Estratègies d’Intervenció Lingüística

7/23/2019 Estratègies d’Intervenció Lingüística

http://slidepdf.com/reader/full/estrategies-dintervencio-lingueistica 1/22

1 Servici d’Ensenyaments en Valencià (Conselleria d’Educació)

Estratègies d’intervenció lingüística

amb l'alumnat nouvingut

Per facilitar l'aprenentatge de la llengua dels alumnes nouvinguts és convenientque els mestres que els atenen tinguen, en l'aspecte lingüístic, algunesconsideracions. Observem diversos tipus d'actituds del mestre que esprodueixen simultàniament i que es complementen.

El paper del mestre ha de ser: model lingüístic, dinamitzador, interlocutor icorrector subtil.

Per facilitar la comprensió oral de l'alumnat nouvingut

CARACTERíSTIQUES FORMALS DE LA PARLA DE L'ENSENYANT:l'ensenyant com a model Iingüístic.

A fi d'ajustar-se al nivell de comprensió de l'alumnat amb poca competència envalencià i d'esdevenir un bon model lingüístic, l'ensenyant ha d'adaptar el seudiscurs, sense, però, deformar-lo, ni empobrir la llengua. Caldrà, doncs, quetinga presents les estratègies següents:

Adaptar el ritme del discurs. És bo parlar a una velocitat un poc inferior al'habitual. Quan ens dirigim als qui tenen dificultats per entendre'ns, hem de

tenir present d'adaptar el nostre discurs a les caracteristiques de l'oient.Parlar més lentament afavoreix la comprensió.

Completar el missatge amb el llenguatge gestual. Acompanyar el discursamb gestos il·lustradors ajuda a augmentar les possibilitats de comprensióde l'interlocutor. Per tal que l'alumne nouvingut aprofite aquesta estratègiacal comptar amb una condició: que establesca contacte visual ambl'ensenyant. Com que aquest fet està subjecte a pautes culturals (endeterminades cultures mirar el professor a la cara constitueix un desafiamenta l'autoritat i una falta de respecte), cal donar un temps per a l'adaptacióabans d'insistir que l'alumne ens mire.

Repetir el missatge, sempre que es crega necessari, amb el màxim denaturalitat, sense pujar el to de veu.

Fer pauses. Les pauses donen més temps per processar el que ha ditl'ensenyant i, per tant en faciliten la comprensió.

Tenir cura de la pronúncia. Cal utilitzar una articulació clara i un estilestàndard, vocalitzar bé, és a dir, amb poques contraccions i tenint cura de

la pronúncia dels finals de les paraules i frases, ja que aquests són portadorsde significat (nombre i gènere/persona i temps verbal) i faciliten la




comprensió de l'estructura gramatical. Exagerar I'entonació. És bo accentuar els elements suprasegmentals de la

frase, ja que l’entonació transmet Sífem una pregunta, una exclamació,Sídonem una informació.

Simplificar el vocabulari. Es canviaran paraules complexes per altres demés simples, d'ús més freqüent i properes a l'entorn de l'alumne.

Simplificar la gramàtica. En un moment inicial, és bo simplificar l'estructuragramatical de les oracions. Es tindrà present d'utilitzar enunciats breus,d’estructura senzilla. Cal donar missatges complets (mai frasestelegràfiques) però que continguen només el que és imprescindible per a laseva comprensió. S'evitaran frases llargues amb subordinades. En un primermoment es pot tendir a evitar usar temps compostos. Caldrà doncs, adaptarel llenguatge al nivell de l'alumne, però no deformar-lo ni empobrir-lo.

Modificar el discurs. Per tal de fer-se entendre, és bo que l'ensenyantconteste les seues pròpies preguntes repetint-ne la formulació. Perexemple:

ENSENYANT.- On és la llibreta?... On és la llibreta?... La llibreta és dins delcalaix...

