Estructura de La Ud ESO

Unitat didctica 3r dESO

Olga Espada

2014-2015

SISTEMA LOCOMOTOR I LESPORT

Mentora: Yolanda Muoz

Tutor: Jordi de Manuel

INS Europa

2

Biologia i Geologia

Mster en formaci pel professorat, UPF- UOC

AECN III Unitat Didctica Locomoci

NDEX

1. Presentaci de la unitat didctica ..................................................................................... 3

2. Competncies .................................................................................................................... 5

2.1. Competncies generals dESO ............................................................................................ 5

2.2. Competncies especfiques de la matria ......................................................................... 5

3. Objectius ........................................................................................................................... 6

3.1. Objectius daprenentatge .................................................................................................. 6

3.2. Objectius actitudinals ......................................................................................................... 6

3.3. Objectius procedimentals .................................................................................................. 6

4. Continguts ......................................................................................................................... 7

Grans continguts de cincia: ..................................................................................................... 7

Grans continguts de tecnologia: ............................................................................................... 7

Grans continguts de societat: ................................................................................................... 7

5. Seqenciaci de la unitat didctica ................................................................................... 8

SESSI 1 ..................................................................................................................................... 8

SESSI 2 ..................................................................................................................................... 9

SESSI 3 ................................................................................................................................... 10

SESSI 4 ................................................................................................................................... 11

SESSI 5 ................................................................................................................................... 12

SESSI 6 ................................................................................................................................... 13

SESSI 7 ................................................................................................................................... 13

SESSI 8 ................................................................................................................................... 14

SESSI 9 ................................................................................................................................... 15

SESSI 10 ................................................................................................................................. 16

SESSI 11 ................................................................................................................................. 17

SESSI 12 ................................................................................................................................. 18

6. Criteris davaluaci generals ........................................................................................... 19

7. Criteris datenci a la diversitat ...................................................................................... 20

8. Connexi amb altres matries ........................................................................................ 20

9. Bibliografia ...................................................................................................................... 21

ANNEX:UNITAT DIDCTICA G3 ................................................................................................ 22

3

Biologia i Geologia



1. Presentaci de la unitat didctica

La unitat didctica anomenada El sistema locomotor i lesport ser impartida a alumnes

de 3r dESO a lassignatura de Biologia i Geologia. Els alumnes de 3r dESO es troben

segregats en tres grups segons el seu rendiment acadmic. El primer grup, G1 constitut

per 22 alumnes, presenta un bon rendiment acadmic, uns bons resultats a les

avaluacions, una bona actitud a classe, fa els deures i estudia pels exmens.

Desprs tenim el G2 constitut per 20 alumnes, presenta un rendiment acadmic ms

divers, amb uns resultats acadmics depenent de lalumne, a classe tots presenten una

actitud ms dispersa amb problemes per a concentrar-se, costa que entreguin els

deures i normalment no estudien gaire pels exmens finals.

Per ltim, el G3, grup format per 12 alumnes, amb majors problemes de conflictivitat i

rendiment acadmic. Sn alumnes que passen les classes sense treure un bolgraf i una

llibreta, que tenen major nombre de suspensos. Aquestes condicions fan que tinguin

adaptaci curricular.

La Unitat didctica que he preparat es treballar als grups de G1 i G2. En aquests cas

he pensat en una seqncia dactivitats que fos atractiva i coherent pels alumnes que

presenten una actitud ms desmotivada i passiva a classe. En el cas de G3 treballen

per un projecte interdisciplinari entre tecnologia i Biologia.

Lobjectiu de la Unitat didctica s que tots els alumnes comprenguin quina s la funci

del sistema locomotor per quins teixits est composat, quins tipus dossos constitueixen

el nostre organisme, si tots ells tenen la mateixa funci. Quins sn els principals msculs

del nostre cos quines lesions podem patir, quina importncia tenen els hbits posturals

en la nostre salut fsica i veure com tots aquests conceptes queden englobats en un

conjunt dinteraccions entre les diferents parts del nostre cos, que permeten el moviment

als ssers vius. A efectes avaluatius, els alumnes hauran de conixer anatmicament

el sistema esqueltic, el sistema muscular, articulacions, lligaments i lesions i malalties

ms freqents. La seqncia dactivitats plantejada te una progressi en el nivell de

coneixement. Les primeres activitats sn senzilles i pretenen donar un primer contacte

amb conceptes bsics de la unitat. Per tal de fomentar un bon coneixement daquest,

comenarem amb activitats ms senzilles i simplistes relacionades amb lesquelet, la

seva estructura i les seves parts. La seqncia de activitats anir augmentant en grau

de complexitat.

El context que he plantejat a la Unitat Didctica es lesport. Tinc coneixement que molts

dels alumnes de 3r practiquen algun tipus desport daquesta manera ser prxim i

entenedor per a ells, a la vegada que integraran tots els coneixements duna manera

practica i real al seu entorn. La Unitat didctica siniciar amb una activitat de construcci

de models dos amb argila i filferro de casa, per donar consistncia aquests models que

construirem entre tots.

4

Biologia i Geologia



Per parelles hem construt diferents parts del cos i hem pensat quin tipus dos estvem

construint, quina funci t, quina estructura i on tenen cabuda els ossos dins del sistema

locomotor. Hem dedicat dues sessions a la construcci dels ossos. La tercera sessi,

ha consistit en dedicar la primera mitja hora de la sessi a comparar els nostres models

amb models construts pels cientfics. En concret la presentaci de cranis de la Luci

(Australopithecus afarensis). Amb la mostra dun model hem conegut que els cientfics

tamb utilitzen els models per estudiar i aprendre la forma de com eren els ossos

fossilitzats. Laltre meitat de sessi en la presentaci duna activitat nova, la realitzaci

duns campaments esportius pels alumnes de 3r dESO. Activitat de 1h i mitja de durada,

els alumnes han de realitzar una srie de qestions on han de pensar i buscar quins

ossos i msculs es treballen amb la realitzaci de diferents esports daventura que sn

els que ells han seleccionat que volen practicar en aquests campaments desport ficticis.

