EUSEBI GÜELL I BACIGALUPI - Palau Güell · amb la família política dels Ferrer-Vidal 24 • El...
Transcript of EUSEBI GÜELL I BACIGALUPI - Palau Güell · amb la família política dels Ferrer-Vidal 24 • El...
·A·
RAQUEL LACUESTA CONTRERAS
XAVIER GONZÁLEZ TO RAN
EUSEBI GÜELL I BACIGALUPIPODER, CATALANITAT, CULTURA, ART
R A Q U E L L A C U E S TA C O N T R E R A S
X A V I E R G O N Z Á L E Z T O R A N
E U S E B I G Ü E L L I B A C I G A L U P I1 8 4 6 - 1 9 1 8
P O D E R , C A T A L A N I T A T , C U L T U R A , A R T
Primera ediciódesembre del 2019
© de l’edició: Diputació de Barcelona
© dels textos:Raquel LacuestaXavier González Toran Enrique Campuzano
© del text en castellà: Marcelo E. Mazzanti
Producció i edicióGabinet de Premsa i ComunicacióDiputació de Barcelona
DocumentacióGal·la Garcia CasarramonaXavier González ToranRaquel Lacuesta Contreras
Revisió lingüísticaNúria Garcia Caldés
Disseny gràfic i maquetacióQuim Boix | BbCR
ISBN9788498039153
Procedència de les imatgesAjuntament de Girona AdGAntonio Gallardo AGArxiu Fotogràfic de Barcelona AFBArxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya AFCECArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona AHCBArxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya AHCOACArxiu Històric de la Diputació de Barcelona AHDBArxiu Nacional de Catalunya ANCArxiu Mas AMArxiu Municipal Contemporani de Barcelona AMCBArxiu Municipal del Districte Sants-Montjuïc AMDSMArxiu Municipal del Districte de les Corts AMDLCArxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SCCM-SPALBiblioteca de l’Ateneu Barcelonès BABBiblioteca de Catalunya BC Biblioteca Central d’Igualada BCIBiblioteca Nacional de España BNE Biblioteca Pilarín Bayés. Santa Coloma de Cervelló BPBBiblioteca Popular Fundació Iluro. Mataró BPFIBiblioteca Popular Joaquim Folguera BPJF Bonaventura Batlle BBCentre de Documentació de l’Orfeó Català CDOCColección Alberto Alonso CAAColección Enrique Campuzano CECCol·lecció Alfonso Güell Martos CAGMCol·lecció Àngel Fibla CAFCol·lecció Borja Olano CBOCol·lecció Inés Moxó, Sevilla CIMCol·lecció Raquel Lacuesta CRLCol·lecció Senillosa Olano CSOColumbia University CUDiputació de Barcelona DBFons Bertran de Caralt FBdCFons Brangulí FBFons Canosa. UPC. Terrassa FC-UPC Fons Família Güell de Sentmenat FFGdSFototeca Gran Enciclopèdia Catalana FGECFrederic Juandó Alegret FJAFundació Institut Amatller - Arxiu Mas FIA-AMFutbol Club Barcelona FCBGeneralitat de Catalunya GdCG. García. Comillas GGCInstitut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ICGCLluís Casals LCLoren Merchan LMMarc Sixto MSMinisterio de Educación, Cultura y Deporte MECDMontserrat Baldomà Soto MBSMuseu Arxiu de Santa Maria de Mataró MASMMMuseu Frederic Marés. Barcelona MFMMuseu Nacional d’Art de Catalunya MNACÒscar Ferrer OFPepo Segura PSQuim Boix QBRamon Manent RM Raquel Lacuesta RLReial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi RACBASJReial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona RACABReial Càtedra Gaudí RCGXavier González Toran XGT
SUMARI
PRESENTACIÓ 7
PREÀMBUL 9
LA NISSAGA DELS GÜELL 11• ElsorígensdelsGüell:deTorredembarraaBarcelonapassantperAmèrica 12• Lafamíliamaternad’EusebiGüell:elllinatgegenovèsdelsBacigalupi 15• Infantesaiformaciód’EusebiGüellaCatalunyaial’estranger 18• JosefinaGüelliBacigalupi,lagermanad’Eusebi,ilarelaciód’aquest
amblafamíliapolíticadelsFerrer-Vidal 24• ElmatrimoniambIsabelLópeziBru,filladelprimermarquèsdeComillas 29• DelPalauFonollaralPalauGüell:lanissagadelsGüellesmultiplica 34• IsabelGüelliLópez,lamarquesavíduadeCastelldosrius 37• MariaLluïsaGüelliLópez,lafillapintora 39• JoanAntoniGüelliLópez,l’hereuialcaldedeBarcelona 40• MariaCristinaGüelliLópez,esposadelministreBertraniMusitu 47• EusebiGüelliLópez,eldandiamantdelesarts 50• ClaudiGüelliLópez,elmalaguanyatprimervescomtedeGüell 52• SantiagoGüelliLópez,l’olímpicprimerbaródeGüell 53• FrancescaGüelliLópez,«mossènGüell» 54• JosefinaGüelliLópez,lapromesadeFrancescCambó 56• MercèGüelliLópez,ladarrerapropietàriadelPalauGüell 57• Del’esplendoralPalauGüellalamortd’EusebiGüell 58
EUSEBI GÜELL, EMPRESARI I ECONOMISTA 63• Eltèxtil:delVaporVelldeJoanGüellalaColòniaGüelld’EusebiGüell 65• L’agricultura:finquesalLlobregatiaLleida,ivinyesiaqüífersalGarraf 74• Deterratinentruralagranpropietariurbà:laFincaGüellielParkGüell 81• Laconstrucció:lafàbricadecimentAsland 93• Lamineria:carbódelCatllaràsipedraimarbredelGarraf 95• EusebiGüell:directiuiaccionistadelhòldingComillas 96• EusebiGüelliladefensadelsinteressospatronals 111• Larelaciód’EusebiGüellambelmónobrer:delaColòniaGüellalcasRull 125
EUSEBI GÜELL, POLÍTIC 131• L’exempledelpare:JoanGüelliFerrer,paladídelproteccionisme
comadiputataCortsisenadorvitalici 133• Regidordel’AjuntamentdeBarcelona 135• DiputatprovincialdeBarcelona 137
• EusebiGüellielCentreCatalà 139• VinculacióamblaLligadeCatalunyailaLligaRegionalista 142• LarelaciódelsGüellamblamonarquiaborbònica 144
EUSEBI GÜELL, HUMANISTA I MECENES 149• ElsJocsFloralsdeBarcelona 151• L’AteneudeSants 155• L’AteneuBarcelonès 156• L’AteneuUniódelaColòniaGüell 157• Güellilesassociacionsexcursionistes 158• Lacontribucióaldesenvolupamentdelesciències 160• L’AcadèmiadeBellesArtsdeSantJordi 163• EusebiGüell,editor:La RenaixensaiLa España Regional 164• Compromíssocialimecenatged’institucions 167• Contribucionsalaconservaciódelpatrimonieclesiàstic 171• Güellielcol·leccionismed’obresd’art 174• Mecenesdel’artcontemporani 180• Músicsenl’entorndeGüell 183• EscriptorsipoetesdelsGüell-López 190• JacintVerdagueriSantaló 192• Lacol·lecciódepinturacontemporàniad’EusebiGüell 199• ElsescultorsdelsLópezielsGüell 213
LA «BELLE ÉPOQUE» D’EUSEBI GÜELL 219• ElGranTeatredelLiceu 221• ElTeatreLíric 226• L’Hipòdrom 228• ElsperíodesestivalsdeCanGüell.ElsviatgesaComillas 230• ElviatgeaVersalles 234• ElsrecitalswagneriansaBayreuth 235• ElPalauGüellcomacentredetrobadasocialimusical 236• IsabeliMariaLluïsaGüelliLópez,lalíniaartísticafemenina 237• LaColòniaGüell,escenaridefestesreligiosesimusicals 240• Lafid’unaèpoca.ElsfuneralsdelprimercomtedeGüell 244
EUSEBI GÜELL, PRECURSOR I CLIENT DEL MODERNISME 247• JosepOriolMestresiEsplugas 251• PereCasany 254• JoaquimSitjasiPausas 255
• RafaelGuastavinoiMoreno 257• JoanMartorelliMontells 258• CamilOliverasiGensana 262• CristóbalCascanteiColom 266• LluísDomènechiMontaner 268• AntoniGaudíiCornet 271• JuliBatllevelliArús 276• FrancescBerengueriMestres 277• JoanRubióiBellver 279• JosepMariaJujoliGibert 281• Colofó 283
EUSEBI GÜELL A COMILLAS 285• ElsestiueigsaComillas 289• LasCavaducas 289• Lavidasociald’EusebiGüellaComillas 291• Lesnovesobresperalesvisitesreials 292• InauguraciódelacapelladeSobrellano 294• Lavisitareialdel1882 294• Lamúsicaapalau 297• L’empremtadelsGüell 298
APÈNDIX EPISTOLAR 303• CartadeMercedesGüellalasevagermanaFrancesca|20dejuliolde1904 304• Cartad’EusebiGüellalasevafillaFrancesca|2d’agostde1904 306• CartadeMercedesGüellaFrancesca|20d’agostde1908 307• Cartad’EusebiGüellalasevafillaFrancesca|4desetembrede1908 308• Cartad’IsabelLópezBrualasevafillaFrancesca|1912 310• Cartad’IsabelGüellLópezaFranciscaGüellLópez|18d’agostde1938 312
ARBRE GENEALÒGIC 315-318
FONS DOCUMENTALS / BIBLIOGRAFIA / ÍNDEX GENERAL 321• Fonsdocumentals 322• Bibliografia 323• Diarisirevistesconsultats 332• Índexgeneral 333
TEXTO EN CASTELLANO 351
·7·
PRESENTAC IÓ
PRESENTAC IÓ
DeclaratPatrimoniMundialdelaUNESCOel1984,elPalauGüellésunadeles
joiesdelacoronadelaDiputaciódeBarcelona,quedesde1945n’éspropietària
percessiódelafamíliaGüell.Desd’aleshores,laDiputacióhaassumitelcompro-
mísdepreservaraquestaobramestrad’AntoniGaudíidedonar-liunúspúblic
centratenelseuvalorculturaliartístic.Larestauracióintegralenllestidael2011
haretornatalPalauGüelllasevamàximaesplendor.
Convertitenundelsprincipalsfocusd’atraccióturísticadelarutaGaudí,degran
projeccióinternacional,elPalauGüellhaguanyatespaitambé,enelsúltimsanys,
comacentreculturalarrelatalbarri,obertalaciutadania.Aixònohaestatsinó
unretornalavoluntatdelseuimpulsor,l’empresari,políticimecenesEusebi
GüelliBacigalupi(1846-1918),queamésdeferconstruirelseuhabitatgealcor
deBarcelona,enundelsbarrisméspopularsdelaciutat,vaobrir-nelesportes
perquès’hicelebressinnombrososactessocialsiculturals.
Ambmotiudelcentenaridelasevamort,elPalauGüellvaorganitzarel2018
unasèried’actescommemoratiusiunaexposicióentorndelafigurad’Eusebi
Güell.Darrered’aquestesiniciativeshihavial’ingenttreballd’investigacióido-
cumentaciódedosespecialistesenelModernismeienl’obradeGaudísotael
mecenatgedeGüell:RaquelLacuestaiXavierGonzálezTorán.Ara,aquestvolum
quepresentemreuneixelgruixdelafeinadelsdosestudiosositraçaunacomple-
tabiografiad’EusebiGüell.N’emergeixunhomeambiciós,complexipolifacètic,
tancompromèsambelsvalorshumanistescomambeldesenvolupamentsocial,
econòmicicientíficdelpaís.
Peraixò,aquestllibresignificaunaimportantcontribucióalconeixementd’un
personatgehistòricdecisiuquehaquedateclipsatpeldesbordantgeniuniversal
deGaudí.ÉsimportantreivindicaralgúcomEusebiGüell,elciutadàquecombina
unatrajectòriapersonald’èxitambunadedicaciógenerosaalprogrésdelasocie-
tat,aladifusiódelaculturaidelsvalorssolidarisqueenforteixenlacomunitat.
Elresultatd’aquestavoluntatdeserveicol·lectiuésqueelcognomGüellestà
associataunbonnombredelesmillorscreacionsartístiquesdelModernisme:el
ParcGüell,laColòniaGüelli,naturalment,elPalaudelcarrerNoudelaRambla.
Gràciesalllibrequeteniualesmanspodreudescobrirenprofunditatlapersona
quehihadarrereelcognom.
Núria Marín Martínez
Presidenta de la Diputació de Barcelona
·8·
Eusebi Güell i Bacigalupi, als 16 anys. FFGdS
·9·
Eldia9dejuliolde2018,laDiputaciódeBarce-
lonacommemoravaambunaexposicióladata
enquè,feiacentanys,haviamortunhome
pocconegutper lamajoria ipocreconegutper la
història.Quansemblavaques’havienesgotatelsre-
cursosiquegairebénoespodiatrobarmésdocumen-
tacióalsarxius,sorgí,desobteiambsorpresaper
alsinvestigadorsicomissarisdel’exposició—Xavier
GonzálezToraniRaquelLacuesta—unaviamésde
coneixement.Labiografiail’obrad’unapersonaes
vateixintambfragments,peròsemprehihaalguna
cosaques’hipotafegiriquedonasentitiresposta
amoltsdubtes i interrogantsquel’investigadores
planteja.
Aquestfoul’objectiudel’exposicióEusebi Güell i Baci-
galupi, patrici de la Renaixença,ques’inauguràalPalau
Güell,l’edificiambelqualAntoniGaudíielpromo-
tor,EusebiGüell,vanentrartotd’unaenlahistòria
del’arquitecturamoderna.L’exposiciódibuixavaun
recorregutperlavidaielllegatd’EusebiGüell(Bar-
celona,1846-1918):l’hisendat,l’industrial,elpolític,
l’amantdel’arquitecturaidelesarts,delesciències,
delamedicina,delamúsicaidela literatura;hu-
manistaimecenes,catalanistacompromès,viatgeri
emprenedor,filòsofipragmàtic,somiadorirealista,
dibuixantieditor,triomfadoriperdedor,observador
ialtruista,casolàihomepledecuriositat...impacient
investigadoricientífic.Aquestssónelsatributsque
dibuixenelperfildelapersonalitatd’EusebiGüell.
Peròhihavia,encara,lafacetad’unEusebiGüellfa-
miliar:lavidaenparella,lavidacomapare,elpare
preocupatperampliarconeixementsitransmetre’ls
alsseusfillsinets.Elmaritatentaparticiparamb
l’esposadequalsevoleventualitatoesdeveniment,
comtambéd’activitatsculturalsisocials,quetenen
marcstandiversoscomsónlaciutatnatal,l’ascen-
dentfamiliaroelcontacteambl’estranger.
Lamostra,delaqualesvaeditarel2018elcatàleg
corresponent,resumdelpresentllibre,repassavales
diferentsfacetesd’aquestafiguracabdaldelaBarce-
lonailaCatalunyadeldarrerterçdelseglexixiprin-
cipidelxx.Güellfouunpersonatgepolièdricque,des
delasevaposiciópreeminentenleselitsburgeses,va
intervenirentotselsàmbitsdelasocietatdel’època,
desdelesvariadesactivitatseconòmiquesambquè
consolidàiexpandílafortunaheretadafinsalaseva
implicaciódirectaenbonapartdelesiniciativespolí-
tiquesiculturalsdelperíode,ambunpaperdestacat
comamecenesdelesartsicomaclientd’algunsdels
millorsarquitectesdelperíodemodernista.Totaixò
reblatambunaxarxaderelacionsfamiliarsisocials
queelvanintroduirenelscerclesnobiliaris ique
convertílasevanissagaenunadelesfamíliesmés
influentsdelpaís.
Cadascund’aquestsatributsvansertractatsdemane-
raresumidaenl’exposiciói,arahosón,mésextensa-
ment,enaquestllibre,iconstitueixenunaaportació,
almésaprofundidapossibleialhorasíntesi,delque
representàelpersonatgeenelseucontextsocial i
cultural i elqueha representat realmentpera la
posteritat.
Hemd’agrairalsdescendentsd’EusebiGüelliBaci-
galupil’ajutiladisponibilitatquehanmostratper
teixiraquestabiografiaambelpréstecdedocuments,
fotografiesiobresd’art,ienespecialalsvescomtes
deGüell(EusebiGüelliSentmenatiCarmenMalet,i
lasevafillaCarmen);JoanGüelliSentmenatiIsabel
deAmpuero,ilasevafillaMaria,MariaLluïsaGüell
iSentmenat,JuanAntonioBertrandeCaralt,ilafa-
míliaSenillosaOlano.
PREÀMBUL
PREÀMBUL
·10·
Alguns dels germans Güell-López, quan eren petits, al jardí de la finca de Pedralbes. FBdC
·11·
LA NISSAGA DELS GÜELL
·12· LA NISSAGA DELS GÜELL
Els orígens dels Güell: de Torredembarra a Barcelona passant per Amèrica
EusebiGüelliBacigalupidescendia,perlíniapaterna,d’unanissagadeTorredem-
barra.L’avantpassatmésremotconegutfouelpagèsGabrielGüell,quel’agost
del1558esvaferconstruiruncasaenaquellapoblaciódelacostatarragoni-
napelpreude40lliures.Desprésd’algunesgeneracionsamblanissagainstal·lada,
permatrimonis,foradeTorredembarra,elsGüellvantornaraestablir-s’hiamitjan
seglexviii.
