ESO / BATXILLERAT - Editorial Casals · BATXILLERAT Llengua catalana i Literatura Claus del...

ESO / BATXILLERAT

20162017

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

CATÀLEG Llengua i Literatura Catalana CAT 2018.indd 1 1/6/18 11:29

2

ÍNDEX

ESOLlengua catalana i Literatura

Claus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6-7

Material per al professor 8-9

Propostadidàctica

DVDdelprofessor

Pissarradigital

Adaptaciócurricular

Índex de continguts 10-17

BATXILLERATLlengua catalana i Literatura

Claus del projecte 18

Material per a l’alumne 19


Propostadidàctica

DVDdelprofessor

Pissarradigital


Literatura universal


Material per a l’alumne i per al professor 26-27


PLA LECTORbambulector.cat

El teu espai de literatura 30-31

MATERIAL COMPLEMENTARICompetències a punt! 32

Reforç de Llengua 33

ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 34-35


3

ESOLlengua catalana i Literatura


Material per a l’alumne 6-7


Propostadidàctica

DVDdelprofessor

Pissarradigital

Adaptaciócurricular


BATXILLERATLlengua catalana i Literatura

Claus del projecte 18

Material per a l’alumne 19


Propostadidàctica

DVDdelprofessor

Pissarradigital




Material per a l’alumne i per al professor 26-27


PLA LECTORbambulector.cat

El teu espai de literatura 30-31

MATERIAL COMPLEMENTARICompetències a punt! 32

Reforç de Llengua 33

ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 34-35

NOVETATS PER AL CURS

2016-2017BATXILLERAT

2

LLEN

GU

A C

ATA

LAN

AI L

ITER

ATU

RA

BAT

XIL

LERA

TLL

ENG

UA

CATA

LAN

A I L

ITER

ATU

RA 2

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.cat/llengua2ba

Josep M. PallàsJoan Puig Sanjuan

Quim

Monzó

Barcelon

a, 1952

Copérnico pasó cerca de vein

ticinco añ

os trabajando

en el desarrollo de su

modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu

ella época resultó difícil qu

e

los científi

cos lo aceptaran, ya qu

e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu

sa cor aperi aliquos

volorerit, vitiatium

doles ilita

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

4


ecasals.cat/llengua4eso

4ESO

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

R. BarberàP. MartíP. MorenoE. NavarroM. PinA. Reina

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

2



2ESO

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

R. BarberàP. MartíP. MorenoE. NavarroM. PinA. Reina


ESO LLENGUA CATALANA I L ITERATURA 4

ESOLLENGUA CATALANA I LITERATURA

1

Treballdelacompetència lectoraapartir

delsprocessosestablertsiavaluatsperPISA.

2

Exercitacióenlesproves de diagnòstic en competència comunicativaperencarar-les

ambèxit.

3

Preeminènciad’unenfocamentcomunicatiu

delallengua,ambpresènciaespecíficade

treball oraligramàtica textual,comtambé

denombrososrecursosinteractiusque

s’obrenal’actualitat.

Lectura literal

1 Marca l’opció correcta:

a Quants personatges intervenen o se citen en el relat?

b Quin sentiment duu la Clàudia a dir: Pensava que només tenies ulls per a la Vanina?

por

ressentiment

alegria

neguit

c Per què el noi vol saber si a la Vanina li agrada el Ricki?

Perquè ell està colat per la Vanina.

Perquè és un tafaner.

Perquè el Ricki li ha demanat que ho esbrini.

d Quin «secret» del noi ha «interceptat» la Clàudia?

L’ha sentit quan parlava amb en Ricki.

Ha trobat un paper d’ell.

e Quan sap que ella té el seu paper,…

s’enfada.

riu.

no sap què fer.

crida.

f Quan ell pregunta a la Clàudia qui li agrada, la noia respon: Tens pa a l’ull. Què vol dir amb això?

Que no s’adona que a la Clàudia no li agrada ningú.

Que no s’adona que la Clàudia està colada per ell.

Que no s’adona que a la Clàudia també li agrada el Ricki.

g La relació que hi ha entre el Tavi i la Clàudia és...

molt estreta: es tenen confiança i s’ho expli-quen absolutament tot.

molt freda: estan barallats i gairebé no parlen de temes personals.

molt interessada: no es tenen confiança ni s’ho expliquen absolutament tot.

2 Tots els personatges citats s’agraden entre ells. Completa la taula.

Lectura interpretativa

3 CA Indica què seria l’argument i què el tema del relat.

4 Fixa’t en aquesta intervenció del Tavi: No... bé... volia saber si... això... si era veritat que la Vanina estava co-lada pel Ricki.

a Què indiquen els punts suspensius?

Que està a punt de plorar.

Que està nerviós.

Que s’ha ennuegat.

Que té vergonya.

b En general, el Tavi està nerviós durant la conversa, per què?

5 Quins dels trets següents atribuiries a la Clàudia [C] i quins al Tavi [T]?

confiat/da astut/a

ressentit/da insegur/a

segur/a de bona pasta

ingenu/ènua maquinador/a

Redacta una descripció de cada un i justifica per què i en quins moments es manifesten aquests trets.

▲ : Un noi i una noia sostenen una conversa en què ell intenta esbrinar si la noia per la qual està colat li correspon o no. Ella li dóna res-postes intrigants per fer-lo patir.

▲ :Els amors adolescents.

ACTIVITATS

[8]

COMPRENSIÓ LECTORA1

Competències de l’àmbit lingüístic: 10, 1 (act. 1-5), 4-6 (act. 5). Actitudinals: 1

Tavi

Noèlia

Paula

Vanina

Clàudia

Vadim

Ricki

Agrada a... Està colat/da per...

01_Llengua_1eso.indd 8 28/1/15 15:21

6 Respon les preguntes.

Narrador: Qui és el narrador de la història? Ho explica en primera persona o en tercera persona?

Espai: L’única referència espacial que hi ha és: em vaig trobar la Clàudia al banc blau. On creus que podria estar, aquest banc blau?

Temps: En quina època històrica situaries l’acció?

Pel tipus de narrador, per l’espai, pel temps i per la situació exposada, és una història que se’t fa estranya o propera?

7 Has vist que «tenir pa a l’ull» vol dir no adonar-se d’una cosa que és evident. Reescriu les oracions se-güents canviant els mots destacats per l’expressió més adequada.

a El nou entrenador va enlluernar el meu germà: deia que era el millor que havia tingut mai. Ara se n’ha desenganyat.

b Vaig anar a mirar si passava alguna cosa perquè sentia sorolls estranys.

c Aquell pollastre rostit semblava bo només de mi-rar-lo.

d La Marta troba que ha tingut molt mala sort, però ja m’agradaria a mi, estar al seu lloc!

e Sempre vaig ser la preferida de la meva àvia.f La resplendor obligava a tancar les parpelles.

8 CM Imaginem que alguns personatges del text fan una festa, mengen un pastís i es donen regals. Se-gueix les pistes i omple la taula inferior.

a Qui va beure refresc de cola (que no va ser la Clàu-dia, que tampoc no va menjar 4 trossos de pastís) va rebre el bolígraf.

b Qui va menjar 3 trossos de pastís va beure refresc de taronja.

c La Vanina va beure refresc de llimona i va menjar més d’un tros de pastís.

d Qui va beure aigua va menjar menys trossos de pastís que qui va rebre la gorra, però més trossos que el Ricki.

e El Tavi no va rebre el llibre; ni els retoladors van anar a parar a qui va menjar dos trossos de pastís.

trossos beguda regal

Clàudia

Vanina

Ricki

Tavi

9 Indica en quin ordre apareixen en el text els episodis següents:

a El Tavi fa preguntes sobre la Vanina. b La Clàudia se’n va sense contestar res concret.c La Clàudia escriu en una llibreta lila.d El Tavi pensa un desig i bufa la pestanya.

1 C-A-B-D 3 A-C-D-B 2 C-A-D-B 4 C-A-B-D

10 Completa el text que es refereix a la intenció de l’au-tora de la novel·la: subjectiva, llistat, objectiva, relat, in-formar, entretenir.

Es tracta d’un ▲, redactat de manera ▲ que pretén ▲ el lector.

Lectura reflexiva i valorativa

11 Fixa’t en aquestes intervencions:

–Què escrius? –li vaig preguntar jo. –Coses meves –va dir amagant-se la llibreta sota el jersei.

Fes una llista de tots els verbs que s’utilitzen en el text per acompanyar les intervencions de diàleg amb el significat general de «dir». Per què creus que se’n fan servir tants?

12 Escriu un diàleg real (no oblidis els guions) en el qual hagis participat. Utilitza verbs diversos per presentar les intervencions.

ACTIVITATS

[9]

La Vanina és una nena refugiada, és a dir, una per-sona que ha marxat del seu país fugint de la guerra. Al món hi ha molts milions de persones que es veuen obligades a deixar casa seva per culpa de la guerra.

Del text al món real

COMPRENSIÓ LECTORA1

Competències de l’àmbit lingüístic: 2 (act. 6-11), 4-6 (act. 12). Actitudinals: 1

plorar amb els seus ulls / donar una ullada / caure la bena del ulls / ser la nina dels ulls / entrar pels ulls

/ aclucar els ulls

01_Llengua_1eso.indd 9 28/1/15 15:21

COMPETÈNCIES A PUNT!5

[122]

Entusiasme sospitós

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d’estar desmotivats. Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós.

Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els coneixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus mun-tant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una pas-sió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats, se’ls ha fet saber que s’han aca-bat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços, i –el que és pitjor– a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, per-què el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer ser-vir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terrible-ment sofisticades. Per culpa d’un mètode estranyíssim ano-menat seguir l’exemple (oi que sona carca?), molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d’oenagés. I com que el mo-viment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s’adapten als nous temps.

Si almenys tant d’esforç fos al servei d’una secta destructiva, s’entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les so-cietats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat.

Carles Capdevila, La nostra xarxa social,«Una crida a la reflexió».

1 Aquest text és un article d’opinió. Quina creus que és la tesi que vol defensar l’autor?

Que els joves monitors són persones amb uns va-lors molt bons.

Que cal impedir que els joves monitors canviïn el món amb la seva manera de fer.

Que els joves monitors són gent moderna, que es renova i s’adapta als nous temps.

Que les administracions haurien de cedir l’espai de les escoles públiques als caus.

2 Copia cinc adjectius o expressions que tinguin un to valoratiu i poc objectiu.

adjectius o expressions

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 1, 2), 2 (act. 1, 2). Actitudinals: 1

Llengua_eso3_05.indd 122 15/1/15 15:22

[123]

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

3 Digues si són certes (C) o falses (F) les afirmacions se-güents sobre els monitors.

C Fa Dediquen el seu temps als nens per guanyar diners. b Són pocs però feliços i entusiastes. c No segueixen la moda general d’estar-se sense fer res però amb cara d’estressat. d Molts dels monitors són, a més, castellers o diables. e Es deixen influenciar pel derrotisme i el decadentisme de la societat.

4 Com és un país...?

a abstencionista

on poca gent vota a les eleccions

on la gent necessita poques coses materials

on sempre vota la mateixa gentb desencantat

desil·lusionat desmilloratc derrotista

ferit pessimista d decadent

enfadat ruïnós

5 Creus que el nostre país és abstencionista, desencan-tat, derrotista i decadent? Per què sí o per què no?

6 Quina actitud tenen els mitjans de comunicació envers els monitors d’esplai?

Valoren l’activitat que fan.

Els tracten amb un protocol responsable.

Estan pendents dels seus errors per fer-ne una no-tícia.

Els fan sortir sovint a les notícies.

7 L’afirmació Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades és irònica. Per què? Expli-ca-ho.

8 La paraula caus apareix al text amb un doble significat. Amb quins dos significats?

Forat que certes bèsties caven a terra per ama-gar-s’hi.

Habitació petita i precària.

Lloc destinat a fer-hi activitats que són malvistes.

Local on es fan activitats de lleure infantil els dissabtes.

9 Justifica el títol de l’article: Entusiasme sospitós. Quin entusiasme és sospitós? Per què és sospitós?

10 Els tres complements subratllats són d’un mateix tipus. De quin?

a Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra ca-nalla...

b Molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors...

c Costa etiquetar-los de gent poc moderna...

CD

CI

CAgent

CC

CRV

11 Substitueix els complements anteriors per un pronom.

12 Identifica en l’oració Els coneixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als seus caus muntant gimcanes els complements indicats i copia’ls al lloc corresponent.

