EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA MANUFACTURERA A LES … · industrial de les comarques i entrar en...
Transcript of EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA MANUFACTURERA A LES … · industrial de les comarques i entrar en...
EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA MANUFACTURERA
A LES COMARQUES RURALS CATALANES
DURANT EL PERÍODE 2008-2017
Grup de Recerca en desenvolupament Rural de la
Universitat Autònoma de Barcelona (DRUAB)
Febrer de 2018
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 2 de 75
Febrer de 2018 Autors: Lourdes Viladomiu i Jordi Rosell
Copyright: DRUAB i Fundació del Món Rural
Estudi encarregat per:
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 3 de 75
Índex
Introducció ............................................................................................................................... 5
Marc teòric ................................................................................................................................ 7
Metodologia ........................................................................................................................... 11
Delimitació del territori rural ................................................................................................................... 11
Aproximació metodològica ........................................................................................................................ 13
Les dades emprades ..................................................................................................................................... 14
Dinàmica de l’ocupació total al període 2008-2017 ............................................... 17
La indústria a les comarques rurals ............................................................................. 22
Rellevància de la indústria ......................................................................................................................... 22
Importància del subsector Alimentació i Begudes .......................................................................... 26
Evolució de l’ocupació industrial al període 2008-2017 ...................................... 31
Factors explicatius de la dinàmica industrial de les comarques rurals .......... 35
Anàlisi dels tres casos d’estudi ....................................................................................... 40
La Ribera d’Ebre ............................................................................................................................................. 40
El Moianès ........................................................................................................................................................ 46
La Noguera ....................................................................................................................................................... 53
Conclusions i propostes sobre la indústria manufacturera a les comarques
rurals de Catalunya ............................................................................................................. 61
De la rellevància de la indústria al món rural i de la importància del subsector de
l’Alimentació i Begudes. .............................................................................................................................. 61
La crisi i la destrucció d’ocupació ........................................................................................................... 62
La crisi i la dinàmica de la indústria manufacturera...................................................................... 62
Vectors explicatius de la dinàmica de la manufactura al món rural ......................................... 64
Propostes .......................................................................................................................................................... 67
Futures línies de treball .............................................................................................................................. 71
Referencies ............................................................................................................................ 73
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 4 de 75
Índex de Gràfics i Taules
Gràfic 1: Tipologia de comarques catalanes segons la densitat de població al 2016 ............. 12
Gràfic 2: Evolució de l’ocupació total a Catalunya, 2008-2017 ........................................................ 17
Gràfic 3: Evolució de l’ocupació total, 2008-2017 a Catalunya (juny 2018=100) ................... 19
Gràfic 5: Distribució sectorial dels ocupats a les comarques rurals (%) ..................................... 22
Gràfic 6: Distribució sectorial dels ocupats a les comarques rurals i urbanes al 2017 (%) 23
Gràfic 7: Grau d’especialització en la indústria ...................................................................................... 24
Gràfic 8: Grau d’especialització a la indústria alimentària ................................................................ 28
Gràfic 9: Evolució de l’ocupació industrial a Catalunya, 2008-2017 ............................................. 31
Gràfic 10: Evolució de l’ocupació industrial, 2008-2017 a Catalunya (juny 2018=100) ...... 33
Gràfic 11: Evolució de l’ocupació industrial (% de variació) de juny 2008 a juny 2017 ...... 34
Gràfic 12: Dinàmica global i evolució real de l’ocupació manufacturera a les comarques
rurals de Catalunya, 2008-2017 (%) .......................................................................................................... 36
Gràfic 13: Evolució esperada i evolució real de l’ocupació manufacturera a les comarques
rurals de Catalunya, 2008-2017 (%) .......................................................................................................... 38
Gràfic 14: Efecte dinàmica pròpia de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals de
Catalunya, 2008-2017 (%) .............................................................................................................................. 39
Taula 1: Comarques rurals de Catalunya al 2017 .................................................................................. 13
Taula 2: Evolució de l’ocupació a Catalunya per sectors econòmics 2008-2017 (%) ............ 18
Taula 3: Evolució de l’ocupació per àmbits territorials (%) ............................................................. 18
Taula 4: Evolució de l’ocupació total (%) ................................................................................................. 19
Taula 5: Composició sectorial de l’ocupació a Catalunya a l’any 2008 (%) ................................ 20
Taula 6: Participació de la indústria a l’ocupació de les comarques rurals ................................ 25
Taula 7: Ocupats a la indústria manufacturera a les comarques catalanes, Juny 2017 ......... 26
Taula 8. Distribució percentual dels ocupats a la indústria manufacturera a les comarques
rurals per subsectors, 2008 i 2017 .............................................................................................................. 27
Taula 9: Participació de l’Alimentació i Begudes en l’ocupació manufacturera a les
comarques rurals ................................................................................................................................................ 29
Taula 10: Ocupats als subsector Alimentació i Begudes a les comarques catalanes, Juny 2017
.................................................................................................................................................................................... 30
Taula 11: Evolució de l’ocupació a Catalunya per subsectors industrials 2008-2017 (%) .. 32
Taula 12: Evolució de l’ocupació industrial per àmbits territorials (%) ..................................... 32
Taula 13: Evolució de l’ocupació industrial (%) .................................................................................... 33
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 5 de 75
Introducció
Encara que l’economia de les zones rural se sustentava tradicionalment en el sector
agrari, en algunes comarques rurals catalanes, des del segle XIX, ha existit un
important teixit industrial que al llarg del segle XX es va consolidar, diversificar i
estendre territorialment. Avui, a moltes comarques rurals l’activitat industrial té
un paper clau en termes d’activitat i ocupació i al conjunt de les comarques rurals
l’ocupació industrial té un pes relatiu superior al del conjunt de Catalunya.
Des de ja fa moltes dècades, el sector secundari de tots el països occidentals ha anat
perdent pes relatiu, en quan a valor produït i ocupació, degut al predomini dels
serveis. La terciarització creixent de les economies és una característica general del
procés de desenvolupament. La crisi iniciada a l’any 2008 va agreujar el retrocés
industrial pel conjunt de Catalunya, emperò els diferents territoris, incloent les
comarques rurals, han seguit pautes molt dispars.
L’objectiu general d’aquest estudi és conèixer la diferent evolució de la indústria, i
més específicament de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes
i esbrinar quins són els elements sectorials, de mercat i de composició empresarial
que ajuden a explicar la diferent evolució durant els anys de la recessió i la
recuperació recent.
L’estudi comprèn les 22 comarques catalanes amb una densitat de població de
menys de 100 habitants per Km2. Històricament per la delimitació de les comarques
rurals s’han utilitzat diferents indicadors socioeconòmics, però una aproximació
funcional i que obté resultats molt raonables, i molt propers als que s’han obtingut
amb altres sistemes més complexes, és la consideració de la densitat de població
amb un llindar de cent habitants per km2.
El període d’anàlisi comprèn des de 2008, inici de la crisi econòmica, fins les dades
més recents per cada indicador que treballem. Igualment, l’anàlisi qualitatiu es va
realitzar sobre el període 2008-2017.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 6 de 75
Els objectius principals de l’estudi són els següents:
- Estudiar l’evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals
catalanes durant el període 2008-2017.
- Classificar les comarques rurals segons els components explicatius de la
dinàmica de l’ocupació .
- Analitzar de forma més detallada i amb metodologia qualitativa tres
comarques seleccionades.
- Estudiar els factors que expliquen la diferent evolució de la ocupació
industrial de les comarques i entrar en detall per els tres casos d’estudi.
- Assenyalar recomanacions a partir de les lliçons que s’extreuen de l’anàlisi
realitzat.
L’informe s’organitza en vuit apartats. En primer lloc es presenta el marc teòric en
el que es desenvolupa el treball i a continuació la metodologia utilitzada. Més
endavant es dóna compte de l’evolució de l’ocupació total a les comarques catalanes
des de 2008, es presenten els trets de la indústria manufacturera a les comarques
rurals i de l’evolució de l’ocupació industrial. L’apartat sis es dedica a esbrinar els
factors explicatius de l’evolució de l’ocupació industrial a les comarques rurals al
període 2008-2017 per posteriorment analitzar en major profunditat la dinàmica
industrial a les tres comarques rurals seleccionades. Finalment es presenten les
conclusions i les propostes d’actuacions.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 7 de 75
Marc teòric
Els efectes sobre el territori de la gran recessió econòmica del període 2008-2017
han estat molt desiguals. Tot hi tractar-se d’una crisi global, els diferents territoris,
rurals o no rurals, han mostrat dinàmiques de l’activitat econòmica, mesurada en
termes de Producte Interior Brut total o sectorial, i de l’ocupació molt dispars. En
aquest context el concepte de resiliència dels territoris es pot considerar com un
marc teòric adient.
Entenem per resiliència la capacitat d’un territori o d’una organització d’acomodar-
se al canvi sense produir sistemàtiques discontinuïtats i sense interrompre el
funcionament del sistema (Williams and Vorley, 2017). És a dir, la capacitat
d’adaptar-se i de transformar-se de l’economia d’un territori com a reacció davant
dels canvis especialment quan aquests afecten a elements claus del seu
funcionament. L’adaptació és crucial en la dinàmica d’un territori. No es tracta, per
tant, de la primitiva definició de resiliència que posava èmfasi en la resposta que
l’economia d’una regió donava a un xoc extern i la capacitat de retorn a la situació
original abans del xoc (Martin, 2012). Es tracta, més aviat, d’acceptar que anys de
recessió obliguen a canvis i que el canvi i la transformació són inevitables per
acomodar-se a la nova situació, sense possibilitat de retorn a la situació inicial.
Partint d’aquesta concepció s’han realitzat molts estudis sobre la influencia de
diferents elements en la resiliència de determinades regions. Passem a destacar
alguns elements que han estat considerats en la recerca:
- Nivells elevats de resiliència, tant a les empreses com als sectors, estan
associats amb aproximacions més creatives i flexibles (més adaptatives)
(Williams and Vorley, 2017);
- Abundància de recursos tant materials com humans i molt especialment en
emprenedoria són elements fonamentals per la resiliència empresarial
(Rosell, Viladomiu y Mancilla, 2016);
- Propensió cap a la innovació, de manera que a major innovació més
resiliència (Clark, 2017).
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 8 de 75
D’altra banda, a nivell territorial s’indica que:
- L’especialització productiva del territori condiciona la resiliència, tota
vegada que l’estructura productiva incideix en la capacitat d’afrontar i treure
profit dels canvis (Rosell, Viladomiu y Mancilla, 2016);
- Les regions que tenen una estructura d’ocupació poc qualificada presenten
més risc de deslocalització, és a dir, a més gran participació de treballadors
amb poca intensitat de coneixement menor és la resiliència (Simmie, 2017);
- Una estructura productiva en forma de clúster afavoreix la resiliència (Kiese
and Hunt, 2014);
- Una tradició d’emprenedoria local i elements culturals incideixen en la
resiliència (Rosell, Viladomiu y Mancilla, 2016);
- Una interacció adient entre actors públics i privats i una col·laboració entre
els líders polítics amb els líders organitzatius i professionals que realitzen
activitats de planificació i estratègia i, que formen part de les
administracions, són claus en la resiliència (Kiese and Hunt, 2014).
Els estudis sobre resiliència també assenyalen l’impacte diferent d’una recessió
econòmica al d’un xoc tecnològic (conseqüència de la invenció, innovació i difusió
d’una nova tecnologia) sobre la dinàmica territorial.
Amb tot, en molts dels estudis sobre els sectors manufacturers es destaca que la
resiliència es basa en la capacitat de reorganitzar la producció al si de les cadenes
de producció globals o nacionals (Bentley, Bailey and Braithwaite, 2017).
D’altra banda, als estudis relatius a la dinàmica dels territoris, s’ha introduït el
concepte de metropolització que fa referència a la tendència a la concentració de les
activitats productives, o al menys de les activitats productives més innovadores i de
major creixement, a les àrees metropolitanes. Aquesta tendència actua en detriment
de la resta de zones el que vol dir territoris rurals, però també, zones urbanes de
dimensió mitjana o petita (Krätke, 2007).
La metropolització del territoris, resultat dels processos de canvi tecnològic
(economia del coneixement) i de la globalització, suposa un repte pels territoris
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 9 de 75
rurals. Alguns estudis empírics sobre l’evolució de l’ocupació des del començament
de la gran recessió confirmen el millor comportament de l’ocupació a les zones
metropolitanes que a la resta de territoris. Utilitzant dades d’afiliats a la Seguretat
Social, Royuela, Castells-Quintana i Melguizo (2017), mostren per Espanya com
l’ocupació total al període 2008-2017 disminueix menys a les zones urbanes de més
d’un milió d’habitants (Madrid, Barcelona, Valencia, Sevilla i Bilbao), les que podem
considerar com a metròpolis, que a la resta de zones urbanes. A la vegada, a
aquestes zones urbanes mitjanes i petites l’ocupació disminueix menys que a la resta
del territori. De la mateixa manera, al període de recuperació 2013-2016 de la crisi,
el creixement de l’ocupació és més fort a les zones metropolitanes que a la resta del
territori. A França, un estudi recent destaca l’important dinamisme de les
metròpolis (en aquest cas, les cinc àrees urbanes de més de mig milió d’habitants),
que concentren l'activitat d'alt valor afegit i les poblacions qualificades, i finalment
el PIB i l’ocupació total (France Stratègie, 2016). En la mateixa direcció, un estudi de
la Comissió Europea arriba a les mateixes conclusions pel conjunt de la Unió
Europea (European Commission, 2016).
Finalment, quan ens ocupem de la indústria o sector secundari, com en aquest
informe, cal prendre en consideració la tendència a la pèrdua de pes en el PIB i
l’ocupació d’aquest sector en benefici dels serveis o sector terciari, procés que
s’anomena de terciarització de l’economia.
La terciarització relativa de l’economia catalana, iniciada a la segona meitat del segle
passat, ha anat avançant tant en els períodes de creixement com en els moments de
recessió. Ara bé, molts dels anàlisis recents estan posant en evidència que el sector
industrial és clau en la dinàmica socioeconòmica dels països en la mesura que els
increments de productivitat del conjunt de sectors estan molt correlacionats amb el
progrés del sector secundari. Igualment, cal assenyalar que en l’economia actual
cada vegada resulta més difícil acotar sectorialment les activitats econòmiques
sense desfigurar la imatge real de l’activitat econòmica. Els processos continus
d’externalització i internalització d’activitats de les empreses agràries e industrials
produeixen canvis en la composició sectorial que no suposen cap canvi real en
l’especialització del territori.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 10 de 75
Estudis sobre les estratègies de les empreses han popularitzat el concepte de
“servitització” que trenca la diferenciació entre productors de tangibles (els sectors
primari i secundari) i de serveis (sector serveis). Per servitització s’entén “el procés
pel qual una empresa passa de proveir productes a proveir productes amb un servei
complementari com a valor afegit i, per tant, a un model de negoci fonamentat en el
servei” (definició de Termcat) o, si es vol, l’estratègia desenvolupada per les
empreses (majoritàriament empreses manufactureres) per augmentar la seva
competitivitat desenvolupant capacitats per subministrar serveis complementaris
al producte que tradicionalment han fabricat (Lafuente, Vaillant and Vendrell-
Herrero, 2016; Vandermerwe and Rada, 1988; Baines, Lightfoot, Benedettini and
Kay, 2009). És una estratègia de cobertura de les necessitats dels consumidors, per
la qual les empreses orientades a la producció de bens tangibles van incorporant
serveis, però que també pot funcionar en sentit contrari, és a dir, on empreses de
serveis es mouen cap a la producció de bens tangibles. La servitització implica un
canvi profund a les estratègies de les empreses amb importants reptes, però alguns
estudis indiquen que ha estat una de les respostes que les empreses han donat en
els anys de la recessió i que les noves tecnologies han afavorit (ACCIÓ, 2017).