PauGüelliRoig,l’avid’Eusebi,vanéixeralapoblaciótarragoninael20desetembre
de1769.El3demaigde1797esvacasaraTorredembarraamblasevacosinaRosa
MariaFerreriRoig,nascudaalmateixpobleel16desetembrede1771ifillad’una
famíliaqueteniaunabotigadeteixitsidesastreria.Aleshores,PaufeiadepagèsaCan
Borràs,aSantVicençdeCalders.Elmatrimonivatenirtresfills:MariaMagdalena,
nascudal’11dejunyde1798;Joan,nascutel3demarçde1800,iRosalia,nascudael2
defebrerde1802.Davantlesdificultatseconòmiques,PauGüellvaemigraraAmèrica
permirardeferfortunaambelcomerç,comtantsaltresdelacostacatalana.Segons
lamajoriadelesfonts,esvainstal·lara
SantoDomingo—capitaldel’actualRepú-
blicaDominicana,al’illalaHispaniola—,
totiqued’altresapuntenquevamarxar
aPuertoCabello—al’actualVeneçuela—.
Fosonfos,totsemblaindicarquelaines-
tabilitatpolíticadelaregió,immersaen
elsprocessosd’independènciadelescolò-
niesamericanes,elvanduralaruïnaen
diversesocasions.Malgratelsentrebancs,
però,hoseguíintentantianàpostergant
latornada.Nohovaferfinspocabansde
morir,aTorredembarra,eljunydel1837,
comunmésdelsmoltsindianscatalans
quenovanreeixiral’horadeferlesAmè-
riques.Elseufill, JoanGüell iFerrer,el
pared’Eusebi,tornàaprovarsortenelnoucontinent,iellsíqueassolíl’objectiu:
finalmentaconseguíconvertir-seenelprimermembredelanissagaGüellquevafer
elsaltcapalariquesaielpoder.
JoanGüellvisquélaprimeraaventuraamericanadebenpetit,quanelpareelvare-
clamarperquèl’ajudésenelseumagatzemcomercial.Vacreuarl’oceàquanencara
nohaviacompletatelsestudisdeprimereslletres,als9oals12anys,segonslesfonts.
Veientqueelsdinerserenmoltdifícilsdeguanyar,imésenunmónconvulsatper
guerresirevolucions,JoanaviattornàaCatalunyaperiniciarunaformacióquede
seguidaliresultàmoltgratificantiútil.Anàaviureacasad’unsonclesalaBarceloneta
Vista general de l’Havana, de Deroy (1880). ICGC
·13·
ials16anysesvamatricularal’EscoladeNàuticadeBarcelona,
uncentrequehaviaestatfundatel1769perlaJuntadeComerç
deBarcelonaambl’objected’aprofundirenelsestudisnàutics
idenavegacióenunmomentenquèCatalunyapoguéexer-
cirambllibertatelcomerçamblesAmèriquesiesrecuperava
econòmicament.Aleshores,l’Escolaestavaubicadaal’edificide
Llotja,alPladePalau.Dosanysdesprés,el1818, JoanGüell
obteniaeltítoldepilot.
UncopacabatselsestudisdeNàutica,JoanGüelliFerrerse’n
tornàalesAntilles,peròaquestavegadase’nvaanardirecta-
mental’Havana(Cuba).Aleshores,lasortielseuullclínicper
alsnegocislivansomriure:desprésdetreballaruntempscom
adependentenunmodestmagatzemdegènere,als21anys
muntàelseupropinegoci,laCasaGüell,unacasadecomerç
fundadaamb2.000durosestalviatsi8.000mésaportatsperdos
socis.Després,comarespostaal’assetjamentdelescasesde
comerçtradicionalsdel’Havana,aliadescontraelsnouvinguts,
JoanGüellvatenirlaidea—queduguéalapràctica—d’adquirir
totselscarregamentsdelportielsbucsdel’Havana;fouaixíque
aconseguíelmonopolidelcomerçdurantquatreocincanys.
Apartird’aquellmoment,JoanGüellfounomenatdirectorde
l’associaciódelescasesdecomerçdel’Havana,ielseunegoci
vaarribarareunirunagranfortuna.Tantésaixíque,desde
Cuba,vaescriureacasaqueofeririaundotalasevagermana
Rosaliaquanescasés.
Enaquestperíodecubànoespotexclourelaparticipacióper-
sonaldeJoanGüelleneltràficd’esclausol’úsdemàd’obra
esclava,siestéencomptequeaquesttràficvaserlegalal’illa
finsal1820—iencaravacontinuardemaneraclandestinaunes
dècadesmés—iquel’esclavitudnos’hiabolífinsal1880,iso-
bretotconsiderantqueJoanGüellaconseguímonopolitzar,ni
quefosdurantunsanys,elcomerçdelportdel’Havana,ique
aquestnegocihaviad’incloureelcomerçdepersones.Entotcas,
nos’hatrobatmaicapdocumentqueendeixiconstància,com
encanvisíquehapassatenelcasd’altresindians.JoanGüellva
ser,entornaraCatalunya,undelsprincipalsopositorspúblics
alesreformespolítiquesaCubaial’abolicionisme,unapostura
compartidaperlapràcticatotalitatdelaburgesiacatalana.
Joan Güell i Ferrer en una fotografia del 1862 feta en un estudi de Barcelona, el mateix lloc i dia en què també es fotografià el seu fill Eusebi (vegeu la pàgina 18). FGEC
·14· LA NISSAGA DELS GÜELL
Antonio López y López. BC
Segonsalgunesfonts,vaseraCubaqueJoanGüellvaconèixerelqui,dècadesavenir,
haviadeserelseuconsogre,elcàntabreAntonioLópezyLópez,dissetanysmésjove
inascutaComillasel1817,provinentd’unafamíliahumiliorfedeparedebenpetit,
peròtanambiciósiintrèpidcomell.Desprésd’haverprovatsortunsanysaAndalusia,
ontreballàentavernesidrassanes,AntonioLópezvamarxarel1831deCadisal’Ha-
vana,fugintdelajustíciaqueelbuscavaacausad’unabaralla,amagatenunafragata
delseupaisàIgnacioFernándezdeCastro.LamaredeLópez,MaríaLópezFernández,
havia treballataComillas fentdebuga-
derade lacasadeFernándezdeCastro,
quealeshoresestavaestablertalaciutat
andalusacomanavilieribalenerd’èxit.
Al’Havana,Lópeztreballàdeuanysasou
enunabotigadecomestibles.El1841se’n
vaanaraSantiagodeCubaiesdedicàala
comercialitzacióderobaeuropea,elsmolt
sol·licitats«artículosdeParís»,demanera
quearribàaobrir-himagatzempropi.
Tant López com Güell intuïren que els
negocis,enaquellaèpoca,s’haviendefer
aBarcelona iCatalunya,on la indústria
començavaaassolirunescoteselevades
deproduccióquecaliaaprofitar,amesu-
raques’anavenincorporantlesmàquines
devaporalesfàbriques.JoanGüell,abans
d’adreçar-seaBarcelona—iseguintaque-
llaintuïcióqueeldistingia—,el1833va
fercapalacostaestdelsEstatsUnits,Anglaterra,elsPaïsosBaixos,França,Suïssai
Itàliaperconèixereldesenvolupamentindustrialitecnològicd’aquellspaïsos,iles
novetatsqueoferienenmaquinàriatèxtil.Hipassàtresanys,cosaquelicomportàuns
coneixementsprouferms,tantindustrialscomsocialsiculturals.Finalment,arribàa
Barcelonaalvoltantdel1836,onràpidamentesconvertíenundelsempresarismés
ricsirespectatsdelpaís.
·15·
Francesca Dulcet i Albareda, àvia d’Eusebi Güell i Bacigalupi. Pintura a l’oli (1815-1820) exposada al palau de Belles Arts de Barcelona el maig del 1910, i publicada a la revista Feminal. CIM
La família materna d’Eusebi Güell: el llinatge genovès dels Bacigalupi
Labrancamaternad’EusebiGüell,elsBacigalupi,constituïaunanissagadecomer-
ciantsoriginarisdeGènova(Itàlia)iestablertaaBarcelonadesdetempsenrere.
SemblaqueelprimerBacigalupi instal·lata lacapitalcatalanafouelbesavi
maternd’Eusebi,elcomerciantGiovanniBacigalupiOttone,nascutaGènovael1747
idedicatalaimportaciódecerealsillegums.Algunesfontsassegurenques’establí
aBarcelonael1772,momentenquècastellanitzàelseunomaJuanBautista.L’1de
juliolde1778esvacasaraBarcelonaambFrancescadeLittaCot,quesobrevisqué
unsanyselseumaritimorívíduael19d’octubrede1824.DelmatrimonideJuan
BautistaBacigalupiOttoneiFrancescadeLittaCotvannéixer,almenys,quatrefills:
JoséFrancisco,Vicente,SerafíniAntonio.
L’avimaternd’EusebiGüell,VicenteBacigalupiiLitta,nascuta
Barcelonael1782,eracomerciantiteniacasaibotigaalcarrer
den’Arai,12,enunedificidecorat,segonselsseusdescendents,
ambpinturesdelreconegutpintorFrancescPlaiDuran,el Vigatà.
Dediferentsexpedientsd’obresdereformadelacasailabotiga,
delsanys1825i1831,ambprojectesdelmestred’obresiarqui-
tecteJosepMasiVila,esconstataquelacasaerapropietatde
VicenteianomenadaCasaBacigalupi.Benprobablement,però,
siatenemalanumeració—quenosemblahavercanviatdema-
nerasubstancial—,laCasaBacigalupiformavapartd’unconjunt
mésgran, l’anomenadaCasadelsQuatreRius,unaimmensa
fincasenyorialbastidaafinaldelseglexviiientreelscarrers
d’Avinyó,n’Araiil’actualmentdesaparegutdelesArenes,amb
façanaprincipalalaplaçadelaVerònica.Totihaverestatre-
formatendiversesocasions,l’immobleesconservaavuiendia,
ipresentaalafaçanaesgrafiatsdeldarrerquartdelseglexviii.
Podriaserquel’al·lusiódelsdescendentsael Vigatàesrelacionés
ambaquestadecoració.
VicenteescasàaBarcelonael22desetembrede1819ambFrancescaDulcetiAlbare-
da,filladeJuanBautistaDulcet,uncorredordecanvisbarcelonímortfeialustres.
SegonselnomenclàtordeBarcelona,amitjanseglexixFrancescaDulcetdeviatenir
propietatsaPedralbesenl’heretatdeCanVinyalet,unadelesmoltesqueanysdes-
présEusebiGüelladquirícomapartdelagegantinaFincaGüellalesCortsdeSarrià.
Defet,dècadesméstard,eniniciarlaparcel·lacióilaurbanitzaciód’aquellafinca,
EusebiGüelldedicàel1904uncarreralasevaàvia,elcarrerdeDulcet,encaraavui
diaanomenataixí.
Semblaqueelsavismaternsd’EusebiGüell,VicenteBacigalupiiFrancescaDulcet,
vantenirunfilliquatrefilles.Elnoi,JoanBaptistaBacigalupiiDulcet,esdedicàal
·16· LA NISSAGA DELS GÜELL
tèxtil,ilasevaindústriaestrobaenl’origenremotd’ElVaporVelldeSantsquefundà
elseucunyat,JoanGüelliFerrer.LesquatrefillesvanserJosefa,Francesca,Camil·lai
M.Concepció,totesellesambunanotableformaciómusicalgràciesa
lesensenyancesdelcapellàorganistaMariàVidal,professoralacasa
familiardelcarrerden’Arai,ontenienungranorgue.Alacasa,Fran-
cescaDulcet,víduadesdel1837,organitzavatertúliesamblapresència
habitualdelfilòsofJaumeBalmesiUrpià,alesqualsvacomençara
assistirJoanGüelliFerreruncoptornàdeCuba.
UnadelesfillesdeVicenteiFrancesca,Josefa,PepaBacigalupiiDulcet
escasàambManuelVilaiTomàs,iaixíforenelsavismaternsdeMercè
AnzizuiVila,lapoetessa,historiadoraimonjaclarissadePedralbes
sorEulàriaAnzizu.Josefavaserlaprimeraprofessorad’orgueipiano
d’Isabel,lafillagrand’EusebiGüell,ideMercèAnzizu.Elsavispaterns
deMercèerenelprestigiósfarmacèuticicatedràticJuanJoséAnzizu
YarzaiMercèGironaiAgrafel,germanastradelbanquerManuelGiro-
naiAgrafel,undelstresprincipalsempresariscatalansdelasegona
meitatdelxix,juntamentambAntonioLópezyLópeziJoanGüelli
Ferrer,ambquicompartímoltsnegocis.MercèAnzizu,fillaúnicad’IgnasiAnzizui
Girona—mortel1878—iJosefaVilaiBacigalupi,tinguésempreunaestretarelació
amblafamíliaGüell:lavanprotegirenquedaròrfenadebenpetita,deparesprimer
id’avispocsanysdesprés.AmbellspassavatemporadesestivalsiviatjàaVersalles,
ParísiRoma.
FrancescaBacigalupiiDulcet,nascudaaGènovael1824,vaserlaprimeraesposade
JoanGüelliFerrer,ambquiescasàel7denovembrede1845al’esglésiadeSantJau-
medeBarcelona,quanJoanjahaviafetels45anys.D’aquestmatrimonivanéixer
EusebiGüelliBacigalupiel15dedesembrede1846—diadeSantEusebide
Vercelli—,alnúmero45o47,segonslesfonts,delcarrerAmple,residèn-
ciadelmatrimoni.Eusebivaserbatejatel24d’aquellmesal’esglésiade
laMercèdeBarcelona,unaesglésiaamblaqualEusebivamanteniren
elfuturcontactesibonesrelacions,comafidel,queelvanconduira
finançarlaconstrucciódelcimboricupulatl’any1888.Lamarevamorir
poquessetmanesdesprésdenéixerell,elgenerdel1847,acausade
complicacionsdelpart.
El1850,alstresanysd’haverquedatvidu,JoanGüellvacontraurematrimoni
amblasevacunyada,Camil·laBacigalupiiDulcet,nascudaaBarcelonael1826,
iambquitinguéunafilla,JosefinaGüell iBacigalupi,alhoragermanastraicosina
d’Eusebi,peròCamil·latambémorídepart.JosefinaescasàambJosepAntoniFer-
rer-VidaliSoler,elfuturprimermarquèsdeFerrer-Vidal,d’unanissagadefinancersi
Dames sense identificar (probablement les filles Bacigalupi i Dulcet amb la mare o un altra membre de la família). Daguerrotip. c. 1840-1846 FFGdS
Francesca Bacigalupi i Dulcet, mare d’Eusebi Güell. SCCM-SPAL / FBdC
·17·
industrials.ComlasevamareCamil·lailasevatietaFrancesca,Josefinamorípoques
setmanesdesprésdelnaixementdelseuúnicfill.El14defebrerde1877naixiaJoan
JosepFerrer-VidaliGüell iel10demaigsegüentmoriaJosefina.Totaunanissaga
d’orfesdemare.
EnunaaltrabrancadelsBacigalupitrobemAntòniaBacigalupiiMaymó,filladeltiet
avid’EusebiGüell,AntonioBacigalupiiLitta,hisendatambpropietatsalabaixadade
SantMiquel,elcarrerd’enBaseaielcarrerd’enBot,ideJosefaMaymóiArnús,netade
l’arxiverinotaribarceloníJoanBaptistaMaymóiSoriano.
Antòniaesconvertíel1859enl’esposadeldoctorEmiliPi
iMolist,undelsmetgesméseminentsdelseglexix,autor
d’unasèried’estudiscientífics i fundador idirectorde
l’HospitalMentaldelaSantaCreudeBarcelona,projectat
el1859perl’arquitecteJosepOrioliBernadeticonstruït
sotaladirecciód’EliasRogentiAmat,al’actualdistricte
deNouBarris.AlFrenopàtic,PiiMolistvolguédesenvo-
luparuntractamentinnovadorperalspacientsambla
pràcticadetasquesd’agricultura,ramaderiaioficis.Antònia,mortelseumaritisense
descendència,continuàamblatascadeconstrucciódelcomplexarquitectònicdel
manicomi,illegàlasevafortunaperal’aixecamentdelsedificisquehaviend’acollir
elsdementspobres.FrancescaBacigalupiiDulcet,lamared’EusebiGüell,iAntònia
BacigalupiiMaymóeren,doncs,cosinesgermanesdelamateixaedat.Larelacióde
parentiuentreAntòniaiEusebieraforçapropera:denebotvalencià.Aquestarelació
vaserunadelescausesdelainclinaciód’EusebiGüellperlesciènciesmèdiques,fruit
delparentiuindirecteambeldoctorPiiMolist.
La nena Mercè Anzizu i Vila (segona a l’esquerra) amb els germans Isabel, Joan Antoni, Maria Lluïsa i Eusebi Güell i López. FFGdS
Cases del carrer Ample 45-47, una de les quals va ser residència de Joan Güell i Francesca Bacigalupi. OF
Hospital Mental de la Santa Creu de Barcelona. BC
·18· LA NISSAGA DELS GÜELL
Infantesa i formació d’Eusebi Güell a Catalunya i a l’estranger
Laprimerainfantesad’EusebiGüell,orfedemare,vatranscór-
reralacasadel’àviamaterna,FrancescaDulcetiAlbareda,als
carrersd’Avinyóiden’Arai,deBarcelona.Tambécomptàambla
presènciail’ajutdelasevatiaCamil·la,quealhoraliesdevingué
madrastraquanelpares’hivacasarensegonesnúpcies,el1850.
DesprésdelamortdeCamil·la,el1853,EusebiGüellquedàper
segonavegadaorfedemare.L’anysegüent,elpare—davant
lainestabilitatsocialprovocadaaBarcelonaperlavagadeles
selfactinesdelmesdejulioldel1854—decidímarxarunatem-
poradaaNimes,amblafamília.Enaquestalocalitatfrancesa,
Eusebiingressàenuncol·legidefraresontinguécomaprofes-
sorFrançoisdeRovériédeCabrières,futurcardenal,bisbede
Montpellerimembredel’AcadémieFrançaise.
