ESTUDI DE LA SITUACIÓ DE SALUT A MELIANA -...

ESTUDI DE LA SITUACI DE SALUT

A MELIANA

1997

Unitat Docent de "Salut Pblica: Infermeria Comunitria". Departament d'Infermeria. Universitat de Valncia, Estudi General. 1997.

Edita: Ajuntament de Meliana.

Imprimeix: ZAMIT C.G.V. Rei en Jaume, 4 Tel. 148 07 07 - Meliana

Disseny portada: Leandro Monzn

I.S.B.N.: 84-923355-0-5Dipsit Legal: V-4835-1997

PRESENTACI

Tinc la satisfacci de dirigir-me a tots els ciutadans i ciutadanes deMeliana amb aquest Estudi de la Situaci de Salut del nostre municipi. Undocument important que ens mostra en quina situaci es troba la nostra poblacirespecte a qestions tan importants com ara sn el treball, l'educaci, la cultura,la sanitat, el nou ordenament urbanstic o el medi ambient. Tots aquests mbitss'interrelacionen en un estudi sciocultural que ens permet, partint delconeixement de la situaci, posar els mitjans per a millorar la nostra qualitat devida.

L'atenci creixent als drets de la ciutadania, objectiu al qual aspiraqualsevol instituci, s un repte que aquesta Corporaci no pot ni ha d'eludir.Qualsevol millora en aquesta tasca passa per un coneixement profund de lescircumstncies i s per aix que tinc la conviccci que l'Estudi de la Situacide Salut que ara presentem es convertir en un instrument vlid per alcanarl'eficacia i la coordinaci i aix contribuir en l'augment del benestar delsciutadans i ciutadanes de Meliana.

El meu ms sincer agrament a totes aquelles persones que han col.laboraten la seua elaboraci.

Valncia, 10 de novembre de 1997

Empar Belmonte i Burgos

Alcaldessa de Meliana

Aquest "Estudi de la situaci de salut a Meliana" ha sigu possible grcies a unasubvenci de la Diputaci Provincial de Valncia, amb les ajudes establertesdins del projecte Ciutats Saludables.

Autors i autores:

Merelles i Tormo, Antoni Professor de Salut Pblica. Departament dInfermeria,Universitat de Valncia-Estudi General.

Ballester i Dez, Ferran Professor de Salut Pblica. Institut Valenci dEstudis de SalutPblica . Cons Sanitat i Consum.

Snchez i Garca, Ana Maria Professora de Salut Pblica. Departament dInfermeria,Universitat de Valncia-Estudi General.

Aparicio i Ramn, Vicent Professor de Salut Pblica. Departament dInfermeria,Universitat de Valncia-Estudi General.

Ruano i Casado, Lusa Professora de Salut Pblica. Departament dInfermeria,Universitat de Valncia-Estudi General.

Fernndez Martn i Bilbata,Lus

Pediatra i Coordinador del Centre de Salut de Meliana. ServeiValenci de Salut.

Ochando i Cen, Esther Infermera. Centre de Salut de Meliana. Servei Valenci deSalut.

Santacatalina i Roig, Enric Infermer i regidor de lAjuntament de Meliana.

Soriano i Teruel, Francesc Regidor de lAjuntament de Meliana.

Collaboradors i collaboradores (per ordre alfabtic)

Altozano i Olmedo, Arancha Infermera. Ex-alumna del Departament dInfermeria.Universitat de Valncia-Estudi General.

A i Sis, Jos Tcnic de Salut Laboral. Conselleria de Sanitat i Consum.Direcci Territorial de Valncia.

Belmonte i Santisteban, ngela Comare. Centre de Salut. Servei Valenci de Salut.

Calatayud i Sauri, Mara Jos Infermera. Ex-alumna del Departament dInfermeria.Universitat de Valncia-Estudi General.

Carceller i Ferrer, Encarna Treballadora Social. Ex-alumna del Departament de TreballSocial. Univers. de Valncia-Estudi General.

Cide de Diego i Aspas, Cristina Infermera. Ex-alumna del Departament dInfermeria.Universitat de Valncia-Estudi General.

Flix i Cortina, Susana Infermera. Ex-alumna del Departament dInfermeria.Universitat de Valncia-E.G. Vena de Meliana.

Folgado i Sales, Enrique Infermera. Ex-alumna del Departament dInfermeria.Universitat de Valncia-Estudi General.

Garca i Giner, Maria Vicenta Psicloga. Gabinet Psicopedaggic Municipal. Ajuntament deMeliana.

Garca i Roldn, ngel Arquitecte de lAjuntament de Meliana.

Gea i Ms, Llus Metge General. Centre de Salut. Servei Valenci de Salut.

I

Collaboradors i collaboradores (per ordre alfabtic)--continuaci--

Gil i Gonzlez, Gloria Farmacutica. Ajuntament de Meliana.

Gil i Mateu, Amparo Cap de Secci de Qualitat Ambiental. Conselleria de Sanita t iConsum. Direcci Territorial de Valncia.

Gomis i Prez, Soraya Infermera. Centre de Salut. Servei Valenci de Salut.

Guillem i Arener, Toni Estudiant de Filologia. Universitat de Valncia-E.G. Ve deMeliana.

Lanuza i Snchez, Fina Pediatra. Centre de Salut. Servei Valenci de Salut.

Legua i Aguilar, Merc Treballadora Social. Ex-alumna del Departament de TreballSocial. Universitat de Valncia-E.G..

Lorenzo i Dez, Mara Lusa Treballadora Social. Ajuntament de Meliana.

Llorens i Artacho, Ins Infermera. Ex-alumna del Departament dInfermeria.Universitat de Valncia-Estudi General.

Margaix i Fontestad, Lourdes Infermera. Ex-alumna del Departament dInfermeria.Universitat de Valncia-Estudi General.

Mart i Navarro, Francisca Infermera. Centre de Salut. Servei Valenci de Salut.

Martnez i Andreu, Mara Jos Treballadora Social. Ex-alumna del Departament de TreballSocial. Univers. de Valncia-Estudi General.

Navarro i Esteban, Julia Treballadora Social. Ex-alumna del Departament de TreballSocial. Univers. de Valncia-Estudi General.

Navarro i Mira, Candi Infermera. Ex-alumna del Departament dInfermeria.Universitat de Valncia-Estudi General.

Orts i Hurtado, Elvira Metgessa General. Centre de Salut. Servei Valenci de Salut.

Prez i Calatayud, Sara Psicloga. Gabinet Psicopedaggic Municipal. Ajuntament deMeliana.

Peris i Aguilar, Amparo Alumna dInfermeria. Departament dInfermeria. Universitatde Valncia-Estudi General.

Rubio i Mart , Empar Infermera. Ex-alumna del Departament dInfermeria.Universitat de Valncia-Estudi General.

Sanchs i Solaz, Encarna Treballadora Social. Ex-alumna del Departament de TreballSocial. Univers. de Valncia-Estudi General.

Sancho i Colomer, Mercedes Psicloga. Gabinet Psicopedaggic Municipal. Ajuntament deMeliana.

Server i Noguera, Vicenta Infermeria. Ex-alumna del Departament dInfermeria.Universitat de Valncia.

Vicedo i Martnez, Javier Metge General. Centre de Salut. Servei Valenci de Salut.

Yak i Yak, Juan Metge General. Centre de Salut. Servei Valenci de Salut.

II

Agraments:

Vicente Corell i Farins (Arquitecte)Joaquin Monforte i Salvador (Arquitecte)Fernando Aranda i Navarro (Arquitecte)

Ricardo Sanchis i Arnal (Enginyer Industrial)Rafael Bellver i Sez (Economista)

M. Antonia Gaytn i Redondo (Advocada)

pel treball Plan General de Ordenacin Urbana. Memoria Informativa. 1985, realitzata cura de lAjuntament de Meliana, on hem trobat informaci sintetitzada i moltvaluosa.

Al professorat i l'alumnat dels collegis deducaci bsica "Mediterrani", "Cristo de laProvidencia" , i "Sagrado Corazn", per la seua amabilitat en facilitar-nos lainformaci. Agrament que es fa extensiu a totes les entitats que tamb hi hancol.laborat.

A Joan Miquel Ventura i Bauset (Xano), de la Casa Jove, per les seues aportacions enlactualitzaci dels recursos i serveis de Meliana.

A Toni Guillem i Arener, estudiant de Filologia de la Universitat de Valncia-EstudiGeneral, per la correcci ortogrfica i d'estil del document.

A Pilar Casares i Guna, Auxiliar Administrativa de lAjuntament de Meliana, per laseua inestimable ajuda en la recerca dinformaci i la introducci de dades alordinador.

Dedicat:

Al Doctor Jos Durn i Martnez

Autor del llibre Topografa Mdica de Meliana, pel qual va obtindre el Premi Roel delInstitut Mdic Valenci en 1913. Publicat per la Revista Valenciana de CinciesMdiques en 1915 i reeditat per lInstitut Municipal de Cultura de Meliana en 1989.

III

NDEX

1) INTRODUCCI..................................................................................................12) CONSIDERACIONS METODOLGIQUES.....................................................33) CARACTERITZACI DE LESPAI GEOGRFIC..........................................7

3.1 Delimitaci geogrfica..................................................................................73.2 El relleu.......................................................................................................103.3 Laigua.........................................................................................................103.4 3.4 La vegetaci i la fauna...........................................................................113.5 El clima........................................................................................................133.6 El sl i el seu s...........................................................................................153.7 Xarxes de comunicaci................................................................................16

4) CARACTERITZACI SOCIAL DE LA COMUNITAT.................................174.1 LESTRUCTURA DEMOGRFICA.........................................................174.2 LESTRUCTURA URBANA I EL MEDI AMBIENT...............................27

4.2.1 ELS ASSENTAMENTS DE POBLACI: UN POC DHISTRIA. .....................................................................................274.2.2 LORDENACI URBANSTICA I LHABITATGE........................29

A) El desenvolupament urbanstic i els tipus dhabitatge........................29B) El Pla General dOrdenaci Urbana (PGOU) de 1991.......................34

4.2.3 LABASTAMENT DAIGUA PER BEURE......................................374.2.4 LES AIGES RESIDUALS................................................................444.2.5 LA PLATJA.........................................................................................574.2.6 ELS RESIDUS SLIDS......................................................................63

A) Residus slids urbans (RSU)..............................................................63B)Residus slids industrials.....................................................................70

4.2.7 EL TRANSPORT I ELS DESPLAAMENTS..................................704.2.8 LA CONTAMINACI ATMOSFRICA...........................................74

A) Clcul aproximat de la contaminaci produda per vehicles de motor...................................................................................................75