En conseqüència, complementaria a l’aproximació teòrica de la resiliència, ens vam
plantejar la pregunta de fins a quin punt les empreses de les tres comarques
seleccionades per a l’estudi de casos, és a dir la Noguera, la Ribera d’Ebre i el
Moianès, havien optat per una estratègia de servitització.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 11 de 75
Metodologia
Delimitació del territori rural
A l’hora d’abordar la delimitació dels territoris rurals de Catalunya hem optat per
fer-ho a través de la densitat demogràfica. Certament, la ruralitat és un concepte
complex, que admet aproximacions molt dispars i per tant susceptible de ser definit
utilitzant indicadors molt diferents1. L’aproximació per mitjà de la intensitat de la
presència humana al territori ha anat guanyant rellevància al darrers anys,
especialment des que la Organització per la Cooperació Econòmica i el
Desenvolupament (OCDE), en el seu intent de definir un estàndard internacional,
optà per considerar com a municipis rurals aquells que tenen una densitat de
població per sota dels 150 habitants per km2 (OCDE, 1994). A partir d’aquest criteri,
l’OCDE definia regions urbanes, intermèdies i rurals en funció del percentatge de
població de les mateixes vivint en municipis rurals. El criteri de la OCDE fou adoptat
per la Comissió Europea raó per la qual tingué una amplia difusió. Tant la OCDE com
la Comissió Europea fan servir com a regions, per ser delimitades com urbanes,
intermèdies i rurals, les províncies (regions NUTS III en la terminologia
comunitària) el que fa que a Catalunya tinguem una província urbana (Barcelona) ,
dues províncies, Girona i Tarragona, considerades com a intermèdies i la província
de Lleida com a rural (Eurostat, 2017).
A Catalunya hi ha però un consens sobre la idoneïtat de la comarca com a àmbit
territorial per delimitar la ruralitat. Les províncies són massa grans i heterogènies
mentre que els municipis poden ser molt petits i ignorar l’àmbit territorial en el que
la població desenvolupa les seves activitats. No és estrany que a l’hora de programar
la política de desenvolupament rural a Catalunya, els Programes de
Desenvolupament Rural hagin optat per una delimitació comarcal de la ruralitat. Per
aquesta raó, per la realització de l’estudi considerem com a comarques rurals les 22
comarques de Catalunya que a l’any 2016 tenien menys de 100 habitants per km2.
1 Al Capítol 2 de Viladomiu i Rosell (2008) i al Capítol 1 d’Aldomà (2009) hi ha una presentació de
les diferents aproximacions i criteris per delimitar els territoris rurals.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 12 de 75
Gràfic 1: Tipologia de comarques catalanes segons la densitat de població al 2016
Font: Elaboració pròpia en base a dades d’IDESCAT.
Aquest llindar ha estat utilitzat en molts estudis i al nostre parer reflexa bé el que es
considera com a rural i especialment deixa fora les comarques amb aglomeracions
urbanes d’una certa grandària. A més a més, els resultats que es van obtenir
utilitzant la definició de l’OCDE per 2007, és a dir, considerar com comarques rurals
les que tenen més del 50% de la seva població vivint en municipis de 150 habitants
per km2, són molt similars a utilitzar la densitat de 100 habitants per Km2 pel
conjunt de la comarca (Aldomà, 2009).
A destacar que en termes de densitat demogràfica, aquest grup de comarques que
considerem com rurals és molt heterogeni; 3 comarques, totes d’alta muntanya,
tenen 10 ó menys habitants per km2 mentre que 5 en tenen més de 60.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 13 de 75
Taula 1: Comarques rurals de Catalunya al 2017
Hab./Km2
Pallars Sobirà 5,0
Alta Ribagorça 9,0
Pallars Jussà 9,9
Solsonès 13,3
Alt Urgell 14,0
Terra Alta 15,7
Aran 15,8
Priorat 18,7
Noguera 21,7
Garrigues 23,8
Ripollès 26,1
Ribera d'Ebre 26,8
Conca de Barberà 30,8
Segarra 31,5
Cerdanya 32,2
Berguedà 32,9
Moianès 39,3
Urgell 62,1
Garrotxa 76,5
Baix Ebre 78,0
Alt Camp 81,8
Montsià 91,8
Font: IDESCAT
Aquestes 22 comarques representen el 59% del territori català però nomes el 8%
de la població i el 6% de l’ocupació total a Catalunya.
Aproximació metodològica
L’aproximació metodològica utilitzada per conèixer i explicar les dinàmiques de
l’activitat manufacturera a les comarques rurals catalanes, objectiu principal
d’aquest treball, és quantitativa i qualitativa. Per l’anàlisi quantitatiu hem utilitzat
dades d’ocupació des de l’inici de la gran recessió (2008) fins a l’actualitat, al nivell
de desagregació sectorial més elevat, complementades amb documentació sobre els
diferents subsectors de la indústria manufacturera.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 14 de 75
Per donar una primera explicació de les diferents dinàmiques comarcals del sector
industrial al període 2008-2017 hem fet servir l’anàlisi shift-share (Dunn, 1960;
Diputació de Barcelona, 2015). A l’economia regional s’utilitza l’anàlisi shift share
per examinar les diferències en la dinàmica d’una variable (el PIB, l’ocupació, etc. )
en diferents àrees territorials. L’anàlisi shift-share descompassa l’evolució de la
variable en tres components diferents: un component referit al conjunt del territori
(efecte dinàmica global), un altre referit a l’estructura productiva de cada àrea
(efecte estructura productiva) i un component diferencial (efecte dinàmica pròpia)
(Ramajo y Márquez, 2008). Els dos últims components, l’efecte estructura
productiva i l’efecte dinàmica pròpia, permeten una primera aproximació a
l’explicació de la resiliència d’alguns territoris, en el ben entès que mentre l’efecte
estructura productiva identifica un factor de resiliència (l’especialització
productiva) el segon simplement mostra la rellevància per explicar la dinàmica
singular del territori de la resta de factors de resiliència. A partir de l’anàlisi shift-
share hem seleccionat tres comarques rurals per desenvolupar un focus group a cada
una d’elles. Per focus group s’entén un grup de gent representativa del territori,
agents econòmics i socials, amb la que es fa una discussió oberta sobre una
problemàtica concreta (la dinàmica industrial, en el nostre cas) a fi i efecte de
recollir les seves percepcions, opinions i reaccions. Els focus group de cada una de
les tres comarques han estat integrats per responsables polítics, tècnics de les
Administracions, experts acadèmics i empresaris.
Les dades emprades
La disponibilitat de dades d’afiliats a la Seguretat Social a nivell comarcal per als
diferents subsectors industrials fa que aquest indicador, conjuntament amb el
nombre de comptes de cotització donats d’alta al Règim General de la Seguretat
Social siguin, de fet, els únics disponibles a l’hora d’analitzar la dinàmica de les
activitats manufactureres en l’àmbit comarcal. Les dades sobre el mercat de treball
de l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)
només estan disponibles en l’àmbit provincial, raó per la qual no els podem utilitzar
pels nostres objectius.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 15 de 75
El primer indicador, és a dir, l’evolució del número d’afiliats als diferents règims de
la Seguretat Social és un proxy de la dinàmica de l’ocupació, mentre que el nombre
de comptes de cotització i la seva evolució es pot considerar un indicador proxy de
la demografia empresarial.
Les dades disponibles sobre afiliats a la Seguretat Social tenen, però, algunes
limitacions. En primer lloc, no disposem de dades a nivell comarcal de dos règims
especials, el Sistema Especial Agrari i el Sistema Especial de Treballadors de la Llar,
el que vol dir uns 32.000 afiliats al primer règim i uns 72.000 en el segon, per al
conjunt de Catalunya. En segon lloc, l’adscripció a una comarca dels afiliats es fa en
funció de la localització del compte de cotització. Les empreses han de declarar com
a mínim un compte de cotització per província on tenen un o més establiments, això
vol dir que poden declarar un compte de cotització per cada establiment o bé
computar tots els seus treballadors en un sol compte de cotització per província. És
doncs una aproximació a la xifra real d’empreses i ocupats però, com és reconegut,
una font que “permet de forma força ajustada aproximar el volum d’empreses i llocs
de treball localitzats en un territori” (Diputació de Barcelona, 2015)
Alguns estudis territorials utilitzen les dades del Sistema de Análisis de Balances
Ibéricos (SABI), base de dades que conté informació financera d'empreses
espanyoles provinent de les dades que les societats mercantils dipositen al Registre
Mercantil. Aquesta font, però, té importants limitacions. Per un costat, la localització
de l’empresa és normalment on té la seu social (domicili fiscal), no l’establiment
productiu, de manera que les dades (facturació, ocupació, etc.) s’imputen molt
sovint a les grans ciutats -especialment a Barcelona i el seu entorn- malgrat que els
establiments estiguin a comarques rurals. Per tant, el gruix de la informació és
comptable i financera i adient per fer estudis sectorials per a les grans i mitjanes
empreses però amb moltes deficiències per analitzar la dinàmica d’un territori.
Les comarques seleccionades per l’anàlisi quantitatiu són: Moianès com exemple de
comarca molt dinàmica industrialment, la Noguera, amb una dinàmica intermèdia i
la Ribera d’Ebre, amb un dinamisme molt limitat.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 16 de 75
Per una visió general de les característiques socioeconòmiques de les comarques
rurals s’han utilitzat les dades recollides en l’Atles de la Nova Ruralitat de la
Fundació Món Rural (Aldomà, 2009; Aldomà, 2015).
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 17 de 75
Dinàmica de l’ocupació total al període 2008-2017
La crisi econòmica, que va començar a l’any 2008, ha tingut entre les seves
conseqüències més evidents una notable pèrdua de llocs de treball. A meitat de l’any
2008 hi havia a Catalunya 3.444.566 ocupats (mesurats per la afiliació a la Seguretat
Social). La crisi va fer caure l’ocupació fins a 2.760.470 persones a meitat de 2013,
una caiguda de 535.692 ocupats. A l’any 2013, la destrucció de llocs de treball es va
aturar i des de llavors fins a mitjans del 2017 hi ha una recuperació de l’ocupació
amb un augment de 380.716 llocs de treballs. D’aquesta manera, des de 2008 fins a
mitjans del 2017 s’han perdut quasi 155.000 llocs de treball.
Gràfic 2: Evolució de l’ocupació total a Catalunya, 2008-2017
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social
En termes sectorials, la caiguda més gran d’ocupació ha tingut lloc al sector de la
construcció, tant pel nombre absolut de llocs de treball perduts com pel percentatge
de variació, com mostra la Taula 2. El sector serveis ha estat l’únic que ha augmentat
l’ocupació al llarg del període considerat.
3.189.580
2.760.470
3.344.556
2.500.000
2.600.000
2.700.000
2.800.000
2.900.000
3.000.000
3.100.000
3.200.000
3.300.000
3.400.000
3.500.000
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 18 de 75
Taula 2: Evolució de l’ocupació a Catalunya per sectors econòmics 2008-2017 (%) Sectors Variació absoluta Variació percentual
Agricultura, forestal i pesca -3.682 -10,0%
Industria -122.608 -20,6%
Construcció -189.825 -49,7%
Serveis 161.140 6,9%
Total -154.976 -4,6%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
La dinàmica de l’ocupació en els darrers deu anys és prou diferent als vuit àmbits
territorials. Pel que fa al període de destrucció d’ocupació (2008-2013), mentre que
al conjunt de Catalunya es perdia el 16% de llocs de treball (Taula 3), a tres àmbits
territorials (les Terres de l’Ebre, el Penedès i l’Alt Pirineu i Aran) el percentatge de
reducció de llocs de treball va ser significativament més gran. Al període de
recuperació de l’ocupació (2013-2017) al conjunt de Catalunya, l’ocupació
augmentava un 13,6% mentre que a les Terres de l’Ebre i a Ponent el creixement era
més reduït.
Taula 3: Evolució de l’ocupació per àmbits territorials (%)
2008-2013 2013-2017 2017-2008
Àmbit Metropolità -15,3% 13,6% -3,8%
Comarques de Girona -16,0% 13,5% -4,7%
Camp de Tarragona -15,6% 12,2% -5,3%
Terres de l'Ebre -24,9% 10,2% -17,3%
Ponent -15,0% 10,9% -5,7%
Comarques Centrals -17,4% 17,9% -2,6%
Alt Pirineu i Aran -21,1% 14,7% -9,5%
Penedès -22,3% 14,1% -11,3%
Catalunya -16,0% 13,6% -4,6% Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social
En el conjunt dels deu darrers anys (2008-2017) les diferencies són més notables.
Les Terres de l’Ebre i en menor mesura, el Penedès i l’Alt Pirineu i Aran tenen els
percentatges de destrucció d’ocupació més grans. Per contra, les Comarques
centrals, l’Àmbit Metropolità i les Comarques de Girona manifesten un millor
comportament.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 19 de 75
Si prenem en consideració la divisió entre comarques urbanes i comarques rurals,
d’acord amb el criteri de densitat demogràfica, els resultats es sintetitzen en el Gràfic
3.
En els darrers 10 anys, l’ocupació total a les comarques urbanes i al conjunt de
Catalunya es confon pel pes que les comarques urbanes tenen al conjunt català,
mentre que les comarques rurals tenen una evolució de l’ocupació pitjor.
Gràfic 3: Evolució de l’ocupació total, 2008-2017 a Catalunya (juny 2018=100)
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Com es veu a la Taula 4, la destrucció d’ocupació a les comarques rurals és més
intensa que al conjunt de Catalunya entre 2008 i 2013 amb una caiguda del 19,8%.
I al període de recuperació entre el 2013 i el 2017, l’ocupació creix un 13,6 % i a les
comarques rurals ho fa només un 10,9%.
Taula 4: Evolució de l’ocupació total (%) 2008-2013 2013-2017 2008-2017
CATALUNYA -16,0% 13,6% -4,6%
RURALS -19,8% 10,9% -11,1%
URBANES -15,7% 13,7% -4,2%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 20 de 75
El resultat és que des del 2008 fins a mitjans de 2017, a Catalunya, s’ha perdut un
4,6% d’ocupats i a les comarques rurals un 11,1%. La major intensitat de la
destrucció d’ocupació a les comarques rurals s’explica, en part, pel fet que a aquestes
comarques el sector més castigat per la crisi, la construcció, tenia un pes
considerablement més gran (Taula 5) a la vegada que el sector menys afectat, els
serveis, tenia menor rellevància.
Taula 5: Composició sectorial de l’ocupació a Catalunya a l’any 2008 (%) Rurals Urbanes Catalunya
Agricultura, forestal i pesca 7,2% 0,7% 1,1%
Indústria 25,0% 17,3% 17,8%
Construcció 17,5% 11,0% 11,4%
Serveis 50,3% 71,0% 69,7%
Total 100,0% 100,0% 100,0%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Malgrat que la destrucció d’ocupació és més gran en termes relatius al conjunt de
comarques rurals, hi ha una gran diversitat en la dinàmica de l’ocupació comarca
per comarca. Com ens mostra el Gràfic 4, l’evolució de l’ocupació entre 2008 i 2017
mesurada en percentatge de variació és molt dispar a les 42 comarques catalanes.
