ESO - eCasalsdata.ecasals.net/pdf/24/9788421861417_L33_24.pdfcipis, teories, dades i fets...

ESO

J. FusterM. Á. García Mercado

4PROPOSTADIDÀCTICA

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/religio4eso

NOVA

EVANGELI

T-

ZACIÓ

1-Pres. PD NE 4eso CAT.indd 1 19/5/16 17:37

Índex

1 PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

1.1 projecte de Religió Catòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61.2 El material de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.3 El material per al professor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

2 PROGRAMACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

2.1 Competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202.2 Objectius de l’etapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262.3 Programació del curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272.4 Programació trimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

3 DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Unitat 1. La recerca de sentit: la religió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Unitat 2. La Revelació de Déu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Unitat 3. Déu, ric en amor i en fidelitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Unitat 4. Déu és compassiu i misericordiós . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73Unitat 5. La comunitat dels deixebles de Crist . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87Unitat 6. Una nova manera de viure i estimar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101Unitat 7. L’Església al servei de la veritat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115Unitat 8. La civilització de l’amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131

4 AVALUACIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143

4.1 Primer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1444.2 Segon trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1474.3 Tercer trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1504.4 Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

5 BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

6 ANNEX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

Correspondència del CEC, del Compendi del CEC i del Youcat amb les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160


1.1 El projecte de Religió Catòlica

1.2 El material de l’alumne

1.3 El material per al professor

1 PRESENTACIÓ


6

PRESENTACIÓ

1.1 El projecte de Religió Catòlica

El projecte de Religió Catòlica d’Editorial Casals presenta els continguts que prescriu el currículum de la CEE i s’emmarca en l’actual legislació, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l’educació secundària obligatòria i al batxillerat.

Amb la voluntat d’atendre les necessitats i demandes de la societat d’avui i del futur, d’establir les bases per a una formació personal basada en l’autonomia personal que permeti l’aprenentatge al llarg de tota la vida i d’aprendre a participar de manera activa en una societat democràtica, aquest projecte:

◗ S’adapta al programa de digitalització de les aules.◗ Promou el desenvolupament de les competències.◗ Aposta pel talent.◗ Afavoreix l’atenció a la diversitat.◗ Prepara per a una formació integral.

S’adapta al programa de digitalització de les aules

Inclou la metodologia i els recursos necessaris perquè pugui ser utilitzat en el doble format imprès-digi-tal, o bé exclusivament en format digital.

◗ Ofereix uns continguts que utilitzen i tenen com a objectiu el mitjà digital, incloent-hi presentacions PowerPoint, documents, vídeos, etc., a fi de transmetre informació, desenvolupar habilitats i potenciar actituds.

◗ Facilita la realització d’exercicis d’autoavaluació perquè l’alumnat pugui verificar el seu aprenentatge i també pugui ser verificat pel professorat.

◗ Conté recursos o referències a recursos d’Internet per completar la part sistemàtica de l’aprenentatge.

Tots els continguts digitals a què es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense neces-sitat de registrar-se al web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.cat

A més, el professor disposa del llibre en format digital, que integra tots els recursos digitals i la proposta didàctica en el context de cada unitat i apartat. El format d’aquest llibre digital està preparat per a una visualització òptima a les pissarres digitals interactives mitjançant projectors i s’adapta també als dife-rents models de tauletes i portàtils usats habitualment a les aules.

Promou el desenvolupament de les competències

El Projecte de Definició i Selecció de Competències (DeSeCo) de l’OCDE va definir el 2003 el concepte de competència com «la capacitat de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de manera adequada». La competència «suposa una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobi-litzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç».

Així doncs, el coneixement competencial integra un coneixement de base conceptual: conceptes, prin-cipis, teories, dades i fets (coneixement declaratiu, o saber dir); un coneixement relatiu a les destreses, referides tant a l’acció física observable com a l’acció mental (coneixement procedimental, o saber fer), i un tercer component que té una gran influència social i cultural, i que implica un conjunt d’actituds i valors (saber ser).


El projecte de Religió Catòlica

7

Un projecte basat en competències requereix, per tant, una formació integral de l’alumnat, de manera que, en finalitzar l’etapa acadèmica, sigui capaç de transferir els coneixements adquirits a les noves instàncies que apareguin en l’opció de vida seleccionada. I en aquest sentit, Editorial Casals integra, des d’un caràcter interdisciplinari i transversal, el desenvolupament de les competències del currículum, assenyalades en el llibre de l’alumne amb les icones corresponents:

Comunicació lingüística i audiovisual

Artística i cultural

Tractament de la informació i competència digital

Coneixement i interacció amb el món físic

Aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personal

Social i ciutadana

Les competències es desenvolupen, així mateix, en la programació d’àrea i es relacionen amb els con-tinguts i els criteris d’avaluació. Es treballen en les activitats d’aprenentatge i de síntesi, així com en la secció «Desenvolupa les teves competències», en què s’inclouen activitats d’aprenentatge integrades que permeten avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència alhora.

Aposta pel talent

La recerca del desenvolupament del talent en l’alumnat té com a finalitat convertir l’educació en el prin-cipal instrument de mobilitat social, ajudar a superar barreres econòmiques i socials i generar aspira-cions i ambicions realitzables per tots.

Tots els estudiants tenen talent, si bé aquest és de naturaleses diferents. La nostra tasca és crear els mecanismes necessaris per reconèixer-los i potenciar-los, i així encarrilar-los cap a unes trajectòries adequades a les seves capacitats, perquè puguin fer realitat les seves aspiracions i es converteixin en rutes que facilitin l’ocupabilitat i estimulin l’esperit emprenedor mitjançant la possibilitat de triar les millors opcions de desenvolupament personal i professional.

Per fer efectiva la possibilitat que cada alumne i alumna desenvolupi al màxim les seves capacitats, Edi-torial Casals fa efectives unes rutes d’aprenentatge avançades i de repte, que estan codificades d’aquesta manera, respectivament: avançades: ; repte: .

L’educació és el motor que promou el benestar d’un país. El nivell educatiu dels ciutadans determina la seva capacitat de competir amb èxit en l’àmbit del panorama internacional i d’encarar els reptes que es plantegin en un futur. Millorar el nivell dels ciutadans en l’àmbit educatiu suposa obrir-los les portes a llocs de treball d’alta qualificació, la qual cosa representa una aposta pel creixement econòmic i per un futur millor.