4.2.9 LA CONTAMINACI ACSTICA...................................................784.3 EL PROCS DE TREBALL.......................................................................86

4.3.1 RISC DERIVAT DEL TREBALL AGRCOLA.................................90A) L'agricultura a Meliana.......................................................................90B) Problemes de salut derivats del treball agrcola..................................99

1. Factors climtics............................................................................1002. Eines Agrcoles..............................................................................100

V

3. Postura i moviments forats..........................................................1014. Contaminaci biolgica.................................................................1025. Risc Mecnic.................................................................................1046. Risc qumic: pesticides..................................................................106

- La manipulaci gentica dels aliments: els cultius transgnics..............................................................................116

4.3.2 RISC DERIVAT DEL TREBALL INDUSTRIAL I DEL SECTORSERVEIS....................................................................................................120

A) La indstria i els serveis a Meliana...................................................120B) Problemes de salut derivats del treball industrial i dels serveis........124

- Grup 1: Ambients fsics.........................................................127- Grup 2: Contaminants............................................................130- Grup 3: Esfor fsic................................................................136- Grup 4: Crrega mental del treball........................................137- Grup 5: Mesures de seguretat................................................140

4.4 EL PATR EPIDEMIOLGIC................................................................1404.4.1 ANLISI DE LA MORTALITAT....................................................1414.4.2 LES MALALTIES LABORALS I ELS ACCIDENTS LABORALS......................................................................................1494.4.3 LA SALUT DE LA POBLACI ESCOLAR...................................151

A) Exmens de Salut Escolar.................................................................154B) Rendiment escolar.............................................................................157C) Avaluaci i valoraci psicopedaggica.............................................158D) Programes de promoci de la salut i de prevenci de la malaltia.....160E) Plans dins del Disseny Curricular de Centre.....................................162F) Condicions higinico-sanitries als centres escolars.........................163

4.4.4 LES MALALTIES DE DECLARACI OBLIGATRIA (MDO). .1654.4.5 LA SALUT MENTAL.......................................................................1734.4.6 L'ACTIVITAT AL CENTRE DE SALUT........................................177

4.5 RECURSOS I SERVEIS...........................................................................1854.5.1 SERVEIS SOCIALS.........................................................................1864.5.2 SERVEIS SANITARIS.....................................................................186

A) ORGANITZACI DEL SISTEMA SANITARI PBLIC...............187B) LATENCI PRIMRIA DE SALUT.............................................189

- Treball en Equip....................................................................190- Educaci per a la Salut..........................................................191- Programes de Salut................................................................192- Participaci activa de la poblaci..........................................193

VI

C) EL CENTRE DE SALUT.................................................................1941. Recepci al Centre (Admissi)......................................................1972. Consultes a demanda, visites urgents i consultes programades....1983. Programes de salut.........................................................................200

a) Programes de Promoci de la Salut..........................................200- PROGRAMA DEL XIQUET/A S......................................201- PROGRAMA DE LA DONA...............................................202- PROGRAMA DE SALUT ESCOLAR.................................206

b) Programes de Prevenci de malalties.......................................210- PROGRAMA DE MALALTIES CRNIQUES EN LA PERSONA ADULTA............................................................210- PROGRAMA DE TRACTAMENT PERLLONGAT...........212- PROGRAMA DE VACUNACIONS/IMMUNITZA- CIONS...................................................................................212- PROGRAMA DATENCI A PERSONESIMMOBLITZADES I JAGUDES AL LLIT...........................216

4. Tcniques bsiques........................................................................2175. Urgncies.......................................................................................2186. Atenci domiciliria......................................................................2187. Visita domiciliria.........................................................................2198. Intervenci comunitria.................................................................220

D) SERVEIS SANITARIS ESPECIALITZATS...................................2211. Centre de Salut Pblica.................................................................2212. Centre dInformaci i Prevenci de la SIDA (CIPS)....................2253. Centre d'Orientaci Familiar (COF)..............................................2264. Centre de Salut Mental..................................................................2275. Ambulatori d'Estimulaci Preco..................................................2286. Ambulatori d'Especialitats (Ricardo Trenor)................................2287. Hospital Clnic Universitari de Valncia.......................................2298. Inspecci mdica...........................................................................229

E) FARMCIES....................................................................................2304.5.3 SERVEIS EDUCATIUS...................................................................231

1. Educaci Infantil...........................................................................2332. Collegis d'Educaci Bsica..........................................................2353. Institut de Batxillerat.....................................................................2364. Formaci Professional...................................................................2375. Escola de Persones Adultes...........................................................2376. Gabinet Psicopedaggic Municipal...............................................238

VII

4.5.4 RECURSOS CULTURALS, ESPORTIUS I RECREATIUS...........239A) RECURSOS CULTURALS.............................................................239

1. Institut Municipal de Cultura........................................................2392. Conservatori Professional Municipal de Msica...........................2403. Casa Jove (Centre d'Informaci Juvenil).......................................240

B) RECURSOS ESPORTIUS I RECREATIUS....................................2414.5.5 ALTRES RECURSOS MUNICIPALS.............................................242

1. Departament d'Urbanisme.............................................................2422. Policia Municipal..........................................................................2423. Mercat Municipal..........................................................................243

4.5.6 RECURSOS ASSOCIATIUS............................................................2441. Associaci de vens.......................................................................2442. Associacions educatives................................................................2453. Ateneu lEscletxa..........................................................................2464. Associacions dajuda als pasos en desenvolupament...................2485. Associacions d'oci i temps lliure...................................................2486. Associacions esportives.................................................................2497. Associaci de dones......................................................................2528. Associacions juvenils....................................................................2529. Associaci de jubilats....................................................................25310. Associacions musicals i de dana................................................25311. Associacions festeres...................................................................25512. Penyes..........................................................................................256

4.5.7 ORGANITZACIONS DE PERSONAL VOLUNTARI....................2571. AHNAR (Associaci de persones Alcohliques Rehabilitades de lHorta Nord)............................................................................257

4.5.8 LOCALS MUNICIPALS..................................................................2581. Centre de Serveis Scio-culturals..................................................2582. Casa de la Cultura..........................................................................2583. Llar del Jubilat...............................................................................258

4.5.9 CEMENTERI MUNICIPAL.............................................................2595) PRIMERES PROPOSTES I CONCLUSIONS...............................................261

VIII

INTRODUCCI

1) INTRODUCCI

Un Estudi Comunitari de Salut es pot definir com un procs destudisistemtic de la comunitat, pel qual sobt una descripci concreta i dinmicad'un procs demmalaltir intrnsec. Serveix, principalment. per a laidentificaci de les necessitats de salut i de la qualitat de vida de la poblaci iper a lestabliment de prioritats datenci per part dels serveis socials, educatiusi sanitaris (1 ).

El dret a la salut exigeix planificar una intervenci scio-sanitria d'acordamb les peculiars necessitats de salut de cada comunitat. Aquestes necessitats,que depenen de la formaci social, histricament configurada, on els elementseconmics, poltics, ideolgics, religiosos, culturals, jerrquics, etc. determinenla forma en qu es relacionen les persones i els grups situats en uns lmitsgeogrficament definits, b compartint una srie de valors i interessos comuns,o b manifestant uns valors i interessos distints i contraposats.

Per aix, des duna concepci integral de la salut, s imprescindible unprofund coneixement dels elements i de les estrucutres socials quecaracteritzen el procs demmalaltir i els principals riscos que daquests senderiven, duna banda, i del patr epidemiolgic caracterstic de la prpiacomunitat duna altra. No hi ha prou amb la identificaci del nivell de dany-malaltia que les persones manifesten, sin que cal arribar a conixeradequadament els elements, processos i estructures on es desenvolupen elsgrups socials. En conseqncia, en interactuar de manera individual amb lespersones que els componen, condicionen la malaltia dins dells (2 ).

Per tant, la comprensi dels estats de salut i de malaltia individuals,exigeix el coneixement dels problemes de salut i de malaltia col.lectius.

Amb el convenciment que la malaltia t una indubtable causalitatsocial, d'una banda, i que les mesures poltiques son importants ifonamentals, d'una altra, per a millorar la salut col.lectiva, lEstudiComunitari de Salut esdev un instrument de coneixement i de confrontaci

1 Kark S L. The Practice of Community-Oriented Primary Health Care. New York: Appleton CenturyCrofts, 1981.

2 Martnez Navarro J F. Assaig sobre salut comunitria. Barcelona: Acadmia de Cincies Mdiques deCatalunya i Balears. 1984.

1

INTRODUCCI

entre la prpia comunitat, les seues organitzacions, el personal tcnic iprofessional i les institucions responsables de la poltica social i sanitria perorientar entre tots i totes les intervencions de protecci i promoci de la salut dela poblaci (3 ).

3 Boix P, Soriano M A, Pla, M I. Estudi sanitari del camp de Morvedre. Valncia: Caixa dEstalvis i Socorsde Sagunt. 1984.

2

CONSIDERACIONS METODOLGIQUES

2) CONSIDERACIONS METODOLGIQUES

Sovint, lestat de salut de la comunitat s'entn com la suma dels problemesde salut de les persones que la composen. Des d'aquesta perspectiva, shandesenvolupat molts indicadors sanitaris que intenten mesurar lestat col.lectiude salut partint de la mortalitat i morbiditat, les causes i manifestacions de lesquals han estat codificades per la cincia mdica. En realitat, el que sestmesurant amb aquests indicadors sanitaris s la suma de les desviacionsindividuals respecte a un patr de salut considerat com a normal i no la salutcol.lectiva prpia, on els casos individuals sn la manifestaci biolgica dunasituaci de risc col.lectiu.

LOMS proposa que, per a conixer lestat de salut duna comunitat, a ms ams dels indicadors sanitaris, es tinguen en compte uns altres indicadors, comara els relatius a la poltica sanitria, els socials i els econmics, els deprestaci datenci a la salut, la cobertura de latenci primria de salut, etc. (4)

No obstant, encara que la majoria daquestos indicadors sn tils, tenenlimitacions significatives, ja que, generalment, reflecteixen funcionsbiolgiques i fisiolgiques, realitzen una mesura negativa de la salut i deixen debanda certs processos socials.

El procs demmalaltir duna comunitat ha de ser considerat, segons lateoria integral, com un procs col.lectiu: un resultat de la confrontaci declasses socials, estat que es manifesta pel carcter diferencial del patrepidemiolgic, on els factors socials constitueixen la principal relaci decausalitat. (5)

Aix, tenint en compte el que s'acaba denunciar, es pot considerar que laformaci social s la responsable dun conjunt de modificacions ambientals quegeneren risc per a la salut i determinen un patr epidemiolgic caractersticdaqueixa comunitat.

