada sobre possibles fuites. Els anys 2015 i 2016 se n’han identificat i reparat diverses.

1.3 Canviar aixetes de fonts sense

polsador per aixetes amb polsador CG No realitzat

2.1 Fer una auditoria elèctrica del càmping CG, RMA

Parcialment realitzat No realitzat. S’ha dut a terme un canvi de potència que

ha suposat un important estalvi.

2.2

Substitució de bombetes i fluorescents

que s’espatllin per leds, a l’interior dels

equipaments.

CG, CM Realitzat

Es va fent a mesura que s’espatlla alguna bombeta o fluorescent.

3.1 Posar sensors de control de

temperatura als dos edificis de serveis CG

Parcialment realitzat.

S’han posat sensors als serveis de baix. Pendent de posar-ne als serveis de dalt.

3.2 Fer un seguiment setmanal dels

consums de gas-oil CM Realitzat des del gener del 2015

4.1 Fer un seguiment setmanal dels

consums de propà CM Realitzat des del gener del 2015

5.1

Substitució de les estovalles de paper

per estovalles individuals al bar-

restaurant i a la terrassa

CR Realitzat des de l’estiu del 2015

5.2 Posar papereres de reciclatge a la zona

entre la piscina i el mini club CG

No realitzat

5.3

Posar un contenidors amb dos

repartiments als bungalows, per

facilitar la separació de residus

CR No realitzat

5.4 Millora visual de les àrees d’aportació

de residus CG, RMA No realitzat

5.5 Prova pilot de deixalleria mòbil.

Activitat amb nens i nenes. RMA No realitzat

5.6 Repartir embuts d’oli als clients per a

facilitar-ne la recollida RMA No realitzat


16

6.1 Cartells de bones pràctiques

ambientals als bungalows CG Realitzat el 2015

6.2

Millora de l’apartat “Ecoturisme” del

web del Càmping, fent-lo més dinàmic

i atractiu

RMA Parcialment realitzat

6.3 Realització d’enquestes on-line a tots

els clients de cap de setmana CR Realitzat des del 2015

7.1 Visita a un càmping amb bones

pràctiques mediambientals RMA No realitzat

8.1

Dissenyar un nou sistema més àgil per a

l’entrada de les dades vinculades al

SGMA, que permeti fer anàlisi de dades

de manera més automatitzada

CG, RMA No realitzat

8.2

Millorar alguns documents vinculats al

SGMA: registre de requisits legals en

format excel, nou registre de

comensals al bar-restaurant, nous

registres de seguiment setmanal de

gas-oil i propà

RMA Realitzat

8.3

Buidatge i anàlisi de les respostes dels

campistes referents al seu

coneixement de l’EMAS

CR

Realitzat des del setembre del 2015

8.4 Mantenir la dedicació del RMA RMA Realitzat

8.5 Establir contacte amb l’Ajuntament de

Solsona per a possibles col·laboracions RMA

Realitzat Reunió realitzada amb el regidor de medi ambient de

l’Ajuntament de Solsona

9.1 Nou sistema de tractament d’aigua per

electròlisi salina CG

Realitzat a l’estiu del 2015

9.2 Analitzar opcions de paper d’oficina

més sostenibles CR

Realitzat

A banda d’aquestes fites fixades pels anys 2015 i 2016, s’han realitzat altres accions vinculades al

Sistema de Gestió Ambiental:

Substitució d’escalfadors de la zona de bungalows per escalfadors més eficients. S’han canviat

escalfadors vells de 2 bungalows per escalfadors d’encesa elèctrica

Oferta d’activitats naturalístiques als clients. S’ofereixen anualment sortides de caire naturalístic

als clients (2015: Raquetes de neu, Fauna i paisatges del Prepirineu, Orquídies, Brama del Cérvol, Brama

de la Daina, Bolets. Any 2016: Raquetes de neu, Astronomia, Brama del Cérvol i la Daina, 2 sortides de

Bolets i activitats d’educació i sensibilització ambiental als infants del càmping).


17

3. COMPORTAMENT AMBIENTAL DE L’EMPRESA

3.1 OCUPACIONS

La informació sobre l’ocupació del Càmping és molt important per a l’anàlisi del comportament ambiental del

mateix, ja que pràcticament tots els consums es calculen en base a una unitat d’ocupació: la unitat

d’acampada. En els següents gràfic es mostra l’evolució de l’ocupació durant els darrers anys (2011-2016).

L’any 2015 hi ha un moderat increment (4%) de l’ocupació total del càmping respecte l’any 2014 -que va ser

un dels més baixos en ocupació dels darrers anys-, i aquests valors d’ocupació total es mantenen pràcticament

igual l’any 2016. Malgrat això, el valor d’ocupació total del càmping continua sent inferior que les anualitats

anteriors (2010-2013).

Pel que fa les tipologies d’ocupacions, destaca l’important augment de l’ocupació de mòbil-homes en el

període 2014-2016 (un 25% superior l’any 2016 respecte el 2014). Per la seva banda, l’ocupació de caravanes i

bungalows, si bé l’any 2015 havia tingut un augment del 2,4 respecte l’any 2014, l’any 2016 aquesta ocupació

ha disminuït considerablement, arribant al valor més baix els darrers 6 anys (7.842 ua/any).

EVOLUCIÓ DE l’OCUPACIÓ PER ANYS

Ocupacions (unitat acampada/any)

Any Mòbil-homes

Caravanes i bungalows

Total Càmping

%respecte any

anterior

2011 3.305 9.866 13.171 -3% 2012 3.423 8.592 12.015 -9%

2013 3.289 9.120 12.409 3%

2014 3.002 8.117 11.119 -10%

2015 3.309 8.310 11.619 4%

2016 3.762 7.842 11.604 0%

Pel que fa l’ocupació per mesos, les anualitats 2015 i 2016 presenten la mateixa tendència que les anualitats

anteriors: els seus màxim en èpoques de vacances o dies festius (mes d’agost, mesos de març o abril -

Setmana Santa- i mes d’octubre).

0

5000

10000

15000

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Ocu

paci

ons

(uni

tats

ac

ampa

da/a

ny)

Evolució de l'ocupació per anys

Mòbil-homes Caravanes


18

3.1 ASPECTES AMBIENTALS DIRECTES 3.2.1. AIGUA

Els anys 2015 i 2016 s’han fet diverses accions en l’àmbit d’una millor gestió de l’aigua:

Millores en les canonades de la xarxa d’abastament de

la piscina.

Reparació de diverses fuites d’aigua

Incorporació d’un sistema de tractament de l’aigua per

electròlisi salina. Actuació feta a l’estiu del 2015.

Posada en funcionament de noves instal·lacions d’aigua

a l’edifici de serveis 2. Entre novembre de 2014 i gener

de 2015 es va fer una nova instal·lació d’aigua i es van

substituir els acumuladors. També es van substituir les

dutxes antigues per unes de noves que incorporen

sistemes de gestió eficient de l’aigua. Les noves

instal·lacions van entrar en funcionament el febrer del

2015.

Incentivar l’ús responsable de l’aigua fent pagar un

suplement a aquelles famílies que consumeixin més de

75 m3/any. L’any 2015 un total de 13 famílies van pagar un

suplement, amb un total de 235 m3 d’excés de consum

d’aigua, mentre que l’any 2016 van ser 11 les famílies que

fan sobrepassar el límit, i el volum total excedit va ser de

240 m3.


19

ANÀLISI DELS VALORS ABSOLUTS DEL CONSUM D’AIGUA (TOTAL I PER SECTORS) Evolució en valors absoluts del consum total i per sectors

EVOLUCIÓ EN VALORS ABSOLUTS DEL CONSUM D’AIGUA GLOBAL AL CÀMPING

Consum (m3)

%resp. any anterior

Consum boca (m3)

Consum

reg (m3)

Consum

hidrants (m3)

2012 14.362 4% 9.196 5.167 0

2013 11.136 -22% 7.902 3.234 0

2014 8.508 -23% 4.590 3.918 0

2015 12.576 48% 7.268 5.308 0

2016 9.489 -25% 5.638 3.851 0

Any

Precipitacions

totals (mm)

Precipitacions

2T + 3T (mm)

2012 532 252

2013 637 394

2014 713 420

2015 518 362

2016 520 241

Font de dades de precipitacions: web Servei Meteorològic de Catalunya. Nota: el 2012 les dades són de Lladurs i a partir del 2013 de Solsona

El consum total d’aigua té un comportament oscil·lant els darrers anys: els anys 2013-2014 presenten una

tendència a la disminució, l’any 2015 augmenta considerablement, per finalment tornar a disminuir força

l’any 2016, situant-se a valors propers a l’any 2014.

Per sectors, el comportament és el mateix: l’any 2015 hi ha un augment tant del consum d’aigua de boca com

d’aigua de reg respecte els anys 2013-2014, mentre que l’any 2016 disminueixen els consums en ambdós

sectors respecte el 2015.

L’elevat valor de consum d’aigua de reg del 2015 pot venir donat tant pel fet que ha estat un any d’escasses

precipitacions anuals (les més baixes dels darrers 5 anys); com també perquè s’ha regat amb intensitat tant

la zona de la piscina, les parcel·les de tendes, caravanes i mòbil-homes, i s’ha creat una nova zona verda a

l’entrada del càmping; amb la voluntat final d’oferir un càmping amb un entorn el màxim de verd i agradable.

