FABRICA DE MUEBLES DE OFICINA - pfont.eu 1988/De la veu del poble II.pdf-Menut fe ix, amb llarg...
Transcript of FABRICA DE MUEBLES DE OFICINA - pfont.eu 1988/De la veu del poble II.pdf-Menut fe ix, amb llarg...
Si al mes de Maig (així com vaig) elsvam oferir un recull de Frases Fetes, enSetembre ( qui tinga blat que sembre) ensdecantem pels Refranys que hem escoltatdir pel poble, encara que, naturalment,alguns pensareu que no són tots els queestan, i altres que no estan tots els quesón, pero "De bregues i de plets, qui fuigés el discret" i com "Goteta a goteta es fariuet", doncs, allA anem:-Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la
casa entera.-Agarra fam i gita't a dormir .-Aigua passada, molí no mol.-Gat escaldat, aigua tebia tem.-No et fies d'aigua mansa que no corre,
ni de gat que no miola.-Doneu-nos aigua, Senyor, que de vi ja
en venen.
-Val més ser cap d'arengada que cua de
pagell.-Apotecari brut, panxa de granota, quan
no té diners fa mala carota.-Qui es menge la carn que rosegue els
ossos.-Casa govemada per dones put a pixum.-A cavall regalat no li mires el dentat.-L'ull de l'amo engreixa el cavall.-Si el cel cau, tots som a sota.-Cel rogenc, pluja o vent.-Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi
haurA bassetes.-Cel a cabassets, aigua a canterets.-El ciri és curt i la processó llarga.-El primer que cull la flor s'emporta
l'olor .-Qui no sembra no cull.
-No es pot dir d'aquesta aigua no beuré,per terbola que siga.
-Cantant les veritats, es perden les amis-tats.
-Val més un amic que cent parents.-Tant va el cii.nter a la font que ve que es
trenca.-Qui va amb un coix, a l'any coix i mig.-El casar no fora res si al cap de l'any no
en foren tres.-Dos filles i una mare, tres dimonis per a
un pare.-Mentre hi hagen rucs anirern a cavall.-Per fam, els rucs mengen gram.-Boca que vols, cor que desitges -o -Cor
que vols, cor que desitges.-Qui té boca, s'equivoca.-Qui no té memoria ha de tindre carnes.
~
~
-Menut fe ix, amb llarg camí creix.-La caro que no es cou per a tu, deixa-la
cremar.-No hi ha més cera que la que crema.-Si no ho vols creure, vés-ho a veure.-Qui no creu pare i mare, ha de creure la
pell de la cabra.-Déu dóna el fred, segons la roba.
-Qui en vestit gasta massa, té el cap decarabassa.
-Déu dóna faves a qui no té queixals.-Qui día passa, anys empeny.-El perol diu a la paella: si m'embrutes
t'emmascare.-Diu el mort al degollat: qui t'ha fet
aquest forat? .-Caldera vella, bony o forat.-Una flor no fa estiu, ni dues primavera
(també una "oreneta").-S'atrapa més prompte un mentider que
un COIX.-De terres apartades, mentides a pata-
des.-Fadrina finestrera, es cansa de ser solte-
ra.-Dona balconera, dona malfeinera.-Les coses clares i la xocolata espesa.-Per que el carro marxe, cal untar les
rodes.-A tal mestre, tal deixeble.-Com canta l'abad respon el sagrista.
FABRICA DE MUEBLES DE OFICINA
y HOSTELERIA
Escultor Amorós, 20Teléfono 52 05 40VILLARREAL
-El fátu obra sense consell i el savi ambell.
-L'enveja és mala consellera.-La venjan~a és un plaer deIs déus.-El que és del Comú no és de ningú.-Pecat amagat és mig perdonat.-No és pot ser pobre per cap diner.-La veritat és al fons del pou.-El que és privat és desitjat.-Bo és anar, millor a casa estar .
-Fent camí s'arriba a la fí -o -Amb pa ivi es fa camí.