Afavoreix l’atenció a la diversitat

Tots tenim motivacions i interessos diversos, i ritmes d’aprenentatge diferents, i formem part d’un entorn sociocultural heterogeni. D’altra banda, la nostra societat necessita elaborar un compromís social per oferir igualtat d’oportunitats a tota la ciutadania.

Naturalment, l’entorn educatiu no és aliè a aquesta realitat i l’ampliació de l’edat d’escolarització obliga-tòria, juntament amb l’accés a l’educació de nous grups d’alumnes, fan que el paper de l’educador sigui cada cop més complex. Una de les tasques de l’educador és la de garantir el desenvolupament perso-nal i social dels seus alumnes i vetllar perquè les seves diferències no siguin un impediment.


8

PRESENTACIÓ

L’adequada resposta educativa a tots els alumnes es concep a partir del principi d’inclusió, entenent que únicament d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots, s’afavoreix l’equitat i es con-tribueix a una cohesió social més gran. L’atenció a la diversitat és una necessitat que comprèn totes les etapes educatives i tots els alumnes. És a dir, es tracta de veure la diversitat de l’alumnat com un prin-cipi i no com una mesura que correspon a les necessitats d’uns pocs.

Partint d’aquesta proposta, el projecte de Religió Catòlica d’Editorial Casals es basa en la potenciació de les capacitats individuals i es fonamenten, metodològicament, en la motivació dels alumnes. Així, doncs, cada unitat didàctica inclou material de reforç i d’ampliació, activitats de consolidació i d’avaluació que permetran al professorat atendre les necessitats específiques de la seva aula.

Els estudiants amb problemes de rendiment han de disposar d’uns programes específics que millorin les seves possibilitats de continuar en el sistema.

Prepara per a una formació integral

El nou projecte de Religió Catòlica d’Editorial Casals pretén el desenvolupament de la capacitat trans-cendent de l’alumne, facilitant-li una proposta de sentit últim per a la seva vida i il·luminant el fonament d’aquells valors comuns que fan possible una convivència lliure, pacífica i solidària.

Els textos escolars de Religió Catòlica per a l’ESO responen a les característiques següents:

◗ Són motivadors per als alumnes, ja que responen a les inquietuds i interrogants que solen platejar-se en aquestes edats.

◗ Les activitats es van intercalant en els continguts, la qual cosa facilita el treball personal i grupal dels alumnes i l’aprenentatge per reflexió i indagació. La seva finalitat es desenvolupar capacitats: pensar, raonar, argumentar, solucionar, consultar fonts, llegir i comentar textos bíblics, dialogar i treballar en equip, solucionar casos de la vida real, observar i interpretar gràfics, mapes i il·lustracions, i memoritzar conceptes clau.

◗ S’adapten a la diversitat de l’alumnat, tenint en compte els seus diferents ritmes d’aprenentatge i els seus interessos.

◗ Faciliten l’avaluació inicial, continua i final dels aprenentatges dels alumnes.◗ Donen importància a la memorització dels conceptes bàsics i al domini del vocabulari bàsic de l’àrea.◗ Es dóna una especial atenció al diàleg entre fe i cultura.

Orientacions metodològiques

1 L’àrea de Religió Catòlica té unes característiques pròpies que la identifiquen. Són aquestes:

a) Exposició del nucli essencial del missatge cristià des de la fe de l’Església catòlica.

b) Diàleg obert i respectuós amb els altres camps del saber, per aconseguir una síntesi entre la fe i la cultura.

c) Obertura a la transcendència, per això s’ofereix un conjunt de valors i actituds, i un sentit de la vida.

d) Un ensenyament relacionat amb les altres àrees d’aprenentatge i que coopera en la consecució plena dels objectius generals de l’etapa educativa.

2 És necessari conèixer bé les característiques psicològiques dels alumnes d’educació secundària. L’àrea de Religió Catòlica ha de tenir molt en compte aquestes característiques i els canvis que afecten la visió del món religiós dels estudiants. La preadolescència i l’adolescència són moments d’inquietud davant el sentit de la vida. Si en l’etapa infantil el nen s’obria al món religiós d’una manera més bé afectiva, ara comença a fer-ho de forma més racional. És també una etapa de crisi en la conducta religiosa, ja que l’adolescent tendeix a trencar amb el seu passat infantil i a rebutjar tota autoritat que entengui com quelcom que se li imposa, sense l’acceptació que se’n deriva del prestigi que ell reco-neix i admet


El projecte de Religió Catòlica

9

En els dos primer cursos de l’ESO (12-14 anys) els alumnes tendeixen a identificar-se amb alguns models que susciten la seva admiració. Els grans personatges bíblics i de l’Església, sobretot el mateix Jesucrist, encarna les normes, els valors i les actituds bàsiques del cristianisme.

Durant els següents cursos d l’ESO (14-16 anys) creix la capacitat racionalitzadora de l’adolescent. En aquesta situació, és possible que sorgeixin dubtes de fe i que la religió s’interpreti en clau d’ètica. El nostre projecte ha de procurar estar molt atent a aquestes característiques de l’adolescent a l’hora de presentar els diversos continguts. Per una part, hem tingut en compte els seus centres d’interès i, d’altra banda, hem procurat presentar els continguts amb rigor científic, donant una resposta ben fona-mentada als dubtes i inquietuds que es plantegen en aquestes edats.

3 Els principals criteris metodològics que hem seguit són els següents:

a) Partir de l’experiència de l’alumne. L’estudiant té un conjunt d’experiències i d’idees sobre la rea-litat que l’envolta que s’han de fer servir com a punt de partida per als seus nous aprenentatges i coneixements. Se l’ajudarà a reflexionar sobre diverses situacions de caire personal, familiar i social, de manera que aquestes experiències li permetin assolir una millor comprensió de la Bona Notícia de Jesús. Connectar amb l’experiència de l’alumne desperta en ell l’interès, cosa que és de gran importància en els anys de l’educació secundària obligatòria. A més, això facilitarà el caràcter sig-nificatiu dels aprenentatges.

b) Concedir importància a l’activitat de l’estudiant. Això s’aconsegueix suscitant i afavorint l’exercici de les seves facultats i de les seves capacitats, tant individuals com grupals, cosa que contribueix a un aprenentatge significatiu i, alhora, dinàmic. El treball en grup, utilitzat adequadament, afavo-reix el desenvolupament de la dimensió social de l’alumnat. El treball en petit o gran grup ofereix àmplies possibilitats de participació efectiva de tots, i afavoreix l’intercanvi d’idees, la motivació i el fet que uns aprenguin dels altres. En ocasions, els grups es podran organitzar com equips esta-bles; d’altres, serà preferible improvisar treballs per parelles o utilitzant qualsevol altre sistema d’agrupació senzilla i funcional.