Afinaldel1855,JoanGüelltornàaBarcelona.L’anysegüent,el
seufillEusebiingressàinternalCol·legideCatalunyadeMataró,
oncursàpartdelsestudisprimarisielssecundaris.Nohaestat
possiblelocalitzarl’expedientacadèmicd’EusebiGüell,peròsa-
bemquevaingressar-hielcurs1856-1857perlaprimeracarta
queelnen,aleshoresde9anys,vaenviardesdelcol·legialseupare,datadaaMataróel
12d’octubrede1856.ElsobreanavaadreçataBarcelona,alarambladeSantaMònica,
25(numeracióquealeshorescorresponiaalcostatesquerreRamblaavall),onnoens
constaquevisquésJoanGüell,ipotserestractavad’algunaoficina.Eltext,ambuna
ortografiaencaraindecisaiambinfluènciesdelfrancès,deiaaixí:
MiqueridoPapá,estoybueno,graciasáDios,estoycontentoenelColegio;porqueganomouchos
escridos[oescudos?]ymediviertomucho.Noslevantamosmuydemañanaenseguidavamosá
lacapilla,endondecantamosuncoromuybonito.Despueshayunahoradeestudio;concluida
estahora,vamosatomarchocolate.Ydespuésvamosálasclases:yanotengonadamásque
decirle.Espresionesamiabuela,amitía,ytío.YV.dispongadesuEusebio.
L’escoladelacapitaldelMaresmehaviaestatfundadael1855pertresescolapis,els
preveresHermenegildColldeValldemiaiGrauiRamonCuspineraiFigueras,iPelegrí
FerreriBuxó,queforenelsideòlegsdelprojecteiquebasavenelsseusprincipisenuna
educaciócristianaimoderna.TotstreshavienestatprofessorsaCubadurantvintanys.
Elcol·legiiniciàl’activitatdocentl’1d’octubrede1855,iapartirdel1858s’anomenà
ColegioValldemía.El1888,ladirecciódelcentrevarecaureenelsgermansmaristes
deMataró,queencaraelgestionenavuidia.
Alsinicis,elcol·legiestavapensat,fonamentalment,performarieducarelsfills(no
lesfilles)delsindiansacabalatsquevivienalescolònies.Deseguidavanveure,però,
Eusebi Güell, l’any 1862, en una fotografia d’un estudi de Barcelona feta per a l’àlbum d’alumnes del Col·legi Valldemia de Mataró. MASMM
·19·
queelsquiresidienaCatalunyaialarestad’Espanyatambé
s’hipodieninteressarienpodiengaudir,jaquelessevesins-
tal·lacions—tantarquitectòniquescomd’esbarjo—oferienles
millorscondicionsperalmodeld’ensenyament,moltcomplet,
quevanaplicar.Disposavendegimnàsiunsgranspatisihorts,
comtambéd’unapistacirculard’equitaciódedicadaigualment
alapràcticad’altresesports,idefetconsideraveninexcusable
nodesenvoluparunesperitequilibratenelsalumnesseguintel
lemaMens sana in corpore sano—unacitaqueprovédelaSàtira
XdelpoetaicòmicromàJuvenal,delsseglesi-ii—.Laqualitat
educativadelcol·legifoureconegudainternacionalment,igua-
nyàduesmedallesd’or,unaenl’ExposicióUniversaldeParísdel
1878il’altraenl’exposicióquesecelebràalamateixaciutat
el1900.
Elsalumnesdelcol·legiereninterns.Moltsd’ellsprocediendeBarcelona, ipodien
anarivenirenferrocarrilelscapsdesetmanagràciesalalíniaBarcelona-Mataró,la
primerad’Espanya,inauguradael1848.Tambéhivahaver,però,unanotablepresèn-
ciad’alumnesdelarestad’Espanya,definsacentlocalitatsdiferents,ifinsitotdela
restad’Europa,amésdel’importantcontingentprovinentdelescolòniesamericanes.
Hicursavenestudisdeprimàriaisecundàriai,acabatelbatxillerat,haviendeferels
exercicisderevàlidaenuninstitutde
segonaensenyançadeBarcelona.
Apartirdel25dedesembrede1868,el
centrecomençàapublicarelBoletín del
Colegio Valldemía,ambunaperiodicitat
dequatrevegadesal’any.Enlaporta-
dahifiguravaungravatambelgran
edificialfons,allargatimonumental,
ielscampsaldavant,is’hiveienelses-
paisdestinatsahorts,equitació,esport,
arbrat,etc.Elcol·legiestavasituatala
fincademossènAlbas(semblaqueem-
parentatambPelegríFerrer),enunlloc
elevatdelsaforesdeMataró,enunmarc
ruralaïllatdelsorollilacontaminacióambientalisocialdelaciutat.Lasevaprimera
seufoulamasiaMiralpeix,elprojectedereformailaconstrucciódelaqualcoma
centreescolar,del1855ienestilneoclàssic,vanserdutsatermepelmestred’obres
mataroníJeroniBoadaiRenter.Teniaplantabaixaiunpis,iel1911l’arquitecteJosep
GodayiCasalsn’hivaafegirunmés.
Àlbum de la promoció del 1862. Col·legi Valldemia. MASMM
Carta d’Eusebi, als 9 anys, adreçada al seu pare, Joan Güell. Mataró, 12 d’octubre de 1856. AHCB
·20· LA NISSAGA DELS GÜELL
AlBoletín,elsprofessorsdeixavenbenclaralasevacomesaenmatèriaeducativa:
¿Esposiblenegarlainfluenciasocialdelaeducación?¿Educaralosniños,noesprepararuna
generacióndehombres?¿Einfluirenlajuventud,noesgobernarenlasnaciones?[...]Forzoso
es,pues,reconocerestainfluencia,lamásaugusta,lamáslegítima,yaquetienelaconvicción
porbase,lapersuasiónporincontrastablefundamento.
Aquestsprincipistenienunideòlegqueproveniadel’esperitreformadordeldespo-
tismeil·lustrat,l’asturiàGasparMelchordeJovellanos,delqualmanllevenunacita
enelBoletín:
Lainstrucciónquetrastornalosprincipiosmásciertos, laquedesconocetodaslasverdades
mássantas,laquesostieneypropagaloserroresmásfunestos:esaeslaquealucina,extravía
ycorrompelospueblos.Peroáestanollamaréyoinstrucción,sinodelirio.Labuenaysólida
instrucciónessuantídoto;yéstasolaescapazderesistirsucontagio,yoponerundiqueásus
estragos;estasoladeberepararloqueaquelladestruye,yéstasolaeselúnicorecursoquepuede
salvardelamuerteydesolaciónlospuebloscontagiadosporaquella.Laignorancialosharásu
víctima,labuenainstrucciónlossalvarátardeotemprano;porqueeldominiodelerrornopuede
serestableniduradero,peroelimperiodelaverdadseráeternocomoella.
Lainstruccióacadèmicaescomplementavaambeldesenvolupamentdelesbelles
arts,dibuix,pintura,modelat...;il’educaciómusicalincloïasolfeig,cantipiano.En
aquestsentit,elsprofessorsnonomésoferienlesclassesteòriquesipràctiques,sinó
tambéconcertsd’unrepertorid’autorsclàssicscomaraBeethovenoRossini...,oamb
interpretacionsdepecesescritespelsmateixosprofessors,interpretadesalpianoi/o
cantadesperalumnesdelCol·legi.
Aixíesformarenelsfillsdelaburgesiaacomodada.Amésdelesassignaturesclàssiques
integradesaltríviumielquadrívium,s’ensenyavenlesquehavienestatimplantades
enl’èpocadelaIl·lustració,comaralesHumanitatsilesCiències,itambéelfrancès,
l’anglèsil’italià.Elshorarisdelsalumneserendurs:ales5.30hesllevaveni,després
deferunseguitd’actesreligiososid’estudi,començavenlesclassesales7.Lagim-
nàsticail’estonadelleurelesfeienales9.30,seguidesdeméshoresdeclasseque
El Col·legi Valldemia, a Mataró, el 1868. BPFI
·21·
esreprenienales12ialesqualsseguieneldinar,eldescansalssalonsolavisitaal
director,lesclassesdedibuix,cal·ligrafiaimúsica,elberenaril’estudi,queacabava
ales17.Apartirdeles18,esfeienclassesliteràriesques’alternavenamblesdereli-
gió,estudi,rosari,soparirecreo,is’anavaadormirales21h.Peralsalumnesinterns
queromanienalcol·legi,elsdiesfestiustambétenienlasevaprogramació:conversa,
revisiódenetejapersonal,necessers,estoigsipupitres;actesreligiosos,celebracióde
tertúlies,recepciódevisites,gimnàstica,lleureiequitació,conferènciesd’educació
socialipassejadesforadelrecinteescolar.
AlColegioValldemía,EusebiGüellvaconèixerelcompositorJosepGarcíaRobles,a
quivatenircomaprofessor,iquedespréshovaserdelsseusfillsifilles.Pelcol·legi
tambévapassar,comaprofessoridirectorentre1868i1888,desprésdelamarxa
d’Eusebi,l’advocat,escriptoripolíticTerenciThosiCodina.TerenciThosmantingué
forçarelacióambEusebiGüellalllargdelasevavida,iaquestlidedicàpersonalmentun
exemplardelseullibrecientíficsobreL’immunité par les leucomaïnes,editataParísel1886.
EusebiGüell,queesgraduàel1862,ialtrescompanysd’escoladelespromocionsdel
1860al1863,figurenenunpetitàlbumdefotografies,fetdepellrepussadaiamb
tancamentdeferro.Elsalumnesretratatsenaquestàlbumeren:EmiliodeSisternes
Bruguera,ManuelGironaiVidal,Manuel,IgnacioiJoaquínHenrichGirona,Cecilioi
LuisOrioliNieto,ManueliJoséBofill,JuliodeGrassot,EnriqueLlopis,AndrésPuig-
dollers,DariusRumeuiTorrens,HoracioCorradi,PabloSoler,JosédeLasaGuseme,
JoséMaríaVidal,Genaro,JoséiPelayodeMiquelerena,FedericoBruguera,Luisde
Manglans,SalvadoriCarlosCardenalFernández,AmbrosioOchoa,AlbertoiAntonio
Lleó,iFranciscoMandri.
Tambépassarenpelcol·legi,entremoltsd’altres,elsgermansJoaniJosepdeBofarull
idePalau,AntoniM.BrusiiMataró,ArturCuyàsiArmengol,FerranFernándezde
CórdobaiPérezdeBarradas(filldelducdeMedinaceli),EduardFerrésiPuig,Antoni
GallardoiMartínez,AntonioGoytisoloyDigat,RossendMacayaiAnguera,Joaquim
MiralpeixiFerrer (nebotd’undelsfundadorsdelcol·legi,PelegríFerrer),elpintor
FrancescMiralles,elsfutursindustrialsdeltèxtilMatiesiJosepMuntadasiRovira,Fer-
nandodeOrleansideBorbón(filldelducdeMontpensieriinfantd’Espanya),Robert
RobertiSurís(comtedeSerra)ielsgermansEnriciLeopoldSagnieriVillavecchia.
Bonapartd’aquestsalumnesapareixenressenyats,ambunamicadecurriculum vitae,
enunquadernmecanografiatdelCol·legi,quanjaelregentavenelsmaristes,titulat
Notes biogràfiques d’alguns alumnes (de Valldemía).Esvaferencatalàisesuposa,perles
datesd’algunesdefuncions,quevaserescritaladècadade1960.Aquellsalumnes
foren,engeneral,destacatsmembresdelaclassedirigenti intel·lectualespanyola
icatalana.D’EusebiGüellesdiu,alquadern,queestudiàdret,economiapolíticai
ciènciesaplicadesaBarcelonaiFrança.
·22· LA NISSAGA DELS GÜELL
·23·
A la pàgina esquerra, «Dyeing as an Art». Article de William Morris a la revista The Decorator and Furnisher, amb una foto del dormitori d’Eusebi Güell al Palau Güell. 1892. Avery Architectural and Fine Arts Library. CU
Efectivament,EusebiGüell,desprésd’acabarelbatxilleratel1862als16anys,com-
pletàelsseusestudisaAnglaterra iFrança,onsemblaquetambéhiestudiàdret,
ciènciessocials,ciènciesfísiquesiquímiquesimatemàtica,amésd’informar-sesobre
laindústriad’aquestspaïsosideconsolidarelsseusconeixementsd’anglèsifrancès.
AAnglaterra,EusebiGüellcoincidíambelregnatdeVictòriaI,ambl’eclosiódel’ar-
quitecturavictorianaiambelmovimentderecuperaciódelesartsielsoficisd’època
medievaldelamàdel’artistapolifacèticWilliamMorris,germendel’Arts & Crafts
Movementque,iniciatalaGranBretanyael1887,enpoctempss’expandíperlaresta
d’Europa.ACatalunya,durantl’èpocavictorianaanglesa,s’escaueldesenvolupament
delshistoricismesmedievalsqueprecedeixenelModernisme,perbéqueaquíesva
manifestar,també,amblesvariantsqueoferial’arquitecturamedievalautòctonaprò-
pia,l’arquitecturanassaritailavernacla.ÉspossiblequeEusebi
GüellconeguésenpersonaWilliamMorris,oquehofesatravés
depublicacions.Simésno,semblasorprenentqueMorris,en
elseuarticle«DyeingasanArt»(«Eltintcomaart»),publicaten
larevistaThe Decorator and Furnisher(núm.6,marçdel1892),hi
incloguésunafotografiadeldormitorid’EusebiGüellsituadaa
laplantaquartadelPalau,ambpavimentsiparetsrevestitsamb
unamenademoquetaflorejadaicolorista,enlaqualescombina
elteixitambelpaperpintat.
DetornadaaBarcelona,totilasevajoventut,Eusebijaeraun
homedesòlidaformació,cosmopolitaiobert,iimmediatament
esposàatreballaralcostatdelseupareenlesempresesque
aquesthaviaanatfundant.Aleshoresse’nvaanaraviureala
novaresidència,alpisprincipaldelaRambla,37(abans,30),
unafincaqueJoanGüellhaviacomprat—el1862,amblaveïna
número35(abans28),per680.000pessetes—al jurisconsult,
historiadoripolíticFelipBertranid’Amat,queanysaveniresde-
vinguéundelsconsogresd’EusebiGüell.QuanEusebivaentrar
aviure-hi,ambduesfinques,bastidescapaladècadade1840pel
mestred’obresPereCasany,jahavienestatremodeladesperencàrrecdeJoanGüell,
entreelsanys1864i1865,ambprojectesdelmateixCasanyiambunestilclàssica
lesfaçanesialsinteriors.
Casa Güell a la Rambla. Les cases número 37 i número 35 van ser adquirides per Joan Güell el 1862. OF
·24· LA NISSAGA DELS GÜELL
Josefina Güell i Bacigalupi, la germana d’Eusebi, i la relació d’aquest amb la família política dels Ferrer-Vidal
DesconeixemelsdetallsdelacurtatrajectòriavitaldeJosefinaGüelliBacigalu-
pi,lagermanastraialhoracosinad’Eusebi,mortael10demaigde1877als
24anys,unparelldemesosdesprésdedonarallumelseuúnicfill.Defet,
noméshemlocalitzatunmanuscritdeJosefina:unafelicitaciósensedataradreçadaa
unatietaseva,presumiblementJosefaBacigalupiiDulcet.
Entotcas,constaquedesprésdemorirJoanGüelliFerrerel1872,
ifetalaparticiódel’herènciael1874,lesduescasesdelaRambla
vanquedarperalsseusdosfills:amésdedosterçosdel’herència,
lanúm.37vaserperaEusebi,queanysdesprésl’aprofitàcoma
annexdelPalauGüell,ilanúm.35,iunterçdel’herència,van
serperaJosefina.Algunesfontsindiquenque,encasar-seamb
JosepAntoniFerrer-VidaliSoler,afinaldel1874oaprincipidel
1875,elmatrimonis’instal·làenaquestacasadelaRambla,tot
iqueaixònos’hapogutconfirmarialgunesinformacions,com
podremveure,semblaquehocontradiuen.
LamortprematuradeJosefinaGüelliBacigalupinoimpedíqueel
seugermàEusebimantinguésenunprincipibonesrelacionsamb
elsFerrer-Vidal,unanissagad’origenvilanovíambunatrajectòria
paral·lelaaladelsGüell,denovaburgesiatèxtilambinteressos
polítics,comercialsiculturals,iquevaarribaraserennoblida.
JosepFerreriVidal,l’iniciadordelanissaga,nascutaVilanovai
laGeltrúel1817,progressàdemodestboteraindustrialdegrananomenadagràci-
esalseumatrimoniambConcepció—Conxita—SoleriSerra,fillad’unsacabalats
indians, ientràenelcercledecatalans influentsenlapolíticaespanyola,dinsel
qualtambéhihaviaJoanGüell,quearribàaserpresidentdelFomentdelTreball.La
famíliaFerrer-Solers’instal·làel1857aBarcelona,onConxitaposseïadiversossolars.
El1871,JosepFerreriVidalencarregàal’arquitecteJosepSimóiFontcuberta(titulat
el1852imembredel’AcadèmiadeBellesArtsdeBarcelona)laconstrucciódelacasa
familiar,unagrantorresenyorialenvoltadadejardins,alnúm.2delpasseigdeGràcia
(actualnúm.92)cantonadaambelcarrerdeProvença,aleshoresencaraalmunicipi
deGràcia,enunsolaradquiritperlicitaciópúblicael1864alasocietatdelCrèdit
Mercantil.Vaserenaquestaadreçaon,talcomhoassenyalenlesesqueles,s’instal·là
elmaigdel1877lacasamortuòriadelasevanora,JosefinaGüelliBacigalupi,cosa
queensfapensarquepotseraquestavaserlaresidènciadeJosefina,juntamentamb
elmaritielsogre—vidudesdel1873—,inounadelescasesGüelldelaRamblaque
haviaheretat.Defet,l’enterramentdeJosefina,l’11demaigde1877,esvacelebrara
l’esglésiaparroquialdeSantaMariadeJesúsdeGràcia,seguitdefuneralssolemnesel
dia16alacatedraldeBarcelona.
