Estratègies d’intervenció...

1

Servici d’Ensenyaments en Valencià (Conselleria d’Educació)

Estratègies d’intervenció lingüística

amb l'alumnat nouvingut

Per facilitar l'aprenentatge de la llengua dels alumnes nouvinguts és convenient

que els mestres que els atenen tinguen, en l'aspecte lingüístic, algunes

consideracions. Observem diversos tipus d'actituds del mestre que es

produeixen simultàniament i que es complementen.

El paper del mestre ha de ser: model lingüístic, dinamitzador, interlocutor i

corrector subtil.

Per facilitar la comprensió oral de l'alumnat nouvingut

CARACTERíSTIQUES FORMALS DE LA PARLA DE L'ENSENYANT: l'ensenyant com a model Iingüístic.

A fi d'ajustar-se al nivell de comprensió de l'alumnat amb poca competència en

valencià i d'esdevenir un bon model lingüístic, l'ensenyant ha d'adaptar el seu

discurs, sense, però, deformar-lo, ni empobrir la llengua. Caldrà, doncs, que

tinga presents les estratègies següents:

Adaptar el ritme del discurs. És bo parlar a una velocitat un poc inferior a

l'habitual. Quan ens dirigim als qui tenen dificultats per entendre'ns, hem de

tenir present d'adaptar el nostre discurs a les caracteristiques de l'oient.

Parlar més lentament afavoreix la comprensió.

Completar el missatge amb el llenguatge gestual. Acompanyar el discurs

amb gestos il·lustradors ajuda a augmentar les possibilitats de comprensió

de l'interlocutor. Per tal que l'alumne nouvingut aprofite aquesta estratègia

cal comptar amb una condició: que establesca contacte visual amb

l'ensenyant. Com que aquest fet està subjecte a pautes culturals (en

determinades cultures mirar el professor a la cara constitueix un desafiament

a l'autoritat i una falta de respecte), cal donar un temps per a l'adaptació

abans d'insistir que l'alumne ens mire.

Repetir el missatge, sempre que es crega necessari, amb el màxim de naturalitat, sense pujar el to de veu.

Fer pauses. Les pauses donen més temps per processar el que ha dit

l'ensenyant i, per tant en faciliten la comprensió.

Tenir cura de la pronúncia. Cal utilitzar una articulació clara i un estil

estàndard, vocalitzar bé, és a dir, amb poques contraccions i tenint cura de

la pronúncia dels finals de les paraules i frases, ja que aquests són portadors

de significat (nombre i gènere/persona i temps verbal) i faciliten la

2


comprensió de l'estructura gramatical.

Exagerar I'entonació. És bo accentuar els elements suprasegmentals de la

frase, ja que l’entonació transmet Sífem una pregunta, una exclamació,

Sídonem una informació.

Simplificar el vocabulari. Es canviaran paraules complexes per altres de

més simples, d'ús més freqüent i properes a l'entorn de l'alumne.

Simplificar la gramàtica. En un moment inicial, és bo simplificar l'estructura

gramatical de les oracions. Es tindrà present d'utilitzar enunciats breus,

d’estructura senzilla. Cal donar missatges complets (mai frases

telegràfiques) però que continguen només el que és imprescindible per a la

seva comprensió. S'evitaran frases llargues amb subordinades. En un primer

moment es pot tendir a evitar usar temps compostos. Caldrà doncs, adaptar

el llenguatge al nivell de l'alumne, però no deformar-lo ni empobrir-lo.

Modificar el discurs. Per tal de fer-se entendre, és bo que l'ensenyant

conteste les seues pròpies preguntes repetint-ne la formulació. Per

exemple:

ENSENYANT.- On és la llibreta?... On és la llibreta?... La llibreta és dins del

calaix...

