FALLES DESAPAREGUDES AL BOTÀNIC-LA PETXINA 2013/web/varios...FALLES DESAPAREGUDES AL BOTÀNIC-LA...
Transcript of FALLES DESAPAREGUDES AL BOTÀNIC-LA PETXINA 2013/web/varios...FALLES DESAPAREGUDES AL BOTÀNIC-LA...
FALLES DESAPAREGUDES AL BOTÀNIC-LA PETXINA
Per Javier Mozas Hernando
Llicenciat en Història,
Membre de l’Associació d’Estudis Fallers
i de la Delegació de Documentació de JCF
La festa de les Falles començà al segle XVIII a la nostra ciutat, i a poc a poc anà estenent-se per tot l’àmbit
urbà fins a conformar en l’actualitat un extens entramat festiu composat per 385 comissions falleres. Però
este numero de comissions és només un reduït nombre del total que han existit al llarg de tota la història ja
que molts col·lectius fallers han desaparegut. A continuació anem a fer un repàs per les catorze comissions
falleres desaparegudes de l’espai urbà limitat per les avingudes de Guillem de Castro, Àngel Guimerà, Pérez
Galdós i el riu, més conegut com Botànic-La Petxina.
Per a la recopilació de documentació i informació de les comissions falleres desaparegudes s’han consultat
tres fons documentals importants. Per una banda, les notícies aparegudes en la premsa del segle XIX i principis
del XX, com Diario Mercantil de Valencia-El Mercantil Valenciano, Las Provincias, El Pueblo, La
Correspondencia de Valencia, etc... En segon lloc, tota la documentació conservada als arxius valencians (el de
l’Ajuntament entre 1888 i 1936 i el de Junta Central Fallera a partir de 1940). I per últim les revistes falleres
publicades al llarg del temps que contenien els esbossos i les seues explicacions en vers i prosa.
Des de la primera notícia d’una comissió fallera en 1849 apareguda a la premsa diària fins a l’aparició de les
primeres falles plantades en 1890 ha passat quasi mig segle en que les Falles han passat de ser un festeig dins
del calendari josefí a una festa popular en sí mateixa. Algunes penyes i associacions humorístiques donaren
premis des de pocs anys abans, i les Falles encara no havien començat el camí artístic arran dels premis
atorgats per Lo Rat Penat des de 1895 i l’Ajuntament des de 1901. Les falles tenien una base alta quadrada
sobre la que els pocs ninots que hi havia representaven un assumpte veïnal, polític o econòmic. Les
intermitents comissions falleres seguien el cicle ritual de pocs actes marcat des de fa dècades, i que estava a
punt de modificar-se totalment degut a l’ampliació a dos dels dies de festa pel canvi definitiu del 18 al 19 de la
cremà des de 1892.
1890: Primeres referències falleres
Este és l’escenari temporal on comença el nostre recorregut històric. L’espai urbà que ens ocupa estava
encara incomplet: hi havia una primera zona d’expansió al Botànic afavorit per l’antiga via de Quart i el camí
de la Verónica (ara Lepanto) i ocupat per un abundant número de construccions. I una segona més llunyana,
la Petxina, que només tenia el barri de San Jacinto1, construït al costat de la primigènia l’estació d’Aragó. La
primera falla en plantar-se a esta ampla zona va ser en 1871 al carrer de la Verónica, que és l’actual comissió
fallera dels carrers Lepanto-Guillem de Castro.
Molts anys hagué d’esperar la festa per tornar-hi, fins 1890, per tornar a trobar una falla a esta nova zona
d’expansió urbana. I les casualitats tingueren a bé fer-ho al mateix temps en els dos barris. Malauradament,
de 1890 no es conserva la documentació que hauria d’estar en l’Ajuntament i, per tant, només tenim les
notícies de la premsa. Per al Botànic, tenim constància d’una falla plantada al carrer de BORRULL, sense
concretar l’encreuament. L’escena transcorria en l’interior d’una casa, on una parella de joves estaven
1 Nom que rebé el barri en record de Jacinto Fleta, aragonès que cedí els terrenys de la seua propietat per a construir
l’estació del ferrocarril.
asseguts front a front en actitud amorosa, mentres que una xiqueta estava vigilant pel pany de la porta -no
sabem si observant a la parella o controlant que no entrara ningú-. El Diario Mercantil de Valencia ens
confirma que es tractava d’un succés que havia passat al veïnat. La falla es va plantar i cremar el dia 18 de
març.