4 OMS. Preparacin de indicadores para vigilar los progresos realizados en el logro de la salud para todos enel ao 2000. OMS. Ginebra. 1981.

5 Martnez Navarro J F. Assaig sobre salut comunitria. Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya iBalears. Monografies Mdiques Catalanes. Barcelona. 1984.

3


El mtode, per tant, consisteix a determinar quines estructures i processossocials sn els responsables dels principals riscos col.lectius i com sarticulendins de la formaci social. Daquesta manera, lobjecte destudi es concentraren la identificaci del risc generat per les esmentades estructures socials, en laqualificaci sanitria daquest risc i en lanlisi de la seua distribuci irepercussi al si de la comunitat. (6 )

A continuaci es presenta en un esquema els elements destudi basats enla teoria integral de la salut.

6 Martnez Navarro J F. Assaig sobre salut comunitria. Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya iBalears. Monografies Mdiques Catalanes. Barcelona. 1984.

4


Lestudi simultani i detallat de tots aquestos elements i processos resulta moltcomplicat. I s per aix que simposa una selecci prioritria de la informaci alhora de presentar una panormica general dels principals problemes de lacomunitat.

Amb la metodologia utilitzada, aquesta informaci sha obtingut,bsicament, mitjanant la consulta de fonts de dades, lobservaci directa i lesentrevistes a determinades persones (personal professional, tcnic, empresari iassalariat) que, per la seua situaci professional, disposaven de coneixementstils per a lestudi.

Sha recollit informaci de lAjuntament de Meliana, lInstitut ValencidEstadstica, lInstitut Nacional dEstadstica i la Cambra de Comer deValncia, la Conselleria de Sanitat i Consum, la Conselleria de Medi Ambient,la Conselleria de Treball i Afers Socials, el Centre de Salut de Meliana i elCentre de Salut Mental de Massamagrell. Una altra font dinformaci molt tilha estat linforme tcnic sobre el Pla General dOrdenaci Urbana de 1985 delAjuntament de Meliana. Sha realitzat una observaci directa de lescondicions ambientals del terme muncipal, dels col.legis de EGB i dalgunes deles empreses ms significatives.

La valoraci de la contaminaci acstica es va realitzar amb la mesura de sorollen 61 punts repartits entre el nucli urb de Meliana, Roca i Nolla.

Per ltim, conv insistir en laplicabilitat prctica de lestudi comunitari, el qualservir per:

a) Promoure un debat general entre lAdministraci, elpersonal tcnic i la poblaci, tot estimulant un procsdintercanvi dinformaci i de discussi conjunta delsproblemes.

b) Contribuir en la conscienciaci de la comunitat sobre lescauses dels problemes i les seues limitacions, en laprioritat de les sues necessitats i en participar en lasoluci d'aquestos aspectes.

c) Formular propostes de control dels riscos als organismescompetents, tant municipals com autonmics.

5


d) Millorar la coordinaci entre els diversos recursos iserveis amb un mbit dactuaci al municipi, per tal decomenar, conjuntament amb la poblaci, un pla globaldintervenci comunitria.

Cal subratllar la importncia de la participaci de la poblaci, sense laqual bona part dels objectius que es desitgen assolir amb aquest estudi perdrienqualsevol legitimaci social.

En aquesta ocasi, algunes persones tcniques i professionals hem pres lainiciativa doferir una informaci i unes dades a la comunitat perqu servisca de

punt de partida per al subsegent debat quemotive la participaci en un conseqent projecte com i sota un mateix eixvertebrador.

Aix, tan sols quedar que, desprs de lexposici de la informaci, elsvens i venes expressen la seua visi i anlisi dels problemes existents.D'aquesta manera, es podr comparar amb la visi objectiva del personaltcnic i professional.

Aquesta segona part no ha de ser improvisada, sin que requereix dunaestratgia metodolgica que es posar en marxa si totes les personesprotagonistes i implicades aix ho desitgen.

6

RISCHABITATGERISCMEDI AMBIENTALIMENTARIRISCLABORALRISC

Superestructura Infrastructuraeconmica Relacionsde producciCondicions dereproducci dela fora de treball Sistema productiu

ESTRUCTURADEMOGRFICAESTRUCTURAIDEOLGICAESTRUCTURAURBANADE TREBALLPROCS ESTRUCTURADE CLASSESRISC COL.LECTIU D'EMMALALTIRPATR EPIDEMIOLGIC

CARACTERITZACI DE LESPAI GEOGRFIC

3) CARACTERITZACI DE LESPAI GEOGRFIC

3.1 Delimitaci geogrfica

El municipi de Meliana s situat a la comarca de lHorta Nord, a cincquilmetres al nord de la ciutat de Valncia. La seua posici geogrfica s 3931 nord de latitud i 0 20 oest de longitud. Ocupa una superfcie de 478hectrees de horta frtil, que forma un rectangle de 3,30 km per 1,45 km. I ambun litoral duns 1.600 metres de llarg.

Pel que fa als lmits, el terme municipal limita amb altres municipis: alnord, amb Foios, a loest, amb Foios i amb les Cases de Brcena (Valncia) i alsud, amb les Cases de Brcena, Almssera i Alboraia. A lest, limita amb la MarMediterrnia.

Quant a la divisi territorial, hi ha vuit partides o mbits territorialstradicionals: lErmita (amb 23,26 hectrees), Llapassar (64,20 Ha), Cper oCiper (41,53 Ha), Garrigosa (35 Ha), el Serradal o Serreral (57,85 Ha), laClosa (16,13 Ha), el Barranquet (38,04 Ha) i Massamarda (147,19 Ha).

El nucli urb de Meliana es troba a loest del terme municipal i ocupa unasuperfcie de 75,70 hectrees (incloent la Garrigosa). Altres dos nuclis urbansque cal tenir en compte sn: Roca (amb 9,30 Ha) i Nolla (4,80 Ha). La majorpart del nucli de Roca s a la partida de Cper i compartida amb Foios. Nolla sa la partida del Barranquet.

Al plnol 1 es pot veure la localitzaci de les partides i dels nuclis urbansmencionats i, al plnol 2, aquests ltims detalladament.

7


PLNOL 1: MELIANA NUCLIS URBANS I PARTIDES

8


PLNOL 2: MELIANA, DETALL DELS NUCLIS URBANS

9


3.2 El relleu

El territori prcticament pla del municipi sassenta sobre una formacigeolgica recent pertanyent a l'era quaternria. Els punts ms elevats es trobenal lmit occidental, a la carretera nacional CN-340, amb uns 14,5 metres sobre elnivell de la mar. A partir daquesta lnia, hi ha una gradual i suau pendent (del0,44% de mitjana) cap a la platja. Aquest pendent s prou per al funcionamentdel complex sistema de squies que travessa lhorta de Meliana.

Lnica intervenci humana rellevant que ha alterat lorografia natural deMeliana s lautopista A-7, amb una lleugera elevaci sobre el terreny.

3.3 Laigua

Al terme municipal de Meliana no hi ha cursos naturals daiguasuperficial, s a dir, rius o similars. No obstant, el municipi s'assenta sobre unabassa subterrnia mioquaternria que rep el nom daqfer de la Plana deValncia, el qual ocupa una rea de 1.200 km2 entre la zona costanera de Puolfins a Cullera.

s per aix que a Meliana hi ha 15 pous principals i molts altres de menorrellevncia, d'on sextrau laigua del subsl per regar (plnol 3). Aquesta aiguano es considera apta per al consum domstic per l'elevat nivell de nitrats que t.

Daltra banda, si continua lactual ritme dextracci daigua a les ms demil installacions o pous que hi ha a laqfer de lHorta per abastir les creixentsnecessitats de reg dels cultius, hi haur un greu perill dintrusi marina i desalinitzaci de laigua. Un estudi acabat en desembre de 1992 en ms de vintpous del terme de Meliana, va indicar que les mostres daigua es trobaven enuns lmits alts i molt alts de salinitat, cosa que repercuteix en una disminucidels rendiments de producci de les terres. Aquesta situaci sagreuja per lafalta de pluges.

10


Un altre element caracterstic s la complexa xarxa de squies que sextnper lhorta de Meliana. Entre les ms importants, destaquen sis: la SquiaMitgera, el Bra del Roll, el Bra del Quinzet, la Squia Sangonera, la SquiaNova i la Squia de Sant Vicent (plnol 3).

El sistema de squies a ms a ms de servir per a la distribuci de laiguade reg, sutilitza com a sistema devacuaci de qualsevol tipus de residu lquidi, tanmateix, de slid. Aix, realment, les squies esdevenen un clavegueram quedesemboca a la mar a travs de les squies principals. Sn aquestos abocamentsurbans, tant fecals com industrials, els principals responsables de lacontaminaci de la platja de Meliana.

3.4 3.4 La vegetaci i la fauna

Prcticament tot el terme municipal est destinat al cultiu. Per tant, lesniques rees naturals que constitueixen micro-sistemes en regressi sn lessquies, els camins i els marges de les carreteres. En aquests reductes, moltcastigats per lacci humana, sols poden subsistir espcies vegetals i animalsamb una gran capacitat reproductiva, un rpid desenvolupament i pocevolucionades.

Entre les espcies vegetals cal destacar formacions agrupades i benvisibles de canyes (Arundo donax), amb propietats diurtiques i lactfugues (7); elfenoll (Foeniculum vulgare), carminatiu, diurtic i aperitiu; la corretjola ocampaneta (Convolvulus arvensis), purgant; el lledoner (Celtis australis),astringent i antihemorrgic; la menta borda (Mentha rotundifolia), tnica,estomacal i carminativa. Tamb arbres com la figuera (Ficus carica), ambvirtuts pectorals i laxants; i lolivera (Olea europea), les fulles de la qual snfebrfugues i disminueixen la tensi i les olives sn aperitives i tniquesestomacals.

7 Font Quer P. Plantas medicinales. El Dioscrides renovado. Barcelona: Labor, 13 edici, 1992.

11


PLNOL 3: PRINCIPALS SQUIES I POUS DE MELIANA

12


Pel que fa a la fauna, podem trobar a les squies amfibis com la granotacomuna (Rana ridibunda), el gripau com (Bufo bufo); rptils com la sargantana(Lacerta hispanica); i rosegadors. Les aus que predominen sn el teulad(Passer domesticus), loreneta (Hirundo rustica), la puput (Upupa epops), etc.

3.5 El clima

El clima s mediterrani litoral. Es caracteritza per temperatures mitjanesanuals al voltant dels 17C amb oscillacions menudes, hiverns suaus i estiuscalorosos.