Els alumnes podran decidir si volen anar a un alberg de muntanya o de platja, i podran

decidir quins esports voldran escollir segons lalberg escollit. En total escollirem 5

esports i aquests 5 esports seran els que presentem a lInstitut com a proposta de 3r

dESO. La repartici s de 5 grups de 4 alumnes cadascun. On cada grup treballa un

esport diferent. Amb cada esport hauran dexplicar quins ossos i msculs es treballen.

Desprs, amb el mateix context dels campaments, pensarem per grups el tractament

duna possible lesi que podem tenir.

Posteriorment a la setmana santa, siniciar la Unitat Didctica amb una prctica de

mesura dels ossos per parelles. Els alumnes es mesuraran els diferents ossos del cos i

determinaran la seva longitud. La hiptesi que volem desmentir s si existeixen

diferncies entre nois i noies. Per aix haurem de pensar quins ossos volem comparar

a partir de mitjanes. Daquesta manera introduirem conceptes com, el dimorfisme sexual

i el creixement dels ossos. Desprs de la prctica de mesura dels ossos, i dhaver

analitzat les dades, realitzarem una prctica dhbits posturals amb jocs de pistes per

equips. Aprofitarem el context de lesport, per introduir continguts relacionats amb els

hbits posturals, coneixements que poden integrar en la seva vida quotidiana i amb la

ergonomia adaptada al nostre cos. Una nova sessi de lesions esportives amb

esportistes olmpics, aprofitarem el nostre context per a poder plantejar diferents lesions

que presenten alguns esportistes coneguts. Per ltim, una prctica on veurem els ossos

i msculs per dins. La ltima sessi ser un examen teric. Ams sels donar una

graella perqu autoregulin els coneixements que han adquirit.

Al llarg de la seqncia lobjectiu s, aprofundir en els continguts clau de la unitat perqu

aquests siguin diversos i globalitzadors i aix aconseguir un aprenentatge significatiu i

ajudar a adquirir major alfabetitzaci cientfica, intentant incrementar la motivaci dels

nostres alumnes i diversificant tant el context com la gesti de laula. A ms la seqncia

de activitats basada en la Taxonomia de bloom, planteja una srie de tasques amb la

intencionalitat de construir el coneixement dels alumnes des de un grau de complexitat

bsic fins una integraci del coneixement ms complexa. Dins daquesta diversitat

sintegren activitats didees prvies, activitats de comprensi lectora, dactivitats

prctiques, dintegraci dels coneixements, de opini, dexposici oral, etc. Es important

que aconseguim que els alumnes tinguin una certa autoregulaci dels continguts que es

treballaran per tal de tenir bons resultats en les seves avaluacions.

5

Biologia i Geologia



2. Competncies

2.1. Competncies generals dESO

2.1.1. Competncia en comunicaci lingstica i audiovisual

Comprendre la informaci i expressar idees i raonaments per escrit i de forma

oral.

Redactar petits text escrits relacionats amb el sistema locomotor.

Relacionar termes i expressions colloquials amb el lxic cientfic.

Realitzaci dactivitats que promouen la interacci entre els companys.

2.1.2. Competncia matemtica

Pressa de dades de forma experimental.

Comprensi de la prpia naturalesa de la cincia.

Elaboraci de diferents clculs a partir daquestes dades.

Interpretaci dels resultats.

2.1.3. Tractament de la informaci i competncia digital

Interpretar les diferents fonts dinformaci tant escrites com disposades a

internet.

Utilitzar els recursos disposats pel professor.

Desenvolupar estratgies per a la cerca dinformaci a Internet.

Utilitzar els diferents coneixements adquirits a diferents contexts plantejats.

2.1.4. Competncia social i ciutadana

Reflexionar sobre lesport a nivell personal i esport delit a partir desportistes

reals.

Desenvolupar empatia amb persones que pateixen malalties i discapacitats.

Conixer les normes bsiques de seguretat i higiene postural.

2.1.5. Competncia per aprendre a aprendre

Resoluci dhiptesis de manera efectiva.

Fomentar lesperit crtic davant fets i idees acceptades socialment.

Establir connexions entre coneixements terics adquirits i fets quotidians.

2.1.6. Competncia cultural i artstica

Valorar la qualitat esttica i la creativitat en la presentaci de les tasques.

2.1.7. Autonomia i iniciativa personal

Conixer les prpies capacitats i limitacions.

Treball cooperatiu.

2.2. Competncies especfiques de la matria

Aconseguir una bona alfabetitzaci cientfica dins dun context ms social i

tecnolgic de la cincia, i per tant, ms globalitzador.

Verbalitzaci del nou coneixement cientfic adquirit.

Integraci dels coneixements a dins de la seva vida quotidiana.

6

Biologia i Geologia



Desenvolupament de la competncia cientfica a travs del tractament de

diferents textos de procedncies vries on hauran daplicar els seus criteris de

selecci.

3. Objectius

Leix vertebrador de la seqncia gira entorn a la proposta de campaments

esport ius dest iu . El context daprenentatge de la cincia a lescola ha de ser

rellevant socialment; per aix les relacions entre la biologia i lesport, a ms de tenir

forta repercussi i rellevncia social sn motivadores per ladolescent.