Es partirà del llenguatge senzill que els alumnes dominen per anar afegint

elements o alternar-los per altres que no facen disminuir la possibilitat decomprensió:

- Tanca la porta. (dirigint-se a l'alumne nouvingut ajudant-se del gest)- Per favor, tanca la porta. (a l'alumne nouvingut)- Per favor, pots tancar la porta? (a l'alumne nouvingut)- Algú pot tancar la porta? (dirigint-se al grup classe)

- Podeu tancar la porta quan eixiu?

Per facilitar l'expressió oral de l’alumnat nouvingut

EN LA GESTIÓ DE LA CONVERSA. L’ensenyant com a dinamitzador

És molt funcional per a aquesta tipologia d'alumnes treballar els usos delllenguatge i les fòrmules socials pròpies del nostre entorn (agrair, presentar-seacomiadar-se, mostrar acord o desacord, etc.). Així doncs, encara quel'alumnat nouvingut tinga poc domini del valencià, no se l'exclourà de lesactivitats de conversa que s'organitzen a l'aula.

Cal tenir en compte que en moltes converses sovintegen les intervencions quesón pures fòrmules convencionals però que tenen molta importància




quantitativa i qualitativa.

Per tal d’aconseguir la intervenció de tot l’alumnat, convé tenir presents lesestratègies següents:

Anticipar el tema de conversa a l'alumnat amb poc domini de la llengua ifacilitar-li informació al respecte. Quan es pretén que els alumnes parlen d'untema, es pot oferir prèviament de forma implicita el lèxic i les estructures quenecessitaran més.

Ajudar a preparar abans la informació que un alumne pot aportar.

Facilitar l’oportunitat de participar mitjançant preguntes més o menysobertes, segons el grau de comprensió. Cal estar alerta de fer participartothom i no només aquells alumnes que ja se sap que poden respondre

correctament i ajuden a mantenir el ritme de la classe.

Donar un temps d'espera perquè l'alumne amb poc domini de la novallengua puga intervenir. Cal que I' ensenyant faça pauses a fi de no crearansietat. S'haurà, doncs, d'esperar un temps prudencial abans de reformularla pregunta, de preguntar a un altre alumne o de donar la resposta.

Tenir en compte els companys que, de forma natural, faran de model de laproducció verbal de l'alumne nouvingut. Es recomanable que en un primermoment se l'interpel·le després d'haver preguntat a altres companys, per tal

que puga imitar-los.

Procurar la interrelació dels uns amb els altres, explicitant sempre quesiga convenient el model d'intervenció.

E.- Mohamed, pregunta al Cesc Síté germans. Digues: Cesc, tens germans?MOHAMED.- Cesc, tens germans?

Fer d'intermediari entre I'alumne nouvingut i el grup classe. Aquestasituació es pot donar Síl'alumne nouvingut parla en veu baixa de formaesquemàtica i l'ensenyant amplia el discurs de l'alumne.

Estimular la participaciô de l'alumne, mitjançant el reconeixement ielogi dels seus encerts (reforç positiu).

E.- Molt bé!, o Exactament, o Això mateix!E.- Això mateix!, és una gran resposta!




EN LA INTERACCIÓ CONVERSACIONAL. L'ensenyant com ainterlocutor

Els xiquets menuts adquirixen el llenguatge perquè els pares usen estratègieseducatives implicites. És a dir, aporten continguts informatius, corregeixen iexpandeixen enunciats incorrectes o incomplets del xiquet, etc.

En la interacció conversacional, la persona que té més competència linguísticarealimenta constantment els coneixements de l'interlocutor.

Confirmar i reforçar amb la repetició l'encert de les seues expressions afavoreixque l’alumne prenga consciència que se'l comprén i que el diàleg pot continuar.

En confirmar la seva producció verbal li transmetem que hem advertit que ja

coneix un nou terme, que ha captat un nou detall, i l'animem en la tascad'adquisició de la llengua. El fet de redundar en la seva comunicació od’ampliar les seues formes d'expressió pot incloure, a més, una correcció

implícita.