c) Atendre el fet que els alumnes són diferents entre si. En el procés educatiu cal procurar que cada estudiant assoleixi el seu màxim desenvolupament personal i exerciti realment les seves capacitats. Per aconseguir-ho, cal adaptar els ensenyaments i les activitats a les possibilitats, les necessitats i els interessos de cadascú. És indubtable que el treball individual, ben programat, facilita considerablement que cada estudiant desenvolupi les seves capacitats i segueixi el ritme d’aprenentatge que millor s’adeqüi a les seves circumstàncies personals.

d) Aplicar estratègies d’indagació. Es tracta d’estimular l’estudiant perquè realitzi unes activitats de recerca que poden ser molt variades: localitzar textos de la Bíblia; consultar una enciclopèdia o un diccionari; buscar una determinada informació en un llibre d’història, de ciències o d’art; fer una enquesta o aplicar un qüestionari... La recollida d’informació i la seva posterior classificació i orga-nització constitueixen un mitjà molt adequat per a l’aprenentatge significatiu en aquesta etapa, ja que aquestes estratègies posen l’alumne davant de fets, en certa manera, problemàtics, sobre els quals s’han d’aplicar reflexivament els conceptes, els procediments i les competències que el pro-fessor hagi previst.

e) Fomentar la creativitat i l’expressió personal de l’alumnat. La formació religiosa no només ha d’oferir un coneixement rigorós del missatge cristià, sinó que també ha de servir d’ajuda als alum-nes en l’elaboració de judicis personals i per expressar de manera personal i lliure la seva visió cristiana de la vida.

f) Utilitzar diverses tècniques d’ensenyament (pluralisme metodològic). Els alumnes aprenen millor quan el professor utilitza diverses tècniques d’ensenyament i aprenentatge i les combina adequadament. A vegades serà una breu explicació del docent; d’altres, la reflexió i el diàleg a partir de la lectura d’un text de la Bíblia o el comentari d’un text del Magisteri de l’Església; l’observació d’unes il·lustracions significatives; la valoració crítica de determinats fets amb una dimensió ètica; el judici sobre informacions que apareixen en els mitjans de comunicació; un exer-cici d’expressió verbal; la recerca de passatges dels textos evangèlics; un debat o una taula rodo-


10

PRESENTACIÓ

na; una entrevista a un expert, etc. Són també imprescindibles els recursos de caràcter digital. El docent haurà d’utilitzar aquesta diversitat de tècniques sense perdre de vista els objectius que pretén en cada cas.

g) Concedir importància al llenguatge i al vocabulari religiós bàsic. La lectura i l’escriptura poden convertir-se en activitats purament mecàniques quan l’adolescent, desconeixent els termes que llegeix i escriu, fa que aquestes tasques perdin el seu sentit i el seu valor formatiu. Interessa que, en cada un dels cicles, l’alumne aprengui el significat d’un seguit de paraules que formen la base de l’aprenentatge significatiu. Aquests termes han d’estar curosament seleccionats i seran objecte de consideració i d’estudi a través de diverses activitats (comprensió lectora, definició de concep-tes, etc.). És molt convenient que el docent estigui ben coordinat amb el de Llengua per utilitzar les tècniques més adequades. També és interessant comptar amb una bona selecció de lectures a la biblioteca de l’aula.

h) Donar importància a la memòria. Potser en les darreres dècades, la memòria s’ha devaluat en alguns ambients. Malgrat això, tal com ensenya Joan Pau II, «una certa memorització de les parau-les de Jesús, de passatges bíblics importants, dels deu Manaments, de fórmules de professió de fe, d’algunes oracions essencials, de nocions clau de la doctrina, és una veritable necessitat [...] La fe i la pietat no brollen en els espais desèrtics d’una catequesi sense memòria» (Exh. Ap. Cateche-si tradendae, n.55). És evident que la memòria té un paper important en l’educació secundària per a l’adquisició i la fixació de conceptes clau del missatge cristià.

i) Establir les bases per a un diàleg amb la realitat cultural en una doble dimensió. En primer lloc, s’ha de donar a conèixer als joves la influència mútua entre el fet religiós i la cultura occidental; després, se’ls ha d’ajudar a jutjar i a valorar els fets culturals (idees, actituds, comportaments, etc.) a la llum de la fe. En aquest sentit, és important destacar la importància de la interdisciplinarietat, relacionant els coneixements que van adquirir en les classes de Religió Catòlica amb els que apre-nen en altres àrees curriculars. Es tracta d’una disciplina «entre» les altres i «amb» les altres. No pot ser una matèria a part, sinó que ha d’estar íntimament relacionat amb les altres àrees. D’aquí la importància d’entrar en contacte amb la cultura concreta de l’alumnat, en un diàleg obert, crític i respectuós amb els altres camps del saber i amb les altres confessions religioses. La llum de la fe ha d’il·luminar els sabers que es refereixen a l’home, a la vida, al món i a la forma d’organitzar la societat humana. D’altra banda, les altres àrees curriculars poden ajudar notablement a analitzar i completar determinants supòsits i continguts de l’ensenyament religiós des dels seus respectius punts de vista.

j) Impartir la classe de Religió Catòlica en un clima que faciliti la llibertat de l’alumne. I això, no només pel que fa a un possible pluralisme religiós de l’alumnat, sinó per imperatiu evangèlic: el coneixement de la fe s’ofereix no s’imposa. En el diàleg educatiu amb els estudiants, el docent té ocasió de donar testimoni que en la fe cristiana ha trobat la resposta a les seves preguntes, als grans interrogants existencials.

k) Transmetre un ensenyament específicament religiós. L’aproximació a la realitat de l’adolescent i a les seves experiències humanes, la conveniència d’oferir un ensenyament interdisciplinari i la mateixa metodologia activa amb la qual s’imparteix, no poden dur a un reduccionisme en la trans-missió del missatge cristià. Aquest ha de presentar-se de manera clara i inequívoca, de manera que l’alumnat vagi adquirint una visió completa de la religió catòlica i dels principals conceptes i acti-tuds del missatge cristià.


El material de l’alumne

11

1.2 El material de l’alumne

Aquest projecte parteix de la premissa d’augmentar al màxim les virtuts del llibre imprès i, al mateix temps, les virtuts del mitjà digital. Per això el material de l’alumne consta del llibre de l’alumne en format imprès i un conjunt de recursos digitals accessibles a ecasals.cat.