Es partirà del llenguatge senzill que els alumnes dominen per anar afegint

elements o alternar-los per altres que no facen disminuir la possibilitat de

comprensió:

- Tanca la porta. (dirigint-se a l'alumne nouvingut ajudant-se del gest) - Per favor, tanca la porta. (a l'alumne nouvingut) - Per favor, pots tancar la porta? (a l'alumne nouvingut) - Algú pot tancar la porta? (dirigint-se al grup classe)

- Podeu tancar la porta quan eixiu?

Per facilitar l'expressió oral de l’alumnat nouvingut

EN LA GESTIÓ DE LA CONVERSA. L’ensenyant com a dinamitzador

És molt funcional per a aquesta tipologia d'alumnes treballar els usos del

llenguatge i les fòrmules socials pròpies del nostre entorn (agrair, presentar-se

acomiadar-se, mostrar acord o desacord, etc.). Així doncs, encara que

l'alumnat nouvingut tinga poc domini del valencià, no se l'exclourà de les

activitats de conversa que s'organitzen a l'aula.

Cal tenir en compte que en moltes converses sovintegen les intervencions que

són pures fòrmules convencionals però que tenen molta importància

3


quantitativa i qualitativa.

Per tal d’aconseguir la intervenció de tot l’alumnat, convé tenir presents les estratègies següents:

Anticipar el tema de conversa a l'alumnat amb poc domini de la llengua i

facilitar-li informació al respecte. Quan es pretén que els alumnes parlen d'un

tema, es pot oferir prèviament de forma implicita el lèxic i les estructures que

necessitaran més.

Ajudar a preparar abans la informació que un alumne pot aportar.

Facilitar l’oportunitat de participar mitjançant preguntes més o menys

obertes, segons el grau de comprensió. Cal estar alerta de fer participar

tothom i no només aquells alumnes que ja se sap que poden respondre

correctament i ajuden a mantenir el ritme de la classe.

Donar un temps d'espera perquè l'alumne amb poc domini de la nova

llengua puga intervenir. Cal que I' ensenyant faça pauses a fi de no crear

ansietat. S'haurà, doncs, d'esperar un temps prudencial abans de reformular

la pregunta, de preguntar a un altre alumne o de donar la resposta.

Tenir en compte els companys que, de forma natural, faran de model de la

producció verbal de l'alumne nouvingut. Es recomanable que en un primer

moment se l'interpel·le després d'haver preguntat a altres companys, per tal

que puga imitar-los.

Procurar la interrelació dels uns amb els altres, explicitant sempre que

siga convenient el model d'intervenció.

E.- Mohamed, pregunta al Cesc Síté germans. Digues: Cesc, tens germans?

MOHAMED.- Cesc, tens germans?

Fer d'intermediari entre I'alumne nouvingut i el grup classe. Aquesta

situació es pot donar Síl'alumne nouvingut parla en veu baixa de forma

esquemàtica i l'ensenyant amplia el discurs de l'alumne.

Estimular la participaciô de l'alumne, mitjançant el reconeixement i

elogi dels seus encerts (reforç positiu).

E.- Molt bé!, o Exactament, o Això mateix!

E.- Això mateix!, és una gran resposta!

4


EN LA INTERACCIÓ CONVERSACIONAL. L'ensenyant com a interlocutor

Els xiquets menuts adquirixen el llenguatge perquè els pares usen estratègies

educatives implicites. És a dir, aporten continguts informatius, corregeixen i

expandeixen enunciats incorrectes o incomplets del xiquet, etc.

En la interacció conversacional, la persona que té més competència linguística

realimenta constantment els coneixements de l'interlocutor.

Confirmar i reforçar amb la repetició l'encert de les seues expressions afavoreix

que l’alumne prenga consciència que se'l comprén i que el diàleg pot continuar.

En confirmar la seva producció verbal li transmetem que hem advertit que ja

coneix un nou terme, que ha captat un nou detall, i l'animem en la tasca

d'adquisició de la llengua. El fet de redundar en la seva comunicació o

d’ampliar les seues formes d'expressió pot incloure, a més, una correcció

implícita.