Quatre comarques –Osona, el Moianès, la Segarra i la Cerdanya- incrementen el
nombre d’ocupats mentre que altres set –la Ribera d’Ebre, el Solsonès, la Terra Alta,
el Baix Ebre, el Montsià, la Conca de Barberà i l’Alta Ribagorça- perden més del 15%
dels llocs de treball que tenien abans de la crisi.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 21 de 75
Gràfic 4: Evolució de l’ocupació total (% de variació) de juny 2008 a juny 2017
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Cal destacar que tres de les quatre comarques que augmenten l’ocupació i totes les
set que lideren la pèrdua d’ocupació són comarques rurals. Aquestes dades indiquen
que a les comarques rurals hi ha una gran dispersió de resultats pel que fa a
l’evolució de l’ocupació als deu darrers anys.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 22 de 75
La indústria a les comarques rurals
Rellevància de la indústria
Al juny de 2008, les 22 comarques rurals de Catalunya tenien quasi 54.000 ocupats
a la indústria. Nou anys desprès, la xifra és de 45.840 ocupats. Abans de començar
la crisi, la indústria representava el 25% de l’ocupació total a les comarques rurals.
Aquest percentatge gairebé no ha canviat ja que al 2017 la indústria representa el
24% dels ocupats.
El Gràfic 5 mostra l’estabilitat de la participació laboral dels sectors primari i
secundari al món rural català així com la davallada de l’ocupació en la construcció i
l’augment de la significació dels serveis.
Gràfic 4: Distribució sectorial dels ocupats a les comarques rurals (%)
Font: Elaboració pròpia amb dades d’afiliats a la Seguretat Social.
La significació de la indústria a l’ocupació total a les comarques rurals és
notablement més gran que a les comarques urbanes i que en el conjunt de Catalunya.
Com ho mostra el Gràfic següent, l’aportació del sector secundari a l’ocupació total
al món rural és deu punts superior a la pròpia del món urbà.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 23 de 75
Gràfic 5: Distribució sectorial dels ocupats a les comarques rurals i urbanes al 2017 (%)
Font: Elaboració pròpia amb dades d’afiliats a la Seguretat Social.
La significació de la industria a les comarques rurals catalanes fa que 14 de les 22
comarques rurals es puguin considerar com a especialitzades a la indústria al tenir
un coeficient d’especialització2 en la indústria superior a 1 i, que cinc d’aquestes
comarques (la Segarra, la Conca de Barberà, la Garrotxa, el Moianès i l’Alt Camp),
tenen una forta especialització industrial (un coeficient per sobre 2,5). Les
comarques restants se situen a l’Alt Pirineu i Aran i a les Terres de l’Ebre.
2 El coeficient d’especialització mostra la importància relativa d’un sector en una part del territori en
comparació a la seva importància al conjunt del territori. En el nostre cas, comparem la participació
de la indústria a l’ocupació total de la comarca amb la participació al conjunt de Catalunya. Si el
coeficient és més gran que 1 podem considerar el territori com especialitzat en el sector.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 24 de 75
Gràfic 6: Grau d’especialització en la indústria
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
La significació de la indústria és molt diferent d’una comarca a una altra (Taula 6).
A la Segarra representa el 50% de l’ocupació i a altres quatre comarques (la Conca
de Barberà, el Moianès, la Garrotxa i l’Alt Camp) entre un 33% i un 40%. Per contra,
a les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran, amb l’excepció de l’Alt Urgell, no arriba al
5%.
3,6
3,1
2,6 2,5 2,5
1,7 1,7 1,7 1,71,5 1,4
1,3 1,3 1,2 1,21,0 0,9 0,9
0,7
0,4 0,40,2 0,2
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 25 de 75
Taula 6: Participació de la indústria a l’ocupació de les comarques rurals 2008
2017
Alt Camp 36%
Alt Camp 35%
Alt Urgell 13%
Alt Urgell 14%
Alta Ribagorça 3%
Alta Ribagorça 3%
Aran 3%
Aran 2%
Baix Ebre 14%
Baix Ebre 13%
Berguedà 19%
Berguedà 17%
Cerdanya 4%
Cerdanya 3%
Conca de Barberà 46%
Conca de Barberà 43%
Garrigues 20%
Garrigues 18%
Garrotxa 38%
Garrotxa 36%
Moianès 27%
Moianès 35%
Montsià 23%
Montsià 20%
Noguera 20%
Noguera 16%
Pallars Jussà 6%
Pallars Jussà 5%
Pallars Sobirà 5%
Pallars Sobirà 5%
Priorat 23%
Priorat 24%
Ribera d'Ebre 15%
Ribera d'Ebre 10%
Ripollès 29%
Ripollès 24%
Segarra 48%
Segarra 50%
Solsonès 24%
Solsonès 18%
Terra Alta 20%
Terra Alta 20%
Urgell 23%
Urgell 23%
RURALS 24%
RURALS 23%
URBANES 16%
URBANES 13%
CATALUNYA 17%
CATALUNYA 14%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Un altre fet a constatar és la concentració de l’ocupació industrial a unes poques
comarques rurals (Taula 7). Dues comarques (la Garrotxa i l’Alt Camp) tenen un de
cada tres llocs de treball industrials de les comarques rurals. Si hi afegim 4
comarques més (la Segarra, el Montsià, la Conca de Barberà i el Baix Ebre) tenim dos
de cada tres llocs de treballs industrials.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 26 de 75
Taula 7: Ocupats a la indústria manufacturera a les comarques catalanes, Juny 2017 Ocupats % sobre ocupats
indústria a comarques rurals
Acumulat
Garrotxa 8.545 18,6% 18,6%
Alt Camp 6.171 13,5% 32,1%
Segarra 5.033 11,0% 43,1%
Montsià 3.822 8,3% 51,4%
Conca de Barberà 3.196 7,0% 58,4%
Baix Ebre 3.111 6,8% 65,2%
Urgell 2.940 6,4% 71,6%
Ripollès 2.364 5,2% 76,7%
Noguera 2.028 4,4% 81,2%
Berguedà 1.957 4,3% 85,4%
Moianès 1.443 3,1% 88,6%
Garrigues 1.028 2,2% 90,8%
Solsonès 897 2,0% 92,8%
Alt Urgell 868 1,9% 94,7%
Terra Alta 669 1,5% 96,1%
Priorat 571 1,2% 97,4%
Ribera d'Ebre 539 1,2% 98,6%
Pallars Jussà 206 0,4% 99,0%
Cerdanya 196 0,4% 99,4%
Pallars Sobirà 123 0,3% 99,7%
Val d'Aran 93 0,2% 99,9%
Alta Ribagorça 40 0,1% 100,0%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Importància del subsector Alimentació i Begudes
A la composició sub-sectorial de la indústria a les comarques rurals el que més
destaca és la rellevància del subsector Alimentació i Begudes que abans de la crisi
representava quasi el 27% de l’ocupació industrial de les comarques rurals i sols el
12,4% al conjunt de Catalunya. Al 2017, Alimentació i Begudes representa quasi el
36% dels ocupats industrials a les comarques rurals i el 19% al conjunt de
Catalunya.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 27 de 75
Taula 8. Distribució percentual dels ocupats a la indústria manufacturera a les comarques rurals per subsectors, 2008 i 2017
2008 2017 Evolució
participació
Alimentació i begudes 26,6% 35,6% Augment
Paper i arts gràfiques 6,7% 7,6% Augment
Química i farmacèutica 4,1% 4,8% Augment
Altres 1,1% 1,2% Augment
Cautxú i plàstic 6,2% 6,2% Sense canvi
Maquinaria i equips 10,2% 10,0% Disminució
Metal·lúrgia 12,2% 11,4% Disminució
Tèxtil, confecció, cuir i calçat 8,1% 6,7% Disminució
Material de transport 7,3% 5,5% Disminució
Fusta, suro i mobles 9,7% 6,5% Disminució
Material de construcció 7,9% 4,5% Disminució
Total 100,0% 100,0%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Amb l’excepció de tres comarques (el Solsonès, l’Alt Camp i el Baix Ebre), les
comarques rurals presenten un índex d’especialització en alimentació superior a la
unitat (Gràfic 8). Destaquen cinc comarques, el Priorat, la Segarra, el Moianès, el
Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça amb l’índex que supera els tres punts.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 28 de 75
Gràfic 7: Grau d’especialització a la indústria alimentària
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
La significació del subsector Alimentació i Begudes és també molt diferent d’una
comarca a una altra (Taula 9). Avui, al Priorat, representa quasi el 80% de l’ocupació
manufacturera i en altres comarques se situa per sobre del 50%. Per contra, a les
comarques de l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre, per exemple, l’alimentació
té un pes relativament reduït.
4,23,9
3,4 3,33,2
2,3 2,32,1 2,0
1,9 1,9 1,9 1,81,7 1,6 1,6 1,5 1,5
1,4 1,3
0,9
0,6 0,5
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 29 de 75
Taula 9: Participació de l’Alimentació i Begudes en l’ocupació manufacturera a les comarques rurals
2008 2017
Alt Camp 9% Alt Camp 11%
Alt Urgell 35% Alt Urgell 39%
Alta Ribagorça 49% Alta Ribagorça 60%
Aran 24% Aran 43%
Baix Ebre 14% Baix Ebre 18%
Berguedà 20% Berguedà 26%
Cerdanya 28% Cerdanya 40%
Conca de Barberà 24% Conca de Barberà 32%
Garrigues 33% Garrigues 35%
Garrotxa 35% Garrotxa 43%
Moianès 49% Moianès 64%
Montsià 20% Montsià 29%
Noguera 25% Noguera 35%
Pallars Jussà 56% Pallars Jussà 63%
Pallars Sobirà 20% Pallars Sobirà 31%
Priorat 53% Priorat 79%
Ribera d'Ebre 14% Ribera d'Ebre 29%
Ripollès 19% Ripollès 25%
Segarra 64% Segarra 73%
Solsonès 6% Solsonès 10%
Terra Alta 24% Terra Alta 36%
Urgell 22% Urgell 30%
RURALS 27% RURALS 36%
URBANES 13% URBANES 17%
CATALUNYA 14% CATALUNYA 19%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
També la indústria alimentària presenta una notable concentració en unes poques
comarques rurals (Taula 10). Dues comarques, la Segarra i la Garrotxa, tenen el 45%
del ocupats a la indústria alimentària del conjunt de les comarques rurals. Si hi
afegim sis comarques més (el Montsià, la Conca de Barberà, el Moianès, l’Urgell, la
Noguera i l’Alt Camp) tenim quasi el 80% dels ocupats al subsector.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 30 de 75
Taula 10: Ocupats als subsector Alimentació i Begudes a les comarques catalanes, Juny 2017
Ocupats % sobre ocupats
alimentaria a
comarques rurals
Acumulat
Segarra 3.697 22,6% 22,6%
Garrotxa 3.689 22,6% 45,2%
Montsià 1.109 6,8% 52,0%
Conca de Barberà 1.032 6,3% 58,3%
Moianès 927 5,7% 64,0%
Urgell 879 5,4% 69,4%
Noguera 711 4,4% 73,7%
Alt Camp 695 4,3% 78,0%
Ripollès 594 3,6% 81,6%
Baix Ebre 547 3,3% 85,0%
Berguedà 508 3,1% 88,1%
Priorat 451 2,8% 90,8%
Garrigues 362 2,2% 93,0%
Alt Urgell 336 2,1% 95,1%
Terra Alta 243 1,5% 96,6%
Ribera d'Ebre 157 1,0% 97,6%
Pallars Jussà 129 0,8% 98,3%
Solsonès 91 0,6% 98,9%
Cerdanya 78 0,5% 99,4%
Aran 40 0,2% 99,6%
Pallars Sobirà 38 0,2% 99,9%
Alta Ribagorça 24 0,1% 100,0%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 31 de 75
Evolució de l’ocupació industrial al període 2008-2017
A meitat de l’any 2008 hi havia a Catalunya 595.993 ocupats a la indústria
manufacturera (mesurats per la afiliació a la Seguretat Social). La crisi que va
començar aquell any va fer caure l’ocupació fins a 438.882 persones a meitat de
2013, una caiguda de 157.111 ocupats. Des de llavors, igual que passa amb
l’ocupació total, l’ocupació industrial es va recuperar de manera que fins a juny de
2017 l’ocupació augmenta en 34.503 efectius. D’aquesta manera en deu anys (2008-
2017) la pèrdua de llocs de treball a la industria és de 122.608 ocupats.
Gràfic 8: Evolució de l’ocupació industrial a Catalunya, 2008-2017
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
L’abast de la caiguda de l’ocupació industrial s’entén si es té en compte que en deu
anys (2008-2017) s’han perdut quelcom més del 20% dels llocs de treball existents
a l’inici del període. La destrucció té lloc amb una taxa del 26,4% entre els anys 2008
i 2013 i la recuperació des d’aquest últim any fins a 2017 és només del 7,9%.
En termes de subsectors industrials la destrucció relativa més gran d’ocupació al
conjunt de Catalunya ha tingut lloc a Material de Construcció i Fusta, Suro i Mobles,
473.385
438.882
595.993
400.000
450.000
500.000
550.000
600.000
650.000
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 32 de 75
dos subsectors molt pro-cíclics. En nombre total de llocs de treball perduts destaca
el subsector Metall i Maquinària com ho mostra la Taula 11. Mentre, Alimentació i
Begudes ha estat l’únic sector que ha augmentat l’ocupació al llarg del període
considerat, el subsector Química i farmacèutica mantenia l’ocupació.
Taula 11: Evolució de l’ocupació a Catalunya per subsectors industrials 2008-2017 (%)
Subsector Variació absoluta Variació percentual
Alimentació, beguda i tabac 2.057 2,6%
Tèxtil, confecció, cuir i calçat -18.726 -34,8%
Paper i arts gràfiques -11.479 -26,7%
Fusta, suro i mobles -12.771 -42,8%
Química i farmacèutica 10 0,0%
Cautxú i plàstics -8.300 -25,9%
Material de construcció -10.426 -47,8%
Metal·lúrgia i productes metàl·lics -29.689 -32,5%
Maquinaria i productes elèctrics i electrònics -20.728 -29,5%
Material de transport -13.633 -23,8%
Altres 1.077 12,7%
TOTAL -122.608 -20,6%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Pel que fa a la dinàmica de l’ocupació industrial als vuit àmbits territorials, la Taula
12 mostra com la major intensitat de la destrucció es dóna a l’àmbit metropolità i a
les Terres de l’Ebre, mentre que a Ponent, a les Comarques Centrals i a les
Comarques Gironines la destrucció és menor.
Taula 12: Evolució de l’ocupació industrial per àmbits territorials (%)
2008-2013 2013-2017 2017-2008
Metropolità -29,8% 6,1% -25,5%
Comarques Gironines -20,6% 9,1% -13,4%
Camp de Tarragona -18,8% 3,6% -15,9%
Terres de l'Ebre -32,0% 10,7% -24,8%
Ponent -21,3% 15,0% -9,5%
Comarques Centrals -25,0% 19,7% -10,2%
Alt Pirineu i Aran -23,3% 10,6% -15,2%
Penedès -28,5% 9,7% -21,6%
Catalunya -26,4% 7,9% -20,6%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 33 de 75
Si considerem la divisió entre comarques urbanes i comarques rurals, d’acord al
criteri de densitat demogràfica utilitzat, el Gràfic 10 mostra l’evolució de l’ocupació
industrial als darrers 10 anys a Catalunya, a les comarques urbanes i a les
comarques rurals. L’evolució a les comarques urbanes i al conjunt de Catalunya es
confon pel pes que les comarques urbanes tenen al conjunt català, mentre que veiem
com les comarques rurals tenen una evolució de l’ocupació millor.