Per contra, la falla plantada en 1890 en La Petxina ho va fer en
el cantó dels carrers NORTE I SAN JACINTO, front a la nova
estació de ferrocarrils d’Aragó en el nou barri de Fleta2. La
falla estava composada per un vell i una manola3 enamorats
que es barallaven per un instrument, fent al·lusió al recent
conflicte entre Espanya i Alemanya per la possessió de les illes
Carolines. A diferència de l’anterior, esta falla es plantà el 18 i
es cremà el 19, on tingueren dos dies de música i repartició de
racions de pa, arròs i fabes entre el veïnat.
L’expansió fallera definitiva al Botànic
La primera comissió fallera desapareguda que trobem és la
dels carrers CUARTE-BOTÁNICO. Va ser en 1895 quan
començà el seu camí faller, just l’any que Lo Rat Penat
començà a premiar les falles. Una aparició fugaç, ja que fins
els anys 30 no tornaria a aparèixer, plantant els anys 1930,
1931 i 1934 (falla gran) i 1932 (falla infantil). Posteriorment
només ho va fer en format de comissió infantil (1944, 1946 i
1947). Només la falla de 1930 destacà per ser construïda per
un artista de renom, Carmelo Castellano, qui va obtindré un
premi genèric. Les falles grans de 1931 i 1934 tractaren temes
del propi barri, com les falles més antigues. Tampoc coneixem
cap el nomenament de Fallera Major d’esta comissió.
Al carrer de Quart continuà l’aparició de comissions falleres als
carrers més a prop del centre. En concret, a l’actual Quart-Túria
apareix la primera en 1904. I encara a un cantó més apareixerà
la dels carrers de CUARTE-DOCTOR MONSERRAT. Esta
comissió plantà quatre falles totes seguides i sense interrupcions entre 1912 i 1915, una continuïtat prou
inusual per a l’època. Esta assiduïtat en la festa estigué condicionada per la constància del mateix grup de
fallers, presidits per Vicente Sanmartín Baixauli els tres primers anys, i pels magnífics premis que obtingué: un
segon (1913), un tercer (1914) i un quart (1915). Sembla que plantaren artistes fallers de renom, tot i que
només ens ha arribat el nom de dos: el pintor Carmelo Roda (1912) i l’escultor Antonio Ballester (1914).
La següent etapa fallera a este barri la trobem a l’extrem. En 1927 es funda l’actual comissió de Doctor
Sanchis Bergón-Turia. Potser algun problema ocorregué eixe primer any, ja que els dos anys posteriors (1928 i
1929), continua plantant en eixos carrers, però al mateix temps apareix una segona falla plantada al cantó
2 El nou barri de Fleta es va crear en els terrenys que pertanyien a Jacinto Fleta, un aragonès que cedí les seues
propietats a l’Ajuntament per tal que poguera construir l’estació de ferrocarrils d’Aragó. En reconeixement, l’Ajuntament
decidí atorgar-li el seu nom a un dels carrers, fet que ell rebutjà i només acceptà que fora el del seu sant, Jacinto. 3 Era una dona espanyola vestida amb mantellina.
La comisió vela pensant la falla
que plantará, falla de Cuarte-
Botánico (1934), obra de la
comissió. Publicat en la revista
Mundo
Gráfico.
següent, DOCTOR SANCHIS BERGÓN-PASEO DE LA PECHINA, obra de l’artista E. Galarza.4 Res més
coneixem d’esta comissió fallera desapareguda, ja que passà molt desapercebuda. Sembla que la solució
acabà per plantar només al cantó inicial i
ajuntar-se els fallers en un col·lectiu, ja que el
1933 trobem només eixe any que la comissió
rep el nom unificat dels tres carrers. Com a
curiositat, i dins del moviment d’emancipació
femení en un primer pas, esta comissió nomenà
una presidenta honorària l’any 1933 en la
persona de Marita Requena Silvestre.
L’expansió fallera al sud del Botànic
Si continuem el nostre itinerari espai-temporal,
ens trobem dos comissions tempraneres que en
l’actualitat continuen, com són les de la Gran
Via Ferran el Católic-Erudit Orellana i la Plaça
de Rojas Clemente, aparegudes respectivament
el 1911 i 1916 respectivament. Però la gran
expansió a esta zona tingué lloc al carrer de
Borrull, on trobem fins quatre comissions: les actuals de Borrull-Socors (des de 1921) i de Borrull-Túria (des
de 1922), i les que s’han quedat en el camí de Borrull-Doctor Monserrat i Botánico-Borrull.