Felicitació de Finita Güell, sense datar, adreçada a una tieta seva, presumiblement Josefa Bacigalupi i Dulcet. AHCB
·25·
Comerahabitualenl’època,JosepFerreriVidalexpandíelsvinclesamblesgrans
famíliesbarceloninesgràciesalsmatrimonisd’algunsdelsseussetfills.Elprimogènit,
JosepAntoniFerreriSoler,queenesdevenirprimermarquèsdeFerrer-Vidalcanviàels
cognomsperFerrer-VidaliSoler,elcasà,comhemvist,amblafilladeJoanGüell,un
enllaçquederetrucelvaaproparalafamíliaLópez.Així,el1878JosepFerreriVidal
fouundelsindustrialscatalansqueentràalconselld’administraciódelaCompañía
delosCaminosdeHierrodelNortedeEspañadelamàd’AntonioLópez.Elsenllaços
matrimonialsdelsaltresfillstambévansernotables:casàunafilla,MariadelCar-
me,ambl’advocat,financeripolíticJosepMariaPallejàdeBassa,tercermarquèsde
Monsolís;unaaltrafilla,Concepció,ambl’enginyeripolíticIgnasiGironaiVilanova,
nebotdelbanquerManuelGironaiAgrafeli,alseutorn,tietsegondeMercèAnzizu
iVila,i,pertant,ambancestrescomunsambEusebiGüell;unfill,Joan,ambMaría
LuisaGoytisoloyDigat,fillad’unindiàbasc,enriquitaCubaambelcomerçdesucre
iesclaus,idesprésinstal·lataBarcelona;iencaraunaltrefill,Lluís,ambEdithLlauradói
Plá-CarrerasRabé,filladelreconegutenginyerhidràulicideboscosAndreuLlauradó
iFàbregasicunyadadeltercermarquèsd’HijosadeÁlava.
Pelquefaalarelaciód’EusebiGüellambelseucunyat,JosepAntoniFerrer-VidaliSo-
ler,destacatpolíticsilvelista,noquedaclar,comjahemvist,sivanarribaracompartir
veïnatgealamansanadelPalauGüell.QuanEusebivaanaraviurealPalau,afinal
deladècadade1880,JosepAntoniFerrer-Vidal,vidudesdefeiamésd’unadècada,
probablementjanoviviaalacasadelaRambla35,quehaviaheretatdelasevadona,
siésquehihaviaarribataviuremai.L’únicareferènciaalarelaciódeFerrer-Vidalamb
Projecte de la casa de Josep Ferrer i Vidal, realitzat per l’arquitecte Josep Simó. Passeig de Gràcia, 2, actual 92, de Barcelona. AMCB
·26· LA NISSAGA DELS GÜELL
aquestafincal’hemtrobatenlapremsabarceloninaelgenerdel1893,quans’elogiava
lasevacol·lecciód’obresd’art,unadelesmésimportantsdel’època,«enelcentrode
Barcelonayenunodelosdepartamentosdelasuntuosacasaviviendadelossucesores
delcélebrehacendistacatalándonEusebioGüell»(esreferien,enrealitat,alacasa
delaRambla,35,propietatjaaleshoresdeJosepAntoniFerrer-Vidal,vidudeJosefina
GüelliBacigalupi).ÉspossiblequeJosepAntoniFerrer-Vidal,apassionatcol·leccionista
d’art—comtambéEusebiGüell—,emprésaleshoreselpisprincipaldelacasadela
Ramblacomaespaiexpositiu,idediquésallloguerlarestadeplantes.
Enl’Anuario Rieradel1896,JosepAntoniFerrer-Vidalésesmentatcomapropietaride
lacasadelaRambla,perònopascomaresident.AleshoresestavadomiciliatalaTorre
Ferrer-VidaldelpasseigdeGràcia,quehaviaheretatdelseupare,morttresanysabans.
Unsanysméstard,el1903,estavadomiciliatenunaaltrapropietat,alpassatgedela
Concepció,núm.5.Aquestcanvidedomiciliprobablementvaestarrelacionatamb
lavenda,el1905,delsolardelaTorreFerrer-VidalaRoserSegimoniArtells,esposade
l’advocatiindustrialPereMilàiCamps.Aquellmateixany,Milàencarregàal’arquitec-
teAntoniGaudíiCornetlaconstrucciódelaCasaMilà,peralaqualcosas’enderrocà
l’antigaTorreFerrer-Vidal.D’aquestamanera,unaaltradelesobresmestresdeGaudí,
laPedrera,esrelacionavatambéambEusebiGüell,elseuclientiprotectorprincipal,
pelfetqueesvabastirenunanticsolardelseu
cunyat, justonhaviaestat lacasamortuòriade
lasevagermanaJosefina.Enaquestcas,Eusebi
nofoupromotordel’obradeGaudí,comtantes
altresvegades,perònoespotdescartar laseva
intercessióenlacontractaciódel’arquitectepels
Milà,visteslesrelacionsdeparentiuambelsantics
propietarisdelsolar.
Enparal·lelalavendadelsolardelaTorreFer-
rer-VidalalsMilà,JosepAntoniFerrer-Vidalinicià
laconstrucciód’unanovacasapròpia,justalcos-
tatdelaPedrera,alcarrerdeProvença,267-269.
Alanovacasa,ambprojectedemaigdel1905de
l’arquitectedeconfiançadelafamíliaEnricSagnieriVillavecchia,ienllestidael1907,
estraslladàaviureJosepAntoniamblasevasegonaesposa,MadronaAloyiPoch,vídua
alseutorndeJosepMassoniiBenaiges.
QuantalacasaGüelldelaRambla,35,l’acabàheretantl’únicfilldeJosepAntoni
Ferrer-VidaliJosefinaGüell,JoanJosepFerrer-VidaliGüell,quemantinguéunaestreta
relacióambalgunsfillsd’EusebicomamembresdelajuntadelReialAutomòbilClub.
TambévasergerentdelacompanyiaAslandenladècadade1920,ivicepresidentdel
Esquela de la defunció de Josefina Güell i Bacigalupi. Diario de Barcelona, 11 de maig de 1877. AHCB
·27·
Josep Antoni Ferrer-Vidal i Soler. Álbum Salón, 37. 1899. BNE
FomentdelTreballNacional.UnadelesfillesdeJoanJosepFerrer-VidaliGüell,Pilar
Ferrer-VidaliParellada,escasàambLluísVidal-QuadrasiVillavecchia,descendentde
duespotentsnissaguesbarcelonines:lafundadaperl’indiàibanquerManuelVidal
iQuadras,iladelcomerciantibanquerIgnasiVillavecchiaiViani.Unaaltradeles
filles,JosefinaFerrer-VidaliParellada,escasàambuntietsegon,elfillgrand’Eusebi
Güell,JoanAntoni.
Abandadelarelacióambelseucunyat,EusebiGüelltambéva
tenirunaestretaamistatambelgermàpetitd’aquest,l’enginyer
LluísFerrer-VidaliSoler,cofundadoripresidentdelaCaixad’Es-
talvisipresidentdelgruppolíticUnióRegionalista,germendela
futuraLligaRegionalista,creadael1899pelsempresariscatalans
quehaviendonatsuportalespolítiquesregeneracionistesdel
generalCamiloGarcíadePolavieja,arrandelfracàsquehavien
patiticomaintentdereprendre-lesfentcostatalnoupresident
delgovern,FranciscoSilvelaydeLeVilleuze.LluísFerrer-Vidal
fou,amés,cofundadoriprimergerentdelaCompanyiaGeneral
d’Asfalts iPòrtland,Asland—creadael1901juntamentamb
EusebiGüell,queenfouelpromotorprincipal—, l’hisendat
Joaquimd’Abadal iCalderó,queproporcionàelsterrenysdel
ClotdelMoroonesconstruí laprimerafàbrica, ielbanquer
ManuelArnúsiFortuny,cosípolíticd’Eusebi.
Ambelgermàmitjà,eltambéenginyerJoanFerrer-VidaliSoler,
EusebiGüellnovatenirunarelaciótancordial.Simésno,consta
queenunaocasiógairebéarribarenalesmansialstribunals,
enelcontextdelsanomenatsFetsdel¡Cu-Cut!,l’assaltel25denovembrede1905del
setmanarisatíricbarcelonípermilitars,queconsideravenqueunavinyetarelativa
altriomfdelaLligaRegionalistaaleseleccionsmunicipalsesmofavadelesdesfetes
militarsespanyoles.Enelmarcdelacrisipolíticageneradaarrand’aquestsincidents,
l’aleshoressenadordelesfilesliberalsperTarragonaJoanFerrer-Vidal,enunainter-
vencióalsenatel27denovembre,vaafirmar:
Algunoquellevacoronaducalódemarqués,queayudaindirectamenteálaobracatalanistade
unamaneraencubierta,peronomenosactiva.HayenBarcelonaquienestáemparentadocon
estapersona,queocupaunsitiomuyelevadoenelpartidocatalanista,ynoquierodecirmás
porquealbuenentendedormediapalabralebasta.
Aningúlivapassarperaltqueestractavend’acusacionsveladescontraelsegon
marquèsdeComillas iel seucunyat,EusebiGüell,per laqualcosaaquestúltim
convocàpocsdiesdesprésalPalauGüellJoanFerrer-Vidal,amblaintenciód’exigir-li,
peracorddelesjuntesrespectives,ladimissiócomavocaldelCrèditMercantilidel
·28· LA NISSAGA DELS GÜELL
BancoVitaliciodeEspaña,entitatspresididespelmarquèsdeComillasiambGüell
enlavicepresidència.Ferrer-Vidalesnegàadimitirilareunió,segonslescròniques
del’època,esdevingué
unaescenaviolenta,quemotivóladesignacióndedosjefesdelejércitoporpartedelseñor
Ferrer-Vidal,paraqueexigieranunaretractacióndelseñorGüellóunareparaciónenelterreno
delasarmas.ManifestóelseñorGüellquenidabalaexplicaciónsolicitadaniibaalterrenode
lasarmas.
SegonsdeclaràpúblicamentFerrer-Vidalelsdiesquevanseguir,enlatrobadaEusebi
GüellhauriainsultatelsoficialsresponsablesdelFetsdel¡Cu-Cut!,acusacióqueGüell
vadesmentir,peròqueambtotvaderivarenelseuprocessament.
El15degenerde1906esvanpresentaralPalauGüellunsfuncionarisdeljutjatper
comunicaraGüelll’autodeprocessament,ambelrequerimentd’unafiançaperevitar
anaralapresó.Güells’hivanegaritotseguitvaserconduïtalPalaudeJustíciadel
SalódeSantJoan,on,ensolidaritatambeldetingut,esvaaplegarunmuntdeperso-
nesrelacionadesamblabanca,laindústria,lapolíticao,simplementl’amistat.Quan
faltavapocpertraslladar-loalapresóModelelvandeixarenllibertat,desprésquela
SocietatdelCrèditMercantilpaguéslafiançaques’exigia.Lapolèmicaperladetenció
d’EusebiGüellnotrigàaarribaralCongrés,onalgunsdiputatsferennotarque,enel
contextdelasuspensiódegarantiespelgovernadorcivilarrandelsFetsdel¡Cu-Cut!,
detencionscomaquestafeiencréixerlessimpatiespelcatalanisme.
Vinyeta de Junceda que «provocà» els Fets del ¡Cu-Cut!, l’assalt militar al setmanari que va tenir lloc el 25 de novembre de 1905. BC
·29·
El matrimoni amb Isabel López i Bru, filla del primer marquès de Comillas
EusebiGüelliBacigalupiesvacasaraBarcelonael1871
ambIsabelLópeziBru,lafillapetitadelcàntabreAntonio
LópezyLópez,quealeshoresjaeraprobablementl’home
mésricd’Espanya.
AntonioLópez,desprésd’haverfetelsseusprimersnegocisco-
mercialsaCuba,onsemblaquehaviaconegutJoanGüell,ésa
direlpared’Eusebi,haviaarribataBarcelonael1848percasar-se
ambLuisaCarlotaBruyLassús,unaantillanad’origencatalà,
quejafeiadosanysqueresidiaaBarcelona,onprovocavaun
granescàndolalssalonsdel’altasocietatambelseucostumde
fumarpurshavans.LuisaCarlotaerafilladelcomerciantindià
AndreuBruiPunyet,elqual,al’igualquelasevafilla,Lópezja
haviaconegutaCuba,enserAndreuBruelpropietaridellocal
onLópezhaviaobertlasevaprimerabotiga,ilapersonaquea
méslicedílagestiód’algunesdelessevespossessionsal’illa.
LamaredeLuisaCarlotaBrueralacriollaLuisaLassúsyGanne,
víduad’unindiàd’AltafullaicasadaensegonesnúpciesambAn-
dreuBru.Lafortunad’aquestvaconstituirelfinançamentprin-
cipaldelesfuturesempresesd’AntonioLópez,sobretotdesprés
que,enmorirelsogre,aconseguísquedar-seambgairebétota
l’herència,endetrimentdelsseuscunyats.Esdonalacircums-
tànciaqueunagermanadeLuisaCarlota,CaridadBruyLassús,
quevamorirel8demaigde1880,eral’esposadeRafaelMasóiRuizdeEspejo,nascut
aSantiagodeCubapelsvoltsdel1830,germàdeGaudenciMasó,avidel’arquitecte
gironíRafaelMasóiValentí.
Uncopcasats,AntonioiLuisaCarlotavantornaruntempsaCuba,segonsalgunes
fonts,desprésqueel1849nasquésaBarcelonalasevaprimerafilla,MaríaLuisaLópez
iBru,quealseutornescasàambJoaquíndelPiélagoySánchezdeMovellán,comerci-
antiadministradordelaCompañíaTrasatlántica,iquemorídetifusel1879.Segons
altresfonts,laprimogènitajavanéixeraCuba.Denoual’illacaribenya,Lópezam-
pliàelsnegocis.Seguídedicant-sealcomerçamblasocietatLaCalifornia,formadael
1849,encol·laboracióambelseugermàClaudioLópezyLópeziuncosísegon,José
MaríaAndrésGayóniFernández.Lópeztambés’iniciàalesAntillesenelsectordel
transportmarítimamblasocietatVaporesA.López—fundadael1849igermendela
futuraCompañíaTrasatlánticadeVapores—,aixícomenl’especulacióamblavenda
d’explotacionsagrícolesielnegociesclavista.Aquestesduesdarrerespràctiquesforen
denunciadessensepietatdècadesméstard,jamortAntonioLópez,pelseucunyat,el
batxillerenjurisprudènciaFranciscoBruyLassús,enellibelLa verdadera vida de Antonio
López y López.Elllibreesvapublicarfinalmentel1885,desprésd’unprimerintentel
Isabel López i Bru amb Eusebi Güell i Bacigalupi, amb la seva filla Isabel. FFGdS
·30· LA NISSAGA DELS GÜELL
setembredel1884,pertaldefer-locoincidirambl’erecciódelmonumentaLópeza
Barcelonaimirard’impedir-la.SegonselmateixBruexplicà,lainauguraciódelmonu-
mentesvaavançarunsdiespernocoincidiramblaprevistapublicaciódelpamflet,
unamaniobraquevaatribuiral«mielosoéhipócrita»EusebiGüell,«ésteque
ocultamásconchasqueungalápagobajosuaspectocándidoybonachón,
quedisimulalaintencióndeuntorobajosuexquisitaamabilidad».
ACubavannéixerdosfillsmésd’AntonioLópeziLuisaCarlotaBru:
el1851,Isabel,lafuturaesposad’EusebiGüell;iel1852,Antonio,
quevamorirsolteraMadridel1876.Elquartfill,ClaudioLópez
iBru,javanéixeralacapitalcatalana,onlamareembarassada
ielsnensvanarribarel1853enfugird’unaepidèmiadecòlera
ques’haviadeclarataSantiagodeCuba.Claudio,quejadeben
jovevamostrarunafortavocaciósacerdotal,vahaverderenun-
ciar-hienmorirelseugermàgranAntonioiesdevenirl’hereu
delsLópez.AleshoresescasàaBarcelonael1881ambMaríaGayón
iBarrié,denomés17anys,filladel’esmentat JoséMaríaAndrés
GayóniFernández,undelsprimerssocisd’AntonioLópezaCuba.Òr-
fenadebenpetita,Maríaeraconsideradaunadelesdonesmésbellesde
l’Espanyadel’època.UnagermanapetitadeMaría,JosefinaGayóniBarrié,es
casà,alseutorn,ambManuelArnúsiFortuny,nebotd’EvaristArnúsideFerrer,el
fundadordelaBancaArnús.ManuelArnúsvaser,comjahemcomentat,undelssocis
d’EusebiGüellenlafundacióel1901delacompanyiaAsland.
Capal1856,AntonioLópeztornàdeCubais’uníalafamíliaaBarcelona.També
s’instal·làfinalmentalacapitalcatalanaelseugermàClaudioLópezyLópez,casat
el1855ambBenitaIgnaciaDíazdeQuijanoyFernándezdeSanJuan.Elmatrimoni
tinguéaixímateixunaestretarelacióambEusebiGüell.Vaserpermediaciód’aquest
quel’arquitecteAntoniGaudíprojectàperaMáximoDíazdeQuijano,germàdeBe-
nita,laresidènciaVillaQuijanoconegudacomElCapricho,iconstruïdaentre1883i
1885aComillas,lalocalitatcàntabraoriginàriadelsLópez,ontantelsLópez-Díazde
QuijanocomelsLópez-BruielsGüell-Lópezpassarenllarguestemporadesd’estiueig.