-Els cansats fan la feina.-Feina feta no té destorb.-Bona feina no necessita nuncÍ.-Qui fa obres té diners de sobres.-Que fan els infants? .El que veuen fer
als grans.-Em fas compliments i no me'n solies
fer, o em vols fotre o m'has de menes-ter.
-Carn fa caro i vi fa sang -o- Pa i vi fanbon sagí.
-Fent i desfent es fa l'aprenent.-Les burles fan com les processons, tor-
nen d'on venen.-Les visites sempre fan plaer: si no és
quan arriben és quan se'n van.-Si vols criar-te bo i scl, la feina de hui
guarda-la per demcl.-Menjar i beure, fotre i no creme.
-Qui menjant canta, prompte s'atragan-ta.
-Animal que vola, a la cassola.-Qui hui no replega, dema no menja.-Qui no replega un fesol, no en menga
quan vol.-Gos que lladra, no mossega.-Quan els gats són fora, les rates van a
lloure.-A tot arreu hi ha cent llegües de mal
camí.-Al pot menut hi ha la bona confitura. (o
el verí).-No n'hi ha tal haca, ni tal barraca.-Home de molts oficis, pobre segur .-Home de molts oficis, pocs beneficis.-Home de banys, home de pocs anys.-Qui és desgraciat amb els collons enso-
pega.-Home desgraciat, cada any apedregat.-Qui no s'aventura no té ventura.-El bou per la banya i l'home per la
paraula.-Home roig i gos pelut, més vallluny que
conegut.-Obri la porta a la peresa i entrara a ta
casa la pobresa.-Advocats i procuradors, a l'infern de
dos en dos.-De malagralts l'infem n'és pIe.-L 'infem esta empedrat de bones inten-
cions.
-Jugant, jugant, els rucs es mosseguen.-Feta la llei, feta la trampa.-Qui llengua té a Rama va.-Si a Roma vas, la fe perdr3.s.-Llengua muda, mai no fou batuda.-A la taula i alllit al primer crit.-Dies i olles curen les coses.-Una m3. renta l'altra i totes dues la cara.-Malaltia llarga, parenta de la mort.-A grans mals, grans remeis.-El colom, menja plata i caga plom.-Hi ha estalvis que es mengen les tova-
lles.-Pescador de canya, més menja que gua-
nya.-El mal de cap, el menjar el bat.-Si amb el teu senyor vols partir peres,
ell es menjar3. les madures i tu les ver-des.
-Mor, Anton, que el qui es queda ja es
compon.-Morta la cuca, mort el verÍ.-De la boca al nas, no les tastar3.s.-Qui ho té en n3.ixer, mai ho deixa.-Uns naixen amb estrella i altres amb
esquella.-A la vora del riu no et faces el niu.-Qui oli remena, els dits se n'un.ta.-De mica en mica s'omple la pica.-Les parets tenen orelles.-Beute aquest ou que l'altre es cou.-De l'ou al sou, del sou al bou -o -Qui no
té pa, moltesse'n pensa.