13 Puntua aquest text de manera que el resultat sigui lògic i posa-hi les majúscules.

14 Imagina’t que ets un monitor/a d’esplai i adreces una carta a l’ajuntament demanant que us cedeixin per a les tardes de dissabte les instal·lacions de l’escola pú-blica que hi ha al costat de l’edifici del cau. Pensa els arguments amb què defensaràs la petició.

CC temps

CC lloc

la nena té set anys i és el primer cop que se n’anirà de campaments ▲ els pares ▲ que s’aguanten la llagri-meta al peu de l’autocar ▲ veuen una mare que plora desconsoladament ▲ no la reconeixen dels dissabtes a la tarda ▲▲ De qui ets mare▲ tu ▲▲ Sóc la mare d’un monitor ▲ És tan despistat ▲ Ho perd tot ▲

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 3-7, 9), 2 (act. 8, 10-13), 5 (act. 14). Actitudinals: 1

Llengua_eso3_05.indd 123 15/1/15 15:22

Competències a punt!

Coneixement i interacció amb el món físic Plantejament de dilemes morals per construir un judici ètic propi basat en els valors i les pràctiques relacionades ambel progrés científic i tecnològic de la darrera dècada.

Social i ciutadanaRebuig dels conflictes armats que hi ha al món i aposta per una ciutadania mundial, solidària, participativa i demò-crata.

Comunicativa Expressió de l’opinió a la premsa escrita i valoració crítica dels missatges implícits i explícits dels editorials.

FITXA TÈCNICA: Resum de la dècada, TV3 (27-12-09).TIPOLOGIA ORAL: Text expositiu i text predictiu.SITUACIÓ COMUNICATIVA: Una veu en off fa prediccions sobre el futur humà, servint-se d’imatges diverses.

ACTIVITATS

1 Com definiries el fragment que acabes de veure?

Documental sobre els canvis de la dècada.

Exposició de diversos canvis en la societat i pre-diccions sobre el futur.

Documental sobre els avenços de la humanitat.

Presentació dels grans enigmes de la humanitat.

2 CI Les imatges del vídeo són impactants perquè volen generar sorpresa en l’espectador. Quines hi afegiries tu, amb aquesta mateixa finalitat?

3 CF Recordes els dos grans avenços que es viuran en el

terreny de la medicina? Explica’ls

4 Marca amb una creu si la informació és certa o falsa: C Fa La nanotecnologia serà responsable dels nous descobriments a l’espai. b El col·lisionador de partícules es troba a Ginebra, Suïssa. c Viure fins als 100 anys serà una realitat. d Només coneixem el 40% del àtoms que percebem.

5 Per què podem afirmar que el missatge d’aquest vídeo és predictiu? Quins temps verbals hi predominen?

Què passarà en el futur?

LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

Comunicació oralEscoltar: L’exposició.Parlar: Les prediccions.

Comprensió lectora: «La nostra guerra», Sergi Pàmies.Expressió escrita: L’opinió als mitjans de comunicació: la carta al director i l’editorial. L’expressió de la causa i la conseqüència: els connectors lògics.

Coneixement de la llenguaMorfologia i sintaxi: Els complements verbals: el complement circumstancial, el complement de règim verbal i el complement agent. Definició, forma, funció i substitució pronominal.Vinga, doncs: a analitzar!

Projecte TAC: La revista digital.

Autoavaluació: Competències a punt!

5

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR]

[102] Competències de l’àmbit lingüístic: 7 (act. 1-5). Actitudinals: 2

Dimensions

Comunicativa

Literària

Actitudinal

Comprensiólectora

Comunicacióoral

Expressióescrita

Competències de l’àmbit lingüístic

Competències de l’àmbit digital: 2-4, 7-9

1 2 3

4 5 6

7 8 9

10

1 2

Llengua_eso3_05.indd 102 15/1/15 15:22

4 Observa la imatge i respon les preguntes.

a Explica quina és la intenció de l’emissor que apareix a la imatge.

b Descriu les característiques del receptor.c Explica la situació en què aquesta mena d’emis-

sor i de receptor es poden trobar.d Creus que aquest emissor faria servir paraules

com gregari, estatjar o compareixença?e Escriu un text breu (5 línies) que sigui adequat a

la situació que et suggereix la imatge.

5 Explica què signifiquen i en quina situació utilitza-ries les frases fetes següents.

6 CS CI Escriu dos textos breus adequats a dos re-ceptors i situacions diferents.

Tema: Un jove el pare del qual no pot pagar la hipoteca de casa seva perquè ha perdut la feina demana que no facin la família fora de la casa.

Situació 1: El jove informa oralment de la situació que està vivint la seva família als seus amics.

Situació 2: El jove elabora un text escrit de cinc línies adreçat a un jutge perquè el desnonament no tiri en-davant.

[11]

2. Per què un text ha de ser adequat?Un text és adequat quan el contingut i la forma s’ajusten a...

ACTIVITATS

2 Tenint en compte que aquest di-àleg forma part d’una vinyeta cò-mica d’una revista, per què no és adequat el text que diu el metge? Argumenta la resposta.

3 Completa la bafarada del metge amb un text breu que sí que sigui adequat a la situació i que, per tant, faci riure al lector.

ACTIVITATS

expressar sentiments, donar ordres, donar instruccions, informar, fer riure...

la intenció comunicativade l’emissor

expert/inexpert, interessat/desinteressat, edat, condició social...

les característiquesdel receptor

• situacions formals (la presentació d’un llibre, per exemple, exigeix usar un llenguatge culte i un tractament respectuós: ús del vostè)

• situacions informals (una conversa entre amics requereix l’ús del llen-guatge col·loquial en una atmosfera de confiança: tractament de tu)

• ús del canal oral (l’espontaneïtat i l’ex-pressivitat del cos són elements propis del llenguatge parlat: llenguatge no verbal)

• canal escrit (un text escrit exigeix pla-nificació prèvia i correcció lingüística)

la situació en què es trobenl’emissor i el receptor

ficar la pota, trobar amb els pixats al ventre, no saber què es manega, baixar de l’hort

frase feta significat situació

NO EM TROBOBÉ, DOCTOR. DIGUI’M: QUÈ

LI PASSA?

EXPRESSIÓ ESCRITA1

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 2-4), 2 (act. 5), 4-6 (act. 4e, 6) Actitudinals: 1

01_Llengua_1eso.indd 11 28/1/15 15:21

CLAUS DEL PROJECTE



4

Concepció competencial de l’aprenentatge:incorporalescompetències bàsiques de l’àmbit lingüísticilesdel’àmbit digital,iinclouactivitatsqueintegren

iinterrelacionentotalaresta de competències.

5

Inclouunquadernd’adaptaciócurriculardels

contingutsperalsalumnesambdificultats

enl’aprenentatge: Aprèn el que és bàsic.

FITXA TÈCNICA: Altres dimensions, IB (24-11-10).TIPOLOGIA ORAL: Reportatge.SITUACIÓ COMUNICATIVA: El conductor del programa, a partir d’imatges i informacions d’un expert, fa una exposició sobre els aliments transgènics.

ACTIVITATS

1 Segons el vídeo, de què s’ocupa la biotecnologia?

2 Quines habilitats lingüístiques utilitza el conductor del programa per fer arribar el missatge? Fixa’t en aspectes com la vocalització, el ritme, el volum, l’entonació...

3 Classifica les informacions en certes o falses. C Fa Els aliments transgènics són necessaris. b El blat BT de l’Índia és un dels més venuts. c La legislació sobre els transgènics és

restrictiva. d Cal més control i més informació sobre

el tema. e Els transgènics eren una esperança per eradicar la fam.

4 CS Quins arguments exposaries per posicionar-te en contra dels transgènics? Parteix de la informació del re-portatge.

5 Consideres que el reportatge...

és imparcial i facilita la comprensió.

és parcial, a favor del transgènics.

intenta convèncer de la bondat d’aquests aliments.

CF

CF

CI

Mengem transgènics?

LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

[30]

Comunicació oralEscoltar: El reportatge i l’opinió personal.Parlar: El debat.

Comprensió lectora: «Fer-se gran de debò», Ramon Folch i Camarasa.Expressió escrita: La cohesió dels textos: coherència dels paràgrafs amb el tema (el punt i a part). Jerarquia de les idees. Coherència de les oracions dins del paràgraf (el punt i seguit). Progressió adequada del tema. Els textos argumentatius.

Coneixement de la llenguaMorfologia i sintaxi: El predicat: definició i forma. Classes de verbs. La perífrasi verbal. Tipus de predicat: nominal i verbal. Classificació de les oracions segons el predicat.Vinga, doncs: a analitzar!

Projecte TAC: La revista digital.

Autoavaluació: Competències a punt!

2

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR]

Competències de l’àmbit lingüístic: 7 (act. 1-5). Actitudinals: 2

Dimensions

Comunicativa

Literària

Actitudinal

Comprensiólectora

Comunicacióoral

Expressióescrita

Competències de l’àmbit lingüístic

Competències de l’àmbit digital: 2, 6, 7, 8

1 2 3

4 5 6

7 9

10

1 2

Llengua_eso3_02.indd 30 15/1/15 15:20

Fem de periodistes (sessió 5)

1. Redactar un reportatge

El reportatge és un treball periodístic fet per un o diversos reporters que han investigat la notícia des del lloc dels fets. L’objectiu és aprofundir en els fets explicant-ne les causes: declaració dels testimonis i dels implicats en la notí-cia, descripció de l’ambient... Per aconseguir-ho, el reportatge s’acompanya amb imatges, esquemes, testimonis...

Us proposem que feu un reportatge. El procés és molt semblant al que hem vist a la unitat anterior sobre la redacció de la notícia (en recordem els passos al marge).

Podeu escollir algun tema relacionat amb el vostre institut, com ara els actes de celebració de l’aniversari del centre, les Jornades Culturals o com viuen el 4t curs de l’ESO els vostres companys i companyes que l’estan cursant.

El reportatge exigeix un treball més acurat que la notícia, de manera que el procés de cerca d’informació és més complex. Cal que entrevisteu persones com a testimonis o experts, que feu les fotografi es, que llegiu notícies rela-cionades amb el tema, etc.

Finalment, per redactar el text i afegir-hi les imatges heu d’utilitzar un programa de presenta-ció de diapositives: us proposem utilitzar el Libre-Offi ce Impress. Obriu el programa. Apareix una pantalla amb una pàgina en blanc, que serà la primera diapositiva del vostre document.

Abans de començar a treballar, és convenient personalitzar la presentació de les diapositives. Podeu escollir el format d’entre tots els que veu-reu a la barra lateral dreta si desplegueu el menú Format. També podeu seleccionar l’aparença de les diapositives. A la barra lateral dreta desple-gueu el menú Pàgines mestres. Clicant la icona de cada estil podreu veure quin seria el resultat fi nal de la vostra presentació, per després selecci-onar el que us agradi més.

Podem canviar el color de fons de la diapositiva clicant sobre la diapositiva amb el botó dret del ratolí. Al desplegable que s’obre, seleccioneu Diapositiva>Confi guració de la pàgina>Fons. També podreu activar aquestes opcions a les barres superiors.

És el moment d’escriure el text. Recordeu que es tracta d’un text narratiu, i que, per tant, heu de respectar les diferents parts que el formen: introducció, nus i desenllaç. Heu de pensar per endavant quantes diapositives voleu destinar a cada part, procurant que el conjunt quedi equilibrat.

PROJECTE TAC LA REVISTA DIGITAL

[120]

Escollir un tema.1

Buscar informació.Buscar informació.2

Redactar el text.3

Competències de l’àmbit lingüístic: 1, 4-6. Competències de l’àmbit digital: 2-4, 7-9

CI CD

Llengua_eso3_05.indd 120 15/1/15 15:22

Comunicació escrita [llegir]

1. Llegeix atentament els dos textos i respon les preguntes.

Unitat 3 • Llengua

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]

•Llegiréicompren

dréunfragmentde

prosapoètica.

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]

1.Lapublicitat

•Elstextospublicita

ristenencaracterís

tiqueslingüístiques

pròpies.

•Distingiréelstipu

sdepublicitat.

2.Lacohesió

•Quèdónacohes

ióauntext?

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]

Elscomplementsv

erbals(I)

1.Elcomplementd

irecte(CD).Noelco

nfonguemambels

ubjecte.

2.Elcomplementd

irecte(CD).Comel

substituiréperunpr

onomfeble?