Gràfic 9: Evolució de l’ocupació industrial, 2008-2017 a Catalunya (juny 2018=100)
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Des del 2008 fins a mitjans del 2017, a Catalunya s’han perdut un 20,6% d’ ocupats
a la indústria, un 22,2% a les comarques urbanes i un 14,9% a les rurals. Com veiem
a la Taula 13, la intensitat de destrucció d’ocupació al període 2008-2013 és menor
a les comarques rurals mentre que la recuperació de l’ocupació al 2013-2017 és més
vigorós a les comarques rurals.
Taula 13: Evolució de l’ocupació industrial (%) 2008-2013 2013-2017 2008-2017
CATALUNYA -27,4% 7,9% -20,6%
RURALS -22,9% 10,4% -14,9%
URBANES -27,9% 7,7% -22,2%
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 34 de 75
Ara bé, igual que passava amb l’ocupació total, la destrucció de llocs de treball a la
indústria és molt diversa comarca per comarca.
Gràfic 10: Evolució de l’ocupació industrial (% de variació) de juny 2008 a juny 2017
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
Tres comarques – el Moianès, Osona i la Segarra- incrementen el nombre d’ocupats
a la manufactura mentre que dues –la Ribera d’Ebre i el Solsonès- perden més del
40% dels llocs de treball que tenien abans de la crisi.
Cal destacar que dues de les tres comarques que augmenten l’ocupació i també dues
de les tres que lideren la pèrdua d’ocupació són comarques rurals. Aquestes dades
mostren que a les comarques rurals hi ha una gran dispersió de resultats pel que fa
a l’evolució de l’ocupació industrial en els deu darrers anys, el mateix que passa amb
l’ocupació total.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 35 de 75
Factors explicatius de la dinàmica industrial de les
comarques rurals
Hem vist com en els darrers 10 anys l’ocupació a la indústria manufacturera ha
evolucionat de manera dispar a les 22 comarques rurals de Catalunya. Si al conjunt
de Catalunya, el retrocés de l’ocupació industrial ha estat del 20,6%, en dues
comarques rurals ha augmentat; un 36% al Moianès i un 5,2% a la Segarra. Al mateix
període en dues comarques la caiguda superava el 40%; el 40,1% al Solsonès i el
44,6% a la Ribera d’Ebre.
Com explicar l’evolució de l’ocupació manufacturera a cada una de les 22 comarques
i, especialment, les grans diferencies observades en aquesta evolució entre
comarques? Com hem explicat, s’utilitza l’anomenat anàlisi estadístic shift share per
observar les dinàmiques de creixement d’una variable a diferents àrees i desglossar-
les en diferents components. Aquest anàlisi descompon l’evolució d’una variable
econòmica (l’ocupació manufacturera en el nostre cas) en una àrea (comarca per
nosaltres) en tres components: un component referit al conjunt del territori (efecte
dinàmica global), un altre referit a l’estructura productiva de cada àrea (efecte
estructura productiva) i un component diferencial (efecte dinàmica pròpia).
L’efecte dinàmica global reflexa l’evolució que tindria l’ocupació manufacturera a la
comarca si la mateixa evoluciones d’acord a la variació de l’ocupació manufacturera
al conjunt del territori que, com hem dit, és del -21,5%.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 36 de 75
El Gràfic 12 confirma que la dinàmica de l’ocupació manufacturera al període 2008-
2017 ha estat per moltes comarques lluny de la dinàmica global de l’ocupació
industrial a Catalunya. Com hem vist, dues comarques rurals (el Moianès i la
Segarra) han augmentat l’ocupació i sis més (la Garrotxa, l’Alt Urgell, l’Alta
Ribagorça, l’Alt Camp, l’Urgell i el Priorat), tot i perdre ocupació, han tingut una
caiguda substancialment allunyada de la dinàmica global. A l’altre extrem, dues
comarques (la Ribera d’Ebre i el Solsonès) han experimentat una caiguda de
l’ocupació a un ritme pròxim al doble de la dinàmica global. A la vegada, hi ha un
grup de set comarques amb un comportament de l’ocupació manufacturera molt
semblant al del conjunt de Catalunya.
Gràfic 11: Dinàmica global i evolució real de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals de Catalunya, 2008-2017 (%)
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
L’efecte estructura productiva parteix del fet que cada territori (comarca) té una
especialització productiva pròpia. En el nostre cas, com ens interessem per la
indústria manufacturera, l’especialització productiva és el resultat del pes de cada
un dels subsectors manufacturers a l’ocupació industrial manufacturera a cada
comarca. A títol d’exemple, l’estructura de l’ocupació manufacturera al iniciar-se la
crisi (2008) permetia afirmar que la Segarra tenia una clara especialització en el
subsector Alimentació atès que aquest suposava el 64% de l’ocupació
manufacturera total a la comarca en front del 12,4% que suposava en el conjunt de
Catalunya. De la mateixa manera, la Noguera, estava especialitzada en la fabricació
de Material de construcció ja que l’ocupació manufacturera representava un 32% en
-50,0%-40,0%-30,0%-20,0%-10,0%
0,0%10,0%20,0%30,0%40,0%
Rib
era
d'E
bre
So
lso
nès
Cer
dan
ya
No
gu
era
Mo
nts
ià
Ara
n
Pal
lars
Ju
ssà
Rip
ollè
s
Gar
rig
ues
Co
nca
de
Bar
ber
à
Ber
gu
edà
Bai
x E
bre
Pal
lars
So
bir
à
Ter
ra A
lta
Pri
ora
t
Urg
ell
Alt
Cam
p
Alt
a R
ibag
orç
a
Alt
Urg
ell
Gar
rotx
a
Seg
arra
Mo
ian
ès
Dinàmica global Evolució real
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 37 de 75
front el 3,9% que representava al conjunt de Catalunya. L’efecte estructura
productiva s’entén si prenem considerem que al període 2008-2017 l’ocupació al
subsector Alimentació ha augmentat a Catalunya un 2,6% mentre que el subsector
Material de construcció ha experimentat una caiguda del 48% en front a la caiguda
del 21,5% del conjunt de l’ocupació industrial. Si apliquem a cada subsector
manufacturer d’una comarca la taxa de variació de l’ocupació del mateix al conjunt
de Catalunya obtenim l’evolució de l’ocupació manufacturera determinada per
l’estructura de la indústria manufacturera comarcal a l’inici del període.
El Gràfic 13 mostra per cada comarca la suma de l’efecte dinàmica global i l’efecte
estructura productiva, el que s’anomena evolució esperada, per ser el canvi que es
donaria si els subsectors de cada comarca haguessin tingut el mateix ritme de
creixement (o decreixement) que el conjunt de Catalunya. Malgrat que l’efecte és
negatiu (caiguda de l’ocupació) per totes les comarques, en algunes la pèrdua
percentual és reduïda gràcies a la seva especialització en l’únic subsector que ha
augmentat l’ocupació, l’Alimentació. És el cas de les tres comarques amb una
evolució esperada millor (menor pèrdua d’ocupació): la Segarra, el Pallars Jussà i el
Moianès. En sentit contrari, l’efecte estructura és gran a comarques especialitzades
en subsectors que perden molta ocupació com ara Material de Construcció (cas de
la Noguera), Fusta (cas del Solsonès i el Pallars Sobirà) i Mobles (el Montsià).
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 38 de 75
Gràfic 12: Evolució esperada i evolució real de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals de Catalunya, 2008-2017 (%)
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
L’evolució esperada està, però, lluny d’explicar satisfactòriament les diferències de
l’evolució de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals. El Gràfic 14 mostra
per cada comarca l’efecte dinàmica pròpia de l’ocupació industrial, resultat de
comparar l’evolució real de l’ocupació amb l’evolució esperada, que hem vist
anteriorment. Cal destacar que per deu comarques la dinàmica pròpia té un valor
petit, que vol dir que la dinàmica de l’ocupació manufacturera a la comarca s’explica
per la dinàmica dels subsector manufacturers presents a la mateixa. Altres nou
comarques tenen una dinàmica pròpia positiva, és a dir, tenen un comportament de
l’ocupació industrial millor que la determinada per la seva especialització
productiva. Destaca, evidentment, el Moianès. Finalment, tres comarques rurals
tenen una dinàmica pròpia significativament negativa, que vol dir que han perdut
més llocs de treball que els que s’explicarien per la seva especialització i pel
comportament de cada subsector al conjunt de Catalunya.
-50,0%-40,0%-30,0%-20,0%-10,0%
0,0%10,0%20,0%30,0%40,0%
Rib
era
d'E
bre
So
lso
nès
Cer
dan
ya
No
gu
era
Mo
nts
ià
Ara
n
Pal
lars
Ju
ssà
Rip
ollè
s
Gar
rig
ues
Co
nca
de
Bar
ber
à
Ber
gu
edà
Bai
x E
bre
Pal
lars
So
bir
à
Ter
ra A
lta
Pri
ora
t
Urg
ell
Alt
Cam
p
Alt
a R
ibag
orç
a
Alt
Urg
ell
Gar
rotx
a
Seg
arra
Mo
ian
ès
Evolució esperada Evolució Real
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 39 de 75
Gràfic 13: Efecte dinàmica pròpia de l’ocupació manufacturera a les comarques rurals de Catalunya, 2008-2017 (%)
Font: Elaboració pròpia en base als afiliats a la Seguretat Social.
A partir d’aquest anàlisi seleccionem tres casos d’estudi per comprendre millor la
dinàmica pròpia de les comarques rurals. Dues de les comarques seleccionades són
casos extrems. La comarca de la Ribera d’Ebre ha estat seleccionada per ser la que
té una dinàmica pròpia més negativa, és a dir, pel fet que la destrucció de l’ocupació
manufacturera a la comarca és molt més intensa del que s’hauria d’esperar segons
la dinàmica global d’aquesta i segons l’especialització productiva de la mateixa. Una
altra comarca, el Moianès, ha estat seleccionada per ser la que té la dinàmica pròpia
més favorable amb un augment real de l’ocupació manufacturera superior al que
s’hauria d’esperar. Finalment, del grup de comarques on l’evolució real no és massa
diferent de l’evolució esperada, ha estat seleccionada la Noguera, el que ens permet
cobrir una major representativitat del territori català.
-40,0%
-30,0%
-20,0%
-10,0%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%R
iber
a d
'Eb
re
Pal
lars
Ju
ssà
So
lso
nès
Cer
dan
ya
Ber
gu
edà
Rip
ollè
s
Gar
rig
ues
Co
nca
de
Bar
ber
à
Mo
nts
ià
Bai
x E
bre
No
gu
era
Ara
n
Alt
a R
ibag
orç
a
Gar
rotx
a
Urg
ell
Alt
Cam
p
Alt
Urg
ell
Ter
ra A
lta
Seg
arra
Pri
ora
t
Pal
lars
So
bir
à
Mo
ian
ès
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 40 de 75
Anàlisi dels tres casos d’estudi
La Ribera d’Ebre
Dades bàsiques
La Ribera d’Ebre és una comarca situada a la Terres de l’Ebre amb una superfície de
827,3 Km2 i una població propera als 22.500 habitants. Té una densitat que no arriba
als 28 habitants per Km2. La població comarcal disminueix lleugerament des de
2010. El pes relatiu de la població immigrant és molt semblant a la mitjana catalana.
La dimensió de les poblacions és relativament gran. La comarca esta formada per
catorze municipis: Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre,
Móra la Nova, Rasquera, Riba-Roja d’ Ebre, Tivissa, La Torre de l’ Espanyol i Vinebre.
Vuit dels catorze municipis de la comarca tenen més de mil habitants i només Móra
d’ Ebre arriba a cinc mil. L’estructura de la població per edats està significativament
més envellida que la mitjana de Catalunya.
A la Ribera d’Ebre hi ha dues sub-comarques amb dinàmiques molt diferents, la sub-
comarca nord és la que registra major caiguda demogràfica, mentre que la població
tendeix a agrupar-se a l’eix Móra la Nova-Móra d’Ebre. Les zones nord i sud
presenten una relativa identitat territorial dispar, amb dos capitalitats Flix i Móra i
àmbits d’atracció diferents: Reus o Lleida i Tortosa.
Realitat econòmica
La realitat econòmica de la Ribera d’Ebre és molt singular. En termes relatius, la
comarca de la Ribera d’Ebre presenta el percentatge més elevat de participació del
sector secundari a Catalunya, i això es deu a la gran importància de la producció
energètica. Per contra, la seva especialització manufacturera és més reduïda. Segons
els estudiosos de la comarca “el gran pes de la producció energètica fa que totes les
dades generals sobre evolució del PIB comarcal siguin poc útils per conèixer la
dinàmica real de la economia comarcal”, i “l’especialització industrial no
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 41 de 75
s’acompanya d’una generació d’ocupació que permeti una dinàmica demogràfica
favorable, ja que es tracta de sectors molt intensius en capital”.
La gran indústria està concentrada als municipis d’Ascó, de Flix i de Riba-Roja
d’Ebre, que destaquen per l’energia i la química, mentre que al sud hi ha més
presencia de la industria manufacturera amb empreses de l’alimentació, pell i
colorants.
El sector primari té poca importància, representant en torn al 2,6% del PIB. Una
tercera part de la superfície agrària és regada i orientada a la producció de fruita,
olives i raïm.
La indústria alimentària es basa en els recursos agraris de la zona. Cal destacar, en
opinió d’algun entrevistat, la importància del trasllat a Móra d’Ebre d’una empresa
del Priorat: La Masrojana, dedicada a l’elaboració d’olives, patés i fruita dolça.
Al començar la crisi (2008), la indústria Química era l’activitat manufacturera
amb major nombre d’ocupats amb un terç dels llocs de treball de les activitats
manufactureres. El subsector Cuirs i Calçat era la segona activitat
manufacturera amb quasi un 20% de l’ocupació industrial comarcal.
L’ocupació manufacturera a la comarca
Tal com hem assenyalat a l’apartat quantitatiu, a la Ribera d’ Ebre els resultats en
ocupació en termes relatius són molt dolents des de començament de la crisi. La
comarca, en el període 2008-2017, va perdre un 45% dels seus ocupats a la
indústria, percentatge que dobla el de Catalunya (-21,6%) i molt lluny del conjunt
de comarques rurals (-14,9%). Al setembre de 2017, la taxa d’atur registrat de la
comarca (12,8%) se situava per sobre la mitjana catalana (11,24%) i la del conjunt
de comarques rurals (10,7%).
Segons els participants al focus group i entrevistats, les principals raons explicatives
de la destrucció de llocs de treball són les següents:
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 42 de 75
• El tancament progressiu de l’empresa química Ercros a Flix i la desaparició
d’activitats auxiliars que comportava.
• La disminució de llocs de treball directes i indirectes que generava la nuclear
sobre el territori, degut a les normatives de seguretat, a la professionalització
dels treballadors i a l’automatització de certes tasques. Avui la nuclear té uns
efectes d’arrossegament molt limitats.
A més a més, en relació a les xifres d’atur s’indica que:
• La creació de llocs de treball degut a la diversificació productiva i als
incentius és molt lenta i de magnituds reduïda, en front a la destrucció ràpida
i quantiosa de llocs de treball de la gran indústria.
• Al ser una comarca amb llarga trajectòria industrial, des del segle XIX
presentava xifres d’ocupació molt més elevades que les pròpies d’una regió
rural, i la desaparició o reducció d’aquestes empreses s’ha acompanyat d’un
procés important de pèrdua de llocs de treball.