La desapareguda BORRULL-DOCTOR MONSERRAT fa
la seua aparició en els últims anys del primer terç del
segle passat en quatre ocasions (plantà en els anys
1927, 1933, 1934 i 1935). Milità a la secció Segona a
partir de la divisió en categories de 1933 i no guanyà
cap premi, tot i tindre els dos primers anys a un
reconegut pintor de fama local com Álvaro Miralles. A
destacar la falla plantada en 1934 que feia al·lusió a la
lluita per l’Estatut Valencià. Com a curiositat i fruït de la
llibertat de les falles infantils, trobem falletes plantades
baix esta mateixa denominació de BORRULL-DOCTOR
MONSERRAT posteriorment -els anys 1944, 1951, 1952
i 1953-, però que depenien de l’autorització d’alguna de
les dos comissions majors que hi existien.
La segona comissió fallera que apareix a este carrer és la
de BOTÁNICO-BORRULL, un col·lectiu que no va vore
tallada la seua història per la guerra, ja que plantà cinc falles els anys 1935, 1936, 1944, 1946 i 1947. El seu
historial ens mostra una comissió senzilla, que plantà en les últimes seccions i quasi sense premis unes falles
que foren obra d’artistes fallers prou desconeguts que no han passat a la història com Anselmo Bujeda o José
Villar. D’almenys un any tenim el nom de la fallera major, Encarnita Gimeno (1944), tot i que de 1946 sabem
4 Possiblement l’artista faller fou l’escultor Enrique Galarza Moreno.
El triunfo del Gallo, Falla de Cuarte-
Doctor Monserrat (1913). Foto
publicada al llibre Historia gráfica de
las Fallas.
L’Estatut valencià, falla de Borrull-
Doctor Monserrat (1934), obra de
Francisco Igual. Publicat en la
revista Mundo Gráfico.
que es deia Conchín. En quant a la comissió infantil, existí una els anys
1950, 1951, 1961, 1966, 1967 i 1970, però que quasi segur correspon
a l’actual Borrull-Túria.
Per últim, deixem dos casos del carrer paral·lel situat encara més al
sud, Lepanto. El primer, el d’una comissió anomenada SOCORRO-
LEPANTO, que va demanar permís per a plantar en les falles de 1937,
però que la contenda no va permetre que la festa es fera per a tota la
ciutat. A banda de ser la primera vegada que este nom feia aparició en
la festa fallera, la curiositat bé perquè a la documentació s’indica que
era una comissió exclusivament femenina, sent d’esta manera, l’únic
cas conegut abans de guerra en l’àrea que exposem ací.
El segon cas és el de dos comissions infantils que, tot i parèixer
comissions desaparegudes pels seus cantons, Lepanto-Turia (als anys
quaranta) i Lepanto-Socorro (entre finals dels quaranta i 1955), en
realitat eren autoritzades per les comissions Borrull-Turia i Borrull-
Socors respectivament. En reglamentar-se la situació dels infantils a
través del Congrés correspondent, vorem com deixen de nomenar-se d’esta manera i passen a tindre el
mateix nom que la comissió major.
Falles a la banda exterior de la Gran Via: La Petxina
A esta segona part de la demarcació que estem repassant, a banda de la primera referència abans citada de
1890, tenim en l’actualitat al cantó sud tres comissions que perviuen en l’actualitat: Ángel Guimerá-Pintor Vila
Prades (fundada en 1908, més coneguda per Arrancapins), Azcárraga-Fernando el Católico (creada en 1945) i
Palleter-Erudito Orellana (de l’any 1969).
Al carrer següent d’estes, vorem com apareix des de ben prompte una comissió que tindria una durada
extensa i intermitent en el temps, entre 1902 i 1963. Estem parlant de la comissió GABRIEL MIRÓ-
PALLETER- GRAN VIA FERNANDO EL CATÓLICO. Com hem dit, comença la seua història a principis del segle
XIX en l’emplaçament primitiu de l’antic barri de Fresquet, en concret als carrers de Fresquet -actual Gabriel
Miró- i Tarazona els anys 1902, 1911 i 1912. Les dos primeres feien referència a obres teatrals i la tercera feia
crítica dels projectes oblidats com la Gran Via, el tren ràpid a Madrid i la fàbrica de tabacs. També es
destacable que contà com artistes fallers a dos reconeguts pintors, Honorio Romero Orozco en 1911 (també
il·lustrador) i Bartolomé Tarín (en concret de ventalls o palmitos). I la que més destacà de tota la història va
ser la de 1911 perquè s’emportà el tercer premi.
