Estudi sector TIC definitiu - enginyeriainformatica.cat · l'entorn del lloc de treball,...

101128/05/2009

SECTOR TIC AL BAGES 2008 1

Elaborat per:

ESTUDI DE MERCAT

SECTOR TIC A LA COMARCA DEL BAGES

2008

101228/05/2009


101328/05/2009


ÍNDEX 0. RESUM EXECUTIU ...................................................................... 5 1. DESCRIPCIÓ DE LA MOSTRA ANALITZADA..................................... 7

1.1 Definició de mercat TIC ........................................................... 7

1.2 Definició dels sectors i subsectors TIC ....................................... 8

1.3 Relació dels CNAEs dels subsectors TIC ..................................... 9

1.4 Mostra analitzada ..................................................................10

1.5 Metodologia utilitzada ............................................................11 2. CARACTERITZACIÓ DE LES EMPRESES.........................................13

2.1 Antiguitat de les empreses analitzades .....................................13

2.2 Anàlisi del nombre d’empleats .................................................14

2.3 Distribució geogràfica del mercat TIC .......................................16

2.4 Delegacions ..........................................................................17 3. ACTIVITAT DE LES EMPRESES DEL SECTOR..................................19

3.1 Dades sobre l’activitat empresarial ..........................................19

3.2 Diversificació d’activitats ........................................................21

3.3 Caracterització del servei de suport .........................................22

3.4 Sectors verticals d’activitat .....................................................23

3.5 Tecnologies i solucions ..........................................................26

3.6 Marques ...............................................................................32

3.7 Productes propis....................................................................34 4. LOCALITZACIÓ..........................................................................36 5. DADES ECONÒMIQUES ..............................................................39

5.1 Evolució de facturació ............................................................40

5.2 Repartició de facturació ..........................................................43

5.3 Inversions en immobilitzat......................................................44 6. RECURSOS HUMANS..................................................................47

6.1 Activitat dels empleats ..........................................................47

6.2 Segmentació per gènere.........................................................48

6.3 Nivell d’estudis del sector .......................................................49

6.4 Rotació de personal ...............................................................49

6.5 Evolució de la plantilla............................................................51

6.6 Utilització de mesures de teletreball.........................................51

101428/05/2009


7. CLIENTS...................................................................................53

7.1 Procedència dels clients..........................................................54

7.2 Evolució en el nombre de clients..............................................56 8. PROVEÏDORS............................................................................59

8.1 Productes i serveis TIC...........................................................59

8.2 Serveis de suport no relacionats amb l’activitat del negoci ..........61 9. MESURES DE QUALITAT .............................................................63

9.1 Certificacions de Qualitat com a empresa..................................63

9.2 Certificacions de fabricants .....................................................64

9.3 Certificacions de tècnics .........................................................64 10. FORMACIÓ ...............................................................................65 11. AJUTS......................................................................................69 12. COL�LABORACIONS ...................................................................71 13. RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ ...............................73 14. VISIÓ DE FUTUR .......................................................................75

14.1 Factors de millora del negoci...................................................75

14.2 Sectors amb més possibilitats de negoci ...................................75

14.3 Limitacions per l’evolució del negoci.........................................76 15. CONCLUSIONS..........................................................................79

15.1 Característiques del sector......................................................79

15.2 Anàlisi DAFO .........................................................................81 15.2.1 FORTALESES .................................................................81 15.2.2 DEBILITATS...................................................................82 15.2.3 OPORTUNITATS .............................................................83 15.2.4 AMENACES ....................................................................84

15.3 Àmbits d’actuació per la millora del sector ................................85 16. ANNEX I – QÜESTIONARI ...........................................................89 17. ANNEX II – EMPRESES PARTICIPANTS .........................................99

101528/05/2009


0. RESUM EXECUTIU

L’ajuntament de Manresa, després de fer un estudi sobre les empreses de serveis a les empreses de la Comarca del Bages, s’ha plantejat analitzar les empreses de serveis dedicades a les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). El Sector TIC ha esdevingut en els darrers anys un sector estratègic pel desenvolupament del país. L’estudi que presentem a continuació és el resultat de l’anàlisi realitzat per la Fundació Catic entre totes les empreses identificades dins el sector TIC i pretén caracteritzar les empreses de la comarca del Bages que ofereixen solucions i serveis TIC, oferint una diagnosi sobre l’estat d’aquest sector estratègic. Les conclusions obtingudes han de servir de base per poder establir accions que permetin fer d’aquest sector un motor de l’economia del Bages que col�labori fermament a la potenciació del nostre teixit empresarial. De les 15.769 empreses censades a la comarca del Bages, una tercera part, s’agrupen dins de les activitats terciàries i, més en concret, s’ha detectat que un 0,74% pertanyen al sector TIC. Les empreses del sector TIC del Bages suposen un 3,4% de les 3.525 empreses TIC de Catalunya1. Hem entrevistat un total de 84 empresaris/es que ens han facilitat informació sobre els seus negocis per a l’elaboració de l’estudi. Els principals elements d’anàlisi del sector sobre els que s’ha focalitzat l’estudi i que es detallen en els propers capítols són:

• Dimensions i localització de les empreses • Tipus d’activitats que desenvolupen • Perfils de personal • Dades econòmiques i perspectives de futur • Caracterització dels seus proveïdors i clients • Formació i certificacions • Coneixement dels ajuts disponibles • Emprenedoria i innovació

1 Segons dades de AETIC

101628/05/2009


101728/05/2009


1. DESCRIPCIÓ DE LA MOSTRA ANALITZADA

1.1 Definició de mercat TIC

A continuació descrivim breument els elements de la metodologia utilitzada per portar a terme l’anàlisi del Mercat TIC a la comarca del Bages, objecte d’aquest estudi. Per tal de detectar les empreses que formen part del sector TIC del Bages hem utilitzat els següents passos:

1. Anàlisi de les empreses de la base de dades del Catic

Des de principis de l’any 2007 la Fundació Catic s’ha convertit en un agent que pretén potenciar el sector TIC de la Catalunya Central i ha entrat en contacte amb la majoria d’empreses del sector de la Comarca del Bages. La informació obtinguda en aquests contactes s’ha utilitzat com a base per elaborar el llistat d’empreses del sector TIC .

2. Estimació les empreses del sector TIC del Bages segons el seu CNAE.

S’han utilitzat dades extretes del registre mercantil per obtenir informació sobre empreses representatives del sector. S’han obtingut llistats d’empreses que tenen una categoria empresarial corresponent al sector, segons es detalla a l’apartat 1.3. Aquesta informació ha servit per contrastar i completar les dades disponibles de fonts pròpies.

3. Recerca qualitativa en empreses del Bages per conèixer les variables impulsores del creixement del mercat TIC

S’ha realitzat una exhaustiva investigació de mercat en un total de 84 proveïdors tecnològics establerts a la comarca del Bages per a completar i contrastar les dades del període 2006 - 2008 i conèixer les seves prediccions de creixement pel 2009. Aquestes empreses han col�laborat contestant a qüestionaris sobre l’evolució del seu negoci i la seva visió del mercat TIC a Catalunya. El 79,22% dels proveïdors entrevistats per a aquest estudi són companyies de menys de 10 empleats, el 16,88% companyies entre 10 i 49 empleats i el 2,4% companyies amb més de 50 empleats.

4. Resultats: Anàlisi final de dades i obtenció de recomanacions L’anàlisi de la informació obtinguda, juntament amb el coneixement propi del sector i l’obtenció de dades d’altres organismes que han analitzat recentment el sector TIC ha permès dibuixar una foto detallada de la situació actual i futura del mercat TIC al Bages i la seva evolució en relació al mercat TIC a tot Catalunya, Espanya i la Unió Europea.

101828/05/2009


1.2 Definició dels sectors i subsectors TIC

Amb l'objectiu d'aconseguir una visió el més completa s’han considerat empreses del sector TIC les que corresponen a les següents categories: Maquinari. PCs, perifèrics i altre equipament informàtic.

En aquest subsector s'inclouen els proveïdors de tot el maquinari associat a l'entorn del lloc de treball, excloent-hi l'equipament de telecomunicacions. S'inclouen per tant ordinadors de sobretaula, portàtils, tablet PCs, PDAs, impressores, servidors (mainframes, SAN..), altre maquinari d'infraestructura (inclòs maquinari de seguretat d'infraestructura) i equipament d’ofimàtica. Components electrònics

En aquest subsector s'inclouen els proveïdors dels segments de semiconductors, tubs i cables, components electromecànics, antenes i serveis minoritaris associats a la instal�lació i manteniment de components electrònics.

S'inclouen igualment els subsectors de l'electrònica professional més relacionats amb el sector de les TIC: instrumentació i equips electrònics, electrònica industrial i de defensa, radiodifusió i televisió i serveis d'integració i instal�lació de sistemes prestats per aquestes pròpies companyies. S'ha exclòs l'electrònica de consum (àudio, televisió, components electrònics i digitals…). Programari

Desenvolupament i fabricació d'aplicacions i programari informàtic. En aquest subsector s'inclouen els proveïdors de tots els tipus de programari relatius a sistemes operatius, programari de base de dades i altre programari d'infraestructura, aplicacions a mida verticals i horitzontals i eines de desenvolupament, a més dels serveis de manteniment lliurats directament pel proveïdor del programari i no per un tercer proveïdor de serveis TIC. Comunicacions

Equipament de Telecomunicacions En aquest subsector s'inclouen els proveïdors de tot l'equipament de telecomunicacions utilitzat en entorns empresarials, com són el routers, switches, equipament telefònic fix i mòbil, intercanviadors de xarxes i circuits de comunicacions. Serveis de telecomunicacions En aquest subsector s'inclou els proveïdors dels segments de serveis de telefonia fixa i mòbil a empreses i serveis d'accés a Internet. No s'inclouen els serveis gestionats de telecomunicacions, que serien objecte del sector de serveis TIC (gestió de xarxes, serveis de seguretat de xarxes, etc.).

101928/05/2009


Serveis TIC

Consultoria TIC En aquest subsector s'inclouen tots els serveis associats a la consultoria tecnològica i consultoria de negoci o organització prestada per un proveïdor la principal activitat del qual està lligada als serveis TIC.

Serveis de suport TIC En aquest subsector, s’han inclòs tots els proveïdors dels segments relacionats amb la prestació de serveis gestionats o serveis tant en infraestructures TIC (Helpdesk, service desk, serveis de housing i hosting de CPD, gestió de servidors, emmagatzematge, gestió de comunicacions (LAN i WAN), etc.) com en aplicacions (administració, manteniment i desenvolupament d'aplicacions de negoci) com en processos (externalització de processos de negoci o BPO). S'inclouen també tots els serveis associats a la integració de sistemes i aplicacions. S’han exclòs de l’estudi les companyies que ofereixen serveis només a particulars: botigues de telefonia mòbil, botigues d’ordinadors...

1.3 Relació dels CNAEs dels subsectors TIC

Per tal de localitzar el major nombre de proveïdors TIC de la Comarca ens hem recolzat en les dades disponibles de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques, cercant totes les empreses que corresponen a categories relacionades amb les TIC. Més en concret, s’han obtingut totes les empreses que coincidien amb les següents categories:

72.- Activitats informàtiques

• 721 Consulta d’equips informàtics 7210 Consulta d’equips informàtics

• 722 Consulta d’aplicacions informàtiques i subministrament de programes d’informàtica

7220 Consulta d’aplicacions informàtiques i subministrament de programes d’informàtica

• 723 Processament de dades. 7230 Processament de dades.

• 724 Activitats relacionades amb bases de dades. 7240 Activitats relacionades amb bases de dades.

• 725 Manteniment i reparació de màquines d’oficina, comptabilitat i equipament informàtic

7250 Manteniment i reparació de màquines d’oficina, comptabilitat i equipament informàtic

• 726 Altres activitats relacionades amb la informàtica 7260 Altres activitats relacionades amb la informàtica

1011028/05/2009


64.- Correus i telecomunicacions

• 641 Activitats postals i de correu 6411 Activitats postals i de correu

6412 Activitats postals i de correu diferents de les activitats postals nacionals

• 642 Telecomunicacions 6420 Telecomunicacions

30.- Fabricació de màquines d’oficina i equips informàtics

• 300 Fabricació de màquines d’oficina i equips informàtics 3001 Fabricació de màquines d’oficina

3002 Fabricació d’ordinadors i altres equips informàtics

1.4 Mostra analitzada

Després de cercar totes les empreses que encaixessin amb els sectors i subsectors TIC que apareixen a l’apartat 1.2 i creuar-les amb les que s’han obtingut a través de la cerca de CNAEs s’ha obtingut una mostra inicial de 138 empreses.

En una primera fase s’ha intentat contactar amb totes aquestes empreses i després de comprovar la seva activitat s’ha reduït la mostra d’empreses analitzada a 84 empreses, pels següents motius:

- S’han descartat 17 empreses per que la seva activitat no encaixa amb la definició de sector TIC del capítol 1.1.

- 13 de les empreses cercades han causat baixa. - 2 de les empreses contactades han traslladat la seva seu fora de

la comarca. - No s’ha aconseguit entrevistar 14 de les empreses en els terminis

establerts per la finalització de la fase de recollida de dades. - 9 de les empreses no han volgut participar en l’estudi.

Hi ha moltes empreses de serveis que tenen una part de la seva activitat relacionada amb les TIC però només s’han inclòs les que tenen activitat TIC de manera majoritària.

En definitiva podem aproximar el nombre d’empreses del sector TIC del Bages en unes 120 empreses.

1011128/05/2009


1.5 Metodologia utilitzada

S’han concertat entrevistes amb els gerents o empresaris de la majoria de les empreses per obtenir la informació necessària per l’estudi. El 80% de les empreses han respost les qüestions de l’estudi de forma presencial, mentre la resta ho han preferit fer completant un qüestionari per escrit.

Les entrevistes s’han realitzat entre els mesos de Setembre i Octubre de 2008.

En l’Annex es pot trobar el qüestionari utilitzat per realitzar l’estudi i la llista de les empreses que han atès la nostra petició.

1011228/05/2009


1011328/05/2009


2. CARACTERITZACIÓ DE LES EMPRESES

Comencem l’anàlisi amb la caracterització general de les empreses atenent a la seva antiguitat, nombre de treballadors/es i la seva distribució geogràfica.

2.1 Antiguitat de les empreses analitzades

Segons la informació que ens han facilitat els/les empresaris/es del sector, l’edat mitjana de les empreses TIC del Bages és d’ aproximadament 10 anys. Però la dada més significativa és que el 40% de les empreses tenen menys de 5 anys d’existència, el que confirma que ens trobem davant d’un sector amb molta natalitat d’empreses en els darrers anys. Més en concret, més del 20% de les empreses han estat creades des de principis de l’any 2006.