-De Llevant o de Ponent, de la dona
sigues parent.-Amor de germa, amor de ca.-Del pecat deIs pares, els fills van gepe-
ruts.-L' oci és el pare de tots els vicis.-De vell ningú passa.-La pedra fora de la ma no se sap on va.-Qui vunga peix que es mune el cul.-El peix gros es menja el menut.-De mal just ve I'anyen que el diable
s'endu la pen.-Cada ovena amb la seua parella.-Pensa mal i no erraras.-Qui mal no fa, mal no pensa.-A cada buga es perd un nen<;ol.-Escoltant, escoltant, vaig perdre un
plet.-El negir fa perdre l'escriure.-Per un ponet no esperd la noca.-Ovella que bala perd el remuc.-El que pugues fer avuí no ho deixes per
dema.-Preu per preu, sabates grosses.-El prometre no fa pobre.-EIs consens en diners.-Contra la for<;a no valla raó.-Tururut!, qui gemega ja ha rebut.-La merda com més es remana més olor
fa.-No es pot dir blat que no siga al sac i
encara ben lligat -o -No es pot dir fil!a
--Maldecaps amb pa són de més bon pas-
sar.-Tot són coses de mainatge, que quan
tenen pa volen formatge.-El pa de la velna és medicina.-No solament de pa viu l'home.-EIs justos paguen pels pecadors.-El que no es paga amb diners es paga
amb dinades.-Cada dia no és Pesta Major .-Qui té temps i al temps aguarda que li
posen una albarda.-Cada cosa al seu temps i els naps a l' Ad-
vent (a l'estiu "cigales").-Comprador viu, compra allo d'hivern a
l'estiu.-Amb temps i palla maduren les nyes-
pres.-Les paraules, el vent se les emporta-Paraules d'estiu segons qui les diu.-A la pla~a no parles massa.-Cadascú parla de la Pira segons li va-Parlant, la gent s'entén.-Parlar cIar i "valencia".-Qui delllop parla, aprop li ix.-Mai gran parlador no fou bon treballa-
dor.-Qui res sap, de res dubta.-Qui molt vol que li donen a entendre és
que té molt que aprendre.-DeIs meus en diré pero no vull que en
digues.
riu l'últim riu millor .-Val més talent que pa de forment.-Per al darrer mal, cap metge val.-Val més prevenir que guarir .-Una desgracia no ve mai sola.-De Ponent, ni dona ni vent.-Vesteix un bastó i pareixeras un senyor .-La por guarda l'hort.-Qui viu de rendeta, viu de merdeta.-Dita de vella, cagat en ella.
I aixo és tot per la present. "Si en volsmés, para el cabas i duras pes". Les ditesi els refranys, de vegades, són contradic-toris pero suposen un saber acum.ulat al
fins tenir-Ia sota labiga.Al cul del sac hi trobaras les engrunes.On no n'hi ha sang, no s'hi fan botifa-rres.No n'hi ha pitjor sord que el que no volescoltar.Si vols ésser ben servit, fes-te tu mate ixelllit.Qui té el culnogat no seu quan vol.Qui s'al~a de matí seu ana on vol.En casa del dol~ainer tots són banadors.A so de tabal no s'agarren liebres.Músic pagat no fa bona música.Mira 't a tu i no diras mal de ningú.En s'ho talla i en s'ho cus.A la taula d'En Bernat qui no hi és no és
comptat.Joventut i enteniment, no hi és tot a un
temps.En aqueli temps, de la palla feien fems.El temps és un gran mestre.Qui tinga més, que dine dues vegades.El vila-realenc finet, després de dinar téfred (aquest és nou).Toquem el dos qu~ el tres ja és fora.uns que no veuen, cor que no dol- o -
caguera que xafen.Quan la fina es maridada, eixet:l els gen-dres.Val més roln conegut que bo per conéi-xer.Val més riure que fer riure -o -El que
edte
"'~..-", ..t-- -,
~,~ ~y~~ \ " r': ;.;..,
.., .-/~"'
~ ..'- ...~~
4 ..~ ~
u. ",,"' C.afeferla-,¡
PLATOS COMBINADOS -APERITIVOS -SERVICIO PARA GUATEQUES
Cedre, 15- Tel. 5204 06 -VilLARREAl -(Castellón)
llarg deIs anys per la nostra gent i, molt asovint, també en trobem que tenen plenavigencia en l'actualitat, perque "L'expe-riencia és la mare de la ciencia" encaraque les herencies també han estat motiude discordia familiar en altres temps i dedialectica política en l'actualitat. De totamanera el preterit imperfet és el pare del
present i no caldria oblidar-ho en un futur("perfecte"?). De tota manera, deixem-ho córrer: "El mort al forat i el viu alporrat". A passar-ho bé que són 10 dies
(defesta)!.
ANTONI PITARCH