El llibre de l’alumne en format imprès: estructura i característiques

Introducció a la unitat

20

La Revelació de Déu

1. Quines conseqüències té una vida allunyada de Déu?

2. Saps quina és la diferència essencial entre la religió catòlica i les altres religions?

3. Quina actitud ha de tenir un catòlic en relació amb els fidels d’altres religions?

Competències de l’àmbit digital: 5 21

Déu es revela en la històriaLc 24,36-53

Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: «Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei

de Moisès, en els profetes i en els Salms».

Competències de l’àmbit digital: 5

◗ Presenta unes qüestions («Interpretem») que, a partir d’un vídeo, faciliten el diàleg sobre el tema de la unitat. Les il·lustracions permeten introduir els continguts a partir de les fonts bíbliques.

Desenvolupament de la unitat

2

22

LA REVELACIÓ DE DÉU

1. La recerca humana de sentit

Mitjançant la religió, l’home busca una cosa gran, la transcendència, la vida plena i feliç. Conscient d’aquest anhel de l’infinit, constata, alhora, que mai l’assolirà del tot. Sempre desitja alguna cosa més: més felicitat, més progrés, més perfecció.

En aquesta recerca, l’ésser humà es troba amb el dolor, la injustícia o la mort. Quan examina el seu propi interior, hi reconeix la presència del mal. Fins i tot quan comprova algunes de les conseqüències del progrés, l’angoixa i la deses-perança que li envaeixen el cor.

Aquesta situació ha fet que, avui, moltes persones es desentenguin de la re-cerca de Déu o que el neguin de manera explícita. Viuen i pensen com si la salvació del gènere humà depengués del rebuig o de l’oblit de Déu. L’ésser humà, així, pretén alliberar-se de tota autoritat, com si ell mateix pogués donar resposta a tots els interrogants (Gaudium et spes, núm. 19).

Aquesta posició parteix de la idea que tota obediència és una cadena, que qualsevol autoritat és un mal que impe-deix el desenvolupament de l’home i un obstacle per al progrés personal i social. D’aquesta manera, l’home pretén situar-se com l’únic amo i senyor de la seva vida.

En els últims dos segles, s’han succeït diversos intents de construir una societat sense Déu. Aquest ateisme* deriva d’una visió materialista de l’ésser humà i es presenta de diferents formes en la nostra societat. Se’n poden distingir dos tipus:

• Ateisme sistemàtic. Posa la seva esperança de salvació en l’alliberament econòmic i social. En el segle xx es van instaurar projectes ideals que pretenien explicar com ha-via de ser l’home i com s’havia de constituir una societat per poder assolir la justícia i la pau.

1. Indica quins dels enunciats següents són vertaders i corregeix els que siguin falsos.

a L’ateisme es basa, sovint, en una concepció falsa de l’autonomia humana. b Per a l’ateisme sistemàtic la religió no constitueix un obstacle per al desenvolupament social. c El reconeixement de Déu no s’oposa a la dignitat de l’home, ja que aquesta dignitat es fonamenta i es perfecciona en Déu mateix. d L’ateisme deriva d’una visió espiritualista de l’ésser humà.

2. Contra quin manament de la llei de Déu atempta l’ateisme? Justifica la teva resposta.

Déu i l’ésser humà.

Ateisme: negació o rebuig de l’existèn-cia de Déu. N’hi ha de dos tipus: siste-màtic i pragmàtic.

Déu surt a l’encontre de l’home per donar-se a conèixer i mostrar-li el camí que li permeti arribar fins a ell.

Competències de l’àmbit digital: 5, 9 23

Aquestes utopies* van criticar problemes reals, però les seves solucions van resultar irreals. Algunes vegades es van convertir en dogmes i ideologies incompatibles amb la dignitat de la persona.

Així, els totalitarismes comunistes han intentat «eliminar» Déu: van per-seguir els creients fins a aconseguir empresonar-los o portar-los al martiri. Aquesta persecució es feia en nom de la revolució, de la raó o de la ciència. Tal com va dir el poeta alemany Friedrich Hörderlin, van voler fer un cel en aquesta Terra i van acabar construint inferns.

• Ateisme pragmàtic. Actualment, aquests prejudicis tenen èxit en un ambient consumista, perquè el desig de tenir o hedonisme* fa adormir la capacitat de buscar un sentit profund a l’existència. I, d’aquesta manera, són molts els que abandonen o ignoren Déu.

El capitalisme, en la seva interpretació radical, exalta la llibertat de l’individu i rebutja tot allò que suposi limitar l’interès propi. És l’home, aleshores, qui decideix el que és bo i el que és dolent: es presenta com el creador únic del seu benestar.

«Són dignes de lloança —diu el papa Francesc— els avenços que contribuei-xen al benestar; […] tanmateix, no podem oblidar que la majoria dels homes i de les dones del nostre temps viu precàriament. […] L’alegria de viure sovint s’apaga, la falta de respecte i la violència augmenten, la iniquitat és cada cop més patent.» (Evangelii gaudium, núm. 52).

En definitiva, els intents purament humans de salvació han portat sovint a la desesperança i a la infelicitat. I és que l’home —encara que de vegades no ho reconegui— està fet per a Déu i per transcendir la seva debilitat i la seva finitud. Ara bé, és possible això? Pot l’ésser humà accedir a una veritat que el salvi?

3. Explica la diferència entre la posició de l’ateu sistemàtic i la de l’ateu pragmàtic.

4. Llegeix el text següent del CEC (núm. 2 128) i resol els exercicis.

«De vegades l’agnosticisme pot contenir una certa recerca de Déu, però també pot representar un indiferentisme, una fugida davant la qüestió última de l’existència, i una peresa de la consciència moral. L’agnosticisme equival massa sovint a un ateisme pràctic.»a Documenta’t i redacta amb les teves paraules una definició d’agnosticisme. b Explica, a partir del text, la relació entre l’agnosticisme i l’ateisme pragmàtic que s’ha explicat en aquest epígraf.

La responsabilitat del creient

«En aquesta gènesi de l’ateisme, els creients poden tenir una part no pe-tita en la mesura que, per haver ne-gligit l’educació de la fe, o per fal·laç exposició de la doctrina, o pels de-fectes de llur vida religiosa, moral i social, calgui dir que més aviat velen que no pas revelen la faç genuïna de Déu i de la religió.» (Gaudium et spes, núm. 19)

Utopia: doctrina o sistema optimista que apareix com a irrealitzable en el moment d’aplicar-se.

