ESTUDI GEOTÈCNIC · 2011. 1. 17. · UNE 103104:1993 4 Determinació del límit plàstic d’un...

ESTUDI GEOTÈCNIC GALERIA DE TIR AMB ARC Zona Esportiva CAMBRILS (Baix Camp) INFORME: M05/2010-0100 DATA: 04 de juny de 2010

Nº col·legiat 4532

Col·legiat JESUS PALLARES BONET

Data 14/06/2010 El Secretari,Foli: 01128

Núm: 051001128

Amb assegurança resp. civilVISAT

Il·lustre Col·legi Oficial de GeòlegsCatalunya

Informe núm. M05/2010-0100

L’AUFRANY SERVEIS GEOLÒGICS, S.L.

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

1.1. OBJECTE D’ESTUDI I ANTECEDENTS 1.2. CLASSIFICACIÓ SEGONS CTE

2. TREBALLS REALITZATS

2.1. ESTUDI GEOLÒGIC DE CAMP I D’ANTECEDENTS 2.2. ASSAIGS IN SITU

3. LITOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES

3.1. NIVELL 0: reblert heterogeni i/o terreny vegetal 3.2. NIVELL A: llims argil·losorrencs marró 3.3. NIVELL B: graves i sorres amb matriu llimosa

4. HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA

5. CONSIDERACIONS GEOTÈCNIQUES

5.1. ESTUDI D’UNA FONAMENTACIÓ SUPERFICIAL 5.2. RIPABILITAT I TALUSSOS 5.3. SISMICITAT 5.4. FORMULACIÓ

ANNEX: A. PLÀNOL DE SITUACIÓ DELS TREBALLS DE CAMP B. GRÀFICS DELS SONDEIGS C. TALLS ESTRATIGRÀFICS INTERPRETATIUS D. ACTES DELS ASSAIGS DE LABORATORI E. TAULES DE REFERÈNCIA




Núm: 051001128





3

1. INTRODUCCIÓ

1.1. OBJECTE D’ESTUDI I ANTECEDENTS Per encàrrec del Sr. JORDI TORRES, arquitecte, i seguint les seves instruccions, s’ha realitzat l’estudi geotècnic en l’obra de referència, on s’ha projectat la construcció d’una galeria de tir amb arc. Els continguts del present estudi geotècnic faran referència a: a) anàlisi del context de la zona des del punt de vista geològic i geotècnic b) definició del perfil litològic del subsòl i de les característiques geotècniques d’identificació, resistència i deformabilitat de les capes travessades c) determinació de la cota del nivell freàtic, sempre que es detecti a la profunditat investigada d) anàlisi dels resultats obtinguts per tal de donar un seguit de consideracions respecte a la fonamentació dels edificis (cota i tipologia de la fonamentació, capacitat de càrrega, assentaments), ripabilitat del terreny, estabilitat i empenta de terres i sismicitat. 1.2. CLASSIFICACIÓ SEGONS CTE L’estructura de projecte, segons les indicacions de la direcció facultativa, presentarà una planta baixa amb una ocupació d’uns 950 m2. Segons els requeriments establerts en el CTE (Código Técnico de la Edificación, aprovat en el Real Decreto 314/2006 del 17 de març de 2006), aquest tipus d’estructura correspondria a un edifici de tipus C-1, el qual podríem preveure, per informació i referències geològiques de la zona, que es trobaria emplaçat sobre un terreny de tipus T-1.




Núm: 051001128





4

2. TREBALLS REALITZATS

Per tal d’assolir els objectius assenyalats anteriorment es van efectuar els següents treballs: 2.1. ESTUDI GEOLÒGIC DE CAMP I D’ANTECEDENTS Es va realitzar una inspecció de camp que ha inclòs la zona estudiada amb l’objectiu de reconèixer els materials aflorants superficialment i els del subsòl, visibles en desmunts, excavacions, rases, etc. Així mateix, s’ha consultat tota la bibliografia geològica i geotècnica disponible de la zona. 2.2. ASSAIGS IN SITU 2.2.1. Sondeigs a rotació Durant el dia 28 de maig de 2010 es van realitzar 2 sondeigs (S-1, S-2) a rotació i clavament a pressió amb obtenció de mostra contínua mitjançant una sonda hidràulica COMACCHIO MC-300, amb les següents característiques:

Pes 2.350 kg Potència del motor 48 CV – 2.300 rpm Empenta 5.000 daN Tir màxim 340 daN

El barnillatge utilitzat va ser helicoïdal i amb un diàmetre de 90 mm. La profunditat assolida en els sondeigs ha estat de 6,0 m. Aquests sondeigs han estat realitzats per una empresa acreditada per la Generalitat amb en l’àmbit de sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ per a reconeixements geotècnics (ref. 06107GTC05(B)) 2.2.2. Sondeigs a percussió Durant el dia mateix dia es va realitzar 1 sondeig (P-1) a percussió, tipus DPSH, mitjançant una sonda de penetració dinàmica hidràulica, model ROLATEC-ML-60-A, segons les especificacions de la norma UNE 103-801/94. Aquest tipus de sondeig consisteix a clavar un tub d’avanç al terreny mitjançant la caiguda d’un pes lliure. El nombre de cops que són necessaris per penetrar 20 cm proporciona una dada qualitativa de la resistència del terreny.