A continuació, la comissió es trasllada cap a un lloc més ample per a plantar, en concret al cantó dels carrers
Fresquet i Palleter -també conegut en l’època com Plaça de Palleter-. Planta en 1915 i 1916, i tornarà a fer-ho
entre els anys 1930 i 1934. Tot i no ser dels primers, obtingué algun dels premis quasi tots els anys, gràcies en
part als professionals de les arts que contractaren per fer la falla, com el delineant Manuel de Borja, els
germans Guillot, els escultors Vicente Hurtado, Manuel Villasalero i Vicente Pallardó, o l’artesà fuster i veí del
carrer, Vicente Tena. A destacar també que apareixen a esta etapa diverses falletes infantils plantades entre
els anys 1933 i 1935. Després de guerra, i baix el nom de Gabriel Miró-Palleter o Gran Via Fernando el
Católico-Gabriel Miró, la comissió es torna a crear en 1943 i plantà fins 1963 quasi de manera ininterrompuda
17 falles grans -excepte en 1948, 1951, 1957, i 1962- i 11 infantils en les últimes seccions i poquíssims palets,
Lepanto-Guillem de Castro
(1958). Biblioteca Valenciana
tot i plantar artistes fallers coneguts com Cotanda, Pascual Gimeno, Ramón Iranzo, Abelardo Guillot, Mario
Lleonart o el degà José María Martínez Herrero. En quant a falleres majors, coneguem el nom només
d’algunes, desconeixent si hi hagué tots els anys: Mari Colomer, Florita Juan Egea (1945), Conchín Balbastre,
Amparín Andrés Tárrega (1947), Pepita González Meseguer (1949), Amparín Zamorano, Estrellita Ortega,
Palmira Andani Guillot (1952), Mari Carmen García, Elenita González Martí (1954), Amparín Sancho Martínez
(1955), María Felicidad Hernández (1956), Mª Luisa Fernández Romero (1960) i Finita Puig Sixto (1963).
D’infantils coneixem a Adelita Santaisabel (1956). Casualment i molt aprop, l’últim any de la seua vida fallera
començà a plantar una comissió que encara perviu en l’actualitat, San Ignacio de Loyola-Jesús y María.
Posteriorment tornà a aparèixer una comissió modesta als cantons de la Gran Via i Gabriel Miró els anys 1969
i 1970.
L’extrem nord-oest
A esta part de la quadrícula tenim notícia de 1890 de les primeres falles plantades en tota la demarcació. Fins
ja entrat el segle XX no tenim notícies d’una comissió més estable. Es tracta de la falla dels carrers CUARTE-
NORTE que plantà falla els anys 1922 i 1923 en una primera breu etapa, on l’únic a destacar va ser la
construcció de la falla de 1923 pel conegut pintor i artista faller Carlos Perales.
La segona etapa d’esta comissió va ser més fructífera en quant a falles plantades, ja que no faltà a la cita de
març entre els anys 1944 i 1952, això si, autoritzant a una comissió infantil els anys 1944, 1948, 1949 i 1951.
Tres accèssits i un premi Cifesa (1946) de seccions modestes va ser el seu pobre balanç en quant a premis, tot
i ver passar per la seua plaça a artistes fallers de renom com José María Martínez Herrero, Miguel Piera,
Ricardo Rubert i Daniel Guillot. Però, si que tenim el nom quasi tots els anys de la fallera major: Amparín
Galdón (1944), Teresín Verdeguer (1945), Maribel Rodríguez (1946), Amparín Piro (1947), Vicentita López
Gómez (1949), María del Carmen Leal Bueno (1950) i Conchita Rodríguez Almendro (1951). També tenim
constància del nomenament de Reinas del Foc els anys 1950 i 1951. No passaren tres anys de la seua
desaparició i, segons asseguren els veïns, la major part dels fallers continuaren l’activitat fallera a partir de
1955 fins l’actualitat baix el nom de Norte-Doctor Zamenhoff.
En dos carrers més d’eixe nou barri, TERUEL-DOCTOR ZAMENHOFF, apareix plantant de manera molt
esporàdica els anys 1950 i 1952 una comissió fallera que potser fora una escissió de l’anterior però que no
tingué èxit. Eixos tres anys plantà falla infantil, i només els dos últims plantarà falla gran, en secció Tercera,
sense premi -una de Pascual Gimeno i la segona feta per la pròpia comissió-, i sense falleres majors
conegudes. Potser, i en acabar la seua aventura, els fallers retornaren a l’anterior, o potser foren els
precursors de l’actual comissió de San José de la Montaña-Teruel, que fa la seua aparició en l’any 1959, i que
fou l’últim cantó del quadre urbà faller a la zona.