Estratègies de l'ensenyant com a interlocutor:

Dirigir la paraula a l’alumne nouvingut des del primer dia tot i que, aquest,pel fet de trobar-se en el període d'adaptació inicial, encara no se sentacapaç de respondre.

Proposar temes de conversa relacionats amb els interessos i necessitats dels alumnes, aixi com del seu entorn immediat.

Valorar i recollir les intencions comunicatives de l’alumne nouvingut,les seues iniciatives d'expressió, siga per mitjà de la paraula, del gest, desorolls. Per ajudar-nos a sobreinterpretar el missatge que ens vol comunicarl'alumne, podem valer-nos de:

elements del context immediat (el que acaba de passar, els materials...)

les indicacions que ens puga fer, alló que assenyala, etc.

Paral·lelament a l'expressió de l'alumne, l'ensenyant ha d'escoltar activamentper tal d'interpretar, completar i reformular en veu alta el missatge.

- Quan no comprén el missatge de l'alumne pot demanar-li aclariments:

E.- Què vols dir? o: No t'entenc, pots tornar-m'ho a explicar?

- Sícomprén el missatge de l'alumne en el registre que l'emet, pot:

traduir el Ilenguatge gestual de l'alumne en llenguatge verbal,




A.-(fa el gest de caure i emet) broum, broum...

E.- Vols dir que vas caure per l’escala i et vas fer mal?

Substituir els termes deíctics per la denominació concreta, quan el

domini del vocabulari d'una llengua és incipient, es pot donar latendència a referir-se als diferents objectes i processos amb unaterminologia deíctica polivalent que únicament té sentit enpresència dels objectes als quals ens referim:

A.-Pinte això (assenyalant) amb aquest i això amb aquests.E.-Pintes el mar amb el Ilapis de color blau i l'arbre amb els

llapis de color marró i verd.

interpretar missatges incomplets i ajudar l'alumne a completar-los,

A.-La Fàtima l ’ha agafat a casa E.- Què vols dir, que la Fàtima s’ha endut el llibre a casa?

Ajustar la seua intervenció a la capacitat de comprensió de l'alumne:

- En alumnes amb poca competència lingüística es procurarà formularpreguntes curtes i tancades.

- En alumnes més competents lingüísticament es pot partir d'unapregunta oberta i molt general, i acotar-la amb preguntes méstancades i concretes.

E.- Què ha passat? Qui se n'ha anat? Se n’ha anat Pau o Zhora?

Formular diversos tipus de preguntes:

- Procedimentals, les que tenen a veure amb les rutines de la classe:

E.- Has portat els deures? Ho has entés tot? Per què no fas l'exercici?

- Convergents, es resolen de forma molt curta, amb un "sí" o amb un"no" o amb frases molt breus. Normalment no fan reflexionar l'alumne, ja que es basen en la informació presentada abans. Són les mésadequades per un moment inicial d'aprenentatge de la llengua:

E.- Recordes què hi havia al costat de la finestra?




- Divergents, busquen respostes diverses que no siguen breus i querequerisquen una reflexió per part dels alumnes. Es tracta queaquests proporcionen la seua pròpia informació en lloc de recordar la

que s'ha presentat abans. Els alumnes han de tenir un cert grau decompetència lingüística però cal tendir a anar-les incorporant.

E.- Quin és el teu programa de televisió preferit?

Estimular l'alumne nouvingut a mantenir intercanvis verbals:

- Pel que fa a la participació:

centrar l'atenció de l'alumne a l'hora d'intervenir:

E.- Au va, ara digues-ho tu.

centrar l'atenció de l’alumne sobre l'habilitat que ha de posar enpràctica i donar-li pistes de com ho ha de fer:

E.- Ara prova de llegir ací. (assenyalant el lloc precís del text que hade llegir).

informar l'alumne sobre el contingut del que haurà de resoldre (lidóna pistes):

E.-Mira, veus, això és una fotografia. Què hi deu dir ací? (fotógraf).