Hedonisme: aquesta paraula prové del grec hedoné (‘plaer’). És la doctrina o l’actitud que redueix la felicitat humana al plaer sensible, que és considerat el fi suprem de la vida.

L’Església i l’ateisme.

Sovint, es viu com si la felicitat estigués en la possessió dels plaers materials.

Competències de l’àmbit digital: 5, 9

◗ Conté el desenvolupament teòric del tema amb imatges i elements iconogràfics per reforçar l’explicació, juntament amb activitats d’aprenentatge per consolidar els continguts estudiats i desenvolupar les competències.

◗ En els laterals d’aquestes pàgines s’adjunta molta informació complementària.


12

PRESENTACIÓ

Fe i vida

28

El sí d’un jove ricFrancesc de Borja era una de les persones més riques i influents de l’Espanya del segle xvi, quan el país era el més poderós del món. Tenia els títols de duc de Gandia, marquès de Llombai, virrei de Catalunya i gran d’Espanya. També era besnét del papa Ale-xandre VI, nét de Ferran el Catòlic, cosí germà de Joana la Boja i company de jocs, des de ben petit, de l’emperador Carles V.

En un moment de la seva vida va sentir la crida de Jesús dins del cor. Francesc va decidir renunciar a totes les seves riqueses per aspirar a les del Regne de Déu. Va decidir, doncs, consagrar-se a Déu i va ingressar a la Companyia de Jesús.

Els superiors de l’orde el van nomenar ajudant del cuiner. Les se-ves tasques consistien a carregar i transportar aigua i llenya, en-cendre l’estufa i netejar la cuina. En aquesta època l’emperador va intentar nomenar-lo cardenal, però Francesc es va mantenir fidel a l’esperit de la vida religiosa que havia triat i, per això, no va acceptar el càrrec. El superior de Francesc el tractava amb du-resa, perquè pensava que la noblesa del seu origen així ho exigia.

Francesc va acceptar la seva nova vida amb humilitat i obedi-ència. Un dia va patir un accident i el metge que l’atenia li va dir: «Em temo, senyor, que faré mal a vostra mercè». I ell va respon-dre: «Res no em pot fer més mal que el tractament de dignitat que m’acabeu de donar».

Francesc va tenir un encontre amb Jesús, exactament igual que el jove ric dels evangelis. Tanmateix, ell va decidir seguir Jesús, deixar-se guiar sempre per l’ideal recollit en les Benaurances. Ac-tualment encara continuem recordant sant Francesc de Borja; fins i tot alguns pares posen als seus fills el nom d’aquest gran sant. Del jove ric que no va acceptar la invitació de Jesús, en canvi, ni tan sols en coneixem el nom.

1. A continuació, pots llegir el fragment d’una carta en què sant Francesc de Borja descriu dos possibles tipus de relacions de l’home amb Déu. Exposa en una breu redacció quins són aquests tipus de relacions i quina de les dues respon a la Bona Nova anunciada per Jesús.

«Em desperten llàstima i molta compassió, i voldria escridassar els que tenen Déu com si fos una llei, que jutja i castiga i no dóna forces per complir-la, i per això el serveixen com si fossin esclaus, per por. I això és perquè no saben que Déu és amor i els porta, de vegades, a allunyar-se de Déu, quan, ben bé al contrari, Nostre Senyor és vida veritable i felicitat molt complida, i també la seva càrrega és lleugera, perquè ell s’ha junyit al nostre jou i comparteix amb nosaltres la mateixa càrrega. Mai no ens castigarà: ens castiguem nosaltres mateixos quan ens n’allunyem i el perdem. Déu truca a la nostra porta, perquè sempre vol el nostre bé.» (Adaptat del blog admaioremdeigloriam.wordpress.com.)

Francesc de Borja, duc de Gandia, va renunciar tots els títols nobiliaris per ingressar a la Companyia de Jesús. Conversió del duc de Gandia, de J. Moreno Carbonero (segle xix).

◗ Testimonis que exemplifiquen la fe viscuda.◗ Activitats que fomenten el desenvolupament

de les competències.

Fe i cultura

29

UtopiesEls cristians creiem que el Regne que Jesús va venir a instaurar no és d’aquest món.

Això ens ha protegit de la temptació de voler construir un paradís terrenal aconse-guit gràcies als nostres esforços, d’esquena a Déu.

A la pel·lícula Gattaca, escrita i dirigida per Andrew Niccol el 1997, podem veure aquesta temptació feta realitat en tota la seva ple-

nitud. En aquest film es presenta un món en el qual es modifica genèticament les persones abans de néixer perquè siguin

«perfectes». S’evita que neixin amb malalties genètiques o amb defectes físics, i es dissenyen perquè siguin altes, atractives i fortes.

El protagonista de la pel·lícula, Vincent, és una persona normal i que té un somni: viatjar a l’espai. Aviat veiem que aquell món utòpic està molt lluny de ser perfecte: les persones perfectes marginen els individus que no ho són i els anomenen «defectuosos». Parlem, per des-comptat, d’una pel·lícula, però... que potser no sembla-

ven impossibles, fa només cent anys, realitats que avui són perfectament normals?

Els intents de crear un paradís a la Terra no es limiten a l’àmbit del cinema: en el segle passat es van desenvolupar

ideologies que prometien la prosperitat generalitzada i la fra-ternitat universal entre els homes. Es tracta dels casos del comu-

nisme, el nazisme i el capitalisme desfermat i consumista. En comp-tes de complir les seves promeses, aquestes utopies només han deixat un

rastre de mort, crueltat i buit.

Els cristians tenim les nostres esperances dipositades en Déu, no només en nosaltres mateixos: «El Regne, doncs, no es realitzarà amb un triomf històric de l’Església, se-gons un procés ascendent, sinó amb una victòria de Déu sobre el desencadenament últim del mal» (CEC, núm. 677).

2. Mireu les escenes de Gattaca que es presenten com a recurs i organitzeu un debat a partir de les preguntes següents:

a Quin tipus de marginació es dóna en aquest món perfecte?b Les persones perfectes us semblen veritablement humanes? Justifiqueu la vostra resposta.c Quines diferències hi ha entre la perfecció de Gattaca i la que Jesús ens ofereix?

3. A partir de les opinions que hagin sorgit en el debat, creeu un lema i una imatge publicitària que ex-pressi l’esperit de les Benaurances. Recordeu que la finalitat és aconseguir que nois i noies de la vostra edat hi reflexionin.