3.Elcomplementi

ndirecte(CI).Noel

confonguemambe

lCD

4.Elcomplementi

ndirecte(CI).Com

elsubstituiréperun

pronomfeble?

5.Complementsd

elpredicatverbal:e

lCDIelCI.

De nit pronuncio el teu nom, Oriya, la meva dona, i vosaltres, Samira, Jamila, Ali, els meus fills estimats.

He començat pel teu nom i acabo amb el teu nom, Oriya, esposa meva, perquè ets el que més estimo en

el món. Quan me’n vaig anar de Tata, fa tres anys, quan vaig deixar tot el que estimava, el que coneixia

des del naixement, la casa del meu pare i de la meva mare, no tenia res per emportar-me. Érem tan pobres

que calia que me n’anés. Em vaig endur allò més valuós que tenia, els vostres noms. Sobretot el teu nom,

Oriya. És molt dolç, el repeteixo cada dia, cada nit. El teu nom em dóna la força, em fa treballar, és la meva

salvació.

Oriya, el teu nom m’emociona i m’omple de benestar quan el pronuncio. És al fons de mi, ha entrat al centre

del meu cos, de vegades em sembla que el porto des del meu naixement. Cada dia, quan torno cansat de

treballar a l’obra de Guiglione, entro a la meva habitació del carrer d’Itàlia que comparteixo amb el tunisià

Malik i m’estiro damunt del matalàs.

J. M. G. Le Clézio, Et recordo, Oriya. (adaptat)

Per tu amuntego els maons de 20, buido el formigó a les bigues de metall rovellat, ajusto els cargols a les

bigues del sostre, aplano el guix dels envans. Em dic Abdelhak, el nom del meu pare és Rebbo, i el de la

meva mare Khadidja. L’amo Guiglione no pot, o no vol, recordar el meu nom. Em diu Ahmed. Tots els paletes

es diuen Ahmed. Quina importància té? Per tu aixeco la pala, per tu tiro el ciment, aixeco parets de maons.

J. M. G. Le Clézio, Et recordo, Oriya. (adaptat)

A

B

28

Ed

itoria

l Cas

als

• M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• L

leng

ua c

atal

ana

i lite

ratu

ra 3


TEXT A

a Com es diuen els fills del protagonista de la narració?

________________________________________________________________________________________________

b En quina persona (1a persona, 3a persona) està escrit el text? Escriu tres verbs que ho demostrin.

________________________________________________________________________________________________

c De quina població africana va marxar el protagonista? Quant de temps fa?

________________________________________________________________________________________________

d Quantes vegades apareix la paraula nom en tot aquest text? Per què creus que succeeix?

________________________________________________________________________________________________

e Indica la paraula exacta que ens diu que el protagonista treballa de paleta: __________________________

TEXT B

f Completa els espais buits del text que parla del segon fragment.

Al segon fragment de la narració , es descriuen les dures condicions laborals que sofreix aquest personatge que

treballa lluny del seu país. Hi ha tot un seguit de verbs que indiquen les accions que fa cada dia ( _______________,

_____________, ______________, ______________, i, més endavant, ______________ −dues vegades−, ______________).

g Escriu els substantius que són propis del món de la construcció.

h Com es diu el protagonista? Com li diuen, però? Comenta: «Tots els paletes es diuen Ahmed».

________________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________________

i Tots dos textos estan escrits en prosa poètica, és a dir, que l’autor busca la bellesa i ho redacta de ma-

nera que s’assembla més a una poesia, expressant les emocions. Copia dos exemples.

________________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________________

29


Ed

itoria

l Cas

als

• M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• L

leng

ua c

atal

ana

i lite

ratu

ra 3

materials________________ , ________________ , ________________ , ________________

________________ , ________________ , ________________

________________ , ________________ , ________________

elements

superfícies

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL



1ESO

ESO

R. Barberà

M. Carbó

P. Martí

P. Moreno

E. Navarro

M. Pin

A. Reina

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

1 LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA


ecasals.cat/llengua

1eso

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

3


ecasals.cat/llengua

3eso

3ESO

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

R. Barberà

P. Martí

P. Moreno

E. Navarro

M. Pin

A. Reina

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

4


ecasals.cat/llengua

4eso

4ESO

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

R. Barberà

P. Martí

P. Moreno

E. Navarro

M. Pin

A. Reina

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

2


ecasals.cat/llengua

2eso

2ESO

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

R. Barberà

P. Martí

P. Moreno

E. Navarro

M. Pin

A. Reina

1 ESOLlibredel’alumneISBN978-84-218-6561-3



NOVETAT


NOVETAT


MATERIAL PER A L’ALUMNE

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-17 DEL CATÀLEG.




DVD DE L’ALUMNEUnDVDespecíficperacadacurs.

Àudios de dictats. Vídeos per a l’anàlisi de la comprensió oral. Vídeos de literatura i art, literatura i cinema,

literatura i música, i rutes literàries. Enllaços web.

1ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/llengua1eso

LLENGUA CATALANA

I LITERATURA

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per Optical Discs · Les reproduccion

s s’han

realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d

’aquest D

VD.



LLENGUA CATALANA

I LITERATURA


s s’han


’aquest D

VD.



LLENGUA CATALANA

I LITERATURA


s s’han


’aquest D

VD.



LLENGUA CATALANA

I LITERATURA


s s’han


’aquest D

VD.



1 ESOPropostadidàcticaISBN978-84-218-5505-8



NOVETAT


NOVETAT


ecasals.cat/llen

gua1eso

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Mireia Cornudella

Mònica Montserrat

Maria Pin

Jeroni Rubió

ESO

PD

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

1 LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

1


ecasals.cat/llen

gua2eso

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Mireia Cornudella

Mònica Montserrat

Maria Pin

Jeroni Rubió

ESO

PD

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

2

2

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA


ecasals.cat/llen

gua4eso

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Mireia Cornudella

Mònica Montserrat

Maria Pin

Jeroni Rubió

PD

4

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

4 LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA


MATERIAL PER AL PROFESSOR

Inclouelscontingutsielscriterisd’avaluaciódelamatèria,lacontribuciódelamatèriaal’adquisiciódelescompetènciesbàsiques,laprogramaciódecursid’aula,elsolucionari,l’avaluacióiunbancd’activitats.


ecasals.cat/llen

gua3eso

ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

Remei Barberà

Mireia Cornudella

Mònica Montserrat

Maria Pin

PD

3

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

3 LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA




ecasals.cat/llen

gua1eso

ESO

Mireia Cornudella

Mònica Montserrat

Maria Pin

Jeroni Rubió

ESO

BÀ

SIC

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

1 LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

1

APRÈ

N EL Q

UE

ÉS B

ÀSIC


ecasals.cat/llen

gua3eso

ESO

Remei Barberà

Mireia Cornudella

Mònica Montserrat

Maria Pin

BÀ

SIC 3

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

3 LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

APRÈ

N EL Q

UE

ÉS B

ÀSIC


ecasals.cat/llen

gua2eso

ESO

Mireia Cornudella

Mònica Montserrat

Maria Pin

Jeroni Rubió

ESO

BÀ

SIC

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

2

2

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

APRÈ

N EL Q

UE

ÉS B

ÀSIC


ecasals.cat/llen

gua4eso

ESO

Mireia Cornudella

Mònica Montserrat

Maria Pin

Jeroni RubióB

ÀSI

C 4

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

4 LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

APRÈ

N EL Q

UE

ÉS B

ÀSIC

ADAPTACIÓ CURRICULARAprèn el que és bàsic, materiald’adaptaciócurricular.

Quadern per al professor en format fotocopiable per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumne a un nivell bàsic.

Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumne.

Inclou un solucionari.


DVD DEL PROFESSORUnDVDespecíficperacadacursambtotselsrecursosperprepararidinamitzarlesclasses.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Orientacions – Programació d’aula – Banc d’activitats – Solucionari – Avaluacions

Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.



PROPOSTA DIDÀCTICA

LLENGUA CATALANA

I LITERATURA


s s’han


’aquest D

VD.



PROPOSTA DIDÀCTICA

LLENGUA CATALANA

I LITERATURA


s s’han


’aquest D

VD.

Funcionament de la llengua [gramàtica]

1. El complement directe (CD). No el confonguem amb el subjecte.

1. Relaciona les oracions amb l’expressió que indica el nombre del verb i del CD.

a La cambrera farà els llits ràpidament. 1 verb en plural, complement directe en plural

b Els alumnes contesten la pregunta. 2 verb en singular, complement directe en singular

c Les metgesses receptaven pastilles. 3 verb en plural, complement directe en singular

d El fuster ha acabat el moble.

4 verb en singular, complement directe en plural

2. Torna a escriure les oracions canviant el sintagma subratllat pel que va entre parèntesis.

a Durant la guerra queien bombes. (una bomba) __________________________________________________

b A vegades renyen els seus fills. (el seu fill) __________________________________________________

c No li agraden gens les traïcions. (l’engany) __________________________________________________

d Va arribar un tren d’alta velocitat. (trens veloços) _________________________________________________

e Encomanares la malaltia a tothom. (les malalties) ________________________________________________

3. A l’activitat anterior, has hagut de canviar els verbs de les oracions _______ , _______ i _______. Això vol

dir que els sintagmes nominals que van immediatament darrere del verb són els _________________ de

les oracions i no pas els __________________ ______________.

4. El sintagma nominal subratllat a les oracions següents, és subjecte o CD? Marca-ho amb una creu.

33


Ed

itoria

l Cas

als

• M

ater

ial f

otoc

opia

ble

• L

leng

ua c

atal

ana

i lite

ratu

ra 3

subj. CD

subj. CD

a Finalment s’allunyà la tempesta.

d Va venir un client molt exigent.

b No insultis mai les persones!

c Sí que ens agrada aquesta música!

e No facis tantes bestieses!

f La fam entristeix els governants.

1. Encercla el pronom feble que substitueix el CD subratllat de cada oració.

a La gent necessita recomanacions. em et ens us el la els les en ho

b La gent necessita a nosaltres. em et ens us el la els les en ho

c La gent necessita les entrades. em et ens us el la els les en ho

d La gent necessita a tu. em et ens us el la els les en ho

e La gent necessita això. em et ens us el la els les en ho

f La gent necessita el compàs. em et ens us el la els les en ho

g La gent necessita allò.

em et ens us el la els les en ho

h La gent necessita a mi. em et ens us el la els les en ho

i La gent necessita que tots col·laborem. em et ens us el la els les en ho

2. Omple els espais buits de les oracions amb un pronom feble per no repetir el CD subratllat.

a La majoria de persones mira els anuncis publicitaris però després no _______ recorda.

b Encara que em va dir que no oblidés allò, jo _______ vaig deixar damunt de la tauleta.

c Els gossos ensinistrats obeeixen el seu amo i també _______ respecten moltíssim.

d Mira que et vaig repetir que no vinguessis: tu _______ vas oblidar, vas venir i no hi havia ningú.

e Tothom desitja consol quan està trist: oi que tu també _______ voldries?

f Quan arriba el vespre, el meu germà ja té gana i jo també _______ tinc.

g Era molt important que arreglés això però jo no _______ vaig saber fer.


34


Ed

itoria

l Cas

als •

Mat

eria

l fot

ocop

iab

le •

Lle

ngua

cat

alan

a i l

itera

tura

3

2. El complement directe (CD). Com el substituiré per un pronom feble?

1a i 2a persones del singular i del plural

quan hi ha un article definit o demostratiu (el, la, els, les, aquest, aquesta...)

quan no hi ha determinant o no és article definit o demostratiu

quan hi ha això, allò o una oració sencera

em descriu

el descriu

descriu persones = en descriu

descriu això/allò = ho descriu

et descriu

la descriu

ens descriu

els descriu

descriu moltes coses = en descriu (moltes)

descriu que ella és bonica = ho descriu

us descriu

les descriu



PROPOSTA DIDÀCTICA

LLENGUA CATALANA

I LITERATURA


s s’han


’aquest D

VD.



PROPOSTA DIDÀCTICA

LLENGUA CATALANA

I LITERATURA


s s’han


’aquest D

VD.

AccésalaPropostadidàcticaenPDFdesglossadaperunitats.