Gràfic 0.1 - Antiguitat de les empreses

Aquesta dada contrasta amb les dades de l’estudi realitzat recentment per l’Ajuntament de Manresa per caracteritzar l’oferta de Serveis a les Empreses del Bages on només el 18,4% de les empreses s’han creat entre els anys 2000 i 2007. En el mateix període, al sector TIC es van crear el 50% de les empreses avaluades a l’estudi.

2000-2007

Sector dels Serveis a les empreses 18,4%

Empreses TIC 50%

Taula 0-1 Índex de Creació d’empreses en el període 2000-2007

1011428/05/2009


Degut a la dinàmica del sector, molt canviant i de ràpida evolució, les empreses han de reciclar-se constantment: algunes d’aquestes empreses no aconsegueixen adaptar-se a aquests canvis i desapareixen a l’hora que altres ocupen el seu lloc. Per això el nombre d’empreses joves (menors de 5 anys) és tant elevat. Per la mateixa raó hem comprovat que en aproximadament 2 anys han desaparegut el 13% de les empreses identificades, el que fa que en els darrers anys no hi hagi hagut un creixement considerable del sector pel que fa a nombre d’empreses.

El creixement net anual en nombre d’empreses (tenint en compte altes i baixes) se situa per sota del 2%, xifra molt inferior a la mitjana de l’estat espanyol.

L’any 2006 el nombre d’empreses TIC es va incrementar a Espanya un 8,2%, segons fonts del INE.

El creixement brut entre el 2006 i el 2007 va evolucionar al Bages de la següent manera:

2006 2007

Creació d’empreses TIC al Bages 7,14% 6,30%

Taula 0-2 Percentatge de creació d’empreses TIC al Bages en els darrers dos anys

A pesar de l’elevat nombre d’altes i baixes d’empreses TIC, el 34% de les empreses tenen una tradició demostrada al sector amb una edat de més de 15 anys.

Al contrari del que podria semblar, les empreses més antigues no són les de majors dimensions, sinó que en un gran nombre són empreses amb un sol treballador, normalment autònom que han adaptat o re inventat el seu negoci amb el pas dels anys, el que els ha permès continuar treballant al sector.

També alguna de les empreses més grans analitzades té una antiguitat de més de 20 anys, el que demostra que hi ha hagut projectes que han estat capaços de consolidar-se i mantenir-se en primera línia durant molts anys.

2.2 Anàlisi del nombre d’empleats

La segmentació de les empreses segons el nombre de treballadors/es s’ha realitzat d’acord amb la recomanació 2003/362/CE de la Comissió Europea, a data 6 de Maig de 2003, sobre la definició de Micro, petites i mitjanes empreses [Diari Oficial L124 de 20.5.2003].

1011528/05/2009


Gràfic 0.2 – Segmentació per nombre de treballadors/es

Segons el gràfic adjunt es pot observar que el 71,43% de les empreses TIC de la comarca del Bages són Micro empreses, el 19,05% Petites empreses i el 2,38% Mitjanes empreses. És molt remarcable la dada de que el 55,95% de les empreses compten amb 5 o menys treballadors/es, i més en concret el 22,6% són unipersonals formades per empresaris/es autònoms que ofereixen serveis de suport TIC a petites empreses.

El nombre mitjà de treballadors/es de les empreses TIC del Bages és de 8,2 empleats. S’observa en el següent gràfic que, tant les petites com les mitjanes empreses, acostumen a estar en la part baixa de la franja d’empleats.

Gràfic 0.3 – Promig de treballadors/es per tipus d’empresa

1011628/05/2009


En la seva majoria parlem d’empreses petites on els socis i propietaris realitzen més d’una tasca, des de les tasques de gerència i direcció a l’execució dels projectes. Hi ha també moltes empreses (9,52%) formades per dos treballadors/es. El més habitual en aquest tipus d’empreses és que estiguin formades per un treballador autònom amb qui col�labora una persona de la seva unitat familiar, que es dedica a realitzar tasques administratives.

La mida de les empreses segueix molt de prop el patró de les empreses de Serveis del Bages2 com es pot comprovar al gràfic adjunt, tot i que el sector TIC té més proporció de petites empreses.

Gràfic 0.4 – Comparació de la mida de les empreses amb les empreses de

Serveis del Bages

2.3 Distribució geogràfica del mercat TIC

Dels 35 municipis que conformen la comarca, s’ha registrat presència d’empreses TIC de serveis en 15 i es denota una forta concentració a la ciutat de Manresa. De totes les empreses identificades el 67,47% tenen la seva seu social a la capital del Bages, un percentatge molt superior a la contribució que té Manresa a la població del Bages (41%).

2 Dades obtingudes per l’estudi realitzat per BCF Consultors l’abril de 2007. Totes les referències que es facin al sector de les empreses de Serveis a les Empreses del Bages s’extreuen d’aquest estudi

1011728/05/2009


Gràfic 0.5 – Mapa de distribució de proveïdors TIC a la Comarca (només s’ha comptabilitzat la seu central i apareixen els municipis que compten amb més d’un 3% de les empreses)

2.4 Delegacions

Només un 12% de les empreses analitzades compten amb alguna delegació a part de la seva seu principal. La majoria de les empreses que tenen dues o tres seus ho fan per separar la part comercial de la part tècnica i acostumen a tenir totes les seus dins la comarca o a la Catalunya Central.

Només hi ha una empresa amb seu fora de Catalunya, tot i que s’ha detectat 3 empresaris/es que compten amb filial o representant internacional.

6,02%

3,61%

4,82%

67,47%

6,02%

4,82%

1011828/05/2009


Gràfic 0.6 – Divisió segons nombre de seus

En el marc de les empreses de serveis a les empreses el sector TIC té menys tendència a tenir delegacions que la resta de sectors, com s’observa al següent gràfic:

Gràfic 0.7 – Comparació del nombre de seus amb el sector de les empreses

de serveis a les empreses.

1011928/05/2009


3. ACTIVITAT DE LES EMPRESES DEL SECTOR

En el present capítol es detalla informació sobre les activitats que desenvolupen les empreses que ofereixen solucions i serveis TIC a la comarca del Bages.

A continuació es caracteritza el tipus de solucions o tecnologies que ofereixen, la tipologia de serveis que presten i a quins sectors empresarials ofereixen preferentment els seus serveis.

3.1 Dades sobre l’activitat empresarial

Pel que fa a l’activitat que desenvolupen les empreses, s’ha intentat conèixer quantes línies de negoci aborden les empreses i quines són les principals. S’han categoritzat les empreses segons les següents línies d’activitat:

• Disseny i desenvolupament de solucions • Implantació de solucions • Serveis de suport i manteniment • Distribució de solucions de tercers • Consultoria • Formació • Auditoria • Gestió i operació d’infraestructures

Al següent gràfic podem observar la distribució d’activitats de les empreses analitzades:

Gràfic 0.1 – Principals activitats de les empreses del sector TIC (en %)

1012028/05/2009


Com era d’esperar, les activitats més cobertes pels proveïdors TIC són els serveis de suport i manteniment, el disseny i desenvolupament de solucions i la implantació de solucions. Quasi totes les empreses (87%) es dediquen a alguna d’aquestes activitats però, com veurem més endavant, la majoria en cobreixen diverses: proporcionen tot el cicle de necessitats d’una empresa, des de l’anàlisi, passant pel desenvolupament, implantació i serveis de manteniment.

Cal destacar que el 56,6% de les empreses es dediquen a dissenyar i/o distribuir solucions de tercers i també les implanten i mantenen, doncs la majoria d’aquestes empreses són empreses que comercialitzen solucions, però tenen la major part del seu negoci centrada en els serveis d’implantació de solucions i el suport de les mateixes.

La manca d’especialització del sector, en general, fa que la mateixa empresa que es dedica al desenvolupament de solucions sigui qui les implanti i mantingui. És molt comú trobar empreses d’entre 1 i 4 treballadors/es que realitzen tot el cicle, des de la consultoria prèvia, passant pel desenvolupament i implantació de la solució, i finalitzant en el seu suport i manteniment.

Una altra dada rellevant és que hi ha moltes més empreses que dissenyen i desenvolupen les seves pròpies solucions (62,65%) respecte a les empreses que distribueixen solucions i productes d’altres empreses i fabricants (37,35%).

Una de les activitats emergents que hem detectat és el Màrqueting i publicitat online. Aquest fenomen demostra una de les transformacions que està tenint el sector: els clients no volen tractar amb 3 proveïdors diferents a l’hora d’implementar una web o un negoci online, un per fer l’estudi de mercat (Màrqueting online), un altre per executar el procés de creació de la plana web, i un tercer per a la promoció i comunicació d’aquesta. Això fa que les empreses s’hagin adaptat per oferir un paquet que inclogui els tres serveis encara que moltes vegades no siguin serveis purament TIC.

Cal destacar que la majoria de les empreses que han apuntat la consultoria com una de les seves activitats principals, realment es refereixen a assessorament al client en quines són les solucions que cobreixen les seves necessitats. Molts dels proveïdors han aconseguit fidelitzar a un grup important de clients i cada vegada més, les empreses demanen assessorament sobre les solucions a implementar a qui els subministra els equipaments informàtics.

1012128/05/2009


3.2 Diversificació d’activitats

El 64% de les empreses del sector TIC es dediquen a 3 o menys activitats principalment, però hi ha un nombre molt considerable d’empreses que realitzen més activitats com a principals línies de negoci de l’empresa.

Gràfic 0.2 – Nombre d’activitats principals dels proveïdors

El nombre d’activitats que aborden les empreses no depèn de la seva mida i la mitjana d’activitats realitzades per empresa és de 3,3.

Això ens confirma la poca especialització del sector independentment de la mida de les empreses, i les empreses amb menys treballadors/es absorbeixen una mitjana d’activitats molt semblant a les més grans.

Només un 1,19% d’empreses tenen el màxim grau d’especialització, dedicant-se a una sola activitat, i l’activitat que més es realitza en exclusiva és la formació, amb un total de 3 empreses.

El 6% de les empreses analitzades es dediquen a més de 7 activitats i més de la meitat d’aquestes empreses són micro pimes. Aquesta dada demostra l’excessiva diversificació d’activitats que aborden les empreses més petites, que pot anar en contra de la qualitat dels serveis que ofereixen. També se’n pot concloure que hi ha un nombre molt elevat de pimes que tenen un baix grau d’exigència o necessitats pel que fa a serveis TIC pel seu desconeixement o la seva manca de digitalització.

1012228/05/2009


D’aquestes dades es conclou que el sector TIC a la comarca del Bages té un grau d’especialització molt baix: hi ha molt poques empreses que estiguin especialitzades en una sola activitat. Cal afegir a aquest factor que la majoria de les empreses del Bages són Micro pimes que aborden moltes activitats i per tant són els mateixos tècnics els que realitzen totes les activitats. Però part de la responsabilitat que això succeeixi és de la demanda: les necessitats del teixit empresarial del Bages, format en la seva majoria per petites empreses, que cada vegada tendeix més a la unificació de proveïdors TIC: intenten trobar un proveïdor integral que cobreixi totes les seves necessitats a un cost reduït, obligant a les empreses a adaptar-se i oferir els serveis que els demanen, siguin de la seva especialitat o no.

3.3 Caracterització del servei de suport

Lligat al fet que la gran majoria de les empreses compten amb serveis de suport i manteniment s’ha avaluat les característiques de prestació d’aquests serveis.

La majoria d’empreses ofereixen un servei de suport amb atenció en horari laboral. El percentatge d’empreses que ofereixen un servei de 7x24 per equipaments o serveis crítics que afectin a la continuïtat del negoci és del 20,48%, però a aquestes hauríem d’afegir totes les empreses que adapten el seu servei de suport a les necessitats de cada client. Això fa augmentar la proporció de les empreses capaces d’oferir serveis 7x24 a més del 35%.

Gràfic 0.3 – Tipus de servei de suport pel que fa al temps de resposta i

horaris de prestació del servei (% d’empreses que ofereixen cada tipus de suport)

1012328/05/2009


3.4 Sectors verticals d’activitat

S’ha realitzat l’anàlisi dels sectors empresarials en els que es focalitzen els proveïdors TIC de la comarca del Bages. Parlarem de verticalització quan les empreses concentrin la seva activitat a un nombre molt reduït de sectors.

Com es pot deduir de la gràfica adjunta, la principal conclusió que obtenim de l’anàlisi és que les empreses TIC en la seva gran majoria no s’especialitzen: quasi el 60% treballen per a tot tipus d’empreses i només el 15,47% de les empreses tenen un elevat grau de verticalització, treballant per a 1 o 2 sectors empresarials.

Gràfic 0.4 – Grau d’especialització per sector vertical

Degut a la complexitat del sector TIC i les dimensions de les empreses locals, no els és rentable dedicar-se nomes a un sol sector, sense ampliar la seva àrea d’influència i oferir els seus productes i serveis a ubicacions més llunyanes. La majoria no s’han plantejat fins ara la internacionalització, ni tan sols ampliar el seu radi d’influència a tot l’estat espanyol, per l’increment en estructura i complexitat que suposa pels seus negocis.

Cal remarcar que les empreses amb un major grau de verticalització són les petites empreses (de 10 a 50 treballadors/es): el 40% d’aquestes empreses es dediquen a només 1 o 2 sectors, com es mostra al següent gràfic.

1012428/05/2009


Gràfic 0.5 - Percentatge d’empreses especialitzades en un o dos sectors

verticals

En el següent gràfic trobem la distribució de les empreses que ofereixen solucions i serveis als diferents sectors verticals. Els dos sectors als que es dediquen un volum més gran de proveïdors són el sector industrial i el sector de serveis, coincidint amb els sectors més actius al Bages. Hem separat el sector de metal�lúrgic de la resta de la indústria per que és el sector industrial més actiu a la comarca. El sector del metall, tot i ser un dels més tractats pels proveïdors no ocupa el lloc que li correspon segons la seva importància a la comarca, doncs té encara molt camí a recórrer en la seva digitalització i millora de productivitat mitjançant les TIC.

Els sectors de menys dedicació són el de l’energia i les finances, doncs són sectors que acostumen a treballar amb grans empreses del sector i on els projectes no són abordables pel perfil de les empreses bagenques.

1012528/05/2009


Gràfic 0.6 – Principals sectors d’especialització de les empreses tic del Bages

(% d’empreses que es dediquen a cada sector)

Per tenir una dada més real del grau de dedicació de les empreses als diferents sectors, s’han ponderat les respostes dels/les empresaris/es amb el nombre de sectors en els que treballa cada proveïdor. Amb aquesta ponderació, seguim veient que el sector al que es dedica més esforç és al dels serveis i els sectors industrials però apareixen alguns sectors en els que està especialitzada alguna de les empreses importants del Bages, com és l’automoció, les arts gràfiques o el sector ramader.