Estratègies de l'ensenyant com a interlocutor:

Dirigir la paraula a l’alumne nouvingut des del primer dia tot i que, aquest,

pel fet de trobar-se en el període d'adaptació inicial, encara no se senta

capaç de respondre.

Proposar temes de conversa relacionats amb els interessos i necessitats

dels alumnes, aixi com del seu entorn immediat.

Valorar i recollir les intencions comunicatives de l’alumne nouvingut,

les seues iniciatives d'expressió, siga per mitjà de la paraula, del gest, de

sorolls. Per ajudar-nos a sobreinterpretar el missatge que ens vol comunicar

l'alumne, podem valer-nos de:

elements del context immediat (el que acaba de passar, els materials...)

les indicacions que ens puga fer, alló que assenyala, etc.

Paral·lelament a l'expressió de l'alumne, l'ensenyant ha d'escoltar activament

per tal d'interpretar, completar i reformular en veu alta el missatge.

- Quan no comprén el missatge de l'alumne pot demanar-li aclariments:

E.- Què vols dir? o: No t'entenc, pots tornar-m'ho a explicar?

- Sícomprén el missatge de l'alumne en el registre que l'emet, pot:

traduir el Ilenguatge gestual de l'alumne en llenguatge verbal,

5


A.-(fa el gest de caure i emet) broum, broum...

E.- Vols dir que vas caure per l’escala i et vas fer mal?

Substituir els termes deíctics per la denominació concreta, quan el domini del vocabulari d'una llengua és incipient, es pot donar la tendència a referir-se als diferents objectes i processos amb una terminologia deíctica polivalent que únicament té sentit en presència dels objectes als quals ens referim:

A.-Pinte això (assenyalant) amb aquest i això amb aquests.

E.-Pintes el mar amb el Ilapis de color blau i l'arbre amb els

llapis de color marró i verd.

interpretar missatges incomplets i ajudar l'alumne a completar-los,

A.-La Fàtima l’ha agafat a casa

E.- Què vols dir, que la Fàtima s’ha endut el llibre a casa?

Ajustar la seua intervenció a la capacitat de comprensió de l'alumne:

- En alumnes amb poca competència lingüística es procurarà formular

preguntes curtes i tancades.

- En alumnes més competents lingüísticament es pot partir d'una

pregunta oberta i molt general, i acotar-la amb preguntes més

tancades i concretes.

E.- Què ha passat? Qui se n'ha anat? Se n’ha anat Pau o Zhora?

Formular diversos tipus de preguntes:

- Procedimentals, les que tenen a veure amb les rutines de la classe: E.- Has portat els deures? Ho has entés tot? Per què no fas l'exercici?

- Convergents, es resolen de forma molt curta, amb un "sí" o amb un

"no" o amb frases molt breus. Normalment no fan reflexionar l'alumne,

ja que es basen en la informació presentada abans. Són les més

adequades per un moment inicial d'aprenentatge de la llengua: E.- Recordes què hi havia al costat de la finestra?

6


- Divergents, busquen respostes diverses que no siguen breus i que

requerisquen una reflexió per part dels alumnes. Es tracta que

aquests proporcionen la seua pròpia informació en lloc de recordar la

que s'ha presentat abans. Els alumnes han de tenir un cert grau de

competència lingüística però cal tendir a anar-les incorporant. E.- Quin és el teu programa de televisió preferit?

Estimular l'alumne nouvingut a mantenir intercanvis verbals:

- Pel que fa a la participació:

centrar l'atenció de l'alumne a l'hora d'intervenir:

E.- Au va, ara digues-ho tu.

centrar l'atenció de l’alumne sobre l'habilitat que ha de posar en

pràctica i donar-li pistes de com ho ha de fer:

E.- Ara prova de llegir ací. (assenyalant el lloc precís del text que ha

de llegir).

informar l'alumne sobre el contingut del que haurà de resoldre (li

dóna pistes):

E.- Mira, veus, això és una fotografia. Què hi deu dir ací? (fotógraf).

