FACUL TAT DE CIENCIES POLiTIQUES I DE SOCIOLOGIA ... · de les noves formes de participaci6, els...
6
FACUL TAT DE CIENCIES POLiTIQUES I DE SOCIOLOGIA COMPORTAMENT POLITIC PROGRAMA 1996-97 EI curs preten fonamentalment mostrar les teories que expliquen l'acci6 dels ciutadans - com a minim pel que fa als aspectes mes politics d'aquestes accions. Malgrat que s'analitzaran altres questions, hom fara mes emfasi en l'explicaci6 del vot, de manera que I'alumne estigui en condicions - a final de curs - d'explicar convincentment qui vota quin partit, i perque. Hom es centrara en els pa'isos de l'Europa Occidental, prenent una perspectiva comparada. Aquesta introducci6 preten fonamentalment dues coses: posar a I'estudiant al corrent de que es la tradici6 behaviorista en Ciencia Politica (d'on sorgeix historicament la materia del Comportament Polftic), i veure quina rellevancia te en el m6n politic (si es que en tel l'acci6 i les opinions dels ciutadans. a) Que volem dir amb l'expressi6 "comportament politic"? EI moviment behaviorista. b) Per que estudiar el comportament politic? Comportament Politic i democracia: correspondencia entre els representants i els representats. Barry,B. (1970) Los soci6logos, los economistas y la democracia. Buenos Aires: Amorrortu, capitol 1. Lectures recomanades: Dalton, R. (1988) Citizen Politics in Western Democracies. Chatham, N.J.: Chatham House, capitol 10. Dowse, R. i Hughes, J. (1986) Sociologfa Polftica. Madrid: Aguilar, capitol 1.
Transcript of FACUL TAT DE CIENCIES POLiTIQUES I DE SOCIOLOGIA ... · de les noves formes de participaci6, els...
FACUL TAT DE CIENCIES POLiTIQUES I DE SOCIOLOGIACOMPORTAMENT POLITICPROGRAMA 1996-97
EI curs preten fonamentalment mostrar les teories que expliquen l'acci6 delsciutadans - com a minim pel que fa als aspectes mes politics d'aquestes accions.Malgrat que s'analitzaran altres questions, hom fara mes emfasi en l'explicaci6del vot, de manera que I'alumne estigui en condicions - a final de curs - d'explicarconvincentment qui vota quin partit, i perque.
Hom es centrara en els pa'isos de l'Europa Occidental, prenent una perspectivacomparada.
Aquesta introducci6 preten fonamentalment dues coses: posar a I'estudiant alcorrent de que es la tradici6 behaviorista en Ciencia Politica (d'on sorgeixhistoricament la materia del Comportament Polftic), i veure quina rellevancia te enel m6n politic (si es que en tel l'acci6 i les opinions dels ciutadans.
a) Que volem dir amb l'expressi6 "comportament politic"? EI movimentbehaviorista.
b) Per que estudiar el comportament politic? Comportament Politic i democracia:correspondencia entre els representants i els representats.
Barry,B. (1970) Los soci6logos, los economistas y la democracia. Buenos Aires:Amorrortu, capitol 1.
Lectures recomanades:Dalton, R. (1988) Citizen Politics in Western Democracies. Chatham, N.J.:Chatham House, capitol 10.Dowse, R. i Hughes, J. (1986) Sociologfa Polftica. Madrid: Aguilar, capitol 1.
Aquesta primera IIiq6 propiament dita contindra tan sols una breu introducci6 altema de la participaci6 politica, ja que els estudiants tenen /'oportunitat deprofunditzar en aquesta qilesti6 a traves d'una assignatura optativa anomenadaprecisament "Participaci6 Politica".
a) Les tipologies de la participaci6 polltica: la piramide de Milbrathl'especialitzaci6 dels participants.
b) L'acci6 polftica convencional: teories explicatives, predictors de la participaci6.La questi6 de la participaci6/abstenci6 electoral. L'acci6 col·lectiva.
c) La violemcia polltica: explicacions de la violencia en polltica, teories sobre larebeli6 i les revolucions.
d) Eis nous moviments socials i la protesta politica: aparici6, distribuci6 i impactede les noves formes de participaci6, els predictors de la participaci6 enmoviments alternatius i de protesta.