Núm: 051001128





5

Aquesta sonda presenta les següents característiques:

M: pes del martell 63,5 kg h: alçada de caiguda de M 76 cm a: secció de la punta 20 cm²

La profunditat assolida al sondeig va ser de 6,6 metres. El colpejament Nl d’aquest penetròmetre està correlacionat empíricament amb el colpejament N obtingut en un assaig SPT (Standard Penetration Test). Aquests sondeigs han estat realitzats per una empresa acreditada per la Generalitat amb en l’àmbit de sondeigs, presa de mostres i assaigs in situ per a reconeixements geotècnics (ref. 06107GTC05(B)) 2.2.3. Assaigs in situ i presa de mostres A l’interior dels sondeigs es van realitzar un total de 6 SPT (segons les especificacions de la norma UNE 103-800/92), prova que consisteix a clavar un aparell normalitzat mitjançant la caiguda lliure d’una massa de 63,5 kg de pes, des d’una alçada de 76 cm. Les característiques del mostrejador són les següents:

Longitud 813 mm Diàmetre exterior 51 mm Diàmetre interior 35 mm Pes total 7,14 kg




Núm: 051001128





6

La introducció de l’aparell s’efectua en tres o quatre trams de 15 cm cadascun, i s’anomena valor N la suma dels dos valors més baixos dels tres darrers trams. El primer tram no es té en compte, ja que es considera de neteja. 2.2.4. Assaigs de laboratori Les mostres obtingudes a partir dels assaigs SPT realitzats, així com les mostres inalterades, van ser traslladades al laboratori acreditat per la Generalitat en mecànica de sòls: assaigs de laboratori de geotècnia (ref. 06127GTL05(B+C)), on van ser sotmeses als següents assaigs de caracterització mecànica i química, segons la normativa vigent, els resultats dels quals s’exposen més endavant.

Assaig realitzat Normativa Nombre

Granulometria en sòls per tamisat 103101:1995 4

Determinació dels límits d’Atterberg:

Determinació del límit líquid d’un sòl pel mètode de l’aparell de Casagrande

UNE 103104:1993 4

Determinació del límit plàstic d’un sòl UNE 103103:1994 4

Humitat de sòl mitjançant l’assecat en estufa UNE 103300:1993 4

Determinació de l’agressivitat dels sòls al formigó Annex 5 EHE-98 (ap. 2) 2




Núm: 051001128





7

3. LITOLOGIA I CARACTERÍSTIQUES GEOTÈCNIQUES

El solar objecte d’estudi presentava, en el moment de la realització dels sondeigs, una topografia pràcticament plana, situant-se lleugerament per sota del camí d’accés a la parcel·la, camí del cementiri, de l’ordre de 0,4 metres. Tot seguit es detalla la cota relativa d’inici i la profunditat assolida en els sondeigs:

SONDEIG COTA D’INICI PROFUNDITAT ASSOLIDA

S-1 -0,4 -6,0 m S-2 -0,4 -6,2 m P-1 -0,4 -6,6 m

La cota d’inici s’ha mesurat considerant com a cota de referència 0,0 m el camí del cementiri. Cal tenir en compte que els valors de les cotes són orientatius (no s’han utilitzat mètodes de mesura exactes). La profunditat assolida s’ha mesurat considerant com a cota de referència 0,0 m la d’inici del sondeig. Geològicament, ens situem a la depressió Reus-Valls o Camp de Tarragona, fossa de caràcter tectònic del Terciari, situada entre les serralades Prelitoral i Litoral catalanes, aquesta última situada sota el mar a l’altura de Reus. A grans trets, aquesta fossa està formada, litològicament, per materials col·luvials i al·luvials (argiles, llims, graves, crostes carbonatades) del Quaternari, que reposen damunt d’un substrat del Terciari. La successió litoestratigràfica obtinguda a partir dels sondeigs, així com les característiques geotècniques de les diferents litologies, és la següent:

Superficialment trobem en tots els sondeigs, una capa de reblert heterogeni i/o terra vegetal que presenta gruixos de l’ordre de 0,6 a 0,9 metres, constituït per uns llims marró fosc amb graves i sorres. Des del punt de vista geotècnic es tracta de materials de baixa resistència i elevada deformabilitat. Com a materials d’esplanada es poden considerar com a materials tolerables, a excepció dels 10 cm més superficials degut a la vegetació.

3.1. NIVELL 0: reblert heterogeni i/o terreny vegetal




Núm: 051001128





8

Quadre de característiques geotècniques:

Penetròmetre dinàmic Resistència DPSH (N20) 11 cops

Resistència dinàmica (Rd) 107 kg/cm2

Cohesió c 0,03 kg/cm2

Angle de fregament intern ffff 24º

Pes específic aparent δδδδ 1,75 tn/m³ ≈ 17,5 kN/m3

Per sota aquest nivell de reblert i/o terra vegetal, i fins unes fondàries respecte a les boques dels sondeigs de l’ordre 2,5 metres, trobem un nivell detrític de gra fi. Es tracta d’uns llims argil·losorrencs de coloració marró, que presenten nivells centimètrics de sorra grollera, graves i gravetes distribuïts erràticament o constituint bosses centimètriques. El conjunt no presenta un grau de carbonatació elevat, si be es troben petits nivells on els nòduls de carbonat arriben a ser importants. Des del punt de vista geotècnic, es podran tractar com a sòls de gra fi a mitjà, amb una plasticitat baixa i una agressivitat nul·la enfront al formigó i segons criteris establerts en la EHE. Pel que fa a les seves característiques resistents es poden catalogar de mitjanament densos. Com a materials per a esplanades es poden catalogar en principi com a adequats. Quadre de característiques geotècniques: Dades obtingudes a partir dels assaigs de camp o in situ realitzats:

Classificació USCS ML-CL-SM

% fins (llims i argiles) 59-68 %

Humitat 10,2-11,6 %

Límit líquid 25-27

Índex de plasticitat 3-8

Contingut en sulfats 112 mg/kg

Resistència SPT (N30) 17-19

Penetròmetre dinàmic Resistència DPSH (N20) 6-11


Permeabilitat Kz 10-7-10-9 m/s

Coeficient de balast K30 3,7-4,7 kp/cm3

3.2. NIVELL A: llims argil·losorrencs marró




Núm: 051001128





9

Mòdul de deformació 50-68 MN/m2

Coeficient de Poisson 0,30

Cohesió c 0,08-0,10 kg/cm2

Pes específic aparent δδδδ 1,82-1,85 tn/m³

Angle de fregament intern ffff 26-28º

Per sota del nivell A, a les fondàries abans indicades de l’ordre de 2,5 metres respecte a la boca dels sondeigs, i fins al final d’aquests, es troba un nivell detrític constituït per unes graves i sorres grolleres de pissarra principalment envoltades per una matriu llimosa de color marró que en ocasions presenta cert grau de carbonatació donant nivellets endurits. Cal dir que erràticament i amb una morfologia lenticular trobem nivells amb un major percentatge de fracció fina argil·lollimosa. Des del punt de vista geotècnic, es tracta d’un sòl de gra mitjà a groller, amb una baixa granuloclassificació, amb una plasticitat de nul·la a baixa en els trams amb fracció més fina i una agressivitat inapreciable enfront del formigó. Pel que fa a les seves característiques resistents es poden catalogar de denses a molt denses. Quadre de característiques geotècniques:

Classificació USCS GM-GP-SM-SC

% fins (llims i argiles) 15-37 %

Humitat 9,8-10,1 %

Límit líquid No plàstic

Índex de plasticitat No plàstic

Contingut en sulfats 99 mg/kg

Resistència SPT (N30) 39-56

Penetròmetre dinàmic Resistència DPSH (N20) 13-52


Permeabilitat Kz 10-3-10-7 m/s

Coeficient de balast K30 6,9-8,2 kp/cm3

Mòdul de deformació 80-100 MN/m2

Coeficient de Poisson 0,30

Cohesió c 0,03-0,05 kg/cm2

Pes específic aparent δδδδ 1,81-1,95 tn/m³

Angle de fregament intern ffff 29-32º

3.3. NIVELL B: graves i sorres amb matriu llimosa




Núm: 051001128





10

4. HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA

La zona objecte d’estudi es troba situada dins la conca hidrogràfica del les rieres del Baix Camp, més concretament en l’àrea hidrogeològica 309 o Camp de Tarragona. Els aqüífers que es troben en aquesta zona es situen en dipòsits quaternaris, concretament en terrasses, cons i dipòsits antics. En general són aqüíferes multicapa, de tipus porós i no consolidats. Cal destacar que els aqüífers situats en aquesta zona, es consideren aqüífers protegits i tendeixen a tenir certa vulnerabilitat a la contaminació per culpa de adobs agrícoles, com serien els nitrats. Durant l’execució dels sondeigs (28/05/10) no es va detectar nivell freàtic en cap dels sondeigs fins a la màxima fondària investigada de 6,0 metres. Caldria tenir en compte que, per informació de la zona, es té coneixement de l’existència puntual d’aigües subterrànies, associades generalment a possibles mines, moltes de les quals en desús i no inventariades, que presenten activitat intermitent.




Núm: 051001128





11

5. CONSIDERACIONS GEOTÈCNIQUES

Es tracta de construir un edifici que presentarà planta baixa destinat a galeria de tir amb arc.

5.1.1. Cota i tipologia de fonamentació Un cop anivellat el solar a cota de solera de la planta baixa, la fonamentació de l’estructura es podria resoldre de forma superficial sobre el nivell A, caracteritzat per un paquet de llims argil·losorrencs de coloració marró, que se situa per sota la capa de reblert i/o terra vegetal, a fondàries de l’ordre de 1,0 metre i que, presenta unes característiques geotècniques acceptables. Respecte a la tipologia de la fonamentació, aquesta podria a base de sabates aïllades o contínues o be petits pous reomplerts amb formigó pobre fins a cota de sabata, en el cas que el gruix de reblert en algun sector fos superior a 1,0 metre. 5.1.2. Capacitat de càrrega admissible i assentaments previsibles Partint dels valors dels assaigs SPT, dels assaigs (NSPT=17), aplicant la formulació adient i tenint en compte la variabilitat geotècnica del conjunt sedimentari estudiat, podem obtenir una sèrie de valors de capacitat portant admissible, depenent de l’amplada de la sabata i amb un factor de seguretat F=3 de:

B≤1,2 m B=1,5 m B=2,0 m B=3,0 m B≥3,5 m

qas kg/cm2 1,9 1,7 1,5 1,2 1,1

on B és l’amplada de la sabata (m) Aquests valors han estat calculats per a uns assentaments màxims de l’ordre de 2,5 cm, valor admissible per al cas que ens ocupa.