Instal·lataBarcelonadefinitivament,AntonioLópezdiversificàelsnegocisiacabà
d’amassarlasevafortunaingent.Semblaqueenunprimermomentvaanaraviure
amblafamília,delloguer,alacasaVidal-Quadrasdelpasseigd’IsabelII,alcostatdels
porxosd’enXifré.El1857,però,AntonioLópezencarregàjaunagranresidènciade
propietatal’aleshoresnovaplaçadelducdeMedinaceli,obertaenelsterrenysde
l’anticconventdeSantFrancescaterratel1836,ambprojected’urbanitzaciódel1849
del’arquitecteFrancescDanielMolinaiCasamajó,responsabledelaurbanització
peraquellesmateixesdatesdelaPlaçaReial.LacasaAntonioLópezesvaaixecaral
Luisa Carlota Bru y Lassús. Palau Moja. Barcelona OF
oculta más
que disimula
A
el
jove
ciar-hi
dels
i Barrié,
Gayón
fena de ben
·31·
número8delaplaça,cantonadaambelcarrerdelDormitorideSant
Francesc(actualcarrerdeJosepAnselmClavé),ambplànolssignatsel31
dedesembrede1857perl’arquitecteJosepOriolMestresiEsplugas.La
primeraresidènciabarceloninadepropietatdeLópez,queencaraescon-
servaiacullavuidial’HotelMedinaceli,estava,pertant,moltapropde
laresidènciadelseufuturconsogreJoanGüelliFerreralcarrerAmple.
Passatsunsanys,comjahemcomentat,amitjandècadade1860,Joan
GüellestraslladàaviurealaRambla,laprincipalviasenyorialdel’època,ibenaviat
AntonioLópezliseguílespassesideixàl’edificidelaplaçadelducdeMedinacelicom
aseud’algunesdelessevesempreses.AleshoresvafixarlasevaresidènciaalPalau
Moja,unamansiósenyorialneoclàssicadelaRamblabarcelonina,ambentradapel
carrerdelaPortaferrissa,construïdaamitjanseglexviiipelsmarquesosdeMoja.
Segonsalgunsautors,Lópezl’adquiríelmaigdel1870alesmongesdelesAdoratrius,
quel’havienrebutendonaciótestamentàriadelsetèmarquèsdeCastelldosrius,Pere
CarlesdeSentmenatideRiquer,alseutornnebotdelamarquesadeMoja;undels
seusnetsescasàamblafillagrand’EusebiGüell.Segonsaltresautors,Lópezcomprà
elPalaueljunydel1870alsmarmessorsdelamarquesaper770.000pessetes.
LafamíliaLópez-Brus’instal·làalPalauMojadesprésdeportar-hiatermeobresde
restauracióiremodelacióqueesvanencarregaraJosepOriolMestresiEsplugas,a
mésdepartdeladecoracióinterior,delaqualesfeucàrrecJoanMartorelliMontells,
recomanatperJoanGüell.Enaquellaèpoca,AntonioLópezjateniaelsseuspropis
arquitectesdecapçalera,MestresiMartorell,itambéalgunsescultors,comelsgermans
VenanciiAgapitVallmitjanaiBarbany.
A l’esquerra, retrat de Maria Luisa López Bru, fet per Manuel Ferran. Palau Moja. Barcelona. OF
Casa Antonio López a la plaça del duc de Medinaceli. XGT
A la dreta, retrat de Joaquín del Piélago y Sánchez de Movellán, fet per Antoni Caba i Casamitjana. Ajuntament de Comillas
·32· LA NISSAGA DELS GÜELL
AlsalóblaudelPalauMojahidormíelreiAlfonsXII,el7de
generde1875,quanvavisitarBarcelonapocsdiesdesprésd’ac-
cediraltron,comamostradecortesiaenverselseuamicAn-
tonioLópez,pelsuportquehaviadonatalarestauraciódela
monarquiaborbònica.ElPalauMojaesdevinguédesd’aleshores
laresidènciaoficiosadelreiquanvisitavalacapitalcatalana,en
noexistirPalauReialaBarcelonadesdel’incendi,el1875,de
l’anticdelPladePalau.L’agraïmentaAntonioLópezpelsuporta
lacoronas’ampliàalaconcessiódedistincionsnobiliàries,quan
AlfonsXIIatorgàalcàntabreielsseusdescendentselmarquesat
deComillas,el1878,ilaGrandesad’Espanyael1881,ambdós
títolsenrecompensaperl’ajudadeLópezalgovernespanyol
durantlatotjustfinalitzadaprimeraguerradeCuba.
AntonioLópezyLópezvamorird’unvessamentcerebralalPalauMoja,el16degener
de1883.ElseufillClaudioLópeziBrun’heretàelstítolsdemarquèsdeComillasi
Grand’Espanya,lamajorpartdelsbénsidiners,aixícomlapresidènciaenmoltesde
lescompanyiesfundadespelprogenitor.Claudio,ferventreligiós,granbenefactori
mecenes,segonslesmaledicènciesdel’èpocamésdedicatalestasquesdebeneficència
quenopasalesdeprocreació,morísensedescendènciael1925,momentenquèels
títolsilafortunadelsLópezpassarenalsGüell.
A l’esquerra, retrat d’Antonio López i Bru
fet per Manuel Ferran. Palau Moja. Barcelona.
OF
A la dreta, retrat de Claudio López i Bru
fet per Eliecer de Jaureguizar. Palau Moja. Barcelona.
Isabel López i Bru i Isabel Güell i López.FFGdS
A la pàgina següent, María Gayón Barrié.
FFGdS
·33·
·34· LA NISSAGA DELS GÜELL
Del Palau Fonollar al Palau Güell: la nissaga dels Güell es multiplica
LafestamésimportantqueesvacelebraralPalauMoja,totjusthabitar-lola
famíliaLópez,fouambmotiudelcasamentdelasegonafilla,IsabelLópezi
Bru,ambl’hereuGüell,Eusebi.Ellatenia20anys,iellestavaapuntdefer-ne
25.Lacerimòniaesvacelebraralacapelladelpalauel29denovembrede1871.Pos-
siblement,laparellajaesconeixiad’unsquantsanysabans,perlarelaciód’amistat
iprofessionald’AntonioLópeziJoanGüell,iperhavercompartitveïnatgeencases
moltproperes,primeralafaçanamarítimadelbarriGòtic,idesprésalaRambla.A
més,totsdosassistienassíduamentalesrepresentacionsdelGranTeatredelLiceu,on
gaudiendellotgesqueelsseuspareshavienadquiritentornardel’aventuraamericana.
Elsprimerstempsdematrimonid’EusebiGüelliIsabelLópeztranscorreguerenentre
elPalauMojaielpalaudelcomtedeFonollar,contigualprimerpelcarrerdelaPor-
taferrissaiambelpatijardíposteriorenparal·lelaldelPalauMoja.Anarendelloguer
alpisprincipaldelPalauFonollar,onferenimportantsobresderemodelacióqueen-
carregarenal’arquitecteCamilOliverasiGensana,iintentarentossudamentcomprar
l’immoble,finsquedesprésd’unseguitdepletsambelsllogatersveïnsperderenla
partidaihaguerendebuscarunaltreniu:primer,laCasaGüelldelaRambla,37,on
haviaviscutJoanGüelliFerrerfinsalasevamortel1872i,apartirdel1888,elveí
PalauGüell,totjustapuntd’enllestir-sesotaelprojecteiladirecciódel’arquitecte
AntoniGaudí,l’amiciprotegitd’Eusebi.Tambéésplausiblequeentotsaquestsanys
Isabelvolguéspassarllarguesestadesacasadelspares,alPalauMoja,puixqueentre
Vestíbul a la planta baixa del Palau Fonollar, de Barcelona. OF
·35·
1872i1889nasquerenelsdeufillsdelmatrimoniGüell-López,cadascunenunlloc
diferent,iIsabeldesegurquevoliaestaramblamare,quetambéviviaatemporades
acasadelafillaielgendre.
IsabelLópeziBrudeviaserunadonarobusta,decaràcterferm,queteniaunaimmi-
llorablecapacitatipredisposiciófísicaperprocrear,alcontrariquelesdamesBacigalu-
pi.Ensetzeanysvaportaralmóndeufills,lainfantesaiadolescènciadelsqualsva
transcórrersaludablement.Ellaintuísempre,segonselsairesquecorriendemalalties
contagioses,epidèmiesorevoltessocials,quanionhaviad’anaraparirllunydela
tempesta.D’aquíqueelsfillsnasquessinacíoallà,iqueellanotinguéscapmenade
recançanideporaviatjarembarassadaamuntiavall,iaixí,finsalstrenta-nouanys
d’edat.ElviatgedeCubaaBarcelona,quanerabenpetita,ladeviacurard’espant.Entre
partipart,IsabeldescansavaalafincadeMogoda,queelseupare,AntonioLópez,
haviaadquiritaSantaPerpètua.Tambésemblaquehianavaquanteniaproblemesde
salut.SegonsellibeldelseuoncleFranciscoBru,«atacadadeepilepsiscrónica»,havia
Castell de la Mogoda a Santa Perpètua de Mogoda, que Antonio López havia adquirit el 1870. BC
·36· LA NISSAGA DELS GÜELL
«demorirfatalmenteloca».Fosquinfoselproblema,quepro-
bablementnodeviaseraquestperquèfatalmentbojanosembla
quemorís,mainovaafectarlasevacapacitatdeprocreació.
Elsfills i lesfillesd’EusebiGüell iBacigalupis’anarencasant
ambelsanysambmembresd’altresnissaguespreeminentsde
Catalunyai,enalgunscasos,deforadelPrincipat;algunesd’anti-
gasocanobiliàriai,d’altres,denovaburgesiaindustrialapunt
d’ennoblir.Eusebivacontinuar,d’aquestamanera, lapolítica
matrimonialdelseupare,quevaentroncarelsGüellambels
LópezielsFerrerVidal.Apartird’aquestmoment,mitjançant
elscasamentsdelaproled’Eusebi,lanissagaacabàdeconsolidar
elseupapercentralenlasocietatcatalanacomunadelesmésdestacadesiinfluents
«bonesfamíliesdeBarcelona»,enparaulesdeG.W.McDonogh.Latendènciaesrepetí
enbonapartambelsenllaçosdenetsinetes,ifinsitotambcasamentsentreparents,
algunsllunyans;d’altres,ambcosinscarnals.
Façana principal del Palau Güell. SCCM-SPAL / DB
Eusebi Güell i Bacigalupi amb les seves filles Mercè, Francesca i Josefina. FFGdS
·37·
Isabel Güell i López, la marquesa vídua de Castelldosrius
LaprimogènitadelmatrimoniGüell-López,Isabel,nasqué
alPalauMoja,alasalablavadelacantonadadePorta-
ferrissaamblaRambla.Vanéixerel23denovembrede
1872,undiadesprésquemoríselseuavi,JoanGüell,d’unatac
d’apoplexia.Quanteniasetzeanys,IsabelanàaviurealPalau
Güell,oncol·laboràenlacuradelsseusgermanspetits,fins
queescasàideixàlacasafamiliar.IsabelGüelliLópezfoutota
lavidaunanotableorganistaipianista,aixícomcompositora
d’ungrapatdepecesmusicals,gairebétotesdecaràcterreligiós.
Isabelescasàeldia15d’abrilde1901ambCarlesdeSentmenat
ideSentmenat,marquèsdeCastelldosrius,d’Orís ideBena-
vent,baródeSantaPauigrand’Espanya.Lacerimònialadirigí
elbisbedeVic,JosepTorrasiBages,al’oratoridel’esglésiade
SantFelipNerideBarcelona, ielconvitvatenirllocalPalau
Güell.Elmatrimoniesvatraslladaraleshoresaviurealaplanta
nobledel’edificidelcarrerdeMendizábal,19(actualcarrerde
laJuntadeComerç),quevaserreformadaidecoradaperAntoni
Gaudí.Eneldecursd’aquestaintervenció,segonsrecollíenunacèlebreaucaelpoeta
JosepCarneriPuig-Oriol,GaudívarespondreaIsabelGüell,quanaquestalipreguntà
onpodriacol·locarelpiano,quenohihaviaespaiiquemillorquetoquéselviolí.El
carrerdeMendizábalesvaobrirel1859,ielsedificis,ambunaampladadeparcel·la
de12metres,esvananarconstruintentre1860-1865.Ocupàpartdeldesamortitzat
conventdeSantAgustíNou,quefouadquiritel1840perlasocietatLaBarcelonesade
Fundición,delaqualJoanGüelliFerrervasermembrefundador.Elnoudomicilidels
marquesosdeCastelldosriuscomunicava,finsitot,pelpatiinteriordel’illa,ambuna
alaquerestavadelconventdeSantAgustí,paral·lelaalanauprincipaldel’esglésiai
cobertaambvoltes,iqueellsutilitzaven.
Ambelmatrimonid’Isabel,laprimogènita,elsGüells’emparentarenambelsSent-
menat,undels llinatgesmésanticsdeCatalunya,queesremuntaa l’èpocadela
conquestadelRegnedeValènciaperJaumeIelConqueridor.Lamil·lenàriatradició
delsSentmenatafavoríunamésgrancomplicitatdelsseusmembresamblacasareial,
moltpersobredelaqueteniennombrososnoblesdetítolsmésmoderns.Carlesde
SentmenatvaserpresidentdelReialCosdelaNoblesadeCatalunya,ilasevaesposa,
IsabelGüell,damadelareinaVictòriaEugèniadeBattenberg,esposad’AlfonsXIII,i
totsdosamfitrionshabitualsdelsmembresdelacasareialquanvisitavenCatalunya.
IsabelGüelliCarlesdeSentmenatvantenirtresfills.Lagermanagran,Lluïsa,escasà
el1927aBarcelonaambelseucosígermàEusebiGüelli Jover,tercermarquèsde
GelidaitercervescomtedeGüell.Lasegonafilla,MariadelaConcepció,quehere-
Isabel Güell i López, amb la seva mare. FFGdS
·38· LA NISSAGA DELS GÜELL
tàelmarquesatdeBenavent,escasàel1939ambÁlvaroPríes
Gross,germàdelsegoncomtedePríes.Perúltim,l’únicbaró,
Fèlix,heretàelstítolsdemarquèsdeCastelldosriusid’Orísila
baroniadeSantaPau.
Advocatiempresari,FèlixdeSentmenatiGüellvaserpresident
delacompanyiaAslandenladècadade1960.Foutotalavida
amicpersonali lleialservidor,comamembredelacasadels
comtesdeBarcelonaidelCosdelaNoblesadeCatalunya,de
JoandeBorbóiBattenberg,elfilldelreiAlfonsXIIIipretendent
alacoronaespanyolaelsprimersanysdeladictadurafranquista.
El1933FèlixescasàaBarcelonaambMariadelRemeiUrruela
iSanllehy,rebesnetadelbanquerManuelGirona iAgrafel, i
filladeJuanUrruelaMorales,marquèsdeSanRomándeAyala,
quevapassaralahistòriacomelprimerporterdelFutbolClub
Barcelona,id’ÀguedaSanllehyiGirona,germanadelmarquès
deCaldesdeMontbui.UnanebodadeMariadelRemeiUrrue-
la,IsabeldeAmpueroUrruela—descendentperlíniapaterna
d’unaimportantnissagad’empresarisbiscaïns—,escasà,alseu
torn,ambJoanGüellideSentmenat,filld’EusebiGüelliJover
iLluïsadeSentmenatiGüell.ElmarquesatdeCastelldosrius,
aixícomlabaroniadeSantaPau,sónostentatsactualmentper
ladissenyadoraÁgathaRuizdelaPradaySentmenat,netade
FèlixdeSentmenatiGüell,quevaobtenirelstítolsendetriment
delseutietSantiagodeSentmenatUrruela,envirtutdelaLlei
d’Igualtatd’homesidonesenl’ordredesuccessiódetítolsno-
biliarisdel2006.
IsabelGüelliLópez,marquesavíduadeCastelldosriusdesdel
traspàsel1935delseumarit,vamorir,desprésde«cuatroaños
desufrirunapenosaenfermedaddeorigencirculatorio»ala
sevadarreraresidència,al’avingudadePedralbes,el8demaig
de1956,ambvuitanta-tresanys.
Isabel Güell i López. FFGdS
Carles de Sentmenat i de Sentmenat, espòs d’Isabel Güell i López. FBdC
·39·
Maria Lluïsa Güell i López, la filla pintora
MariaLluïsa,lasegonafillad’EusebiGüelliIsabelLópez,nasquéalpalauet
OcejodeComillasel1873,quanlafamíliahifeiaunadelessevesestades.
Varomandresolteraiesvadedicaralamúsicacomapianista,organistai
compositora,i,sobretot,alapintura,queexposàalaSalaParés—enunamostraex-
clusivamentdedonespintores—ialesGaleriesLaietanes.Eramoltamigadelapintora
LluïsaVidaliPuig,quevapintarMariaLluïsaGüelldecossencerenunbellllenç.Passà
temporadesaParísivacol·laboraramblarevistaFeminal,quepromovial’educacióila
culturadelesdones.Dejove,soliarefugiar-seenunacasaruraldeComillas,laPeña,
llunydefamiliarsiparents.
MariaLluïsavaser,juntamentamblasevagermanapetita—Mercè,tambésoltera—,
laquemésvinculadavaestaralPalauGüell.Amesuraqueelsgermansigermanes
s’anavencasantideixavenlallarfamiliar,iuncopEusebiGüellse’nvaanaraviure
alParkGüell,MariaLluïsaiMercèenvanserlesúniquesinquilines.Elfeienservirde
residènciad’hivern,mentrequeelsestiusacostumavenapassar-losaLasCavaducas,la
fincadelsGüellaComillas,queheretàMariaLluïsa.
Aladècadade1920,uncopelgermàgranihereu,
JoanAntoni,vavendreelPalauGüellaMariaLluïsa
iMercè,laprimeravacomençaracelebrar-hi,tots
elsdilluns,unarecepcióamblessevesamistatsi,so-
vint,concertsdepiano.Undelspianistesconvidatsa
aquestesvetlladeseraelseucosísegon,EusebiLópez
iSert,catedràticdelConservatorideMúsicadelLi-
ceu,iamicíntimdeJesúsNavarroiManau,undels
assassins,el1949,delaprostitutaCarmenBroto,un
crimquecommocionàlaBarcelonadel’època.