1012628/05/2009


Gràfic 0.7 – Principals sectors d’especialització ponderada pel seu grau

d’especialització de cada empresa

Cal destacar la poca especialització que hi ha en alguns sectors que des del Govern de Catalunya s’està intentant que siguin focus de projectes TIC, com és el sector Sanitari, i que poden generar moltes oportunitats per les empreses del sector. També queda molta feina a fer al sector metal�lúrgic i per tant hi ha bones oportunitats pels proveïdors si troben arguments per convèncer als/les empresaris/es de la millora d’eficiència dels seus processos amb les TIC. Un altre sector on hi podria haver molta més penetració és l’administració pública, però la majoria de proveïdors no estan preparats per afrontar els requeriments necessaris per a presentar-se a concursos públics i necessitarien suport i formació per adaptar les seves propostes per preparar-se.

3.5 Tecnologies i solucions

El sector TIC avarca un gran nombre de tecnologies i solucions que hem intentat delimitar en aquest apartat, per obtenir la foto de les solucions prioritàries que ofereixen els proveïdors TIC de Bages.

En la següent taula hem ordenat les diferents solucions i tecnologies per ordre d’importància a la comarca.

1012728/05/2009


TECNOLOGIA EMPRESES

Hardware informàtic empresarial 38,55% Infraestructures de comunicació / Integració de xarxes 37,35% Software a mida 36,14% Desenvolupament web 32,53% Integració de sistemes 28,92% Distribució de software 25,30% Comerç electrònic 25,30% Hardware informàtic domèstic 22,89% ERP (Enterprise Resource Planning) 22,89% Sistemes Wireless 21,69% Seguretat en xarxa 21,69% Servei s d’allotjament, dominis i housing 20,48% Gestió i producció de continguts 14,46% Consultoria estratègica 14,46% Catàleg i publicacions digitals 14,46% CRM (Customer Relationship Planning) 12,05% Vigilància tecnològica 12,05% Bases de dades i datamining 12,05% Gestió documental 10,84% Màrqueting i promoció digital 9,64% Productes i serveis d'impressió 9,64% Generació i digitalització de continguts 9,64% Equipament i dispositius electrònics 9,64% Firma electrònica 9,64% Gestió d'inventaris 8,43% Domòtica 8,43% Gestió de vendes 7,23% Eines de col�laboració i Groupware 7,23% Equipament audiovisual i HIFI 7,23% Animació i multimèdia 7,23% Gestió de compres 7,23%

Gestió del coneixement 7,23% TECNOLOGIA EMPRESES

RFID 7,23% Backup i disponibilitat de dades 6,02% Telecomunicacions 6,02% Pagament electrònic 6,02% Videoconferència 6,02% Producció audiovisual 6,02% Telefonia fixa 4,82% Business Intelligence 4,82% Sindicació de continguts 4,82% Fotografia digital 4,82% e‐Learning 4,82% Gestió de recursos humans 4,82% Disseny i CAD/CAM 4,82% Telefonia mòbil 3,61% BPM (Business Project Management) 3,61% Protecció de dades i criptografia 3,61% Gestió de la innovació i la creativitat 3,61% Serveis ASP 3,61% Sistemes en temps real 3,61% Jocs i entreteniment 3,61% Automatització i robòtica 3,61% Benchmarking i estudis de mercat 3,61% Targetes intel�ligents i biometria 2,41% Sistemes d'alta freqüència 2,41% Usabilitat i interfícies d'usuari 2,41% DRM (Digital Rights Management) 2,41% Realitat virtual i simulació 2,41% Intel�ligència artificial 2,41% Testing i rendiment 2,41% Processament de dades 1,20% Sistemes d'informació geogràfica (SIG) 1,20% e‐Procurement 1,20%

Nanotecnologies i microenginyeria 1,20%

1012828/05/2009


Taula 0-1 Percentatge d’empreses que es dediquen a les diferents solucions i tecnologies que existeixen al sector.

Algunes de les tecnologies que no tenen oferta a la comarca són:

Sistemes òptics, m-Commerce i m-Màrqueting, Contact centers i assistents virtuals, Tracking de productes i flotes, Traducció i enginyeria lingüística, Prototipatge ràpid.

El perfil d’empresa més estès és el d’una empresa de menys de 5 treballadors/es que es dedica a la venda d’equipament informàtic, complementada amb la venda de software, ja sigui comercial o fet a mida i que ofereix els serveis d’implantació i suport.

Si ens fixem en les empreses més petites podem concloure que les empreses de 1 o 2 treballadors/es es dediquen majoritàriament a activitats de consultoria i assessorament i al desenvolupament web, com es pot veure al gràfic adjunt.

Gràfic 0.8 – Activitats d’empreses de 2 o menys empleats

Tot i sol�licitar a les empreses que mostressin les seves principals àrees d’especialització, igual que succeeix amb els sectors verticals, podem concloure que el grau d’especialització de les empreses és molt baix: cal destacar que el 40,74% de les empreses diuen que estan especialitzades en 6 o més tecnologies o solucions. Només el 18,52% de les empreses estan molt especialitzades i dediquen la seva activitat a oferir serveis en 3 o menys tecnologies o solucions. És remarcable que la majoria de les empreses que ofereixen un gran nombre de solucions són Micro pimes o fins i tot empreses unipersonals.

1012928/05/2009


Gràfic 0.9 – Grau d’especialització pel que fa a les principals solucions que

ofereixen els proveïdors

En el següent gràfic es mostren les principals solucions i tecnologies ponderades pel nombre de tecnologies que ofereix cada empresa:

Gràfic 0.10 – Principals solucions i tecnologies ofertes ponderades (s’ha tingut en compte el

nombre de solucions que ofereix cada empresa per fer la ponderació)

1013028/05/2009


La ponderació utilitzada en aquest gràfic i en totes les que apareixen dades ponderades és la següent:

Es dóna més pes a les empreses que només es dediquen a una sola tecnologia: si una empresa es dedica a tres tecnologies el pes de cadascuna serà 1/3, si es dedica a 4 serà 1/4, etc. D’aquesta manera té més importància una tecnologia a la que s’hi dediquen dues empreses en exclusiva que una altre a la que s’hi puguin dedicar a temps parcial.

Un cop ponderades totes les variables, li assignem el valor 1 a la més elevada i la utilitzem com a valor relatiu al que es comparen la resta, obtenint sempre un valor en el rang [0,1]

Destaca que hi ha un elevat nombre d’empreses que ofereixen solucions de software a mida (36,14%) i al desenvolupament de pàgines web (32,53%) com una de les seves especialitats. A continuació analitzarem en més detall aquests dos tipus d’empreses.

De les empreses que es dediquen al desenvolupament web, analitzant el global de les seves activitats, podem concloure que hi estan especialitzades el 12% del total d’empreses analitzades.

Pel que fa al desenvolupament de software, el 51,81% de les empreses analitzades desenvolupen software d’algun tipus, és a dir, des de pàgines web fins a avançats programes de gestió empresarial, passant per programes específics com pot ser un programa de reconeixement de matricules, etc.

Gràfic 0.11 – Percentatge d’empreses que desenvolupen software

1013128/05/2009


De totes aquestes empreses que es dediquen al desenvolupament de software, un 58,14% ho fan utilitzant total o parcialment programari lliure.

Un 16% de les empreses que desenvolupen software ho fan completament amb programari lliure.

Les empreses que més utilitzen el programari lliure són les que es dediquen a desenvolupament web, mentre les que desenvolupen aplicatius corporatius i eines de gestió ho acostumen a fer amb eines comercials i no alliberen les seves llicències. Però aquesta tendència està tenint un lleuger canvi i ja hi ha empreses que utilitzen programari lliure en aplicatius empresarials.

Gràfic 0.12 – Segmentació de les empreses de desenvolupament de software

en funció del percentatge d’utilització de programari lliure.

Pel que fa al software empresarial, el 22,8% de les empreses desenvolupen o distribueixen aplicatius del tipus ERP (Enterprise Resource Planning).

Segons l’evolució del mercat sembla que els camps on hi ha més recorregut i on poden encaixar millor les noves àrees d’especialització de les empreses TIC locals són:

- Programació Web: la millora en la connectivitat fa que cada cop s’utilitin més aplicacions basades en web i per tant aquest és un camp on hi haurà una forta demanda en els propers anys per implementar eines de tipus intranet i extranet, comerç electrònic, gestió de continguts...

1013228/05/2009


- Aplicatius de gestió empresarial i CRM’s: segons l’estudi Digiworld 2008 de la consultora iDate, només el 9,2% de les empreses espanyoles d’entre 10 i 50 treballadors/es disposaven de solucions ERP l’any 2007. Per tant, tot i que hi ha molta oferta de solucions al Bages, hi ha un mercat potencial molt gran en aquest tipus d’aplicatius. Pel que fa a solucions CRM, tot i que el seu grau d’implantació està creixent en els darrers mesos (el 20% de les empreses espanyoles de més de 10 empleats ja utilitzen aquest tipus de solucions), hi ha poca oferta de proveïdors a la comarca.

- Aplicatius d’intel�ligència de negoci i gestió per processos: és el següent pas per les empreses que compten amb eines del tipus ERP i CRM que els permetrà tenir un anàlisi detallat de l’evolució dels seus negocis i controlar molt millor tots els processos. Són solucions amb les que ja compten les grans corporacions però que poden tenir una gran acceptació a la Pime en moments en que s’ha de cercar mecanismes per millorar l’eficiència del negoci i reducció de la despesa.

- Gestió del coneixement: la tendència a la digitalització de les empreses de tot tipus és infrenable i hi haurà una demanda creixent d’empreses que puguin resoldre les necessitats de gestió de la informació digital. En aquest tipus de tecnologies s’ha descobert molt poca oferta a la comarca.

- Seguretat: hi ha molt poca oferta de serveis de seguretat i paulatinament els/les empresaris/es s’aniran conscienciant de la importància d’aquest tipus de serveis per garantir la integritat i confidencialitat de les seves dades, que cada cop es troben més en format digital i accessibles a través d’internet.

- Aplicatius per a dispositius mòbils: un percentatge molt elevat del volum de negoci del sector TIC s’està movent en els darrers anys cap aquest tipus de solucions, en especial a la producció d’articles d’oci en mobilitat: consoles i telèfons mòbils.

3.6 Marques

Pel que fa a comercialització de productes a continuació adjuntem una aproximació dels fabricants amb més distribució al Bages i les empreses que compten amb productes de marca pròpia. Per obtenir resultats precisos caldria fer una anàlisi detallada de les diferents solucions que afecten a una tecnologia, el que seria objecte d’un altre estudi.

Les empreses que distribueixen marques de tercers són, en la seva majoria, comerços o tenen botiga, i corresponen al 52,38% del total del sector. Al gràfic que adjuntem a continuació es pot trobar el percentatge d’empreses que distribueixen les principals marques.

1013328/05/2009


Gràfic 0.13 – Principals marques distribuïdes per les empreses que distribueixen

productes de tercers.

Entre aquestes podem trobar a faltar distribució d’alguns dels principals fabricants d’equipament TIC com poden ser DELL, Cisco, IBM, Sun o Apple (tot i que aquesta última compta amb un dels principals distribuïdors de Catalunya a Manresa).

Degut a que la majoria dels distribuïdors són petits comerços el percentatge més elevat de software distribuït és software d’usuari, com per exemple sistemes operatius i aplicatius ofimàtics de Microsoft, o Antivirus en els que hi ha una gran dispersió de productes.

En un altre segment trobaríem la distribució de productes ERP, facturació i comptabilitat en la que destaquen la distribució dels productes de SAGE i A3 Software.

Hi ha empreses més especialitzades, sobretot en el sector de les telecomunicacions i informàtica industrial que distribueixen marques molt més específiques.

Cal destacar, com a sector emergent, el de productes creats amb programari lliure, tot i que encara no és representatiu dins el global del sector.

El 26,19% dels proveïdors compten amb alguna marca pròpia, la majoria de les quals són aplicatius de software, concretament el 81,7% corresponen a empreses de software.

1013428/05/2009


D’aquestes empreses que tenen marques pròpies registrades, gairebé totes desenvolupen ERP’s per sectors verticals. Més en concret, hi ha 11 empreses que compten amb la seva pròpia solució de ERP desenvolupada i 7 empreses més són distribuïdors de fabricants d’aquest tipus de software.

Cal destacar però, que al Bages no hi ha cap distribuïdor dels productes ERP que compten amb més quota de mercat: Microsoft Dynamics i SAP

3.7 Productes propis

El 59% dels proveïdors TIC del Bages desenvolupen productes propis segons la distribució que es mostra al gràfic següent, la gran majoria dels quals (83%) es dediquen al desenvolupament de programari.

Gràfic 0.14 – Desenvolupament de producte propis

Al 67% de les empreses que desenvolupen productes propis, aquests productes els suposen la meitat o més dels ingressos de l’empresa. Cal remarcar que el 26,7% d’aquestes empreses només comercialitzen els seus productes, i per tant aquests suposen el 100% de la seva facturació.

1013528/05/2009


Gràfic 0.15 –Segmentació dels proveïdors en funció del percentatge de

facturació que els suposen els productes propis

1013628/05/2009


4. LOCALITZACIÓ

S’ha analitzat quines són les causes que han motivat als/les empresaris/es a tenir la seva seu corporativa a la comarca, així com la seva intenció de desplaçar-se i els motius.

Gràfic 0.1 – Motiu d’establiment de la seu a la comarca del Bages

La gran majoria de les empreses TIC analitzades tenen la seva seu a la comarca del Bages perquè és el domicili habitual dels/les empresaris/es que les van crear.

Tot i que els costos de personal i dels locals acostumen a ser considerablement inferiors que als de Barcelona, aquest no ha estat un factor que tingui massa importància a l’hora de situar la seu d’una empresa TIC al Bages.

Tampoc s’han trobat empreses que hagin ubicat la seva seu al Bages tenint en compte els recursos i el capital humà que s’hi troba. En aquest aspecte, l’ajuntament de Manresa i el CATIC estan treballant per que es produeixi un punt d’inflexió, intentant que la comarca sigui un punt de referència pel que fa a capacitats TIC i això pugui atreure la implantació de noves empreses que puguin oferir serveis globals des del Bages.

Pel que fa a les empreses creades en els darrers 3 anys no s’ha trobat cap empresa que hagi vingut al Bages des d’altres ubicacions o empresaris/es de fora del Bages que hagin apostat per crear una empresa TIC a la comarca. Només cal destacar la creació del CIP de Microsoft i el CATIC com aposta de l’ajuntament de Manresa i alguns dels agents públics i empreses privades de la comarca, que han fet que poguessin tenir la seva seu a Manresa.

1013728/05/2009


Pel contrari, s’han detectat tres empreses que estaven ubicades al Bages o de nova creació formades per empresaris/es bagencs/ques, que han anat a parar fora de la comarca: a Manlleu, Tarragona i Terrassa

Un dels motius pel qual s’ha constituït alguna d’aquestes empreses fora de la comarca és per les condicions econòmiques que els han ofert en un viver d’empreses tecnològiques.