• D’altra banda, els tècnics administratius comarcals indiquen que la política
de la comarca és enregistrar a les estadístiques de l’atur la totalitat dels
immigrants en edat de treballar i que no tenen ocupació, de forma que això
pot comportar un increment en el numero total d’aturats, en comparació a
d’altres comarques.
Principals recursos
Segons els resultats del focus group, de les entrevistes i de la literatura comarcal
passem a indicar els principals recursos de que disposa actualment la Ribera d’ Ebre:
• La comarca disposa de polígons amb suficient sòl industrial. A més a més, el
tancament de l’empresa Ercros alliberarà grans espais que es poden
reconvertir i reorientar cap a d’altres sectors químics i de tractament de
residus.
• La dotació d’equipaments públics és molt àmplia, ajudada pel suport dels
ingressos energètics que beneficia molt especialment al municipi d’Ascó.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 43 de 75
• L’agricultura de la zona regada de la comarca és la base d’un creixent nombre
d’empreses agroalimentàries, encara que de dimensions reduïdes. Destaca
així mateix la creació de dues formatgeries, associades a bestiar de les
pròpies explotacions, i dues empreses d’elaboració de cerveses artesanes.
• També és significativa l’elaboració de pastissets i pastes artesanes per part
dels forns de pa tradicionals, particularment a Rasquera, on aquesta activitat
arriba a tenir una importància gens menyspreable, fins hi tot fora de la
comarca.
• El riu Ebre és un element estructurador del territori i base per activitats
industrials de molt diferents subsectors.
Principals handicaps
Segons els resultats del focus group, de les entrevistes i de la literatura comarcal, els
principals handicaps actuals de la Ribera d’ Ebre són els següents:
• La comarca presenta una imatge poc atractiva degut a la presència de la
central nuclear i la contaminació produïda per la química a la zona de Flix, i
de la pell i colorants a Móra. Els impactes ambientals estan majoritàriament
controlats actualment, però es manté una important factura del passat.
• La comarca té una localització perifèrica en relació als centres de dinamisme
econòmic de Catalunya, malgrat que els accessos viaris són bons i el
transport ferroviari té una freqüència limitada.
• Si bé la fibra òptica està disponible en opció privada als centres poblacionals,
queden àmplies zones per cobrir satisfactòriament , entre les que cal incloure
Flix.
• Manca la xarxa de gas en moltes zones com a Flix i Ascó. És un dèficit que
s’estima important per atraure empreses altament consumidores d’energia.
El desplegament de la xarxa de gas és molt costós, però, segons els
participants al focus group, hi ha opcions.
• Hi ha una manca d’ajust entre l’oferta i demanda de mà d’obra. La gent
qualificada de la zona no troba feina i en canvi hi ha una demanda de mà
d’obra no qualificada que no troba treballadors.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 44 de 75
• Per alguns dels entrevistats, sovint les dos Mores (Móra d’Ebre/ Móra la
Nova) es troben enfrontades a l’hora de proposar iniciatives, el que no ajuda
en la seva implementació.
• Encara que la Ribera d’Ebre forma part de l’àmbit territorial de les Terres de
l’Ebre, la comarca se sent més identificada i propera a Priorat i Terra Alta
amb les que és més fàcil trobar punts d’intervenció comuns. L’Hospital
Comarcal ha contribuït a enfortir aquest lligam. Amb les tres comarques
sumen uns 40.000 habitants.
Iniciatives en curs
Segons el focus group existeixen múltiples actuacions en curs que afecten
fonamentalment a la formació i a la promoció empresarial. Es van indicar les
següents:
Formació mà d’obra. Ajust formació professional a les necessitats de la zona. Acord
amb l’institut de Tarragona per evitar dèficits i superàvits importants, també hi va
haver un reorientació exitosa de mà d’obra femenina del sector de la confecció als
serveis sanitaris.
Retorn de joves. Dins el centre d’iniciatives socioeconòmiques- Consell comarcal i
amb la Iniciativa Leader.
Coworking. Existeix un centre a Riba-roja.
Atracció empreses. Dins el centre d’iniciatives socioeconòmiques- consell comarcal.
Iniciativa Leader.
Potenciació agroindústria. Projecte de cooperació. Leader- Ribera d’ Ebre viva.
Gustum. Unió Corporació Alimentaria SCCL s’ha establert a la comarca (Flix i
Vinebre) amb ànim de suplir/absorbir a les cooperatives locals que vagin perdent la
seva viabilitat.
Sòl industrial subvencionat. Especialment a l’ajuntament d’Ascó.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 45 de 75
Valoració del patrimoni cultural i turisme. El tema ferroviari amb el museu i el centre
de reparació i manteniment obre opcions per activitats industrials a escala quasi
artesanal. Altres iniciatives són Vim blanc (vi dolç tradicional de Vinebre) i la
terrissa de Miravet.
Distintius territorials. Molts municipis s’han acollit al distintiu Reserva de la biosfera
i l’utilitzen empreses de l’alimentació, begudes, tèxtil i sanitari.
Valoració de les potencialitats i possibilitats de la indústria manufacturera
a la comarca (conclusions)
La comarca de la Ribera d’ Ebre, dins la seva singularitat, conté elements propis de
les zones rurals que pateixen el declivi de sectors industrials tradicionals, i
d’aquelles altres amb peculiaritats degudes a la presència de centrals nuclears. A
més a més, la comarca té una marcada diferència entre la zona sud i la nord, amb
realitats i potencialitats diverses. I per últim, cal assenyalar que les seves pròpies
particularitats porten a que actualment siguin molts els agents que actuen en la
planificació i gestió del desenvolupament, sense coordinació.
Com a zona afectada pel declivi industrial i del tancament de la gran empresa,
requereix d’una re-industrialització amb atracció de capitals i empreses foranies, és
a dir, amb una política d'aterratge empresarial.
Bones pràctiques en l'àmbit específic de l'aterratge empresarial:
Conca d'Òdena: http://investcentercatalonia.cat/es/
Bages: http://www.investinbages.cat/es/
Baix Empordà: http://espaisindustrialsemporda.com/
Berguedà: http://www.berguedaempreses.cat/
Com a zona gran productora d’ energia i donat que té en el seu territori localitzada
una central nuclear, requereix una re-industrialització que pugui aprofitar aquest
avantatge. En aquest sentit, es tractaria d’aconseguir un preu molt baix de l’energia,
com tenen moltes altres zones europees amb centrals nuclears en el seu territori.
Des de fa anys existeix una iniciativa en aquest sentit impulsada per MADE (Mesa
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 46 de 75
d’Alcaldes de Municipis amb Energia) però, pel moment, sense èxit. Un canvi
energètic tarifari obriria possibilitats per indústries altament consumidores
d’energia, i que s’ajustarien especialment als recursos de sòl i instal·lacions
industrials disponibles. Especialment adients semblen totes aquelles relatives al
reciclatge de materials i la mineria de dades.
La zona sud presenta una problemàtica més pròpia del món rural típic, on la
intervenció més apropiada és la diversificació productiva amb potenciació de petites
iniciatives, especialment orientades a l’aprofitament de nínxols de mercat. A més a
més, la producció agrària de productes mediterranis obre noves possibilitats a la
indústria alimentària de la zona.
Per últim, caldria potenciar una millor coordinació de les iniciatives encaminades a
la planificació i gestió del desenvolupament. En aquest moment, el Consell Comarcal
sol té una actuació parcial, ja que els recursos i iniciatives vinculades als ingressos
de la energia nuclear, a la reconversió química, a la descontaminació de Flix, i
d’altres, escapen del seu àmbit i afecten a altres organitzacions que no col·laboren
suficientment entre elles.
El Moianès
Dades generals
El Moianès és una comarca situada a la Catalunya Central amb una superfície de poc
més de 335 Km2, localitzada en un altiplà amb una altura sobre el nivell del mar que
oscil·la entre els 600 i els 900 metres. La població del Moianès va disminuir fins als
anys noranta, per posteriorment experimentar una ràpida recuperació fins arribar
a superar els 13.100 habitants, amb una densitat propera als 40 habitants per Km2.
En l’augment enregistrat ha contribuït la transformació de la segona residència en
primera, i l’arribada de població nouvinguda atreta per una millor de qualitat de
vida. La població immigrant és notablement menor en comparació a les comarques
rurals catalanes.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 47 de 75
Tot i tenir una extensió relativament petita, i estar envoltada de tres comarques ben
caracteritzades com són el Bages, Osona i el Vallès Oriental, presenta una geografia
pròpia ben precisa, una climatologia diferenciada, una vegetació i uns ecosistemes
particulars. La comarca està formada per deu municipis: Calders, l’Estany, Moià,
Monistrol de Calders, Santa Maria d’Oló Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant
Quirze Safaja i Collsuspina. Només tres municipis - Moià, Castellterçol i Santa Maria
d’Oló- superen els 1.000 habitants. L’estructura de la població per edats és molt
similar a la mitjana de Catalunya. La tradició de l’estiueig està molt arrelada, gràcies
a la seva climatologia i a la seva ubicació, el que implica que la seva població es
duplica els caps de setmana i durant l’estiu.
Realitat econòmica
El sector primari té poca importància, representant en torn al 2,5% del PIB.
L’agricultura és essencialment de secà orientada a la producció de cereals i patates.
La producció ramadera està dedicada de manera destacada a la cria d'aviram (Moià
i Calders), porcí (especialment a Moià i a Santa Maria d'Oló), oví i boví. Part
d’aquesta producció és orgànica. L’explotació forestal ha decaigut i té una
rendibilitat econòmica molt limitada.
Les indústries tèxtils van arribar a ser cabdals per la comarca durant la primera
meitat del segle XX, fonamentalment a Castellterçol i Moià. A partir dels anys 70, la
caiguda d’aquest sector va ser dràstica, sumint la comarca a una recessió econòmica
molt forta, amb la desaparició de totes les grans empreses tèxtils i la destrucció dels
llocs de treball.
La comarca conserva només algunes empreses del subsector Tèxtil i Confecció, molt
especialitzades en teixits especials. A finals del segle passat i principi de l’actual, van
sorgir empreses al sector de l’alimentació que experimentarien un gran creixement.
Segons el participants en el focus group “El Moianès és avui una comarca natural,
caracteritzada per una profunda transformació econòmica i social, que en els últims
40 anys s’ha accentuat, i que ha comportat un canvi profund en la seva activitat
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 48 de 75
industrial, un important “residencialisme”, és a dir la conversió de segona residencia
en habitatges principals, una renovació demogràfica i una transformació del sector
primari”.
Al començar la crisi (2008), el subsector Alimentació era de lluny l’activitat
manufacturera amb major nombre d’ocupats amb quasi la meitat dels llocs de
treball de les activitats manufactureres. El subsector Tèxtil-Confecció era la segona
activitat manufacturera amb un 16,5% de l’ocupació industrial comarcal.
L’ocupació manufacturera a la comarca
Tal com hem assenyalat a l’apartat quantitatiu, al Moianès, durant el període 2008-
2017, l’ocupació manufacturera va augmentar en un 36%. Aquesta evolució
contrasta amb la destrucció d’ocupació manufacturera a Catalunya (-21,6%) i
també, encara que en menor intensitat, respecte al conjunt de comarques rurals
(-14,9%). Al setembre de 2017, la taxa d’atur registrat de la comarca (8,4%) se
situava per sota la mitjana catalana (11,24%) i la del conjunt de comarques rurals
(10,7%).
Entre les raons explicatives dels bons resultats en creació de llocs de treball, cal fer
esment al subsector Alimentació. Ara bé, l’especialització inicial de la comarca al
subsector Alimentació (que abans de la crisi ocupava més de la meitat de l’ocupació
manufacturera) explica una part petita d’aquests bons resultats. Mentre al conjunt
de Catalunya, i encara més a les comarques rurals, l’ocupació al subsector
Alimentació va augmentar durant la crisi (un 2,6% a Catalunya i un 14,2% a les
comarques rurals, al Moianès l’augment de l’ocupació és molt més gran (un 78,3%)).
Segons els entrevistats, moltes de les empreses d’Alimentació que han generat
aquesta dinàmica de l’ocupació tenen els seus orígens als anys vuitanta i noranta.
Destaquen una sèrie d’empreses molt significatives en l’àmbit dels productes
ecològics (Vegetalia, Natursoy, Natureco,....), de menjar preparat com Casa Mas -
entre d’altres-, i empreses d’ingredients com Sosa, Graydesa, etc. Igualment hi ha
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 49 de 75
dos escorxadors, un d’ell de conills (Soler Urgell), que generen ocupació tant directa
com indirectament.
El segon subsector de la comarca, el Tèxtil i Confecció, que al conjunt de Catalunya
perd el 37% dels llocs de treball al període 2008-2017 (i un 30% al conjunt de
comarques rurals), al Moianès en guanya un 61%. Segons l’assenyalat al focus group
abans de la present crisis, el sector tèxtil del Moianès havia quedat reduït a unes
poques empreses molt especialitzades que han mantingut o ampliat els llocs de
treball entre les que hem de destacar: Sauleda (tendals), Monsech (teixit per
packaging per aliments molt resistents) i Tèxtil BCH (productes acabats).
La dinàmica d’Alimentació i Tèxtil i Confecció, s’acompanya d’un manteniment de
l’ocupació al sector del metall en contrast en una caiguda del 31% a Catalunya, i una
caiguda de l’ocupació al subsector Material de Construcció però menor (del 12%)
que la del conjunt de Catalunya (49%). Segons l’indicat al focus group, en el sector
del metall hi ha un conjunt d’empreses que treballen molt per altres empreses: VIP
Castell, Avicotecnic, Moneta i en el sector del Plàstic, la empresa Coemma, que
utilitza molta mà d’obra temporal. En el sector de Material de la construcció s’han
mantingut una sèrie d’empreses de material de llarga tradició a la zona com
Mosaicos Usabart i Marbres Atron Linea Europa. També les nombroses residències
secundàries han contribuït al sosteniment de moltes activitats quasi artesanals i
amb alt contingut de serveis relatives a fusteria, lampisteria, metall, etc.
A nivell de serveis destaquen, per la seva importància, les residències per a la tercera
edat.
Principals recursos
Segons els resultats del focus group, de les entrevistes i de la literatura comarcal,
passem a indicar els principals recursos de que disposa actualment el Moianes.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 50 de 75
• Mà d’obra tècnicament preparada. Amb la crisi del tèxtil va quedar al mercat
mà d’obra preparada per al manteniment de tot tipus de maquinària i
d’establiments manufacturers (contramestres), el que va facilitar la
implantació de noves activitats a la comarca.
• Entorn d’alta emprenedoria i formació de clúster. El teixit empresarial de
petites i mitjanes empreses ha estat molt dinàmic en el sorgiment de noves
empreses, sovint conseqüència de treballadors que s’estableixen pel seu
compte. Aquest procés ha estat important a l’alimentació, sector que no està
connectat amb la producció agrària i ramadera de la zona, sinó que és
conseqüència de la proliferació d’empreses a partir d’un artesà inicial o d’un
emprenedor de fora. Aquest procés ha donat lloc a una estructura tipus
clúster amb fortes interdependències i complementarietat entre empreses.
• Identificacions i marques reconegudes. Les empreses de la zona són en
general “marquistes”, i troben en el reconeixement territorial un atribut
positiu per la seva identificació amb la natura i la sostenibilitat.
• Atracció de nouvinguts de Barcelona i la seva àrea metropolitana. En aquest
procés va contribuir la conversió de segones residències en residències
principals. També la presència de serveis d’alta qualitat com l’ Escola de
Castellcir i les residències de la tercera edat.
• Localització atractiva, equidistant de les 4 capitals de província i a 60 minuts
de Vic, Àrea metropolitana Barcelona i Manresa.