- Pel que fa a la producció de paraules o enunciats:

Ensenyar ben aviat aquells mots i enunciats que facilitaran l'adquisició del lèxic nou i la comunicació de l'alumne amb els altres.

per conversar amb els altres

Em dic Joan, i tu, com et dius? Puc?

No t 'entenc, pots parlar més a poc a poc?

Pots tornar-m 'ho a repetir, per favor?

per adquirir nous coneixements:

Com es diu això (assenyalar un objecte) en valencià? Què vol dir...?

Com s'escriu...? Com es pronuncia...?

Donar models per a la construcció del missatge de l'alumne, perquè

aquest els reproduïsca de forma total o parcial.

E.-Tens bastants colors per a pintar? En tens bastants?

7


Fer repetir alguns termes clau:

E.-A veure digues: xarxa. Costa, veritat? A.-Xarxa.

Donar pistes per produir un mot o un missatge, quan l'alumne no recorda

la paraula o enunciat exacte:

- Ajudant-se del gest:

Assenyalant l'objecte que vol que anomene.

Dibuixant la silueta de l'objecte (a la pissarra, a la taula, a

l'esquena de l'alumne, a l'aire...).

Utilitzant gestos convencionals (gest endavant per indicar futur,

gest al mig per indicar el present i enrere per al temps passat).

- Marcant el començament de la paraula:

E.- Us en donaré una pista: comença per gui.. gui... A.-

Guitarra.

- Marcant el final de paraula: A.- Forner, carnisser, "aviader"... E.-.. ....... dor A.- Aviador.

- Estimulant la visualització mental d'una imatge fent-los centrar en

un objecte:

E.- Prova de recordar el dibuix. Què hi havia al costat de l’armari?

- Definint l'objecte per tal d'ajudar-lo a recordar el mot que li

falta:

E.-És un senyal del carrer que té tres llums, un de color roig, un

de taronja i un altre de verd.

8


LA CORRECCIÓ. L'ensenyant com a corrector subtil

Cal ressaltar el caràcter implícit que han de tenir les correccions, és a dir, mai

explicitarem "això està malament" o "això no es diu així”, sinó que construirem

un enunciat correcte. El més important és que la comunicació siga fluida i que

l'interlocutor tinga ganes de comunicar-se. Cal fer una correcció selectiva que

s'ajuste al nivell de llenguatge que l'alumne està adquirint.

Les intervencions de l'ensenyant no són de tipus metalingüístic, és a dir, no fan

reflexionar l'alumne sobre les seues produccions verbals i els errors que

contenen, sinó que tenen sentit dins el mateix acte comunicatiu, en el qual el

mestre interactua amb els alumnes sense demostrar superioritat ni excessiva

condescendència, peró sí fermesa i claredat en les seues formulacions verbals.

Estratègies per a una correcció que faça incidència dins del mateix acte

comunicatiu:

~Fer preguntes d'elecció: E.- Que porta la iaia a la bossa? A.- "Pescat". E.- Què dius que porta, peix o carn?

~Fer repeticions en forma de pregunta: E.-On és el paquet? A.-Al "suel". E.-El paquet és a terra?

Fer repeticions adreçades als companys: A.- "Estu" és un paquet. E.-Fixeu-vos, en Mohamed diu que això és un paquet.

Fer repeticions en forma d'assentiment: E.-Què porta als pantalons? A.- Un "parche". E.-Això, un pedaç.

Fer expansions en forma d'assentiments: E.- Què porta als pantalons? A.- Un “parche” E.- Molt bé, el xiquet porta un pedaç verd als pantalons.

9


Fer expansions adreçades als companys: E.- Quants personatges hi ha a la làmina? Al.-Set. E.-Quants són? (els diuen...)