9.1967.902

4.590

7.2685.638

5.167

3.234

3.918

5.308

3.851

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2012 2013 2014 2015 2016

Co

nsu

m (

m3

)

Evolució del consum d'aigua

Consum boca Consum reg Consum hidrants


20

Per la seva banda, el consum d’aigua de boca del 2015 presenta uns valors alts, propers als de les anualitats

2012 i 2013; mentre que el 2016 tornem a trobar un consum força baix.

L’elevat consum de l’any 2015 podria ser degut a les pèrdues d’aigua ocasionades per diverses fuites en

canonades, que van ser degudament identificades i reparades; o a males praxis per part dels treballadors.

ANÀLISI PER UNITATS D’ACAMPADA

El consum d’aigua per unitat d’acampada només s’analitza per aigua de boca, ja que el comportament del

consum de l’aigua de reg és independent a les ocupacions.

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D’AIGUA GLOBAL AL CÀMPING

Com també passa en els consums absoluts, el consum d’aigua de boca per unitat d’acampada presenta un

comportament oscil·lant: disminueix molt el 2014, augmenta el 2015 i torna a disminuir el 2016. Com s’ha dit

anteriorment, els elevats valors de l’any 2015 poden ser deguts a les pèrdues d’aigua ocasionades per diverses

fuites en canonades, que van ser degudament identificades i reparades; o a males praxis per part dels

treballadors.

Pel que fa el consum per trimestres i per sectors, destaca l’elevat pic de consum d’aigua de boca del segon

trimestre de l’any 2015, així com també el valor del primer trimestre, en ambdós casos més elevats que en

anualitats anteriors. L’any 2016 també trobem el pic de consum el segon trimestre, seguit del tercer i el quart.

El primer trimestre, com ja sol ser habitual, és el que presenta un valor més baix de consum.

Per la seva banda, el consum d’aigua de reg (en m3) més elevat dels anys 2015 i 2016 el trobem el tercer

trimestre, seguint també la pauta d’anys anteriors.

765,38

636,80

412,81

625,53

485,87

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00

900,00

2012 2013 2014 2015 2016

Co

nsu

m (

l/u

a d

ia)

Consum d'aigua de boca (l/u.a dia)


21

CONSUM D’AIGUA PER TRIMESTRES I SECTORS

0

200

400

600

800

1000

1200

T1 T2 T3 T4

TCo

nsu

m (

litr

es /

ua

dia

)

Consum d'aigua de boca per trimestres (litres /ua dia)

2013 2014 2015 2016

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

T1 T2 T3 T4

m3

Consum d'aigua de reg per trimestres (m3)

2013 2014 2015 2016


22

ANÀLISI DEL CONSUM D’AIGUA DELS MÒDULS

Des de l’any 2007 es disposa de comptadors d’aigua individuals a tots els mòduls, que comptabilitzen tant

l’aigua per a ús de boca com per a reg.

L’any 2016 el nombre total de mòduls augmenta de 6, passant de 64 a 70 mòduls. Això fa que la dada de

consum total d’aigua de mòduls sigui parcialment comparable amb les dades d’anys anteriors. Per aquest

motiu, la gràfica Evolució del consum d’aigua mostra dues dades per aquesta anualitat: el consum total d’aigua

de tots els mòduls existents a 2016 (70 mòduls), i el consum total d’aigua de només els 66 mòduls que ja

existien l’any anterior (64 mòduls). El següent gràfic mostra com, per a la dada que seria comparable amb les

anualitats anteriors (64 mòduls), el volum total consumit és força més elevat que les anualitats 2031, 2014 i

2015.

Per altra banda, la dada de consum d’aigua per unitat d’acampada del 2016 sí que és comparable amb la d’anys

anteriors, i en aquest cas es detecta un consum d’aigua per unitat d’acampada valor superior a l’any 2015 (7,6%

superior), però encara inferior als anys 2013 i 2014 (un 11,8 i un 5,3% inferior, respectivament).

CONSUM D’AIGUA DELS MÒDULS

Una altra dada interessant d’analitzar són el nombre de famílies que excedeixen el límit de consum de 75m3

marcat pel Càmping i que, per tant, paguen un sobrecost en el rebut de l’aigua; així com també el volum total

de m3 excedits per la suma d’aquestes famílies. En el següent gràfic es veu com tant el nombre de famílies

com el volum total excedit és força oscil·lant els darrers anys. En destaca el baix nombre de famílies que es

sobrepassen del límit l’any 2014 i també el baix volum excedit. Els anys 2015 i 2016 augmenta considerablement

el nombre de famílies que excedeixen aquest valor, però el volum total excedit es manté similar al del 2014.

3.5743.801

3.226 3.1313.407 3.832

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

2012 2013 2014 2015 2016.64

mòduls

2016.70

mòduls

Co

nsu

ms

(m3

)

Evolució del consum d'aigua (m3)

1.1691.044 1.155

1.074,62

946,211.018

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Consum d'aigua dels mòduls el Càmping (l/ua dia)


23

MÒDULS. NOMBRE DE FAMÍLIES QUE EXCEDEIXEN EL CONSUM ESTABLERT

CONSU Anàlisi Document sectorial de referència en turisme (SRD-Turisme)

A continuació s’analitza quin és el comportament ambiental del càmping en relació al tema consum eficient

de l’aigua, tenint en compte els indicadors de comportament i els paràmetres comparatius d’excel·lència

definits pel Document sectorial de referència en turisme (SRD-Turisme):

Millors pràctiques de gestió ambiental en càmpings –Document sectorial de referència en Turisme-

TEMA: consum eficient de l’aigua

Indicadors de comportament mediambiental

-SRD-Turisme-


Càmping el Solsonès

I23) Consum d'aigua per pernoctació (l / pernoctació). I23) Any 2016: 161,6 litres/pernoctació

Paràmetres comparatius d'excel·lència -SRD-Turisme-

Paràmetres comparatius d'excel·lència Càmping el Solsonès

P71) El consum total d'aigua és inferior o igual a 94 l / pernoctació en els càmpings de quatre i cinc estrelles amb tots els serveis i inferior o igual a 58 l / pernoctació en els altres càmpings.

P71) Any 2016: el consum total d’aigua és de 161,6 litres/pernoctació (483 litres/ua dia, considerem que una ua correspon a tres pernoctacions).

M D

9

1513

813

11

0

100

200

300

400

500

600

700

0

5

10

15

20

2011 2012 2013 2014 2015 2016 Vo

lum

to

tal

exce

dit

(m

3)

No

mb

re d

e fa

míl

ies

Nombre de famílies que excedeixen consum i volum total excedit

Nombre famílies Volum excedit (m3)


24

Qualitat de l’aigua El Càmping realitza, tal i com marca la normativa pertinent, anàlisi de la qualitat d’aigua d’abastament. Els

resultats es mostren a continuació:

Analítiques aigua d’abastament

RESULTAT UNITATS

VALOR LÍMIT (Reial Decret

140/2003)

2011 28/06

2012 19/06

2013 13/06

2014 16/05

2015 13/05

2016 06/06

ESCHERICHIA COLLI (segons ISO 9308-1:2000)

0 0

0 0 0 0 ufc/100 ml

0

BACTERIS COLIFORMES (segons ISO 9308-1:2000)

0 0 0 0 0 0 ufc/100 ml

0

CLOR RESIDUAL LLIURE (Espectrofotometria)

0,5 0,8 0,9 0,6 0,6 0,5 mg/l

1,0

CLOR RESIDUAL COMBINAT (Espectrofotometria)

0,1 <0.1 <0.1 0,1 0,1 0 mg/l

2.00

COLOR (Colorimetria)

<1 <1 <1 <1 <1 10 mg/lPt/Co

15

OLOR (Index de dilució)

0 0 0 0 0 0 dilucions

3 a 25ºC

SABOR (Ïndex de dilució)

0 0 0 0 0 0 dilucions

3 a 25ºC

TERBOLESA (turbidímetre)

0,3 <0,1 <0,1 0,4 0,2 0,9 U.N.F

250

CONDUCTIVITAT (Electrometria)

475 456 482 492 482 508 µs/cm

2.500

PH (Electrometria)

8,1 8 8,1 8,0 8,1 8,1 unitats

6,5-9,5

AMONI (Mètode de Nessler- Espectrofotometria)

<0,05

<0,05

<0,0

<0,05

<0,05

<0,05

mg/l 0.50

Coure Absorció atòmica

<0,2

ug/l 2,0

Ferro Absorció atòmica

<20

ug/l 200

Níquel Absorció atòmica

<2

ug/l 20

Crom Absorció atòmica

<5

ug/l 50

Plom Absorció atòmica

<1

ug/l 10

Font:Anàlisis realitzades per Laiconna S.L.

La qualificació de l’aigua per les anualitats 2015 i 2016 ha estat bona, i compleix amb els requisits que marca el Reial Decret

140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.


25

3.2.2. ENERGIA

Electricitat

En la següent taula i gràfic es poden veure la distribució, en valors absoluts, del consum elèctric al càmping.

Tal i com es pot veure, el consum del total d’electricitat del càmping es manté força estable els darrers anys,

si bé l’any 2015 presenta un increment del 4,7% respecte l’any 2014.