Si analitzem les previsions que tenen les empreses de traslladar-se en un futur, un 82,5% de les empreses no tenen previsió de traslladar la seva seu en els propers 5 anys, encara que algunes d’aquestes si que tenen intenció d’obrir seus fora de la comarca, per tenir accés a nous mercats.

Gràfic 0.2 – Previsió de trasllat en els propers 5 anys

El 15% de les empreses tenen previsió de moure la seva seu corporativa dins de la comarca, per motius d’ampliació i millora de les instal�lacions de l’empresa. Només hi ha previst que es traslladin fora de la comarca el 2,5% de les empreses i cap d’elles es traslladarà fora de Catalunya.

Una de les empreses que es traslladarà ho farà a l’àrea metropolitana de Barcelona per la dificultat en trobar personal qualificat i per reduir la distància amb la majoria dels seus clients.

Podem constatar el poc afany d’internacionalització que hi ha hagut fins ara a les empreses TIC del Bages: tret d’alguna empresa que ofereix productes globals o alguna altra que té o està pensant fer-ne la distribució a països de parla hispana, la resta no estan pensant en fer el salt a altres països.

Comparant aquestes dades amb la previsió de trasllat de les empreses de Serveis a les Empreses, veiem que al sector TIC hi ha una mobilitat força més elevada que al global de les empreses de serveis en les que només està previst que es traslladin el 7,7%.

1013828/05/2009


1013928/05/2009


5. DADES ECONÒMIQUES

Segons les últimes dades amb les que es compta, el mercat TIC a Catalunya va arribar a una producció de 8.125 milions d’euros l’any 2006, representant el 15,2% del total espanyol i un 1,27% de la producció de la Unió Europea3 (U-25). Les mateixes fonts preveien una facturació del sector a Catalunya per l’any 2007 de 8.548 milions d’euros.

Segons les dades obtingudes pel CATIC, el sector TIC de la comarca del Bages va facturar l’any 2007 al voltant dels 80 milions d’Euros. Això suposa el 0,94% de la producció catalana.

Gràfic 0.1 – Segmentació d’empreses segons volum de facturació de l’any

2007

S’observa que la gran majoria d’empreses facturen per sota els 500.000€. El 48% dels proveïdors facturen menys de 200.000€, i només el 15,48% facturen més d’un milió d’Euros. Això confirma que és un sector majoritàriament format per empreses petites.

El ràtio de producció per treballador és de 91.204€, dada molt inferior als 237.687€ del global de Catalunya3. Aquesta diferència es produeix perquè les empreses del Bages estan molt focalitzades a la prestació de serveis i hi ha pocs projectes amb grans infraestructures, que són les que fan

3 Dades obtingudes del European Information Technology Observatory (EITO) i de l’estudi “El Mercat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a Catalunya: 2007 – 2010” elaborat per la FOBSIC

1014028/05/2009


augmentar el ràtio. A més, els preus de venda de serveis a la comarca són força inferiors als de l’àrea metropolitana de Barcelona.

En el següent gràfic es pot apreciar la facturació de les empreses TIC del Bages segmentada per la mida de les empreses.

Gràfic 0.2 – Nombre d’empreses a cada franja de facturació segmentats per

la mida de l’empresa (facturació en €)

Des d’un punt de vista percentual i sense tenir en compte les dimensions de les empreses podem dir que el sector TIC a la comarca del Bages factura majoritàriament entre 50.000 i 500.000 euros anuals.

5.1 Evolució de facturació

A continuació analitzem el creixement que han tingut les empreses l’exercici 2007, segons les dades proporcionades pels empresaris/es.

L’any 2007 hi va haver un resultat clarament positiu pel que fa a l’increment de facturació: el 70% de les empreses van incrementar la seva facturació respecte a l’any 2006, mentre només el 6% van tenir pitjors resultats que l’any anterior. Destaca que el 15,47% de les empreses van tenir creixements superiors al 20%.

En el global hi ha hagut un increment de facturació de l’11%, passant d’una facturació global de 72,33 al 2006 milions d’Euros als 80 milions d’Euros al 2007.

1014128/05/2009


Gràfic 0.3 – Increment en la facturació del 2007 respecte al 2006 (en

nombre d’empreses)

En el següent gràfic mostrem la previsió de tancament per l’any 2008, on continua la tendència de creixement. Aquesta tendència s’ha vist reduïda, amb un increment del nombre d’empreses que preveien tancar l’any amb resultats pitjors que l’any 2007 (10,71% de les empreses) i creixements menors que els de l’any anterior. Això denota que les empreses TIC han començat a notar els efectes de la crisi econòmica tot i que de moment els seus resultats no se’n veuen massa afectats.

Gràfic 0.4 – Previsió d’increment de facturació pel 2008

1014228/05/2009


Segons l’opinió dels/les empresaris/es, la crisi econòmica en la que ens trobem no afectarà de forma considerable el sector i l’any 2009 es superarà amb la tendència alcista dels darrers anys. Hi ha més empreses que esperen repetir resultats i, tot i que els creixements previstos s’han moderat, la previsió continua sent molt positiva.

Gràfic 0.5 – Previsió d’increment de facturació pel 2009

En el global dels 3 anys molt poques empreses preveuen acabar el 2009 amb resultats pitjors que l’any 2006.

En la següent taula mostrem l’evolució de la facturació per la comarca comparada amb les estimacions de Catalunya, Espanya i Europa3.

2006 2007 2008 2009

Unió Europea

637.659,00

654.333,00

671.092,00

687.353,00

Espanya

64.542,00

68.985,00

74.106,00

79.837,00

Catalunya

8.125,00

8.548,00

9.077,00

9.702,00

Bages 72,33 80,334 86,12 94,84 Taula 0-1 Comparativa de Facturació del sector TIC (en milions d’euros)

4 La facturació del Bages i les previsions de creixement s’ha calculat en funció de les previsions fetes per les empreses incloent l’aproximació de facturació de les empreses que no han participat en l’estudi.

1014328/05/2009


Les previsió d’increment de la facturació són molt més optimistes al Bages que a la resta, com s’observa al següent gràfic.

Gràfic 0.6 – Comparatiu de l’evolució de facturació del sector TIC al Bages,

Catalunya, Espanya i Europa.

5.2 Repartició de facturació

Pel que fa a la forma en que reparteixen la facturació entre la cartera de clients, podem concloure que la meitat d’empreses reparteixen equitativament la facturació entre els seus clients, tot i que hi ha un volum considerable d’empreses (46%) que tenen un reduït nombre de clients com la seva principal font d’ingressos. La majoria d’aquestes empreses són proveïdors de serveis que han aconseguit fidelitzar els seus principals clients. Només el 4% de les empreses depenen majoritàriament d’un sol client i totes elles són empreses molt petites, de menys de 5 treballadors/es.

1014428/05/2009


Gràfic 0.7 – Comparació entre les empreses que tenen repartida

proporcionalment la seva facturació entre els seus clients, les que tenen la majoria de facturació proporcionada per pocs clients o per un sol client.

5.3 Inversions en immobilitzat

Si analitzem les inversions en immobilitzat fetes per les empreses del sector, observem que en els darrers 3 anys el 42% de les empreses han invertit menys de 4.000€ anuals i que la mitja de despesa anual en immobilitzat es situa en els 21.000€.

El ràtio d’inversió en immobilitzat per treballador és de 8.068,97€ els darrers 3 anys. Podem comparar aquesta dada amb un dels sectors més actius al Bages, com és el sector del metall, que té una mitja d’inversió en immobilitzat en els darrers 3 anys d’ aproximadament 17.000€ segons les dades obtingudes per l’Ajuntament de Manresa en l’estudi del subsector de “Construcció i reparació de maquinària i determinats components metàl�lics“

Només el 12% han fet una inversió superior als 100.000€, degudes a un canvi de seu corporativa, reformes, etc. Poques empreses han realitzat inversions de cara a la millora de la productivitat, software intern, R+D...

1014528/05/2009


Gràfic 0.8 – Inversions en immobilitzat dels darrers 3 anys (en nombre

d’empreses)

Si segmentem les inversions en immobilitzat per la mida de les empreses podem observar que hi ha 10 Micro pimes que han fet inversions de més de 50.000€.

Gràfic 0.9 – Inversions en immobilitzat dels darrers 3 anys (en nombre

d’empreses)

1014628/05/2009


Tot i la tendència a l’alça de les expectatives de facturació pel 2009, aquesta tendència no es reflecteix en la previsió d’inversions a realitzar durant l’any 2009, en que el 56% de les empreses pensen invertir menys de 6000€.

Aquestes previsions coincideixen amb la sensació general de les pimes d’aturar les inversions esperant que passi el període de recessió econòmica en el que hem entrat.

Gràfic 0.10 – Previsió inversions immobilitzat 2009

1014728/05/2009


6. RECURSOS HUMANS

Segons estimacions de la FOBSIC (Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya), el sector TIC català ocupava 46.789 professionals l’any 2008. Les empreses incloses en l’estudi ocupen a un total de 680 empleats però podem aproximar el nombre de personal de totes les empreses TIC del Bages, a mitjans de l’any 2008, en uns 915 empleats, el que suposa un 1,96% del total català i l’1% de la població activa de la comarca.

L’augment de plantilla durant l’últim any ha estat d’un 6%, molt similar a la del global de Catalunya, però per l’any 2009 el sector TIC del Bages, seguint la mateixa tendència que en la previsió de facturació, preveu un fort creixement pel que fa al nombre d’empleats proper al 14%.

Tot i l’augment de plantilla previst, els/les empresaris/es han constatat la dificultat de trobar professionals compromesos i amb els perfils adequats.

6.1 Activitat dels empleats

El 48% dels treballadors/es del sector són tècnics/ques i el departament comercial el formen el 17% dels empleats.

L’elevat percentatge de personal que ocupa els càrrecs de direcció és degut a la mida reduïda de les empreses.

Degut al elevat nombre d’empreses formades per un sol treballador, que solen treballar amb una gestoria, el percentatge de personal dedicat a tasques administratives és més reduït del què es podria esperar en petites empreses.

Gràfic 0.1 – Perfil professional del sector

1014828/05/2009


6.2 Segmentació per gènere

El sector TIC sempre ha estat majoritàriament masculí, però el següent gràfic mostra que les dones ocupen actualment el 26% dels departaments tècnics de les empreses. Els càrrecs de direcció, però, segueixen sent ocupats per dones en un 13,5%, dada molt similar a la ocupació directiva a Espanya en empreses TIC, que l’any 2007 era del 12,2%5, molt lluny encara del 40% que marca la llei de paritat. Per contra, la part administrativa està ocupada en un 84% per dones.

Gràfic 0.2 – Divisió del personal per sexe i càrrec

5 Segons dades de l’estudi “DonaTIC” de La Salle (Univ. Ramon Llull) presentat el març de 2007

1014928/05/2009


6.3 Nivell d’estudis del sector

Gairebé el 58% dels empleats del sector TIC no tenen formació universitària: el 47,55% de treballadors/es del sector han cursat formació professional o cicles formatius de grau mig o superior, i el 9,79% tenen una formació inferior. Encara que el tant per cent de personal amb estudis universitaris és molt similar amb la resta de serveis avançats, el 43% dels empleats tenen formació universitària, comparat amb el 42,66% que té el sector TIC, sembla lògic pensar que les dades haurien de ser més elevades en un sector que requereix de tanta especialització.

Del 42,66% d’empleats que tenen estudis universitaris, destaquen un 66% que han realitzat carreres tècniques, la majoria enginyeria informàtica o de telecomunicacions.

Gràfic 0.3 – Nivell d’estudis del personal de les empreses TIC

6.4 Rotació de personal

Un dels principals problemes de tots els sectors empresarials és la rotació de personal. El sector TIC compta amb personal molt especialitzat i per tant la rotació de personal l’afecta especialment.

La mitjana de rotació de personal del sector a la comarca del Bages en els darrers 3 anys ha estat del 11,53% anual amb un nivell de rotació molt més elevat a les micro pimes.

1015028/05/2009


Gràfic 0.4 – Mitjana rotació de personal del sector (en %)

Destaca que hi ha un 46% de les empreses de més d’un empleat en les que la rotació és pràcticament nul�la. Per contra, més del 15% del les empreses tenen una rotació superior al 20%, dada molt superior al que succeeix al global de l’estat espanyol.

Gràfic 0.5 – % de les empreses segons el seu índex de rotació comparat

amb dades de l’estat espanyol6

6 Informació extreta de l’informe “Anàlisis del Sistema de I+D+i en el Sector TIC” de AETIC. Les dades de l’estat espanyol són de l’any 2005 mentre les del Bages són el promig dels darrers 3 anys.

1015128/05/2009


6.5 Evolució de la plantilla

Els/les empresaris/es del sector, en la mateixa línia de creixement que la mostrada en l’evolució econòmica de l’empresa, preveuen un increment de plantilla per l’any 2009, el que faria que el sector passés a tenir més de 1000 treballadors/es a la comarca.

Gràfic 0.6 – Evolució en el nombre de treballadors/es del sector TIC al Bages

La previsió de creixement obtinguda és molt superior a les dades de que disposem pel global de Catalunya, encara que aquestes també preveuen un lleuger augment.

6.6 Utilització de mesures de teletreball

Hi ha dos motius que fan que el sector TIC utilitzi de manera habitual eines de teletreball:

• Les solucions que permeten el teletreball són basades en eines TIC i per tant en són els millors coneixedors.

• Els proveïdors TIC realitzen tasques en sistemes crítics, els quals no es poden deixar desatesos i per tant es faciliten eines de teletreball als empleats per optimitzar els costos de la seva estructura.

El telèfon mòbil és la principal eina de teletreball amb que compten la majoria d’empleats del sector: un 85% de les empreses faciliten aquests dispositius als seus empleats. Un 62% de les empreses faciliten als seus empleats accés al correu electrònic per fer tasques relacionades amb el negoci.

1015228/05/2009


El 30% de les empreses proporcionen als seus empleats mesures que els permeten treballar des de qualsevol indret on es trobin, accedint a les eines corporatives.

Gràfic 0.7 – Mesures de teletreball utilitzades per les empreses

1015328/05/2009


7. CLIENTS

Les empreses TIC del Bages compten amb un nombre elevat de clients, amb un promig de 381,81 per empresa. Com era d’esperar, en el següent gràfic podem apreciar que la quantitat de clients s’incrementa amb la mida de l’empresa. Podem destacar però, que hi ha un 10% de les empreses que compten amb més de 1.000 clients, entre les que trobem proveïdors de telefonia, fabricants de software i alguna botiga d’informàtica, la majoria de les quals són Micro pimes.

Gràfic 0.1 – Promig de clients en funció de la mida de l’empresa

Si observem, en canvi, una segmentació del nombre d’empreses que tenen un determinat nivell de clients apareixen gran quantitat d’empreses amb un nombre de clients molt inferior a la mitjana global.