Accésalsrecursosdigitalsdelllibredel’alumne:acadaunitatdelllibre,classificatsenvídeos,àudiosiclipsmultimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA



ESO 1 LLENGUACATALANAILITERATURA

CL Competènciacomunicativa,lingüísticaiaudiovisual/CD CompetènciaeneltractamentdelainformacióicompetènciadigitalCA Competènciad’aprendreaaprendre/CICompetènciaenautonomiaiiniciativapersonal/CS CompetènciasocialiciutadanaCCCompetènciaartísticaicultural/CFCompetènciaenelconeixementiinteraccióambelmónfísic/CM Competènciamatemàtica

LLENGUA – DIMENSIÓ COMUNICATIVA CL

Escoltar/Parlar CL CD

LlegirCL

EscriureCL CI CA

Morfologia i sintaxiCL CA

Projecte TAC: la revista digital CL CD CI

1 L’adequaciódeltextalreceptor.

Un petó de mandarina,EulàliaCanal

Eltext:intencióisituació.L’adequació.Taller d’escriptura

Lacomunicacióielsseuselements.Comunicacióverbalinoverbal.Comunicacióoraliescrita.Funcionsdelllenguatge.

Quèésunblog?Femelnostreblogdelaclasse.

2 Lacoherènciadeltext.

El malalt imaginari,Molière

Lacoherència.L’estructurainternadeltext.Taller d’escriptura

Elmot:definició.Estructuradelmot:lexemaimorfema.Elnom:definicióiclasses.Elgènereielnombre.

Elsarticlesielscomentarisenelsblogs.

3 Ladicció,l’entonacióielritme:elrecitaldepoesia.

Poesia:Bestiari Lacohesióenelstextos:precisiólèxicaiconnectors.Taller d’escriptura

L’adjectiu:definició.Elgènereielnombre.Adjectiusvariablesiinvariables.Elgrau.Adjectiusespecificatiusiexplicatius.

Completemlanostrapresentació:afegimunafotografiaalblog.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE CL

Llengua i societat:Lallenguailessevesvarietatslingüístiques:geogràfiques,socials(nivellsdellengua:culte,estàndard,vulgar)iestilístiques(formal,informal).CS

4 Lacomunicaciónoverbalenlaconversa.

Què farem, què direm?,PepColl

Laconversa:elcòmic.Taller d’escriptura

Elsdeterminants:definicióiclasses.L’article.Elsdemostratius.Elspossessius.Elsindefinits.Elsnumerals.Elsquantitatius.Elsinterrogatiusiexclamatius.

Donemformaalblog:tunegemelblog(ginysivoki).

5 Ladescripciód’unperíodehistòric.

El teu nom és Olga,JosepMariaEspinàs

Ladescripciótècnica.Taller d’escriptura

Elspronoms:definicióiclasses.Elspersonals.Elsdeterminatius:demostratius,possessius,indefinits,numerals,quantitatiusiinterrogatius.

ComencemelQuaderndepoesia:transcriureelpoemaalblog.

6 Lanarraciód’unanotícia.

Intercanvi amb un anglès,ChristineNöstlinger

Lanarració:lanotícia.Taller d’escriptura

Elverb:definició.Lesdesinènciesverbals:persona,nombre,temps,aspecteimode.Lesformesnopersonals.Laconjugacióverbal:formessimples,compostesiperifràstiques.

Creemundiaporama.


Llengua i societat:Ladiversitatlingüística.Lesfamílieslingüístiques.Lesllengüesromàniques.Manlleusicalcslingüístics.ElcatalàaEuropa.CS

7 L’entrevista. El fill que no torna,JosepMariaFolchiTorres

Eldiàleg:l’entrevistaperiodística.Taller d’escriptura

Elverb:verbsregularsiirregulars.Conjugaciódelsverbsmodels:CANTAR,TÉMER,PERDRE,DORMIR,SERVIR.

Afegimvídeosalblog.

8 Elrelatfantàstic. Ullal Blanc,JackLondon

Lanarració:elresum. L’adverbi:significatiforma.Classificaciódelsadverbis.Locucionsadverbials.Lapreposicióilaconjunció:definicióitipus.Interjeccions:significatiforma.Vinga, doncs: a analitzar!

Valoremlafeinafeta.

LLENGUA – DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Llengua i societat:Eldominilingüísticdelcatalà:elblocorientalielblococcidental.





LITERATURA – DIMENSIÓ LITERÀRIA CL

COMUNICACIÓ ORAL

LITERATURA LECTURA D’UNA OBRA

TALLER DE LECTURA CI

TALLER D’ESCRIPTURACI

1 Escoltar i parlar: L’entrevista.

Quèéslaliteratura?Literaturaoraliescrita.Prosaivers.Elsgèneresliteraris:lírica,narracióiteatre.Eltextnarratiu.Característiquesdelgènerenarratiu:elnarrador,l’ordredelsfetsenlanarració,l’espaiieltempsnarratius,elspersonatges.Elsgèneresnarratius:elconte,lanovel·lailapoesiaèpica.Narracionsorals:elmite,lallegendaielcontetradicional.Literatura i música: ElcomteArnau.Literatura i cinema:LallegendadeRobinHood.

El misteri del carrer de les Glicines,NúriaPradas

Pautesperalcomentaridetext.

Deprofessió,escriptordenovel·les.

2 Escoltar i parlar: L’exposició.

Quèéselteatre?Elementsdelarepresentacióteatral:autor,director,actors;actesiescenes;l’escenografia.Eltextteatral:diàlegs,monòlegsiacotacions.Elsgèneresteatrals.Ruta literària:ElsespaisperalarepresentacióteatralaCatalunya.Literatura i art:Elteatregreciromà.Literatura i cinema:RomeuiJulieta.

Supertot,J.M.BenetiJornet

Ensagradallegir:enlapelld’unpersonatge.

Deprofessió,guionistadecinema.

3 Escoltar: Elreportatge.Parlar:Recitaciód’unpoema.

Quèéslalírica?Quèéslaprosapoètica?Elvers:elnombredesíl·labesilarima.Elsrecursosretòrics.Tipusd’estrofesidecomposicions.Literatura i art:Elsheroisdelapoesiaèpicaclàssicaenl’art.Lletra i música:Cançonsifiguresliteràries.

Antologiadepoesiacatalanacontemporània.

Pautesperalcomentaridetext.

Deprofessió,poetaifotògraf.


CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

ORTOGRAFIA CA CI LÈXIC CA CI

Sons i lletresSoigrafia.Lavocalneutra.O/Uàtones.B/V.ESSAsordaiESSAsonora.J/G.X/IX.TX/IG.Apòstroficontracció.

AccentuacióLasíl·laba.Elshiatsielsdiftongs.Síl·labatònicaisíl·labaàtona.Motsaguts,plansiesdrúixols.Accentuaciódeparaulesagudes,planesiesdrúixoles.E/O,accentobertiaccenttancat.Accentdiacrític.Ladièresi.

PuntuacióElssignesdepuntuació.Elpunt.Elssignesd’interrogacióiexclamació.Lacoma.Elsparèntesis.

DiccionariÚsdeldiccionari.Elsentitliteralielsentitfigurat.

Fenòmens semànticsElssinònims.Elsantònims.Lapolisèmia.L’homonímia.Paraulestabúieufemismes.Elscampslèxics:ésserhumà,vestit,relacionsfamiliars,habitatge,interiordelallar,menjar.Lesfrasesfetes.

Formació de paraulesLaformaciódemots:derivacióicomposició.

BarbarismesElsbarbarismes.







LlegirCL

Escriure CL CI CA

Morfologia i sintaxi CL CA

Projecte TACCL CD CI

1 Elreportatge.L’exposició.

Tres amigues i un estiu, MariaEnrich

Ideaprincipaliideasecundària.

Elsintagma:estructuraiclasses.L’oració:estructuraimodalitats.Laconcordança.Elsubjecteel·líptic.

Lafotonovel·la:quèés?Elllenguatge(imatgeitext).L’organitzaciódelafeina(sessió1)

2 L’entrevista.L’exposició.

El rei Jaume i l’oreneta, ÀngelsGarriga

L’esquema.Elmapad’idees.

L’estructuradelsintagmanominal:elnucli,elsdeterminants,elcomplementdelnom.

Tema,argumentiguióliterari(sessió2)

3 L’exposicióilaconversa.Lesprediccionsilesargumentacions.

El llargavistes d’ambre, PhilipPullam

Elresum. L’estructuradelsintagmaverbal:elnucli.Úsdelstempsverbals.Classesdepredicat:verbalinominal.

Elguiótècnicostoryboard (sessió3)


Llengua i societat:Influènciadellengüesalllargdelahistòria.Origeniformaciódelcatalà.Influèncieslingüístiquesposteriors.Influènciaentrellengüesenl’actualitat:elsneologismesielsmanlleus.

4 Laconversa.Ladescripció.

La nit que Wendy va aprendre a volar, AndreuMartin

Ladescripció. Elsverbsirregulars.Irregularitatsortogràfiquesalesconjugacionssegonaitercera.

Fotògrafsiactors.Vestuariimaquillatge,fotografiaimúsica(sessió4)

5 Lesinstruccions.Ladescripció.

Les aventures d’en Massagran, JosepM.FolchiTorres

Textosambfuncióconativa.Textosinstructius.

Verbsirregularsacabatsen–ndrei–ldre.Verbsirregularsacabatsen–èixer.Verbsambellexemaacabatendiftong.

Leseines(sessió5)

6 Lanarració.L’exposició.

A la punta de la llengua, MiquelDesclot

L’exposició. Elpredicatverbal.Elsverbspredicatius.Elcomplementdirecte(CD)ielcomplementindirecte(CI):formaireconeixement.

Lamanipulaciódelesimatges(sessió6).


Llengua i societat:Lavarietatgeogràfica.Elsdialectesoccidentals:elnord-occidentalielvalencià.

7 Lanarració.L‘exposició.

Kazan, el gos llop,JamesOliverCurwood

Eltextexplicatiu. L‘atributielcomplementpredicatiu.

ElmuntatgedelvídeoI(sessió7)

8 Laconversa. Poesiadelssentiments

L‘argumentació.Lespropietatsdeltext.

Elcomplementcircumstancial,elcomplementderègimverbalielcomplementagent.

ElmuntatgedelvídeoII(sessió8)


Llengua i societat:Elblocoriental:elcatalàcentral,elbalear,elrossellonès,l‘alguerès.CF CS







LlegirCL

Escriure CL CI CA


Projecte TACCL CD CI


Tres amigues i un estiu, MariaEnrich

Ideaprincipaliideasecundària.

Elsintagma:estructuraiclasses.L’oració:estructuraimodalitats.Laconcordança.Elsubjecteel·líptic.

Lafotonovel·la:quèés?Elllenguatge(imatgeitext).L’organitzaciódelafeina(sessió1)

2 L’entrevista.L’exposició.

El rei Jaume i l’oreneta, ÀngelsGarriga

L’esquema.Elmapad’idees.

L’estructuradelsintagmanominal:elnucli,elsdeterminants,elcomplementdelnom.

Tema,argumentiguióliterari(sessió2)

3 L’exposicióilaconversa.Lesprediccionsilesargumentacions.

El llargavistes d’ambre, PhilipPullam

Elresum. L’estructuradelsintagmaverbal:elnucli.Úsdelstempsverbals.Classesdepredicat:verbalinominal.

Elguiótècnicostoryboard (sessió3)


Llengua i societat:Influènciadellengüesalllargdelahistòria.Origeniformaciódelcatalà.Influèncieslingüístiquesposteriors.Influènciaentrellengüesenl’actualitat:elsneologismesielsmanlleus.

4 Laconversa.Ladescripció.

La nit que Wendy va aprendre a volar, AndreuMartin

Ladescripció. Elsverbsirregulars.Irregularitatsortogràfiquesalesconjugacionssegonaitercera.

Fotògrafsiactors.Vestuariimaquillatge,fotografiaimúsica(sessió4)

5 Lesinstruccions.Ladescripció.

Les aventures d’en Massagran, JosepM.FolchiTorres

Textosambfuncióconativa.Textosinstructius.

Verbsirregularsacabatsen–ndrei–ldre.Verbsirregularsacabatsen–èixer.Verbsambellexemaacabatendiftong.

Leseines(sessió5)

6 Lanarració.L’exposició.

A la punta de la llengua, MiquelDesclot

L’exposició. Elpredicatverbal.Elsverbspredicatius.Elcomplementdirecte(CD)ielcomplementindirecte(CI):formaireconeixement.

Lamanipulaciódelesimatges(sessió6).


Llengua i societat:Lavarietatgeogràfica.Elsdialectesoccidentals:elnord-occidentalielvalencià.