Eljunydel1931,MariaLluïsaGüelliLópezvace-
diralMuseud’ArtdeCatalunyaunespinturesdela
sèriequesobreHèrculeshaviapintatAleixClapési
Puig,entrelesqualsHèrcules incendiant els Pirineus,un
esbósdelgranmuralqueantigamenthaviadecorat
lafaçanalateraldelPalauGüell,amésd’altresde
granformat,undelsquals,pintatal’oli,tornaalluir
al’avantsaladelaplantanobledelpalau.Dosanys
méstard,el8demaigde1933,MariaLluïsavamorir
aPau (França),ons’havia instal·latper fer-hiuna
estadallargaamblasevagermanaMercè.
Maria Lluïsa Güell i López. FBdC
Maria Lluïsa Güell i López, quan era infant. FBdC
·40· LA NISSAGA DELS GÜELL
Joan Antoni Güell i López, l’hereu i alcalde de Barcelona
Eltercerfilliprimerbarói,pertant,l’hereud’EusebiGüell,fouJoanAntoni,elqual
vaserbatejatambelnomdelsdosavis;vanéixeraComillasel24dejunyde1874,
alpalauetOcejod’AntonioLópez.EsvallicenciarenDretivaprosseguirelsestudisa
Cambridge.Tambécursàestudisd’enginyergeògraf.
Comaempresari,dirigíempresesfundadespelseupareielseuavi,comperexemple
laCompañíaTrasatlánticai lacimenteraAsland,ifoumembredelconselld’admi-
nistraciódelBancoHispanoColonial.Vaser,també,membredestacatdelFoment
delTreballNacional—l’organitzaciópatronalcatalana—idelaSocietatEconòmica
Barcelonesad’AmicsdelPaís,aixícomelprincipalpromotordelprojectedecreació
d’unaEscolaNavaldeComerç.
El1908,ambelseuoncleClaudioLópeziBru,segonmarquèsdeComillas,vaserun
delsfundadorsdelaCompañíaEspañoladeMinasdelRif,queexplotavajaciments
mineralsalMarroc,lesinstal·lacionsferroviàriesdelaqualforenatacadesperlaguer-
rillarifenyaeljulioldel1909.L’incidentderivàenlaGuerradeMelillail’enviament
denombrosestropesespanyolesalazona.Eldescontentpopularperleslleves,que
afectavengairebéexclusivamentlesclassestreballadores—lesbenestantsse’npodien
lliurargràciesalsistemad’assegurancescontraquintes—,estrobaenl’origendels
aixecamentsdelaSetmanaTràgicaaCatalunyal’estiud’aquell1909.Calrecordarque
EusebiGüelleraundelsprincipalsdirectiusdelBancoVitaliciodeEspaña,unade
lesactivitatsdelqualsecentravaenlesassegurancescontraquintes.Elseufill,Joan
Joan Antoni Güell i López, a l’estudi Napoleón. ANC
Virginia Churruca y de Dotres.MECD
·41·
Antoni,vaserundelspocsmembresdefa-
míliespotentadesquelluitàdirectament,
comavoluntari,enelllargconflictemar-
roquí.Aixímateix,participàtambédirec-
tamentenlesnegociacionsperal’entrada
delsespanyolsaTetuan.
JoanAntoniGüelliLópezescasàenpri-
meres núpcies el 24 de juny de 1904 a
SantSebastiàambVirginiaChurrucayde
Dotres,d’unainfluentfamília industrial
bascaigermanadeCosmedeChurruca,
undelsfutursfundadors,encol·laboració
ambelsGüell,delBarcelonaClubGolfa
Pedralbes,iqueel1910founomenatpri-
mercomtedeChurruca.Tambéeragermà
seul’arquitecteRicarddeChurruca,que
nasquéaManilaperquèelpareeradirec-
tiude laCompanyiaGeneral deTabacs
deFilipines;titulataBarcelonael1926i
cofundadordelGATCPAC,treballàenla
CompanyiaTransatlànticaifouassessor
delaJuntadeParadoresyHosteríasdel
Reino.
El casament arribà després d’un intent
noreeixitde la famíliadecasar-loamb
lainfantaMariaTeresadeBorbó,unade
lesgermanesdelreiAlfonsXIII.Uncop
casats, JoanAntoniGüell iVirginiaChurrucaesvan instal·lara laTorreLuisade
Pedralbes,onvantenirtresfills:JoanClaudi,MariaIsabel—quevamoriralstretze
anys—iMariadelCarme.Alcapd’unsanys,elmatrimoniesvaseparariJoanAntoni
vaanaraviurealPalauMoja.Tambépassà,aladècadade1920,llarguestemporades
aCanDurandelesEscales,unadelesfinquesdePedralbesqueheretàdelseupare.
Moltbenrelacionatamblafamíliareialespanyola,JoanAntoniGüelliLópez,nome-
natel18degenerde1906«mayordomodesemana»delaCasaReial,vaesdevenirel
1916,amblarehabilitaciódeltítolpelseuamicAlfonsXIII,sisècomtedeSanPedrode
Ruiseñada;aaquestadignitatsesumaren,perherència,elcomtatdeGüellenmorirel
seupareel1918ielmarquesatdeComillasenmorirel1925elseuoncleClaudioLópez
iBrusensedescendència,comtambéeltítoldeGrandedeEspaña,el1927,tresanys
Retrat de Joan Antoni Güell i López, realitzat per Josep Maria Vidal-Quadras i Villavecchia, Pepín (c. 1930). FBdC
·42· LA NISSAGA DELS GÜELL
desprésdelamortdelasevamareIsabel.Alstítolsnobiliaris,hisumavalagegantina
herènciapatrimonialiempresarialdelgrupLópez,queelconvertíenundelscincmés
gransterratinentsd’Espanya,aixícompartdel’indivísdel’herènciadel
seupare,repartitambelsgermansialgunscunyats.JoanAntonivaser,
amés,l’impulsordeladonacióalafamíliareialdelPalaudePedralbes
delsGüell,uncopmortelpatriarcaEusebi,pertaldeconvertir-loenla
residènciareialaBarcelonaicomamanerad’intentaraproparlamo-
narquiaborbònicailasocietatcatalana,cadacopmésdistanciades.
D’altrabanda, lesnotables inquietudsculturalsdeJoanAntoni
GüelliLópezesvanmaterialitzarenlasevaactivitatcomahisto-
riadordel’articol·leccionista,aixícomaescriptordenombroses
monografiesartístiquesidememòries.Foumembredel’Ateneu
Barcelonès, laReialSocietatGeogràfica, laSocietatCívicaLa
CiudadJardín,elCercleArtísticdeBarcelonaidel’Acadèmia
ProvincialdeBellesArtsdeBarcelona—entitatquepresidíentre
1928i1936iquecanviàsotaelseumandatladenominacióperl’actualdeReial
AcadèmiadeBellesArtsdeSantJordi—.Aixímateix,vaparticiparenl’organitzacióde
l’ExposicióInternacionaldeBarcelonadel1929.I,comelseupare,tambéfouamant
delamúsicaidel’equitació.
Dedicatigualmentalapolítica,lasevaacciópartídepostulatsdelcatalanismecon-
servadorimonàrquicdelaLligaRegionalista.FounomenatalcaldedeBarcelonael
26defebrerde1930,justdesprésdelacaigudadeladictaduradeMiguelPrimode
Rivera,dequieraíntimamicdesquehaviaestatcapitàgeneraldeCatalunya,totique
desprésse’nvasentirdecebutperlasevatascacomagovernant.QuanAlfonsXIIIva
nomenarelgeneralDámasoBerenguernoupresidentdelgovern,aquestvaoferira
JoanAntonilapresidènciadelaDiputaciódeBarcelonaol’alcaldiadelaciutati,Joan
Antoni,enser-licomunicatque,encasdeserpresidentdelaDiputaciónopodria
restablirlaMancomunitat,vaoptarperacceptarl’alcaldia.
Així,foueldarreralcaldedelaRestauracióborbònica,ielseucurtmandatestigué
atoambelnouesperitmésconciliadordel’anomenadadictablandadeBerenguer,
ambmesuresd’impulsdelaculturailallenguacatalana.Elreconeixementalatasca
culturalicatalanitzadoraqueduguéatermeestraduíenlasevaproclamaciócom
apresidentefectiudelaJuntadeMuseusdeBarcelona,nonomésnominalpelseu
dretcomaalcalde,ainiciativad’ungrupdemembresdestacatsdelaJunta:l’escultor
JosepLlimonaiBruguera,eljoierLluísMasrieraiRosés,l’arquitecteAlexandreSoleri
MarchielpintorPereCasasiAbarca.Aquestfettinguéllocel17d’octubrede1930,en
l’actedeconstituciódel’entitatqueesvacelebraralpavellódelaJuntadeMuseusdel
ParcdelaCiutadelladeBarcelona.
Exemplar d’un dels Apuntes de Recuerdos redactats per Joan Antoni Güell i López. 1926. OF
·43·
Aixònoobstant, lacarrerapolíticade JoanAntoniGüell s’eclipsàambelscanvis
transcendentalsquevantenirllocenelperíoderepublicà.Elseumandatd’alcalde
acabàambleseleccionsmunicipalsdel12d’abrilde1931,quedesembocarenenla
proclamaciódelaSegonaRepúblicaEspanyola.JoanAntoniconcorreguéaaquestes
eleccionsperlesllistesdelaLligaRegionalista,totiquenocomaalcaldable,iensortí
escollitregidor,demaneraqueesdedicàatasquesdebeneficènciamunicipalfinsals
nouscomicisdelmesdegenerdel1934.El1932espresentàaleseleccionsalParla-
mentdeCatalunyacomamembredelescandidaturesdeConcòrdiaCatalanapatro-
cinadesperlaLligaperònofouescollit,arrandeladavalladad’esconsdelaformació
degudaaltriomfd’EsquerraRepublicana
deCatalunya.
Enesclatar laGuerraCivil,adiferència
debonapartdelsmembresdelaburgesia
catalana,JoanAntoniGüelliLópeznoes
passàalterritoridelbàndolrevoltat,com
encanvihovaferelseufillJoanClaudi
GüelliChurruca,imarxàaFrança,primer
aParís imésendavanta laCostaBlava.
DesprésdelavictòriadelgeneralFrancis-
coFrancoel1939, JoanAntoniGüell,malgrathaversignat l’octubredel1936un
manifestdenotablescatalansensuportalscolpistes,esdistanciàdelfranquismeies
negàatornaraEspanyadeclarant-seautoexiliatdavantd’unrègim,que,enlesseves
pròpiesparaules,«noreconeixlesllibertatsdeCatalunya»;aixòéselqueexplicàenel
seuinteressantJournal d’un expatrié catalan,publicatel1946.
Lasevaoposicióaladictaduraaugmentàenparal·lelalcreixementdelfeixismea
Europail’esclatdelaSegonaGuerraMundial.Defensàaleshoreselrestablimentde
lamonarquiaborbònicaaEspanyaambunmodeldemocràtic,constitucionalicon-
federal.JoanAntoniGüellestrobavaentreelgrupdemonàrquicsqueel1939van
proposarelretorndelseuamicAlfonsXIIIaltronperò,uncopaquest,perlespressions
deFranco,abdicàfinalmentel1941enfavordelseufillJoandeBorbóiBattenberg,
apostàaleshoresperlasevaentronitzaciócomaJoanIII.JoandeBorbóerabonamicdel
seufill,JoanClaudiGüelliChurruca,idelseunebot,FèlixdeSentmenatiGüell,amb
quielnoupretendentesreuníel1942aLausana.Amesuraqueelcursdelacontesa
mundialcomençavaaaugurareltriomfdelespotènciesaliadesi,alhora,lapresumible
sortidadeFrancodelpoder,augmentarenlesesperancesdeJoanAntoniGüellenel
restablimentborbònic,iseguíambinterèslesgestionspolítiquesidiplomàtiquesque
culminarenelmesdemarçdel1945enelManifestdeLausana,pelqualJoandeBorbó
trencavademaneradefinitivaambelfranquismeireclamavaeltronoficialment.
Joan Antoni, fou un dels pocs membres de famílies potentades que anà a lluitar al Marroc com a voluntari (1908). CRL
·44· LA NISSAGA DELS GÜELL
Malgrattot,elmantenimentdelrègimfeixistadeFrancodesprésdelaSegonaGuerra
Mundial,encontradelprevistambelsuportdelespotènciesaliadesvencedores,ien
elcontextdelaGuerraFreda,vaacabarambaquellsomnirestauracionista.Totino
haveractuatdirectamentenlesconspiracionsmonàrquiquesperforagitareldictador,
JoanAntoni,marquèsicomte,quedàmarginatpersempredelscerclesdelpoderen
quès’haviamogut.Finalment,desprésdelamortel1950delasevaprimeraesposa,
Virginia,dequi,comhemcomentat,jafeiadècadesqueestavaseparat,JoanGüell
tornàfinalmentaEspanyael1952.Lesautoritatsfranquisteslivansuggerirque,per
nofergairenosa,s’instal·lésenunailla,iellvatriarMallorca.L’1d’octubrede1952
JoanAntonicelebràsegonesnúpcies,als78anys,ambJosefinaFerrer-VidaliParellada,
netadeJosefinaGüelliBacigalupi,lagermanastrad’Eusebi,elparedeJoanAntoni.
L’abrildel1956vainstituiral’illalaFundacióGüell,dedicadaalaprotecciódelesarts,
ambunaprimeraseuaFelanitxlaqual,el1960,vaserinstal·ladaalslocalsdelaReial
AcadèmiadeBellesArtsdeBarcelona.
JoanAntoniGüelliLópezvamoriraSantanyí,Mallorca,el17demarçde1958.Cinc
setmanesdesprésmoriad’unatacdecorelseuprimogènitiúnicfillmascle,Joan
L’alcalde, comte de Güell (tercer per la dreta), visita les obres de la plaça del Rei. L’acompanyen: Puig Domènech, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joaquim Vilaseca, Antoni de Falguera i Francesc Carreras Candi (30 de març de 1930). AFB
·45·
ClaudiGüelliChurruca,al’estaciódetrendeTours,quantornavadevisitarlareina
VictòriaEugèniaaLausana(Suïssa).Casatelsetembredel1928aBilbaoambMaría
AngustiasMartosyZabálburu,filladelscomtesd’Heredia-Spínola,JoanClaudiGüell
iChurrucafou,adiferènciadelseupare,unfranquistaabrandat,queenesclatarla
GuerraCivilesvapassaralbàndolrevoltat,hilluitàcomaoficialiesvaintegraral
GovernProvisionaldeBurgos.Enrecompensa,acabatelconflictebèl·lic,vasernome-
natvicepresidentdelaDiputaciódeBarcelona.
Davantl’autoexilidelseupare,quelivallegarenvidaeltítoldecomtedeRuiseñada,
vagestionartotelgrupempresarialheretatdelafamíliaLópez,ivaserconselleri
directordelBancoHispanoColonial,directordeTabacosdeFilipinas,directoripresi-
dentdelaCompanyiaTransatlànticaivicepresidentdelBancoVitaliciodeEspaña,a
mésdedirectoropresidentdemitjadotzenadecompanyiesmés.El1946adquiríla
BancaNonelldeBarcelonail’anysegüentlatransformàenelBancoAtlántico,potent
entitatfinancerabatejadaenhonordelaCompañíaTrasatlánticafundadapelseu
besavi.Malgrat lasevaindubtableadhesióalrègim,JoanClaudiGüell iChurruca
tambéesvamantenirsempremoltproperalamonarquia,ivaseramicpersonalde
l’anticpretendentJoandeBorbó.QuanaquestvaveureclarqueFrancoseriacap
d’estatvitaliciinopodriaoptarmaialtron,vareconduirtotselsesforçosaassegurar
queelseufillJoanCarlesfoselsuccessor.UnadelestrobadesentreFrancoiJoande
Joan Antoni Güell i López, alcalde de Barcelona, treballant al seu despatx de la Casa de la Ciutat (1930-1931). AFB
·46· LA NISSAGA DELS GÜELL
BorbópertractareltemafouorganitzadaperJoanClaudiGüelliChurruca,eldesem-
bredel1954,alasevafincadeLasCabezas,aCàceres,adquiridapelseubesaviAntonio
Lópezel1870.Unasegonatrobada,alamateixafinca,vaserorganitzadapelsseusdos
fills,elmarçdel1960,uncopmortelpare,quenoarribàagaudirdelstítolsdemarquès
deComillasicomtedeGüellpelseutraspàssobtat.
Elsdostítolsnobiliarisvanpassardirectamentalsdosfillsmascles,instal·latsaMadrid
iqueencaraelsostentenavuidia.L’actualmarquèsdeComillasésJuanAlfonsoGüell
Martos,casatel1954aSantaCruzdelRetamarambMaríadelosReyesMerrydelVal
yMelgarejo,filladelcomtedelValledeSanJuaninebodadelmarquèsdeMerrydel
Val.Haestatdirector,entred’altres,d’Asland,TabacosdeFilipinas,SociedadHullera,
BancoAtlántico,BancoCentraliHotelesUnidos.ItambépresidentdelaTrasatlántica,
laNavieraAsónilaCompañíaIndustrialMinas-Astur.JuanGüellMartos,actualcomte
deGüell,esvacasarambBeatrizVelardeDíez.Lasevagermana,PilarGüellMartos,es
casàel1957ambJoséLuisdeCarranzaydeVilallonga,filldeMariaAntòniadeVila-
llongaideCárcer,comtessadeMontagutAlto,idelmarquèsdelaVilladePesadillay
deSotoHermoso,RamóndeCarranzaGómezdePablo,alcaldefalangistadelacapital
andalusadurantlaGuerraCivilquecol·laboràenladurarepressiómilitarposterior
alcopd’estatalaregió,iquedesprésdelaguerrafoupresidentdelaDiputacióde
SevillaidelSevillaFutbolClub.