L’embrió humà ha de ser tractat com una persona des del moment de la seva concepció i la seva vida defensada com la de tot èsser humà (CEC, núm. 2 274).

Competències de l’àmbit digital: 5, 9

◗ Textos que possibiliten el diàleg entre la fe i la cultura.

◗ Activitats que fomenten el desenvolupament de les competències.

Síntesi

30

Què revela Déu a l’home?

Amb fets i paraules Déu es revela Ell mateix i el seu pla de salvació: fer de tots els homes fills adoptius en el seu únic Fill unigènit, mitjançant la gràcia de l’Esperit Sant (Compendi del CEC, núm. 6).

Què significa que l’Esperit parla pels profetes?

Amb el terme profetes s’entén tots els qui van ser inspirats per l’Esperit Sant per parlar en nom de Déu. L’obra reveladora de l’Esperit en l’Antic Testament troba el seu compliment en la Revelació plena de Crist en el Nou Testament (Compendi del CEC, núm. 140).

Quina és la Revelació plena i definitiva de Déu?

La Revelació plena i definitiva de Déu és la que ell mateix va dur a terme en Jesucrist, mitjancer i plenitud de la Revelació. Ell, veritable Déu i veritable home, és la Paraula perfecta i definitiva del Pare. Amb la vinguda del Fill i el do de l’Esperit, la Revelació és plenament complerta (Compendi del CEC, núm. 9).

Quin lligam hi ha entre l’Església catòlica i les religions no cristianes?

El vincle entre l’Església catòlica i les religions no cristianes prové, en principi, de l’origen i el fi comuns de tot el gènere humà. L’Es-glésia catòlica reconeix que tot el que de bo i de veritable es troba en les altres religions prové de Déu, és un reflex de la seva veritat, pot preparar a l’acolliment de l’Evangeli i conduir vers la unitat de la humanitat en l’Església de Crist (Compendi del CEC, núm. 170).

LA PREGUNTA SOBRE EL SENTIT DE LA VIDA

Jesucrist, mitjancer i plenitud de la

Revelació

Els intents humans de resposta

Les religions

La negació o l’oblit de Déu

Mitjançant fets i paraules

Déu es dóna a conéixer en la història

Es revela progressivament

La salvació es rep per la fe en ell

Ateisme sistemàtic

Ateisme pragmàtic

• Sagrades Escriptures• Tradició

• Ens ensenya que Déu és amor: Pare, Fill i Esperit Sant

• Ens fa participar de la intimitat divina

Déu respon a l’home: la Revelació

◗ Síntesi dels principals continguts de la unitat per facilitar que els alumnes puguis distingir-los, relacionar-los i recordar-los.

Activitats

31

1. En grups, dialogueu sobre algunes manifestacions de mentalitat materialista i consumista que es poden trobar en la nostra societat. Podem agafar com a guia el seguit de preguntes que hi ha a continuació. En acabar, redacteu un escrit en el qual es resu-meixin les vostres conclusions.

a Quines conseqüències es deriven d’aquest tipus de vida?b Quin és el camí que han de seguir, actualment, l’home i la dona per poder trobar-se amb Jesucrist?c Quins són els obstacles més poderosos que poden dificultar aquest encontre?d Com es poden superar?

2. Indica quines de les afirmacions següents són vertaderes i corregeix les que siguin falses.

a Déu s’ha revelat per mitjà d’esdeveniments històrics.b En la religió cristiana, el coneixement de Déu és fruit de la recerca de l’home. c Per als éssers humans, el centre del seu projecte diví és compartir la seva infinita alegria. d La Revelació sobrenatural ens ha descobert coses que hauríem pogut deduir sols, però amb un

gran esforç. e En la història de la salvació, Déu ha deixat que l’ésser humà prengui la iniciativa lliurement.

3. Comenta breument aquestes citacions bíbliques:

a En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot (He 1,1-2).

b La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos (Ac 4,12).

4. Ordena el text.

Déu, per mitjà de fets i paraules, / i el seu pla de salvació: fer de tots els homes fills / es revela Ell mateix / adoptius en el seu únic Fill, / mitjançant la gràcia de l’Esperit Sant.

5. Completa aquestes afirmacions:

a Per entendre la figura de Crist calia una […] prèvia. b Joan l’Evangelista va aprendre al costat de Jesús que Déu és […]. c Déu va escollir el poble d’[…] per donar-se a conèixer als homes. d Crist és la Revelació […] de Déu als homes. e Jesucrist és l’[…] mitjancer entre Déu i els […].

6. Llegeix el text següent del papa Francesc, reflexiona-hi i resol els exercicis.

«Avui se’ns planteja el desafiament de respondre adequadament davant la set que molta gent té de Déu, perquè no intentin sadollar-se’n amb propostes alienants o en un Jesucrist sense carn i sense compromís amb l’altre. Si no troben en l’Església una espiritualitat que els guareixi, que els alliberi, que els ompli de vida i de pau, alhora que els convoqui a la comu-nió solidària i a la fecunditat missionera, acabaran enganyats per propostes que no humanitzen Déu ni el glorifiquen.» (Evangelii gaudium, núm. 89.)

a Extreu la idea principal del text.b Quin remei suggereix el papa Francesc perquè les persones no s’enganyin

amb propostes deshumanitzadores?c Explica exemples concrets de com un creient de la teva edat pot transmetre

l’espiritualitat de la qual parla el text.

◗ Activitats pensades per al repàs i l’avaluació de la unitat.


El material de l’alumne

13

Recursos digitals de l’alumne

Tots els continguts digitals als quals es fa referència en el llibre de l’alumne estan disponibles sense necessitat de registrar-se al web de recursos didàctics de l’editorial: ecasals.cat.

Els recursos del llibre Religió Catòlica es troben en l’adreça: ecasals.cat/religio4eso.

Es pot accedir als recursos de dues maneres, directament al web (en línia) o descarregats a l’ordinador (fora de línia).

Per accedir-hi en línia, toca l’opció Recursos de l’alumne en línia.

Per accedir-hi fora de línia, toca l’opció Recursos de l’alumne fora de línia. Es descarregarà un arxiu comprimit en format zip al teu ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de més connexió a Internet. Pots copiar tots els recursos a un DVD de dades si ho creus con-venient.

Els recursos estan organitzats per unitats i apartats, i estan senyalats amb les mateixes icones que el llibre imprès.

Vídeo Enllaç Document en pdf

Document en Word

Imatge

Els vídeos, àudios i interactius estan codificats en els formats més recents que optimitzen la qualitat i redueixen la taxa de transferència. Els enllaços a llocs web externs sempre fan referència a webs con-trastats i amb garanties de continuïtat.