L’extrem sud-oest
Per últim, ja només queda ressenyar la història fallera del sud de la demarcació. En primer lloc, i com a
conseqüència de l’expansió urbana des dels l’antics carrers d’Arrancapins i Erudit Orellana, veiem aparèixer a
la comissió, actualment desapareguda, que més importància i durada aconseguí, la de JUAN LLORENS-
CALÍXTO III.5 La primera etapa fou els anys 1934, 1936 i l’inacabat 1937. De la segona etapa, la més fructífera,
5 L’actual carrer de Calíxto III tingué abans de guerra els noms de 59 del plànol i Ruiz Zorrilla.
tenim documentades plantades falles grans en 1940, entre 1943 i 1954 i entre 1958 i 1971; i falles infantils en
1942, 1946 i 1947, entre 1949 i 1951 i en 1958. Plantà falles des de la secció Tercera fins arribar en algunes
ocasions a la secció Primera (1949, 1961, 1966 i 1970). Sens dubte, els artistes fallers que més importància
tingueren en la història d’esta comissió foren Vicente
Ballester Marco i Manuel Giménez Monfort, que se repartiren
els primers premis: Ballester aconseguí el primer premi en la
secció Segona (1947) i Tercera B (1952), un segon en Segona
(1946) i un tercer en Segona i el premi Cifesa (1945). Per la
seua banda, Giménez va arrodonir l’historial aconseguint un
primer premi en Primera (1966), un primer en secció Segona
(1964) i un tercer en Segona (1965). A banda, la nòmina
d’artistes que completen l’historial és: Adolfo Ariño, Vicente
Guillot, José Llorens, Miguel Piera, Vicente Luna, Gaspar Jaén,
Alfredo García Albarracín, Fernando Roda, José Barea, Mario
Seguer, Manuel Viguer, Abelardo Guillot i David Cortés.
També coneixem el nom de quasi totes les falleres majors:
Adelita Alamar (1944), Carmencita Fuster (1945), María
Teresa Pérez Gabel (1946 i 1949), Rosita Navarro Lafuente
(1947), Maruja Maragall (1948) , M. Pérez (1950), Angelita
Ortí (1951), Isabel Gallent Giménez (1952), Cristy Campos
Mary (1953), María Amparo Llopis Esteve (1958), Mari Blanca
Rosa Fermán (1959), Paquita Payá Sanchis (1960), María del
Carmen Besa López (1961), Conchín García (1962), María
Antonia Carreres Palomares (1964), María Josefa Correcher
Segura (1965), María Victoria March Ortega (1966), Katy Vera
Gabriel (1967) i Inmaculada Canut Ballesta (1970). Per contra,
només coneixem el nom d’alguna fallera major infantil
puntual, com el de María del Socorro Quilis Bartual (1947),
Marisol –desconeixem cognom- (1961) i María Amparo Ortí
Simó (1962), a més de Mari Carmen García (mascota infantil en 1958), Marinín Castells (Musa del Foc major
en 1947), i el nomenament com a Fallera Major perpétua a la Mare de Déu de la Fuensanta en 1958 en
agraïment per l’ajuda que Múrcia va donar arran de la riuà a la nostra ciutat. En 1960 fou desqualificada la
falla de la secció Segona i, després que en 1968 fera la falla la pròpia comissió, curiosament es tornaren a
encarregar els propis fallers de fer-la en 1971, l’últim any d’activitat, després d’haver arribat a plantar l’any
anterior en Primera A. Potser l’excessiva despesa els passà factura, i després de passar l’any modestament el
citat 1971, desaparegué del mapa faller. Potser degut al constant creiximent que experimentà una nova
comissió, Pérez Galdós-Lorca-Linares, apareguda en l’any 1963 i traslladada en 1971 al seu actual
emplaçament de Pérez Galdós-Calíxto III.
En últim lloc d’este llistat de comissions desaparegudes, hem de citar a la falla que es plantà als carrers de
GABRIEL MIRÓ-MARTÍN EL HUMANO. Només foren dos falles plantades, en els anys 1965 i 1966, molt
modestes de pressupost en les seccions Tercera i Quarta -esta última aconseguí el premi 14-, obra d’Abelardo
Guillot i Francisco Ribes Calvet respectivament. I també tingueren ple en el nomenament de falleres majors en
esta curtíssima etapa: Rosa María Colomer Guinart (1965) i Pilarín Ruiz Sanz (1966). Res més d’esta comissió,
sino fóra perquè casualment, en l’actualitat planta en este mateix encreuament la comissió fallera dels carrers
de Santa María Micaela-Martín el Humano, fundada en l’any 1979.
Falla de Calixto III-Juan Llorens
(1947). Primer premi de la secció
Segona. JCF