Lipset,S.M. (1981) EI Hombre Politico: Las Bases Sociales de la Politica. Madrid:Tecnos, caprtol 6.Olson,M. (1992) a Almond,G. et al. Diez Textos Basicos de Ciencia Polftica.Barcelona: Ariel, capitol 8.Pasquino,G. (1988) "Participaci6n polftica: grupos y movimientos" a Pasquino,G.(comp.) Manual de Ciencia Politica. Madrid. Alianza Universidad.
Barnes, S. i Kaase, M. (1977) Political Action. Londres: Sage, caprtols, 1, 2, 5 i17.Dalton, R. (1988) Citizen Politics in Western Democracies. Chatham, N.J.:Chatham House.Dalton, R. i Kuechler (eds) (1992) Los nuevos movimientos sociales. Valencia:Edicions Alfons el Magnanim.Dowse, R. i Hughes, J. (1986) Sociologfa Polftica. Madrid: Aguilar.Verba,S. i Nie, N. (1972) Participation in America. Chicago: Chicago UniversityPress.Rosenstone i Hansen (1993) Mobilization, Participation and Democracy inAmerica. Londres: Macmillan.Ross,M. (1995) La cultura del conflicto. Barcelona: Paid6s.
Aquest tema preten analitzar un moment immediatament anterior (tanttemporalment com causalment) al comportament polftic de/s ciutadans. Es tractade les opinions que mantenen e/s ciutadans envers la politica, i que probablemente/s portaran a comportar-se d'una manera 0 d'una altra.
a) L'estructura de les actituds: coherencia i estabilitat de les actituds, i nivell desofisticaci6 polltica del ciutada.
b) Opini6 publica envers la politica: les actituds envers diversos objectes politics(I'estat de benestar, el medi ambient, politica exterior, la confian~a en lesinstitucions, ...) i els valors politics (el post-materialisme, I'extremisme iI'autoritarisme, questions morals i estils de vida, ...)
c) Cultura polltica: conceptes i critiques. Socialitzaci6 polltica: concepte,importancia i rei dels diferents agents.
Inglehart, R. (1991) EI Cambio Cultural en las Sociedades IndustrialesAvanzadas. Madrid: CIS. Ham recomana lIegir-se tot el lIibre, pere els caprtols 1,2, 3, 4, 5, 6 i 13 s6n de lectura insubstituible.
Lectures recomanades:Almond,G. (1992) a Almond,G. et al. Diez Textos Basicos de Ciencia Polftica.Barcelona: Ariel, caprtol 7.Converse, P. (1963) "The nature of beliefs systems in mass publics" a Apter,D.Ideology and Discontent. Nova York: Free Press.Dalton, R. (1988) Citizen Politics in Western Democracies. Chatham, N.J.:Chatham House, caprtol 2 i 5.Kaase,M. i Newton,K. (1995) Beliefs in Government. Oxford: Oxford UniversityPress (i els altres quatre volums de la col·lecci6).
Aquesta lIiC;6contindra tan sols una breu introducci6 al tema de la comunicaci6politica, ja que e/s estudiants tenen I'oportunitat de profunditzar en aquestaqOesti6 a traves d'una assignatura optativa anomenada precisament"Comunicaci6 Politica". Fonamentalment, tractara de mostrar com afecten elsmitjans de comunicaci6 a les opinions de/s ciutadans.
a) Eis efectes dels mitjans de comunicaci6 sobre l'opini6 publica: conseqOemciesdirectes, conseqOencies indirectes.
Saperas, E. (1987) Los Efectos Cognitivos de la Comunicacion de Masas.Barcelona: Ariel (capitols a escollir).Barranco,F.J. (1982) Tecnicas de Marketing Polftico. Madrid: Ed. Piramide.