3.1. Objectius daprenentatge

Que lalumne conegui les funcions de lesquelet i la musculatura dins

lorganisme.

Constatar que lalumne coneix la composici i lestructura dels ossos.

Observar que lalumne pot identificar i localitzar correctament els principals ossos

de lesquelet hum.

Verificar que lalumne sap quins sn els elements de les articulacions mbils.

Conixer les funcions de la musculatura dins lorganisme.

Comprovar que lalumne comprn el mecanisme muscular que permet el

moviment del cos.

Relacionar adequadament els diferents tipus de teixit muscular amb la seva

funci especfica.

Diferenciar el paper que juguen els diferents sistemes esqueltics i muscular, en

els bons hbits posturals i el tractament de possibles lesions.

Que els alumnes puguin desenvolupar hbits de vida saludables que

contribueixin a una millora de la qualitat de vida.

3.2. Objectius actitudinals

Fomentar la creativitat i rigurositat en la redacci de diversos textos.

Conixer els beneficis que lesport t per la salut i algunes de les lesions ms

habituals de laparell locomotor.

3.3. Objectius procedimentals

Aprendre a treballar en grup, tant si es treballa en parelles com en grups.

Cercar la informaci i ser capa de sintetitzar-la de forma adient.

Redacci de diferents textos amb correcci estructural i gramatical.

7

Biologia i Geologia



4. Continguts

Aquesta s la definici dels grans continguts de cincia, tecnologia i societat

implicats en aquesta UD. Es fa un especial mfasi en la relaci daquesta amb lesport

ja que la seva rellevncia social pot incidir de forma ms positiva en laprenentatge i

ladquisici dhbits saludables en ladolescent.

Grans continguts de cincia:

Els ossos i els msculs.

Lesquelet.

La funci muscular.

Les fractures i les lesions esqueltic musculars.

Les articulacions.

El creixement dels ossos.

La reparaci dels ossos.

El moviment: La importncia de la prctica esportiva a la vida quotidiana.

Estructura interna de los.

Dimorfisme sexual a lespcie humana.

Creixement ossi.

Grans continguts de tecnologia:

Similitud del moviment dels msculs com a palanques.

Ergonomia.

Aparells de diagnosi i de cura de patologies.

Diagnosi per la imatge.

Grans continguts de societat:

Esports delit.

Desenvolupament muscular i esport daventura

La prctica esportiva i la seva rellevncia social

Salut i activitat fsica

Les lesions i el sobreesfor

Mals hbits posturals

8

Biologia i Geologia



5. Seqenciaci de la unitat didctica

SESSI 1

Fase del cicle: Presentaci de la unitat, idees prvies i activitat de Construcci dun

model dos.

Descripci:

Presentaci de la unitat didctica (10)

Introducci a continguts de la unitat i idees prvies (15)

Presentaci i inici de lactivitat Construcci dun model dos. En aquesta activitat

per parelles introductria a la unitat es pretn, mitjanant el modelatge dargila

que els alumnes construeixin diferents peces ssies del nostre cos. Lobjectiu

principal de lactivitat s que lalumnat sadoni de la complexitat estructural dels

ossos com a peces amb una morfologia concreta i precisa en el conjunt de

lesquelet. A la finalitzaci de lactivitat, a la segent sessi, els alumnes hauran

de donar resposta a diverses qestions relacionades amb els ossos treballats.

Aquestes qestions ja hauran estat presentades als alumnes a linici de la tasca.

(35)

Gesti de laula:

La primera part de la sessi, mitjanant una presentaci powerpoint, sintroduiran

els continguts essencials que es tractaran al llarg de tota la unitat.

La segona part de la sessi, o muntatge dels models, es realitzar per parelles.

Cada parella, assignada pel professor, ser lencarregada del modelatge duna

de les peces finals.

Atenci a la diversitat:

El treball manipulatiu de construcci del model, sespera que tingui un efecte

motivador per allunyament de les prctiques habituals en laula de biologia.

Els grups i parelles formats pel professor, seran el ms heterogenis possibles.

Avaluaci:

Es valorar lactitud, durant la fase didees prvies i durant lactivitat de

modelatge.

Materials i recursos:

Dispositiu multimdia per projecci de la presentaci de la unitat i vdeos a lactivitat. Mitjanant un vdeo de modelatge dun crani i amb estructures per aquells ossos que presenten ms dificultat a la seva construcci sintentar facilitar la tasca dels diferents grups.

Ser necessria argila, figures de porexpan, diaris, retoladors cartolines, plnols en 2D ossos.

9

Biologia i Geologia



SESSI 2

Fase del cicle: Continuaci de lactivitat per parelles Construcci dun model, elaboraci

del qestionari i posada en com.

Descripci:

Entrega dels fulls de qestionari, finalitzaci dels models iniciats la sessi

anterior i resoluci de les preguntes plantejades (30)

Posada en com dels models realitzats i de la resoluci de les qestions sobre

lactivitat (30)

Gesti de laula:

La continuaci de lactivitat es realitzar de manera idntica a la de la sessi

anterior.

Durant els 30 dedicats a la finalitzaci hauran de donar tamb resposta a les

qestions plantejades pel professor.

En la posada en com, cada parella exposar de forma breu, davant la resta dels

companys, les respostes del seu qestionari obtingudes a partir del model

treballat.

Les diferents exposicions i els reforos de continguts per part del professor, no

haurien dexcedir els 5 de durada per parella destudiants.

La resta de companys atendran a lexposici de cada parella, daquesta manera

queden integrats els nous coneixements relacionats amb la sistema esqueltic.