·47·
Maria Cristina Güell i López, esposa del ministre Bertran i Musitu
Elquartfilld’EusebiGüelliIsabelLópezfou,denou,unanoia:MariaCristina,nascuda
aBarcelonael8dedesembrede1876.El17dedesembrede1900escasàambl’advocat
Josep«Pepe»BertraniMusitu,filldeldiputatisenadorFelipBertranid’Amat,president
del’AcadèmiadeBonesLletresidelaSocietatEconòmicaBarcelonesad’Amicsdels
País,iundelsfundadorsdelaCaixadePensions,aquiJoanGüelliFerrerhaviacom-
pratlesduescasesdelaRamblael1862.LamareeraElisaMusituGarcía-Navarro,
barceloninad’origenbascambvinclesamblanoblesaaustríaca.L’enllaçmatrimonial
deMariaCristinaGüelliJosepBertrantinguéllocalPalauEpiscopaldeBarcelona,
iacabadalacerimòniaelsinvitatsesvandirigiralPalauGüell,onesvacelebrarun
dinarpresiditpelbisbe.
ElmaritdeMariaCristina, JosepBertraniMusitu,queheretàlespropietatsdela
famíliaalbarridelPutxet,fouunafigurapreeminentdelssectorsmésconservadors
delapolíticacatalanadurantelregnatd’AlfonsXIII,dequifoul’advocatdeconfian-
ça.Procedentdelcarlisme,vaserundelsfundadorsdelaLligaRegionalistael1901,
ambFrancescCambóiBatlle,diputataCortsdel1905al1923,iministredeGràciai
Justíciael1922.CapdelsometentdeBarcelonael1919,vaserundelsimpulsorsdel
pistolerismecontraelsdirigentsobrers.DurantlaGuerraCivilespanyolaespassàal
bàndoldelssollevatsi,desdeBiarritz,organitzàlaxarxad’espionatgefranquistaa
Catalunya,ambelsperiodistesiescriptorsJosepPlaiCarlesSentíscomdosdelsseus
col·laboradorsprincipals.
Maria Cristina Güell i López. FBdC
Josep Bertran i Musitu i Maria Cristina Güell i López. FGEC i FFGdS
·48· LA NISSAGA DELS GÜELL
UnadelesgermanesdeJosepBertraniMusitu,Teresa,escasàambManuelVidal-Qua-
drasiVillavecchia,queambelsanysesdevinguéonclepolíticdePilarFerrer-Vidali
Parellada,lafilladeJoanJosepFerrer-VidaliGüellinetadeJosefinaGüelliBacigalupi.
Unaaltragermana,AntòniaBertraniMusitu,escasàel1916ambl’enginyer,empresari
ipolíticDomènecSertiBadia,filldeDomènecSertiRius,industrialtèxtilitapisser,
ambquiEusebiGüelliBacigalupiteniaunaestretarelació.Dedicattambéalapolíti-
ca,DomènecSertiRiusvacoincidircom
adiputatprovincialambGüellalaDipu-
taciódeBarcelona.Tambévancoincidir
alFomentdelTreballNacional,entitatde
laqualDomènecfoupresidentdel1891
al1893.Defet, ladecoracióoriginaldel
Palau Güell incorporà catifes i tapissos
delesfàbriquesqueDomènecSerttenia
ambelseugermàJosep.Dosfillsmésde
DomènecSertiRius,germansdelcèlebre
pintoridecoradorJosepMariaSertiBadia,
escasaren,alseutorn,ambduesnebodes
d’AntonioLópez,elsogred’EusebiGüell.
Francesc Sert i Badia, primer comte de
Sert,escasàel1893ambGenaraLópez
DíazdeQuijano.Forenparesdelcèlebre
arquitecteracionalista JosepLluísSert i
López, laprimeraobradelqualaBarce-
lona,del1929ialcarrerdeRosselló,36,
s’aixecàenterrenyspropietatdelasevamare.MariadelaMercèSertiBadiaescasà
ambEusebioLópezDíazdeQuijano,primermarquèsdeLamadrid.Undelsseusfills
foueljaesmentatpianistaEusebiLópeziSert.
Perúltim,encaraunaaltragermanadeJosepBertraniMusitu,Elisa,escasàamb
FernandoPríesGross,segoncomtedePríesifuturcunyatdeMariadelaConcepció
deSentmenatiGüell,fillad’IsabelGüelliLópez.
DelmatrimonideMariaCristinaGüelliLópezambJosepBertraniMusituvannéixer
tresfills.Elgran,FelipBertraniGüell,fouconsellerdeSanitatdelaGeneralitatde
Catalunyadurantunbreuperíodeel1936i,reconvertitenapòstoldelfalangisme,
destacàdesprésdelaGuerraCivilcomaempresariipromotorurbanístic;defet,fou
undelsimpulsorsdelbarribarcelonídelCongrés,enocasiódelCongrésEucarístic
Internacionaldel1952.EscasàaBarcelonael1925ambJoaquimadeCaraltiMas,neta
del’empresariipolíticDelmirdeCaraltiMatheuinebodadeltambéindustrialipo-
Els nens Felip, Isabel i Josep Bertran i Güell. FFGdS
·49·
líticJosepdeCaraltiSala,ministredefinancesel1918iprimercomtedeCaralt.Els
seusdescendentsdirectesactualssónelsBertrandeCaralt,besnetsd’EusebiGüelli
Bacigalupi.Elsegonfill,JosepBertraniGüell,vanéixeraBarcelonael1904.Advocat
ipolíticmonàrquicdel’agrupacióPeñaBlancaielpartitDretadeCatalunya,vamorir
alfrontdeMadriddurantlaGuerraCivil,el1937,alabatalladeBrunete.Lafilla,
IsabelBertraniGüell,esvacasaraMadridel1946ambelperiodistaiescriptorJuan
IgnacioLucadeTenayGarcíadeTorres,directordeldiariABCdesdel1929finsala
sevamortisegonmarquèsdeLucadeTena.
MariaCristinaGüelliLópezvaserunadelesfillesd’EusebiGüellmésassíduesals
esdevenimentssocialsielsactesbenèfics,alslocalsdemodacomlaMaisonDoréeo
l’HotelColónialssalonsprivatsd’altresfamíliesbarceloninesil·lustres,comerenels
OlanooelsGil-Alba.VamoriraBarcelonael13demaigde1957,dosmesosdesprés
deltraspàsdelseumarit.
D’esquerra a dreta (a sota): els joves Carles de Sentmenat i de Sentmenat, Maria Lluïsa, Santiago, Mercè i Joan Antoni Güell i López i Josep Bertran i Musitu (dret, a la dreta). Darrere: Claudi, la marquesa de Comillas i Josefina Güell i López. FFGdS
·50· LA NISSAGA DELS GÜELL
Eusebi Güell i López, el dandi amant de les arts
EusebiGüelliLópezvaserelcinquèfillielsegonmascle.Nasquéel30oel31
dedesembrede1877alaCasaGüelldelaRambla,sibé,comellmateixexplica
enlesmemòriesquevaescriure,visquéelsprimersanysdelasevavidaendues
casescontigüesiunidesperjardinsqueescomunicaven,iqueerenelPalauMojaiel
PalauFonollar.EstudiàenginyeriaindustrialalaVictoriaUniversitydeManchesteri
publicàtractatssobregeometria,peròfousobretotundandihedonista,unintel·lectual
d’esperitsensible,amantdel’artidelteatre,quecol·leccionavadibuixosiescrivia
obrescoml’assaigConsideraciones sobre el concepto de la moda en el arte,olapeçateatral
CassiusiHelena,estrenadael1903alTeatreÍntimdeldramaturgAdriàGual.Vaser
socidel’AteneuBarcelonès,vocaldelajuntadelaSocietatd’AtracciódeForasters,
membredelConferentiaClubipresidentdelReialCercleArtístic.El1921vaheretar
elvescomtatdeGüell,títolcreatperAlfonsXIIIel1911afavordelseugermà,Claudi,
quemoríprematuramentel1918.El1922,vaserundelscincprimerseuropeusque
vanentraralatombadelfaraóegipciTutankamonquanvaserdescoberta,unadeles
moltesanècdotesexplicadesenPerspectivas de la vida,lessevesmemòries,publicades
endosvolumsel1930iel1947.
El24dejunyde1901EusebiGüelliLópezvacontraurematrimoniaSantSebastiàamb
ConsolJoveriVidal,filladel’empresarinavilieriprimermarquèsdeGelidaJoaquim
JoveriCosta,dequiheretàeltítolnobiliari,ideConsolVidalideMoragas,lasegona
marquesapontifíciadeMoragas,dequiheretàlaTorreCastanyerdeSantGervasi,
unagranfincaenunapartdelsjardinsdelaqualesconstruí,entre1892i1897,el
col·legideJesúsMaria,obrad’EnricSagnier.Elmatrimonid’EusebiGüell iConsol
Jovervafracassaraviatipràcticamentmainovanviureplegats.Elsdosfillsquevan
Consol Jover i Vidal i els seus fills Rosita i Eusebi Güell i Jover. FFGdS
Joaquim Jover i Costa i Consol Vidal i de Moragas. FFGdS
Retrat d’Eusebi Güell i López. FFGdS
·51·
tenir,MariaRosaiEusebi,vananaraviurealPalauGüellamblessevestietes,Maria
LluïsaiMercèGüelliLópez.
MariaRosa,«Rosita»,GüelliJovermorísensedescendència,ielseugermàEusebi,que
heretàelstítolsdemarquèsdeGelidaidevescomtedeGüell,vaserunempresarimolt
vinculatalmóndelacultura,membredelaJuntaConstructoradelTempleExpiatori
delaSagradaFamília,acadèmicnumeraridelaReialAcadèmiadeBellesArtsdeSant
Jordiipresidentdel’associaciód’AmicsdeGaudíi,comelseupare,delReialCercle
Artístic.Comadirectiuempresarialfou,entred’altres,presidentdelaColòniaGüell,
vicepresidentd’AslandidirectordelaCaixad’EstalvisiMontdePietatdeBarcelona.
El1927,EusebiGüelliJoverescasàaBarcelonaamblasevacosinacarnal,Lluïsade
SentmenatiGüell.Ladescendència,elsGüelldeSentmenat,sónelsactualstitulars
delvescomtatdeGüell.L’últimvescomte,EusebiGüelldeSentmenat,quemoríel24
degenerde2018aBarcelona,passàelsprimersanysdelasevainfantesaambelsseus
pares,elsgermansilestietesàviessolteresalPalauGüell.Desprésvaviurealamasia
CanCanalsdelaBonanova.Elseugermà,JoanGüelldeSentmenat,mortaBarcelona
totjustunmesdesprés(el23defebrerde2018),representàlabrancaherevadels
bénsdeJoaquimCastañeridelamarquesadeMoragas(elpalauCastañer-Moragasdel
carrerSantPeremésAlt,27,deBarcelona,iCanCastañer,alaBonanova),atravésde
lasevatietaRositaGüelliJover.
El1916,aproximadament,EusebiGüelliLópezvaaconseguirdelVaticàlanul·litatdel
seumatrimoniambConsolJoveriesvatraslladaraParísdurantuntempsllarg.Ala
dècadade1920,vaviureunsquantsanysenunasuitedel’hotelRitzdeBarcelona,del
qualarribàaserdirector.Vamoriralacapitalcatalanael3dejuliolde1955.
Torre Castanyer, a la Bonanova. ICGC Palau Castanyer o de la marquesa de Moragas. Vestíbul. Construït entre els anys 1805 i 1818 al carrer de Sant Pere més Alt, 27, per Josep Castañer, pare de Joaquim Castañer, espòs de Consuelo de Moragas de Quintana. FFGdS
Palau Castanyer. Façana posterior. Utilitzat com a Ateneu Politècnic el 1932. FFGdS
·52· LA NISSAGA DELS GÜELL
Claudi Güell i López, el malaguanyat primer vescomte de Güell
ClaudiGüelliLópez,elsisèfill,vanéixeraComillasel14desetembrede1879.
FougerentdelafàbricadelaColòniaGüell,vocaldelaSocietatCatalanaGe-
neraldeCrèdit,secretaridelajuntadirectivadelFomentdelTreballNacional,
membredelajuntadegoverndelaUniódeFabricantsd’EspanyaperalFomentde
l’ExportacióicomptadorisociprotectordelaSocietatdeGeografiaComercial.Soci
del’AteneuBarcelonès,foutambéunaficionatal’automobilisme,comelseugermà
Eusebi,ivaformarpartdelcomitèexecutiudelaCopaCatalunya,laprimeracursa
d’Espanyadecotxesencircuit,celebradaperprimeravegadael1908.
El29demaigde1911lifouconcedit,perreialdecret,eltítoldevescomtedeGüell,
almateixtempsqueesconcedialabaroniadeGüellalseugermàSantiago,tresanys
desprésqueelseuparehaguésobtinguteltítoldecomtedeGüell.Elsdosgermans
vanrebreelstítolscomamostrad’agraïmentpelsacrificiquehavienfetel5d’abrilde
1905,endonarpell,ambunatrentenadevoluntaris,peralsempeltsquenecessitava
unobrerde14anyspercurar-sedelesgreusferidesproduïdesencaure,unsmesos
abans,enunacalderaambtintbullintdelafàbricadelaColòniaGüell.Semblaque
Claudinoesrecuperàmaideladolorosaoperaciósenseanestèsia, iquearrossegà
seqüelesdesaluttotalavida.Lasevagermanagran,Isabel,sempreelrecordàcom
un«jovemalaltís».
ElfetésqueClaudiGüelliLópezvamo-
rir,solterisensedescendència,el21de
junyde1918aBarcelona,acausad’una
dolènciacardíacaadquiridaenemmalaltir
l’estiuanterior,segonsalgunesfonts,ode
tuberculosisegonsd’altres.Laprematura
mortdeClaudi,als39anys,vaafectarno-
tablementlasalutdelseupare,quepatí
unatacdecoralfuneralimoríduesset-
manesdesprés.CalrecordarqueEusebi
Güell iel seufillClaudi semprehavien
conviscut junts, primer al Palau Güell
idesprésalParkGüell, ique,defet,en
uncodiciltestamentaridel1917,quemai
noesvaaplicarperlaprematuramortde
Claudi,EusebiGüelllihaviadeixatelPalauGüellennuapropietat.Eltítoldevescom-
tedeGüellqueClaudiostentavapassàunsanysdesprésd’havermort,comjahem
comentat,alseugermàEusebiGüelliLópez.
Claudi Güell i López. FBdC
Claudi, Mercè, Josefina, Francesca i Isabel Güell i López. FFGdS
·53·
Santiago Güell i López, l’olímpic primer baró de Güell
SantiagoGüell iLópezvinguéalmónaSantSebastiàel29de juli-
olde1883.Seguintlatradiciódelafamília,fouempresari—durant
untempsdirigílaColòniaGüell,aixícommitjadotzenadesocietats
més—ipolític,ifoudiputataCortspeldistricted’ArenysdeMardel1921
al1923enelsrenglesdelaFederacióMonàrquicaAutonomista.Notable
jugadordepolo,golfitennis,ésdecantàtambéperlagestióesportiva.Fou
membredelesjuntesdelPoloClubielReialClubdeBarcelona,ipresident
delCercleEqüestredeBarcelona,mandatsotaelqualvapromoureel trasllatde
l’entitatalpalauetPérez-SamanillodelaDiagonal.VaserelprimercatalàalComitè
OlímpicInternacional,el1921,ipresidíelComitèOlímpicEspanyolentre1924i1926.
El8degenerde1910escasàaBarcelonaambMariaM.RicartiRoger,filladel’enginyer
ipolíticliberalitercermarquèsdeSantaIsabel,FelipRicartdeCórdoba,netadeFrederic
RicartiGibert,industrialtèxtilpropietaridelafàbricaCanRicartdelPoblenou,ibesne-
tadeJaumeRicartiGuitart,fundadordelafàbricaCanRicartdelRavalisociaLaBar-
celonesadeJoanGüelliFerrer,ambquitambécompartícàrrec
directiuenelBancdeBarcelona.LamaredeMariaM.Ricartfou
AdelaRogeriRoger,filladelbanquer,industrialtèxtiliferroviari
ipolíticAntoniRogeriVidal,quecompartívicepresidènciadel
BancoVitaliciodeEspañaambEusebiGüelliBacigalupi.
SantiagoGüelliMariaM.Ricartvantenirdosfills:AntonioGüell
iRicart,quevamorirquanencaraerapetit,iAdela,«Adelita»,
nascudaalaTorreGüelldePedralbesel1910imortaaLasAre-
nas,Getxo,el2010,unsdiesabansdeferels100anys.Amb
lafamíliadesplaçadaalPaísBascdurantlaGuerraCivil,AdelitaGüelliRicartesva
casarel1937aSantSebastiàambPedroIbarraMac-Mahón,netd’unconegutnavilier
ibanquerdeBilbaoitercermarquèsdeMac-Mahón.Adelita,queheretàlabaronia
deGüell,tambévaestarmoltvinculadaalmovimentolímpic,perònovapodermai
entraraformarpartdelcomitè,quealeshoresestavavetatalesdones.
Segonsunsautors,SantiagoGüelliLópez,elprimerbaródeGüell,vamoriralaseva
torredePedralbes,SantaCaterina,isegonsunsaltresalseurefugidelGarraf,el2
d’agostde1954,sensepodergaudirdelsII JocsdelMediterranide1955,elcomitè
preparatoridelsqualspresidia.LabaroniadeGüelll’ostentaactualmentlasevaneta
VictoriaIbarraGüell,víduad’IñigoOriolIbarra,primerpresidentd’Iberdrola,fillde
l’alcaldefranquistadeBilbaoimarquèsdeCasaOriol,JoséMaríadeOriolyUrquijo,
inetdel’empresariiimpulsordelTalgoJoséLuisOriolyUrigüen.Undelsgermans
del’actualbaronessa,PedroIbarraGüell,militantantifranquistaiadvocatlaboralista
quevadefensarelsetarresjutjatsenelprocésdeBurgosel1970,esvacasarel1965
ambCarmenOriolLópez-Montenegro.