7 Lanarració.L‘exposició.

Kazan, el gos llop,JamesOliverCurwood

Eltextexplicatiu. L‘atributielcomplementpredicatiu.

ElmuntatgedelvídeoI(sessió7)

8 Laconversa. Poesiadelssentiments

L‘argumentació.Lespropietatsdeltext.

Elcomplementcircumstancial,elcomplementderègimverbalielcomplementagent.

ElmuntatgedelvídeoII(sessió8)


Llengua i societat:Elblocoriental:elcatalàcentral,elbalear,elrossellonès,l‘alguerès.CF CS




Sons i lletresLavocalneutra[ə]LaOilaUàtones.Lesconsonants:revisióB/VESSAsonora/ESSAsordaJ/GX/IXTX/IGM/N/MPLahac(H)R/RRL/LL/L·LP/B,T/D,C/GElsdígrafs

Accentuació-Estructuradelasíl·laba-Normesd’accentuació-AccentuaciódeEiO-L’accentdiacrític-Ladièresi

PuntuacióLacomaElpunticomaElsdospuntsElspuntssuspensius

DiccionariTipusdediccionarisElsdiccionaristemàticsivisuals

Fenòmens semànticsElssinònimsElsantònimsLapolisèmia L’homonímia ElcamplèxicElcampsemàntic-Lesmalalties-L‘estatd‘ànim-Elmediurbàielmedirural-Elsanimals-Elcomerç-EltransportLesfrasesfetesLeslocucionsElsrefranys

Formació de paraulesLaderivació.LafamíliadeparaulesLacomposicióLessiglesielsacrònims

Precisió lèxica

Barbarismes


COMUNICACIÓ ORAL


TALLER DE LECTURA

TALLER D’ESCRIPTURA


Elgènerenarratiuenprosa:lanovel·laielconte.Elselementsnarratius:elnarrador,elspersonatges,l’espai,eltemps,eldiscurs.L’estructuracióieldesenvolupamentdel’acciónarrativa.Relatsbreus:faulaillegenda.Elcontepopularielconteliterari.Literatura i cinema:Elspersonatgesdelscontes.Literatura i art:LallegendadeSantJordiieldracenl’art.

L’univers de Poe, EdgarAllanPoe.

Quinéselmissatged‘untext?

Explica’muncontedepor.

2 Elreportatge.Ladescripció.

Elteatre,paraulaviva:deltextalarepresentacióteatral.Eltextteatral:eldiàleg,elmonòleg,l’apartilesacotacions.Elsgèneresteatrals:latragèdia,lacomèdiaieldrama.L’estructuradeltextteatral:actesiescenes.Elementsdeltextidelarepresentació:elspersonatges,eltempsil’espai,il’acciódramàtica.Elsdiferentsmodelsteatrals.Literatura i música:Elteatremusicalcatalà.Literatura i cinema:L’heroidelatragèdiagrega.

Antaviana, PereCalders.

Elvocabulariteatral.

Explica’mcoses.Femunmonòleg.

3 Elreportatge.Laretòrica.

Elgènerelíric.Lapoesia:enversoenprosa?Lapoesianarrativa:l’èpicaielromanç.Lamètrica:elrecomptesil·làbic,larima,l’esquemamètric,lesestrofes,lescomposicions.Elsrecursosretòrics.Elstemesdelapoesia:lapoesiadeljo(l’amor,lamortielpasdeltemps),lapoesiamésenllàdeljo(larealitatsocial,lapàtria,lanatura).Literatura i música:ElMediterrani.

Bestiari, JosepCarner.

Elsbestiaris Explica’munacançó.


Lapoesiamedieval:delstrobadorsaAusiàsMarch.Laprosamedieval:RamonLlull,lesCròniquesielTirant lo Blanc.Literatura i música:Baladaperaunadama:elstrobadors.Ruta literària:Llull,detrobadoracreadordelaprosacatalana.

Interpretemtextosmedievals

Escrivimtextosmedievals.






Escoltar/ParlarCL CD

LlegirCL

EscriureCL CI

Morfologia i sintaxiCL CA

Projecte TAC: la revista digital CL CD CI

1 Elreportatgeil’exposició.Adequaciódelstextosalasituaciócomunicativa.

La volta al món en 80 dies,JulesVerne

L’adequacióentextosexpressius,apel·latiusiexpositius.Taller d’escriptura:l’exposició.

L’oració.Elsintagma.Elsubjecte:definició,estructuraisubstituciópronominal.Subjecteexplícit,el·lípticipacient.Vinga doncs: a analitzar!

Elformatdelarevistadigital.Treballarambunblog.

2 Elreportatgeil’opiniópersonal.Eldebat.

«Fer-segrandedebò»,RamonFolchiCamarasa

Lacohesiódelstextos(jerarquiadelesidees;coherènciadelsparàgrafs).Taller d’escriptura:l’argumentació.

Elpredicat.Classesdeverbs.Laperífrasiverbal.Predicatnominaliverbal.Lesoracionssegonselpredicat.Vinga doncs: a analitzar!

Elaboraciódelsarticlesiinclusiódeginys.

3 Entrevistaipublicitat.L’anuncipublicitari.

Et recordo, Oriya,Jean-MarieGustaveLeClézio

Elstextospersuasius:lapublicitat.Lacohesiólèxicadelstextos.Taller d’escriptura:eltextpublicitari.

Elscomplementsverbals:complementdirecteicomplementindirecte.Definició,forma,funcióisubstituciópronominal.Vinga doncs: a analitzar!

Redacciód’unanotíciaiinclusiód’imatges.


Llengua i societat:Lesllengües,enconstantevolució.Elsmanlleusielsneologismes.CS

4 Lesinstruccionsd’unarevistadecuina.Eltextinstructiu.

Antaviana,PereCalders

Lanotícia:estructura,cosicaracterístiqueslingüístiques.Lacohesió:elsorganitzadorsdeltext.Taller d’escriptura:lanotíciail’exposició.

Elscomplementsverbals:l’atributielpredicatiu.Definició,forma,funcióisubstituciópronominal.Vinga doncs: a analitzar!

Redactarunanotíciaesportivaiafegir-hiunvídeo.Ferunaentrevista.

5 L’exposició.Lesprediccions.

«Lanostraguerra»,SergiPàmies

L’opinióalsmitjansdecomunicació.L’expressiódecausaiconseqüència:connectorslògics.Taller d’escriptura:lacartaaldirectoril’editorial.

Elscomplementsverbals:elcomplementcircumstancial,elcomplementderègimverbalielcomplementagent.Definició,forma,funcióisubstituciópronominal.Vinga doncs: a analitzar!

Redactarunreportatge.

6 Elreportatge.L’entrevista.

PoemesdeJoanMaragall

Lacrònicaielreportatge.Taller d’escriptura:escriureambadequació,coherènciaicohesió(repàs).

Lescombinacionsdelspronomspersonalsfebles.Vinga doncs: a analitzar!

Inclusiód’anuncisiinformaciósobreeltemps.


Llengua i societat:LadiversitatlingüísticaaEuropa.Contacteentrellengüesimultilingüisme(bilingüisme,diglòssia,conflictelingüístic).CS








Sons i lletresLavocalneutra( ).O/Uàtones.B/V.ESSAsordaiESSAsonora.J/G.X/IX.TX/IG.M/N/MP.H.R/RR.L/LL/L·L.P/B,T/D,C/G.Dígrafs.Apòstrofiguionet.

AccentuacióHiatsidiftongs.Reglesd’accentuació.AccentuaciódeE/O.Accentdiacrític.Ladièresi.

PuntuacióLacoma.Elpunticoma.Elsdospunts.Elspuntssuspensius.Elguió.Lescometes.

DiccionariDiccionarisenlínia.

Fenòmens semànticsElssinònims.Elsantònims.Lapolisèmia.L’homonímia.Elshiperònimsielshipònims.Canvisenelsignificatdelesparaules.Elscampslèxics(temps,accidentsgeogràfics,fenòmensatmosfèrics,mitjansdecomunicació,esports).

Lesfrasesfetes.Leslocucions.Elsrefranys.

Formació de paraulesLaderivació.Lacomposició.Laparasíntesi.Lesabreviacions.

Habilitació

Precisió lèxica

Barbarismes


COMUNICACIÓ ORAL


TALLER DE LECTURA CI

TALLER D’ESCRIPTURA CI

1 Elreportatge.Ladescripciód’unpersonatge.

Lesobresclàssiques.Lanarració:elselementsnarratius.Classesdeconteiclassesdenovel·la.Literatura i cinema:elmitedePrometeuiFrankenstein.

La veritable confessió de Charlotte Doyle,Avi

Saberllegirentrelínies.

Tipusdediscursosnarratius.


Literatura i art:Evoluciódel’arquitecturadelteatredesdel’antigaGrèciafinsalseglexx.

El malalt imaginari,Molière

Eldiàleg. Escriureundiàleg.

3 L’exposició.Recitaciód’unpoema/cançó.

Lapoesia:líricainarrativa.Mètrica,estrofesicomposicions.Figuresretòriques.Temesitòpicsliteraris.Literatura i música:Lapoesiaielliedcatalà.

Antologia poètica,MiquelMartíiPol

Llegirunpoema. Escriureunpoema.

4 Cinema.Representacióteatral.

Històriadelaliteratura.Elsseglesxviixvii.Històriaisocietat.LaDecadència.Literaturacultaipopular.

Elcomentaridetext.A la mort de Nise.

Escrivimcorrandes.







LlegirCL

Escriure CL CI CA


Projecte TAC: CL CD CI

1 L’entrevista.Lapersuasió.

SelecciódepoemesdeMaria-MercèMarçal,MiquelMartíiPol,MontserratAbellóiJosepCarner.

L’argumentació. L’enunciatilessevesmodalitats.Elsintagma.

Rutaliteràriaambaudioguia.

Quèésunarutaliterària?Algunsexemples(sessió1)

2 Tertúliatelevisiva.Conversa.

SelecciódecontesdePereCalders,JoanPinyoliJoaquimCarbó.

Eldiàleg.Eldebatil’entrevista.

L’oraciósimple.Classificaciósegonselpredicat.L’oraciócomposta.L’oracióimpersonal.

Femunarutaliteràriaambaudioguia.Recursoswebperelaborarunarutaliterària.(Sessió2)

3 Exposició.Elstextosexpositius.

Guillem Tell,FriedrichSchiller.

L’informe.Elmapaconceptual.

Lesoracionscompostesjuxtaposadesilesoracionscompostescoordinades.

Femunarutaliteràriaambaudioguia.Habilitatsperserunbondetectiudigital.(Sessió3)


Llengua i societat:Vida,mortirevitalitzaciódelesllengüesdelmón.Lesllengüesielsestats.Lesllengüesoficials.Lesllengüesminoritàries.Evoluciódelesrelacionsentrellengüesencontacte:comparacióentrellengüesromàniquesconegudes.

4 Textconversacional.Expressiód’opinionspersonals.

L’home de la maleta,RamonSolsona.

Lanotícia.Lacartaaldirector.

Lesoracionssubordinades.L’oraciósubordinadaadjectiva.Elspronomsrelatius.

Femunarutaliteràriaambaudioguia.Selecciódelainformacióielaboraciódelguió.(Sessió4)

5 Eldocumental.Textosinstructius.

Pa negre,EmiliTeixidor.

Elmissatgeaudiovisual.Paraulaiimatgeenpublicitat.

L’oraciósubordinadasubstantiva.L’estildirecteil’estilindirecte.

Femunarutaliteràriaambaudioguia.ConeixemelprogramaAudacity.(Sessió5)

6 Reportatgeientrevista.Expressiódevivènciespersonals.

«Permoltsanys»,«Trentalínies»,dinsMil cretins,QuimMonzó.

Cartesal’Administració.Lainstància.Lacartadepresentació.Elcurriculum vitae.

L’oraciósubordinadaadverbial.

Femunarutaliteràriaambaudioguia.EditemlanostraaudioguiaambelprogramaAudacity.(Sessió6)


Llengua i societat:Lavariaciólingüística.Elsregistreslingüístics:formals(estàndard,cientificotècnic,literari)iinformals(col·loquial,vulgar).