Les preguntes que han de respondre estan relacionades amb conceptes com,

quin tipus dos han modelat?, quina funci exerceix?, quina estructura t?, s

pertany al aparell axial o apendicular?, etc.


A la posada en com per parelles es pretn fer novament mfasi amb els

principals ossos que formen el sistema esqueltic. I daquesta manera generar

un clima dinters per part dels alumnes, a fer-los especialment partcips de la

classe. El professor corregir i ajudar a fer mfasis a les parts que consideri

important reforar durant les diferents exposicions.

Aquest treball, dut a terme en dues sessions en petit grup, incrementa lintercanvi

de coneixements entre lalumnat afavorint laprenentatge.

Lactivitat tamb s adequada per poder consultar bibliografia (atles danatomia,

CD,..).

Avaluaci:

Es valorar lactitud de les diferents parelles, i de la participaci de lalumnat

durant la posada en com.

Recollida a la finalitzaci de la classe dels models i els qestionaris.

10

Biologia i Geologia




Dispositius informtics amb connexi a internet per lactivitat (mnim 1 per cada

2 alumnes)

Fulls del qestionari sobre lactivitat (1 per cada alumne)

Material per finalitzaci del model (igual sessi 1)

SESSI 3

Fase del cicle:

Tancament de la prctica de construcci de models ossis amb la presentaci

dun exemple de model dos com es el de la Luci (Australophitecus afarensis)

Resoluci de qestions relacionades amb la construcci de la Luci. (30)

Introducci duna nova activitat: Els Campaments esportius: la idea que sels

planteja s que lescola a rebut una subvenci econmica i els alumnes de 3r

tenen la oportunitat de participar en uns campaments esportius. Per lescola vol

saber quins sn els seus interessos. Tenen la opci descollir uns campaments

amb esports relacionats amb la muntanya o amb la platja. Han de pensar les

seves preferncies i per consens de tots decidirem si marxem albergs de

muntanya o platja i quins esports volem practicar. En decidirem 5 esports i els

treballarem per grups de 4 alumnes. Un cop tinguem decidit lalberg i els 5

esports que volem treballar, cada grup preparar una fitxa tcnica de lesport que

volen practicar on hauran despecificar quins msculs i ossos i articulacions es

treballen quan es practica cadascun dels 5 esports plantejats.(30)

Sels disposar de vdeos relacionats amb els esports plantejats per si no

coneixen tots els esports que sels proposa.

Gesti de laula:

La primera part de la sessi, el qestionari de models i linici de qestions

relacionades amb lesport, es treballar de forma individual. I ho comentarem

entre tots.

La segona part es crearan els grups de treball per lactivitat Campaments

esportius que es mantindran fins a la sessi 6.


Per la posada en com sintentar generar un ambient participatiu de tot el grup

amb preguntes dirigides per part del professor cap al mxim nombre

destudiants.

Els grups formats per lactivitat seran composats tenint en compte la

compatibilitat dels alumnes i sent el ms heterogenis possibles.

Avaluaci:

La prctica consisteix en el treball cooperatiu per resoldre la fitxa esportiva

plantejada.

11

Biologia i Geologia



Es valorar sobretot la posada en com en forma de debat que englobar la

unitat.


Full del qestionari previ (1 per grup)

Dispositiu multimdia per projecci vdeo i presentaci assignatura.

Dispositius informtics amb connexi a internet per lactivitat grupal.

SESSI 4

Fase del cicle: Continuaci i finalitzaci de lactivitat Campaments esportius.

Descripci:

Els grups formats a la sessi 3, continuaran amb la tasca assignada el dia

anterior, finalitzaci de la Fitxa tcnica.

Posada en com: cada grup treballar sobre un esport i haur dexplicar als

companys quins ossos i msculs es fan servir quan es practica lesport

seleccionat. (60)

Gesti de laula i atenci a la diversitat:

Continuaci amb el treball cooperatiu amb els grups heterogenis formats a la

sessi 3.

Avaluaci:

Entrega de lactivitat a la finalitzaci de classe que savaluar a la part del treball

en grup.

Es valorar lactitud presentada pels integrants del grup.


Dispositius informtics amb connexi a internet (mnim 1 per cada 2 alumnes).

12

Biologia i Geologia



SESSI 5

Fase del cicle:

Sntesi dels continguts treballats del sistema esqueltic i muscular. (30)

Treballar lesions esportives amb el mateix context dels Campaments

esportius.(30)

Descripci:

Els grups formats des de la sessi 3, ara pensaran quin possible tractament pot

tenir alguna de les lesions ms freqents que esdevenen amb la prctica de

lesport.

Per grups sels assignar una lesi que hauran desbrinar quin seria el

tractament adequat. I lexplicar als companys.



sessi 3.

Avaluaci:


en grup.




13

Biologia i Geologia



SESSI 6

Fase del cicle:

Sessi de tancament, on treballarem les lesions esportives amb un Cas real

desportista delit. . (30)

Acabar lactivitat de lesions esportives amb un cas real de lesi dun esportista

delit conegut. . (20)

Explicaci dels deures per setmana santa.(10)

Descripci:

Els grups formats des de la sessi 3, ara pensaran quin possible tractament pot

tenir amb un cas real de lesi dun esportista conegut.



sessi 3.

Avaluaci:


en grup.




SESSI 7

Fase del cicle: Inici del Treball prctic de Mesurem-nos! (60)

Descripci:

Explicaci de lactivitat per parelles Mesurem-nos!

A la primera part de la sessi, es demanar als alumnes que individualment

formulin una hiptesis, sobre lactivitat del dia anterior, de si esperen trobar

diferncies entre nois i noies

Posada en com de les diverses hiptesis generades.