Santiago Güell i López. FBdC
Maria Ricart i Roger i Adela Güell i Ricart a la platja de La Rabia, Comillas. FFGdS
Maria Ricart i Roger, reina dels Jocs Florals de Barcelona del 1908. BC
·54· LA NISSAGA DELS GÜELL
Francesca Güell i López, «mossèn Güell»
FrancescaGüelliLópez,lavuitenaenlalíniasuccessòria,nasquéaVersallesel8
d’octubrede1885.LafamíliaGüell-Lópezs’haviatraslladataaquellapoblacióa
causadel’epidèmiadecòleraques’haviadeclarataBarcelona.Portarenambells
lanebodaMercèAnzizuiVila,pocsanysabansquelanoiaingresséscomanovícia,
el1889,alconventdePedralbes,enelqualprenguél’hàbitdemonjal’anysegüent
comasorEulàriaAnzizu.
FrancescaescasàaBarcelona,elnovembredel1906,ambFrancescdeMoxóide
Sentmenat,filldelsmarquesosdeSantMori,queseriadiputataCortsel1919perla
UniónMonárquicaNacional,peròsobretotunhomededicatalapràcticailagestió
esportiva,quearribàalapresidènciadelaFederaciódeSocietatsEsportivesdeBar-
celona,elLawn-TennisBarcelona,l’Associaciód’EsgrimadeBarcelona,elFutbolClub
Barcelona, laFederacióCatalanadeFutbol,elYatchClubBarcelonai l’Aeroclubde
Barcelona.Tambéfougerentiredactorde
larevistaesportivaStadium.Moxónova
arribaragaudirmaideltítoldemarquès
deSantMoriperquèvamorirabansque
elsseuspares.
Francesca iFrancescvantenir tresfills.
L’únicfillmascle,AntonideMoxóiGüell,
nascutaBarcelona,esvacasarambMaría
JosefaAlonso-MartínezHuelín,filladeMa-
nuelAlonso-MartínezBea,tercermarquès
d’AlonsoMartíneziquartdeBellamar, i
d’AdelaidaHuelínSalas.AntoniMoxóhe-
retàelmarquesatdeSantMori,aixícom
elPalauMoxódelaplaçadeSantJustdeBarcelona,laresidènciafamiliar,onseguí
vivintlasevamareenenviudar,ielcastellempordanèsdeSantMori,alqualestras-
lladànombrósmobiliarioriginaldelPalauGüelluncoplafamíliaelvaabandonar
ipartdelqualesvarecuperarel1992.Antoni,pilotpionerdemotocicletes,fouun
delspromotorsdelaurbanitzaciódelamarinad’Empuriabrava,aladècadade1960.
Lagrandelesfilles,InésdeMoxóiGüell,esvacasaraBarcelonael1930ambAlbertode
OlanoBarandiarán,industrialimilitantmonàrquic,mortcombatentcomavoluntari
ambelssollevatsdurantlaGuerraCivil.Albertoeraelfillpetitdel’empresariminer
ipolíticJoséEnriquedeOlanoyLoyzaga,primercomtedeFígolsipresidentdelaDi-
putaciódeBarcelonadurantladictaduradePrimodeRivera,ideNataliaBarandiarán
yBárcena.Lafillagrand’InésdeMoxóiGüell,InésdeOlanoideMoxó,escasàamb
l’aristòcrataipolíticAntonideSenillosa.
Retrat de Francesca Güell i López, i del que va ser el seu marit Francesc de Moxó i de Sentmenat, Paco. FBdC i Arxiu FCB
·55·
LluïsadeMoxóiGüell,lagermanapetita,vacontreurematrimoniambl’alferesmadri-
lenyCarlosGil-DelgadoArmada,marquèsdeBerna,vidudelamarquesadeSanCarlos
icosídelmarquèsdeSantaCruzdeRivadulla,AlfonsoArmadaComyn,undelsmilitars
implicatsenl’intentdecopd’estatdel23defebrerde1981enl’Espanyademocràtica.
ElfilldeLluïsadeMoxóiGüell,JosepGil-DelgadoideMoxó,escasàambunadeles
sevescosines,MaríaVictoriaArmadaDíezdeRivera,filladelgeneralcolpista.
Víduadebenjove,FrancescaGüelliLópezfouunadonareflexiva,pintoraaficionadade
temesreligiosos,queirònicamentfouanomenada«mossènGüell».El1947vaadquirir
elbadalonímonestirdeSantJeronidelaMurtraperdedicar-lo,uncoprestauratirecu-
perat,aespaiderepòsreligiós.FrancescavamoriralsnorantaanysalPalauMoxóde
Barcelona,el18defebrerde1976,ifouenterradaal’esglésiaparroquialdeSantMori.
Francesca Güell i López el 1905. CSO
·56· LA NISSAGA DELS GÜELL
Josefina Güell i López, la promesa de Francesc Cambó
JosefinaGüelliLópez,«Finita»,lapenúltimadelsfillsd’Eu-
sebiiIsabel,vanéixeraBarcelona,el22d’octubrede1886,
alacasadelaRambla.Dosanysdesprésestraslladàambla
famíliaalPalauGüell.SegonsAndreuFarràs,elpolíticFrancesc
Cambó,fundadordelaLliga,se’nvaenamorar,peròJosefinava
morirdetuberculosials21anys,abansquepoguessinformalit-
zarelprometatge,alaTorreGüelldePedralbes,el20d’agost
de1908,desprésqueladolèncialaretinguésenrepòsdurant
tresmesos.
Josefina Güell i López. FFGdS
Enterrament de Josefina Güell i López (1908). BC
·57·
Mercè Güell i López, la darrera propietària del Palau Güell
MercèGüelliLópez,lapetitadelsGüell,vanéixeralPalauGüell
el2demaigde1889ivaserbatejadapelmossèniescriptor
JacintVerdagueriSantaló,capellàprivatdelafamíliaLópez-
Bruapartirdel1876.
MercèilasevagermanaMariaLluïsa,totesduessolteres,heretarenel
PalauGüellpelsvoltsdel1924.Alcapd’unsanys,ambduesgermanes
l’abandonarenarrandelaproclamaciódelaSegonaRepública,el14
d’abrilde1931.Mercèhitornàel1933,desprésdelamortdeMaria
Lluïsaid’esdevenir-nel’únicapropietària,peròaleshoreselpalau,pràc-
ticamentbuiticadacopméscardemantenir,vacomençaraperdre
l’esplendor.Peraquestmotiu,Mercèvatornaradeixarelpalauielva
posaralloguerel1935,unadecisióqueprovocàunaenèrgicareaccióen
contradelapremsa.Aleshores,davantlapressiódemoltsintel·lectuals
barceloninsdel’època,començarenles
negociacionsamblaDiputaciódeBarce-
lona,iel29dedesembrede1944Mercè
hivaadreçarunainstànciaenlaquales-
tablia lescondicionspera lavendadel
PalauGüelltotrequerintquel’edificies
conservésenperfectescondicionsique
noméss’hicelebressinactesculturals.El
dia1demarçde1945, laDiputacióde
Barcelona resolguécomprar l’immoble
a canvid’unvitalici.Mercè vamorir a
Barcelonael14demaigde1954.Alcap
deduessetmanes,elministred’Educació
inauguravaunnouMuseud’ArtEscènic
instal·latalPalauGüell.
.
Mercè Güell i López. FFGdS
Les nenes Francesca i Mercè Güell i López. FFGdS
·58· LA NISSAGA DELS GÜELL
De l’esplendor al Palau Güell a la mort d’Eusebi Güell
ElPalauGüellvaserconcebutperEusebiGüellnotansolscomaresidènciadels
Güell-López,sinótambécomaseudelsnegocisdelafamíliai,sobretot,coma
escenaridelavidasocialiculturald’undelshomesmésricsdelpaís,itambé
delsméscultivats.Comaresidènciafamiliarvacomençaraserutilitzatel1888,quan
nos’haviaenllestitencaraladecoracióinterior,connectatperunpassadísposterior
amblaCasaGüelldelaRambla,queseguífuncionantcomadomicilidelafamília.
Aleshoresjahaviennascutnoudelsdeufillsdelmatrimoni,i,benaviat,algunsd’ells
començarenadeixarlacasapaternapercursarestudisocasar-se.Amés,abanda
d’aquestadobleresidènciaalRaval,elsGüell-Lópeztambéresidirenllarguestem-
porades—sobretotal’estiu—enaltrespropietatsdelsGüell,comaralaTorreGüell
dePedralbesiaLasCavaducasdeComillas,oenaltrespropietatsdelsLópez,comel
PalauMojadelaRambla,onel1892s’hivaninstal·larelscincgermansgransquan
elscincpetitsvancontreurelarubèola,olafincadelmarquès
deComillasaSantaPerpètuadeMogoda.
Així,elPalauGüell,mésqueresidènciafamiliar,fouescenari
socialicultural.Alessevessalesisalonsesvansucceirmúltiples
recepcions,concertsovetlladesmusicalsiliteràries,comtambé
visites,enquèsovintelpatricidelaRenaixençafeiad’amfitrió.
Allàacudirenmembresdelamonarquia,eclesiàstics,polítics,
intel·lectuals,magnatsdelesfinancesiindustrials,artistes,po-
etes,músics,total’exquisidesadelmónburgès,semprequeamb
qualsevolexcusaEusebiGüelliIsabelLópez,ielsseusfillsgrans,
decidiencelebrargales,concertsiaudicionsd’orgue,piano,arpa
i/oaltresinstruments,queambfreqüènciainterpretavenlesfi-
llesgrans,IsabeliMariaLluïsa,lesduescompositores.
L’èpocad’esplendordelpalaus’estenguéentre1888ielsinicis
delseglexx.Esmantingué,totiqueambmenysintensitat,quan
EusebiGüellilasevaesposaanarenaviurealParkGüellafinal
deladècadade1900,gràciesala iniciativadeMariaLluïsai
Mercè,lesduesfillessolteres,queseguirenvivintalpalauamb
elsseusnebotsEusebiiMariaRosaGüelliJover.Amés,laseudelsnegocisdelsGüell
continuàalPalau.
Lavidahiprosseguíunsanys,encaraquedemaneramenysesplendorosa,desprésde
lamortdelpatriarca,EusebiGüelliBacigalupi,esdevingudapocabansdeles10del
matíel9dejuliolde1918,alasevacasadelParkGüell.Segonslesnecrològiquesde
l’època,Eusebipatiadesdefeiadosanysunamalaltiadelcor,agreujadaperunatac
enelfuneraldelseufillClaudi,mortunparelldesetmanesabans,el21dejuny.Un
segonatacdecor,el7dejuliol,licausàlamortalcapdedosdies.
Sala de la Tribuna del Palau Güell, on es feien reunions literàries i concerts de piano. SCCM-SPAL / DB
·59·
Necrològica dedicada a Eusebi Güell. L’Esquella de la Torratxa, núm. 2063 (12.7.1918).
BC
·60· LA NISSAGA DELS GÜELL
Eltraspàsd’EusebiGüellvagenerarunagrancommocióalpaís,aixícomunanotable
mobilitzaciódedol,ambnecrològiqueshagiogràfiquesagairebétotalapremsa,la
properaalaburgesiaperòtambémoltadel’obrera.Enmorir,Eusebijaeraunperso-
natgeil·lustre,conegutpertothomdesdefeiaunadècadacomelcomtedeGüell,ila
sevafigurajahaviaassolitelmateixrenom,omés,quelesdelseupareielseusogre,
elmarquèsdeComillas.Eusebinopoguéostentarmaieltítol
demarquèspelfetquejadesdel1877existiaunmarquesatde
Güell,conceditaldiplomàticFernandoGüellyBorbón,també
d’unafamíliadecatalansenriquitsaCubaperòsenserelació
conegudaamblafamíliad’Eusebi.Ambtot,Eusebigaudídeltítol
decomtedeGüell—elgrausegüentalmarquesatenlajerarquia
nobiliària—,perdecretdeconcessiódelreiAlfonsXIII,del9de
juliolde1908,enreconeixementalseusuportalamonarquia
borbònica.LacartapersonalambelReialDespatxdeconcessió
deltítolarribàel20d’octubrede1910.Gaudílidissenyàun
esbósd’escutnobiliaripocconvencionalipledefantasia,amb
ornamentsdevolutesvegetalsalvoltant,lacoronacomtalabra-
çantunelmi,alcim,uncolom;elcampermostrava,alcentre,la
llanternadelacúpuladelPalauGüell,flanquejadapelssímbols
quefeienreferènciaalaColòniadeSantaColomadeCervelló
(uncolomsobreunarodadentada)ialcomtedeGüell(unmus-
sol,al·legoriadelasaviesa,sobreunallunacreixent),damunt
delsqualshihavialadivisa«Avuysenyor,Ahirpastor»,coma
homenatgealfundadordelaColòniaGüellienrecorddelsseus
avantpassatsdelcamp.
PrecisamentsotaaquestacúpulaalsalócentraldelPalau,esva
instal·larlacapellaardentd’Eusebi,onelcadàvervasertraslla-
datel10dejuliolde1918cobertambl’hàbitblancdelsmerce-
darisienvoltatperlesbanderescatalanesdelesinstitucionsdelesqualshaviaestat
protector.Lesfilles interpretarenmúsicafúnebrea l’orgue,mentresecelebraven
missesal’altardelsalóimilersdepersonesdesfilavenperdonar-lil’últimadeu.L’en-
demà,elfèretrevasertraslladatenseguicifúnebrefinsalaveïnaparròquiadeSanta
Mònica,alaRambla,onesvacelebrarunfuneraldecospresent,ambassistènciade
lesprimeresautoritatsdeBarcelonaiCatalunya,representantsdetoteslesempresesi
entitatsenlesqualshaviacol·laborat,iamicsicol·laboradors,entreelsqualsGaudí.A
continuació,elseguiciprosseguí,travessanttotalaciutatvella,finsalCementiriVell,
o del’Est,alPoblenou.Alcapd’unsdies,el16dejuliol,elbisbedeBarcelonacelebrà
unmultitudinariisolemnefuneralalacatedraldelaciutat.
Capelles perimetrals del segon recinte del cementiri del Poble Nou, on va ser enterrat Eusebi Güell el 1918. XGT
Esquela d’Eusebi Güell i Bacigalupi. La Veu de Catalunya (9.7.1918). BC
·61·
Eusebifouenterratenunprimermomentalacapellaclaustral
núm.55delagaleriaperimetraldelsegondepartamentdelce-
mentiridelPoblenou,l’ampliaciópelsectororientalconstruïda
enestileclècticentre1849i1852pelmestred’obresJoanNolla
iCortés.AlacapelladelafamíliaGüelljadescansavenaleshores
lesrestesdelseupare,JoanGüell,queprobablementfouquila
comprà;lesdelasevamare,FrancescaBacigalupi,ilesdeClaudi
iJosefina,elsdosfillssoltersquemorirenabansqueEusebi.A
lamateixagaleriaperimetral,benaprop,gairebéatocardela
delsGüell,estrobalacapellanúmeroIII,adquiridaperAntonio
López,enunadelesquatrecapellesangulars,lesméssenyorials.
FoudissenyadaperJosepOriolMestres,ambprojectesignatel26
d’agostde1860ihabilitadaeljunydel1875.Avuidiaromanbui-
daiabandonada,desqueeldesembredel1883esvantraslladar
lesrestesd’AntonioLópezilasevafilla,MaríaLuisa,alacripta
delacapellapanteódeComillas,inauguradael1881.Tambéa
lagaleriadelcementiridelPoblenou,enlacapellanúmero18,
obradel1856del’arquitecteJosepOriolMestresielmarbrista
VicenteEstrada,vanserenterratsAndreuBruiLuisaLassús,els
sogresd’AntonioLópez,lesdespullesdelsqualsencarareposen
almateixlloc.
El1923,unanyabansdemorir,IsabelLópeziBru,l’esposad’Eu-
sebiGüell,signàunconveniamblacomunitatdereligiosesde
PedralbesperconstruirunanovacriptafuneràriaperalsGüell
alacapelladelamaresantaClaradel’esglésiadelmonestir,
possibilitatquelifouconcedidaenagraïmentperlacontribució
econòmicadelsGüellalarestauraciódelcenobi.MortaIsabelel
1924,lesrestesd’Eusebi,lesdelasevadonailesdelarestade
lafamíliaGüellenterradafinsaleshoresalCementiriVellvan
sertraslladadesalanovacriptadePedralbes,el14demaigde
1927,onencarareposensotaunadiscretalàpidaquediu«Primus
Guellensium Comitum. Genitores. Coniux. Filii Caelibes. Decessi In Pace».
Actualment,alacapelladelsGüelldelcementiridelPoblenou,
deltotrenovada,noméshihaenterratsalgunsmembresdela
nissagaGüellmortsambposterioritatal1927.
Capella de Santa Clara del Monestir de Pedralbes, on hi ha la tomba del matrimoni Güell-López i els fills morts abans del 1924. Monestir de Pedralbes. OF
Làpida de la cripta dels Güell al Monestir de Pedralbes. OF
EUSEBI GÜELL I BACIGALUPIPODER, CATALANITAT, CULTURA, ART
Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918) fou un dels
personatges més carismàtics de la segona meitat
del segle xix i inicis del xx, una de les figures de la
Renaixença catalana que impulsà amb profunda convicció
el desenvolupament de la indústria, l'economia, la política,
les arts, la llengua i la cultura catalanes.
Fill de l’industrial i terratinent Joan Güell i Ferrer i gendre
d’Antonio López i López, marquès de Comillas, des de la
seva posició preeminent en les elits burgeses va intervenir
en tots els àmbits de la societat de l’època, des de les
variades activitats econòmiques amb que consolidà i
expandí la fortuna heretada, fins a la seva implicació directa
amb la política i la cultura.
Tingué un paper destacat en el terreny de les ciències, la
literatura, la música, l’arquitectura, l’escultura, la pintura i
l’esport, i també com a col·leccionista i mecenes de les arts
i com a client d’alguns dels millors arquitectes del període
modernista. Eusebi Güell s’introduí, a través d’enllaços
matrimonials i relacions socials, en els cercles nobiliaris,
rebé el títol de comte de Güell el 1908 i convertí la seva
nissaga en una de les famílies més influents del país.