5.1. ESTUDI D’UNA FONAMENTACIÓ SUPERFICIAL




Núm: 051001128





12

L’excavació del terreny per a l’anivellament i l’execució de les rases de fonamentació no presentarà grans dificultats des del punt de vista mecànic, de manera que es podrà utilitzar maquinària convencional de potència mitjana. En el cas que durant el moviment de terres es donin talussos temporals, aquests per alçades inferiors a 3,0 metres, hauran de presentar una relació de 2:3 a 1:3 (H:V), donat el caire detrític dels materials. Per a talussos de l’ordre de 1,0 metres, aquestes es podran deixar amb relacions 1:4 (H:V).

Segons la Norma Básica de la Edificación (NCSE), el terme municipal de Cambrils presenta una acceleració sísmica bàsica (ab) de 0,04g, aquí 0,392 m/s2, amb un coeficient de contribució k d’1,0. Respecte al valor d’acceleració sísmica de càlcul (ac), tenim que:

ac = S · ρ · ab

on: ab: Acceleració sísmica bàsica, definida aquí com 0,04g

ρρρρ: Coeficient adimensional de risc, en funció de la probabilitat acceptable que s’excedeixi ac en el període de vida per al qual es projecti la construcció.

construccions d’importància normal ρρρρ = 1,0

construccions d’importància especial ρρρρ = 1,3 S: Coeficient d’amplificació del terreny.

Per a ρ · ab< 0,1g, s’aplica S=C/1,25 C: coeficient de terreny que depèn de les característiques geotècniques. Aquí es considera el terreny existent fins a fondàries d’uns 30,0 metres de tipus III-II (C=1,4).

Per tant, s’obtenen els següents valors d’acceleració sísmica de càlcul (ac), segons el tipus de

construcció:

Tipus de construcció Acceleració de càlcul, ac

Normal 0,0448·g 0,4390 m/s2

Especial 0,0582·g 0,5708 m/s2

5.2. RIPABILITAT I TALUSSOS

5.3. SISMICITAT




Núm: 051001128





13

5.4.1. Fonamentació superficial en nivells detrítics Segons el CTE, en materials granulars la capacitat portant admissible es troba més limitada per l’assentament que no pas pel enfondrament. En conseqüència podem utilitzar les següents expressions extretes del CTE:

Si B<1,2 m

+=25

S

3B

D112Nqas

Si B≥1,2 m 2

as

B

0,3B

25

S

3B

D18N q

+

+=

On: N és un valor mitjà de l’assaig SPT en la zona d’influència (adimensional) D és la profunditat d’encastament de la sabata (m) B és l’amplada del fonament (m) S és l’assentament màxim admissible (mm) 5.4.2. Assentaments Pel què respecta al càlcul dels assentaments, s’ha partit de la fórmula de Menard, que integra en el càlcul la part elàstica i la part plàstica.

++++

⋅⋅⋅⋅

====

αααααααα

c

c

0

d

d

0

9EqBf

BBf

9E2qBW

on: W és l’assentament previsible q és la pressió mitjana efectiva que aplica el fonament Bo és la longitud de referència igual a 60 cm

B és el diàmetre del fonament E és el mòdul de deformació del terreny. Aquí E = Nspt/k fd i fc són els coeficients de forma que depenen de la relació L/B del fonament

αααα és el coeficient que depèn del tipus de terreny i de la relació E/Pl

5.4. FORMULACIÓ




Núm: 051001128




14


aclariments que, respecte d’aquest estudi, ens vulgueu fer, així com per a qualsevol dubte que es plantegi durant els moviments de terres i l’obertura de rases de fonamentació quant al tipus de terreny observat, per tal de determinar el tipus d’actuació més convenient. El present estudi ha estat redactat en tot moment considerant els requisits establerts per la normativa i la legislació vigent. Cambrils, 4 de juny de 2010 Jesús Pallarés Bonet Geòleg col·legiat núm. 4532

Informe núm.


L’AUFRANY SERVEIS GEOLÒGICS, S.L., resta a la vostra disposició per a tots aquells comentaris o aclariments que, respecte d’aquest estudi, ens vulgueu fer, així com per a qualsevol dubte que es plantegi durant els moviments de terres i l’obertura de rases de fonamentació quant al tipus de

rvat, per tal de determinar el tipus d’actuació més convenient.