Formaci de les parelles i inici de lactivitat que durar la resta sessi. En aquesta

activitat es demanar als alumnes que es mesurin diferents ossos del seu cos i

que anotin les dades obtingudes pel posterior anlisis. En aquesta tasca tamb

hauran danomenar, mitjanant atles danatomia, 2 3 ossos presents a cada

regi anlisis i determinar si es tracta desquelet apendicular o axial.

14

Biologia i Geologia



Gesti de laula:

La formaci de les parelles pel treball prctic sintentar que sigui el ms

diversificat possible.

Avaluaci:

Entrega, al final de la sessi, del full de mesures fetes per les diferents parelles,

que servir per elaborar les mitjanes treballar a la segent sessi.

Faran lentrega dun informe de prctiques.


Fulls dactivitat Mesurem-nos!

Cintes mtriques per prendre les mesures

Ordinadors per treballar els atles danatomia

SESSI 8

Fase del cicle:

Avaluaci de resultats: valoraci de la nostre hiptesi inicial sobre el dimorfisme

sexual i el creixement ossi. (30)

Valoraci dels continguts terics treballats. (30)

Descripci:

Valorarem entre tots els resultats obtinguts a la sessi anterior i donaran

resposta individualment a les qestions dinterpretaci dels resultats.

Posada en com i sntesis del treball prctic.

Recollida dels exercicis i entrega de la tasca Pots crixer ms? que hauran de

realitzar com a deures a casa i entregar a lltima sessi.

Gesti de laula:

Les diferents tasques assignades en aquesta sessi es realitzaran per parelles.

Durant les posades en com, el professor animar a la participaci de lalumnat.


A les posades en com, el professor preguntar al major nombre dalumnes.

Avaluaci:

Hauran de presentar un informe de prctiques que ser puntuat.

Lactitud al llarg de les sessions.

15

Biologia i Geologia




Full de tasques Mesurem-nos! i Pots crixer ms? (1 per alumne)

Entrega de les mitjanes obtingudes a travs de lactivitat de la sessi 7.

Ordinadors per treballar exclusivament sobre els atles danatomia.

SESSI 9

Descripci:

Explicaci de lactivitat dhbits posturals amb els continguts terics essencials

sobre la unitat amb presentaci Power Point. (15)

Inici de lactivitat Hbits posturals que es far de forma grupal durant la sessi,

el plantejament s amb jocs de pistes (30).

Sntesi final de lactivitat (15)

Gesti de laula:

Lactivitat sobre els hbits posturals es per grups on els alumnes hauran danar

resolent una srie de incgnites relacionades amb els Hbits Posturals.

La part terica, amb lexplicaci dels continguts essencials de lassignatura, ser

impartida pel professor intentant fer partcips amb preguntes als alumnes.


Lactivitat Hbits posturals pretn fer veure la importncia duna bona higiene

postural en lalumnat.

Amb lexplicaci terica es pretn emfatitzar aquells conceptes on els alumnes

puguin seguir presentant dificultats, dedicant una especial atenci en els

problemes que shagin en les sessions anteriors.

Avaluaci:

La tasca dhbits posturals no savaluar en aquesta unitat.


Full dactivitat Hbits posturals. (1 per alumne)

Ordinadors amb connexi a internet per la elaboraci de a la tasca. (1 per

alumne).

16

Biologia i Geologia



SESSI 10

Fase del cicle: Realitzaci del treball prctic de la dissecci de la pota de pollastre.

Descripci:

Realitzaci de la prctica de dissecci (40)

Posada en com de lactivitat. (20)

Gesti de laula:

Lobservaci i dissecci de la pota de pollastre ser duta a terme per grups.

Aquesta activitat shaur de dur a terme en laboratori. Shaur de prestar atenci

a les diferents manipulacions dels estris per part de lalumnat.


Comprendre duna manera prctica i manipulativa com es composa la

lestructura dels ossos i msculs.

Avaluaci:

Els alumnes hauran de presentar un informe de prctiques on es tindr en

compte la rigurositat de linforme.

A la segent sessi, els alumnes hauran de fer entrega dun informe de

prctiques sobre lactivitat realitzada.


Gui i qestions a resoldre en el treball prctic (1 per alumne)

Cuixes de pollastre (1 per grup)

Equip de dissecci (1 per grup)

Roca calcria

Got de precipitats

Dissoluci HCl 1M

17

Biologia i Geologia



SESSI 11

Fase del cicle: Sntesis final de la unitat.

Descripci:

Entrega de linforme de prctiques de la sessi anterior (10).

A la primera part de la sessi es far entrega de totes les activitats corregides

que shan anat recollint al llarg de la unitat.

Observaci de les mostres ds i roca calcria preparades la sessi anterior i

resoluci de les qestions plantejades a partir de lexperiment.

Es donar un temps perqu els alumnes les revisin les altres activitats

entregades i es dedicar un temps a resoldre dubtes que puguin sorgir. (30)

La segona part de la sessi es dedicar a fer la sntesis final dels continguts

treballats a la unitat. La mecnica consistir en que repassem entre tots els

continguts que els alumnes creuen que sn els trets importants treballats al llarg

de les sessions, i per tant, matria dexamen. (20)

Gesti de laula:

Durant la primera part, es realitzar la posada en com de lactivitat Protegim el

nostre cos en format de debat i posteriorment, el professor es dedicar a resoldre

els dubtes que puguin continuar existint desprs de lentrega de les altres

activitats corregides. Les resolucions les realitzaran els mateixos alumnes, amb

el professor com a guia, i es faran en forma de debat grupal.

La segona part, el professor preguntar a lalumnat pels continguts que creuen

que sn susceptibles dentrar a lexamen final. Ell ser lencarregat de fer

partcips als alumnes.