- Pel que fa a la producció de paraules o enunciats:

Ensenyar ben aviat aquells mots i enunciats que facilitaran l'adquisiciódel lèxic nou i la comunicació de l'alumne amb els altres.

per conversar amb els altres

Em dic Joan, i tu, com et dius? Puc?

No t 'entenc, pots parlar més a poc a poc?Pots tornar-m 'ho a repetir, per favor?

per adquirir nous coneixements:

Com es diu això (assenyalar un objecte) en valencià? Què vol dir...?Com s'escriu...? Com es pronuncia...?

Donar models per a la construcció del missatge de l'alumne, perquèaquest els reproduïsca de forma total o parcial.

E.-Tens bastants colors per a pintar? En tens bastants?




Fer repetir alguns termes clau:

E.-A veure digues: xarxa. Costa, veritat? A.-Xarxa.

Donar pistes per produir un mot o un missatge, quan l'alumne no recordala paraula o enunciat exacte:

- Ajudant-se del gest:

Assenyalant l'objecte que vol que anomene.Dibuixant la silueta de l'objecte (a la pissarra, a la taula, al'esquena de l'alumne, a l'aire...).Utilitzant gestos convencionals (gest endavant per indicar futur,gest al mig per indicar el present i enrere per al temps passat).

- Marcant el començament de la paraula:

E.- Us en donaré una pista: comença per gui.. gui... A.-Guitarra.

- Marcant el final de paraula:

A.- Forner, carnisser, "aviader"...E.-.. ....... dor

A.- Aviador.

- Estimulant la visualització mental d'una imatge fent-los centrar enun objecte:

E.- Prova de recordar el dibuix. Què hi havia al costat de l’armari?

- Definint l'objecte per tal d'ajudar-lo a recordar el mot que lifalta:

E.-És un senyal del carrer que té tres llums, un de color roig, un

de taronja i un altre de verd.




LA CORRECCIÓ. L'ensenyant com a corrector subtil

Cal ressaltar el caràcter implícit que han de tenir les correccions, és a dir, maiexplicitarem "això està malament" o "això no es diu així”, sinó que construirem

un enunciat correcte. El més important és que la comunicació siga fluida i quel'interlocutor tinga ganes de comunicar-se. Cal fer una correcció selectiva ques'ajuste al nivell de llenguatge que l'alumne està adquirint.

Les intervencions de l'ensenyant no són de tipus metalingüístic, és a dir, no fanreflexionar l'alumne sobre les seues produccions verbals i els errors quecontenen, sinó que tenen sentit dins el mateix acte comunicatiu, en el qual elmestre interactua amb els alumnes sense demostrar superioritat ni excessivacondescendència, peró sí fermesa i claredat en les seues formulacions verbals.

Estratègies per a una correcció que faça incidència dins del mateix actecomunicatiu:

~Fer preguntes d'elecció:

E.- Que porta la iaia a la bossa? A.- "Pescat".E.- Què dius que porta, peix o carn?

~Fer repeticions en forma de pregunta:

E.-On és el paquet? A.-Al "suel".E.-El paquet és a terra?

Fer repeticions adreçades als companys:

A.- "Estu" és un paquet.E.-Fixeu-vos, en Mohamed diu que això és un paquet.

Fer repeticions en forma d'assentiment:

E.-Què porta als pantalons? A.- Un "parche".E.-Això, un pedaç.

Fer expansions en forma d'assentiments:

E.- Què porta als pantalons? A.- Un “parche” E.- Molt bé, el xiquet porta un pedaç verd als pantalons.




Fer expansions adreçades als companys:

E.- Quants personatges hi ha a la làmina? Al.-Set.E.-Quants són? (els diuen...)

A D'IT. -(assenyala el ratolí, requerint l'atenció del mestre)E.-Fixeu-vos què diu en Peter, que n'hi ha vuit perquè ens hem deixat el ratolí.