• Qualitat de vida. El clima, medi natural, tranquil·litat i l’ absència de
massificació.
• Preu del sòl barat, en comparació amb l’ anella de Barcelona.
• Forta identificació dels agents socioeconòmics amb la comarca
Principals handicaps
Els principal handicaps indicats al focus group són els següents:
• Manca de mà d’obra per determinades tasques. Amb tot, alguns del
participants relativitzaren aquest dèficit al senyalar que la manca de mà
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 51 de 75
d’obra formada pel desenvolupament de les feines de la zona s’ha resolt fent
formació dins les empreses.
• Accessibilitat dificultosa. La comarca no té accés amb autovia i les carreteres
són lentes. També s’indicà que no disposa de serveis ferroviaris però hi ha un
servei ampli d’autocars.
• Manca sòl industrial i molt especialment de qualitat. Els polígons existents
són privats, sovint petits, poc acabats i amb dèficits de qualitat. A més a més,
aquests polígons estan patint la competència amb dumping de sòl industrial
propietat de l’Incasol a les comarques veïnes, especialment del Bages, el que
implica un risc futur de deslocalització d’algunes de les empreses del
Moianès que estant creixent molt ràpidament i que requereixen sòl per la
seva ampliació.
• Manca de fibra òptica i subministrament de gas. No hi ha fibra òptica a tots
els polígons. El gas natural només arriba a una petita part de la comarca
Iniciatives
Segons els resultats del focus group, s’aprecia que la comarca té una àmplia
trajectòria de planejament amb enfocament integrat i participatiu, conseqüència de
la feina realitzada per aconseguir la seva aprovació com a comarca independent. Les
principals iniciatives assenyalades pels participants del focus group poden resumir-
se en el punts següents:
Planejament estratègic. En el si del Consorci del Moianès, el agents de la comarca han
fet un llarg procés (més de 20 anys) de reflexió, planejament i coordinació del
desenvolupament i de les iniciatives en aquest sentit. La demanda de constituir el
Moianès com una comarca independent va generar una forta cohesió entre els
agents socioeconòmics de la comarca. El consorci ha jugat un paper d’impulsor del
desenvolupament participatiu molt important.
Enfocament integrat i sostenible. El desenvolupament s’ha plantejat mantenint el
valor del territori: paisatge, natura, cultura, artesania alimentaria, etc. S’aposta per
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 52 de 75
un desenvolupament del territori sostenible, basat en un model on hi convergeixin
els diferents sectors econòmics i portant a terme polítiques que potenciïn i
dinamitzin els sectors definits com a emergents (serveis turístics, serveis a les
persones, indústria alimentària i ecològica).
Formació. Un dels handicaps que més aviat es van detectar és la manca de
coherència entre les ofertes i demandes laborals, en relació a la formació de la mà
d’obra. Des de la crisi del tèxtil s’han desenvolupat multitud d’iniciatives orientades
a esmenar aquest desfasament, i a ajustar la formació dels aturats als requeriments
de les empreses. En aquest sentit destaquen dues iniciatives recents: la formació
flexible: flexibilitat en el temps i en el contingut i adequant-se a territoris de baixa
densitat, amb combinació de formació a distancia i presencial a l’aula, i la formació
dual: a l’aula i al lloc de treball, amb el que es pretén recuperar la figura de
l’aprenent.
Prospecció empresarial. El Consorci ha fet un exercici de prospecció empresarial per
veure la demanda de formació de les empreses. És un exercici d’anticipació. Un
exemple és el que es va fer al 2007 davant dels canvis previstos al sector de serveis
a les persones (Llei de dependència).
Valoració de les potencialitats i possibilitats de la indústria manufacturera
a la comarca (conclusions)
La dinàmica de l’ocupació manufacturera a la comarca del Moianès des del
començament de la crisi, s’ha de considerar sens dubte com un cas d’èxit. Mirant al
futur, l’enfocament pretén mantenir un equilibri entre els diferents grans sectors
econòmics, de forma que sigui possible el manteniment de l’agricultura, el turisme i
els atractius residencials, amb una indústria manufacturera àmplia i variada. Segons
els participants al focus group “L’estructura de clúster en la indústria manufacturera
es considera adient i cal consolidar-la i enfortir-la”.
Així mateix, els usos del sòl han de permetre un bon ajust entre qualitat de vida,
manteniment de l’entorn natural i desenvolupament d’activitats productives.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 53 de 75
Segons els gestors dels Moianès, és urgent un desenvolupament de sòl industrial de
qualitat i capaç de respondre a les necessitats de creixement de les empreses de la
zona. El model social ha de ser de polígons petits a tots el municipis i de no
especialització urbanística, de forma que es garanteixi que el pobles es mantinguin
vius.
En quant a la formació, és necessari mantenir formes innovadores i que permetin
un continuat ajust entre l’ oferta i la demanda de mà d’obra.
La Noguera
Dades bàsiques
La Noguera és una comarca de l’àmbit territorial de les Terres de Ponent , amb una
superfície de 1.874 Km2, una població propera als 39.000 habitants i una densitat
que no arriba als 22 habitants per Km2. La població creix fins al 2009, quan arriba
als 40.000 habitants i des del 2013 disminueix lentament. El pes relatiu de la
població immigrant és lleugerament superior a la mitjana catalana.
La Noguera és la comarca més extensa de Catalunya, és molt heterogènia i està
formada per 30 municipis. El gruix de la població i l’activitat econòmica es concentra
a la part més meridional de la comarca (Baixa Noguera), a l’ entorn de la capital
comarcal, a on s’ubiquen 5 dels 7 municipis amb més de mil habitants (Albesa,
Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Térmens i Vallfogona de Balaguer). Un altre nucli és la
part nord-est de la comarca, amb dos municipis amb més de mil habitants, Artesa de
Segre i Ponts (Segre Mitjà).
Realitat econòmica
La Noguera acostuma a presentar-se com una comarca agrària, especialment per la
rellevància dels conreus de regadiu (quasi un 40% de la superfície agrària és
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 54 de 75
regada) com els cereals, farratges, fruita dolça, hortalisses i també de la vinya i
l’olivera. La ramaderia és també molt rellevant.
L’activitat manufacturera a la comarca es desenvolupa poc a poc al llarg del segle
XX. A l’inici del mateix, s’obre a Artesa del Segre la Fàbrica de Filats de l’empresa
Vda. Tolrà, que en algun moment arribà a tenir més de 300 treballadors i que
tancaria al 1967. Al 1956, s’obre la fàbrica de paper de Balaguer (INPACSA) que fou
de lluny la principal font d’ocupació de la comarca. Va arribar a ocupar, directa i
indirectament, 750 persones. Quan es va tancar el 1993, tenia quasi 300 treballadors
directes. Onze anys després tancava una altre indústria paperera (Productos
Reciclados de Balaguer) perdent 44 llocs de treball.
Al marge d’aquestes grans empreses, a la segona meitat del segle XX, a la Baixa
Noguera i a Artesa, es van establir petites empreses de Confecció, Fusta i Mobles,
Materials de Construcció i Alimentàries. Al començar la crisi (2008), la indústria de
Material de Construcció (vidres, formigó, prefabricats,..) era el subsector
manufacturer amb major nombre d’ocupats, seguit de l’Alimentació (una indústria
de petites empreses molt diversificada i vinculada a la producció de pinsos, vi, oli,
pastisseria, conserves, escorxadors, cervesa artesanal, etc.). També existien
empreses en els subsectors de la Fusta i Moble, els Productes metàl·lics i el Tèxtil-
Confecció.
L’ocupació manufacturera a la comarca
Tal com hem assenyalat a l’apartat quantitatiu, al període 2008-2017 la Noguera
va perdre un 26% dels seus ocupats a la indústria. Aquest percentatge és més gran
que el de Catalunya (-21,6%), i substancialment més elevat que el del conjunt de
comarques rurals (-14,9%). Al setembre de 2017, la taxa d’atur registrat de la
comarca (9,7%) se situava per sota la mitjana catalana (11,24%) i la del conjunt de
comarques rurals (10,7%).
Com a raons explicatives de la intensitat de la destrucció de llocs de treball, cal fer
referència al pes que al començar la crisi tenien els subsectors manufacturers que
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 55 de 75
han estat a tot Catalunya els més castigats per la mateixa. De fet, com hem vist a
l’apartat dedicat a l’anàlisi shift share, l’efecte estructura productiva explica bona
part de la destrucció d’ocupació manufacturera a la comarca. Més concretament cal
assenyalar com elements a tenir en compte:
- El subsector Material de Construcció, que al començar la crisi suposava quasi
un de cada tres llocs de treball industrials, va perdre més de la meitat dels mateixos
fins a 2017 (un percentatge lleugerament superior del conjunt de Catalunya).
- El subsector Tèxtil i Confecció ha perdut més del 60% de l’ocupació de 2008
a 2017 (per sobre del percentatge de reducció al conjunt de Catalunya).
- El subsector Alimentació (Begudes inclòs), el segon sector per ocupació al
començar la crisi, ha augmentat l’ocupació tot just un 2,6% al mateix ritme del
conjunt de Catalunya però per sota el de les comarques rurals (14,2%).
- El Subsectors Fusta i Mobles han tingut una caiguda de l’ocupació del 24%,
un ritme però substancialment inferior al del conjunt de Catalunya (40%).
Principals recursos
Segons els resultats del focus group, de les entrevistes i de la literatura comarcal,
passem a indicar els principals recursos de que disposa actualment la Noguera.
• Sòl industrial. La comarca té una important disponibilitat de sòl industrial de
qualitat molt acceptable i en un ampli nombre de municipis.
• Aigua i grans superfícies de terreny. La Noguera es beneficia del Canal
d’Urgell, el que facilita una àmplia disponibilitat d’aigua. Al mateix temps, és
la comarca més gran de Catalunya amb molta superfície disponible.
• Gas. Tots el grans nuclis disposen d’accés al subministrament de gas natural,
com és el cas de Balaguer.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 56 de 75
• Fibra òptica. Segon els entrevistats no existeixen deficiències d’accés a la
fibra òptica que comportin demandes en aquest sentit, però aquesta no
arriba a tota la comarca sinó que es concentra a Balaguer.
• Oferta de formació molt àmplia gràcies a la proximitat a Lleida (Universitat,
centres de formació professionals, etc.)
• Qualitat de vida i preus baixos de l’habitatge.
• Dinamisme del turisme: esports d’aventura, piragüisme, escalada i el centre
astronòmic. Senyalen els participants al focus group que en els darrers anys,
el turisme, a molts indrets de la comarca, manifesta un ràpid creixement.
Principals handicaps
El principal handicaps de la comarca de la Noguera, segons l’opinió dels participants
del focus group, són les pròpies d’una comarca rural, enrederida econòmicament i
regressiva demogràficament. Els punts indicats es poden sintetitzar en els aspectes
següents:
• Comunicacions deficients: la comarca esta lluny de l’autovia A2 i en
conseqüència no tenen avantatges en relació a centres propers de similar
orientació: Tàrrega Mollerussa i Cervera. És a dir, Balaguer té dificultats per
a competir en centres molt millor connectats amb la xarxa viària.
• Demografia regressiva: lenta caiguda de la població des de la crisi i
concentració a l’ entorn de Balaguer. El municipis més rurals es despoblen i
la població s’envelleix.
• Treballs poc qualificats: encara que l’atur sigui relativament baix, la mà
d’obra jove formada no es queda a la comarca per manca d’alternatives.
Lleida capital actua com a pol d’atracció. Les feines a la comarca són de baixa
qualificació i no afavoreixen el retorn d’universitaris o dels treballadors més
ben preparats.
• Formació reglada molt poc diversificada: les branques de la formació
professional que es donen a la comarca són poques i existeix una sobre oferta
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 57 de 75
d’aquestes professions, i, per contra, manca formació en moltes altres
especialitzacions.
• Poca identificació comarcal: Falta “relat” del territori i que la població apreciï
el nivell de qualitat de vida assumit. La comarca és molt extensa, no hi ha
identificació comarcal comú i tampoc un element que cohesioni i identifiqui
els seus habitants.
• Renda mitjana baixa. Diferents motius s’indiquen per explicar aquests baixos
nivells de renda. D’una banda, la importància de l’agricultura, i molt
especialment, per algunes subzones, de l’agricultura de secà. D’altra banda,
l’envelliment de la població i el fet que les seves pensions són baixes, ja sigui
per què corresponen al règim especial agrari o per què no van ser assegurats
durant la seva vida laboral, com en el cas de les dones. Per últim, la baixa
qualificació dels llocs de treball assalariats.
• No existeix marca Noguera que permeti una diferenciació del producte, ni
estratègies de diferenciació.
• Empreses orientades al mercat local amb poca exportació, i poc
internacionalitzades.
Iniciatives en curs
Les iniciatives en curs per dinamitzar la zona se centren en la generació d’ocupació.
Senyalen els entrevistats les següents:
Orientació ocupacional a mida: les actuacions per reincorporar treballadors al
mercat de treball són individuals, amb un gran coneixement dels aturats i de les
seves competències. Segons el Servei de Joventut, es tracta d’un col·lectiu que no
supera les 2.000 persones. Una de les iniciatives més exitoses va ser un curs de
programadors on line, amb la col·laboració d’un jove de la zona que viu als EE.UU.
impulsat per l’ajuntament de Balaguer. Va ser una experiència positiva i volen
repetir, encara que al tractar-se d’ una formació no reglada no van poder beneficar-
se de les pràctiques en empreses com a becaris.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 58 de 75
Formació per a Joves: servei d’atenció personalitzada per la formació. Una part dels
joves a l’atur no tenen formació ni actitud pel treball (no tenen hàbits de treball). Un
25% dels joves entre 14 i 29 són d’origen estranger. Es preparen programes de
formació específics per cada modalitat de joves.
Co-working: iniciatives privades a Ponts i Artesa.
Viver d’empreses del CEI-Balaguer: està pensat per serveis (enginyers, informàtica,
advocats, disseny, ...). Posen a disposició despatxos a un preu baix i espais amplis.
Les 7 empreses que actualment estan instal·lades al viver corresponen a
professionals que subministren serveis a empreses ( gestors, advocat, marketing,
informàtica), una empresa de formació en 3D i videojocs, una Fundació que promou
la llet A2 , i un centre de formació per serveis en tanatoris.
Promoció d’empreses: dins el programa Leader, molts ajuts s’han orientat a
l’ampliació i millora d’empreses, però són poques les demandes per la creació
de noves empreses. Els ajuts es concentren en el sector agroalimentari, en el
turisme i en els serveis per a la població. Al marge del sector alimentari, hi ha
molt poques empreses de la indústria manufacturera que sol·licitin fons públics.
Valoració de les potencialitats i possibilitats de la indústria manufacturera
a la comarca (conclusions)
L’impacte de la crisi al sector manufacturer de la comarca de la Noguera es va
concentrar en el subsector de Material de Construcció, i en menor mesura, al sector
Fusta i Mobles. Es tracta de sectors notablement pro-cíclics, i en els que la comarca
presentava una forta especialització. A la vegada l’augment de l’ocupació al
subsector Alimentació i Begudes ha estat molt minsa, i incapaç de compensar les
pèrdues d’ocupació dels altres subsectors.
Com hem dit, a la Noguera l’agricultura i la ramaderia tenen un gran pes, suposant
quasi un 20% del PIB, essent després de les Garrigues, la segona comarca catalana
amb més especialització agropecuària. Malgrat aquesta especialització, el subsector
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 59 de 75
manufacturer Alimentació i Begudes, té un pes modest al conjunt industrial per sota
el que és propi del conjunt de les comarques rurals. La comarca, doncs, es configura
com una gran productora de matèries primeres agràries (cereals, fruita, bestiar,
llet,...) per la seva posterior transformació a altres indrets.