A D'IT. -(assenyala el ratolí, requerint l'atenció del mestre) E.-Fixeu-vos què diu en Peter, que n'hi ha vuit perquè ens hem deixat el ratolí.

Demanar directament més informació relacionada amb el tema: A.-M'he tallat i he anat a l'hospital. E.-I tu Jouat, has anat mai a l'hospital?

Demanar la clarificació de la producció verbal de l'alumne: E.-Ai! no t'he sentit. M'ho pots repetir, per favor? E.-Què dius, m'ho pots tornar a dir? E.-A veure Sísaps dir-m'ho d'una altra manera.

Donar ajuts per a l'autocorrecció:

Fer una traducció simultània de l'aportació que fa l'alumne per provocar-li el canvi de llengua: A.-"Encima de la mesa". E.-Damunt la taula... A.-.. hi ha molts llibres.

Repetir únicament la incorrecció: A.- Pelota E.- Pi..., pi...

Indicar una resposta incorrecta: E.- Mm... o Mira Sípots dir-ho més bé, no està del tot bé.

10


Didàctica de l’ensenyament-aprenentatge del valencià per a l’alumnat d’Incorporació Tardana

Enfocament didàctic Síacceptem que una llengua s’aprén quan s’usa, el mestre/a haurà de proposar activitats que facen participar activament l’alumnat, usarà el llenguatge com a regulador de l’acció i no com una pràctica d’estructures lingüístiques, posarà l’alumnat en situació de parlar, d’igual manera potenciarà el màxim treball de llengua oral.

«L’ús i la comunicació són el veritable sentit de la llengua i l’objectiu real de l’aprenentatge. Aprendre llengua significa aprendre a usar-la, a comunicar-se. La gramàtica i el lèxic passen a ser el mitjans tècnics per aconseguir aquest propòsit.» (Cassany, 1993).

Quan proposem activitats per a l’alumnat nouvingut es tindrà present quines són les seues necessitats lingüístiques, els seus interessos i les seues motivacions. Proposarem un aprenentatge funcional, aprés de forma interactiva i lúdica. Les estratègies seran similars a les que es proposen en el Programa d’Immersió Lingüística, encara que les activitats pròpies del PIL s’han dissnyat per a tot el grup i les d’IT per a un grup reduït. Encara que al principi, per la manca de competència comunicativa en valencià, presenten dificultats per seguir el ritme de treball de la classe, poc a poc els serà més fàcil implicar-se en la dinàmica de la classe. La proposta és la de seguir un enfocament nocional-funcional com a eix central de la metodologia a emprar. L’alumnat ha d’obtenir el més aviat possible un nivell de llengua suficient (nivell llindar) que li permeta adquirir progessivament una capacitat de comunicació que el portarà a un bon domini de la llengua. Aquest nivell llindar no és simplement una llista de paraules i estructures sinó també d’explicitació d’una sèrie de situacions comunicatives que previsiblement trobarà, els conceptes que necessitarà verbalitzar i els actes de parla que haurà de realitzar.

11


Expectatives de l’activitat lingüística en les quatre habilitats bàsiques:

Comprensió Oral: L’alumnat ha de ser capaç d’entendre:

Les respostes més predictibles a preguntes formulades per ells mateixos.

Preguntes que algú els faça relacionades amb l’àmbit dels seus interessos o dels seus coneixements.

Les intervencions d’altres en converses en les quals estiguen implicats.

Informació sobre els temes que els poden interessar.

Avisos, advertiments, ordres i consells adreçats a ells en particular o a un conjunt de persones.

Explicacions, indicacions i instruccions, especialment les que es deriven de la seua activitat escolar.

Cançons i contes adequats a la seua edat.

Programes de TV o ràdio adequats a la seua edat.

Pel·lícules o representacions teatrals adequades a un públic de la seua edat.

Comprendre missatges senzills procedents de persones desconegudes.

Comprendre missatges procedents dels mitjans de comunicació.