Els vents dominants a les estacions fredes sn els de ponent i a lesestacions clides els de llevant. A lestiu, sobretot quan bufa vent de ponent, espot arribar en ocasions als 40C. A lhivern, s poc freqent tocar els 0C, perquan es dna el cas, els cultius de lhorta corren el perill de gelar-se.

Les hores de sol a lany ben b sobrepassen les 2.500. Les escassesprecipitacions oscillen al voltant dels 440 mm anuals. Hi poden haver mximsde pluja molt acusats, sobretot a la tardor i, en menor nivell, a la primavera. Elgrans es presenta associat a les tempestes de final destiu.

La humitat relativa sovint s bastant elevada, oscillant la mitjana entre el 60% iel 70%.

A les taules 1 i 2 sofereixen dades de lEstaci Meteorolgica dels Vivers(Jardins del Real, ciutat de Valncia), per ser aquesta la ms propera a Meliana.La grfica 1 representa el climograma del perode 1938-1980.

13


TAULA 1PARMETRES CLIMTICS.

OBSERVACIONS MITJANES PERODE 1938-1980

Temperatures en CPrecipi-tacions Nombre de dies

Mitjanesmensuals

Mnimesabsolutes

Mximesabsolutes

mitjana enmillme-

tresClars Nvols Coberts

Humitatrelativamitjana

en %

Gener 10,8 -6,5 26,2 31,4 7 17 7 69

Febrer 11,6 -7,2 27,2 29,5 7 15 6 66

Mar 13,2 -0,4 30,8 30,6 5 18 8 66

Abril 15 3,2 35,2 32,4 5 18 7 66

Maig 18 5 34,1 32,8 5 20 6 67

Juny 21,7 10,2 35,4 24,2 8 19 3 68

Juliol 24,1 11,6 41,7 8 13 17 1 70

Agost 24,6 12,5 40 21,2 9 20 2 72

Setemb. 22,5 9,2 37,2 48,8 6 20 4 72

Octubre 18,5 4,1 34,2 94,7 5 19 7 72

Novem. 14,4 -0,8 29,8 40,4 7 17 6 70

Desem. 11,4 -2,2 25,2 43,5 7 18 6 69

Dadesanuals 17,2 -7,2 41,7 437,5 84 218 63 69

Font: Institut Nacional de Meteorologia. Centre Meteorolgic Zonal de Valncia.

TAULA 2HORES DE SOL I PERCENTATGE DINSOLACI 1985-1989

ANY HORES DE SOL % DINSOLACI

1985 2.747 62

1986 2.703 61

1987 2.642 60

1988 2.634 59

1989 2.459 56Font: Institut Nacional de Meteorologia. Centre Meteorolgic Zonal de Valncia.

14


GRFICA 1CLIMOGRAMA. PERODE 1938-1980.

Font: Institut Nacional de Meteorologia. Centre Meteorolgic Zonal de Valncia.

3.6 El sl i el seu s

De les 478 hectrees que t el municipi de Meliana, 292 (el 61%) esdediquen a cultius agrcoles, segons el Cens Agrari de 1989. A la superfcierestant no cultivada, cal descomptar prop de 48 hectrees (un 10 % del total)dels nuclis urbans de Meliana, Roca i Nolla conjuntament, per obtenir un balande 138 hectrees, no tan fcils de delimitar i que es distribueixen entre les msde 200 edificacions disseminades arreu de lhorta, les installacions industrials iagropecuries disperses, les xarxes de comunicaci (carreteres, camins, viespecuries i ferrocarril), les squies i la platja.

15

0

5

10

15

20

25

30

Gen Feb Mar Abr Mg Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

C

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Mil.lmetres

Temperatura (C) Precipitacions (mm)


3.7 Xarxes de comunicaci

Sn tres els elements que configuren la xarxa de comunicacions almunicipi de Meliana: les carreteres i camins, les lnies de ferrocarrils i les viespecuries.

Lautopista A-7 creua el terme de nord a sud, prop i parallelament a laplatja, dificultant el seu accs. No obstant aix, hi ha un pas elevat per avianants que possibilita travessar-la sense perill.

A laltra banda i delimitant el terme, es troba la carretera nacional CN-340(Valncia-Tarragona), la qual tamb discorre de nord a sud.

A ms a ms daquestes dues hi ha altres moltes vies que estructuren una xarxade camins locals. Destaquen el Cam de la Mar, que connecta el nucli urb deMeliana amb el de Roca, i un cam a la vora oest de lautopista A-7 que du finsal terme dAlboraia cap al sud, i fins als termes de Foios i Albuixech cap alnord.

Les dues vies pecuries, s a dir, vies destinades des de molt de temps arrere alpas del ramat i que continuen sent bns de domini pblic, sn: La Canyada-LaMarina o Mediterrnia (des del terme dAlboraia, passa per Roca-Cper i acabaen Albuixech) i la Carrerada dAlbuixec (pel cementeri, carrers del Sol, de laFont i del Charco fins a Albuixech).

En relaci als ferrocarrils, el terme municipal travessa de nord a sud per la lnia deRENFE Valncia-Barcelona, de doble via i electrificada. Aquesta lnia passa pelmig del barri de Roca, on hi ha un baixador.

A ms a ms, hi ha el ferrocarril de via estreta que pertany a la GeneralitatValenciana (FGV), el qual creua el nucli urb de Meliana per la part sud-oest (itamb la carretera nacional CN-340) on hi ha un baixador. Aquesta lniaconnecta amb la xarxa del metro de Valncia.

Tota la gent coneix tamb lantiga Via Xurra per on passava el ferrocarril capa Arag. Aquestos terrenys, desafectats ja de la seua condici ferroviria, espensen destinar a la construcci duna avinguda damples voreres aix com a lacontinuaci del carril-bici que ja ocupa un tros daquesta plataforma.

16

ESTRUCTURA DEMOGRFICA

4) CARACTERITZACI SOCIAL DE LA COMUNITAT

4.1 LESTRUCTURA DEMOGRFICA

Segons el padr municipal de lAjuntament de Meliana, l'any 1997 hi hauna poblaci de dret de 9.133 persones, tot estimant-se que la poblaci de fet snotablement superior (8 ).

La poblaci de dret s la que l'Estat t en compte a lhora dassignar elsdiners que pertoquen a cada municipi. Daquesta manera, si la poblaci de fetque no est empadronada a Meliana sempadronara, segurament se superaria elnombre de 10.000 habitants de dret i el municipi rebria de l'Estat una dotacipressupostria notablement superior a la qual rep ara.

Levoluci de la poblaci de fet des de principi de segle es representa a lagrfica 2, on podem apreciar com a partir dels anys seixanta comena uncreixement ms acusat que als darrers anys, creixement que sestabilitza aprincipi dels vuitanta. Aquest fenomen coincideix totalment amb lpoca deldesenvolupament industrial espanyol en general i de la costa valenciana enparticular.

Daltra banda, si es t en compte levoluci de la natalitat i la mortalitatentre 1976 i 1989 s'observar que la natalitat sha redut a la meitat, mentre quela mortalitat sha mantingut prcticament constant (grfica 3).

Si la poblaci de Meliana ha crescut i la natalitat no ha estat el factorprincipal, es pot deduir que laugment sha degut a una considerableimmigraci. Aix, en 1986 quasi el 60% de la poblaci havia nascut fora deMeliana, principalment en altres municipis del Pas Valenci (grfica 4).

8 La poblaci de dret inclou les persones empadronades a Meliana que sn presents i tamb absents a lhorade passar-se un cens. La poblaci de fet, en canvi, s la poblaci present a Meliana a lhora de passar-se elcens, siga empadronada o no ho siga (transents i persones amb residncia habitual a Melianaempadronades en altres municipis).

17


GRFICA 2

EVOLUCI DE LA POBLACI DE FET. 1990-1991.

Font: Anuari Estadstic Municipal i Comarcal, anys 1990 i 1991. Institut Valenci d'Estadstica.

GRFICA 3EVOLUCI DEL MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACI. 1976-1989.


18

0100020003000400050006000700080009000

10000

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1975 1981 1986 1991

Milers de persones

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1976 1977 78 79 1980 81 82 83 84 1985 86 87 88 1989

Persones

Nascuts vius Morts


GRFICA 4LLOC DE NAIXEMENT DE LA POBLACI DE DRET. 1986.


Lestructura de la poblaci en 1997 segons grups dedat i de sexe (pirmide depoblaci), s representada a la grfica 5. Torna a manifestar-se la disminuci dela natalitat a la base de la pirmide i, pel que fa a la resta, hi ha la mossa delsgrups afectats per la post-Guerra Civil. En aquesta distribuci poblacional,lndex denvelliment s del 17,9%, s a dir, de cada 100 persones unes 18 snmajors de 65 anys. La relaci de dependncia en canvi s que difereix un poc: aMeliana hi ha 60 persones que no produeixen econmicament per cada 100persones que s que estan en edat de produir (relaci de dependncia de 0,42) (9).

9 ndex denvelliment: proporci de persones dedat avanada (65 anys i ms) en relaci a lapoblaci ms jove (menor de 65 anys). Relaci de dependncia: proporci de persones en edatno activa econmica (generalment entre 0-19 anys i 65 anys i ms) respecte a les persones enedat activa (de 20 a 64 anys).

19

42%

39%

18%

1%

Meliana

Altre municipi PV

Altra C. Autnoma

Estranger


GRFICA 5PIRMIDE DE POBLACI. 1 DAGOST 1997.

Font: Padr Municipal dHabitants. Ajuntament de Meliana.

La grfica 6 ens indica la relaci numrica dhomes i dones (lndex demasculinitat) per a cada grup dedat. Per als grups 0-4, 25-30, 35-40 i 45-50 larelaci homes/dones s major d1; mentre que per als grups 20-24, 30-34, 40-44i 55-59 la relaci s molt prop d1, encara que lleugerament inferior. A partirdel grup de 60-64 anys i segons van augmentant les edats, la relaci home/donava disminuint, s a dir, cada vegada hi ha ms dones que homes. Enconseqncia, no s destranyar que hi hagen ms del doble de viudes que deviudos, com es fa pals a la grfica 7, i que hi haja uns quants ms de fadrinsque de fadrines.

20

-10 -5 0 5 10

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-75

80-84

90 +

%

Homes Dones


GRFICA 6NDEX DE MASCULINITAT SEGONS GRUPS DEDAT. 1991.

Font: Padr Municipal dHabitants. Ajuntament de Meliana.

GRFICA 7POBLACI MAJOR DE 14 ANYS PER SEXE I ESTAT CIVIL. 1986.