Demanar directament més informació relacionada amb el tema:

A.-M'he tallat i he anat a l'hospital.E.-I tu Jouat, has anat mai a l'hospital?

Demanar la clarificació de la producció verbal de l'alumne:

E.-Ai! no t'he sentit. M'ho pots repetir, per favor?

E.-Què dius, m'ho pots tornar a dir?E.-A veure Sísaps dir-m'ho d'una altra manera.

Donar ajuts per a l'autocorrecció:Fer una traducció simultània de l'aportació que fa l'alumne per

provocar-li el canvi de llengua:

A.-"Encima de la mesa".E.-Damunt la taula... A.-.. hi ha molts llibres.

Repetir únicament la incorrecció:

A.- PelotaE.- Pi..., pi...

Indicar una resposta incorrecta:

E.- Mm... o Mira Sípots dir-ho més bé, no està del tot bé.




Didàctica de l’ensenyament-aprenentatge del valencià per al’alumnat d’Incorporació Tardana

Enfocament didàctic

Síacceptem que una llengua s’aprén quan s’usa, el mestre/a haurà de proposaractivitats que facen participar activament l’alumnat, usarà el llenguatge com aregulador de l’acció i no com una pràctica d’estructures lingüístiques, posaràl’alumnat en situació de parlar, d’igual manera potenciarà el màxim treball dellengua oral.

«L’ús i la comunicació són el veritable sentit de la llengua i l’objectiu realde l’aprenentatge. Aprendre llengua significa aprendre a usar -la, acomunicar-se. La gramàtica i el lèxic passen a ser el mitjans tècnics peraconseguir aquest propòsit.» ( Cassany, 1993).

Quan proposem activitats per a l’alumnat nouvingut es tindrà present quinessón les seues necessitats lingüístiques, els seus interessos i les seuesmotivacions. Proposarem un aprenentatge funcional, aprés de forma interactivai lúdica. Les estratègies seran similars a les que es proposen en el Programad’Immersió Lingüística, encara que les activitats pròpies del PIL s’han dissnyatper a tot el grup i les d’IT per a un grup reduït.

Encara que al principi, per la manca de competència comunicativa en valencià,presenten dificultats per seguir el ritme de treball de la classe, poc a poc elsserà més fàcil implicar-se en la dinàmica de la classe.

La proposta és la de seguir un enfocament nocional-funcional com a eix centralde la metodologia a emprar.

L’alumnat ha d’obtenir el més aviat possible un nivell de llengua suficient (nivellllindar) que li permeta adquirir progessivament una capacitat de comunicacióque el portarà a un bon domini de la llengua. Aquest nivell llindar no éssimplement una llista de paraules i estructures sinó també d’explicitació d’unasèrie de situacions comunicatives que previsiblement trobarà, els conceptesque necessitarà verbalitzar i els actes de parla que haurà de realitzar.




Expectatives de l’activitat lingüística en les quatre habilitatsbàsiques:

Comprensió Oral:

L’alumnat ha de ser capaç d’entendre:

Les respostes més predictibles a preguntes formulades per ells mateixos. Preguntes que algú els faça relacionades amb l’àmbit dels seus interessos o

dels seus coneixements. Les intervencions d’altres en converses en les quals estiguen implicats. Informació sobre els temes que els poden interessar. Avisos, advertiments, ordres i consells adreçats a ells en particular o a un

conjunt de persones. Explicacions, indicacions i instruccions, especialment les que es deriven de

la seua activitat escolar. Cançons i contes adequats a la seua edat. Programes de TV o ràdio adequats a la seua edat. Pel·lícules o representacions teatrals adequades a un públic de la seua

edat. Comprendre missatges senzills procedents de persones desconegudes. Comprendre missatges procedents dels mitjans de comunicació.

Expressió oral:

L’alumnat ha de ser capaç de:

Demanar i donar informació sobre Símateixos i sobre l’entorn. Expressar sentiments i estats d’ànim. Descriure persones, objectes i llocs. Narrar experiències viscudes. Transmetre informació rebuda per altres persones o canals. Expressar raonaments senzills.