Expressió oral: L’alumnat ha de ser capaç de:

Demanar i donar informació sobre Símateixos i sobre l’entorn.

Expressar sentiments i estats d’ànim.

Descriure persones, objectes i llocs.

Narrar experiències viscudes.

Transmetre informació rebuda per altres persones o canals.

Expressar raonaments senzills.

Formular peticions, demanar ajut i expressar necessitats, desitjos o la voluntat de fer alguna cosa.

Mantenir una interacció comunicativa oral pròpia dels usos socials (saludar, acomiadar-se, etc.).

12


Comprensió lectora:

L’alumnat ha de ser capaç de llegir:

Textos didàctics destinats a ells i adequats a la seua edat.

Notes i apunts de companys de classe.

Els anuncis, avisos i rètols més usuals.

Revistes il·lustrades, contes i obres de narració adequades a la seua edat.

Correspondència personal.

Impresos senzills que hagen d’emplenar.

Notícies breus procedents de la premsa que els puguen interessar.

Expressió escrita:

L’alumnat ha de ser capaç de desenvolupar la seua habilitat d’expressió escrita en activitats com les següents:

Prendre notes o apunts sobre informació provinent de la seua activitat acadèmica.

Resumir, esquematitzar o transcriure informació escrita o oral relacionada amb la seua activitat acadèmica.

Dur l’agenda de la seua activitat escolar o extraescolar (horaris, telèfons, fitxes, etc.).

Expressar per escrit experiències relacionades amb la seua activitat quotidiana.

Omplir impresos.

Mantenir correspondència amb amics.

13


Funcions, nocions i formes lingüístiques Quan un parlant té l’impuls de comunicar alguna cosa, quan té la intenció o el propòsit de dir alguna cosa, busca i organitza mentalment els objectes abstractes que van lligats al propòsit enunciatiu per emetre el seu missatge; són el que anomenem funcions lingüístiques: descriure, narrar, manifestar un sentiment, etc. Els conceptes que utilitzarà per emetre el missatge: passat/present/futur, jo/tu/ell, nombre, gènere, etc són les nocions generals. Els conceptes més concrets i lexicables: arbre, pensar, cadira, neu, etc., són les formes lingüístiques. Nocions i funcions seran els eixos sobre els que es fixarà l’inventari de les formes lingüístiques que el parlant haurà de conéixer per tal d’assolir el nivell llindar. El nivell llindar que es propose aconseguir, ha de partir de les següens funcions i nocions lingüístiques:

Funcions lingüístiques: Ús social:

Dirigir-se a algú: preguntar i respondre a preguntes, mantenir una conversa telefònica, demanar concedir o negar alguna cosa, etc.

Fer una presentació.

Saludar.

Acomiadar-se.

Felicitar.

Elogiar, mostrar admiració.

Agrair.

Demanar excuses.

Convidar.

Expressions de cortesia. Ordenació del discurs:

Demanar la paraula.

Deixar parlar, donar la paraula.

Precisar.

Posar exemples.

Explicar-se.

Demanar Síl’han entés.

Dir que no s’ha entés una cosa.

Demanar repetició.

Fer un incís.

Anunciar l’inici d’un tema.

Corregir-se.

14


Dubtar.

Interpretar, traduir.

Preguntar el significat d’una cosa.

Expressar èmfasi. Expressió de sentiments i estats d’ànim:

Expressar sentiments i estats d’ànim positius (satisfacció, admiració, tolerància, esperança, etc.).

Expressar sentiments i estats d’ànim negatius (lamentar-se, llàstima, avorriment, temor, repugnància, etc.).

Expressar sentiments i estats d’ànim neutres (indiferència, perplexitat, curiositat, etc.).

Expressar sentiments de conformitat i de disconformitat. Propòsits d’accions i funció persuassiva:

Expressar propòsits , intenció, volició desig, negació, etc.

Preguntar sobre propòsits, voluntats o decisions.

Demanar instruccions, consell o permís.