21

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-75

75-79

80-84

85-89

90+

0

10

20

30

40

50

60

Fadrins/es Casats/des Viudos/es Divorciats/des -Separats/des

%

Homes Dones


En relaci a la grandria familiar, la mitjana de persones per cada famliaen 1986 fou de 3,5, amb un total de 2.625 famlies. Un 9% de les personesvivien soles (grandria familiar 1), mentre que hi havia prop dun 20-25% defamlies en cada categoria de grandria 2, 3, 4, i 5 i ms (grfica 8).

GRFICA 8NOMBRE DE FAMLIES SEGONS GRANDRIA. 1986.


Respecte al nivell dinstrucci, encara que el percentatge de poblacianalfabeta s del 2% (grfica 9), una tercera part de la poblaci no t captitulaci i la meitat no ha superat ms de lensenyament bsic. Per aldesenvolupament dun poble, s fonamental millorar el nivell de formaci de lespersones que lintegren, aquest s un treball essencial per als propers anys. A lagrfica 10 s'bserva que cal posar especial atenci en les dones, ja que es trobenen cert desavantatge davant els homes amb uns majors percentatges en lescategories danalfabetisme, sense estudis i estudis de primer grau. Aquestarelaci sinverteix a partir de lensenyament de segon grau.

22

9,10%

20,91%

22,67%

24,80%

13,18%5,79% 3,54%

d'1 persona

de 2 persones

de 3 persones

de 4 persones

de 5 persones

de 6 persones

de 7 pers. i ms


GRFICA 9POBLACI SEGONS EL NIVELL DINSTRUCCI. 1986.


GRFICA 10ESTUDIS REALITZATS SEGONS SEXE. 1991.


23

2,12%

34,40%

56,26%

5,28%

1,95% Persones analfabetes

Sense titulaci

Ensenyament bsic

Ensenyament mitj

Ensenyament superior

0 10 20 30 40 50 60

Persones analfabetes

Sense estudis

Primer grau

Segon grau- Primer cicle

Segon grau- Segon cicle

Segon grau- Altres

Tercer grau- Esc. Universitria

Tercer grau- Facultat

Tercer grau- No Universitari

%

Homes Dones


Per ltim, pel que fa a lactivitat laboral, la meitat de la poblaci deMeliana es troba en situaci activa i, entre ella, el percentatge de personesdesocupades s quasi de l11% (grfica 11). A la grfica 12, es pot veure com elnombre de persones aturades comena a baixar a partir de 1988, i s de 535 en1991. Aquesta disminuci en el nombre de persones sense treball s semblant ala del Pas Valenci. Cal recordar que a lany 1988 va canviar el criteri declassificaci de persona aturada i es diferencien aquelles que busquen ocupaciper primera vegada daquelles altres que ja havien treballat i havien passat a lasituaci datur. Tal vegada, la disminuci es va produir per aquest motiu, msque per una vertadera reducci en les xifres de desocupaci.

GRFICA 11ACTIVITAT LABORAL. 1991.


De tota manera, si s'at al sexe, hi ha un clar desavantatge per part de les donesa lhora dincorporar-se al mercat de treball, tot i que cal qestionar-se quintipus dinactivitat s la de la mestressa (l"ama de casa") que infla tant elpercentatge de dones en el total de persones inactives (grfica 13).

24

Total inactius/ves46,7%

Desocupats/des11,0%

Busquen 1 ocupaci

3,6%

Ocupats/des85,4%

Total actius/ves53%


GRFICA 12DESOCUPACI REGISTRADA A 31 DE MAR.

MELIANA I PAS VALENCI. 1983-1991.

Font: Anuari Estadstic de l'Horta. rea Metropolitana de Valncia. 1990. Consell Metropolit de l'Horta.I Anuari Estadstic Municipal i Comarcal, anys 1990 i 1991. Institut Valenci d'Estadstica.

25

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991

Desocupats

Pas Valenci

0

100

200

300

400

500

600

700

800

1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991

Desocupats

Meliana


GRFICA 13ACTIVITAT LABORAL SEGONS SEXE. 1991.


26

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Total inactius/ves Total actius/ves

%

Homes Dones

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Ocupats/des Busquen 1 ocupaci Desocupats/des

%

Homes Dones

ASSENTAMENTS DE POBLACI

4.2 LESTRUCTURA URBANA I EL MEDI AMBIENT

4.2.1 ELS ASSENTAMENTS DE POBLACI: UN POC DHISTRIA.

No se sap certament quin s lorigen del nom de Meliana (10). Duna banda,pot ser rom, derivat duna antiga Vila Aemiliana, la qual, com totes les vilesromanes, hauria esdevingut una alqueria. Daltra banda, pot ser dorigen rab, jaque a la Mauritnia de Csar existia un lloc denominat Milianh, don se suposaque vindrien els grups fundadors. A ms a ms, al nord dfrica, un riu deTunsia i una ciutat al masss de lAtlas sanomenen Miliana. Tamb hi ha quidefn que el nom de Meliana ve del primer senyor feudal que tingu la poblacidesprs de la reconquesta.

Ms interessant que el nom tal vegada siga veure com ha evolucionat laconfiguraci de la poblaci i lespai, tant l'agrcola com l'urb. Els assentamentsa les terres baixes i costaneres comenaren amb la romanitzaci, quan les vilesromanes sorgiren al voltant de la Via Augusta (lactual Cam Reial entreValncia i Sagunt). Les terres foren dividides en unitats quasi ortogonals(centuriaci). En elles sintroduren cultius com la parra, l'olivera, els cereals,el lli, el cnem, etc. Els rabs, per la seua banda, transformaren les rstiquesviles romanes en alqueries o xicotets nuclis perifrics habitats, on a ms de lescases, hi havia molins, forns i d'altres dependncies. Tamb potenciaren elsistema de reg i introduren nous cultius com larrs, la morera, el safr, etc.

La conquesta cristiana al segle XIII trenc amb lorganitzaci territorialmusulmana i va arribar al seu punt ms crtic quan lexpulsi dels moriscs, el1609. Una gran quantitat de terres i cases foren abandonades i desapareguerentcniques de cultiu i sistemes de reg que havien perdurat segles. A ms delenorme desastre, lexpulsi va comportar un canvi substancial en lesestructures de propietat i en les relacions de producci. Les terres i els bnsconfiscats foren repartits als senyors amb les segones cartes de poblaci. Elsgrups cristians que vingueren a repoblar les terres i treballar-les per als senyorsreberen casa i facilitats per installar-se.

Desprs del repartiment, el nucli urb de Meliana prpiament dit comen

10 Durn Martnez D J. Topografa Mdica de Meliana. Meliana: Institut Municipal de Cultura. 1913.

27

ASSENTAMENTS DE POBLACI

a destacar-se de les alqueries disseminades a tot arreu de lhorta. Lany 1671, elpoble tenia 90 cases i 500 persones de confessi (majors de 7 anys). Al 1794,hi havia 250 cases i al 1815 neren 277 i 1.078 persones de confessi. Lany1816 es construeix el cementeri, i al 1845 Meliana ja t una escola de xiquets iuna altra de xiquetes, una parrquia i una segona ermita (la primera, la del Cristde la Providncia, data del 1736).

Amb la desamortitzaci de Mendizbal (1835-37) es van subhastar elsbns de lEsglsia per a finanar la guerra contra els carlins i per a saldarlenorme crrega del deute pblic de lEstat. Una quarta part de la superfcie delterme municipal va passar, llavors, a ser propietat de la poblaci en lots menuts.En aquest segle XIX, els terratinents van emigrar a la ciutat i les finques forendividides en xicotetes parcelles, algunes de les quals els llauradors les vancomprar o llogar. Desaparegueren, aix, les alqueries senyorials, que passaren aser cases desplai, per daltra banda, va haver una multiplicaci de masies ibarraques a tota lHorta. A coincideix amb la substituci dels cultius de blat,parra i olivera pels dhortalisses.

Pel que fa als altres dos nuclis urbans, Nolla i Roca, tenen la consideracide barri des del cens de 1900. Els orgens del barri de Nolla es remunten a 1860,quan lindustrial catal en Miquel Nolla i Bruixet install una indstria alantiga Alqueria dels Frares: "Mosaics Nolla", que ocup una superfcie de19.000 m2. En la dcada dels setanta, aquestes installacions foren derrocades ies va construir un grup de cases. Actualment, en aquest barri est situada laindstria Merlin Gerin Gardi S.A., dedicada principalment a la produccidelements elctrics. El barri de Roca data de 1884, any en qu el propietarid'una gran part daquelles terres, en Vicent Roca, va construir una casa de campi una capella, al voltant de les quals es van afegir ms cases al llarg del temps.

28

ORDENACI URBANSTICA I HABITATGE

4.2.2 LORDENACI URBANSTICA I LHABITATGE

A) El desenvolupament urbanstic i els tipus dhabitatge

La hiptesi ms plausible sobre la configuraci de lestructura urbana deMeliana defn lexistncia dun xicotet i originari nucli musulm, tpic de lespoblacions menudes del voltant de Valncia com les d'Alboraia i Alcsser (afalta devidncia de restes que permeten afirmar fins ara algun tipus deromanitzaci). Lesmentat nucli rebia el nom dAlbacar o Barbacana i consistiaen un recinte tancat de forma oval, a linterior del qual hi havia cases principalsi ramat. En aquestos recintes, soferia un mnim de seguretat davant qualsevoleventualitat i sembla que sn lorigen de molts dels nostres pobles. (11)

A lpoca de la repoblaci cristiana el desenvolupament de Meliana alvoltant daquest nucli musulm s, ben b, escs. No s fins al segle XVIII quehi ha una notable expansi, amb lobertura del carrer Nou (hui en dia DoctorFerrer, a la banda de darrere de lAjuntament) i la construcci de grans casespairals (12 ), de les quals no queden ms de mitja dotzena. Totes elles ambreformes molt acusades tant a linterior com a lexterior de la casa.

Amb tot, el que es pot considerar com a punt originari del nucli urb deMeliana es troba al voltant del qu hui en dia s la Plaa Major (onlAjuntament) i el carrer de Sant Joan (on lesglsia). Amb el pas del temps, esproduir un desenvolupament linial seguint els camins que travessaven lapoblaci: carrer del Calvari, com a prolongaci del Cam de la Mar (cap al barride Roca); el carrer del Sol (comena al pas a nivell prop del cementeri), totseguit del carrer de la Font, sn la continuaci del cam dAlbuixech dins delnucli urb.