Sons i lletresLavocalneutra[ə]O/UàtonesB/VESSAsonoraiESSAsordaJ/GX/IX,TX/IGHM/N/MP,R/RRL/LL/L·LP/B,T/D,C/GDígrafsApòstrofcontraccióiguionet

AccentuacióDiftongsihiatsAccentuacióAccentuaciódeE/OAccentdiacríticDièresi

PuntuacióLacoma(,)Elpunticoma(;)Elpunt(.)Elsdospunts(:)Elssignesd’interrogacióiexclamacióElspuntssuspensius(...)Elguió(—)Lescometes(“ ”)(« »)Elsparèntesis()

Fenòmens semànticsElssinònimsElsantònimsLapolisèmia L’homonímiaElshiperònimsielshipònims Elscampslèxics-Elsoficisilesprofessions-Leseines-L’empresa-L’administració-Elsmitjansdecomunicació-InternetCanvisenelssignificatsdelesparaules:metàfora,metonímia,eufemismesiparaulestabú.LesfrasesfetesLeslocucions

Formació de paraulesLaderivació.LafamíliadeparaulesLacomposicióLaparasíntesiLesabreviacions

Habilitació

Precisió lèxica

Barbarismes, manlleus i neologismes


COMUNICACIÓ ORAL


TALLER DE LECTURA TALLER D’ESCRIPTURA

1 Escoltar: cinema.Parlar: exposició.

Elsseglesxviiiixix-Moviments:Neoclassicisme,

Renaixença,Romanticisme,Realisme-EldietaridelBaródeMaldà-LapoesiadeJacintVerdaguer-LanarrativadeNarcísOller-Elteatred’ÀngelGuimerà

AntologiapoèticadeJacintVerdaguer.

L’evoluciódelanormativadelallenguaenelstextosdelsseglesxviiiixix

Escrivimtextosdelsseglesxviiiixix


Elseglexx(DESDEL1900FINSAL1939)-Moviments:Modernisme,

Noucentisme,Avantguardes,tradiciósimbolista

-Poesia:Maragall,Carner,Salvat,Foix,Riba,JoanAlcover

-Narrativa:VíctorCatalà,JoaquimRuyra-Teatre:Rusiñol,Sagarra

El rem de trenta-quatre,deJoaquimRuyra(dinsMarines i boscatges)

Lavisiódelanaturaenelsmovimentsdelaprimerameitatdelseglexx

Escrivimtextosnoucentistes,avantguardistesisurrealistes


Elseglexx(DESDEL1900FINSAL1939)-Períodes:literaturadepostguerra,

literaturacontemporània-Poesia:Espriu,PereQuart,Estellés,

MartíiPol-Narrativa:Rodoreda,Calders,Pedrolo,

Monzó,Pla-Teatre:Oliver,Brossa,BenetiJornet

El mètode GrönholmdeJordiGalceran

Lapersistènciadelsurrealismealasegonameitatdelseglexx

Escrivimtextospoètics,narratiusiteatrals


BATXILLERAT LLENGUA CATALANA I L ITERATURA 18

1

Aprofundimentenlagramàtica textualambvarietatdetextosd’actualitat

idelsmitjans de comunicacióescrits, audiovisuals i de l’àmbit digital.

2

Treballacuratdelagramàticacomabase

imprescindibleperaunabonacompetència comunicativa.

3

Lecturaianàlisidels textos literaris prescriptiusfixatspelDepartament

d’Ensenyamentique,comatals,són

susceptiblesd’aparèixeralesprovesd’accés

alauniversitat.

4

Activitatsmotivadoresdecomprensió de textos literarispermillorarlacapacitat

d’anàlisiidesíntesidel’alumnatiambvista

alesprovesd’accésalauniversitat.

2El mot: estructura i classes

Un gran nombre de substantius i adjec-tius que acaben en vocal tònica en elmasculí singular han perdut una enaque forma part del lexema i que es re-cupera tant amb l’addició de morfemesflexius com en formar derivats:

LEŌNE → lleó(n)

(ètim llatí) (mot primitiu actual)

lleon-s lleon-et lleon-era

7

EL MOT: ESTRUCTURA I CLASSES 2 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

2. La formació dels motsEl mot és una unitat significativa que consta d’un o més morfemes i que realitza unafunció dins d’un sintagma. Està format, com a mínim, per un lexema (gust), i aleshores par-lem de mot primitiu. Però també pot portar morfemes flexius o desinències: gustos,blanca, lleones.

2.1. La derivacióSi a un lexema o a un mot primitiu, s’hi afegeixen un o més morfemes derivatius o afi-xos (prefixos, infixos i sufixos), parlem de mot derivat: disgust, blancor, cantar, ventijol.Ara bé, de vegades, per formar un mot, cal l’addició simultània d’un prefix i d’un sufix, demanera que, sense un dels dos afixos, el mot no existeix. En aquest cas, parlem de pa-rasíntesi, i el mot resultant s’anomena parasintètic:

malalt emmalaltir

lexema prefix sufix

mot primitiu mot parasintètic

Per últim, cal dir que els mots derivats tenen el paradigma de flexió que els corresponsegons la seva categoria gramatical. Així, el nom derivat malaltia té un paradigma de duesformes (singular i plural) i el verb emmalaltir, totes les formes de la conjugació.

2.2. La composicióÉs un altre dels procediments de formació de mots. Un mot compost és el format perla unió de dues o més o paraules (o bé de dos o més lexemes), de manera que adqui-reix un significat unitari, que de vegades és molt proper al del conjunt dels seus com-ponents, com a portadocuments o llevataps, i d’altres vegades n’està força allunyat, compassa amb els mots trencaclosques o gratacel.

La major part dels mots compostos s’escriuen junts, però també n’hi ha que s’escriuen sepa-rats, com ara blat de moro, cap d’any o pa de pessic. En aquest cas parlem de locucions.

Tipus de compostos

Pel que fa al procediment de formació, hi ha compostos juxtaposats i compostos el·líp-tics. Els juxtaposats es formen sense alterar cap llei gramatical, tal com podrien apa-rèixer en una frase: maldecap, cap-rodó, escura-xemeneies... Els el·líptics, en canvi, són elsformats amb l’alteració de les lleis gramaticals:

– A partir de la unió dels dos mots principals d’un sintagma, amb l’omissió de la restade paraules: filferro.

– Amb un canvi d’ordre de les paraules: sangglaçar.

– Amb pèrdua de concordança: camallarg (cama + llarg),

nom femení adj. masculí

En aquest cas, el mot resultant és un adjectiu que concorda amb el nom que qualifica:un animal camallarg, una bestiola camallarga, uns animals camallargs, unes bestioles cama-llargues.

Recorda que, en els mots compostos,cal escriure guionet…– Si el primer component acaba amb

vocal i el segon comença amb s-, x-,o r-: mata-rates, para-xocs.

– Si el primer component acaba ambuna consonant oclusiva (t, d, p, b, c, g)i el segon comença amb r: pit-roig,cap-rodó.

– Si un dels components és el nomd’un punt cardinal: nord-americà, sud-est.

– Si els elements són repetitius (com-postos reduplicatius): tic-tac; poti-poti;xim-xim, io-io, bub-bub.

Altres: abans-d’ahir, cul-de-sac, a corre-cuita, pèl-blanc.

Com cal accentuar els compostos?– Si el segon component és un mono-

síl·lab, el mot resultant segueix lesnormes d’accentuació: capgròs.

– Si algun dels components porta ac-cent diacrític, aquest es manté: adéu-siau, rodamón, pèl-roig.

La ena final darrere de vocal tònica

156

EL SEGLE XIX COMENTEM ELS TEXTOS

3. Bonaventura Carles Aribau escriu «La pàtria» amb la intenció de felicitar el

patró per a qui treballa el dia del seu sant. I ho fa, potser sense ser-ne conscient,

demostrant que es podia fer una literatura d’alta qualitat en català. Aribau posa

en evidència els que deien que el català no servia per als usos formals o que

havia mort per a la literatura culta. Per això aquesta composició es convertí en

punt de partida i símbol de la Renaixença. I és que l’oda d’Aribau, de contingut

i to romàntics, encaixa perfectament en els objectius d’aquest moviment.

Ci

La pàtria

I. Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau.

Oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,

dels núvols e del cel de lluny vos distingia,

per lo repòs etern, per lo color més blau!

5 Adéu, tu, vell Montseny, que des ton1 alt palau,

com guarda vigilant cobert de boira e neu,

guaites per un forat la tomba del jueu2,

e, al mig del mar immens, la mallorquina nau3!

II. Jo ton superbe4 front coneixia llavors

10 com conèixer pogués lo front de mos parents;

coneixia també lo so de tos torrents

com la veu de ma mare o de mon fill los plors.

Mes, arrencat després per fats5 perseguidors,

ja no conec ni sent6 com en millors vegades;

15 així l’arbre migrat7 a terres apartades

son gust perden los fruits e son perfum les flors.

III. Què val que m’haja tret una enganyosa sort

a veure de més prop les torres de Castella,

si el cant del trobador no sent la mia orella,

20 ni desperta en mon pit un generós record?

En va a mon dolç país en ales jo em transport,

e veig del Llobregat la platja serpentina,

que, fora de cantar en llengua llemosina8,

no em queda més plaer, no tinc altre conhort9.

25 IV. Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis

que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,

la llengua d’aquells forts que acataren los reis,

defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira10, muira l’ingrat que, al sonar en sos llavis

30 per estranya regió l’accent nadiu, no plora,

que, en pensar en sos llars no es consum ni s’enyora,

ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

V. En llemosí sonà lo meu primer vagit11,

quan del mugró matern la dolça llet bevia;

35 en llemosí al Senyor pregava cada dia,

e càntics llemosins somiava cada nit.

Si, quan me trobo sol, parl12 amb mon esperit,

en llemosí li parl, que llengua altra no sent,

e ma boca llavors no sap mentir ni ment,

40 puix surten mes raons del centre de mon pit.

VI. Ix13, doncs, per expressar l’afecte més sagrat

que puga14 d’home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocenta edat!

45 Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

cessarà de cantar de mon patró la glòria

e passe15 per ta veu son nom e sa memòria

als propis, als estranys, a la posteritat.

a Comenta la forma del poema. Parla del tipus d’estrofa, del tipus de versos i de

la rima. Podem dividir els versos en dos hemistiquis?

b En la poesia contemporània s’entén per oda una composició en vers de caràc-

ter elevat que lloa un personatge, un indret, una determinada idea... Podríem afir-

mar que «La pàtria» d’Aribau és una doble oda? Per què? En relació amb això

podríem dir, també, que té dos temes paral·lels?

c Cada quatre versos del poema formen una idea que encaixa amb algun d’a-

quests aspectes. Relaciona cada grup de versos amb l’aspecte corresponent:

‒ Descripció del paisatge de la pàtria.

‒ Descripció dels fets que han portat a l’allunyament de la pàtria.

‒ Elogi de la llengua.

‒ Elogi del patró.

d Enumera els elements de què s’acomiada en la primera estrofa. Quina figura re-

tòrica de tipus lexicosemàntic hi utilitza Aribau?

e A banda de la figura retòrica de l’activitat anterior, també hi podem trobar

altres recursos, com l’ús de l’anàfora, l’asíndeton, la sinècdoque, la compara-

ció, la interrogació retòrica, la metàfora o la personificació. Sabries trobar si

més no un exemple extret del poema de cadascun d’aquests recursos?

VOCABULARI

1. Des ton: des del teu. / 2. Tomba del jueu: fa refe-

rència a la muntanya de Montjuïc, on a l’edat mit-

jana hi havia hagut un cementiri jueu, i que

tradicionalment es pensa que deu el seu nom a

l’expressió «muntanya dels jueus». / 3. Mallorquina

nau: es refereix a l’illa de Mallorca. / 4. Superbe: su-

perb; d’una grandor i bellesa que imposen. / 5. Fats:

destí ineludible, entès com una força divina o so-

brenatural. / 6. Sent: sento. / 7. Migrat: pansit. / 8.

Llengua llemosina: al segle XIX hi havia la creença

que, per la seva semblança, català i occità eren dia-

lectes d’una mateixa llengua, que anomenaven

«llengua llemosina» o «llemosí». / 9. Conhort: con-

sol. / 10. Muira: mori. / 11. Vagit: gemec. / 12. Parl:

parlo. / 13. Ix: surt. / 14. Puga: pugui. / 115. Passe:

passi.

Competències de l’àmbit lingüístic: 4-6, 10, 11

52

L’EDAT MITJANA 2 DE LA POESIA TROBADORESCA A LA POESIA DEL SEGLE XV COMENTEM ELS TEXTOS

2. Llegeix el poema de Cerverí de Girona que tens a continuació i respon lespreguntes que hi ha a sota.

Ayço es viadeyraNo·l prenatz lo fals marit,Jana delgada!