14

PRESENTACIÓ

El llibre de l’alumne en format digital

Hi ha una versió digital del llibre de l’alumne a la qual s’accedeix mitjançant l’adquisició d’una llicència. Té les característiques següents:

◗ El format de paginació és idèntic al de la versió impresa per augmentar al màxim la convivència dels dos formats.

◗ Tots els recursos digitals es troben en el context de cada pàgina.

◗ Els tests d’autoavaluació poden ser resolts digitalment en línia.

(Nota: les funcions poden variar segons el dispositiu i la capacitat de connexió a Internet.)


El material per al professor

15

1.3 El material per al professor

Proposta didàctica en format imprès

La proposta didàctica per al professor conté:

Programacions

◗ Competències.◗ Programació de curs.◗ Programació trimestral.

Guia didàctica per a cada unitat

◗ Competències: contribució de la unitat a l’adquisició de les competències.◗ Recursos digitals: relació de recursos digitals de la unitat.◗ Programació d’aula i orientacions didàctiques.◗ Avaluació.◗ Solucionari (del llibre de l’alumne i de la proposta didàctica).

Avaluacions trimestrals

◗ Avaluació del primer trimestre.◗ Avaluació del segon trimestre.◗ Avaluació del tercer trimestre. ◗ Solucionari de les avaluacions.

Bibliografia

34

Unitat 1 • La recerca de sentit: la religió

1 Competències

Consciència i expressions culturals

Descobrir i aprofundir en la resposta al sentit de la vida que ofereixen les religions sobre la base de l’experiència cultural i històrica de cada poble, reconeixent la riquesa de comportaments i cultes.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Desenvolupar la dimensió religiosa de la persona afavorint el reconeixement del sentit últim de la pròpia vida i el comportament a partir de l’anàlisi de testimoniatges.

2 Recursos digitals

Llibre de l’alumne

«Interpretem». Editorial CasalsDescripció: documental sobre el coneixement de Déu per part de l’home.Finalitat: motivar i facilitar una avaluació diagnòstica inicial.

4

L’oració de Jesús per la unitat (Jn 17,1-26)Descripció: passatge bíblic en el qual es narra l’oració de Jesús en l’Últim Sopar.Finalitat: conèixer com es realitza el misteri de la Redempció a través de les paraules de Jesús.© Conferencia Episcopal Española, 2011

5

Les tres grans religions del món. Editorial CasalsDescripció: mapa de les tres grans religions al món.Finalitat: aprofundir en el coneixement de les grans religions monoteistes.

10

Tradició i modernitatDescripció: escenes de la pel·lícula El violinista a la teulada, dirigida per N. Jewison.Finalitat: debatre sobre el pes de la tradició i els avantatges d’adaptar-se als temps moderns.© United Artists/The Mirisch Corporation, 1971

10

El judaismeDescripció: història del judaisme, abans de i durant l’era cristiana.Finalitat: aprofundir en el coneixement de la religió, la cultura i les tradicions d’aquest poble.© Ecwiki.com, 2011

11

Perseguits pel fet de ser cristiansDescripció: homilia del papa en la qual relata l’horror per la persecució dels cristians.Finalidad: conèixer la realitat sobre la persecució de cristians al món.© Libreria Editrice Vaticana

12

Preguntes i respostes freqüents sobre l’islamDescripció: 15 preguntes sobre l’islamisme amb les seves respostes corresponents.Finalitat: aclarir possibles dubtes que l’alumne pugui tenir sobre la religió i la cultura islàmiques.© ECWIKI.com, 2011

14

Mahoma, fundador de l’islamDescripció: fragment d’un documental que mostra la litúrgia de la religió musulmana.Finalitat: aprofundir en el coneixement d’aquesta religió i les seves tradicions.© PBS, 2000

14

Escenes de La llista de Schindler, de S. SpielbergDescripció: escena de la pel·lícula La llista de Schindler.Finalitat: desenvolupament de les competències clau.© Universal Pictures/Amblin Entertainment, 1993

16

35

Unitat 1 • La recerca de sentit: la religió

Co

mp

etèn

cies

Ses

sió

Co

nti

ng

uts

Act

ivit

ats

d’a

pre

nen

tatg

eA

ctiv

itat

sC

rite

ris

d

’ava

luac

ióE

stàn

dar

ds

d’a

pre

nen

tatg

eA

ctiv

itat

s d

’ava

luac

ióA

valu

ació

CC

. Des

cobr

ir i

apro

fund

ir en

la

resp

osta

al s

entit

de

la v

ida

que

ofer

eixe

n le

s re

li-gi

ons

basa

nt-s

e en

l’ex

periè

n-ci

a cu

ltura

l i

hist

òric

a de

cad

a po

ble,

reco

nei-

xent

la ri

ques

a de

com

port

a-m

ents

i cu

ltes.

Valo

rar i

est

imu-

lar l

es re

laci

ons

inte

rrel

igio

ses,

ba

sade

s en

pr

inci

pis

i val

ors

que

eman

en

de la

per

sona

de

Cris

t; i ,

en

cons

eqüè

ncia

, de

scob

rir in

te-

ress

os c

omun

s m

itjan

çant

el

diàl

eg, e

l per

dó

i la

mis

eric

òrdi

a,

valo

rs g

enuï

na-

men

t cris

tians

.

CI.

Des

envo

lupa

r la

dim

ensi

ó re

ligio

sa d

e la

pe

rson

a af

avor

int

el re

cone

ixem

ent

del s

entit

últi

m

de la

prò

pia

vida

i de

l pro

pi

com

port

amen

t a

part

ir de

l’an

àlis

i de

test

imon

iat-

ges.

S1

Les

relig

ions

: re

cerc

a de

l se

ntit

de la

vi

da.

Elem

ents

co

mun

s en

les

relig

ions

.

Det

ecci

ó de

l’ac

titud

relig

iosa

co

m a

resp

osta

a l’

anhe

l de

sent

it.

Anà

lisi d

els

aspe

ctes

com

uns

en

tote

s le

s re

ligio

ns.

Lect

ura

com

pren

siva

i re

flexi

ó so

bre

la p

ostu

ra d

e l’E

sglé

sia

catò

lica

en la

sev

a re

laci

ó am

b al

tres

relig

ions

.

1-5

(pàg

. 6-7

)Id

entif

ica

i val

ora

críti

cam

ent e

ls

inte

nts

hum

ans

de

resp

osta

a la

rece

rca

de s

entit

.