Suggerir accions, aconsellar, recomanar, animar, convidar, etc.

Prohibir o desaconsellar una acció.

Advertir, avisar, posar alerta.

Demanar, ordenar, manar. Informacions i opinions:

Identificar, narrar, informar d’un fet, descriure, comparar, etc.

Demanar informació, identificació, etc.

Verificar una informació.

Expressar opinions i creences.

Demanar opinions.

Expressar la coneixença d’un fet, Síes recorda alguna cosa, Síse sap alguna cosa, etc.

Expressar el grau de certesa, falsedat d’un fet.

Expressar el grau de necessitat o d’obligació.

Expressar el grau de dificultat d’una acció.

Formular hipòtesis sobre un fet.

15


Nocions generals Nocions d’existència:

Existència/no existència.

Presència/absència.

Disponibilitat/indisponibilitat.

Possibilitat/impossibilitat.

Esdeveniment.

Exposició. Nocions espacials:

Localització.

Posició relativa.

Distància.

Moviment.

Velocitat de desplaçament.

Direcció i sentit del moviment.

Origen i arribada.

Ordenació espacial.

Dimensions (mida, longitud, alçada, amplària, volum, etc.). Nocions temporals:

Situació puntual en el temps i en períodes temporals.

Seqüència temporal.

Temps present (actual)/passat/futur.

Anterioritat/posterioritat.

Simultaneïtat.

Duració i permanència (imperfectivitat).

Finalització i cessament (perfectivitat).

Retard/puntualitat.

Rapidesa/lentitud.

Freqüència.

Repetició.

Continuïtat.

Canvi i transició.

16


Nocions quantitatives:

Nombre i números.

Quantitat.

Gradació quantitativa. Nocions qualitatives:

Qualitats físiques (forma, dimensió, color, gust, tacte,textura, visibilitat, audibilitat, olor, edat, antiguitat, netedat, brutícia, etc.).

Qualitats avaluatives (apreciacions globals, autenticitat , falsedat, valor, preu, adequació, correcció desitjabilitat, èxit, fracàs, utilitat, etc.).

Nocions mentals:

Certesa/incertesa.

Coneixement/desconeixement.

Dubte.

Obligació.

Necessitat.

Possibilitat/probabilitat. Nocions de relació:

Relacions espacials.

Relacions temporals.

Relació acció/agent.

Relació acció/objecte.

Relació acció/destinatari.

Relació acció/beneficiari.

Relació acció/instrument.

Relació acció/causa.

Relació acció/finalitat.

Relació de correspondència i contrast. Nocions deíctiques:

Deïxi no anafòrica.

Deïxi anafòrica. Ara s’hauran d’explicitar les formes lingüístiques a treballar en cadascuna de les nocions i funcions lingüístiques, les quals conformaran el nivell llindar.

17


OBSERVACIÓ INICIAL DE L’ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA Alumne: Data d’escolarització al centre: Data d’arribada a la Comunitat Valenciana: Data d’arribada a Espanya (Síanteriorment ha estat en altres C Autònomes): CP:

Edat:

Sexe:

Nacionalitat, país d’origen:

Domicili actual:

Llengua materna (L1):

Entén Parla Llig Escriu

Altres llengües que coneix


Valencià


Castellà


Estudis cursats:

Equivalència a Espanya.

Nom del pare:

Ocupació:

País de procedència:





Nom de la mare:

Ocupació

País de procedència:





Curs al qual s’adscriu:

Tutor/a

Nombre d’alumnat:

Criteris per a l’adscripció:

18


OBSERVACIÓ INICIAL DE L’ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA Alumne/a:..................................................................................................... Anys:........... Nivell: ................. Curs: .......................... Data: ....................... 1. Dades de l’alumne/a Nom ____________________ Cognoms __________________________ Edat ___________ Curs (nivell) _________________- Nacionalitat dels pares: pare ______________ mare _______________ Lloc d’origen. Altres llocs de residència ___________________________ Data d’arribada a la Comunitat Valenciana _________________________ Llengua o llengües familiars ____________________ 2. Escolarització prèvia al lloc d’origen Anys d’escolarització __________ Llengua d’escolarització ______________ Coneixement d’altres llengües ___________________ 3. Escolarització a la Comunitat Valenciana Anys d’escolarització ______________ Llengua d’aprenentatge _____________ Coneixement del valencià i del castellà ________________-

19


AVALUACIÓ INICIAL-ADAPTACIÓ

ALUMNE/A:......................................................................................