No·l prenatz lo fals jurat,5 que pec es mal enseynat,

Jana delgada.

No·l prenatz lo mal marit,que pec es ez adormit,Jana delgada.

10 Que pec es mal enseynat,no sia per vos amat,Jana delgada.

Que pec es ez adormit1,no jaga ab vos el lit,

15 Jana delgada.No sia per vos amat,mes val cel c’avetz privat,Jana delgada

No jaga ab vos el lit;20 mes vos y valra l’amich

Jana delgada.

Cerverí de Girona

Durant l’edat mitjana la dona era propietat delpare fins que es casava. Quan es casava, passavaa ser propietat del marit. Naturalment, no podiatriar amb qui casar-se, ja que el matrimoni me-dieval era un contracte polític o econòmic entrefamílies. La dona només gaudia de certa inde-pendència quan el marit i el pare eren morts.

Així s’entén un poema com el de Cerverí deGirona, que parla precisament d’una noia ano-menada Jana que sembla que ha de casar-se adesgrat amb un pretendent que no aparentaser gaire «encisador», si hem de fer cas de lesparaules de la veu poètica.

Un cavaller i una dama en actitud amorosa. Mi-niatura del segle XIV.

a Hem dit que, segons la veu poètica, el pretendent d’aquesta noia no sembla un maritideal: anota totes les paraules o expressions que així ho donin a entendre. A conti-nuació, tenint en compte els defectes que has enumerat, digues, mitjançant l’ús d’an-tònims, quines virtuts hauria de tenir, segons el trobador, un bon marit.

b L’«amic» del vers 20 no és res més que l’«estimat» en la terminologia trobadoresca.Quina relació pot tenir amb els trobadors el fet que designi l’amant com «aquellque teniu d’amagat» (vers 17)? Explica breument el tipus de relació que general-ment s’establia entre el trobador i la dama.

c Cerverí de Girona era amant de l’experimentació formal, i aquí imita una forma prò-pia de la lírica popular galaicoportuguesa que, com ell mateix ens adverteix al pri-mer vers, s’anomena viadeira. Aquest tipus de composicions eren fetes per sercantades mentre es feia camí. La seva estructura, molt habitual en la lírica popular, esbasa en la repetició, l’anàfora i el paral·lelisme. Sabries posar algun exemple extret delpoema de cadascuna d’aquestes figures retòriques?

d Comenta la rima i la mètrica de la composició: quin tipus de versos hi apareixen se-gons el nombre de síl·labes? Són d’art major o d’art menor? La rima és consonanto assonant? Indica’n l’esquema.

VOCABULARI

1. Adormit: aquí té el significat de «mal amant al llit».

Això és una viadeira. / No el prengueu elfals marit, / Jana delicada! / No el prengueuque jura en fals, / que és un ximple maleducat, / Jana delicada. / No el prengueu elmal marit, / que és ximple i adormit, / Janadelicada. / Que és ximple mal educat, / nosigui per vós estimat, / Jana delicada. / Queés ximple i adormit, / no jegui amb vós alllit, / Jana delicada. / No sigui per vós esti-mat, / més val aquell que teniu d’amagat, /Jana delicada. / No jegui amb vós al llit; /més us hi valdrà l’amic, / Jana delicada.

(Traducció al català)

Competències de l’àmbit lingüístic: 10, 11

BATXILLERATLLENGUA CATALANA I LITERATURA

CLAUS DEL PROJECTE

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL



MATERIAL PER A L’ALUMNE

2 BALlibredel’alumneISBN978-84-218-5112-8

NOVETAT BATXILLERAT

2

LLEN

GU

A C

ATA

LAN

A

I LIT

ERAT

URA

BAT

XILL

ERAT

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

2


ecasals.cat/llengua

2ba

Josep M. Pallàs

Joan Puig Sanjuan

Quim

Monzó

Barcelon

a, 1952


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

DVD DE L’ALUMNEHihaunDVDespecíficperacadacursambelscontingutssegüents:

Vídeos de comunicació oral i de literatura. Àudios de poemes. Enllaços web. Documents.

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B

-10576-2012 · Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. N

o s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.

LLEN

GU

ACA

TALA

NA

ILI

TER

ATU

RABATXILLERAT

1Recursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/fiq3eso

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B



LLEN

GU

ACA

TALA

NA

ILI

TER

ATU

RABATXILLERAT



BAT

XILL

ERAT

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

1


ecasals.cat/llengua

1ba 1

Jaume I el Conqueridor

1213 – 1276

El rei Jaum

e, conqu

eridor de Mallorca, Valèn

cia

i Eivissa, va deixar constàn

cia de la seva valentia

en El llibre dels fets. I de la seva bon

dat: haven

t

alçat un

campam

ent als afores de Valèn

cia, un

a

oreneta va fer n

iu a la ten

da del rei en lloc de fer-h

o

sota la seguretat d’u

na teu

lada. Qu

an alçaven

el

campam

ent, el rei va veu

re el niu

i, per correspondre

a la confi

ança qu

e l’oreneta h

avia dipositat en ell, va

ordenar qu

e no desm

un

tessin la ten

da reial fin

s que

els pollets hagu

essin après a volar.

LLEN

GU

A C

ATA

LAN

A

I LIT

ERAT

URA

BATXILLERAT

Remei Barberà

Montse Carbó

Josep M. Pallàs

Joan Puig Sanjuan

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 22-23 DEL CATÀLEG.

1 BALlibredel’alumneISBN978-84-218-6563-7




1213 – 1276

El rei Jaum

e, conqu


cia




dat: haven

t

alçat un

campam


cia, un

a

oreneta va fer n

iu a la ten


o


na teu

lada. Qu

an alçaven

el

campam

ent, el rei va veu

re el niu

i, per correspondre

a la confi

ança qu

e l’oreneta h


ordenar qu

e no desm

un

tessin la ten

da reial fin

s que

els pollets hagu


Remei Barberà

Montse Carbó

Josep M. Pallàs

Joan Puig Sanjuan

LLEN

GU

A C

ATA

LAN

A

I LIT

ERAT

URA

BATXILLERAT

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

1

PD


ecasals.cat/llengua

1ba 1LL

ENG

UA

CAT

ALA

NA

I LIT

ERAT

URA

BATXILLERAT

PRO

POST

A D

IDÀC

TICA

BAT

XILL

ERAT

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

2

PD


ecasals.cat/llengua

2ba 2Josep M. Pallàs

Joan Puig Sanjuan

Quim

Monzó

Barcelon

a, 1952


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

1 BAPropostadidàcticaISBN978-84-218-4976-7

2 BAPropostadidàcticaISBN978-84-218-5121-0

NOVETAT

BATXILLERATLLENGUA CATALANA I LITERATURA

MATERIAL PER AL PROFESSOR

Inclouelscontingutsielscriterisd’avaluaciódelamatèria,lacontribuciódelamatèriaal’adquisiciódelescompetènciesbàsiques,laprogramaciódecursid’aula,elsolucionari,l’avaluacióiunbancd’activitats.



Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B



LLEN

GU

ACA

TALA

NA

ILI

TER

ATU

RABATXILLERAT


També disponibles a: ecasals.cat/fiq3eso PR

OPO

STA

DID

ÀCTI

CA

Edit

at p

er E

dito

rial C

asal

s, SA · D

ipòsit legal: B



LLEN

GU

ACA

TALA

NA

ILI

TER

ATU

RABATXILLERAT



DID

ÀCTI

CAPR

OPO

STA

DVD DEL PROFESSORUnDVDambtotselsrecursosperprepararidinamitzarlesclasses.

Programacions. Desenvolupament de les unitats didàctiques:

– Competències bàsiques – Orientacions didàctiques – Programació d’aula – Solucionari – Avaluacions

Avaluacions trimestrals i final. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

AccésalaPropostadidàcticaenPDFdesglossadaperunitats.

Accésalsrecursosdigitalsdelllibredel’alumne:acadaunitatdelllibre,classificatsenvídeos,àudiosiclipsmultimèdia.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA



BATXILLERAT 1 LLENGUACATALANAILITERATURA

CCCompetènciacomunicativa/CICompetènciaenlagestióieltractamentdelainformació/CD CompetènciadigitalCR Competènciaenrecerca/CPCompetènciapersonaliinterpersonal/CM Competènciaenelconeixementiinteraccióambelmón

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURALCC

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORADIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA I AUDIOVISUALCC

Unitat 1 Les varietats geogràfiques i funcionals de la llenguaComunicacióillenguatgeElcatalà

Filiació,nomiunitatdelallenguaExtensióinombredeparlants

ElsdialectesgeogràficsLlenguaidialecteCatalàorientalicatalàoccidentalElsdialectescatalansElcatalàcentralElrossellonèsElbalearL’alguerèsElcatalànord-occidentalElvalencià

ElsregistresLesvarietatsfuncionalsoregistresdelallenguaElregistreestàndardElregistreculte:literariicientíficElregistrecol·loquial

ActivitatsCR CI CD

Unitat 5El textTallerdecomunicacióoralPresentaciógeneraldeltext

Concepte.Elprocésdeproducció.Classificació.PropietatsL’adequaciótextualLacoherènciatextual

Laprogressiótemàtica:temairemaL’organitzaciódelesideesidelsarguments

LacohesiótextualMecanismesderecurrènciaMecanismesdesubstitucióMecanismesdeconnexió

EltextderegistreformalEltextdelsmitjansdecomunicaciósocialEltextdelmóndel’administracióil’empresaEltextacadèmicicientífic

ActivitatsCR CI CD CM

CONEIXEMENT DE LA LLENGUACC

DIMENSIÓ LITERÀRIACC

Unitat 2El mot: estructura i classes

TallerdecomunicacióoralElmorfemaLaformaciódelsmotsElsubstantiuL’adjectiuElsdeterminants.TipusElspronomsElverbElsmotsinvariables

Activitats

Unitat 3El sintagma i les funcions sintàctiques

TallerdecomunicacióoralElssintagmesL’oració:unconjuntdesintagmesElsintagmanominalElsintagmaverbal.Elsverbscopulatius.ElsverbspredicatiusFuncionssintàctiquesisubstituciópronominalLaveupassiva

Activitats

Unitat 4L’oració simple i l’oració composta

TallerdecomunicacióoralL’enunciat.L’oraciósimpleAnàlisisintàcticadel’oraciósimpleL’oraciócompostaLesoracionsjuxtaposadesLesoracionscoordinadesLesoracionssubordinades

Activitats

Unitat 6Introducció a la literatura

LiteraturaillengualiteràriaEltemaElstòpicsliterarisLesfiguresretòriquesElsgèneresliterarisComentemelstextos/Tanquemlaintroducció

CR CD CI

Unitat 7L’edat mitjana

HistòriaLapoesia.ElstrobadorsiAusiàsMarchLanarrativa.LescròniquesielTirant lo BlancComentemelstextos/Tanquemlaintroducció

CR CD CI

Unitat 8L’edat moderna

Història/Períodesimoviments:Renaixement,BarrociNeoclassicisme.LaliteraturapopularLapoesiadel’EdatModerna.F.V.Garcia.LapoesiapopularLanarrativadel’EdatModerna.Laliteraturapopularenprosa:rondallesillegendesElteatredel’EdatModerna.FrancescFontanellaComentemelstextos/Tanquemlaintroducció

CR CD CI

Unitat 9El segle xix

Història/Períodesimoviments:RenaixençaLapoesiaromàntica.J.VerdaguerLanovel·larealistainaturalista.NarcísOllerElteatredelaRenaixença:A.GuimeràComentemelstextos/Tanquemlaintroducció

CR CD CI



BATXILLERAT 2 LLENGUACATALANAILITERATURA

CCCompetènciacomunicativa/CICompetènciaenlagestióieltractamentdelainformació/CD CompetènciadigitalCR Competènciaenrecerca/CPCompetènciapersonaliinterpersonal/CM Competènciaenelconeixementiinteraccióambelmón

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL CS DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORADIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA I AUDIOVISUAL CD

Unitat 1Dimensió social i històrica de la llenguaComuniacióoralComunicacióillenguatgeLlenguaisocietat

Bilingüismeindividual.Bilingüismesocial.DiglòssiaSubstitucióversusnormalitzaciólingüística

Lesllengüesdelmónid’EuropaLaRomànialingüística

DelllatíalesllengüesromàniquesLlatíclàssicillatívulgarLafamílialingüísticaromànica

HistòriadelallenguacatalanaDelesllengüespreromanesalnaixementdelcatalàSeglesX-XV:delsprimerstextosescritsalaplenitudmedievalSeglesXVI-XVIII:laDecadènciailapersecuciódelallenguaSegleXIX:laRenaixençaSegleXX:PompeuFabrailanormativitzaciódelallenguaSegleXX:delanormalitatrepublicanaalarepressiófranquistaUnpresentcontrovertit

ActivitatsObjectiu:universitat

Unitat 6Llengua i textos dels mitjans de comunicació social i de l’AdministracióComuniacióoral

L’estàndarddemassesElsmitjansdecomunicaciósocialElsgèneresperiodísticsLainformació.L’opinió

ElllenguatgepublicitariElsdocumentsadministratiusiempresarials

Lacartaformal,l’oficiilainstància.Elcurrículum vitaeil’oferimentdeserveis.Altresdocuments

LlenguaitextoslegislatiusiadministratiusActivitatsObjectiu:universitat

Unitat 7Llengua i textos del món acadèmic i científicComuniacióoralL’estàndarddelmónacadèmicicientíficEltextacadèmic

Elstextosescolars:resum,presad’apuntsiexamenL’articlecientífic.L’assaighumanístic

LamonografiaieltreballderecercaLadocumentacióilageneraciód’idees.L’organitzaciócoherentdelesideesLaredacciócohesionadadeltext.Lacorrecciógramatical,estilísticaitipogràfi-ca.Citacions,notesapeudepàginesireferènciesbibliogràfiques.Textiimatges

LapresentacióoralacadèmicaLlenguaestàndardoral.Lespartsdelapresentacióoral.Elsuportvisual.