Gràfic 0.2 – Divisió del sector TIC per nombre de clients

1015428/05/2009


El nombre més habitual de clients se situa per sota els 100, amb un 39,24% de les empreses que tenen entre 11 i 100 clients.

El coeficient de nombre de clients per empleat se situa en la majoria d’empreses per sota els 50 clients, però hi ha un 17,5% d’empreses amb aquest coeficient superior a 200 clients, el que fa pujar la mitja fins els 96 clients per empleat. Les empreses amb un ràtio més elevat de clients són empreses que venen productes o serveis per Internet o botigues amb un nombre molt elevat de petites vendes.

Gràfic 0.3 – Divisió del sector TIC en funció del nombre de clients per empleat

7.1 Procedència dels clients

Per avaluar l’àrea d’influència on ofereixen serveis les empreses TIC del Bages, se’ls ha demanat que identifiquessin la procedència geogràfica dels seus clients.

Més de la meitat de clients procedeixen de la mateixa comarca, el que confirma que, sobretot les empreses més petites, tenen poca capacitat de sortir de la comarca i accedir a empreses de fora. Tot i això, el 97,4% de les empreses proveïdores tenen algun client fora de la comarca, com s’aprecia al gràfic 7.5.

1015528/05/2009


Gràfic 0.4 – Procedència dels clients

Només un 21,74% dels clients són de fora de Catalunya, tot i que el 53,25% de les empreses tenen algun client fora el territori català.

Pel que fa a clients internacionals hi ha un 5,5% dels clients que provenen de fora de l’estat. És destacable però, que el 22% de les empreses tenen algun client internacional.

En resum, hi ha moltes empreses amb clients dispersos per tot l’Estat espanyol, però la globalització es podria incrementar si els proveïdors enfoquessin més els seus negocis a la verticalització i realització de serveis especialitzats.

1015628/05/2009


Gràfic 0.5 – Percentatge d’empreses que tenen clients en els ubicacions que

s’indiquen

7.2 Evolució en el nombre de clients

En el marc de la situació econòmica actual, les empreses preveuen, en la seva gran majoria, tancar l’exercici 2008 incrementant el nombre de clients. Degut a que els dos primers trimestres del 2008 han estat relativament bons pel sector es possible que la frenada de la demanda no afecti l’increment de nombre de clients respecte l’any anterior. El 70,4% de les empreses tenen la previsió de tancar l’any 2008 amb creixement en nombre de clients.

1015728/05/2009


Gràfic 0.6 – Previsió evolució nombre de clients pel 2008 segmentada per

mida d’empreses

Sobre el global d’empreses, només el 3,7% dels proveïdors TIC tenen la previsió de tancar l’any 2008 amb pèrdua de clients. Aquest valor s’aproxima molt al 4,76% de Micro pimes que esperen perdre clients, pel pes que tenen les Micro pimes (71,43%) respecte al total d’empreses.

La tendència d’incrementar el nombre de clients es manté per a l’any 2009, amb uns resultats molt similars que per l’any 2008 com es pot apreciar al gràfic 8.7. En el global d’empreses disminueix aproximadament un 5% el nombre d’empreses que tenen previsió de creixement en el nombre d’empleats, però en el sector de la petita empresa si que hi ha una disminució considerable en els previsions de creixement.

Per tant, tot i que en altres paràmetres les empreses demostren que són molt prudents davant la crisi, en el nombre d’empleats mantenen l’optimisme amb una previsió clara de creixement.

1015828/05/2009


Gràfic 0.7 – Previsió evolució nombre de clients l’any 2009 segmentada per

mida d’empreses

Aquestes dades demostren que els proveïdors estan convençuts que la crisi econòmica és una oportunitat per a ells si són capaços de sensibilitzar les empreses que les TIC els poden ajudar a ser més competitius.

1015928/05/2009


8. PROVEÏDORS

8.1 Productes i serveis TIC

La majoria d’empreses TIC acostumen a oferir solucions TIC recolzant-se en productes de mercat que adquireixen a través de distribuïdors de hardware i software i una part menys considerable també subcontracta serveis a altres empreses. Tot i que moltes empreses desenvolupen productes propis, acostumen a complementar-los amb productes adquirits a través de majoristes o fabricants.

Les empreses TIC de la comarca treballen amb un nombre de proveïdors no massa elevat i aquests proveïdors són en la seva majoria empreses catalanes. El promig de proveïdors que té cada empresa és de 14,65, tot i que varia molt en funció de la mida de l’empresa.

Gràfic 0.1 – Mitjana de proveïdors en funció de la mida de les empreses

Les micro empreses TIC, en la seva gran majoria, són comerços dedicats a la venta i reparació de components, de manera que tracten amb alguns majoristes que els proporciones solucions de diferents marques i per tant amb pocs proveïdors cobreixen les seves necessitats.

En el cas de les petites empreses, el nombre de proveïdors és molt més elevat, per que tenen estructura suficient per tenir diferents proveïdors per a cada solució i avaluar quin els convé utilitzar en cada moment, i acostumen a ser negocis que ofereixen un nombre de solucions molt elevat adaptant-se en cada moment a les demandes dels clients.

En el cas de les mitjanes empreses, tenen un grau d’especialització elevat i, a més, poden aconseguir acords especials de preus per volum de compra, el que els fa concentrar els proveïdors a un nombre més reduït o inclús tenir tracte directe amb els fabricants.

1016028/05/2009


Si analitzem el volum d’empreses per nombre de proveïdors, podem observar que la majoria d’empreses compten entre 5 i 19 proveïdors.

Només un 20% de les empreses treballen habitualment amb més de 20 proveïdors, i aquestes, són pràcticament totes empreses de més de 10 treballadors/es.

Gràfic 0.2 – % d’empreses segons el seu nombre de proveïdors.

Un altre factor important a tenir en compte en l’anàlisi dels proveïdors és la seva procedència. La majoria dels proveïdors del sector TIC del Bages són catalans, dels quals el 20% són de la pròpia comarca del Bages.

Gràfic 0.3 – Procedència dels proveïdors

1016128/05/2009


El 10,71% de les empreses tenen algun proveïdor fora d’Europa, tot i que només suposen l’1,85% del total de proveïdors. Pel que fa a la Unió Europea, hi ha un 22,5% e les empreses que hi realitzen compres.

És remarcable que el 5% de les empreses només utilitzen proveïdors internacionals. Aquestes empreses compten amb molt pocs proveïdors: entre 2 i 6.

Per tipus d’empresa, les empreses que es dediquen majoritàriament al desenvolupament de software acostumen a tenir la major part dels seus proveïdors a Catalunya, mentre els empreses que distribueixen maquinari tenen més dispersió pel que fa a la ubicació dels seus proveïdors.

8.2 Serveis de suport no relacionats amb l’activitat del negoci

Com totes les empreses, les del sector TIC també reben suport d’empreses de serveis per tal de cobrir les seves necessitats que no van relacionades directament amb l’activitat del negoci. En l’anàlisi realitzat s’ha detectat un percentatge de subcontractació de serveis força baix, amb una mitjana de 3,7 serveis subcontractats per empresa, tenint en compte que la majoria dels serveis són d’alta importància per garantir el bon funcionament de l’empresa. El 50% de les empreses subcontracten 3 o menys serveis dels que apareixen al gràfic adjunt.

Gràfic 0.4 – Percentatge de subcontractació dels diferents serveis

1016228/05/2009


La majoria d’empreses no subcontracten els serveis informàtics a altres empreses, doncs es poden resoldre ells mateixos les necessitats informàtiques.

És remarcable que la meitat de les empreses no compten amb el suport d’assessories empresarials, el que fa que dediquin una part important del seu temps a les gestions administratives, de recursos humans, nòmines, impostos...

Pel que fa a serveis de comunicació i publicitat tenen més acceptació a mesura que s’incrementa la grandària de l’empresa.

La formació reglada, també sol ser subcontractada, tot i que el percentatge d’empreses que ofereixen formació específica als seus empleats no és massa elevat.

El 100% de les empreses que es dediquen a la distribució de maquinari requereixen de serveis de logística per desplaçar els materials a casa dels clients. Hi ha alguna empresa però que compta amb servei de transport propi.

La majoria d’empreses que realitzen viatges amb assiduïtat tenen subcontractat el servei de gestió de reserves de bitllets i allotjaments.

Pel que fa a l’activitat de recerca, pràcticament la totalitat de les empreses que tenen un pressupost dedicat a aquesta activitat, la realitzen internament.

1016328/05/2009


9. MESURES DE QUALITAT

Les empreses han d’aplicar mesures per garantir la qualitat de les solucions i serveis que ofereixen. L’única forma de mesurar el grau de qualitat d’aquests proveïdors és mitjançant les normes de qualitat que compleixin i les certificacions de què disposen per oferir solucions de diferents fabricants. A continuació es mostra que les empreses TIC del Bages tenen uns nivells de certificació molt baixos, el que no vol dir que no contractin professionals suficientment preparats per oferir serveis. El mercat actual té molt en compte la capacitat de demostrar les competències d’una empresa mitjançant les certificacions de què disposa i si els proveïdors volen ampliar el seu àmbit d’actuació hauran de tenir molt en compte obtenir aquest tipus de certificacions.

9.1 Certificacions de Qualitat com a empresa

Hi ha un nombre elevat de certificacions de qualitat, a part de la genèrica ISO-9001, que permeten millorar el funcionament de l’empresa i dels serveis que ofereix. Citem a continuació algunes de les possibles certificacions o estàndards en els que es pot basar un proveïdor TIC a l’hora de garantir la qualitat dels seus serveis:

• Qualitat del software: CMMI, ISO9003...

• Prestació de serveis TI: ITIL, ISO20000...

• Gestió de projectes TIC: PMI...

• Auditoria de sistemes d’informació:CISA...

• Administració de la seguretat: CISM, SCPI, ISO20007...

De les 84 empreses analitzades, menys del 5% compleixen amb la norma ISO 9001, i no hi ha cap empresa que tingui cap altra norma o certificació de qualitat. Aquesta dada és molt inferior a l’obtinguda pel global de Catalunya7, on el 12% de les empreses compten amb certificacions de qualitat ISO. Podríem trobar l’explicació a aquesta diferència, en el client “target” de les empreses enquestades, doncs les seves dimensions no els exigeixen tenir aquest tipus de certificacions. Una altra explicació pot ser que en empreses de les dimensions de les analitzades, tenen la percepció generalitzada que no els proporcionarà un benefici directe el tenir cap de les certificacions disponibles.

7 Dades obtingudes de l’estudi “El Mercat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a Catalunya: 2007 – 2010” de la FOBSIC

1016428/05/2009


9.2 Certificacions de fabricants

En el mercat actual és necessària l’especialització de les empreses i el mercat té molt en compte la capacitat de demostrar aquesta especialització mitjançant l’acreditació de certificacions oficials a l’hora de garantir els seus coneixements envers els tipus de solucions que ofereixen.

Hi ha certificacions de la majoria de fabricants del mercat però les més esteses a Catalunya són les de Microsoft, Cisco, Java, Linux, IBM, Oracle, HP, Citrix...

El 19% de les empreses TIC del Bages compten amb alguna certificació d’algun d’aquests fabricants o tecnologies. Aquesta dada contrasta amb el 30% d’empreses certificades al global de Catalunya8. Els fabricants amb més certificacions al Bages són: Microsoft, en la que estan certificades el 9,5% de les empreses i HP amb el 7,1% d’empreses certificades.

9.3 Certificacions de tècnics

La majoria de certificacions dels diferents fabricants exigeixen que el personal tècnic hagi cobert uns determinats nivells de certificació i pot haver-hi tècnics amb certificacions individuals sense que l’empresa hagi assolit un cert nivell de certificació amb un determinat fabricant. En l’anàlisi realitzat s’ha detectat que el 24% de les empreses compten amb tècnics certificats oficialment en alguna disciplina, predominant les certificacions de Microsoft. Cal destacar que el nombre de tècnics o especialistes certificats acostuma a ser un percentatge molt baix del total de la plantilla de l’empresa.

1016528/05/2009


10. FORMACIÓ

La major part dels professionals TIC requereixen una formació específica molt tècnica per la complexitat i diversitat de les tecnologies que formen part del sector. Les carreres universitàries relacionades amb el sector (enginyeries d’informàtica, telecomunicacions i electrònica) donen una formació de base que no acostuma a ser suficient per encarar els projectes que es poden abordar, pels següents motius:

• Manca de formació especialitzada. Per exemple, un professional del sector de l’electrònica que es vulgui dedicar a treballar amb tecnologies RFID, necessitarà una formació específica per conèixer totes les particularitats d’aquesta tecnologia, els estàndards que s’hi veuen implicats, la situació del mercat...; aquesta formació no l’haurà rebut a la universitat.

• Evolució vertiginosa de la tecnologia. La velocitat a la que avança la tecnologia en el sector TIC obliga als professionals a un reciclatge permanent.

La majoria d’empreses aconsegueixen l’especialització i reciclatge dels seus empleats per diferents vies:

• Aprenentatge sobre el terreny: la forma més habitual i menys aconsellable de formar els empleats és a casa dels clients o experimentant a la mateixa empresa.

• Cursos de formació interna personalitzats per formar i reciclar part dels empleats, moltes vegades impartits per personal intern.

• Cursos de formació específica dels diferents fabricants i tecnologies a través d’acadèmies de formació especialitzades.

Com es mostra al gràfic 10.1 els/les empresaris/es del sector són conscients de la importància de la formació per oferir serveis de qualitat i el 64% la consideren imprescindible, tot i que no sempre poden cobrir la formació de la forma que els agradaria. Els elevats nivells d’ocupació dels seus empleats no els permeten dedicar-hi tot el temps que els agradaria.

Al gràfic 10.2 mostrem el promig de temps que les empreses dediquen cada any a la formació del seu personal tècnic, incloent els cursos de formació interna i els fets a través d’acadèmies de formació. El promig d’hores de formació anual per empleat del sector és de 70 hores, que equival a un 4% de la seva jornada laboral. Aquesta dada contrasta amb les 34 hores de mitjana que l’any 2007 tenien les grans empreses espanyoles segons l’estudi "El arte de la formación en España" realitzat per Elogos. Una possible explicació aquestes xifres és l’elevada formació que necessita un mercat tant canviant com és el sector de les TIC.

1016628/05/2009


Gràfic 0.1 – Importància que té la formació per als/les empresaris/es

Observem que hi ha un 22,9% d’empreses que, tot i donar-li molta importància a la formació, no hi dediquen gens de temps. Aproximadament el 45% de les empreses dediquen més de 50 hores a la formació de cadascun dels seus tècnics.

Gràfic 0.2 – Promig d’hores dedicades a formació del personal tècnic (hores/empleat/any)

1016728/05/2009


El 75% dels/les empresaris/es consideren que la formació que tenen els seus empleats és molt adequada i cap de les empreses considera que els seus tècnics estiguin mal formats.