El present estudi ha estat redactat en tot moment considerant els requisits establerts per la


vostra disposició per a tots aquells comentaris o aclariments que, respecte d’aquest estudi, ens vulgueu fer, així com per a qualsevol dubte que es plantegi durant els moviments de terres i l’obertura de rases de fonamentació quant al tipus de

El present estudi ha estat redactat en tot moment considerant els requisits establerts per la




Núm: 051001128



ANNEX INFORME M05/2010-0100

ESTUDI GEOTÈCNIC GALERIA DE TIR AMB ARC

Zona Esportival CAMBRILS (Baix Camp)




Núm: 051001128



A. PLÀNOL DE SITUACIÓDELS TREBALLS DE CAMPEscala aprox. (DIN A4)

L’AUFRANY SERVEISGEOLÒGICS, SL INFORME núm. M05/2010-0100 1:15.000-1:1.000

Escala aprox.: 1:15.000

Escala aprox.: 1:1.000

Pista atletisme

S-1

S-2

P-1

* Cota 0,0 m

Tall A A’Tall B

B’

Ubicació dels punts de sondeigs

Talls estratigràficsTall A

A’

Galeria de Tir amb arc. ZONA ESPORTIVA CAMBRILSNº col·legiat 4532



Núm: 051001128



B. GRÀFIC DELS SONDEIGSI REPORTATGE FOTOGRÀFIC

0----

----

1----

----

2----

----

3----

----

4----

----

5----

----

6----

----

7----

----

8----

----

9----

----

10----

CO

MP

RES

SIÓ

SIM

PLE

(kg

/cm

)2

ÍND

EX D

EP

LAST

ICIT

AT

LÍM

IT L

ÍQU

ID

HU

MIT

AT

ALT

RES

ASS

AIG

S

ASS

AIG

SP

TN

úm

. de

MO

STR

A

FON

DÀ

RIA

CO

TA

CLA

SSIF

ICA

CIÓ

U.S

.C.SLITOLOGIA

AN

GLE

DE

FREG

AM

ENT

NIV

ELL

FR

EÀT

IC

CO

HES

IÓ (

kg/c

m)

2Mostra extreta del SPT de 1,0 a 1,6 m Mostra extreta del SPT de 3,0 a 3,6 m

Mostra extreta del SPT de 5,4 a 6,0

Emplaçament del sondeig S-1.

Final del sondeig a 6,0 m

-0,4

1,0

1,6

196/9/10/12

0,9

Terreny vegetal i reblert llimós.

GMGPSPSM

Nivell A: Llims argil·losorrencsde color marró amb algunnòdul de carbonat.

Mitjanament dens.

G,S 10,2 25 3

SONDEIG S - 1MÀQUINASISTEMA DE PERFORACIÓDATA

:: Helicoide

: 28 de maig de 2010

COMACCHIO MC-300

5,4

6,0

4532/36/25/20

Pàgina 1 de 3

3,0

3,6

398/17/22/31

Galeria de Tir amb arc. ZONA ESPORTIVA CAMBRILS

INFORME núm. 13069/10/M05

2,5

Nivell B: Sorres, graves igravetes amb matriu llimosade color marró.Presenta nivells amb incipientcarbonatació i intercalacionserràtiques llimoses.

De dens a molt dens.

MLCLSM

G,S 10,1 NP




Núm: 051001128



B. GRÀFIC DELS SONDEIGSI REPORTATGE FOTOGRÀFIC

0----

----

1----

----

2----

----

3----

----

4----

----

5----

----

6----

----

7----

----

8----

----

9----

----

10----

CO

MP

RES

SIÓ

SIM

PLE

(kg

/cm

)2

ÍND

EX D

EP

LAST

ICIT

AT

LÍM

IT L

ÍQU

ID

HU

MIT

AT

ALT

RES

ASS

AIG

S

ASS

AIG

SP

TN

úm

. de

MO

STR

A

FON

DÀ

RIA

CO

TA

CLA

SSIF

ICA

CIÓ

U.S

.C.SLITOLOGIA

AN

GLE

DE

FREG

AM

ENT

NIV

ELL

FR

EÀT

IC

CO

HES

IÓ (

kg/c

m)

2Mostra extreta del sondeig S-2 de 0,0 a 3,0 m Mostra extreta del sondeig S-2 de 3,0 a 6,0 m

Mostra extreta del sondeig S-2 de 5,6 a 6,2 m

Emplaçament del sondeig S-2.

-0,4

1,0

1,6

177/8/9/11

SONDEIG S - 2MÀQUINASISTEMA DE PERFORACIÓDATA

:: Helicoide

: 28 de maig de 2010

COMACCHIO MC-300

Pàgina 2 de 3

0,7

Terreny vegetal i reblertllimós.

2,6

Final del sondeig a 6,2 m

GMGPSPSM

G 11,6 26 8

3,0

3,6

4210/19/23/30

G 9,8 NP

5,6

6,2

5622/27/29/29

Galeria de Tir amb arc. ZONA ESPORTIVA CAMBRILS

INFORME núm. 13069/10/M05

Nivell B: Sorres, graves igravetes amb matriu llimosade color marró.Presenta nivells amb incipientcarbonatació i intercalacionserràtiques llimoses.

De dens a molt dens.

Nivell A: Llims argil·losorrencsde color marró amb algunnòdul de carbonat.

Mitjanament dens.