Al llarg de la sessi sintentar que els mateixos alumnes generin les preguntes,

les resolguin i defineixin els continguts clau per lexamen final amb la intenci

daugmentar la seva implicaci en la matria.

Que ells mateixos determinin quins continguts sn els importants, els far

conscients dall que deuen estudiar.

Avaluaci:

Savaluar la participaci, en les diferents fases de la sessi, sumativament a

lapartat avaluaci de la unitat.


Projector multimdia per recolzar les explicacions de sntesis dunitat amb les

imatges pertinents.

18

Biologia i Geologia



SESSI 12

Fase del cicle: Examen final de la unitat

Descripci:

Realitzaci de lexamen final de la unitat durant tota la sessi. (60)

Gesti de laula:

Examen que es realitzar de forma individual.


La formulaci de lexamen consistir en diverses preguntes sobre els continguts

treballats al llarg de la unitat i seran formulades amb un augment progressiu de

la seva complexitat amb la finalitat dobtenir un gradient de qualificacions.

Avaluaci:

Examen final 40% de la nota final.


Full dexamen

19

Biologia i Geologia



6. Criteris davaluaci generals

Models dos (10%) Models elaborats per parelles

Qestionari

Treball Camp Esportiu (10%) Elaboraci de la fitxa tcnica (66%)

Lesions esportives

Treball prctic 1: Mesures

(10%)

Respostes de les qestions

relacionades (50%)

Informe de prctiques (50%)

Hbits posturals Realitzaci de les activitats

Activitats pots crixer ms? (Deures)

Activitats Lesions i tractament

(10%)

Treball prctic 2: Els Ossos i

msculs (10%)

Resoluci de les qestions

Elaboraci dun informe de prctiques

Actitud 10% Idees prvies

Treball en grup sessions 1,2,3

Participaci dels debats generals

Sntesi final

Examen final: 40% de la nota

20

Biologia i Geologia



7. Criteris datenci a la diversitat

El criteri datenci a la diversitat principal es troba al plantejament general de les

activitats. Totes les activitats pretenen ser motivadores alhora que prximes pels

alumnes de 3r dESO. La lnia general de la unitat pretn ser atractiva alhora que

rigorosa amb contingut plantejat, treballant cadascun dels conceptes relacionats amb el

sistema locomotor.

Es tindr especial cura a lhora de formar els grups de treball per les tasques. A ms,

es supervisar i es posar mfasis en la participaci dels ms passius front

lassignatura. En general, lelaboraci dels grups es faran de forma heterognia, evitant

incloure en ells alumnes que no safavoreixin un bon clima de treball.

8. Connexi amb altres matries

Matemtiques:

Anlisis de dades experimentals i interpretaci dels resultats de manera

crtica i rigurosa.

Tecnologia:

s dordinadors per la cerca dinformaci.

Projecte manipulatiu del grup G3.

Cincies del mn contemporani:

Coneixement i tractaments dalgunes de les lesions i malalties del sistema

locomotor ms habituals.

Interpretaci de radiografies.

Coneixement dels hbits posturals favorables per mantenir una bona salut.

Histria:

Coneixement i menci dalguns trets clau de la histria contempornia, a

travs de la histria dels JJOO.

Llenges:

s de diferents textos, principalment notcies, don hauran de extreure

informaci per la construcci del seu propi coneixement.

Utilitzar els diferents textos per comunicar, argumentar opinions, dades i

resultats.

Cincies socials:

Coneixement dels diferents hbits posturals

Conixer la prctica esportiva delit i la seva rellevncia social

21

Biologia i Geologia



9. Bibliografia

Libres consultats:

Bueno D., Tricas M. (2007). Biologia i geologia, Cincies de la naturalesa (3r

d'ESO) Ed. Text- La Galera.

Correig T., Grau R., Manuel J. (2011). Biologia i geologia, Cincies de la

Naturalesa: 3r Curs segon cicle dESO. Ed Teide.

Marieb E. N. (2009). Anatomia i fisiologia humana. Ed Pearson.

Enllaos web:

https://www.youtube.com/watch?v=dXiUCmrfcvg

https://www.youtube.com/watch?v=glUzi8IhYOI

http://www.youtube.com/watch?v=jfF8ORHXB8g

https://www.youtube.com/watch?v=djeEXfwlPVA

https://www.youtube.com/watch?v=9hf-4VQ0CsA

http://www.iqb.es/cbasicas/fisio/cap06/cap6_1.htm

https://www.youtube.com/watch?v=V9bwWhEM38M

http://www.dmedicina.com/enfermedades/musculos-y-huesos/

Atles anatmics digitals:

http://www.edu365.cat/aulanet/coshuma/

http://www.boneclones.com/catalog-human-adult-skulls.htm

http://www.xtec.cat/~rvillanu/locomotor/locomotor.htm

https://www.youtube.com/watch?v=UBdtyo-4eM0

Vdeos per la construcci del crani:

https://www.youtube.com/watch?v=Jq_GMIAEHqk

https://www.youtube.com/watch?v=QC7dbX2Gi6A

https://www.youtube.com/watch?v=Sdo_2mxLvFY

https://www.youtube.com/watch?v=dXiUCmrfcvghttps://www.youtube.com/watch?v=glUzi8IhYOIhttp://www.youtube.com/watch?v=jfF8ORHXB8ghttps://www.youtube.com/watch?v=djeEXfwlPVAhttps://www.youtube.com/watch?v=9hf-4VQ0CsAhttp://www.iqb.es/cbasicas/fisio/cap06/cap6_1.htmhttps://www.youtube.com/watch?v=V9bwWhEM38Mhttp://www.dmedicina.com/enfermedades/musculos-y-huesos/

22

Biologia i Geologia



ANNEX:UNITAT DIDCTICA G3 LA PROGRAMACI DAULA : 3r ESO G3

Laparell locomotor

PROJECTE DE CONSTRUCCI DEL CONNECTO DELS OSSOS DEL COS HUM I DELS MODELS DE CAMA I BRA.