A partir d'aquesta lIi<;o,hom comen<;a a donar una explicacio a I'antiga qilestio dequi vota a quins partits - explicacio que continuara amb els temes sis i set. Demoment, la lIi<;ocinc mostra quines son les "clienteles" mes habituals dels partits,deixant clar que I'extraccio social te una clara influencia sobre el vot. EI temaintrodueix el concepte fonamental de "clivella" com a explicatiu de les pautes devot mes permanents en qualsevol societat.
a) EI naixement de les principals c1ivelles i la configuraci6 dels sistemes partitsals pa'isos occidentals.
f) Una nova c1ivella? Les divisions en una societat post-industrial i d'ampliaintervenci6 estatal.
Harrop, M. i Miller (1987) Elections and Voters. Londres: Macmillan, capitol 7 i pp.157-161.
Dalton, R. (1988) Citizen Politics in Western Democracies. Chatham, N.J.:Chatham House, pp.128-169
Aquesta 1Ii<;6cal entendre-Ia com una segona part de la 1Ii<;6precedent. Si be aI/arg termini, les clivel/es donen compte del panorama electoral d'una societat, noens expliquen el vot individual. Aquesta l/i<;6 - a traves de la introducci6 delconcepte "afinitat ideologica" preten complementar l'explicaci6 de"comportament electoral ja mostrada a la 1Ii<;6anterior.
a) L'afinitat ideologica com a antecedent del vot. La importimcia de lasocialitzaci6. L'afinitat ideologica com a processador d'informaci6 polftica.
d) La decissi6 del votant com una elecci6 racional. La qOesti6 de l'adquisici6d'informaci6.
e) EI posicionament dels partits i el model de competencia espaial.
f) EI vot tematic i el paper dels Iiders.
Harrop, M. i Miller (1987) Elections and Voters. Londres: Macmillan, capitol 6 icapHol8.
Aquesta 1Ii<;6preien ser /'ultim pas en /'explicaci6 del comportament electoral.Hom introduira questions que modelen el vot a molt curt termini, com ara /'estatconjuntural de /'economia, el tipus d'elecci6 que es disputa, etc. Aix6 acabara dedonar una visi6 panoramica de perque e/s resultats d'una convocat6ria electorals6n e/s que s6n. 1 a/s mes agoserats, fins i tot e/s permetra fer predicci6 deresultats!
a) L'avaluaci6 dels rendiments del govern i els models de popularitat.
b) EI context institucional: tipus d'elecci6 i sistema electoral.
Downs,A. (1992) a Almond,G. et al. Oiez Textos Basicos de Ciencia Politica.Barcelona: Ariel, capitol 4.
Aquesta 1IiC;6preten mostrar a I'estudiant les principals tecniques que s'utilitzen ene/s estudis ele ctora Is. Aixf, s'estudiara com ho fan e/s professionals per aequivocar-se tant en les enquestes (!), 0 com escriure un informe de/s resultatsI'endema de les eleccions.
b) Les enquestes electorals: els mecanismes d'atribuci6 d'indecisos, efectes deles enquestes sobre el comportament electoral.
c) Interpretaci6 de resultats electorals.
Lectures obligatories:
L'alumne haura de recordar suficientment alguns temes dels tractats aI'assignatura de Tecniques d'investigacio, especialment aquells que fanreferencia a enquestes, taules de contingencia, i correlacio.
EI millors lIibres per a ser utilitzats com a manuals son:Dalton, R. (1988) Citizen Politics in Western Democracies. Chatham, N.J.:Chatham House.Harrop, M. i Miller (1987) Elections and Voters. Londres: Macmillan.
Les alternatives (encara que amb una diferencia de qualitat considerable) enlIengua no anglesa pod en ser:Upset, S.M. (1981) EI Hombre Polftico. Las bases socia/es de la polftica. Madrid:Tecnos.Dowse, R. i Hughes, J. (1986) Sociologfa Polftica. Madrid: Aguilar.
Les practiques consistiran en treballs aplicats sobre resultats electorals, aixi comexplotacions d'enquestes electorals. Hom recomana vivament als alumnes querevisin els procediments d'analisi de dades amb ordinador apresos a Estadlstica ia Tecniques d'investigacio.
Es realitzaran en grups de tres 0 quatre persones, i la nota sera col·lectiva.Durant les primeres setmanes es distribuira a cada grup un bloc de practiquesamb instruccions mes precises.
La nota de les practiques comptara un 40% de la nota final, mentre que I'examenaportara la resta.