Gràfic 0.3 – Valoració que els/les empresaris/es fan de la formació del seu

personal

Respecte a l’oferta formativa de la comarca, només el 10% de les empreses creuen que hi ha una bona oferta formativa per les seves necessitats. Aquesta resposta obeeix a les dificultats de trobar cursos de formació especialitzats que cubreixi les seves necessitats i que no hi ha formació universitària en enginyeria informàtica.

Gràfic 0.4 – Valoració de l’oferta formativa de la comarca

1016828/05/2009


Els/les empresaris/es també han opinat sobre els principals obstacles que tenen a l’hora d’oferir una formació de qualitat als seus empleats, considerant que el motiu principal que frena la formació és la manca de temps per dedicar-s’hi. En segon lloc argumenten els costos dels cursos com un fre a la realització de formació. Per contra, la por de que quan l’empresa hagi fet la inversió per formar als professionals aquests poden abandonar l’empresa i altres proveïdors se n’aprofitaran d’aquest coneixement, no és un factor que freni la realització de més cursos de formació.

Gràfic 0.5 – Obstacles per a una millor formació

1016928/05/2009


11. AJUTS

L’administració proporciona subvencions i finançament a les pimes, per tal de millorar la seva competitivitat. Molts dels projectes TIC que presenten els proveïdors poden encaixar en aquestes convocatòries competitives o plans de finançament, proporcionats principalment pel Plan Avanza o les convocatòries de l’agència ACC1Ó. També existeixen ajuts que poden ser aprofitats pels propis proveïdors TIC en la millora de diferents aspectes dels seus negocis.

Les empreses TIC són només conscients en part de l’existència d’aquests ajuts: el 23,68% de les empreses no els coneixen i el 52,63% els coneixen parcialment.

Gràfic 0.1 – Grau de coneixement dels ajuts públics per part dels proveïdors

Pel que fa al nivell d’utilització dels ajuts per part de les empreses TIC del Bages, la majoria (56,58%) no els han utilitzat mai, i només el 3,95% els utlitzen sovint. Un dels motius de utilitzar o recomanar els ajuts als seus clients, a part del desconeixement, és la falta d’estructura per realitzar tots els tràmits que impliquen aquest tipus de convocatòries.

1017028/05/2009


Gràfic 0.2 – Grau d’utilització dels ajuts públics per part dels proveïdors

També s’ha consultat a les empreses si acostumen a recomanar els ajuts als seus clients, fet que pot ser un important accelerador de les vendes. El 80% dels proveïdors han recomanat alguna vegada la utilització dels ajuts als seus clients, i el 33% ho fa sempre que encaixen els projectes en alguna línia d’ajut que conegui.

Gràfic 0.3 – Grau de recomanació dels ajuts públics per part dels proveïdors

1017128/05/2009


12. COL�LABORACIONS

La col�laboració entre empreses del sector és molt important si el sector TIC del Bages, format majoritàriament per molt petites empreses, vol aconseguir créixer, abordar projectes més importants i ampliar la seva cobertura geogràfica. Aquesta és la opinió del 65% dels/les empresaris/es del sector, dels quals més del 73% ja col�laboren amb altres empreses del sector.

Potser falta aprofundir aquesta col�laboració i obrir-se a poder parlar amb totes les empreses sense temors i tensions que s’acostumen a produir entre empreses de la competència. Per citar només un exemple, en una jornada organitzada pel CATIC el passat més de novembre on es van posar en contacte 20 proveïdors, el 23% de les empreses han iniciat col�laboracions després de la trobada.

Gràfic 0.1 – Predisposició a col�laborar amb altres proveïdors

Pel que fa al model de col�laboració les empreses prefereixen arribar a acords puntuals o permanents amb diversos proveïdors i no estar lligats permanentment amb convenis o acords permanents.

1017228/05/2009


Les empreses entenen per col�laboració, el fet de subcontractar serveis a altres empreses per realitzar tasques que ells directament no tenen a l’abast o no en són especialistes, com per exemple, una empresa de desenvolupament web quan subcontracta un dissenyador per fer la part de disseny gràfic del web. Les col�laboracions que de moment no s’acostumen a produir són la unió de recursos entre empreses de les mateixes característiques per abordar projectes que no podrien assumir de manera individual.

Gràfic 0.2 – Tipus de col�laboracions que interessen més als/les

empresaris/es del sector.

1017328/05/2009


13. RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

El mercat de les TIC es caracteritza per un caràcter fortament innovador, amb constants canvis dins la cadena de valor, degut a l’aparició de nous models de negoci i tecnologies. Així doncs, el repte de les empreses que conformen el mercat de les TIC al Bages és competir dins d’un àmbit que evoluciona amb rapidesa. Diferents estudis a nivell global demostren que el nivell de despesa fet en R+D i innovació és un factor important per a la productivitat i competitivitat de les empreses.

El 67% de les empreses analitzades han declarat que es consideren innovadores i han destacat alguns dels projectes innovadors que han portat a terme, entre els que destaquen:

• Eines per la gestió de clíniques • Gestió integral especialitzada en sectors verticals • Enrutament de veu mitjançant plataforma intel�ligent • Desenvolupaments Web amb integració a altres plataformes • Desenvolupament de software específic per control de maquinària • Automatització de la gestió de grans volums de continguts • Projectes de mobilitat • Informatització d’escoles • Projectes de millora de l’eficiència energètica • Reconeixement de matrícules en moviment • Desenvolupament de llibreries per al tractament d’arxius PDF • Localitzacions GPS • Centraletes VoIP • Control de presència Biomètric • Promoció i desenvolupament d’eines de programari lliure per

l’administració

El 43,37% de les empreses analitzades tenen una partida reservada a tasques de R+D, a la que hi dediquen una mitjana del 17% del seu pressupost, el que suposa aproximadament un 7% de la producció del sector, una mica inferior a la dada de Catalunya8 que es situa en el 8,6%.

La resta d’empreses analitzades no realitzen R+D de manera organitzada.

Podem apreciar al següent gràfic que el 56% de les empreses amb inversió en R+D hi dediquen un 10% o menys del seu pressupost.

8 Informació elaborada per la FOBSIC a través de dades d’ AETIC, IDESCAT i INE

1017428/05/2009


Gràfic 0.1 – Segmentació de les empreses que realitzen R+D en funció del

percentatge del seu pressupost invertit en R+D

1017528/05/2009


14. VISIÓ DE FUTUR

Per finalitzar, hem volgut captar com els/les empresaris/es veuen el futur del sector i dels seus negocis.

14.1 Factors de millora del negoci

Els/les empresaris/es del sector, com ja s’ha vist en els apartats anteriors, són optimistes pel que fa al seu futur a curt termini i consideren que els seus negocis gaudiran d’una millora considerable deguda a diferents factors que desenvolupem a continuació.

El 47% de les empreses consideren que un dels factors que els permetran aquesta progressió són l’especialització dels seus negocis a un sector vertical o en nous productes i solucions.

El 19% de les empreses creuen que podran abordar el creixement dels seus negocis per la via de les col�laboracions amb altres empreses del sector.

També és considerable el nombre d’empreses que tenen perspectives de créixer abordant projectes d’internacionalització. Més en concret, el 17,5% de les empreses confien en poder abordar la internacionalització dels seus negocis, ja sigui amb col�laboracions amb altres companyies o aconseguint l’expansió dels seus productes i serveis a nous països.

Altres factors que han argumentat els/les empresaris/es per la millora del negoci són:

• Especialització en serveis en detriment de la venda de productes • Innovació en noves solucions i serveis • Foment de la confiança en el sector TIC • Focalitzar els esforços en clients més grans • Estandardització de solucions basades en programari lliure

14.2 Sectors amb més possibilitats de negoci

Les empreses entrevistades han citat els sectors verticals en els que veuen més possibilitats. La majoria aposten pels sectors que ja coneixen i en els que tenen una part important del seu negoci. Els sectors en els que hi ha hagut més coincidències són l’administració pública, les empreses de serveis i la industria, en especial el sector del metall.

1017628/05/2009


Altres sectors que s’han considerat interessants d’abordar són: • Sector bancari • Hotels i hostaleria • Sector Farmacèutic • Finances • Telecomunicacions • Automòbil • Docència • Sanitat • Laboratoris

14.3 Limitacions per l’evolució del negoci

El factors que més poden influir a limitar la bona marxa dels negocis dels proveïdors TIC del Bages, segons l’opinió dels/les empresaris/es, són una davallada de la demanda produïda principalment per les dificultats dels clients en finançar els seus projectes i la falta de sensibilització d’aquests clients.

Gràfic 0.1 – Principals factors que poden limitar la bona marxa del sector

1017728/05/2009


El temor per la davallada de la demanda és un factor que va estretament lligat a la crisi que afecta l’economia actualment, a la que s’han referit directament el 15% dels/les empresaris/es.

Pel que fa a la sensibilització dels clients, fins ara les TIC s’han vist per part dels/les empresaris/es com una despesa, més que com una inversió, i la majoria d’empresaris/es de pimes no tenen una visió clara del benefici que poden aportar. Els proveïdors es culpen en part de la manca de sensibilització i creuen que no saben transmetre l’avantatge de les seves solucions amb un llenguatge de negoci entenedor. El sector TIC necessita guanyar prestigi i que les empreses el vegin com un requeriment imprescindible per als seus negocis: així com ningú dubta de la necessitat de la signatura d’un arquitecte siguin quins siguin els seus honoraris, en un projecte TIC tothom es veu capacitat per retallar en temps o diners el projecte sense tenir cap mena de coneixement sobre la matèria.

També és considerable el nombre d’empresaris/es que creuen que hi ha manca de professionals que no permet abordar nous projectes amb garanties d’èxit. Aquesta dada coincideix amb la conclusió de l’informe d’anàlisi dels professionals TIC de la FOBSIC que preveu que a Catalunya l’any 2009 es necessitaran quasi 15.000 professionals del món de la informàtica, les telecomunicacions i l’electrònica, però només s’incorporaran al mercat laboral uns 6.500, factor que provocarà una mancança de 9.000 professionals d’aquest sector.

1017828/05/2009


1017928/05/2009


15. CONCLUSIONS

A continuació resumim els trets distintius del sector TIC de la Comarca del Bages, així com també valorem les fortaleses i debilitats que el caracteritzen i es recomanen algunes actuacions per tal de potenciar el sector.

15.1 Característiques del sector

El sector TIC del Bages està format per un nombre aproximat de 120 empreses amb un volum de negoci al voltant dels 80 milions d’Euros, que ocupen a uns 915 empleats, en la seva majoria homes. El perfil més estès és el d’una empresa de dimensions reduïdes amb un baix nivell d’especialització que ofereix serveis informàtics a la petita empresa, cobrint totes les seves necessitats tecnològiques. Detallem a continuació els trets característics del sector TIC del Bages, incloent una taula dels promitjos i valors més habituals de les principals magnituds obtingudes :

PROMIG VALOR MÉS HABITUAL

Empleats 8,2 De 1 a 5

Antiguitat 10 anys 10 anys

Facturació 670.000€ De 50 a 500.000€

Nº de proveïdors 14,65 Entre 10 i 15

Nº de clients 381,81 De 10 a 100

Despesa en immobilitzat 2.689,65 €/empleat/any 2.689,65 €/empleat/any

Rotació de personal 11,53% Menys del 5%

Formació personal tècnic

70 hores/any Entre 20 i 40 hores/any

Inversió en R+D+i 7% del pressupost Al voltant del 5% Taula 0-1 promitjos de les magnituds més destacades del

sector

• Antiguitat: Les empreses del sector són joves, la majoria nascudes a partir de l’any 2000, tot i que un nombre important de les empreses més representatives del sector van ser fundades als voltants de l’any 1990.

1018028/05/2009


• Nombre de treballadors/es: les empreses compten amb un nombre de treballadors/es molt reduït, inferior als 5:

o 38% de les empreses amb 1 o 2 treballadors/es

o 71,43% de les empreses TIC de la comarca del Bages són Micro empreses, 19,05% Petites empreses i el 2,38% Mitjanes empreses.

• Facturació: acostuma a estar per sota els 500.000€, i només hi ha 2 empreses que facturin per sobre els 5 milions d’Euros.

• Delegacions: el 88% de les empreses tenen una sola seu.

• Ubicació: el 67,5% de les empreses estan situades a la ciutat de Manresa.

• Formació: el 42,66% dels empleats del sector compta amb estudis universitaris.

• Clients: les empreses acostumen a tenir menys de 100 clients, la majoria dels quals són catalans (78,26%) i només el 5,5% són empreses estrangeres. Pels sectors verticals pels que més treballa el sector TIC del Bages són la indústria, en especial el sector del metall, i les empreses de serveis.

• Les activitats més cobertes són les relacionades amb el subsector informàtic:

o servei de suport i manteniment d’equipament informàtic i programari

o disseny, desenvolupament i implantació de programari: predominen les empreses que desenvolupen les seves pròpies solucions davant les que distribueixen solucions de tercers

La majoria de les empreses abasten tot el cicle de necessitats d’una empresa, des de l’anàlisi, passant pel desenvolupament i implantació, fins els serveis de manteniment que se’n deriven. Les empreses més petites es dediquen majoritàriament a activitats de consultoria i assessorament i al desenvolupament web.

• La meitat de les empreses del sector estableixen col�laboracions amb altres empreses per poder cobrir les necessitats dels seus clients.

1018128/05/2009


• Hi ha un nivell molt reduït de certificacions tècniques i de qualitat: només el 19% de les empreses compten amb certificacions d’algun fabricant, el 24% tenen tècnics certificats en alguna disciplina i menys del 5% han superat la certificació en alguna normativa de qualitat.

• Els/Les empresaris/es del sector, tenen un nivell de saturació molt elevat i dediquen als seus negocis moltes més hores que la jornada laboral habitual.

• Previsions a curt termini: els/les empresaris/es del sector preveuen per l’any 2009 un creixement en el nombre de clients, un increment de facturació propera al 10% i un increment de plantilla del 14%. Tot i l’optimisme mostrat en les entrevistes, en els darrers 3 mesos s’ha apreciat un canvi de tendència i molts dels/les empresaris/es ja assumeixen que l’any 2009 no podran repetir els resultats del 2008 i han paralitzat moltes de les inversions previstes.

15.2 Anàlisi DAFO

1.5.1 FORTALESES

• Sector en creixement sostingut: la importància que ha adquirit el sector TIC en l’entorn socioeconòmic actual ha permès mantenir creixements sostinguts en els darrers anys a nivell mundial. Les perspectives del sector TIC són menys favorables aquest any degut a l’impacte de la crisi econòmica, però el sector mantindrà i consolidarà la tendència de creixement a llarg termini tant a nivell global com a la comarca del Bages.