MLCLSM




Núm: 051001128



SONDEIG P-1

MÀQUINA: COMACCHIO 400

DATA DE REALITZACIÓ: 28/05/10COTA: -0,4 mNIVELL FREÀTIC: no

PROF.NOMBRE

DE COPS Rd S P T LITOLOGIA

0,4 11 107

0,2

0,8 8 78

0,6 10 97

1,2 7 63

1,0 11 107

1,6 8 72

1,4 7 63

2,0 6 54

1,8 8 72

2,4 7 59

2,2 6 50

2,8 13 109

2,6 9 75

3,2 14 109

3,0 16 134

3,6 15 117

3,4 13 102

4,0 18 141

3,8 18 141

4,2 19 139

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

1 10 100

Pro

fund

itat (

m)

Nre. de cops per 20 cm

PENETRÒMETRE DINÀMIC

0 50 100

150

200

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

RESISTÈNCIA DINÀMICA

kg/cm2

4,2 19 1394,4 20 147

4,8 14 103

4,6 19 139

5,2 52 360

5,0 45 330

Emplaçament del sondeig P-1

5,6 27 187

5,4 20 138

6,0 23 159

5,8 36 249

6,4 31 203

6,2 26 170

6,8

6,6 32 209

7,2

7,0

7,6

7,4

8,0

7,8

8,4

8,2

8,8

8,6

9,2

9,0

9,6

9,4

10,0

9,8

Galeria de Tir amb arc. ZONA ESPORTIVA CAMBRILS B. GRÀFICS DELS SONDEIGS I REPORTATGE

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

10,0

1 10 100

Pro

fund

itat (

m)



0 50 100

150

200

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50


kg/cm2

Galeria de Tir amb arc. ZONA ESPORTIVA CAMBRILS B. GRÀFICS DELS SONDEIGS I REPORTATGE

FOTOGRÀFICINFORME núm.: 13069/10/M05 Pàgina 3 de 3

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

10,0

1 10 100

Pro

fund

itat (

m)



0 50 100

150

200

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50


kg/cm2




Núm: 051001128



E. Horitz. aprox. (DIN A4)

C. TALLS ESTRATIGRÀFICSINTERPRETATIUS

E. Vertical aprox. (DIN A4)

* Aquests talls estratigràfics són el resultat d’una interpolació entre els punts de sondeig realitzats i, per tant, s’han d’interpretar amb les naturals reserves

L’AUFRANY SERVEISGEOLÒGICS, SL

Terreny vegetal.

1:200

1:200INFORME núm. M05/2010-0100

Galeria de Tir amb arc. CAMBRILS

S-1 S-2

P-1S-1

Tall A - A’

Tall B - B’

Nivell B: Sorres, graves i gravetes amb matriu llimosa de color marró.Presenta nivells amb incipient carbonatació i intercalacions erràtiques llimoses.De dens a molt dens.

Nivell A: Llims argil·losorrencs de color marró amb algun nòdul de carbonat.Mitjanament dens. NIVELL DE FONAMENTACIÓ

0,0

1,0

2,0

4,0

5,0

6,0

3,0

0,0

1,0

2,0

4,0

5,0

6,0

3,0




Núm: 051001128



Data de sortida: 04-06-10

D. ACTES DELS ASSAIGS DE LABORATORI

Acreditació

Expedient

Informe núm.:

Peticionari:

Mostres

Nre. de mostres: 4

Assaigs realitzats: 4

Identificació i procedència de les mostres

mostres de sòl

granulometries

Laboratori acreditat per al control de qualitat de l'edificació en l'àmbit de la mecànica de sòl: assaigs de laboratori de geotècnia.

De conformitat amb el Decret 257/2003, de 21 d'octubre, sobre l'acreditació dels laboratoris d'assaigs de la construcció.

29-05-10

C. Àngel Guimerà, 6. CAMBRILSAdreça:

LABORATORI D’ASSAIGS

Data de recepció:

Núm. del Registre General de Laboratori Acreditat: 06127GTL05(B+C), de data 28 de desembre de 2005.

13069/10/M05

L'Aufrany Serveis Geològics, s.l.

Assaigs realitzats: 4

4

4

2

Informe

granulometries

límits d'Atterberg

humitats

contingut en sulfats

Alba Molas Gregorio Joan Recasens Bertran

El present informe consta de 4 actes de resultats, numerades correlativament i segellades. Els resultats obtinguts en aquest informe

només afecten els materials sotmesos a assaig.

L’informe no podrà ser reproduït totalment o parcial sense l’autorització per escrit del laboratori d’assaig.

CAP DE LABORATORIRESPONSABLE DEL DEPARTAMENT D'ASSAIGS DE LABORATORI

Cambrils, 4 de juny de 2010

Alba Molas Gregorio Joan Recasens Bertran




Núm: 051001128



1/4

IDENTIFICACIÓ DE L'INFORME: 13069/10/M05 M1

Peticionari: L'Aufrany Serveis Geològics, s.l.