CONSUM ELECTRICITAT CÀMPING EN VALORS ABOLUTS

ANY Total

Càmping

Total mòduls

Bar-restaurant-supermerca

t

Resta de

Càmping

2012 255.892 36.807 10.970 208.115

2013 240.147 33.351 9.630 197.167

2014 233.697 29.030 11.447 193.220

2015 244.660 35.583 18.510 190.567

2016 250. 005 43.144 16.90 190.771

Nota: l’any 2016 hi ha 6 mòduls més (es passa de 64 a 70)

36.807 33.351 29.030 35.583 43.14410.970 9.630 11.447 18.510 16090

208.115 197.167 193.220190.567 190.771

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2012 2013 2014 2015 2016

Consum d'electricitat (kwh)

Total mòduls Bar-restaurant-supermercat

Resta de càmping

El Càmping consumeix energia elèctrica, gas-oil i

propà. Disposa de plaques solars tèrmiques a

l’edificis de serveis 2 des de l’any 2010.


26

Pel que fa el consum d’energia elèctrica per unitat d’acampada, els anys 2015 i 2016 presenten uns valors

lleugerament superiors als d’anualitats anteriors.

CONSUM ELECTRICITAT GLOBAL CÀMPING

Any Consum (Kwh)

Consum (Kwh/u.a dia)

2013 240. 147 19,35

2014 233.697 21,02

2015 244.660 21,06

2016 250.005 21,54

Consum elèctric per sectors

Bar-restaurant

Destaca l’augment del consum elèctric al bar-restaurant de l’any 2015, que és un 62% superior al del 2014 i

pràcticament el doble que el del 2013. Aquest augment de consum podria venir donat per l’increment del

nombre de comensals respecte l’any 2014 (veure gràfic), si bé l’any 2016, en que augmenta el nombre de

comensals i disminueix el consum, aquesta relació no es manté. Aquests valors de l’any 2016 podrien venir

donats per bones pràctiques a la cuina.

CONSUM ELECTRICITAT BAR-RESTAURANT I NOMBRE DE COMENSALS

ANY

Consum bar-restaurant-

supermercat (Kwh)

Nombre de

comensals

2013 9.630 10.445

2014 11.447 11.206 2015 18.510 12.532 2016 16.090 14.232

19,35 21,02 21,06 21,54

0

5

10

15

20

25

2013 2014 2015 2016

Kw

h/u

.a d

ia

Consum electricitat Càmping (Kwh/ua dia)

9.63011.447

18.510

16.090

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

0

5.000

10.000

15.000

20.000

2013 2014 2015 2016

No

mb

re d

e co

men

sals

an

ua

ls

Co

nsu

m e

lect

rici

tat (

Kw

h)

Consum electricitat bar-restaurant-supermercat

Consum electricitat (Kwh) Nombre de comensals


27

Mòduls

Pel que fa els consum dels mòduls, cal tenir en compte que l’any 2016 s’han incorporat un total de 6 nous

mòduls (passant de 64 a 70 mòduls), i per tant les dades del consum de mòduls del 2016 no són totalment

comparables amb les d’anys anteriors. Malgrat això, si es consideren només els mòduls que ja hi havia l’any

2015, el consum total és de 42.028 Kwh (enfront dels 43.144 Kwh de la totalitat de mòduls), i per tant continua

sent un valor més elevat que en anualitats anteriors.

En fer l’anàlisi de consum elèctric dels mòduls (Gràfic següent), es pot veure com el consum energètic (per

unitat d’acampada i dia) dels mòduls és inferior al consum energètic global del càmping, fet esperable ja que

en el consum energètic global del càmping hi ha inclosos els consums dels serveis comunitaris.

Tal i com es veu en el gràfic, hi ha força uniformitat en els valors de consums d’electricitat per unitat

d’acampada del total del càmping durant els darrers anys. Per la seva banda, el consum dels mòduls ha

augmentat lleugerament els anys 2015 i 2016, sent més acusat l’augment del 2016. Aquest augment del consum

pot venir donat per un major ús dels aparells d’aire condicionat, donat que va ser un estiu força calorós;

malgrat aquest efecte es podria veure contrarestat per un menor ús dels mateixos aparells a l’hivern, en que

les temperatures van ser càlides en comparació amb les dels anys anteriors.

CONSUM ELECTRICITAT PER SECTORS

Consum electricitat dels mòduls (Kwh/u.a dia)

Any Total

Càmping

Consum mòduls

2012 21,3 10,75

2013 19,35 10,14

2014 21,02 9,67

2015 21,06 10,74

2016 21,54 11,47

Any

Temperatura mitjana hivern

Temperatura mitjana estiu

2012 3,13 22,43

2013 3,23 19,37

2014 4,8 19,2

2015 4,5 19,2

2016 5,63 21,57

Nota metodològica:

A partir de l’any 2016 s’utilitzarà el paràmetre Degree Day o Grau dia per a analitzar la relació entre consum d’energia i la

climatologia de certa localitat, enlloc de les temperatures mitjanes d’estiu i d’hivern com s’ha fet fins ara. Els graus d ia es

defineixen com a “els requeriments d'escalfament o refredament (en graus centígrads o Kelvin), necessaris per a arribar a

21,3 19,35 21,02 21,06 21,54

10,75 10,149,67 10,74 11,47

0

5

10

15

20

25

2012 2013 2014 2015 2016

Kw

h/u

.a d

ia

Consum electricitat dels mòduls

Total Càmping Consum mòduls


28

la situació de confort, acumulats en un cert període de temps (generalment un mes; tot i que podrien ser setmanals, o fins

horaris). Aquesta temperatura de confort és la temperatura base (TB) fixada”.

S’han cercat dades de Graus dia a l’eina www.degreedays.net, però per a Solsona només hi ha informació disponible a

partir de l’anualitat 2016. Per tant, la relació entre el consum d’energia i els requeriments d’escalfament es començaran

a mostrar en Graus dia en la Declaració Ambiental de l’Anualitat 2017. Les dades per a l’any 2016 són:

Estació. IDSolsona2. Carrer Segarra,Solsona

Dia inici Dia fi CDD 21ºC HDD 18ºC

01/01/2016 31/12/2016 474,3 2160,1

CDD: Cooling Degree Days HDD: Heating Degree Days

Consum elèctric per mesos

El següent gràfic mostra com el consum elèctric per unitat d’acampada i mesos segueix una evolució bastant

constant els diferents anys. Així, s’observa com els mesos que presenten consum més elevat per unitat

d’acampada són aquells mesos amb menys ocupació (gener, novembre i desembre), fet que és esperable pel

fet que moltes de les instal·lacions del càmping han d’estar igualment actives malgrat hi hagi poca activitat.

En especial destaca el pic de consum per unitat d’acampada del mes de gener del 2015, amb un valor encara

més elevat que en anualitats anteriors. Aquesta dada es confirma amb el gràfic Evolució de consum total

elèctric per mesos (Kwh), que mostra com el consum total d’energia elèctrica del mes de gener només és

superat pel mes amb més ocupació del càmping: l’agost. Això fa pensar que la posada en marxa de les

instal·lacions del càmping després de la parada de les festes nadalenques comporta un augment considerable

del consum elèctric, tot i que no s’ha identificat a què pot ser degut. L’any 2015 aquest pic també pot ser degut

al consum d’electricitat durant la realització de les obres a l’edifici de serveis 2 (novembre 2014-gener 2015),

que han suposat l’ús de diversos aparells elèctrics i també l’ús continuat dels llums. Per la seva banda, el gener

del 2016 presenta un consum total més similar a anualitats anteriors.

El gràfic de consum elèctric per mesos mostra com tant els anys 2015 i 2016 els pics més alts de consum

coincideixen amb les èpoques de màxima ocupació (Setmana Santa i mes d’agost).

http://www.degreedays.net/


29

CONSUM ELECTRICITAT PER MESOS

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

90,00K

wh

/u.a

dia

Evolució del consum elèctric per mesos

2013 2014 2015 2016

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

40000

45000

Kw

h

Evolució del consum elèctric per mesos

2013 2014 2015 2016


30

Propà En les anualitats 2015 i 2016 el consum de propà per unitat d’acampada i dia és molt inferior als anys anteriors

(la mitjana dels anys 2015-2016 és un 32% inferior respecte la dels anys 2013-2015). L’any 2016 aquesta

disminució podria ser atribuïble a les càlides temperatures de l’hivern, que són força superiors als anys previs;

cosa que no passa a l’any 2015, en que les temperatures són similars a les d’anualitats anteriors i fins tot

relativament superiors a les dels anys 2012 i 2013. Aquesta disminució tampoc presenta cap relació directa amb

l’activitat al restaurant, ja que justament el nombre de comensals ha augmentat considerablement les

anualitats 2015 i 2016 (veure gràfic). Un dels motius del baix consum d’aquests dos darrers anys podria ser una

millora en el mètode d’escalfar els bungalows, basat en un escalfament més gradual, que comporta un menor

consum de combustible.