Sobre aquesta trama, a principi daquest segle comencen a produir-se lesprimeres intervencions, com lobertura del carrer Lledoner (des de lAjuntamenta lestaci dels FGV). Entre els anys vint i els quaranta es realitzen ocupacionsde sl per part dindstries que sincorporen al nucli urb pel nord-est i sud-oest.

11 Vicent i Corell A. Modificacin de alineaciones del Plan Parcial de Ordenaci Urbana de Meliana (1969)en la Plaa Major y alrededores.

12 Pairal: dels pares.

29


No obstant, fins al final dels quaranta no es consoliden les bases del Pla Parcialde Desenvolupament del Pla General de Valncia i la seua comarca, el qualservir de base al Pla Parcial dOrdenaci Urbana de Meliana, redactat lany1969.

El tipus dedificaci que constitua, prcticament, la totalitat de les casesfins a la dcada dels seixanta era ledificaci tradicional, amb unescaracterstiques comunes: planta baixa i planta alta, les faanes amb tresobertures (porta i finestres), accs central i un pati darrere. Partint daquestaedificaci tradicional, es poden diferenciar tres subtipus: la casa de la personaque treballa a jornal (sols planta baixa, com al carrer del Calvari), la delllaurador acomodat (amb laccs central per a la cavalleria, corral posterior,reixes a les finestres de la planta baixa i balc de ferro forjat), i la casa burgesa(amb elements decoratius ms elaborats a la faana).

A partir daquesta dcada, sinici un desenvolupament urb molt fort ales poblacions de lHorta i el procs dexpansi natural que, fins aquest momentera perfectament assimilable, es desarticula. Comena, aix, undesenvolupament exacerbat que soscava lestructura scio-econmicatradicional i, propiciat pel Pla General abans esmentat, genera una situaci desuburbialitzaci de lrea metropolitana, de degradaci ambiental i dedesestructuraci del patrimoni urbanstic i arquitectnic, a ms daltresproblemes de difcil i costosa soluci.

Com a conseqncia daquest canvi en lestructura scio-econmica, es trencala imatge agrria de les poblacions afectades i el concepte dhabitatge canvia;deixen de construir-se les cases unifamiliars amb parets mitgeres i es passa aledificaci moderna: blocs de llars en altura, dentre tres i cinc plantes, quemoltes vegades substitueixen els edificis tradicionals.

Tot seguit, es reflexen algunes de les caracterstiques actuals de les llarssegons les estadstiques. El 27% dels habitatges ocupats principals forenconstruts abans de 1941, s a dir, sn dedificaci tradicional; i ms de lameitat sn de construcci ms recent. Formen part dedificis en blocs dalgunesaltures (grfica 14).

Quant a la superfcie, el 50% dels habitatges tenen entre 61 i 90 m2 i el 32%entre 91 i 120 m2 (grfica 15). Poques llars no arriben als 60 m2 o ultrapassen

30


els 150 m2. Tres quartes parts dels habitatges tenen entre 4 i 5 cambres (grfica16). Perfilen, per tant, un baix ndex damuntegament (13) si es considera lamitjana dels components de les famlies, de 3,5 persones tal com es comentavaal punt 4.1, de lEstructura Demogrfica.

El rgim de tinena predominant s el de les cases en propietat i pagades, seguitdel de les llars en propietat pendents de pagar (grfica 17). Un 15,7% delshabitatges es troba en rgim de lloguer.

Les installacions daigua calenta i serveis higinics complets es troben presentsen la majoria dels habitatges (grfica 18), i la calefacci no fixa s installada,prcticament, a totes les vivendes.

GRFICA 14HABITATGES OCUPATS PRINCIPALS SEGONS

LANY DE CONSTRUCCI. 1981.


13 ndex damuntegament: nombre de persones que habiten una llar partit pel nombre de cambres delhabitatge.

31

0

5

10

15

20

25

30

35

Abans 1941 1941-1950 1951-1960 1961-1970 1971-1980

%


GRFICA 15HABITATGES SEGONS LA SUPERFCIE TIL. 1981.


GRFICA 16HABITATGES SEGONS EL NOMBRE DE CAMBRES. 1981.


32

0

10

20

30

40

50

60

150

m2

%

10%

36%

39%

13%

2%


GRFICA 17HABITATGES SEGONS EL RGIM DE TINENA. 1981.


GRFICA 18HABITATGES FAMILIARS OCUPATS SEGONS

LES INSTALLACIONS I ELS SERVEIS. 1981.


33

57%

22%

1%

15%

1%4%

Propietat-pagada

Prop-pendent pagament

Facilitada empresa

Lloguer sense mobles

Lloguer amb mobles

Altra situaci

Serveis higinics

4 %

9 6 %

C om ple t N o com ple t/s e ns e ba ny

Aigua

22%

78%

Calenta Freda


Pel que fa als edificis singulars com lesglsia parroquial dels SantsJoans, la casa de lAjuntament, lermita de Santa Maria, lermita del Crist de laProvidncia, etc., tamb han sofert la nefasta moda del segle passat, dels plansde reforma i eixample de les poblacions, ferma defensora de la destrucci delsnuclis histrics i del patrimoni arquitectnic.

La presncia de lEsglsia i el campanar a la Plaa Major sn un exemple devaluoses composicions urbanes medievals, per la construcci de blocs en alturatapen la visi i destrossen la textura del conjunt urbanstic. La mateixa PlaaMajor es veu agredida. sobretot, a la seua part nord i a l'est per edificacions de,fins i tot, sis altures. A ms, caldria tindre en compte els edificis antics d'alvoltant, en mal estat de conservaci, com s el cas del Casino (o SocietatRecreativa).

B) El Pla General dOrdenaci Urbana (PGOU) de 1991

El 16 dabril de 1991 va ser aprovat definitivament el nou Pla GeneraldOrdenaci Urbana (PGOU) -Butllet Oficial de la Provncia (BOP) nmero89-.

Segons este Pla, les 478 hectrees de sl del terme de Meliana es classificarenen:

1. Sl urb.................................................. 89,80 Ha.

- Nucli de Meliana...................................... 75,70 Ha.

- Barri de Roca............................................ 9,30 Ha.

- Barri de Nolla........................................... 4,80 Ha.

2. Sl no urbanitzable.............................. 388,20 Ha.

Per gestionar millor aquest PGOU shan redactat 3 rees de repartiment dinsdel sl urb.

Lrea de repartiment 1 correspon al sl ja consolidat i urbanitzat i conformatota ella una unitat dexecuci discontnua.

34


Lrea de repartiment 2 inclou sl urb no consolidat ni encara urbanitzat. Enella shan delimitat 5 unitats dexecuci, 3 discontnues i 2 contnues amb lafinalitat de procedir a lequilibri i percentatges dels beneficis i crregues quesen deriven del planejament.

A lrea de repartiment 3 es defineixen 2 unitats dexecuci, en concordncia ala disposici dels dos nuclis urbans disseminats (Barri de Roca i Barri deNolla).

El PGOU preveu lampliaci del nucli urb de Meliana amb cases deplanta baixa ms dos, quatre i cinc altures i lhabilitaci de sl per a sexclusivament industrial. De la mateixa manera, la superfcie de jardns, places,avingudes i passeigs, zones per a vianants i zones desplai, que a lactualitatocupen una superfcie duns 17.300 m2, est projectada a que samplie amb26.700 m2 ms.

Al plnol 4 estan dibuixades les zones ja urbanitzades amb les altures aixcom les zones previstes per a ledificaci de nous habitatges de planta baixaamb pati i una altura, habitatges de planta baixa i dues altures a linterior delnucli urb, i habitatges de planta baixa i quatre altures a la zona deixample.

Tamb es reflecteixen les zones destinades a l's industrial, encara que launitat dactuaci corresponent al polgon industrial (PI) actualment dissenyatest paralitzada. No obstant, encara que Meliana no disposa en aquests momentsde sl industrial, est prevista lexecuci, desenvolupament i urbanitzaci delpolgon industrial en altres zones del municipi.

S'han iniciat ja els trmits per a poder declarar com a zona industrial part delsterrenys de les partides de Massamard i Roca-Cper, concretament entre la viadel tren de RENFE, l'Autopista A-7, la squia Mitgera i el terme d'Alboraia

35


PLNOL 4: PLA GENERAL DORDENACI URBANA (PGOU).MELIANA, 1991.

36

AIGUA DE BEGUDA

4.2.3 LABASTAMENT DAIGUA PER BEURE

Des de 1980, labastament daigua al nucli urb de Meliana est gestionatper lempresa Omnium Ibrico-Aguas de Valencia, juntament ambMassalfassar, Albuixech i Bonreps i Mirambell.

En la dcada dels vuitanta, laigua que eixia per laixeta era una mescla de laprocedent de tres pous situats al terme dAlbalat dels Sorells i, en menorproporci, de laigua de la xarxa de Valncia-Alboraia.

A conseqncia de lexcs de nitrats que tenien les aiges dels tres pous,aquests foren tancats paulatinament i hui en dia laigua procedeix exclusivamentde les plantes depuradores de lempresa abans esmentada, les quals estaninstallades a Manises i Picassent. Al plnol 5, es pot veure on es trobenaquestes plantes, la xarxa dabastament daigua en alta i lentitat quesencarrega de gestionar cada tram.

Daquestes plantes depuradores, simpelleix laigua a travs d'unescanalitzacions de fibrociment el dimetre de les quals oscilla entre 1,6 i 0,6metres fins arribar als nuclis de poblaci.

En arribar a Meliana, el calibre de la canonada disminueix a 15 centmetres i esdesplega en un mallat per tot el poble, tamb de fibrociment, amb dimetresentre els 10 i els 6 centmetres. Al plnol 6, es detalla un esquema de lesconduccions de la xarxa per dins de Meliana.

En definitva, laigua potable que hui per hui arriba a Meliana presenta unaqualitat semblant a la de la major part de les poblacions de lArea Metropolitanade Valncia i els nitrats ja no sn un problema en laigua de beguda.

A ms a ms, les caracterstiques fisico-qumiques i microbiolgiques delaigua tenen uns valors correctes com es pot apreciar a la taula 3. nicament,els sulfats (SO4) sobrepassen les concentracions mximes admissiblesestablertes per la legislaci vigent, per sense comportar, els 307 mg/l que esdetectaren lany 1996, cap perill per a la salut ni per al medi ambient.

37

AIGUA DE BEGUDA

PLNOL 5PROCEDNCIA DE LAIGUA POTABLE.

PLANTES DEPURADORES.