Adreça de l'obra*: Galeria de Tir amb Arc CAMBRILS

Procedència*: Sondeig S-1 Fondària*: SPT de 1,0 a 1,6 m

Data de recepció: 28/05/2010 Data d'assaig: 029/05/10 Data de finalització: 04/06/2010

Descripció mostra: Llim argi·losorrenc marró

*Aquestes dades han estat facilitades i referenciades pel peticionari

Granulometria per tamisat(UNE 103-101/95)

Tamís UNE % que passa7050 (mm) acumulat

100806350402520

12,510

6,352 100

IDENTIFICACIÓ DE SÒLS MEDITERRÀNIA LABORATORI - C. Àngel Guimerà, 6. CAMBRILS

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

% q

ue p

assa

acu

mul

at

ANÀLISI GRANULOMÈTRICA

2 1001,25 99

0,4 970,16 850,08 68

Compressió simple (UNE 103-400/93)

Resistència a la compressió (kPa)

Deformació (%)

Densitat seca (g/cm3)

% Humitat (%)

10,2 % Tall directe (UNE 103-401/98)

112 mg/kg Angle de fregament intern

ml/kg Cohesió (kPa)

% Inflament Lambe (UNE 103-600/96)

g/cm3 Índex d'expansivitat (MPa)

g/cm3 Canvi potencial de volum

Equivalent de sorra (UNE 103-109/95)

Observacions:


Responsable del Dept. d'Assaigs de Laboratori Cap de Laboratori

Alba Molas Joan RecasensGeòloga col·l. 5783 Geòleg col·l. 1366

Laboratori acreditat per al control de qualitat de l'edificació en l'àmbit de la

mecànica de sòl: assaig de laboratori (ref. 06127GTL05(B+C)), de data 28/12/05.

Límits d'Atterberg

Límit líquid (UNE 103-103/94) 24,8

Límit plàstic (UNE 103-104/93) 21,4

Contingut de carbonats (UNE 103-200/93)

Densitat del sòl (UNE 103-301/94)

Densitat de les partícules (UNE 10-302/94)

Índex de plasticitat 3,4

Matèria orgànica (UNE 103-204/93)

Humitat natural (UNE 103-300/93)

Contingut de sulfats (Annex 5 EHE)

Acidesa Bauman-Gully (Annex 5 EHE)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100

% q

ue p

assa

acu

mul

at

Tamís UNE 7050 (mm)



(Aquest informe només dóna fe de les mostres que han estat assajades.)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100

% q

ue p

assa

acu

mul

at






Núm: 051001128



2/4






Descripció mostra: Sorres amb alguna graveta




100806350402520

12,5 10010 93

6,3 875 792 66


10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

% q

ue p

assa

acu

mul

at


2 661,25 54

0,4 430,16 300,08 15



Deformació (%)


% Humitat (%)

10,1 % Tall directe (UNE 103-401/98)

99 mg/kg Angle de fregament intern






Observacions:






Límits d'Atterberg

Límit líquid (UNE 103-103/94)

Límit plàstic (UNE 103-104/93)




Índex de plasticitat no plàstic





0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100

% q

ue p

assa

acu

mul

at





0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100

% q

ue p

assa

acu

mul

at






Núm: 051001128



3/4






Descripció mostra: Llim argil·losorrenc marró




100806350402520

12,510

6,35 1002 97


10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

% q

ue p

assa

acu

mul

at


2 971,25 94

0,4 850,16 670,08 59



Deformació (%)


% Humitat (%)

11,6 % Tall directe (UNE 103-401/98)

mg/kg Angle de fregament intern






Observacions:






Límits d'Atterberg

Límit líquid (UNE 103-103/94) 26,3

Límit plàstic (UNE 103-104/93) 18,2




Índex de plasticitat 8,1





0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100

% q

ue p

assa

acu

mul

at





0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100

% q

ue p

assa

acu

mul

at






Núm: 051001128



4/4






Descripció mostra: Sorres o graves amb poca matriu




1008063504025 10020 94

12,5 9110 85

6,3 775 742 68


10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

% q

ue p

assa

acu

mul

at


2 681,25 62

0,4 580,16 450,08 37



Deformació (%)


% Humitat (%)

9,8 % Tall directe (UNE 103-401/98)

mg/kg Angle de fregament intern






Observacions:









Índex de plasticitat no plàstic





Límits d'Atterberg

Límit líquid (UNE 103-103/94)

Límit plàstic (UNE 103-104/93)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100

% q

ue p

assa

acu

mul

at





0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0,010,1110100

% q

ue p

assa

acu

mul

at






Núm: 051001128




E. Taules de referència Taula 1. Simbologia del sondeig

SÍMBOL DESCRIPCIÓ SÍMBOL DESCRIPCIÓ

m.l.0

m.l.f

(X)

P

m.l.0

m.l.f

I

m.l.0

m.l.f

AP

m.l.0

m.l.f

Assaig SPT

Mostra parafinada

Mostra inalterada

Assaig pressiomètric

G Granulometria S Contingut en sulfats Ex Expansivitat Lambe Ed Edòmetre Co Col·lapse In Inflament Mo Matèria orgànica ss Contingut en sals solubles Gx Contingut en guixos C Carbonats en sòls Pi Pressió d’inflament

Taula 2. Compacitat de les sorres

CLASSIFICACIÓ ÍNDEX NSPT

Molt fluixa

<4 Fluixa 4-10

Mitjanament densa 11-30 Densa 31-50

Molt densa >50

Taula 3. Consistència de les argiles

CLASSIFICACIÓ RESISTÈNCIA A LA COMPRESSIÓ SIMPLE qu(kPa)

Molt tova

0-25 Tova 25-50

Moderadament ferma 50-100 Ferma 100-200

Molt ferma 200-400 Dura >400

Taula 4. Denominació matisada de sòls granulars(1) Percentatge de fins <35%

DENOMINACIÓ % D’ARGILA I LLIM

Nom principal

Grava o sorra

- Nom secundari Sorrenca o amb grava - Amb indicis de Llims o argiles 1-10 Alguna cosa Llimosa o argilosa 10-20 Bastant Llimosa o argilosa 25-35