• Capacitats en R+D+i: tot i que les empreses TIC del Bages no tenen una dedicació a la recerca massa elevada, pel que es desprèn dels pressupostos assignats a aquesta activitat, estan envoltades d’una xarxa d’agents que estan destinant molts recursos a la recerca en entorns TIC: el Centre Tecnològic TIC de Barcelona ha obert recentment línies de recerca en diferents àmbits, s’han creat diferents agents i centres tecnològics especialitzats en l’àmbit TIC (TICSalut, Fundació I2Cat, Parc Audiovisual de Terrassa, IN3...), hi ha nombrosos grups de recerca especialitzats en TIC a les diferents universitats catalanes. Més en concret la Catalunya Central compta amb el Centre d’Innovació en Productivitat i la Fundació Catic, i a nivell universitari l’Escola Politècnica de Manresa i la Universitat de Vic tenen grups de recerca especialitzats en TIC (grup de recerca sobre comunicacions inalàmbriques, grup de recerca d’interaccions digitals...)

1018228/05/2009


• Suport d’agents que volen potenciar el sector: tant la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Manresa, com altres agents locals són conscients de la transcendència del sector per la millora de la competitivitat de les empreses, que el volen convertir en un sector estratègic per al país. Més en concret, la Fundació Catic esdevindrà properament Centre de Difusió Tecnològica amb la principal finalitat de potenciar el sector TIC a la Catalunya Central i recolzar a les empreses del sector per afavorir el seu creixement.

• Capacitat formativa: existeix una important disponibilitat de les institucions universitàries i de formació professional en TIC per poder cobrir les necessitats de formació del sector tot i la manca de professionals qualificats que s’està posant de manifest.

• Qualitat de les solucions: la capacitat tècnica i la qualitat de moltes de les solucions que es desenvolupen al Bages ha permès a les empreses que han volgut, expandir-se aconseguir ser líders del mercat i competir amb empreses d’altres ubicacions pel liderat en determinats productes i projectes.

15.2.2 DEBILITATS

• Poca especialització i verticalització: la majoria de les empreses TIC del Bages tenen un grau d’especialització molt baix oferint un ventall molt ampli de solucions a tot tipus d’empreses, el que va en detriment de la qualitat del servei. Només 15,47% de les empreses tenen un elevat grau de verticalització, treballant per a 1 o 2 sectors empresarials i el nombre d’empreses que es dediquen a desenvolupar o oferir serveis en un sol tipus de solucions és molt reduït.

• Demanda poc sensibilitzada: La majoria de les pimes no valoren suficientment la importància dels serveis TIC i hi dediquen unes partides pressupostàries molt limitades. Això també fa que els proveïdors hagin d’oferir els seus serveis a uns preus molt baixos i, per tant, que no puguin comptar amb professionals amb la qualificació adequada per portar a terme determinats projectes.

• Nivell de certificacions i metodologia: de l’estudi es desprèn que la majoria de les empreses TIC locals realitzen els seus projectes sense seguir una metodologia concreta i no compten amb les certificacions tècniques que els permetrien abordar els projectes amb les màximes garanties d’èxit. Aquest factor es degut en gran mesura a la mida de les empreses i a la impossibilitat d’assolir nivells superiors de qualitat dels serveis mantenint els preus dels serveis als nivells que està disposada a pagar la demanda.

1018328/05/2009


• Nul�la presència de grans empreses: El sector TIC local està fonamentalment composat per Micro empreses amb recursos limitats per a la innovació tecnològica. La presència d’empreses de grans dimensions tindrien un efecte tractor i generarien negoci al seu voltant.

• Baix nivell d’internacionalització: molt poques empreses han intentat fins ara aconseguir quotes de mercat a l’estranger i tampoc estan massa preparades per donar aquest pas. Això fa que s’estiguin perdent grans possibilitats de competir a nivell global amb els seus productes.

• La situació de competència al sector TIC sempre ha estat molt accentuada en detriment de la qualitat dels serveis per poder tenir preus competitius. Això ha dificultat la col�laboració entre empreses i moltes vegades ha provocat que els models de qualitat de servei que volien mantenir algunes empreses no fossin sostenibles.

• Desconnexió amb la xarxa de R+D+i: no s’han detectat pràcticament empreses que hagin col�laborat amb els centres de recerca per tal de millorar les seves solucions.

• Manca de personal amb formació especialitzada. La dificultat per trobar professionals qualificats fa que hi hagi uns costos molt elevats d’adaptació del personal a les necessitats de l’empresa i un elevat risc de que la imatge de l’empresa es pugui degradar davant els clients per no poder garantir la solvència del planter de personal al que es té accés.

15.2.3 OPORTUNITATS

• Sensibilització del mercat: en la sensibilització del les pimes hi ha molt camí a recórrer, que pot permetre als proveïdors tenir accés a totes les empreses que fins ara eren escèptiques i que es vulguin incorporar a la societat de la informació. Per tal de realitzar aquesta sensibilització, els proveïdors trobaran el suport de les institucions que compten amb programes específics, com és el cas del Pla PimesTIC de la Generalitat de Catalunya.

• Millora en les infraestructures: hem arribat a la maduresa de les xarxes de banda ampla i les previsions de desplegament fan pensar que ven aviat les capacitats d’accés a la xarxa per a qualsevol empresa seran les adequades. Això farà més senzill el desplegament de l’empresa en xarxa i totes les solucions que això implica. S’obre un ventall de possibilitats pràcticament il�limitat per les empreses que ofereixen solucions TIC. A més, els cada cop més assequibles costos d’infraestructures de sistemes i la possibilitat d’oferir serveis SaaS permetran als proveïdors incrementar la seva oferta al mercat.

1018428/05/2009


• Internacionalització: l’accés a nous mercats és fonamental per l’enfortiment del sector TIC local. S’ha demostrat la qualitat dels seus productes que es poden internacionalitzar amb una adequada adaptació de l’empresa. Les empreses que actualment tenen negoci internacional han estat capaces d’aconseguir una quota de mercat molt elevada amb els seus productes.

• Programari Lliure: les tendències actuals del mercat en que està adquirint un pes rellevant el software de fonts obertes possibilita a qualsevol empresa, independentment dels seus recursos i les seves dimensions participar i aprofitar les comunitats de software lliure per aconseguir solucions que serien impensables en el model tradicional de desenvolupament de software, i que només estaven a l’abast de grans companyies de software.

15.2.4 AMENACES

• Competència exterior: com en altres sectors, està creixent l’oferta provinent de països de l’est que compten amb una mà d’obra molt més econòmica i que amb els efectes de la globalització poden introduir-se al mercat català.

• Possibilitat de fugida d’empreses per no trobar les condicions adequades per establir-se a la comarca.

• Crisi econòmica: el fet que l’economia hagi entrat en recessió ha fet que moltes empreses aturin els inversions, tot i que les empreses sanejades ho han de veure com una oportunitat de demostrar l’estalvi de costos que proporcionen les TIC.

• processos de convergència d’empreses. En els darrers temps s’estan produint importants processos concentradors i de convergència, especialment en l’àmbit de les telecomunicacions i el programari. Aquesta situació fa difícil la creació d’empreses rellevants en nínxols de mercat competitius, especialment en el programari. Donada la pràctica inexistència d’empreses TIC catalanes de gran dimensió, aquesta tendència pot descapitalitzar el panorama de proveïdors TIC catalans.

• Manca de professionals qualificats: la disminució del nombre d’enginyers que surten de les universitats posa en perill que les empreses trobin els perfils adequats per iniciar carreres professionals amb el nivell de coneixements adequat.

1018528/05/2009


15.3 Àmbits d’actuació per la millora del sector

Adjuntem a continuació un conjunt de recomanacions i actuacions derivades del coneixement adquirit en la realització de l’estudi de mercat, que poden ajudar a millorar l’estat del sector i les possibilitats de les empreses TIC. Començarem proposant les actuacions que es poden realitzar des de l’administració per tal de promoure i millorar el sector:

• Promoure la formació especialitzada de les empreses del sector i les certificacions que millorin la capacitació dels seus tècnics. Elaboració de cursos de formació especialitzada encaminats a:

o Professionalitzar el sector TIC mitjançant la utilització de metodologies de gestió de projectes i govern de les TIC.

o Incrementar la seva especialització oferint cursos específics en les solucions dels principals fabricants: Microsoft, CISCO...

• Promoure les certificacions de qualitat que acreditin la capacitat i qualitat dels serveis que ofereixen les empreses TIC: donar a conèixer les certificacions de qualitat relacionades amb el sector i facilitar l’accés a processos d’acreditació.

• Accions per la internacionalització dels proveïdors de valor afegit, ajudant-los a promoure les seves solucions fora de Catalunya i a la resta del món suport en l’assistència a fires i esdeveniments, generació de trobades fora de Catalunya...

• Afavorir la creació i l’establiment d’empreses TIC a la comarca donant facilitats per la creació d’aquest tipus d’empreses i permetent-les accedir a infraestructures i serveis de qualitat. Aquesta opció es pot portar a terme mitjançant la creació d’un viver d’empreses TIC que fomenti l’establiment d’aquestes empreses i cerqui les sinèrgies entre elles que potenciï la seva col�laboració.

• Promoure l’ús de les TIC entre les empreses dels diferents sectors productius mitjançant la sensibilització dels/les empresaris/es sobre els beneficis de les TIC, fent servir un llenguatge entenedor per les empreses: utilitzant menys vocabulari tècnic, demostrant els beneficis en termes de negoci, retorn d’inversió dels projectes... Cal una sensibilització dels càrrecs directius, que es pot aconseguir amb algunes de les següents actuacions:

o converses amb altres dirigents que tinguin clar el profit que en treuen de les TIC.

1018628/05/2009


o campanyes de sensibilització aprofitant els fòrums o esdeveniments als que assisteixen empresaris.

o els càrrecs polítics han de fer èmfasi en la importància de les TIC per al desenvolupament empresarial del territori.

o que els agents territorials promoguin aquest missatge

• Analitzar les necessitats del teixit empresarial de la comarca i poder orientar els proveïdors en les especialitzacions que els poden afavorir, recolzant-los en la realització de plans estratègics.

• Actuacions per millorar la imatge del sector i que ajudin a entendre el valor dels serveis que ofereixen els proveïdors. Això hauria de permetre als proveïdors la venda de serveis de més qualitat que garantissin l’èxit dels projectes que aborden. Concretament, es poden realitzar algunes de les següents actuacions:

o donar a conèixer projectes exitosos i impactants que hagin realitzat proveïdors locals

o comparar les tarifes del sector amb les d’altres professionals que ofereixen serveis de criticitats similars: doctors, arquitectes...

o Sensibilitzar sobre la complexitat de les TIC i la importància de comptar amb especialistes.

• Actuacions per promoure la participació en licitacions públiques:

o canalitzar la demanda sofisticada provinent del sector públic (Ajuntaments, Consells Comarcals, Hospitals, escoles, biblioteques...) que pugui ser complexa d’abordar per als proveïdors locals. Amb aquestes actuacions es vol aconseguir que els proveïdors locals abordin projectes més sofisticats i de dimensions superiors als que podrien accedir per separat.

o Promoure la homologació dels proveïdors per poder participar als projectes de l’administració catalana i aconseguir així també la realització de projectes en col�laboració.

• Promoure la Recerca, Desenvolupament i innovació en les empreses TIC del Bages:

o Potenciar les col�laboracions per tal de participar en projectes R+D+i

o Potenciar els projectes estratègics per desenvolupar software i hardware que solucioni problemàtiques de sectors verticals

1018728/05/2009


o Posar en contacte els grups de recerca de les universitats amb les empreses del sector i fomentar la recerca aplicada, ja sigui directament o a través del centres de transferència tecnològica.

• Promoure la realització de projectes estratègics d’adaptació de la tecnologia a les necessitats dels diferents sector empresarials de la mà dels proveïdors TIC locals que els permetin obtenir noves solucions que els donin la possibilitat d’expansió.

• Fomentar el contacte entre els diferents proveïdors per promoure la col�laboració en projectes mitjançant actuacions tals com:

o Promoció de l’associacionisme en el sector

o congrés per proveïdors TIC on es puguin posar en contacte amb professionals del mateix sector i debatre aspectes que ajudin a l’evolució del sector i la diversificació de l’oferta.

o Trobades de presentació entre proveïdors

• Promoure actuacions de transferència tecnològica que acostin als proveïdors a les novetats del mercat TIC mitjançant:

o Suport en l’assistència a fires, seminaris i esdeveniments nacionals o internacionals.

o Workshops per a un nombre reduït d’empreses on mostrar les novetats tecnològiques dels diferents fabricants

Les recomanacions que es poden fer directament a les empreses del sector són:

• Especialització: cal focalitzar els esforços trobant nínxols de mercat que permetin desenvolupar solucions que siguin les millors del mercat i permetin l’accés a mercats globals. Per exemple, no existeixen empreses al Bages que s’hagin especialitzat en oci per dispositius mòbils, i aquest és un dels sectors que avui està generant més negoci.

• Implementació de mesures de qualitat: és necessari que els proveïdors utilitzin metodologies de gestió de projectes i que garanteixin la qualitat dels serveis que ofereixen.

• Obertura per tal de realitzar més col�laboracions: cerca de sinèrgies amb altres empreses que els permetin l’accés a projectes de més rellevància.

• Globalització: els proveïdors han de realitzar accions necessàries per poder oferir els seus productes i serveis més enllà de les nostres fronteres, ja sigui a través de solucions de e-commerce, acords de distribució amb altres empreses...

• Millorar la formació dels empleats per optimitzar els èxits en els projectes que aborden. S’aconsella que es certifiquin en les solucions i serveis en els que s’especialitzen.

1018828/05/2009


1018928/05/2009


16. ANNEX I – QÜESTIONARI

1.- DADES DE L’EMPRESA: NOM EMPRESA ADREÇA POBLACIÓ CP TEL. FAX WEB CONTACTE CÀRREC CORREU MÒVIL ANY DE CREACIÓ Nº DELEGACIONS DESCRIPCIÓ DE L’EMPRESA:

(1a) ACTIVITAT (*Identifiqui les principals activitats de la seva empresa, fins a un màxim de tres)

Disseny i desenvolupament de solucions

Implantació de solucions

Distribuïdor de solucions de tercers

Serveis de suport i manteniment

Gestió i operació de infraestructures

Auditoria

Consultoria

Formació

Altres...

(1b) En cas d’oferir serveis de suport, en quina modalitat (Cobertura, temps de resposta...)?

24X7

Laborable horari oficina

Amb resposta en 48h

Altres

(1c) A quin/s sector/s està enfocat el seu negoci? (Identifiqui els principals, fins a un màxim de tres)

No especialitzat en un sector Administració Pública

Administració Local Comerç

Hosteleria Comunicació i oci

Educació i formació Energia (electricitat, aigua.)