38

AIGUA DE BEGUDA

TAULA 3

ANLISI NORMAL AMPLIAT DE LAIGUA POTABLE DE MELIANA. 1996

PARMETRE Unitats

Volumde re -fern-

cia(ml )

An-lisis

mni-mes

An-lisis

Realit -zades

No con-for-mes

PARMETRE Unitats

Volumde re-fern-

cia (ml)

An-lisis

mni-mes

An-lisis

realit -zades

Nocon-for-mes

COLOR mg/l Pt-Co

30 1 1 0 BOR ug B/l - Opt . 0

TERBOLESA U.N.T. 30 3 19 0 STA ug STA/l 100 1 0

OLOR ind. dil. 100 24 19 0 ALTRESC.ORCL.55

ug/l 10 Opt . 0

SABOR ind. dil. 100 24 29 0 FERRO ug Fe/l - 1 0

TEMPERATURA C 1000 3 29 5(30C)

MANGANS ug Mn/l - 1 0

pH unitat pH 50-100 3 29 0 COURE ug Cu/l - Opt . 0

CONDUCTIVITAT uS/cma 20 C

50-100 24 29 0 ZINC ug Zn/l - Opt . 0

CLORUR mg Cl/l 50 Opt 5 0 FSFOR ug P2O5/l 50 1 0

SULFATmg SO4/l 100 1 1 1

(307)FLOR ug F/l 50 1 0

SLICE mg SiO2/l 10 Opt. 1 0 COBALT ug Co/l 20 Opt . 0

CALCI mg Ca/l 50 Opt. 5 0 MAT.SUSPENSI

ug/l 100-500 Opt . 0

MAGNESI mg Mg/l 10 1 5 0 CLORRESIDUAL

ug Cl2/l 5-30 360 0

SODI mg Na/l - 1 1 0 BARI ug Ba/l - Opt . 0POTASI mg K/l - 1 1 0 PLATA ug Ag/l - 1 0ALUMINI mg Al/l - 1 1 0 ARSNIC ug As/l - 1 0DURESA Fran-cs 50 1 5 0 BERILI ug Be/l - Opt . 0RESIDU SEC mg /l 100 1 1 0 CADMI ug Cd/l - 1 0OXIG. DISSOLT mg O2/l 1000 Opt. 1 0 CIANURS ug Cn/l 10-20 1 0CO2 mg CO2/l - Opt. 1 0 CROM ug Cr/l - 1 0NITRATS mg NO3/l 1-10 3 29 0 MERCURI ug Hg/l - 1 0NITRITS mg NO2/l 10 12 29 0 NQUEL ug Ni/l - 1 0AMONI mg NH4/l 10 12 29 0 PLOM ug Pb/ l - 1 0NITROGEN K. mg N/l 500 1 1 0 ANTIMONI ug Sb/ l - 1 0OXIDABILITAT mg O2/l 100 3 5 0 SELENI ug Se/l - 1 0TOC mg C/l 0,1-1 Opt. 1 0 VANADI ug Va/l - Opt . 0HIDROGEN SULF 100 Opt. 1 0 PLAGUICIDES ug/l 1000 1 0

HC.POLIE.AROM.

ug/l 1000 1 0

PARMETRE Unitats

Volum de re-

ferenc.(ml)

An-lisis

mni-mes

An-lisis

realit -zades

No con-for-mes

- Anlisis mnimes : Opt. = Optatiu.

COLIFORMS TOTALS N/100 ml 100 24 29 0 - No conformes: entre parntesi elCOLIFORMS FECALS N/100 ml 100 24 29 0 vlor mxim de les determinacions noESTREPTOCOS FECALS N/100 ml 100 1 1 0 conformes

Font: Sistema dInformaci Nacional dAiges de Consum (SINAC). Conselleria de Medi Ambient.Generalitat Valenciana.

39

AIGUA DE BEGUDA

PLNOL 6: XARXA DAIGUA POTABLE

40

AIGUA DE BEGUDA

DE MELIANA. 1997.

41

AIGUA DE BEGUDA

Segons el Consell Metropolit de lHorta, el consum daigua a Meliana, en1994, va ser de 630.806 m3. Daquesta quantitat, es pot diferenciar el consumdmbit domstic i el destinat per a l's collectiu.

En el primer cas, cada famlia sol utilitzar uns 36 m3 daigua per trimestre. Si esconsidera que a Meliana, tal i com s'ha esmentat abans (punt 4.1), hi ha unes2.625 famlies, significa que el consum anual dmbit domstic s de 378.000m3 a lany.

La resta dels 252.806 m3 anuals va ser consumit per les dues fonts i la piscinapbliques. Tamb per al reg de parcs i de jardins. Cal dir que desprs de 1994,una de les fonts, la de la Plaa de la Cultura, reutilitza laigua, de manera queaquesta quantitat sha vist sensiblement reduda.

A la grfica 19 es representa el consum total daigua potable per mesos, al llargde 1994.

A partir del consum familiar, es pot calcular que la mitjana de litres per cadahabitant, cada dia, venen a ser uns 113,4 litres. Per, sies parteix del cosumtotal, la xifra augmenta fin als 189,2 litres/habitant/dia.

GRFICA 19

CONSUM DAIGUA POTABLE A MELIANA. 1994.

Font: Consell Metropolit de lHorta. Pgina WWW: http://www.gva.es/cmh. Actualitzaci 16 de juny de 1997.

42

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

Gen Feb Mar Abr Maig Jun Jul Ago Set Oct Nov Des

m3

AIGUA DE BEGUDA

No obstant aix, siga per tradici, siga per la valoraci de lescaracterstiques organolptiques (sabor, olor, color), molta gent de Melianaconsumeix aigua daltres procedncies per beure, per exemple, aiguaembotellada i/o provinent de fonts controlades. En aquestes, no hi ha risc, peren el cas daiges que sarrepleguen de fonts no controlades (no clorades ipossiblement contaminades), el consum pot representar un risc per a la salut(gastroenteritis, diarrees i daltres).

A pesar que la conducci daigua potable arriba tamb als nuclis de poblaci deRoca i Nolla, al voltant duna dotzena de llars all ubicades no estanconnectades al sistema. Aquestes cases continuen utilitzant laigua daljups ipous antics, aigua que, per trobar-se en un nivell molt superficial i en un terrenypermeable, presenta nivells elevats de nitrats (superiors als 50 mg/litrerecomanables per als usos domstics) i tamb de matria slida dissolta(superiors als 1.500 mg/litre)

Alhora, implica un risc de malalties infeccioses transmeses per aigua(diarrees, febre tifoide, hepatitis, disenteria, entre altres) a causa de la falta decontrol i de desinfecci. En conseqncia, laigua daquestos pous i aljups no spotable en absolut.

A ms a ms, sha de considerar el principal problema qumic de laigua:lexcs de nitrats, els quals poden provocar, duna banda, metahemoglobinmia(14 ) infantil i daltra, tamb poden reaccionar amb certes substncies contingudesals aliments (les amines). D'aquesta manera, a lestmac es forma un compostespecialment perills: les nitrosamines, que son cancergenes. El principalemplaament del cncer indut per nitrosamines s el de fetge, per tamb es pottrobar al rony, a la trquea, a lesfag, al pulm, etc.

14 Metahemoglobinmia: lhemoglobina de la sang es veu modificada, en aquest cas, per lefectedels nitrats i nitrits, procs que acaba produint una deficincia en la oxigenaci dels teixits i esmanifesta cianosi o coloraci blavenca en la pell.

43

AIGES RESIDUALS

4.2.4 LES AIGES RESIDUALS

El clavegueram naix a partir de la primitiva xarxa de squies de reg quetravessaven el nucli urb i, arribat un moment, es diferenciaren en collectorsurbans i squies rurals. De fet, el nucli vell del poble encara el travessen lesprimitives squies de reg, per en alguns trams hi ha collectors nous i els seusafluents, els quals sn tubulars de formig de secci circular, amb dimetresentre 40 i 60 cm. per als primers i de 20 a 40 cm. per als afluents.

Es pot estimar en uns 7.284 metres la longitud de la xarxa. La major partdaquesta canalitzaci es troba soterrada pel centre de les calades. La seuacobertura s de quasi un 70% de la poblaci, ja que els barris desagregats ialgunes cases disseminades aboquen directament els residus lquids a lessquies desprs que aquestes travessen el nucli urb. La xarxa de sanejament sunitria, i sajunten laigua de reg, les aiges pluvials i el clavegueram.

Com es pot observar al plnol 7, els principals ramals o collectorsdaiges residuals sn: el Bra del Roll, el Bra de la Plaa, el Bra del Quinzeti la Squia Nova. Tots quatre aboquen a la xarxa de squies rurals sense capprocs controlat de depuraci prvia (com la majoria de pobles de lHortaNord). En aquestes squies van a parar, en definitiva, tant les aiges residualsurbanes (amb predomini de la contaminaci biolgica fecal), com les aigesresiduals provinents dactivitats industrials (plstics, cermica, metalls pesats,dissolvents... ) i agrcola-ramaderes (magatzems, granges...).

A la taula 4 es reprodueixen els resultats de les analtiques realitzades endues squies (Bra del Roll i Bra del Quinzet) per lempresa IPROMA S.L. acura de lAjuntament, en novembre de 1995. Els parmetres marcats amb (*)superen els lmits autoritzables i incls els valors especificats en la taula 1 delReial Decret 849/1986, d11 dabril, pel qual saprov el reglament del dominipblic hidrulic, que desenrotlla els ttols Preliminar, I, IV, V, VI i VII de laLlei dAiges (Llei 29/1985, del 2 dagost).

44

AIGES RESIDUALS

TAULA 4ANLISI DE LAIGUA EN DUES SQUIES DE MELIANA. 1995.

Parmetre Unitats

Valor lmitTaula 1 del R.D.849/1986

Valor trobat

Squia Bradel Roll

Squia Bradel Quinzet

Cabdal l/seg -- 8 11Temperatura de laire C -- 12 11Temperatura de laigua C -- 15 18pH -- (5,5 - 9,5) 7,69 7,05Conductivitat a 25C uS/cm -- 2.380 1.932Slids en suspensi mg/l 300 106 156Matries sedimentables ml/l 2 2 1,5DBO5 mg/l 300 182 242DQO mg/l 500 321 458Clorurs mg/l 2.000 250,14 190,89Amonac mg/l 50 82,46 (*) 36,32Nitrogen ntric mg/l 20 1,24 2,08Oli i greix mg/l 40 10,7 101,6 (*)Detergent en LAS mg/l 6 4,16 3,78

DBO: Demanda Bioqumica dOxigen. DQO: Demanda Qumica dOxgen. Ms endavant, a nota de peu de pgina,sexplica qu signifiquen.