Formular peticions, demanar ajut i expressar necessitats, desitjos o lavoluntat de fer alguna cosa. Mantenir una interacció comunicativa oral pròpia dels usos socials (saludar,

acomiadar-se, etc.).




Comprensió lectora:

L’alumnat ha de ser capaç de llegir:

Textos didàctics destinats a ells i adequats a la seua edat. Notes i apunts de companys de classe. Els anuncis, avisos i rètols més usuals. Revistes il·lustrades, contes i obres de narració adequades a la seua edat. Correspondència personal. Impresos senzills que hagen d’emplenar. Notícies breus procedents de la premsa que els puguen interessar.

Expressió escrita:

L’alumnat ha de ser capaç de desenvolupar la seua habilitat d’expressióescrita en activitats com les següents:

Prendre notes o apunts sobre informació provinent de la seua activitatacadèmica.

Resumir, esquematitzar o transcriure informació escrita o oral relacionadaamb la seua activitat acadèmica.

Dur l’agenda de la seua activitat escolar o extraescolar (horaris, telèfons,fitxes, etc.).

Expressar per escrit experiències relacionades amb la seua activitatquotidiana.

Omplir impresos. Mantenir correspondència amb amics.




Funcions, nocions i formes lingüístiques

Quan un parlant té l’impuls de comunicar alguna cosa, quan té la intenció o elpropòsit de dir alguna cosa, busca i organitza mentalment els objectes

abstractes que van lligats al propòsit enunciatiu per emetre el seu missatge;són el que anomenem funcions lingüístiques: descriure, narrar, manifestar unsentiment, etc. Els conceptes que utilitzarà per emetre el missatge:passat/present/futur, jo/tu/ell, nombre, gènere, etc són les nocions generals. Elsconceptes més concrets i lexicables: arbre, pensar, cadira, neu, etc., són lesformes lingüístiques.

Nocions i funcions seran els eixos sobre els que es fixarà l’inventari de lesformes lingüístiques que el parlant haurà de conéixer per tal d’assolir el nivellllindar.

El nivell llindar que es propose aconseguir, ha de partir de les següens funcionsi nocions lingüístiques:

Funcions lingüístiques:

Ús social:

Dirigir-se a algú: preguntar i respondre a preguntes, mantenir unaconversa telefònica, demanar concedir o negar alguna cosa, etc.

Fer una presentació.

Saludar. Acomiadar-se. Felicitar. Elogiar, mostrar admiració. Agrair. Demanar excuses. Convidar. Expressions de cortesia.

Ordenació del discurs:

Demanar la paraula. Deixar parlar, donar la paraula. Precisar. Posar exemples. Explicar-se. Demanar Síl’han entés. Dir que no s’ha entés una cosa. Demanar repetició. Fer un incís. Anunciar l’inici d’un tema. Corregir-se.




Dubtar. Interpretar, traduir. Preguntar el significat d’una cosa. Expressar èmfasi.

Expressió de sentiments i estats d’ànim:

Expressar sentiments i estats d’ànim positius (satisfacció, admiració,tolerància, esperança, etc.).

Expressar sentiments i estats d’ànim negatius (lamentar -se, llàstima,avorriment, temor, repugnància, etc.).

Expressar sentiments i estats d’ànim neutres (indiferència,perplexitat, curiositat, etc.).

Expressar sentiments de conformitat i de disconformitat.

Propòsits d’accions i funció persuassiva: Expressar propòsits , intenció, volició desig, negació, etc. Preguntar sobre propòsits, voluntats o decisions. Demanar instruccions, consell o permís. Suggerir accions, aconsellar, recomanar, animar, convidar, etc. Prohibir o desaconsellar una acció. Advertir, avisar, posar alerta. Demanar, ordenar, manar.