La crisis i la davallada dels sectors manufacturers tradicionals, ha convertit a
l’Alimentació i Begudes en el principals subsector de la comarca, i al nostre parer és
el sector que té avui més potencialitats. Emperò en aquest sector, com a altres
activitats, no hi ha una estratègia comarcal clara. Segons els entrevistats, la comarca
no té marca o identitat pròpia, i es limita a ser part d’alguna DO com Costers del
Segre pel vi i la DO Pera de Lleida per la fruita . A més a més, la comarca té una
indústria alimentària molt diversificada i no té cap empresa emblemàtica.
Segons el participants al focus group, seria oportú assajar formes com els vivers
d’empreses alimentaries, que a d’altres comarques s’han desenvolupat. Aquests
vivers s’haurien d’adaptar a les produccions agràries de la zona (vins, formatges,
sucs,...), i servir de mecanisme d’incentivació a la creació i desenvolupament
d’empreses, per què proporcionin més valor afegit a les produccions agràries i
ramaderes de la zona.
El creixement del turisme rural a la comarca (Montsec, activitats nàutiques,
patrimoni arquitectònic,..), especialment a la Noguera Alta, és també una oportunitat
pel desenvolupament d’iniciatives a l’alimentació, ateses les sinergies entre
determinades produccions alimentaries i el turisme.
També caldria promoure iniciatives innovadores, lligades a activitats i produccions
agràries o ramaderes tradicionals a la comarca. Un exemple d’aquestes iniciatives és
la Fundació Diferència2 làctics, creada amb l’objectiu de fomentar que les
explotacions lleteres inverteixin en genèti
ca, epigenètica i seguretat sanitària, en vaques productores de llet tipus A2A2.
D’altra banda, cal assenyalar que la tradició agrària, la manca d’empreses líders a la
indústria manufacturera i la diversitat territorial, estan dificultant una definició i
estructuració d’una estratègia de desenvolupament basada en la cooperació entre
els agents de la zona, i amb unes metes assumides per tots. Segons els entrevistats,
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 60 de 75
hi ha cert escepticisme en front a l’acció pública, a les actuacions del Consell
Comarcal i al propi procés de planejament del futur desenvolupament.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 61 de 75
Conclusions i propostes sobre la indústria manufacturera
a les comarques rurals de Catalunya
De la rellevància de la indústria al món rural i de la importància del subsector
de l’Alimentació i Begudes.
Al món rural català, la indústria manufacturera té un pes molt rellevant en termes
d’activitat i d’ocupació. Al conjunt de comarques rurals, un de cada quatre llocs de
treball correspon al sector manufacturer. En termes relatius, com a percentatge de
l’ocupació total, la manufactura té una importància molt més gran al món rural, a
on representa el 24% de l’ocupació total, que al món urbà a on tot just aporta el 14%
de l’ocupació. Aquestes dades, però, amaguen que a unes poques comarques rurals,
entre les que hi ha les més poblades, la indústria manufacturera té una rellevància
molt gran, al punt de ser el primer sector en termes d’ocupació. Per contra, a les
comarques d’alta muntanya, les activitats manufactureres tenen molt poca
significació.
Dins del sector industrial, el subsector Alimentació i Begudes és de lluny la primera
activitat manufacturera al món rural. Abans de la crisis aproximadament una quarta
part de l’ocupació manufacturera al món rural corresponia a l’Alimentació i
Begudes, percentatge que ha crescut els darrers anys per assolir un terç de
l’ocupació manufacturera. La rellevància de la indústria alimentària al món rural va
però més enllà d’aquestes xifres, atesa la seva relació amb l’activitat agrària i
ramadera, el que permet afegir valor a la producció primària, i també per la
capacitat d’arrossegament al sector serveis, des del transport fins a les activitats
relacionades amb el turisme. A més a més, com veurem, la dinàmica del subsector
Alimentació i Begudes explica una part significativa de la variació a l’ocupació total
a les comarques rurals.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 62 de 75
La crisi i la destrucció d’ocupació
La crisi econòmica que va començar l’any 2008, va afectar la totalitat de sectors
econòmics i els territoris de Catalunya, donant lloc a un notable procés de tancament
d’empreses i establiments, i de caiguda de l’ocupació fins a l’any 2013. Des de
llavors, assistim a una recuperació lenta però continuada de l’ocupació malgrat que,
a l’acabar l’any 2017, encara estem lluny de recuperar els nivells d’ocupació
anteriors a la gran recessió.
La crisi, encara que ha afectat a tots els sectors i territoris, ho ha fet de manera
diferent en uns i altres. Pel que fa als grans sectors, la Construcció perd la meitat dels
seus efectius mentre que els Serveis perden ocupació de forma moderada fins els
2013, per després augmentar l’ocupació, de manera que a finals del 2017, l’ocupació
al sector superava la del començament de la recessió.
La disminució de llocs de treball també ha tingut lloc de forma diferent d’un territori
a l’altre. La destrucció d’ocupació és més intensa al món rural que el conjunt de
Catalunya, el que s’explica en part pel major pes relatiu que hi té el sector que més
perd ocupació (la Construcció), i el menor pes de l’únic sector que no disminueix els
seus llocs de treball (els Serveis).
La crisi i la dinàmica de la indústria manufacturera
L’impacte de la crisi ha estat gran a la indústria manufacturera catalana tant en
termes d’activitat com d’ocupació, encara que la caiguda de l’ocupació a la mateixa
(una caiguda del 21,5%), ha estat menor que a la Construcció.
La dinàmica dels diferents subsectors manufacturers al conjunt de Catalunya ha
estat diversa. Alimentació i Begudes i Química i Farmacèutica han estat el subsector
amb millor comportament, amb una ocupació que al període 2008-2017 s’ha
mantingut (Química i Farmacèutica), o ha crescut moderadament (Alimentació i
Begudes).
A l’altre extrem, Material de la construcció i Fusta i Mobles han mostrat ser els
subsectors més pro-cíclics, amb notables pèrdues d’ocupació; un 48% el primer i
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 63 de 75
un 43% al segon. Un sector tradicional com Tèxtil i confecció, ha perdut també un
37% dels ocupats, mentre que un sector tant important com el Metall en perd el
30%.
A diferència del que passa amb l’ocupació total, l’evolució de l’ocupació
manufacturera al conjunt de comarques rurals ha estat millor que al conjunt de
Catalunya. Mentre l’ocupació manufacturera al període 2008-2017 queia un 21,5%
a Catalunya, a les comarques rurals ho feia per sota del 15%. Als dos subperíodes,
el de destrucció d’ocupació (2008-2013) i el de recuperació (2013-2017), el
comportament de l’ocupació manufacturera és millor al món rural que al conjunt de
Catalunya i per tant al món urbà.
Les dades sobre l’evolució de l’ocupació manufacturera al conjunt de comarques
rurals amaguen, però, la diversitat de dinàmiques a les 22 comarques rurals de
Catalunya. Als punts extrems, mentre que una comarca (Moianès) augmenta
l’ocupació en un 36% als darrers deu anys, una altra (Ribera d’Ebre) experimenta
una davallada del 45%. Al mig, un ampli ventall de taxes d’evolució de l’ocupació.
A l’anàlisi que hem fet descompassant l’evolució de l’ocupació manufacturera a cada
comarca, hem vist com la dinàmica global de la indústria al conjunt de Catalunya
(l’efecte dinàmica global) explicava una part molt petita de l’evolució de l’ocupació
manufacturera de cada comarca. L’especialització productiva (l’efecte estructura
productiva), ens explica una part de les diferències comarcals en la dinàmica de
l’ocupació manufacturera, confirmant que determinades especialitzacions
productives són factors de resiliència comarcal. Les comarques on l’Alimentació i
Begudes té un pes més gran, han tingut un millor comportament atesa la dinàmica
pròpia d’aquest subsector en el que estan especialitzades. Alhora, especialitzacions
en subsectors molt pro-cíclics, como ara Material de construcció i Fusta i Mobles té
un impacte negatiu a l’evolució de l’ocupació manufacturera al territori. Però el
gruix de la dinàmica de l’ocupació manufacturera s’explica per dinàmiques pròpies
de cada territori, al marge de la dinàmica global i de les especialitzacions
productives.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 64 de 75
Vectors explicatius de la dinàmica de la manufactura al món rural
De l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu de la dinàmica de la indústria manufacturera
catalana al món rural se’n dedueix la rellevància de vuit vectors, a l’hora d’explicar
el que ha succeït.
Com hem argumentat, un vector rellevant és el paper motor del subsector
Alimentació i Begudes. Aquest subsector és l’únic subsector que augmentà la seva
ocupació al conjunt de Catalunya, però en el món rural la taxa de creixement de
l’ocupació del subsector es multiplicà per més de cinc i només tres comarques
(Garrigues, Pallars Jussà i Ripollès) de les 22 comarques rurals veuen disminuir
l’ocupació d’aquest subsector. A més a més, l’Alimentació i Begudes és la clau
explicativa de la dinàmica de l’ocupació manufacturera a les dues comarques
(Moianès i Sagarra) amb augment de l’ocupació manufacturera total, i a moltes de
les que registraren una caiguda més suau (Garrotxa, Urgell, Priorat).
A destacar que aquesta dinàmica positiva de creació de llocs de treball al món rural,
ha estat tant el resultat de grans i mitjanes empreses (per facturació i per llocs de
treball) com de petites i microempreses. També a destacar que aquesta dinàmica és
resultat d’activitats molt diverses, corresponents a càrniques, lactis, vi, pastisseria,
precuinats, etc.
El declivi dels subsectors tradicionals, que ha afectat i afecten de forma diferent
els territoris rurals. L’activitat manufacturera tradicional en el món rural, es va
desenvolupar molt sovint gràcies a la importància que tenia l’accés a recursos que
eren fonamentals per el funcionament de certes activitats, és a dir l’aigua, energia,
sòl abundant i pau social, entre altres. Alguns d’aquests sectors van experimentar
un xoc tecnològic o una forta competència internacional, que va deixar moltes
empreses obsoletes o inclús va fer desaparèixer completament l’activitat d’alguns
subsectors. La reconversió industrial que va experimentar Catalunya als anys
setanta i vuitanta del segle passat, va afectar profundament alguns del territoris que
havien estat l’origen de la indústria tèxtil, confecció, moble, química i del metall. Al
període que ens ocupa, encara alguns territoris rurals catalans han patit l’impacte
d’aquests processos de reconversió, com és el cas de la Ribera d’Ebre, on el
progressiu tancament de l’activitat química de Flix impacta dramàticament en les
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 65 de 75
xifres d’ocupació, o el Priorat que ha vist desaparèixer les últimes restes de la
Confecció.
La davallada de l’activitat als subsectors més pro-cíclics. Material de
Construcció i Fusta i Mobles, dos subsectors lligats a la Construcció, han estat els
subsectors més afectats per la crisi, tant en termes de volum de la producció,
mesurat per l’evolució dels índex de producció industrial, com de l’evolució de
l’ocupació. A algunes comarques rurals, aquests sectors tenien un pes notable a
l’activitat manufacturera, com és el cas de la Noguera amb el Material de
Construcció, la Fusta al Solsonès o el Moble al Montsià.
La dinàmica dels subsectors més pro-cíclics no vol dir, però, la desaparició
d’aquestes activitats. De fet, amb algunes excepcions en que hi ha hagut tancament
d’empreses, la crisi ha comportat una caiguda de l’activitat i de l’ocupació, però
moltes comarques mantenen condicions favorables pel manteniment d’aquestes
activitats amb la recuperació econòmica.
Encara el declivi dels subsectors tradicionals i la caiguda de l’activitat als subsectors
més pro-cíclics algunes empreses enquadrades dins dels mateixos han subsistit i
fins hi tot experimentat una dinàmica positiva. L’especialització en nínxols de
mercat innovadors ha permès la continuïtat i el creixement d’empreses en
subsectors que convencionalment etiquetem com a tradicionals. La continuïtat del
subsector Tèxtil i Confecció a algunes comarques amb empreses molt
especialitzades és la prova.
Al conjunt de Catalunya, i també a les comarques rurals, l’exportació ha estat un
vector important a l’hora d’explicar la dinàmica de les empreses manufactureres des
del començament de la crisi. Això val tant per les empreses ja establertes, que han
trobat amb les vendes a l’exterior la manera de compensar la davallada, com per
empreses de nova creació amb una forta orientació als mercats exteriors des del seu
naixement. El cas del vi, a algunes comarques catalanes, és representatiu d’aquesta
realitat. Diferents estudis indiquen que aquelles empreses amb mercats globals i on
l’exportació suposava una important xifra de vendes van resistir millor els efectes
de la recessió (Fernàndez, 2010; CAREC, 2014).
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 66 de 75
El tancament d’algunes empreses establertes al món rural per aprofitar
determinats avantatges, como ara subvencions a fons perdut o disponibilitat
d’equipaments i infraestructures a baix preu, però sense cap tipus d’arrelament al
territori. Als anys de creixement previs a la recessió, alguns territoris rurals varen
captar establiments manufacturers gràcies a la disponibilitat de sòl industrial o naus
a baix preu acompanyat de subvencions a fons perdut, que posteriorment, en el
període de la crisi, han vist tancar alguns d’aquests establiments. El Solsonès és una
de les comarques que més ha patit aquesta circumstància. Molt poc després de l’inici
de la crisi, a l’any 2009, dues empreses del sector Metall (productes electrònics)
establertes als vuitantes i norantes tancaven les seves portes.
El tancament d’empreses foranies atretes al territori per incentius positius no és,
però, un fenomen generalitzat. Altres comarques que abans de la crisi varen atreure
empreses de fora, com ara l’Alt Camp i la Conca de Barberà, han tingut un
comportament negatiu menor.
La reconversió d’artesans en productors industrials en diferents subsectors. En
el món rural es dona una presència important d’artesans que han cobert
conjuntament producció i servei. Això es dóna de forma generalitzada a
l’alimentació, on forners, carnissers, pastissers, ramaders, agricultors disposen dels
seus obradors propis i cobrien una part àmplia de la cadena alimentaria, sovint fins
arribar al consumidor final. Alguns d’aquests artesans han estat importants
promotors de les empreses alimentàries actuals. Aquest procés es repeteix així
mateix en altres sectors com la fusteria, mineria no metàl·lica, metal·lúrgia i
material de la construcció.
Es tracta, en conseqüència d’ una servitització, on l’element clau ha estat el pas d’una
producció de petita escala i tipus artesanal a una industrial manufacturera però amb
forta incorporació de servei (venda directa, producció a mida, treball a mans per
altres empreses en processos).
Finalment, el desenvolupament d’un nou emprenedor que centra la seva
activitat en nínxols de mercat de diversos subsectors. La localització de les
empreses manufactureres en zones rurals respon a un paquet en el que s’inclou sòl
industrial econòmic, disponibilitat de treballadors qualificats sovint expulsats dels
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 67 de 75
sectors tradicionals, col·laboració fluida amb les administracions locals, imatge
adient pel tipus d’activitat, i qualitat de vida dels propis emprenedors. Tots aquests
elements estan més o menys presents en els territoris rurals analitzats, i són els
elements explicatius de l’establiment de nous emprenedors que aprofiten nínxols de
mercat.
Propostes
L’heterogeneïtat del món rural català fa difícil proposar línies generals que
afavoreixin una major resiliència en tots els territoris i que, per tant, resultin valides
pel conjunt. Igualment, un anàlisi dels factors que la literatura acadèmica assenyala
com possibles explicacions de casos particulars, requeriria un anàlisi molt més
detallat.