ANYS. Nivell: Data d’escolarització:..........................

A nivell afectiu:

Es troba segur/a emocionalment........ Si No

Depén excessivament del professor/a Sí No

Es mou bé dins l’espai de la classe..... Sí No

Es mou bé dins els altres espais de l’escola Sí No

Actitud general:

Es relaciona amb altres xiquets/es Sí No

A l’escola es manifesta: agressiu/va Sí No

Tímid/a Sí No

Actiu/va Sí No

Possessiu/va Sí No

Es mostra content/a, alegre i relaxat/da Sí No

Se’l veu tris/a a l’escola i de vegades plora Sí No

A l’escola se’l veu un poc tens/a i intranquil/·la Sí No

És actiu/va i participa en les activitats escolars. Sí No

Es mostra inquiet/a i nerviós/a a l’escola.. Sí No

20


Actitud amb el/la professor/a:

Es mostra obert/a i comunicatiu/va amb ells. Sí No

Manté un tracte natural i espontani amb ells. Sí No

Es mostra tímid/a i retragut/da davant ells. Sí No

Actitud amb l’alumnat:

Es relaciona amb els seus companys/es. Sí No

Sempre es relaciona amb el mateix company/a. Sí No

Sempre es relaciona amb el mateix grup. Sí No

S’aïlla dels companys. Sí No

De vegades molesta els seus companys/es. Sí No

Reacciona sovint amb agressivitat. Sí No

Adaptació:

S’ha adaptat molt bé a l’ambient escolar. Sí No

S’adapta progressivament a l’ambient escolar. Si No

Li ha costat adaptar-se a l’ambient escolar. Sí No

Encara no s’ha adaptat a l’ambient escolar. Sí No

21


Hàbits:

S’integra en la dinàmica general de la classe. Sí No

S’integra en la dinàmica general del centre. Sí No

S’integra en la dinàmica general del menjador. Sí No

Va adquirint els hàbits de neteja. Sí No

Va adquirint els hàbits de relació. Sí No

Va adquirint els hàbits de desplaçaments. Sí No

Dinàmica de la classe:

Mostra interés pels aprenentatges. Sí No

Es distrau amb facilitat. Sí No

NecesSíta ajuda per realitzar algunes activitats. Sí No

Es mostra satisfet/a de les seues produccions. Sí No

No respecta els seus propis treballs ni els dels companys/es

Sí No

Treballa en grup. Sí No

Es mostra ordenat amb el material escolar. Sí No

Li costa ordenar el material escolar. Sí No

Respecta i utilitza adequadament el material escolar. Sí No

OBSERVACIONS:

22


Pla d’acollida de l’alumnat nouvingut

A partir de

la Sítuació sociolingüística del centre i de l’entorn

del projecte Educatiu de Centre

del Marc Legal: LOGSE, Llei d’ús i Ensenyament, Decrets de Currículum, ROF, Resolució de 21 de juliol de 1997, etc

PLA D’ACOLLIDA

Té implicacions en

Reglament de Règim Interior

Disseny Particular del Programa

Projecte Curricular

-Equip directiu -Equip de cicle -Tutor/a -Cap de departament -Professorat d’EE o PT

-Previsió d’actuacions

-Atenció a la diversitat -Adaptacions curriculars -Modificacions curriculars

Estratègies d’intervenció...

Documents

Transcript of Estratègies d’intervenció...