Informacions i opinions:

Identificar, narrar, informar d’un fet, descriure, comparar, etc. Demanar informació, identificació, etc. Verificar una informació. Expressar opinions i creences. Demanar opinions. Expressar la coneixença d’un fet, Síes recorda alguna cosa, Síse sap

alguna cosa, etc. Expressar el grau de certesa, falsedat d’un fet. Expressar el grau de necessitat o d’obligació.

Expressar el grau de dificultat d’una acció. Formular hipòtesis sobre un fet.




Nocions generals

Nocions d’existència:

Existència/no existència. Presència/absència. Disponibilitat/indisponibilitat. Possibilitat/impossibilitat. Esdeveniment. Exposició.

Nocions espacials:

Localització. Posició relativa.

Distància. Moviment. Velocitat de desplaçament. Direcció i sentit del moviment. Origen i arribada. Ordenació espacial. Dimensions (mida, longitud, alçada, amplària, volum, etc.).

Nocions temporals:

Situació puntual en el temps i en períodes temporals. Seqüència temporal. Temps present (actual)/passat/futur. Anterioritat/posterioritat. Simultaneïtat. Duració i permanència (imperfectivitat). Finalització i cessament (perfectivitat). Retard/puntualitat. Rapidesa/lentitud. Freqüència. Repetició. Continuïtat. Canvi i transició.




Nocions quantitatives:

Nombre i números. Quantitat. Gradació quantitativa.

Nocions qualitatives:

Qualitats físiques (forma, dimensió, color, gust, tacte,textura,visibilitat, audibilitat, olor, edat, antiguitat, netedat, brutícia, etc.).

Qualitats avaluatives (apreciacions globals, autenticitat , falsedat,valor, preu, adequació, correcció desitjabilitat, èxit, fracàs, utilitat,etc.).

Nocions mentals:

Certesa/incertesa. Coneixement/desconeixement. Dubte. Obligació. Necessitat. Possibilitat/probabilitat.

Nocions de relació:

Relacions espacials. Relacions temporals. Relació acció/agent. Relació acció/objecte. Relació acció/destinatari. Relació acció/beneficiari. Relació acció/instrument. Relació acció/causa. Relació acció/finalitat. Relació de correspondència i contrast.

Nocions deíctiques:

Deïxi no anafòrica. Deïxi anafòrica.

Ara s’hauran d’explicitar les formes lingüístiques a treballar en cadascuna deles nocions i funcions lingüístiques, les quals conformaran el nivell llindar.




OBSERVACIÓ INICIAL DE L’ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA

Alumne:Data d’escolarització al centre: Data d’arribada a la Comunitat Valenciana: Data d’arribada a Espanya (Síanteriorment ha estat en altres C Autònomes):CP:

Edat:Sexe:Nacionalitat, país d’origen: Domicili actual:Llengua materna (L1):Entén Parla Llig Escriu Altres llengües que coneixEntén Parla Llig EscriuValencià

Entén Parla Llig EscriuCastellàEntén Parla Llig EscriuEstudis cursats:Equivalència a Espanya.

Nom del pare:Ocupació:País de procedència:Llengua materna (L1):

Entén Parla Llig Escriu Altres llengües que coneixEntén Parla Llig Escriu

Nom de la mare:OcupacióPaís de procedència:Llengua materna (L1):Entén Parla Llig Escriu Altres llengües que coneix

Entén Parla Llig Escriu

Curs al qual s’adscriu:

Tutor/a

Nombre d’alumnat:

Criteris per a l’adscr ipció:




OBSERVACIÓ INICIAL DE L’ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA

Alumne/a:.....................................................................................................

Anys:........... Nivell: ................. Curs: ......................... . Data: .......................