Amb tot, en base a l’anàlisi realitzat i tenint molt especialment en consideració les
informacions dels tres casos d’estudi, podem indicar alguns elements que són, al
nostre entendre, bàsics per al futur.
El territori que mostra més resiliència i capacitat d’adaptació en l’ últim període -el
Moianès -és el que evidència una més estreta col·laboració entre el sector privat i
públic. L’existència en les ultimes tres dècades d’un Consorci molt orientat a trobar
alternatives al xoc tecnològic que havia impactat fortament a la comarca, amb la
quasi desaparició del sector tèxtil, va comportar la necessitat de cercar activament
alternatives. La recerca d’opcions s’ha fet mobilitzant el conjunt de la població i
actuant conjuntament administracions públiques, empreses privades i tot tipus
d’associacions, i amb una visió estratègica del territori, conseqüència d’una bona
entesa entre els gestors polítics- responsables dels governs locals- amb els gestors
administratius - funcionaris i professionals que realitzen activitats de planificació i
estratègia i que són part del govern formal.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 68 de 75
També al Moianès trobem una estructura de clúster productiu que manifesta una
activa col·laboració i complementarietat entre empreses, i que rep el suport de les
polítiques públiques.
El cas de la Noguera es caracteritza per una forta dispersió d’agents, un limitat teixit
associatiu, poca col·laboració entre agents i una manca d’identificació important
amb les iniciatives publiques.
Així mateix cal destacar que els resultats deficients de la comarca de la Ribera
d’Ebre, pel que respecta a dinamisme empresarial, coincideixen amb una insuficient
cooperació entre els organismes públics que actuen en la promoció econòmica de la
zona i que no projecten un missatge entenedor als agents privats.
En conseqüència, una activa coordinació entre sector públic i privat sembla
condició fonamental per enfortir la resiliència, com assenyala la literatura
acadèmica. Cal incloure en aquesta coordinació tant els gestors polítics com
els gestors administratius dels governs locals.
Emperò de l’estudi realitzat, es desprèn que també es requereix una
col·laboració dels agents privats entre ells (l’estructura de clúster fora un
exemple en aquest sentit) i dels agents públics entre ells, per a aconseguir
l’adequació continuada que defineix la resiliència.
L’èxit de la re-industrialització del Moianès es deu en bona mesura al subsector de
l’alimentació. Un sector que, en aquest cas, no es recolza significativament en les
produccions primàries de la zona, sinó que aposta per un fort seguiment de les
tendències del mercat alimentària: biològics , veganisme, cinquena gamma, etc.
També a la Ribera d’Ebre, a la Noguera i a l’igual que en moltes altres zones rurals
de Catalunya, s’aprecia l’aparició de noves iniciatives en els sectors tradicionals que
han trobat nínxols de mercat, com és el cas de teixits especials, nous materials de
construcció, mobiliari especial per a petits, energies alternatives, etc.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 69 de 75
En conseqüència, la indústria manufacturera del món rural no pot
menysprear cap dels sectors econòmics, ni considerar que els sectors
tradicionals no tenen cabuda en la indústria catalana. L’adaptació continuada
d’aquests sectors s’està manifestant com un element fonamental per a
conservar l’ocupació manufacturera, i molt possiblement aquesta serà la
dinàmica del futur.
En general, les empreses del món rural tenen promotors amb lligams a la zona,
sovint provenen de famílies amb activitat agropecuària i valoren els atributs que
proporciona la seva comarca. Aquesta és la situació que hem trobat a la Noguera, a
la Ribera d’ Ebre i al Moianès. Però sovint quan una de les iniciatives ha tingut un
èxit important i l’empresa guanya dimensió, sorgeixen factors que actuen
negativament sobre la localització rural. Aquests elements poden derivar-se de la
manca de mà d’obra qualificada, de la falta de sòl, dels serveis deficients en
subministres de xarxa (gas, fibra òptica,..). Facilitar un entorn favorable al
creixement i consolidació de les empreses rurals és un repte que està present a les
tres comarques analitzades.
Les iniciatives publiques s’han d’anticipar als reptes de les empreses
assentades a la zona, especialment quan el seu creixement i modernització
comporta nous requeriments. La confecció dels programes públics d’actuació
en àmbits com la formació professional, la construcció i millora de polígons i
el subministrament de serveis, han de donar resposta a aquestes necessitats
de forma anticipada.
La innovació no és una realitat exclusiva de determinats subsectors, sovint
anomenats “d’alta intensitat tecnològica” o “intensius en coneixement”, ni limitada
a determinats entorns urbans batejats com “districtes d’innovació”. La innovació, la
introducció de novetats de tota mena i a tots els àmbits, ha estat un factor clau al
desenvolupament de les activitats manufactureres més dinàmiques que hi ha
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 70 de 75
darrera dels territoris rurals de més èxit. Hem vist processos innovadors a sectors
tant tradicionals com Alimentació, Begudes, Tèxtil i Confecció, que han permès
l’emergència de noves activitats o la re-definició d’activitats existents a sectors
tradicionals. I en el futur veurem la necessitat d’adaptar-se als canvis associats a la
digitalització de les cadenes de valor (Industria 4.0).
Més enllà d’un eslògan fàcil, la promoció de la innovació ha de ser un vector
clau de les mesures i polítiques de foment de l’industria manufacturera al món
rural. No es tracta només de fomentar innovacions al producte o als
processos, sinó també d’afrontar els desafiaments i aprofitar les oportunitats
dels canvis. Aquests canvis ofereixen noves oportunitats per les petites i
mitjanes empreses localitzades fora dels grans nuclis urbans, ja que
afavoreixen estratègies de servitització i de produccions molt ajustades a les
necessitats específics dels clients i als processos de producció (fàbriques
flexibles o mini fàbriques).
Les polítiques d’atracció d’empreses foranies sobre la base dels avantatges que el
món rural ofereix, sovint complementades amb incentius financers, tenen una llarga
tradició. Als períodes de creixement econòmic han contribuït a la re-
industrialització d’algunes comarques rurals, però la ràpida desaparició d’algunes
d’aquestes empreses en períodes de crisi ha posat en evidència les limitacions
d’aquest model. Malgrat això, en algunes de les comarques rurals més properes als
grans eixos viaris, com ara l’Alt Camp i la Conca de Barberà algunes empreses han
arrelat fortament al territori.
El món rural català continua tenint potencialitats per atreure activitats
manufactureres procedents d’entorns urbans. Les polítiques de foment
d’atracció d’empreses de fora s’ han de dissenyar segons característiques de
cada zona rural, i no s’han de limitar a preus baixos dels equipaments i
subvencions a fons perdut. Cal considerar iniciatives com les d’aterratge
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 71 de 75
industrial, els preus bonificats de l’energia en zones productores i els
programes de formació a mida.
Hem vist que la destrucció d’ocupació manufacturera i la vigorosa recuperació
d’aquesta des de l’any 2013, ha estat dispar en les 22 comarques rurals de Catalunya
i en els diferents subsectors manufacturers. Hem vist també com la indústria
manufacturera continua tenint un pes rellevant a l’ocupació del conjunt del món
rural, per sobre del que té a les comarques urbanes.
Cal pensar que als propers anys la indústria manufacturera continuarà essent un
dels motors del desenvolupament dels territoris rurals: un factor rellevant en el
manteniment de la població i en la creació d’oportunitats per la gent jove. La
informació disponible actualment sobre la dinàmica manufacturera a nivell
comarcal és molt limitada.
El futur Observatori del Món Rural, impulsat per la Fundació del Món Rural,
podria millorar el coneixement i seguiment de la dinàmica manufacturera de
les comarques rurals catalana. Aquesta informació facilitarà la gestió de les
administracions locals i possibilitarà una informació més homogènia entre
comarques. La disponibilitat d’aquesta informació permetria, a més, que les
mesures de gestió local s’avancessin als esdeveniments i s’actuï de forma més
precisa.
Futures línies de treball
Aquest estudi és una primera aproximació al coneixement del comportament de la
indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes, a partir de l’anàlisi de la
dinàmica de l’ocupació. Era una necessitat, ja que a les ultimes dècades l’interès per
la industria s’havia vist eclipsat per nous temes com el turisme, els serveis de
proximitat i la nova agricultura.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 72 de 75
La indústria continua essent clau al món rural català i és un dels seus eixos
vertebradors. El seu estudi es veu, emperò, limitat per la manca de dades disponibles
i per a esmenar-ho caldria que l’Observatori del Món Rural disposés d’una base
de dades àmplia i actualitzada de l’evolució de les empreses i dels treballadors. En
la seva confecció potser es podria iniciar amb el sector alimentari del que ja es
disposa documentació elaborada pel Departament d’Agricultura, Consell Comarcals,
Grups d’Acció Local, Ajuntaments, etc. A partir del recull d’aquesta informació es
podria fer una síntesi i homogeneïtzació, per a marcar unes pautes de recollida
general a nivell comarcal.
En paral·lel, fora de gran interès fer un anàlisi de les estratègies empresarials que
s’estan implementant en el moment de la recuperació. Caldria fer estudis de casos
exitosos, startups i inclòs de fallides, per comprendre com es mouen les empreses
rurals actualment. Aquestes estratègies estan motivades per la globalització i la
pèrdua de molts dels avantatges tradicionals de localització, per la incorporació de
tecnologies que faciliten la descentralització de les activitats productives, pels
canvis en el mercat amb uns consumidors que demanen més incorporació de
serveis. Són canvis molt amplis en el comportament tradicional de la empresa
industrial rural.
Per últim, destaquem que resulta de gran interès conèixer amb major precisió
l’impacte de les petites i mitjanes empreses sobre les economies locals. Els anàlisis
tradicionals de l’economia assenyalen que la productivitat és l’indicador clau de la
salut econòmica i que aquesta variable esta correlacionada positivament amb la
grandària de les empreses. L’existència de petites i microempreses es veu com un
handicap important. El món rural manté un teixit ampli de PIMES que són clau en
el manteniment d’una economia viva, i que sovint presenten forta capacitat de
resiliència en èpoques tumultuoses. El coneixement d’aquestes empreses és limitat,
el que porta a que sovint siguin poc valorades enfront a les grans empreses. Una
línia de recerca sobre aquests model d’empresa resulta de gran interès per el
coneixement de les comarques catalanes de baixa densitat demogràfica.
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 73 de 75
Referencies
ACCIÓ (2017). El futur del sector: indústria 4.0. Beneficis i iniciatives de suport a
l’empresa per accelerar la transició cap a la Indústria 4.0. II Forum Carni, Vic,
19 Setembre
Aldomà, I. (2009). Atles de la nova ruralitat, Fundació del Món Rural, Lleida
Aldomà, I. (2015). Atles de la nova ruralitat. L’actualitat del món rural. Els anys de
la gran crisis a la Catalunya rural 2008-2015, Fundació del Món Rural, Lleida
Baines, T.S., Lightfoot, H.W., Benedettini, O. and Kay, J.M. (2009). “The servitization
of manufacturing A review of literature and reflection on future challenges”,
Journal of Manufacturing Technology Management, Vol. 20-5, pp. 547-567
Bentley, G, Bailey, D. and Braithwaite, D. (2017). “Resilience, adaptation and survival
in industry sectors: relaking and remodelling of the automotive sector”, a
Williams N. and Vorley, T. (eds), (2017), pp. 55-69.
Clark, J. (2017). “Resilent regions and open innovation; the evolution of smart cities
and cívic entrepreneurship” a Williams N. and Vorley, T. (eds), (2017), pp.
109-122.
Consell Assessor per la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) (2014).
Afegint valor als sectors estratègics: El cas del sector agroalimentari,
Generalitat de Catalunya, Gener
Diputació de Barcelona (2015). Els components del creixement a les economies
locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share, Barcelona, Àrea de
Desenvolupament Econòmic Local, Octubre
Dunn, E. S. (1960). A Statistical and Analytical Tecnique for Regional Analysis,
Papers of the Regional Science Association, Vol. 6, pp. 97 - 112.
European Commission (2016). The State of European Cities 2016. Cities leading the
way to a better future. Luxembourg: Publications Office of the European
Union
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 74 de 75
Eurostat (2017), Urban-rural typology, Eurostat Statistics Explained, disponible a:
http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Urban-
rural_typology
Fernàndez, T. (2010). El rol del sector exterior en la sortida de la crisi en el context
de la Unió Monetària. El cas de Catalunya, Nota d’Economia, 95-96
France Stratégie (2016). Dynamiques et inégalités territoriales. Enjeux, Paris, Julio
Generalitat de Catalunya. Observatori del Treball i Model Productiu. Afiliació al
Règim General de la Seguretat Social, Mineria del Carbó i Règim Especial de
Treballadors Autònoms. Informació trimestral, disponible a:
http://observatoritreball.gencat.cat/ca/obs_ambits_tematics/obs_mercat_d
e_treball/obs_poblacio_activa_ocupacio_i_atur/obs_afiliacio_ss/obs_mineria
_carbo_i_regim_especial_autonoms/
Kiese, M. And Hundt, C. (2014). “Cluster Policies, Organising Capacity and Regional
Resilience: Evidence from German Case Studies”, Raumforsch Raumordn
(2014) 72, pp. 117–131
Krätke, S. (2007). Metropolisation of the European Economic Territory as a
Consequence of Increasing Specialisation of Urban Agglomerations in the
Knowledge Economy, Journal of European Planning Studies, Vol. 15 (1)
Lafuente, E., Vaillant, Y. and Vendrell-Herrero, F. (2016). “Territorial servitization:
Exploring the virtuous circle connecting knowledge-intensive services and
new manufacturing businesses”, International Journal of Production
Economics, 192, October, pp. 19-28.
Martin, R. (2012). “Regional econòmic resilience, hysterisis and recessionary
shocks”, Journal of Economic Geography, 12, pp. 1-32
OCDE (1994). Creating Rural Indicators for Shaping Territorial Policy. Paris
Ramajo, J. y Márquez, M-A, (2008). Componentes espaciales en el modelo Shift-
Share. Una aplicación al caso de las regiones peninsulares españolas,
Estadística Española, vol. 150, nº 168, pp. 247-272
Evolució de la indústria manufacturera a les comarques rurals catalanes durant el període 2008-2017
Pàgina 75 de 75
Rosell, J., Viladomiu, L. y Mancilla, C. (2016). Resiliencia, territorios y empleo: el caso
de las comarcas catalanes, Revista Chilena de Economía y Sociedad, Vol. 10
(2), pp.86-99
Royuela, V., Castells-Quintana, D. Y Melguizo, C. (2017). “Las ciudades españolas tras
la gran recesión: una mirada a la población, el empleo y los preciós de la
vicienda. Papeles de Economia Española, nº 153, pp. 23-33
Simmie, J. (2017). “The evolution of econòmic resilience in cities; reinventation
versus replication” a Williams N. and Vorley, T. (eds), (2017)
Vandermerwe, S. and Rada, J. (1988). “Servitization of business: adding value by
adding services”, European Management Journal, Vol. 6-4
Viladomiu, L. i Rosell, J. (2008). Anàlisi comparatiu dels Programes de
Desenvolupament Rural 2007-2013 a nivell espanyol i europeu,
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Documents de Treball,
nº 7
Williams N. and Vorley, T. (eds), (2017). Creating resilient Economies.
Entrepreneurship, Growth adn Development in Uncertain Times,
Cheltenham, Edward Elgar.
Williams N. and Vorley, T. (2017). “Introduction” a Williams N. and Vorley, T. (eds),
(2017), pp. 1-7.