Projecte de Tecnologia i Biologia-Geologia (3r dESO)

1. Presentaci de la unitat didctica

El projecte plantejat pel grup G3 de 3r dESO planteja una tasca interdisciplinar entre

Tecnologia i Cincies de la Naturalesa. La intenci daquest projecte s relacionar i utilitzar

coneixements integrats en la tecnologia integrant coneixements referits a Locomoci de

lhome. Per aquells alumnes que presenten major dificultats en la comprensi i aplicaci

dels coneixements que es treballen a les assignatures de cincies, es pretn que mitjanant

treballs molt prctics, treballant-los al taller i al Laboratori i de manera interdisciplinar,

interioritzin de la major forma possible els mecanismes de funcionament dels sistema

esqueltic i muscular.

Primer de tot es proposa lelaboraci dun

connecto amb els principals ossos del cos hum i

posteriorment la construcci i elaboraci dun model

de cama i bra mitjanant materials del taller de

tecnologia.

Per lelaboraci del connecto els alumnes han

de preparar, foradar i elaborar els materials

necessaris. Un cop hagin finalitzat la seva

construcci, soldadura i elaboraci de connectors

elctrics, sels avaluar mitjanant el connecto.

Aquest connecto, concretament, te dibuixat un

23

Biologia i Geologia



esquelet sencer, i al seu costat, troba indicats els noms dels ossos principals.

Si els alumnes connecten correctament cada os amb el seu nom, sencendr la llum

que indica que estan responent correctament la pregunta. Un cop finalitzada i avaluada la

tasca dels connectors, selaborar un segon projecte que consisteix en la construcci de

dos models de diferents parts del cos. Per una banda la construcci dun bra, on els

alumnes hauran de integrar els coneixements relacionats amb els sistema locomotor i el

funcionament de les palanques.

Veure com el moviment de totes dues extremitats del cos exerceix una funci

darticulaci integrada i comprendre la analogia que existeix entre el moviment del nostre

cos i el de les palanques. Al llarg de les sessions els alumnes hauran danar construint els

seus models de cama i bra, de manera individual. A mesura que incorporin els diferents

materials de construcci, hauran de comprendre quin tipus de funci est fent cada material

dins del seu model.

24

Biologia i Geologia



En concret, el model de cama selaborar a partir de cartr, on sincorporaran uns

cordills que simularan lacci dels msculs: bceps femoral i mscul vast extern. La uni de

cadascunes de les parts suniran mitjanant enquadernadors i es pretn que cada dia es

treballi un concepte nou. Per altre banda, el model de cama sintentar construir mitjanant

material de marqueteria, a partir de fustes i material de construcci selaborar el segon

model on, mitjanant el mateix procediment que el primer model, hauran de comprendre els

nous ossos i msculs del bra. Incorporant les funcions de palanca del bceps i trceps del

bra hauran de comprendre la seva funci de palanca novament i com aquesta acci

permet el seu moviment a lhome.

Per ltim, els models construts de

manera individual els hauran de

presentar la resta de grups G1 i G2

mitjanant una exposici oral.

2. Competncies 2.1.- Competncies generals dESO

2.1.1. Competncia en comunicaci lingstica i audiovisual

Realitzaci dexposicions orals als companys.

Relacionar termes i expressions colloquials amb el lxic cientfic.

Realitzaci dactivitats que promouen la interacci entre els companys.

2.1.2. Competncia matemtica

Pressa de dades de forma experimental

Elaboraci de diferents clculs a partir daquestes dades.

2.1.3. Tractament de la informaci i competncia digital

Desenvolupar estratgies per a la cerca dinformaci a Internet.

Interpretar les diferents fonts dinformaci.

Organitzar i conservar material imprs.

2.1.4. Competncia per aprendre a aprendre

Perseverar en la realitzaci duna tasca i en la recerca de la soluci dun problema.

Fomentar lesperit de crtica davant fets i idees acceptades socialment.

Establir connexions entre coneixements terics adquirits i fets quotidians.

25

Biologia i Geologia



2.1.5. Competncia cultural i artstica

Valorar la qualitat esttica, funcionalitat, ergonomia i la creativitat en la presentaci

de les tasques.

2.1.6. Autonomia i iniciativa personal

Organitzar les feines proposades per tal de respectar els terminis de presentaci

fixats.

Conixer les prpies capacitats i limitacions.

Pressa de responsabilitats en les tasques.

2.2.- Competncies especfiques de les matries

Aconseguir una bona alfabetitzaci cientfica dins dun context ms social i

tecnolgic de la cincia, i per tant, ms globalitzador.

Verbalitzaci del nou coneixement cientfic i tecnolgic adquirit.

Integraci dels coneixements a dins de la seva vida quotidiana.

Desenvolupament de la competncia cientfica a travs del tractament de diferents

textos de procedncies vries on hauran daplicar els seus criteris de selecci.

Manipulaci dobjectes amb precisi i seguretat.

Conixer i comprendre objectes, processos i sistemes y entorns tecnolgics.

3. Objectius: 3.1.- Objectius daprenentatge

Entendre la relaci que hi ha entre els msculs i els ossos per tal de produir el

moviment.

Identificar els principals ossos i msculs del bra i de la cama.

Conixer el funcionament antagnic dels msculs de lavantbra i de lavantcama.