Apr

endr

e i m

emo-

ritza

r els

prin

cipa

ls

trets

com

uns

de le

s re

ligio

ns.

Iden

tific

a la

relig

ió

com

a re

spos

ta

últim

a al

sen

tit d

e la

vi

da.

Con

eix

els

elem

ents

co

mun

s en

les

relig

ions

.

Inve

stig

ació

i re

flexi

ó so

bre

el fe

t rel

igió

s,

els

seus

ele

men

ts

i les

sev

es c

onse

-qü

ènci

es e

n la

vid

a pe

rson

al i

soci

al.

1-2

(pàg

. 16)

S2

Les

relig

ions

m

onot

eist

es.

El ju

dais

me.

La re

spos

ta

a la

rece

rca

de s

entit

en

el

juda

ism

e.

El c

ristia

nism

e.

Expl

icac

ió d

el m

onot

eism

e i

dife

renc

iaci

ó de

l pol

iteis

me

i de

l’ate

ism

e.

Rec

onei

xem

ent d

els

ense

nya-

men

ts i

el c

ulte

de

la re

ligió

ju

eva

i sob

re e

l pro

ject

e de

Déu

pe

r a l’

ésse

r hum

à qu

e aq

uest

a pr

esen

ta.

Iden

tific

ació

de

la v

erita

t prim

or-

dial

del

cris

tiani

sme.

Det

ecci

ó de

ls p

rinci

pals

ens

e-ny

amen

ts i

el c

ulte

de

l’Esg

lési

a ca

tòlic

a.

6-15

(p

àg. 1

0-13

)Id

entif

icar

els

tret

s pr

inci

pals

(ens

e-ny

ança

, com

por-

tam

ent i

cul

te) d

el

fet r

elig

iós

en e

l ju

dais

me

i en

el

cris

tiani

sme.

Iden

tific

a i c

lass

ifica

el

s tre

ts p

rinci

pals

(e

nsen

yanç

a, c

om-

port

amen

t i c

ulte

) en

el ju

dais

me

i en

el

cris

tiani

sme.

Bus

ca in

form

ació

i p

rese

nta

al g

rup

les

resp

oste

s de

les

dife

rent

s re

ligio

ns

a le

s pr

egun

tes

de

sent

it.

Elab

orac

ió d

’una

pr

esen

taci

ó di

gita

l o

un v

ídeo

sob

re

les

resp

oste

s de

les

relig

ions

mon

otei

stes

a

l’anh

el d

e se

ntit

de

la v

ida.

Det

ecci

ó d’

allò

que

co

nstit

ueix

l’es

sènc

ia

de la

relig

ió c

ristia

na

1 i 2

(p

àg. 1

9)

S3

L’is

lam

ism

e.

Les

rela

cion

s in

terr

elig

iose

s.

La re

spos

ta

a la

rece

rca

de s

entit

en

el

juda

ism

e.

Les

rela

cion

s in

terr

elig

iose

s.

Expl

icac

ió d

e l’o

rigen

de

l’isl

am

i la

seva

loca

litza

ció

geog

ràfic

a en

l’ac

tual

itat.

Det

ecci

ó de

ls e

nsen

yam

ents

de

l’isl

am i

els

cinc

pila

rs d

e la

vid

a m

oral

en

aque

sta

relig

ió.

Ref

lexi

ó so

bre

la im

port

ànci

a d’

assu

mir

el p

ropi

sen

tit d

e la

vi

da a

par

tir d

e te

stim

onia

tges

.

16-2

1 (p

àg. 1

4-15

)

3-4

(pàg

. 17)

Iden

tific

ar e

ls tr

ets

prin

cipa

ls (e

nse-

nyan

ça, c

ompo

rta-

men

t i c

ulte

) del

fet

relig

iós

en l’

isla

m.

Inte

riorit

zar

i com

-pr

endr

e l’a

ctitu

d de

l’E

sglé

sia

resp

ecte

el

valo

r sal

vífic

d’a

ltres

re

ligio

ns.

Iden

tific

a i c

lass

ifica

el

s tre

ts p

rinci

pals

(e

nsen

yanç

a, c

om-

port

amen

t i c

ulte

) en

el j

udai

sme

i en

l’isl

am.

Inte

riorit

za l’

actit

ud

del c

ristià

env

ers

d’al

tres

relig

ions

.

Ref

lexi

ó gr

upal

sob

re

el s

entit

de

la v

ida

en l’

isla

mis

me

i la

seva

rela

ció

amb

el

que

d’al

tres

relig

ions

pr

esen

ten.

Inve

stig

ació

i va

lora

-ci

ó cr

ítica

d’a

ctitu

ds

que

defo

rmen

el f

et

relig

iós

en l’

actu

a-lit

at.

3-4-

5 (p

àg. 1

9)

3 Programació d’aula i orientacions didàctiques


16

PRESENTACIÓ

Recursos digitals del professor

El professor registrat i validat a ecasals.cat disposa de:

◗ Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne.◗ La proposta didàctica en PDF.◗ Les programacions de curs i d’aula.

Els recursos del llibre Religió Catòlica es troben en l’adreça: ecasals.cat/religio4eso.

Es pot accedir als recursos del professor de dues maneres, descarregats a l’ordinador (fora de línia) o directament al web (en línia).

Per accedir-hi fora de línia, toca l’opció Recursos del professor fora de línia. Es descarregarà un arxiu comprimit en format zip al teu ordinador. Un cop descomprimit, pots accedir a tots els recursos sense necessitat de més connexió a Internet. Pots copiar tots els recursos en un DVD de dades si ho creus convenient.

Els recursos en línia estan integrats en la proposta didàctica en format digital, tal com es descriu en l’apartat següent.


El material per al professor

17

La proposta didàctica en format digital

El professor registrat i validat a ecasals.cat pot accedir a la proposta didàctica integrada amb el llibre de l’alumne en la seva versió digital eCasals.

Té els avantatges següents:

El llibre de l’alumne amb tots els recursos digitals es troba en el context de cada pàgina.

La proposta didàctica en format PDF, associada amb cada unitat.

Els tests d’autoavaluació es presenten en la pàgina web i es poden resoldre de manera en línia.

Hi pots començar a navegar directament a ecasals.cat/religio4eso.


ESO - eCasalsdata.ecasals.net/pdf/24/9788421861417_L33_24.pdfcipis, teories, dades i fets...

Documents

Transcript of ESO - eCasalsdata.ecasals.net/pdf/24/9788421861417_L33_24.pdfcipis, teories, dades i fets...