CONSUM GAS PROPÀ

Any Consum

(Kg)

Consum (Kg /u.a.

dia)

Temperatura mitjana hivern a Solsona

Nombre de comensals anuals

2012 6910 0,58 3,13 ºC No hi ha dades 2013 5832 0,47 4,0 ºC

10.445 2014 6690 0,6 4,8 ºC

11.206 2015 4107 0,35 4,5 ºC 12.532 2016 4441 0,38 5,63 ºC

14.232

0,58

0,47

0,60

0,35 0,38

0

1

2

3

4

5

6

0,000,100,200,300,400,500,600,70

2012 2013 2014 2015 2016

kg/u

.a.d

ia

ºC

Evolució del consum de propà

Consum (Kg /u.a. dia)

Temperatura mitjana hivern

0,580,47

0,60

0,35 0,38

0

5.000

10.000

15.000

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

2012 2013 2014 2015 2016

No

mb

re d

e co

men

sals

an

uals

Kg/

ua

dia

Evolució del consum de propà

Consum (Kg /u.a. dia)

Nombre de comensals


31

1,40 1,321,64

1,13

0,90

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

0,000,200,400,600,801,001,201,401,601,80

2012 2013 2014 2015 2016

Tem

pe

ratu

ra m

itja

na

ºC

Co

nsu

m (

l/u

.a d

ia)

Evolució del consum de gas-oil (l/ua dia)

Gas-oil

CONSUM GAS-OIL

Per als anys 2015 i 2016 s’observa una important

disminució en el consum de gas-oil respecte

anualitats anteriors, tant en valors absoluts com per

unitat d’acampada i dia (en valors absoluts, la

mitjana de consum dels període 2015-2016 respecte el

període 2012-2014 és 31 % inferior; mentre que en

litres/ua i dia aquesta disminució és del 30 %).

Aquesta millora s’atribueix a una millora en el

funcionament de les plaques de l’edifici de serveis 2

gràcies a la instal·lació de nous acumuladors d’aigua

a finals del 2014, que han suposat una important

millora en la instal·lació auxiliar de les plaques.

Any Consum (l) Consum

(l /u.a dia)

Mitjana temperatures

(ºC)*

2012 16.796 1,4 3,1

2013 16.368 1,32 4,0 2014 18.201 1,64 4,8

2015 13.080 1,13 4,5 2016 10.395 0,9 5,6

* S'han pres les T mitjanes dels mesos de l'hivern climàtic

(gener, febrer i desembre). Font de les dades: Servei Metereològic de Catalunya. Estació de Solsona

Per altra banda, la renovació de les instal·lacions d’aigua d’aquest edifici de serveis i a la sectorització dels

comptadors (serveis homes, serveis dones i sala de rentaplats) poden haver contribuït també a aquesta

disminució del consum de gas-oil.

16.796 16.36818.201

13.080

10.395

0

5.000

10.000

15.000

20.000

2012 2013 2014 2015 2016

litr

es

Evolució del consum de gas-oil (l)


32

A continuació s’analitza quin és el comportament ambiental del càmping en relació al tema eficiència

energètica i instal·lació d’energies renovables, tenint en compte els indicadors de comportament i els

paràmetres comparatius d’excel·lència definits pel Document sectorial de referència en turisme (SRD-

Turisme):


TEMA: eficiència energètica i instal·lació d’energies renovables


-SRD-Turisme-



I57)Consum específic d'energia per pernoctació (kWh /

pernoctació). I11) Percentatge del consum d'energia final

corresponent a les energies renovables generades in situ (%). i47) Utilització de crèdits d'energia renovable

certificats (sí / no).

I57)Consum específic d'energia per pernoctació és de 115

(kWh / pernoctació). I11) 13% l’any 2016, generat mitjançant plaques solars

tèrmiques i47) No



p69) El consum específic d'energia final (amb exclusió

de l'energia renovable generada in situ) és inferior o igual a 2,0 kWh / pernoctació. p70) El 100% de l'electricitat procedeix de fonts

d'energia renovables rastrejables no comptabilitzades per una altra organització ni en la combinació nacional mitjana de generació d'electricitat, o de fonts d'energia renovables que tinguin menys de dos anys.

p69) El consum específic d'energia final (amb exclusió de

l'energia renovable generada in situ) és de 115 kWh/ pernoctació. p70) No


33

3.2.3. RESIDUS

Les accions realitzades l’any 2015 enfocades a la minimització,

la separació i la bona gestió dels residus han estat:

Substitució de les estovalles de paper per estovalles

individuals al bar i la terrassa

Cartells de bones pràctiques ambientals als

bungalows

Els punts per a la recollida de residus són:

Instal·lacions per la recollida selectiva de residus

Àrea d’aportació 1

(final del càmping)

1 contenidor de vidre de 2.5 m3, 2 contenidors de paper-cartró de 2.5 m3, 2 contenidor d’envasos de 2.5 m3, 10 contenidors de rebuig (de

plàstic) de 1.100 m3 , 1 contenidors de rebuig (de metall) de 1.100 m3, 8 contenidors de matèria orgànica de 125 litres i 4 de 50 litres.


(Caseta de fusta) Diferents contenidors per a emmagatzemar la resta de residus no especials, així com els residus especials.


(darrera de recepció ) 1 contenidor de vidre, un de paper, 1 d’envasos, 1 de rebuig i un de matèria orgànica. Tots de 125 litres

Distribuïts pel càmping Contenidors de piles (bar i supermercat), bidons de 200 l per les

cendres de carbó de les barbacoes particulars, 1 contenidor de roba i 2 contenidors petits de matèria orgànica (50 litres).

Els residus generats pel Càmping són:

La fracció rebuig. La recull l’Ajuntament de Solsona a través d’una empresa contractada, Oró Vila S.A.

Fraccions vidre, paper i envasos. La recollida la realitza el Consell Comarcal del Solsonès a través de

l'empresa contractada Fundació Volem Feina.

Matèria orgànica. La recollida la realitza el Consell Comarcal del Solsonès mitjançant una empresa

contractada, Oró Vila S.A.

Restes de poda dels arbres i arbustos. Fins l’any 2012 s’havia valoritzat mitjançant l’empresa (Apensol

S.L.). A partir del 2013 s’ha utilitzat per a ús de jardineria a la finca propietat de la família.

Residus especials (piles, bombetes/fluorescents, dissolvents) s’emmagatzemen correctament i es

duen a la deixalleria de Solsona.

Residus no especials (roba, llaunes, voluminosos, fustes, etc). S’emmagatzemen i es porten a la

deixalleria municipal.

Olis vegetals. Són recollits periòdicament per l’empresa Germans Escala (Codi de gestor E-9195).


34

Ferralla. És recollida per l’empresa Ramon i Josep Collelbadia, C.B. (codi de gestor E.413-97).

Runes. Se les emporten les empreses contractades per a la realització de les obres o es gestiona des

del Càmping amb empreses gestores de residus autoritzades.

Evolució de la generació de residus A continuació es mostren els gràfics de generació de residus en valors absoluts i ponderats per unitat

d’acampada, en el període 2013-2016, durant el qual el personal del Càmping ha realitzat personalment el

control de les generacions de residus mitjançant un seguiment periòdic dels contenidors.

S’hi pot veure com la fracció rebuig presenta l’any 2015 una generació total lleugerament superior (1,4%) a la

del 2014, mentre que l’any 2016 aquest valor torna a disminuir fins a ser un 1,9% inferior al del 2014. La generació

de rebuig per unitat d’acampada és, tant per als anys 2015 com el 2016, inferior a la del 2014 però superior la

del 2013.

Pel que fa la recollida selectiva, s’observa una tendència a l’augment de generació de les fraccions paper-

cartró, envasos i matèria orgànica i una disminució de la fracció vidre en els anys 2015-2016 respecte els anys

2013-2014.

Així, la generació total de la fracció paper-cartró augmenta ambdós anys respecte la mitjana dels anys 2013-

2014 (un 27% el 2015 i un 15% el 2016). En canvi, la generació de paper per unitat d’acampada i dia del 2015 és

força més elevada que el 2014, mentre que la del 2016 és més lleugerament baixa que el 2014.

Per la seva banda, la generació total de la fracció envasos del 2015 és un 49 % superior a la mitjana dels anys

2013-2014, i la del 2016 d’un 34 %. La generació per unitat d’acampada i dia del 2015 és força més elevada que

el 2014, mentre que el del 2016 s’equipara amb la del 2014.

Pel que fa la generació total de la fracció orgànica, l’any 2015 es genera un 23 % més que la mitjana dels anys 2013-2014, mentre que la dada del 2015 és d’un 3,1% superior. En termes de generació per unitat d’acampada i dia, els valors són també superiors respecte als de les anualitats 2013 i 2014.

Finalment, la fracció vidre presenta l’any 2015 un 14 % menys de generació total de residus respecte la mitjana

dels anys 2013-2014, i un 15% menys en el cas del 2016. També en generació per unitat d’acampada aquests

valors són inferiors.


35

124.977141.462 143.550 138.653

0

50.000

100.000

150.000

200.000

2013 2014 2015 2016

Kg

Total generació de fracció rebuig (Kg)

10,07

12,72 12,36 11,95

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

2013

2014

2015

2016

Kg/

u.a

dia

Generació fracció rebuig (Kg/uadia)

5.400 5.425

6.8836.212

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2013 2014 2015 2016

Kg

Total generació de fracció paper (Kg)

0,44

0,56 0,590,54

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

2013

2014

2015

2016

Kg/

u.a

dia

Generació fracció paper (Kg/uadia)

1,48

2,09

1,44 1,42

0

0,5

1

1,5

2

2,5

2013

2014

2015

2016

Kg/

u.a

dia

Generació de vidre (Kg/u dia)

18.37020.405

16.709 16.423

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2013 2014 2015 2016

Kg

Total generació de fracció vidre (Kg)

EVOLUCIÓ GENERACIÓ DE RESIDUS


36

EVOLUCIÓ GENERACIÓ DE RESIDUS

Generació de residus per fraccions i mesos

S’ha analitzat l’evolució de residus per mesos (veure gràfics pàgines següents), amb l’objectiu d’identificar

possibles relacions entre èpoques i conductes.