(1) Els termes argila i argilosa de la taula s’han d’utilitzar quan es tracti de fins plàstics i els termes llim i llimosa, quan els fins no siguin plàstics o poc plàstics segons el criteri de Casagrande




Núm: 051001128




Taula 5. Denominació matisada de sòls fins. Percentatge de fins >35%

DENOMINACIÓ % DE SORRA I GRAVA

Nom principal

Argila o llim

<35 Nom secundari Sorrenc/enca o amb grava 35-65

Taula 6. Sistema unificat de sòls – USCS

GRUPS PRINCIPALS SÍMBOLS DESCRIPCIÓ DEL SÒL

SÒLS DE GRA GROLLER

GRAVES I SÒLS DE GRAVES

Més del 50% de la fracció

grollera passa pel tamís núm. 4

GRAVES NETES GW

Graves ben graduades barreja de graves i sorres. Amb pocs fins o sense ells.

GP Graves mal graduades. Barreja de graves

i sorres. Amb pocs fins o sense ells.

GRAVES AMB FINS Més del 12% de fins

GM Graves llimoses. Barreja de grava-sorra-llim.

GC Graves argiloses. Barreja de grava-sorra-argila.

Més del 50% del material

queda retingut sobre el

tamís núm. 200

SORRES I SÒLS SORRENCS

Més del 50% de la fracció

grollera passa pel tamís núm. 4

SORRES NETES

SW Sorres ben graduades. Sorres amb graves. Amb pocs fins o sense ells.

SP Sorres mal graduades. Sorres amb grava. Amb pocs fins o sense ells.

SORRES AMB FINS Més del 12% de fins

SM Sorres llimoses. Barreja sorra-llim.

SC Sorres argiloses. Barreja sorra-argila.

SÒLS DE GRA FI

Més del 50% del material

passa pel tamís

núm. 200

LLIMS I ARGILES

Límit líquid menor de 50

ML Llims inorgànics i sorres molt fines. Pols

de roca. Sorres fines llimoses o argiloses.

CL

Argiles inorgàniques de plasticitat baixa a mitja. Argiles amb graves. Argiles

sorrenques. Argiles llimoses. Argiles margoses.

OL Llims orgànics i argiles llimoses

orgàniques poc plàstiques.

LLIMS I ARGILES

Límit líquid major de 50

MH Llims inorgànics. Sorra fina micàcia o de diatomees. Llims plàstics.

CH Argiles inorgàniques molt plàstiques.

OH Argiles i llims orgànics de plasticitat

mitjana a alta.

SÒLS ORGÀNICS. Molt compressibles i de fàcil identificació,

generalment de color gris. PT Turbes i sòls molt orgànics.




Núm: 051001128




Taula 7. Estabilitat del terreny

GRAU CARACTERÍSTIQUES

molt bona

Les parets de fins a 3,0 m es mantindran verticals durant períodes de temps habituals en la construcció.

bona

Les parets de fins a 3,0 m es mantindran verticals durant períodes de temps habituals en la construcció, si bé es poden detectar petits punts inestables que no suposarien problemes importants, però que cal tenir en compte durant els processos d’excavació.

mitjana

Les parets de fins a 3,0 m es mantindran verticals durant períodes de temps habituals en la construcció, tot i que cal preveure que les heterogeneïtats degudes a les variacions litològiques poden significar inestabilitats puntuals, que caldrà tenir en compte sobretot per a la seguretat del personal que treballi a prop de les parets.

baixa

Les parets no s’aguanten en la vertical i, per tant, es preveuen caigudes constants de fragments i falques de terreny, fet que dificultarà treballar a prop de les excavacions.

molt baixa

Les parets no s’aguanten en la vertical i s’esfondren immediatament després de cada passada de la maquinària. No s’hi pot treballar sense sistemes de contenció en les parets.

Taula 8. Ripabilitat del terreny

GRAU CARACTERÍSTIQUES

molt difícil

L’excavació del terreny presentarà certes dificultats de forma generalitzada, per la qual cosa caldrà preveure maquinària de potència elevada auxiliada per un martell hidràulic o picador.

difícil

L’excavació del terreny es podria realitzar amb maquinària convencional de potència mitjana, si bé cal preveure la intercalació de trams més durs, on sigui necessari emprar maquinària de potència alta, auxiliada per un martell hidràulic o picador.

normal

L’excavació del terreny es pot realitzar amb maquinària convencional de potència mitjana de forma general, sense descartar que en alguns trams més o menys endurits disminueixi, de forma puntual, el rendiment de la maquinària.

fàcil L’excavació del terreny es pot realitzar amb maquinària convencional de potència mitjana sense cap dificultat.

molt fàcil

L’excavació del terreny es pot realitzar amb maquinària convencional de potència mitjana sense cap dificultat, fins i tot es pot preveure excavar-lo manualment.




Núm: 051001128



ESTUDI GEOTÈCNIC · 2011. 1. 17. · UNE 103104:1993 4 Determinació del límit plàstic d’un...

Documents

Transcript of ESTUDI GEOTÈCNIC · 2011. 1. 17. · UNE 103104:1993 4 Determinació del límit plàstic d’un...