Cal tenir en compte, a ms a ms, que tota la contaminaci no es degudatan sols al vessament de les aiges residuals de Meliana, sin que laigua dereg que discorre aiges amunt del poble ja presenta una degradaci importantper labocament dels residus lquids (urbans, industrials i agropecuaris) delsmunicipis que es troben a loest de Meliana.

Tota aquesta situaci representa un risc important per a la salut, ja que ala major part de les terres de cultiu de Meliana hi ha aiges davall del nucli urbi, a ms a ms, el cultiu predominant el representen les hortalisses (la majoriade les quals es consumeixen crues).

45

AIGES RESIDUALS

PLNOL 7: XARXA DE CLAVEGUERAM

46

AIGES RESIDUALS

DE MELIANA. 1997.

47

AIGES RESIDUALS

Els perills per a la salut derivats de la utilitzacidaiges residuals contaminades es poden diferenciar entres grups:

a) Bacteris, parsits i virus patgens presents en les aigesresiduals urbanes.

b) Compostos qumics (metalls pesats, insecticides, etc.)provinents especialment dactivitats industrials iagrcoles.

c) Propagaci dinsectes que poden ser transmissors demalalties per, sobretot, sn causa de molsties.

Per avaluar les caracterstiques de les aiges residuals de Meliana i el seuimpacte en la qualitat de laigua de bany de la platja al terme municipal, com tamb elsperills derivats de l's per al reg, s'han considerat els resultats analtics daquellessquies que aporten un cabal ms important a la mar, com sn la Squia Nova i la deSant Vicent.

A les taules 5 i 6 sindiquen la mitjana i la desviaci tpica dels resultatsanaltics corresponents a aquestes dues squies on desemboquen a la mar, ambdades des de 1989 fins el comenament de 1993. Aquestes dades procedeixen dedues fonts segons el perode de temps considerat: de 1989 a 1991, la informaciprov dun estudi realitzat per la Conselleria de Sanitat i Consum (15); per a lany1992 i comeament de 1993, els valors han estat calculats a partir de les dadesfacilitades per la Direcci Territorial de Valncia de la Conselleria de MediAmbient.

A la taula 7, es presenta el percentatge de mostres de les dues squies quesuperaren uns valors determinats, considerats com a indicadors de qualitat delsvessaments a la mar. Valors que han estat establerts per lOrganitzaci Mundialde la Salut (OMS) i sn els emprats en lestudi de la Conselleria de Sanitat iConsum abans esmentat.

15 Mart Requena P, Vizoso Villares R. Estudio de la calidad de los vertidos al mar en la Provincia deValencia. Aos 1989-1991. Valencia: Conselleria de Sanitat i Consum, Generalitat Valenciana, 1992.

48

AIGES RESIDUALS

TAULA 5: RESULTATS DE LES ANLISIS DE LA SQUIA NOVA A L'LTIM TRAM, A LA PLATJA

01/01/89 - 30/06/91 (1) 01/01/92 - 31/01/93 (2)

Parmetre Unitat de mesuraNombre

demostres

MitjanaDesviaci

Tpica

Nombrede

mostresMitjana

DesviaciTpica

pH Unitats de pH 28 7,69 0,16 11 7,83 0,15

TerbolesaUnitats Nefelomtriques de

Formacina 28 24,30 26,54 11 21,16 12,80

Conductivitat uSiemens/cm a 25C 28 1.849 680 11 1.957 704

O2 dissolt mg de O2/litre 28 5,06 1,62 11 5,33 1,66

DBO mg de O2/litre 16 14,06 10,23 11 23,00 14,30

DQO mg de O2/litre 28 50,21 43,37 11 31,64 18,59

Nitrits mg NO2/litre 28 0,86 1,16 11 1,45 0,56

Amonac mg NH3/litre 28 1,75 1,70 11 2,16 2,27

Nitrats mg NO3/litre 16 71,69 67,85 11 79,73 59,89

Fsfor mg P/litre 16 0,35 0,29 11 1,39 3,21

Coliforms fecals Coliforms fecals/100 ml 28 843.611 1.340.000 11 173.833 207.958

Estreptococs fecals Estreptococs fecals/100 ml 28 71.950 160.454 11 37.809 44404

DBO: Demanda Bioqumica dOxigen. DQO: Demanda Qumica dOxgen

(1) Font: Mart Requena P, Vizoso Villares R. Estudio de la calidad de los vertidos al mar en la Provincia de Valencia. Aos 1989-1991. Valencia:Conselleria de Sanitat i Consum, Generalitat Valenciana, 1992.

(2) Font: Conselleria de Medi Ambient. Generalitat Valenciana. Elaboraci prpia.

49

AIGES RESIDUALS

TAULA 6: RESULTATS DE LES ANLISIS DE LA SQUIA DE SANT VICENT A L'ULTIM TRAM, A LAPLATJA01/01/89 - 30/06/91 (1) 01/01/92 - 31/01/93 (2)

Parmetre Unitat de mesura Nombrede

mostres

Mitjana DesviaciTpica

Nombrede

mostres

Mitjana DesviaciTpica

pH Unitats de pH 43 7,63 0,18 17 7,90 0,16

Terbolesa Unitats Nefelomtriques deFormacina

43 39,81 66,68 17 35,86 32,01

Conductivitat uSiemens/cm a 25C 43 1646 648 17 1599 469

O2 dissolt mg de O2/litre 43 5,26 1,32 17 5,54 1,00

DBO mg de O2/litre 32 10,22 8,30 17 24,41 14,65

DQO mg de O2/litre 43 38,55 41,08 17 43,29 37,81

Nitrits mg NO2/litre 43 0,48 0,64 17 1,18 0,53

Amonac mg NH3/litre 43 2,01 2,98 17 2,67 1,65

Nitrats mg NO3/litre 32 53,50 32,50 17 49,41 41,37

Fsfor mg P/litre 32 0,64 0,92 17 0,65 0,40

Coliforms fecals Coliforms fecals/100 ml 43 1.305.000 1.541.000 17 1.446.647 4.794.124

Estreptococs fecals Estreptococs fecals/100 ml 43 28.832 28.573 17 84.488 237.383

DBO: Demanda Bioqumica dOxigen. DQO: Demanda Qumica dOxgen

(1) Font: Mart Requena P, Vizoso Villares R. Estudio de la calidad de los vertidos al mar en la Provincia de Valencia. Aos 1989-1991. Valencia:Conselleria de Sanitat i Consum, Generalitat Valenciana, 1992.


50

AIGES RESIDUALS

TAULA 7

PERCENTATGE DE MOSTRES DE LES DUES SQUIES QUE SUPERARENELS VALORS LMITS DE COMPARACI SEGONS ELS CRITERIS DE

LORGANITZACI MUNDIAL DE LA SALUT (OMS)

Squia NovaSquia de

Sant Vicent 01/01/89 -30/06/91

01/01/92 -31/01/93

01/01/89 -30/06/91

01/01/92 -31/01/93

ParmetreUnitat demesura

Valorlmit

(OMS)% (1) % (2) % (1) % (2)

ConductivitatuSiemens/cm a

25C 1.900 28,6 27,3 4,7 5,9

DBO mg de O2/litre 6 81,3 90,9 68,8 94,1

DQO mg de O2/litre 10 89,3 90,9 81,4 94,1

Amonac mg NH3/litre 0,5 71,4 81,8 53,5 100,0

Nitrats mg NO3/litre 50 56,3 72,7 65,6 36,3

(1) Font: Mart Requena P, Vizoso Villares R. Estudio de la calidad de los vertidos al mar en la provinciade Valencia . Aos 1989-1991. Valencia: Conselleria de Sanitat i Consum, Generalitat Valenciana,1992.


Nota: La DBO i la DQO sn indicadors del contingut de matria orgnica en laigua.

La Demanda Bioqumica dOxigen o DBO indica la velocitat i el grau al qual potoxidar-se la matria orgnica duna aigua en terminis doxigen consumit, s a dir, quantdoxigen gasten els microorganismes en digerir la matria orgnica, si nhi ha prou o enfalta. Per a aquesta anlisi sutilitzen microorganismes i expressa la quantitat de matriaorgnica biodegradable.

La Demanda Qumica dOxigen o DQO: s el grau al qual pot oxidar-se la matriaorgnica duna aigua residual, en terminis doxigen consumit que caldria per a oxidar lamatria. Per a aquesta anlisi, sutilitzen compostos qumics antioxidants com el dicromatpotsic o el permanganat potsic i expressa la quantitat de matria orgnica total.

Si a la DQO li restem la DBO es pot calcular la quantitat de matria orgnica nobiodegradable, dorigen industrial.

51

AIGES RESIDUALS

Com a aspectes fonamentals cal destacar:

1. Les caracterstiques de laigua denoten la seua composici mixta: dunabanda l'aigua de reg i, de l`altra, aigua residual, principalment dorigenurb, amb uns alts nivells de presncia bacteriolgica fecal (grfiques 20i 21).

2. De la comparaci dels dos perodes a estudi sobserva que es mantenensemblants els parmetres obtinguts. La Squia Nova presenta unesconcentracions ms altes als indicadors de contaminaci orgnica, com lademanda bioqumica doxigen o DBO, els nitrats i nitrits, i uns nivellsms baixos en la demanda qumica doxigen o DQO. Quant a la Squia deSant Vicent, sobserva un augment de la DBO i de la DQO (grfiques 22 i23).

3. Els valors establerts com a indicadors de qualitat se superen en moltes deles anlisis realitzades.

4. La qualitat d'aquesta aigua ha de ser valorada de manera distinta segonses definesca com a aigua residual, de reg o de vessament a la mar. Ja que,si b, en el primer cas, no es pot considerar com una aigua residual moltcontaminada, la valoraci canvia en el cas de considerar-la com a aiguade reg.

GRFICA 20COLIFORMS FECALS. SEQUIA NOVA I S. DE St. VICENT. 1992.

Font: Conselleria de Medi Ambient. Direcci Territorial de Valncia. Generalitat Valenciana.

52

1000

10000

100000

1000000

21/1 18/2 9/3 13/4 11/5 8/6 13/7 10/8 14/9 14/10 9/11 9/12

S. Nova S. San Vicent

AIGES RESIDUALS

GRFICA 21ESTREPTOCOCS FECALS. SEQUIA NOVA I S. DE St. VICENT. 1992.


GRFICA 22DBO. SEQUIA NOVA I SQUIA DE SANT VICENT. 1992.


53

10

100

1000

10000

100000

1000000

21/1

ESTUDI DE LA SITUACIÓ DE SALUT A MELIANA -...

Documents

Transcript of ESTUDI DE LA SITUACIÓ DE SALUT A MELIANA -...