1. Rebuig. La generació de rebuig al llarg dels mesos té un comportament molt fluctuant, detectant-se

els valors més alts els mesos de novembre del 2014, el març del 2015 i febrer del 2016. De l’any 2015

destaquen els pics de generació del mes de març i el mes de novembre, el primer degut probablement

a que part de la setmana santa es va escaure en aquesta mensualitat. De l’any 2016 en destaquen els

pics dels mesos de febrer i maig. Com en les darreres anualitats, destaca el fet que els mesos de juliol

i agost, de major ocupació, són els amb valors més baixos de la fracció rebuig.

2. Vidre. El vidre mostra els seus màxims els mesos de març i novembre del 2015 i febrer del 2016, mentre

que els valors mínims els trobem en els mesos de juliol i agost de les tres anualitats.

3. Paper. Presenta un comportament força homogeni durant tots els mesos de l’any 2015, amb un petit

pic el mes de març.DE l’any 2016, en destaquen els pics de l febrer, l’abril i el novembre.

1.9132.326

3.161 2.842

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2013 2014 2015 2016

Kg

Total generació de fracció envasos (Kg)

0,15

0,240,27

0,24

0

0,05

0,1

0,15

0,2

0,25

0,3

2013

2014

2015

2016

Kg/

u.a

dia

Generació d'envasos (Kg/ua dia)

8.064

9.95311.143

9.293

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2013 2014 2015 2016

Kg

Total generació de fracció matèria orgànica

(Kg)

0,61

0,760,85

0,8

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

2013

2014

2015

2016

Kg/

u.a

dia

Generació fracció matèria orgànica (Kg/uadia)


37

4. Envasos. L’evolució de la generació d’envasos és força irregular en les diferents mensualitats. L’any

2015 destaquen els pics dels mesos de juny i novembre, i del 2016 els de gener, febrer i novembre.

5. Fracció orgànica. L’evolució de la recollida d’aquesta fracció és molt irregular en els mesos, presentant

sempre un valor molt baix el mes d’agost i valors alts el mes de novembre.

EVOLUCIÓ FRACCIONS PER MESOS

0,00

20,00

40,00

60,00

Kg/

ua

dia

Generació fracció rebuig per mesos

2014 2015 2016

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

Kg/

ua

dia

Generació fracció vidre per mesos

2014 2015 2016

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

Kg/

ua

dia

Generació fracció paper per mesos

2014 2015 2016


38

L’anàlisi en conjunt de les fraccions per mesos mostra com, curiosament, els mesos de juliol i agost és quan

menys Kg/ua dia de residus totals es generen i també per a cadascuna de les fraccions. El motiu d’aquesta

diferència pot ser degut al tipus d’estada que fa el campista en aquests mesos, que és de més llarga durada

que la resta de l’any. Així, es pensa que és possible que els campistes generin menys residus en estades llargues

que en curtes (per la compra de productes a l’engròs amb menys embalatges, per exemple). Una altra causa

pot ser el fet que, en estades llargues, els campistes s’emporten les escombraries i les tiren en contenidors

externs al Càmping, ja que consideren que els més pràctic que no pas dur-los a l’àrea d’aportació de residus

del Càmping.

0,000,200,400,600,801,00

Kg/

ua

dia

Generació fracció envasos per mesos

2014 2015 2016

0,00

2,00

4,00

6,00

Kg/

ua

dia

Generació fracció orgànica per mesos

2014 2015 2016


39

Percentatge de residus recollits selectivament

Independentment de l’evolució de cada fracció de residus per separat, és molt interessant analitzar el

percentatge de residus que es recullen selectivament. Cal vetllar perquè incrementi el percentatge de

fraccions vidre, paper i envasos, mentre que cal que disminueixi el percentatge de rebuig.

Els següents gràfics mostren com els anys 2014-2016 els % de generació per unitat d’acampada i dia de cada

tipus de fracció era força similar, essent el rebuig entorn del 80% del total, la fracció vidre entre un 9% i un 11%,

la fracció paper entorn el 3% , la fracció envasos entorn del 1,5% i la matèria orgànica entre el 4% i el 6%.

Destaca la tendència a la baixa del valor de generació total de residus (Kg/ua dia), que passa de ser de més

de 18 Kg l’any 2014, a 15,5 Kg l’any 2015 i a 15,04 Kg l’any 2016. Cal , però, continuar treballant per reduir aquest

valor de generació total de residus per unitat d’acampada i per augmentar encara més la fracció de recollida

selectiva.

RESIDUS GENERATS PER FRACCIONS

Residus generats per fraccions. Any 2014

Càmping

estimació (Kg/u.a

dia)

% del total

Rebuig 14,51 79,90

Vidre 2,09 11,51

Paper 0,56 3,08

Envasos 0,24 1,32

Matèria

orgànica 0,76 4,19

Total 18,16 100,00


Càmping

estimació (Kg/u.a

dia)

% del total

Rebuig 12,35 79,68

Vidre 1,44 9,29

Paper 0,59 3,81

Envasos 0,27 1,74

Matèria orgànica 0,85 5,48

Total 15,5 100,00


Càmping

estimació (Kg/u.a dia)

% del total

Rebuig 11,95 79,45

Vidre 1,42 9,44

Paper 0,54 3,59

Envasos 0,24 1,60

Matèria orgànica

0,89 5,92

Total 15,04 100,00

79,90

11,51

3,081,32 4,19

Any 2014. Percentatges recollida fraccions (Kg/ua dia)

Rebuig

Vidre

Paper

Envasos

Matèria orgànica

79,68

9,29

3,811,74 5,48

Any 2015. Percentatges recollida selectiva fraccions (Kg/ua dia)

Rebuig

Vidre

Paper

Envasos

Matèria orgànica

79,45

9,44

3,591,60 5,92

Any 2016. Percentatges recollida selectiva fraccions (Kg/ua dia)

Rebuig

Vidre

Paper

Envasos

Matèria orgànica


40

A la taula següent es mostren la generació d’altres tipus de residus. Es poden destacar les següents dades:

A partir del 2013 es gestionen els olis a l’empresa Germans Escala C.B, que disposa del SGMA EMAS.

L’any 2014 la ferralla és recollida per l’empresa Ramon i Josep Collelbadia, C.B. (codi de gestor E.413-97).

Els anys 2012, 2013, 2015 i 2016 la poda s’ha reutilitzat per a ús de jardineria a la finca propietat de la

família. L’any 2014 s’ha triturat i s’utilitza l’estella per a ús de la jardineria al propi càmping.

S’ha recollit molt més oli que en anualitats anteriors, probablement com a conseqüència d’una major

activitat al restaurant.

ALTRES RESIDUS

Tipus de residu

Residu Any 2012 Any 2013 Any 2014 Any 2015 Any 2016

Especials

Piles 0 1 contenidor

petit ple 0

1 contenidor

petit ple i 20 piles

1 contenidor

(estimació)

Llums i fluorescents

15 fluorescents

- 20 fluorescents, 20 bombetes

Dues entregues no quantificades

(1 gener i 1 octubre)

Desconegut

Tòners 36 38 17 42 24

Neveres 4 11 4 1 0

Bateries 0 0 0 0 0

No especial

Olis vegetals 195 litres 275 litres 275 Kg 285 Kg 410 Kg

Ferros 0 0 2.920 Kg 1.150 Kg 730 Kg

Televisors 3 3 0 0 Número

indeterminat

Cuines 0 0 0 0 0

Poda 4 viatges de poda

no quantificada No

quantificada No

quantificada No

quantificada No

quantificada

Gespa 10.320 Kg 7.620 Kg 7.620 Kg 7.290 Kg 4.192 Kg

Inert Runa 0 0 0 0 0

Altres

3 matalassos 2 microones, 1 ordinador 19

cadires de plàstic, 1 viatge de

mobles

1 microones, 1 rentadora, 1

taula de plàstic

i 29 cadires de plàstic

3 matalassos i un sofà

2 microones ventiladors i ferralla

electrònica,

número indeterminat

Nota: des de l’estiu de 2016 la deixalleria de Solsona no accepta residus assimilables a domèstics

provinents d’empreses. Com a conseqüència d’aquesta decisió, tots els residus generats pels

campistes que eren gestionats a través del càmping (piles, llums i fluorescents, neveres, televisors,

cuines, o altres voluminosos), han de ser gestionats directament pels campistes, bé portant-los a

títol individual a la deixalleria de Solsona o a alguna altra deixalleria.

És per aquest motiu que les dades de l’any 2016 de generació de piles, llums i fluorescents, neveres,

cuines i altres voluminosos; són dades parcials, donat que només corresponen a la primera part de

l’any; i no comparables amb les dades d’anys anteriors, ja que molts d’aquests residus són

gestionats directament pels campistes i l’empresa en perd el control


41

A continuació s’analitza quin és el comportament ambiental del càmping en relació al tema reducció de residus

al càmping, tenint en compte els indicadors de comportament i els paràmetres comparatius d’excel·lència

definits pel Document sectorial de referència en turisme (SRD-Turisme):


TEMA: eficiència energètica i instal·lació d’energies renovables

Indicadors de comportament mediambiental -SRD-Turisme-

Indicadors de comportament mediambiental Càmping el Solsonès

I39) Generació de residus sense classificar per

pernoctació (kg / pernoctació).