Entendre com els msculs del bra i de la cama funcionen com a palanques.

3.2.- Objectius actitudinals

Potenciar el treball en grup i cooperatiu per tal de realitzar una feina comuna.

Afavorir les habilitats dexpressi oral dels continguts i aportacions dels alumnes

en la posada en com i discussi conjunta de les activitats i en la exposici oral

del projecte.

26

Biologia i Geologia



3.3.- Objectius procedimentals

Identificar quins sn els tipus de palanques que podem associar al funcionament

del bra i la cama.

Comprensi i reproducci de les palanques mitjanant materials al taller de

tecnologia.

Conixer algunes lesions esportives i alguns hbits de vida saludables per

prevenir-les.

4. Continguts

Coneixement de laparell locomotor: el sistema esqueltic i el muscular.

Identificaci dels ossos del cos i dels msculs de la cama i del bra i quines funcions

fan.

Identificaci sobre models anatmics i illustracions de diferents msculs, ossos i

articulacions.

Curiositat per conixer el complex mecanisme del moviment del nostre cos, i

comprensi del paper que hi exerceixen lesquelet i la musculatura.

Conscincia de les lesions de laparell locomotor i inters per seguir hbits

saludables.

Funcionament de diferents msculs del cos com a palanques.

Inters per adquirir hbits saludables en relaci amb el nostre aparell locomotor.

5. Seqenciaci de la unitat didctica

SESSI 1

Explicaci de la relaci i funci dels sistemes esqueltic i muscular (teric) i realitzaci duna fitxa on es relaciona la prctica de lesport amb la funci de laparell locomotor.

SESSI 2

Identificaci dels principals ossos del cos a partir duna activitat de construcci dun esquelet hum retallable.

SESSI 3

Explicaci de la funci de les articulacions i identificaci de diferents tipus darticulacions a partir de la realitzaci dactivitats interactives del llibre digital.

SESSI 4, 5, 6 i 7

Projecte de realitzaci del connecto dels ossos del cos hum.

27

Biologia i Geologia



SESSI 8

Realitzaci de linforme del projecte del connecto dels ossos del cos hum.

SESSI 9

Explicaci a partir desquemes de com els ossos funcionen com a palanques de diferent gnere i realitzaci duna fitxa on es relacionen la prctica de diferents esports amb exemples del treball dels ossos com a palanques.

SESSI 10

Identificaci dels principals msculs de la cama i del bra a partir desquemes anatmics i construcci dun model de cama (amb cartr i cordes)

SESSI 11

Construcci del model de cama i realitzaci duna fitxa on sutilitza el model per entendre el funcionament antagnic dels msculs de la cama (bceps femoral i qudriceps)

SESSI 12-15

Construcci del model de bra (amb fusta i gomes elstiques) on aplicaran els coneixements adquirits amb el model de bra.

SESSI 16 i 17

Preparaci i realitzaci de la presentaci escrita i oral sobre el projecte de construcci del model de bra.

SESSI 18

Fitxa de treball de les lesions esportives a partir duna notcia de diari sobre la lesi dun futbolista.

6. Avaluaci

Criteris davaluaci:

1. Saber identificar els principals ossos del cos.

2. Ser capa de realitzar els forats i la soldadura de forma correcta i acurada.

3. Saber reconixer els msculs del bra i de la cama.

4. Saber explicar el funcionament antagnic dels msculs de lavantbra i de

lavantcama.

5. Ser capa didentificar quins sn els tipus de palanques que podem associar al

funcionament del bra i la cama.

6. Conixer algunes lesions esportives i saber reconixer alguns hbits de vida

saludables per prevenir-les.

7. Ser capa delaborar informes i presentacions escrites i orals.

8. Saber treballar en grup i de forma cooperativa per tal de realitzar una feina comuna.

28

Biologia i Geologia



7. Criteris datenci a la diversitat

El grup G3, a qui va dirigida aquesta adaptaci de la Unitat Didctica sobre

laparell locomotor, est composat per 12-14 alumnes amb severes dificultats

daprenentatge. Dos alumnes presenten planificaci personalitzada.

La estructuraci de la unitat, sha elaborat conjuntament amb lassignatura

de Tecnologia, i es dur a terme mitjanant lelaboraci dun projecte.

Aquests alumnes sn especialment disruptius i presenten un elevat

percentatge dabsentisme escolar. Com a finalitat en la realitzaci del treball

per projectes, sespera aconseguir motivar ms a aquests alumnes i

augmentar el seu inters per les cincies mitjanant tasques ms de caire

manipulatiu.

La tasca final, consistent en una presentaci oral dels seus treballs als

companys dels grups G1 i G2, pretn augmentar el seu grau dimplicaci i

responsabilitat en les activitats, i parallelament augmentar la seva motivaci

i autoestima.

Activitats davaluaci:

Projecte del connecto dels ossos del cos hum. 30%

Informe del projecte del connecto dels ossos del cos hum. 10%

a) Fitxa de treball dels ossos funcionen com a palanques. b) Fitxa de treball del funcionament dels msculs de lavantbra i

lavantcama. c) Fitxa de treball sobre les lesions esportives

10%

Model de bra 30%

Presentaci escrita i oral del model de bra. 20%

29

Biologia i Geologia



8. Connexi amb daltres matries

Matemtiques:

Presa de mides per la construcci dels models

Cincies del mn contemporani:

Coneixement i tractaments dalguna de les lesi esportiva

Coneixement dels hbits posturals favorables per mantenir una bona salut.

Llenges:

Redacci i preparaci de lexposici oral pels altres grups.

Estructura de La Ud ESO

Documents

Transcript of Estructura de La Ud ESO