1. Dades de l’alumne/a

Nom ____________________ Cognoms __________________________

Edat ___________ Curs (nivell) _________________-

Nacionalitat dels pares: pare ______________ mare _______________

Lloc d’origen. Altr es llocs de residència ___________________________

Data d’arribada a la Comunitat Valenciana _________________________

Llengua o llengües familiars ____________________

2. Escolarització prèvia al lloc d’origen

Anys d’escolarització __________

Llengua d’escolarització ______________

Coneixement d’altres llengües ___________________

3. Escolarització a la Comunitat Valenciana

Anys d’escolarització ______________

Llengua d’aprenentatge _____________

Coneixement del valencià i del castellà ________________-




AVALUACIÓ INICIAL-ADAPTACIÓ

ALUMNE/A:......................................................................................

ANYS. Nivell: Data d’escolarització:..........................

A nivell afectiu:

Es troba segur/a emocionalment........ Si No

Depén excessivament del professor/a Sí No

Es mou bé dins l’espai de la classe..... Sí No

Es mou bé dins els altres espais de l’escola Sí No

Actitud general:

Es relaciona amb altres xiquets/es Sí No

A l’escola es manifesta: agressiu/va Sí No

Tímid/a Sí No

Actiu/va Sí No

Possessiu/va Sí No

Es mostra content/a, alegre i relaxat/da Sí No

Se’l veu tris/a a l’escola i de vegades plora Sí No

A l’escola se’l veu un poc tens/a i intranquil/·la Sí No

És actiu/va i participa en les activitats escolars. Sí No

Es mostra inquiet/a i nerviós/a a l’escola.. Sí No




Actitud amb el/la professor/a:

Es mostra obert/a i comunicatiu/va amb ells. Sí No

Manté un tracte natural i espontani amb ells. Sí No

Es mostra tímid/a i retragut/da davant ells. Sí No

Actitud amb l’alumnat:

Es relaciona amb els seus companys/es. Sí No

Sempre es relaciona amb el mateix company/a. Sí No

Sempre es relaciona amb el mateix grup. Sí No

S’aïlla dels companys. Sí No

De vegades molesta els seus companys/es. Sí No

Reacciona sovint amb agressivitat. Sí No

Adaptació:

S’ha adaptat molt bé a l’ambient escolar. Sí No

S’adapta progressivament a l’ambient escolar. Si No

Li ha costat adaptar-se a l’ambient escolar. Sí No

Encara no s’ha adaptat a l’ambient escolar. Sí No




Hàbits:

S’integra en la dinàmica general de la classe. Sí No

S’integra en la dinàmica general del centre. Sí No

S’integra en la dinàmica general del menjador. Sí No

Va adquirint els hàbits de neteja. Sí No

Va adquirint els hàbits de relació. Sí No

Va adquirint els hàbits de desplaçaments. Sí No

Dinàmica de la classe:

Mostra interés pels aprenentatges. Sí No

Es distrau amb facilitat. Sí No

NecesSíta ajuda per realitzar algunes activitats. Sí No

Es mostra satisfet/a de les seues produccions. Sí No

No respecta els seus propis treballs ni elsdels companys/es

Sí No

Treballa en grup. Sí No

Es mostra ordenat amb el material escolar. Sí No

Li costa ordenar el material escolar. Sí No

Respecta i utilitza adequadament el material escolar. Sí No

OBSERVACIONS:




Pla d’acollida de l’alumnat nouvingut

A partir de

la Sítuaciósociolingüística delcentre i de l’entorn

del projecteEducatiu deCentre

del Marc Legal:

LOGSE, Llei d’ús iEnsenyament, Decrets deCurrículum, ROF, Resolucióde 21 de juliol de 1997, etc

PLA D’ACOLLIDA

Té implicacions en

Reglament deRègim Interior

DissenyParticular delPrograma

ProjecteCurricular

-Equip directiu-Equip de cicle-Tutor/a-Cap dedepartament-Professoratd’EE o PT

-Previsiód’actuacions

-Atenció a ladiversitat-Adaptacionscurriculars-Modificacionscurriculars

Estratègies d’Intervenció Lingüística

Documents

Transcript of Estratègies d’Intervenció Lingüística