I39) Any 2016: 3,98 kg de residus sense classificar / pernoctació

Paràmetres comparatius d'excel·lència

-SRD-Turisme-



P72) La quantitat de deixalles residuals destinats a

eliminació és inferior o igual a 0,2 kg / pernoctació

P72) Any 2016: La quantitat de deixalles residuals destinats

a eliminació és inferior o igual a 3,98 kg / pernoctació (11,95 Kg/ua dia, considerem que una ua correspon a tres pernoctacions)

3.2.4. CONSUM DE MATÈRIES PRIMERES

De l’anàlisi del consum de matèries primeres en destaca l’elevat consum de tòners de l’anualitat 2015 (un 140%

superior al 2014 i un 10% superior al 2013). Donats aquests elevats valors, a finals de l’any 2015 es canvia el tipus

d’impressora per una altra amb un consum menor de tòner. L’any 2016 es consumeixen un total de 24 tòners, un

42% menys que el 2015. És esperable que l’any 2017 es mantinguin valors de consum de tòners similars als del

2016.

El consum de paper del 2015 és força semblant al del 2014, mentre que el del 2016 aquest consum es veu

considerablement reduït. Pel que fa el consum de productes de neteja, l’any 2015 aquest és inferior que el de

els anualitats anteriors, fet que pot ser degut al canvi de productes i a l’ús de dosificadors .Finalment l’any 2015

s’ha substituït el consum d’hipoclorit sòdic per sal, com a conseqüència del canvi de sistema de tractament de

l’aigua de la piscina. L’any 2015 s’han consumit 500 Kg de sal i el 2016 1000Kg.

Matèria primera Quantitat consumida

2013 Quantitat consumida

2014 Quantitat

consumida 2015

Quantitat consumida

2016

Tòners 38 unitats 17 unitats 42 unitats 24 unitats Paper (paquets de 500 folis)

304,6 paquets 130,4 paquets 137 paquets

84 paquets

Productes de neteja

661 Kg 742 Kg* 742 Kg*

649,5 Kg

Sal 0 0 500 Kg 1000 Kg

Hipoclorit sòdic per a la piscina

1.120 litres 960 litres 0

0

* Els valor de consum de productes de neteja dels anys 2014 i 2015 és el mateix ja que és la mitjana de consum dels dos

anys. El desembre del 2014 no es va fer l’inventari de productes de neteja i per tant no es tenen dades reals de les anualitats 2014 i 2015.


42

3.2.5. ABOCAMENTS El Càmping realitza, tal i com marca la normativa pertinent, anàlisi de la qualitat d’aigua d’abocament. Els

resultats es mostren a continuació:

Analítiques aigües residuals.

Paràmetre

DATA

Unitat

Valor límit (segons Decret

130/2003)

2014 2015 7 de juliol

2016 8 d’agost

LAICONNA LAICONNA LAICONNA

MES 21 49 126 mg/l 750

DQO decantada 2 h <30 136 194 mgO2/l 1.500

Sals solubles 846 946 1823 µS/l no n’hi ha

Nitrogen Kjeldahl 30,9 38.1 141.7 mg N/l 90

Fósfor total 0,6 5.6 4.1 mg P/l 50

Matèries inhibidores

<2 <2 3.0 Equitox

/m3 25

L’anterior taula mostra com no s’ha sobrepassat cap dels límits que marca el DECRETO 130/2003, de 13 de mayo,

por el que se aprueba el Reglamento de los servicios públicos de saneamiento.

L’anterior taula mostra com només s’han sobrepassat en una ocasió els límits que marca el DECRETO 130/2003,

de 13 de mayo, por el que se aprueba el Reglamento de los servicios públicos de saneamiento . En concret, a

l’analítica de l’any 2016 es va sobrepassar el valor de Nitrogen Kjeldahl. Com que els límits s’han sobrepassat

de manera puntual i l’any 2017 aquest valor es troba dins dels límits (46,7 mg N/l), no s’ha fet cap anàlisi en

profunditat de les causes ni s’han pres mesures correctores.

3.2.6. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA Pel que fa la contaminació acústica, no es detecten queixes en relació a possibles problemes de soroll generats

al Càmping. El fet que es tracti d’una instal·lació aïllada del nucli poblacional. Les instal·lacions més properes

(Restaurant Can Mascaró, Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya i alguna casa aïllada) no

han manifestat queixes al respecte. Des del desembre de l’any 2012 el municipi ja disposa de Mapa de Capacitat

Acústica i de la corresponent Ordenança reguladora del soroll i les vibracions. En concret, el Càmping està

classificat com a zona B2. A continuació es mostra el mapa de capacitat acústica de Solsona i els valors límits

d’immissió per al Càmping el Solsonès.


43

Mapa de capacitat acústica. Municipi de Solsona

En l’àmbit de la contaminació lumínica, el Càmping està situat en una zona catalogada com a E2 (Mapa de la

protecció envers la contaminació lluminosa-desembre 2007). Amb l’aprovació de la Llei 3/2015, de l'11 de març,

de mesures fiscals, financeres i administratives; el pla d’ Pla d’Adequació a la Contaminació Lumínica que el

Càmping el Solsonès va presentar a la Generalitat de Catalunya l’any 2009 deixa de tenir sentit, ja que el

Càmping no té cap de les instal·lacions considerades obsoletes o inadequades.

Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa. Municipi de Solsona

3.2.7. ENTORN Els impactes que el Càmping pot tenir sobre l’entorn són: impacte paisatgístic i erosió. Per a la disminució de

l’impacte paisatgístic s’ha treballat des d’un principi en la integració paisatgística de les instal·lacions i

activitats del Càmping. Aquesta integració consisteix en el disseny d’edificacions i altres instal·lacions

(bungalows, etc) integrades paisatgísticament i d’acord amb les característiques constructives de la zona.

L’erosió que es produeix al càmping és poca, i aquesta ha quedat resolta amb un bon disseny de la xarxa

pluvial.

A banda de l’impacte negatiu del càmping sobre l’entorn, és interessant ressaltar que l’empresa treballa per

a què la seva activitat suposi també un impacte positiu respecte l’entorn immediat i el medi ambient en

general. Des del Càmping el Solsonès es treballa constantment per a fomentar entre els seus clients, actituds

de respecte envers l’entorn natural. D’aquesta manera, es realitzen sortides de coneixement de l’entorn




44

immediat del Càmping, amb l’objectiu de difondre’n els valors i afavorir així la seva conservació. També es

realitzen diverses activitats de conscienciació i educació ambiental en general (tallers amb material reciclat,

taller de paper reciclat, etc). Paral·lelament, s’incentiva la participació dels clients del Càmping en activitats

relacionades amb el medi ambient i el coneixement de l’entorn realitzades per organitzacions locals (Grup de

Natura del Solsonès, Centre Excursionista, etc).

Activitats relacionades amb l’educació ambiental

Anàlisi Document sectorial de referència en turisme (SRD-Turisme)

A continuació s’analitza quin és el comportament ambiental del càmping en relació al tema d’educació

ambiental als clients i de la gestió ambiental de les zones a l’aire lliure, tenint en compte els indicadors de

comportament i els paràmetres comparatius d’excel·lència definits pel Document sectorial de referència en

turisme (SRD-Turisme):


TEMA: educació ambiental als clients



I55) Informació / formació sobre medi ambient a disposició dels clients (sí / no).

I56) Mitjans de transport de baixa emissió de carboni (per exemple, bicicletes) a disposició dels clients (sí / no)

I55) Sí. Es disposa de la Declaració Ambiental i del document Bones Pràctiques per als clients a recepció i al web.

I55) No.


-SRD-Turisme-



p65) L'empresa d'allotjament turístic encoratja i facilita activitats i un comportament respectuosos del medi

ambient, i ofereix als clients una formació ambiental a través d'activitats i cursos in situ.

P65) Sí. S’ofereixen diverses activitats d’educació ambiental adreçades als infants i sortides de coneixement de l’entorn

adreçades al públic en general.


45


TEMA: gestió ambiental de zones a l’aire lliure



I4) Aplicació d'un pla de gestió de la biodiversitat (sí /

no).

I4) Sí que es disposa d’un pla de gestió de la biodiversitat.



P66) Mantenir o augmentar la biodiversitat in situ

mitjançant la plantació d'espècies autòctones, la creació de refugis per espècies animals locals i la instal·lació de teulades verdes o de terra quan sigui possible: així com reduint al mínim l'ús de productes

químics i la contaminació lumínica i acústica. P67) Minimitzar la contaminació lumínica i les

pertorbacions a la vida silvestre instal·lant lluminàries exteriors eficients controlades per temporitzadors o sensors, correctament orientades, que emetin llum exclusivament cap a l'hemisferi inferior.

P68) Reduir al mínim el consum d'aigua mitjançant la plantació d'espècies autòctones i el cobriment del sòl, i instal·lant sistemes de reg controlat alimentats sempre

que sigui possible amb aigües grises.

P66) Sí. Es planten espècies adaptades al clima,

especialment plantes aromàtiques. Hi ha diverses caixes niu i de rat-penats per afavorir la biodiversitat del Càmping.

P67) Sí. Totes les lluminàries exteriors emeten llum

exclusivament cap a l’hemisferi inferior.

P68) Sí. Es planten espècies autòctones amb poc requeriment hídric. El sistema de reg predominant és el gota a gota.


46

3.3 ASPECTES AMBIENTALS INDIRECTES L’activitat de les empreses proveïdores del Càmping i de les empreses subcontractades pot produir impacte

sobre el medi ambient i per aquest motiu el Càmping realitza mesures per tal de minimitzar aquests impactes.