Finances i assegurances Indústria metal�lúrgica

Indústria tèxtil Indústria (altres)

Construcció Sanitat i farmàcia

Serveis i tecnologies Transport i logística

Altres

1019028/05/2009


(1d ) Tipus de solucions/tecnologies en les que basa el seu negoci (Identifiqui les principals , fins a un màxim de cinc. Considerant com a principals les que li aportin almenys un 10% del volum de negoci)

Hardware informàtic domèstic

Hardware informàtic empresarial

Distribució de software

Software a mida

Integració de sistemes

Infraestructures de comunicació /

Integració de xarxes

Desenvolupament web

Comerç electrònic

Sistemes Wireless

Seguretat en xarxa

Backup i disponibilitat de dades

Telefonia fixa

Telefonia mòbil

Telecomunicacions

Servei s d’allotjament, dominis i housing

Consultoria estratègica

Business Intelligence

ERP (Enterprise Resource Planning)

CRM

BPM

Gestió d'inventaris

Gestió de vendes

Gestió de compres

Gestió de recursos humans

Pagament electrònic

Firma electrònica

Protecció de dades i criptografia

Targetes intel�ligents i biometria

Vigilància tecnològica

Processament de dades

Disseny i CAD/CAM

DRM (Digital Rights Management)

Bases de dades i datamining

Eines de col�laboració i Groupware

Mobilitat:m-Commerce i m-Màrqueting

Màrqueting i promoció digital

Benchmarking i estudis de mercat

Productes i serveis d'impressió

Gestió i producció de continguts

Generació i digitalització de continguts

Catàleg i publicacions digitals

Sindicació de continguts

Gestió documental

Gestió del coneixement

Gestió de la innovació i la creativitat

Serveis ASP

Equipament i dispositius electrònics

Domòtica

Fotografia digital

Videoconferència

Equipament audiovisual i HIFI

Sistemes òptics

Contact centers i assistents virtuals

e-Learning

Sistemes d'informació geogràfica (SIG)

Tracking de productes i flotes

e-Procurement

Sistemes d'alta freqüència

Sistemes en temps real

Producció audiovisual

Animació i multimèdia

Jocs i entreteniment

Usabilitat i interfícies d'usuari

Traducció i enginyeria lingüística

Realitat virtual i simulació

Nanotecnologies i microenginyeria

Intel�ligència artificial

Automatització i robòtica

Prototipatge ràpid

RFID

Testing i rendiment

Altres...........................

1019128/05/2009


(1e) Principals productes i solucions que ofereix la seva empresa indicant el tipus solució,el nom comercial...)

(1f) Indiqui els fabricants dels productes que distribueix la seva empresa, si s’escau.

(1g) Indiqui, si s’escau, les Marques pròpies que pugui tenir

(1h) En cas de desenvolupar o integrar solucions de software, en quin percentatge ho fa amb programari lliure?

%

2.- LOCALITZACIÓ

(2a) Per què tenen el centre corporatiu a la comarca del BAGES?

Domicili habitual

Costos de la seu corporativa

Costos de personal

Capacitat i nivell formatiu de la comarca

Proximitat als clients i clients potencials

Altres...

(2b) Té previsió de traslladar-se en un període inferior a 5 anys?

No

Dins la mateixa comarca

A una altre Comarca ……

Àrea metropolitana de Barcelona

Espanya

Europa

Fora d'Europa

(2c) En cas afirmatiu, per quin motiu?

1019228/05/2009


3.- DADES ECONÒMIQUES

(3a) Quin volum de facturació va tenir durant l’exercici 2007:

Fins a 50.000 €

De 50.000 a 100.000 €

De 100.000 a 200.000 €

De 200.000 a 500.000 €

De 500.000 a 1.000.000 €

De 1.000.000 a 2.000.000 €

De 2.000.000 a 5.000.000€

Mes de 5.000.000€

(3b) Quina ha estat la variació de facturació a l’exercici 2007 en relació a l’exercici 2006 (* en cas de decrement especificar en negatiu)

%

(3c ) Quina és la evolució esperada de la facturació per als pròxims exercicis (2008,2009) (* en cas de decrement especificar en negatiu) ?

2008 - %

2009 - %

(3d) Quines inversions en immobilitzat (software, patents, locals, obres, mobiliari...) ha realitzat durant els darrers 3 anys?

Fins a 6.000 €

De 6.000 a 12.000 €

De 12.000 a 50.000 €

De 50.000 a 100.000 €

De 100.000 a 200.000 €

De 200.000 a 500.000 €

Mes de 500.000 €

(3e) Quines inversions en immobilitzat té previstes fer durant l’exercici 2009?

Fins a 3.000 €

De 3.000 a 6.000 €

De 6.000 a 30.000 €

De 30.000 a 60.000 €

De 60.000 a 120.000 €

Mes de 120.000 €

1019328/05/2009


4.- RECURSOS HUMANS

(4a) Indiqui la divisió del personal per departament, desglossat per sexe .(*)

Dones Homes

Direcció

Administració

Comercial

Tècnic

Altres

(4b) En quants treballadors ha augmentat o disminuït la plantilla de la seva empresa al 2008 respecte el 2007 (en cas de decrement especificar en negatiu)

(4c) Quina evolució en el nombre de treballadors espera tenir pel 2009 respecte al 2008 (en cas de decrement especificar en negatiu)

(4d) Indicar el perfil del personal de l’empresa, segons el seu grau de formació:

Formació Nombre

Doctorat

Llicenciat Enginyer

Llicenciat altres

Diplomat Enginyer Tècnic

Diplomat altres

Cicle Formatiu Grau Superior

Formació Professional/CFGM

Altres (*Entenent per “Altres” formació inferior a F.P.)

(4e) Indicar la rotació de personal ; nombre promig de substitucions de personal els últims 3 anys

Nombre de substitucions anuals a l’empresa :

(4f) Quines mesures de Teletreball faciliten als seus empleats?

Cap

Trucades telefòniques des de fora del centre de treball

Correu electrònic

Altres activitats productives des de fora del centre de treball

1019428/05/2009


5.- PROVEÏDORS

(5a) Indicar el nombre de Proveïdors relacionats amb el negoci de l’empresa

Proveïdors:

(5b) Indicar la procedència d’aquests proveïdors (ha de sumar 100%)

Comarca %

Catalunya %

Espanya %

Europa %

Fora d'Europa %

(5c) Quins serveis li ofereixen empreses externes?

Consultories/Management

Serveis tècnics

Serveis financers i assegurances (utilitzar els serveis d’algun banc o asseguradora)

Publicitat/Imatge

R + D

Informació/Informàtica

Internet (ISP, correus hosting, housing, comunicació i marketing online, etc.)

Viatges (Contractar serveis d’agències, compra de bitllets per Internet, etc.)

Formació

Serveis Logistics i d’aprovisionament

Lloguer (sense tenir en compte el propi centre de treball)

Cambres de comerç

6.- CLIENTS

(6a) Indicar el nombre aproximat de clients actius amb els que treballa actualment

Clients:

(6b) Indicar la procedència d’aquests clients (ha de sumar 100%)

Comarca %

Catalunya %

Espanya %

Europa %

Fora d'Europa %

(6c) Indicar quina ha estat l’evolució en el nombre de clients respecte al 2007?

S’ha incrementat

S’ha mantingut

Ha disminuït

1019528/05/2009


(6d) Indicar quina és la previsió pel 2009

S’incrementarà

Es mantindrà

Disminuirà

(6e) A quin model de Negoci (En termes de facturació) s’ajusta més la seva empresa?

La facturació es reparteix equitativament

Un % molt elevat de la facturació la proporcionen un nombre reduït de clients

Un % molt elevat de la facturació me la proporciona un sol client

(6f) Llistat de fins a 5 clients de referència

(6g) Quins creu que són els factors que poden limitar la bona marxa del negoci a curt termini?

Clients poc sensibilitzats amb la importància de les TIC

Dificultats de finançament

Davallada de la demanda

Manca de professionals qualificats

Falta de llenguatge entenedor pel client

Establiment de grans empreses del sector a la comarca

Excés de competència

Altres

(6h) Quines accions considera que caldria fer per millorar l’ imatge que el Teixit empresarial té del sector TIC?

7.- MESURA DE QUALITAT

(7a) Indicar amb quines certificacions tècniques compta el personal de l’empresa i el nombre d’elles. (En cas de no disposar de la informació en aquest moment ens la pot remetre per correu a la direcció [email protected])

(7b) Indicar amb quines certificacions compta com a empresa (p.e. “Gold Partner de Cisco”,” Microsoft Certified Partner”, ISO’s...)

1019628/05/2009


8.- FORMACIÓ

(8a) Com creu que és la formació del seu personal?

Bona

Normal

Dolenta

(8b) Com valora l’oferta formativa amb que compta la comarca per formar els professionals que la seva empresa necessita?

Bona

Normal

Dolenta

(8c) Indicar el temps dedicat a formació del personal tècnic.

Hores/Any/Empleat

(8d) Considera important la formació contínua dels seus empleats?

Imprescindible

Molt

Bastant

Poc

Gens

(8e) Quins són els obstacles que li impedeixen poder donar millor formació als professionals de la seva empresa?

Disponibilitat temporal

Cost elevat

Predisposició dels empleats

Alta rotació del personal

Altres

(8f) Quins cursos de formació li resultarien interessants?

9.- AJUTS

(9a) Coneix les línies d’ajuts de l’administració?

Si

Alguns ajuts

No

1019728/05/2009


(9b) Ha demanat ajuts a l’administració per projectes interns?

Sovint

Alguna vegada

No

(9c) Ha recomanat als seus clients algun ajut per finançar els seus projectes?

Sovint

Alguna vegada

No

10.- COL�LABORACIONS

(10a) Com veu la col�laboració amb altres empreses del sector ?

Ja col•laboro

Imprescindible

Interessant

Poc interessant

No em convé

(10b) Quins models de col�laboració creu més interessant per fer créixer el seu negoci?

Cap

Acords puntuals amb un mateix proveïdor

Acords puntuals amb diversos proveïdors

Acords permanents amb un proveïdor

Acords permanents amb diversos proveïdors

Fusions

11.- EMPRENEDURIA I INNOVACIÓ

(11a) Es consideren innovadors?

Si

No

(11b) Quins projectes innovadors ha realitzat?

1019828/05/2009


(11c) La seva empresa compta amb desenvolupaments i/o productes propis

No

Software propi

Dispositius hardware

Altres…….

(11d) En cas afirmatiu, produeixen aquests productes una part important de la facturació de l’empresa

Si (Quant %)......

No

(11e) Dedica part del seu pressupost a R+D+i?

Si (Quant %)......

No

12.- VISIÓ DE FUTUR

(12a) Cap on creuen que evolucionarà el futur de la seva empresa (Especialització en un sol sector, col�laboració, transversalitat, internacionalització...)

(12b) Quins creu que són els sectors verticals amb més potencial a l’hora d’oferir productes i serveis TIC des del punt de vista del seu negoci?

1019928/05/2009


17. ANNEX II – EMPRESES PARTICIPANTS

Adjuntem a continuació el llistat de les empreses que han estat entrevistades per la Fundació Catic per l’elaboració de l’estudi:

• A.I.S.I Aplicacions I Serveis Informàtics, S.L.

• ABDYNET • ACG PROJECTES INFORMATICS S.L. • ACTIGRAMA ENGINYERIA DE

SERVEIS S.L. • AGRITEC SOFTWARE • ALTECOM, Alta Tecnología en

Comunicaciones, S.L. • APM COMERCIAL INFORMÀTICA,

S.A. • BINSOFT INFORMATICA • BITECSA S.A. • CATEL COMUNICACIONS

D'EMPRESA S.A. • Centre d'Aplicacions TIC de

Manresa, Fundació Privada • CENTRE D'INNOVACIO EN

PRODUCTIVITAT , FUNDACIO PRIVADA

• CENTREGRAFIC SCCL • CENTRIC SOFTWARE S.L. • CINETIC DIGITAL • COMPUTERBAGES

• CORALSIS, S.L. • COSTA AUTOMOCIO S.L. • DABMEDIA COMUNICACIÓ I

DISSENY • DATAXARXA (Carles Hernandez

Lorca) • DIMGRAF • QUARK INFORMÀTICA • ELÉCTRICA INDUSTRIAL LO-AL, S.L. • ELECTRONICA OLIVERAS S.L.

(VIDEOACUSTICA) • ENDEPRO SOFTWARE, S.L. • ESCOLA D'INFORMATICA BINARY

TRAINING • EXABYTE INFORMÀTICA • EXIT INTEGRAL, S.L. • FILOSA SERVEIS INFORMATICS, SL

• G2-SOFTWARE (SOFTWARE J.GRAS, S.L.)

• GEST COM S.L. • GLOBAL MEDIA SOFTWARE, S.L. • GRAS BORRÀS INFORMÀTICA, S.L. • GREGORIO MUÑOZ VILLALBA • GRUP BAGES FORMADORS, SL • IMPRESALELLES S.L • INFO7 CLUB S.L. UNIPERSONAL • INFORMÀTICA MEJÀ • NFORMÀTICA PADEL, S.L. • INFORSERVEIS S.L. • INLOC S.L. • INPROPC • ISVED S.L. • IT CAT, Tecnologies i Serveis de la

Informacio, S.L. • LA FACTORIA D’IMATGES, SL • LASEVAWEB • LINIES I COMUNICACIONS

TELEMÀTIQUES S.L. • LOGICDATA • M DE MARKETING • MAJORAL & ASSOCIATS, SCP • MANRESA COMUNICACIÓ S.L. • MARC ANTONI MALAGARRIGA • MARC VILASECA ARIMANY • MINORISA DE SISTEMAS

INFORMÀTICOS Y DE GESTIÓN S.L. • MOGAR OFIMATICA S.L. • MON DIGITAL DEL BAGES S.L. • NET ENGINEER, S.L

• NIWEBTO STUDIO SLNE • PC SANT JOAN S.L. • PLENTY SOLUTIONS • QIBBUS SOFT • QUADRAT S.L. • SEINBA • SELBA S.L.

10110028/05/2009


• SENDER - CONSULTORIA EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

• SERVEIS INFORMÀTICS REDITECH • SFERIC SUMINISTRES I SERVEIS, S.L. • SIMAN CATALUNYA S.L. • SISTEMES D'ORGANITZACIÓ, S.A. • SISTEMES INFORMÀTICS BAGES S.L. • SIX DESIGN • SPACE BITS, S.L. • SUMMA S.A • TECNICAL CENTRE TECNOLOGIC DEL

BAGES S.A. • TECNOLOGIES INTERACTIVES

CONSULTING

• TECNOLOGIES NOVES DEL BAGES, SL • TELEMAK • TERACAT • THAIRA MANRESA S.L • TIC GALERA MATAMALA S.L. • TWINTEC, S.L. • MAIN BAGES S.L. • XARXA CONSULTORIA INFORMATICA,

S.L. • XARXES, SISTEMES I SERVEIS DE

CATALUNYA, SLU (NOUBITS)

10110128/05/2009


Cofinançat:

Estudi sector TIC definitiu - enginyeriainformatica.cat · l'entorn del lloc de treball,...

Documents

Transcript of Estudi sector TIC definitiu - enginyeriainformatica.cat · l'entorn del lloc de treball,...