Els anys 2015 i 2016 s’ha fet signar, als nous subcontractistes, un document en què s’informa sobre que fet que

el Càmping disposa del sistema de Gestió Ambiental EMAS i de quines són les implicacions que això els suposa

a ells com a empresa subcontractada (correcta gestió dels residus, ús racional de l’aigua, etc). També se’ls

demana quina és la formació dels seus professionals, per tal de garantir la màxima professionalitat en les

tasques realitzades.

3.4 INDICADORS BÀSICS Segons el Reglament 1221/2009, que estableix els requisits per a l’assoliment del certificat EMAS III, cal que les

organitzacions calculin una sèrie d’indicadors “bàsics”, que han d’estar compostos per:

Un valor “A”, que indica l’impacte/consum total anual per a l’aspecte ambiental considerat (quantitats

generades de residus, consum d’electricitat, d’aigua o de gas-oil, etc.).

Un valor “B”, que indica la producció anual global de l’organització o nombre de treballadors.

I un valor “R”, que indica la relació A/B i que representa l’indicador pròpiament dit.

Com que el càmping no és pas una empresa vinculada a la producció de tones d’un producte o unitats d’un

objecte de consum, històricament hem anat calculant els indicadors en funció de les unitats d’acampada (valor

“B”), és a dir, l’ocupació que presenten les nostres instal·lacions. Per donar compliment a l’establert a l’EMAS

III i també per donar continuïtat a la metodologia de càlcul aplicada fins ara, s’han calculat els indicadors per

ambdós valors de B. A continuació se’n mostren els resultats.

Aigua

CONSUM

TOTAL (m3)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(TREBALLADORS)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(UNITAT

ACAMPADA)

RESULTAT PER

TREBALLADORS

(m3/treballador)

RESULTAT PER

UA DIA

(m3/ua dia)

Any 2015 12.576 16 11.119 786,00 1,13

Any 2016 9.489 20 11.604 474,45 0,82

Biodiversitat

CONSUM

TOTAL (m2

construïts)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(TREBALLADORS)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(UNITAT

ACAMPADA)

RESULTAT PER

TREBALLADORS

(m2/treballador)

RESULTAT PER

UA DIA

(m2/ua dia)

Any 2015 63000 16 11.119 3937,50 5,67 Any 2016 63000 20 11.604 3150,00 5,43


47

Eficiència energètica

Any CONSUM

(MWh)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(TREBALLADORS)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(UNITAT

ACAMPADA)

RESULTAT PER

TREBALLADORS

(Mwh/treballador)

RESULTAT

PER UA DIA

(MWh/ua dia)

Electricitat 2015 244,66 16 11.119 15,29 0,02

2016 250,01 16 11.119 15,63 0,02

Gas-oil2 2015 154,08 16 11.119 9,63 0,01

2016 122,45 16 11.119 7,65 0,01

Propà3 2015 52,69 16 11.119 3,29 0,00

2016 56,97 16 11.119 3,56 0,01

E. renovable a parti r de

plaques solars

tèrmiques

2015

82,97 (15% del

total de

consum d’energia)

16 11.119 5,19 0,01

2016

65,94 (13% del consum

total d’energia)

16 11.119 4,12 0,01

Total 2015 534,40 16 11.119 33,40 0,05

2016 495,37 20 11.604 24,77 0,04

Consum de materials

TIPUS

MATERIAL

CONSUM

(tones)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(TREBALLADORS)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(UNITAT

ACAMPADA)

RESULTAT PER

TREBALLADORS

(tones/treballador)

RESULTAT

PER UA DIA

(tones/ua dia)

Hipoclorit

sòdic (l’any 2015 deixa de fer-se servir)

2014 0,96 16 11.119 0,06 0,00009

2015 0 16 11.119 0 0

Tòners 2015 0,023 16 11.119 0,00 0,00000

2016 0,008 20 11.604 0,00 0,00000

Paper 2015 0,2 16 11.119 0,01 0,00002

2016 0,6495 20 11.604 0,03 0,00006

Productes de

neteja

2015 0,603 16 11.119 0,04 0,00005

2016 0,6495 20 11.604 0,03 0,00006

Sal (Es comença a

fer servir l’anualitat 2015)

2015 0,500 16 11.119 0,03 0,00004

2016 1,000 20 11.119 0,05 0,00009

Total 2015 1,326 16 11.119 0,08 0,00012

2016 2,88 20 11.604 0,14 0,00025

2 Factor de conversió: 11,78 KWh/Kg gasoil 3 Factor de conversió: 12,83 KWh/Kg propà


48

Residus

Tipus de residu

ANY TONELADAS

PRODUCCIÓ

TOTAL (TREBALLAD

ORS)

PRODUCCIÓ

TOTAL (UNITAT

ACAMPADA)

RESULTAT PER

TREBALLADORS (tones/treb)

RESULTAT PER UA DIA (tones/ua dia)

Rebuig (tones) 2015 143 16 11.119 8,94 0,01286 2016 138 20 11.604 6,90 0,01189

Vidre (tones) 2015 16,7 16 11.119 1,04 0,00150

2016 16,4 20 11.604 0,82 0,00141

Envasos (tones) 2015 3,16 16 11.119 0,20 0,00028

2016 2,8 20 11.604 0,14 0,00024

Paper i cartró

(tones)

2015 6,8 16 11.119 0,43 0,00061

2016 6,2 20 11.604 0,31 0,00053

Matèria orgànica

(tones)

2015 11,14 16 11.119 0,70 0,00100

2016 10,3 20 11.604 0,52 0,00089

Residus especials

( tones))

2015 34 16 11.119 2,13 0,00306 2016 12 20 11.604 0,60 0,00103

Total residus

(tones)

2015 214,8 16 11.119 13,43 0,02 2016 173,712 20 11.604 8,69 0,01

Emissions

SEGONS

TIPUS

D’ENERGIA

Any

CONSUM

TOTAL(tones

CO2

equivalent)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(TREBALLADORS)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(UNITAT

ACAMPADA)

RESULTAT PER

TREBALLADORS

(tones/treballador)

RESULTAT

PER UA DIA

(tones/ua

dia)

Consum

elèctric

2015 73,89 16 11.119 4,62 0,01

2016 77 20 11.604 3,85 0,01

Gas-oil per

calderes

2015 36,43 16 11.119 2,28 0,00

2016 29,39 20 11.604 1,47 0,00

Propà 2015 12,06 16 11.119 0,75 0,00

2016 13,04 20 11.604 0,65 0,00

Gas-oil per

vehicles

2015 3,1 16 11.119 0,19 0,00

2016 3,5 20 11.604 0,18 0,00

Benzina per

vehicles i

maquinària

2015 0,65 16 11.119 0,04 0,00

2016 0,38 20 11.604 0,02 0,00

Total

emissions

2015 126,24 16 11.119 7,89 0,01 2016 123,33 20 11.604 6,17 0,01

Font de dades: Calculadores d’emissions de gasos amb efecte hivernacle per a cadascuna de les anualitats

SEGONS

TIPUS DE

GAS

Any

EMISSIÓ

TOTAL

(tones/tipus

de gas)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(TREBALLADORS)

PRODUCCIÓ

TOTAL

(UNITAT

ACAMPADA)

RESULTAT PER

TREBALLADORS

(tones/treballador)

RESULTAT

PER UA DIA

(tones/ua

dia)

CO2

Tones CO2

2015 126,24 16 11.119 7,89 0,01

2016 123,33 20 11.604 6,17 0,01

CH4

Tones CH4

2015 3156 16 11.119 197,25 0,28 2016 3083,25 20 11.604 154,16 0,27


49

N20

Tones N20

2015 37619,52 16 11.119 2351,22 3,38

2016 36752,34 20 11.604 1837,62 3,17 Total

gasos

hivernacle

(tones CO2

equivalent)

2015 126,24 16 11.119 7,89 0,01

123,33 123,33 20 11.604 6,17 0,01

Els valors d’emissió pels gasos CO2, CH4 i NO2 s’ha calculat a partir dels Potencials d’Escalfament Global

de l’IPCC (del 4t Informe d’avaluació de l’IPCC), que es presenta a continuació:

Nous PEG segons 4t informe avaluació IPCC

CO2 = 1 CH4 = 25 N2O= 298

Gasos Fluorats: Consultar l’Annex 3 pàgina 73


50

4. OBJECTIUS PER AL PERÍODE 2017-2018

A finals de l’any 2014 es va establir un programa d’objectius per al proper període 2015-2016. A banda, s’ha

elaborat un Programa Anual d’Objectius per a cadascuna de les anualitats, en el qual s’hi concreten el

programa d’actuacions i les persones responsables. Aquests Programes s’avaluen en finalitzar cadascuna de

les anualitats, tal i com s’ha fet a l’apartat 2 per a l’anualitat 2014.

A continuació es presenten el Programa d’Objectius per al període 2015-2016 i el Programa Anual d’Objectius

2015, que s’han elaborat a partir dels aspectes ambientals significatius, l’anàlisi de noves necessitats i de les no

conformitats.

PROGRAMA BIENNAL D’OBJECTIUS. ANYS 2017-2018

1. No sobrepassar la mitjana de consum

d’aigua del període 2015-2016. 11.033 m3

1.1 Millorar les tècniques de reg/instal·lació de sensors i altres

complements que ajudin a reduir el consum d’aigua. 2017-2018

1.2 Posar reg automàtic a la zona del circuit de salut 2018

1.3 Canviar aixetes de fonts sense polsador per aixetes amb

polsador 2017

2. No sobrepassar la mitjana de consum d’electricitat del

període 2015-2016. 247.332 Kwh

1.1. Inventari de punts de llum i tipologia de bombeta 2017-2018

1.2. Substitució de fanals en algun sector del càmping 2018

1.3. Incorporar sistemes d’escalfament/refrigeració de baix consum

energètic 2017

3. No sobrepassar la mitjana de consum de gas-oil del període

2015-2016. 11.737 litres

3.1 Posar sensors de control de temperatura a l’edifici de dalt. 2017-2018

4. No sobrepassar la mitjana de consum de propà del període 2015-

2016. 4.273 Kg

4.1. Substitució d’escalfadors de la zona de bungalows per

escalfadors més eficients 2017-2018

5. No superar els 17Kg/ua

dia de generació total de residus i millorar la recollida selectiva

5.1 Posar un contenidors amb dos repartiments als bungalows, per

facilitar la separació de residus. 2017

5.2 Millora visual de l’àrea d’aportació de residus 2018

5.3. Facilitar un punt de recollida per a piles i bombetes 2017-2018

5.4 Prova pilot de deixalleria mòbil i repartiment d’embuts d’oli als

clients. Activitat amb nens i nenes. 2018

5.5. Implicació a la campanya Remenja’mmm de prevenció del

malbarament alimentari. 2017-2018

6. Millorar la

sensibilització ambiental i la relació amb l’entorn

6.1 Millora de l’apartat “Ecoturisme” del web del Càmping, fent-lo

més dinàmic i atractiu. 2017-2018

6.2. Participació a la campanya “Benvinguts a Pagès” amb un menú

especial 2017-2018

6.3. Text explicatiu sobre la presència de producte local al

menú/carta i el valor afegit que això suposa 2018

6.4. Participació a la campanya “Aquí, vins catalans”, que acredita

que el restaurant el Solsonès ofereix un mínim del 60% de vins de

DO catalanes.

2017


51

6.5. Difusió sobre l’any del Turisme Sostenible. Escrit i difusió 2017

6.6. Franja de protecció del càmping amb l’objectiu de rebaixar

afectació processionària i xinxe americà. Instal·lar caixes-niu i de

ratpenats.

2017

6.7. Taller de caixes niu i de ratpenats per a penjar a la franja de

protecció 2017

7. Promoure la implicació

dels treballadors 7.1 Formació sobre EMAS aplicada i per àrees de treball 2017-2018

8. Millorar la gestió

general del SGMA

8.1 Mantenir la dedicació del RMA 2017-2018

8.2. Versió resum de la Declaració Ambiental per a ser entregada

als treballadors i disponible per als campistes. També es pot penjar

al FB o bé enviar-ho als agents propers (Ajuntament, CC, entre

altres)

2017

8.3. Millorar les dades de l’ocupació, desagregant les dades dels

bungalows; i fer un anàlisi de l’evolució de residus per trimestres

enlloc de per mesos.

2017

PROGRAMA ANUAL D’OBJECTIUS. ANY 2017

NÚMERO FITA RESPONSABLE ALTRES IMPLICATS

1.1

Millorar les tècniques de reg/instal·lació de sensors i

altres complements que ajudin a reduir el consum

d’aigua.

CM CG

1.3 Canviar aixetes de fonts sense polsador per aixetes amb polsador

CM

2.1 Inventari de punts de llum i tipologia bombeta CM CG

2.3

Incorporar sistemes d’escalfament/refrigeració de baix

consum energètic

CM CG

3.1 Posar sensors de control de temperatura a l’edifici de

dalt. CM CG

4.1 Substitució d’escalfadors de la zona de bungalows per

escalfadors més eficients CG

5.1 Posar un contenidors amb dos repartiments als bungalows, per facilitar la separació de residus

CR

5.3 Facilitar un punt de recollida per a piles, bombetes i olis RMA CG

5.5 Implicació a la campanya Remenja’mmm de prevenció

del malbarament alimentari. CBR

6.1 Millora de l’apartat “Ecoturisme” del web del

Càmping, fent-lo més dinàmic i atractiu CR

6.2 Participació a la campanya “Benvinguts a Pagès” amb

un menú especial CG CBR

6.3 Text explicatiu sobre la presència de producte local al

menú/carta i el valor afegit que això suposa CBR CG


52

6.4

Participació a la campanya “Aquí, vins catalans”, que

acredita que el restaurant el Solsonès ofereix un mínim

del 60% de vins de DO catalanes.

CBR CG

6.5 Difusió sobre l’any del Turisme Sostenible. Escrit i

difusió RMA

6.6

Franja de protecció del càmping amb l’objectiu de

rebaixar afectació processionària i xinxe americà.

Instal·lar caixes-niu i de ratpenats.

RMA

6.7 Taller de caixes niu i de ratpenats per a penjar a la franja

de protecció RMA

7.1 Formació sobre EMAS aplicada i per àrees de treball RMA

8.1 Mantenir la dedicació del RMA RMA

8.2

Versió resum de la Declaració Ambiental per a ser

entregada als treballadors i disponible per als

campistes. També es pot penjar al FB o bé enviar-ho als

agents propers (Ajuntament, CC, entre altres)

RMA


53

5. COMPLIMENT DE LA LEGISLACIÓ AMBIENTAL

El Càmping el Solsonès identifica els requisits legals aplicables relacionats amb els seus aspectes ambientals.

S’identifiquen els requisits aplicables de la legislació d’àmbit europeu, estatal, autonòmic i local. Els requisits

identificats s’anoten en el registre d’identificació i avaluació dels requisits ambientals legals.

Una vegada realitzada l’avaluació del compliment dels requisits legals aplicables, es pot concloure que el

Càmping el Solsonès compleix amb la legislació ambiental que li és d’aplicació. A continuació s’exposen les

principals novetats i canvis relatius a la normativa ambiental que afecta el càmping:

Norma internacional ISO 14.001:2011, que s’incorpora a l’EMAS a partir de l’agost del 2017 amb

l’aprovació del “REGLAMENTO (UE) 2017/1505 DE LA COMISIÓN de 28 de agosto de 2017 por el que se

modifican los anexos I, II y III del Reglamento (CE) n.o 1221/2009 del Parlamento Europeo y del Consejo,

relativo a la participación voluntaria de organizaciones en un sistema comunitario de gestión y auditoría

medioambientales (EMAS)”. Els principals canvis que comportarà aquesta norma són: la necessitat de

fer una millor anàlisi del context de l’organització, una millor anàlisi de les necessitats i expectatives

de les parts interessades, la demostració del lideratge i el compromís per part de la direcció, i la

perspectiva d’Anàlisi de Cicle de Vida en la determinació dels aspectes ambientals i en la definició dels

seus processos.

DECRET 30/2015, de 3 de març, pel qual s'aprova el catàleg d'activitats i centres obligats a adoptar

mesures d'autoprotecció i es fixa el contingut d'aquestes mesures. El Càmping deixa d’estar obligat

a fer un PAU, tret que en un futur es tragués alguna norma que especifiqués més algun dels punts dels

annexes del Decret.

DECRET 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació

ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn. El Decret afecta instal·lacions i

aparells d’il·luminació, tant de titularitat pública com privada, de nova instal·lació, i a les modificacions

i ampliacions d’instal·lacions existents, tant pel que fa a la il·luminació exterior com a la il·luminació

interior amb afectació a l’exterior. Els requisits que cal complir estan al punt 1 de l'annex II (tipus de

làmpades) i el punt 2 de l'annex 2 (tipus de llums). El Càmping hauria de complir amb aquests requisits

si es fes un canvi de més del 50% dels llums o làmpades del càmping, o bé se n'incrementés més d'un

50% la potència.

Reial Decret 180/2015, de 13 de març, pel qual es regula el trasllat de residus a l’interior del territori

de l’Estat. El Decret estableix que els trasllats de residus que es realitzen entre comunitats autònomes

per ser valorats o eliminats, inclosos els trasllats a instal·lacions que efectuen operacions de valoració

o eliminació intermèdies han de disposar, amb caràcter previ a l’inici del trasllat, d’un contracte de

tractament de residus, que és un acord entre l’operador i el destinatari del trasllat que estableix,

almenys, les especificacions dels residus, les condicions del trasllat i les obligacions de les parts quan

es presentin incidències.


54

6. TERMINI PER A LA DECLARACIÓ SEGÜENT

Càmping el Solsonès es compromet a redactar anualment una declaració mediambiental. Declaració vàlida fins

novembre de 2018.

La verificació del sistema i la validació de la declaració han anat a càrrec de:

ENTITAT DE VERIFICACIÓ MEDIAMBIENTAL TUV RHEINLAND IBERICA, INSPECTION, CERTIFICACION & TESTING, S.A

Sr. Joan E. Fernández Gajate

TÜV Rheinland Ibérica, Inspection, Certification & Testing. S.A.

Verificador medioambiental acreditado por la E.N.A.C. con el nº E-V-0010 y amb número d’habilitació de la Direcció General de Qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya 004-V-EMAS-R

www.tuv.com Tel: 934781131

7. SIGNATURES

El present document ha estat aprovat per: Jordi Guixé i Gemma Guixé

Equip directiu

Càmping El Solsonès

Falta portada xula!!!!! - gencat.cat · Consum energia elèctrica Consum de matèries per a...

Documents

Transcript of Falta portada xula!!!!! - gencat.cat · Consum energia elèctrica Consum de matèries per a...