CONEIXEMENT DE LA LLENGUA DIMENSIÓ LITERÀRIA CC

Unitat 2L’oració subordinadaComuniacióoralL’oraciósubordinadaadjectiva.Anàlisisintàctica.L’oraciósubordinadasubstantiva.Anàlisisintàctica.

L’estildirecteil’estilindirecte.L’oraciósubordinadaadverbial.Anàlisisintàctica.ActivitatsObjectiu:universitat

Unitat 3Fonètica i ortografia (1): les vocalsComunicacióoralFonema,soigrafia

L’alfabetfonèticinternacional(AFI).L’aparellfonadorhumà.L’alfabetElsistemavocàlic

Vocalsisíl·labes.Vocalspuresihiats.Vocalsimpuresidiftongs.AiE.OiU.L’accentuació.Ladièresi.Lasinalefail’elisió.L’apòstrofilacontracció


Unitat 4Fonètica i ortografia (2): les consonantsComuniacióoralClassificaciódelesconsonants.Lesoclusives.Lesfricatives.Leslaterals.LalletrahacActivitatsObjectiu:universitat

Unitat 5Semàntica i formació de motsComuniacióoralElsignificatdelmot

Sentitpropiisentitfigurat.Monosèmiaipolisèmia.Sinonímiaiantonímia.

LadefinicióLaformaciódemots.Laderivació.Lalexicalització.Elneologismeielmanlleu.L’abreviacióActivitatsObjectiu:universitat

El comentari de textComentemelstextos

Unitat 7De l’inici de segle XX als anys 30 (I)Història/Períodesimoviments:Modernisme,Noucentisme,Avantguardisme,latradiciósimbolista,Neopopularisme

Lapoesia.JoanMaragall.JosepCarner.Salvat-Papasseit.CarlesRiba.JVFoix.JMdeSagarra.

ComentemelstextosObjectiu:universitat

Unitat 8De l’inici de segle XX als anys 30 (II)Lanarrativa.VíctorCatalàElteatre.SantiagoRusiñol.PuigiFerraterComentemelstextos/Tanquemlaliteraturadel’inicideseglealsanys30Objectiu:universitat

Unitat 9De la postguerra als anys 60/actualitat? (I)Història/Períodesimoviments:literaturadepostguerra,Existencialisme,Literaturadel’absurd,RealismecompromèsLapoesia.SalvadorEspriu.PereQuartLapoesia.V.AndrésEstellés,MartíiPol,G.FerraterComentemelstextosObjectiu:universitat

Unitat 10De la postguerra als anys 60/actualitat? (II)Història/Períodesimoviments:correntsexperimentalistes,Realismemàgic,PostmodernismeLanarrativa.MercèRodoreda.PereCalders.QuimMonzóElteatre.JoanOliver.JoanBrossa.JosepM.BenetiJornetL’evoluciódel’assaigielmemorialisme.J.Pla.J.FusterComentemelstextos/Tanquemlaliteraturadelapostguerrafinsalsanys70Objectiu:universitat


BATXILLERAT LITERATURA UNIVERSAL 24

1

Manual de referència, exhaustiu i rigorós,

ambunagranofertadetextosdelesgrans

obresdetotselstemps.

2

Desplegamentdecontinguts digitalsque

permetenrelacionarlaliteraturauniversal

ambl’art,lamúsicaielcinema.

236

ACTIVITATS

11 Contesta les preguntes següents sobre aquest poema de lapoesia romàntica anglesa.

Anàlisi del continguta En el text es relacionen eternitat i bellesa. A quins versos

es veu bé aquesta idea? També es relaciona la bellesa ambun altre valor. Quin?

b L’element triat per Keats per a reflexionar sobre la bellesaés una urna grega. Per què? Pots relacionar aquest ele-ment amb les característiques generals de la seva obra?

c El text té en un moment un cert to profètic. On? Creus quel’ús de l’estil directe enforteix aquest to? Creus que, d’al-guna manera, l’urna pronuncia una màxima a l’estil de lesde Delfos?

Estructura interna i externad El fragment presenta dues parts diferenciades clarament.

Quines són? Com les delimitaries?e A la primera part del poema es fa una descripció de l’urna

grega. És una descripció realista, tenint en compte lescaracterístiques de l’art grec?

f En aquest fragment apareixen tres plans temporals: pre-sent, passat i futur. Quins elements o referències relacio-naries amb cadascun d’ells?

Llengua literàriag Al primer vers del poema trobem una figura retòrica que

consisteix a apel·lar directament l’urna. Quina és? Mésendavant, es fa una altra apel·lació. A qui? Quina diferèn-cia formal presenta amb la primera?

h Quina figura retòrica apareix a «et quedaràs enmig d’unsaltres dols»?

i En el text s’apliquen a l’urna una sèrie d’epítets i qualifica-tius de tipus abstracte. Quins són? Quina relació tenen ambel contingut del poema?

Experiència personalj Friedrich Schelling (1775–1854) va dir quela bellesa era l’infinit que s’expressava permitjà del finit. D’alguna manera, aquesta idearomàntica també es desenvolupa en elpoema. Hi estàs d’acord? Digues què és pera tu la bellesa.

Taller literarik Fes, en vers, la descripció d’un objecte artís-

tic que tinguis a casa teva.

Àtica forma i bella actitud! Tu, amb nissagade donzelles i homes de marbre ets enriquida,amb brancatge del bosc i calcigada jonça;silenciosa forma, ens treus del pensamentcom fa l’eternitat, pastoral freda!

Quan la vellesa abati la gent d’araet quedaràs enmig d’uns altres dols, amigade l’home, i li diràs: «Veritat és bellesa,bellesa és veritat»; i és tot el que a la terra ara sabeu, i més ja no us caldria.

John Keats, «Sobre una urna grega» (traducció de Maria Mament)


1

5

10

unidad 5 23/4/09 08:19 Página 236

237

1

5

10

15

El Romanticisme

ACTIVITATS

12 Llegeix atentament aquest poema de la poesia romàntica italiana i contesta les preguntes.

Anàlisi del continguta El poema contraposa tres moments temporals.

Quins són? Tots tenen la mateixa distància entreells?

b Una de les temàtiques recurrents de Leopardi,que també trobem en aquest poema, és la infe-licitat. Com s’expressa, aquí?

Estructura interna i externac En aquest text hi ha una part en què predomina

l’imperfet d’indicatiu i una altra en què predominael present d’indicatiu. Quines són? Per què espresenta aquesta estructura?

d Al final del poema es parla de la felicitat dels diesde la joventut. Quina relació té aquesta part ambla resta del poema? Creus que amoroseix oagreuja l’estat de malenconia del poeta?

Llengua literàriae En aquest poema hi ha molts verbs i substantius

i, en canvi, és relativament pobre d’adjectius. Perquè? És un poema descriptiu o més conceptual?

f Quina figura retòrica hi ha en el vers «l’esperançaté llarg el curs i el té breu la memòria»?

g Busca l’«Himne a Afrodita» de Safo i detecta elsparal·lelismes formals entre tots dos poemes.

Experiència personalh Segons Leopardi, la joventut és plena d’esperances.

Quines són les teves esperances per al futur? Com t’a-gradaria materialitzar-les?

Taller literarii Fes un poema a la lluna explicant-li els teus anhels,

esperances i desitjos.

Reverie (1898), de Joan Brull Vinyoles.

Oh lluna graciosa, jo em recordoque, ara fa un any, a dalt d’aquest turó,venia ple d’angoixa a contemplar-te:tu penjaves, llavors, sobre aquells boscostal com fas ara, que tots els il·lumines.Però velat i tremolós, pel plorque dels ulls em brollava, davant meuel teu rostre sorgia, que era durala meva vida: i ho és, no ha canviat,lluna estimada. M’ajuda, però, la recordança i el recompte del tempsdel meu dolor. Oh, que n’és d’agradableals dies juvenils, quan l’esperançaté llarg el curs i el té breu la memòria,rememorar les coses ja passades,encar que tristes i que en duri l’ànsia!

Giacomo Leopardi, «A la lluna» (traducció de Narcís Comadira)

unidad 5 23/4/09 08:19 Página 237

Is n

ot

ho

ly m

y h

ea

rt,f

ille

d b

y a

ha

pp

ier

life

si

nce

I l

ov

e?

An

d f

or

wh

at

did

yo

u r

esp

ect

me

th

en

,w

he

n m

uch

pro

ud

er

an

d w

ild

er,

full

er

of

wo

rds

an

d m

ore

va

can

t I

wa

s?

El RomanticismeMartí Duran Mateu

1 El Romanticisme: orígens i característiques2 El Preromanticisme. Sturm und Drang

2.1 Johann Christoph Friedrich von Schiller 2.2 Johann Wolfgang Von Goethe

3 La poesia romàntica3.1 La poesia romàntica alemanya: Hölderlin, Novalis3.2 La poesia romàntica anglesa: els precedents, les dues gene-

racions de romàntics, lord Byron, Shelley i Keats3.3 La poesia romàntica francesa: Victor Hugo3.4 La poesia romàntica italiana: Giacomo Leopardi

Comentari de text: «Aplaudiment dels homes», de Hölderlin4 La novel·la romàntica

4.1 Walter Scott 4.2 Alexandre Dumas 4.3 Victor Hugo4.4 Mary Shelley

5 El teatre romànticObjectiu: universitat

unidad 5 23/4/09 08:18 Página 216

LiteratLiteratuuraraHistoriaHistoriaò

Material audiovisual i activitats web

La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa va transformar profundamentla societat de França i va tenir enormes repercussionsa la resta de la societat europea. En un període de deuanys (1789–1799) es van succeir episodis de granabast: la presa de la Bastilla (presó reial i símbol de lamonarquia absoluta), la promulgació de la Declaraciódels drets de l’home i del ciutadà (1789) i la instaura-ció d’un Comitè de Salvació Pública (1793), que exercíel terror executant, en la guillotina, els sospitosos decol·laborar amb l’Antic Règim.

L’imperi napoleònicNapoleó Bonaparte havia nascut a Còrsega, poc des-prés que aquesta illa fos annexionada a França. El1799, en un moment de debilitat del règim que s’ha-via implantat a la fi de la Revolució Francesa (el Direc-tori) i amb l’ajut d’un grup de polítics partidaris d’unpoder més fort, va fer un cop d’estat i va instaurar unnou sistema polític, anomenat el Consolat. Napoleó va emprendre una sèrie de guerres i aliancesamb les quals va estendre el poder de França per gai-rebé tot Europa. Als territoris conquerits, Napoleó vaimplantar sistemes polítics que imitaven el francès:abolició de la servitud, implantació del Codi civil oimposició del sufragi censatari. Després d’una implantació desastrosa a Rússia i aEspanya, i malgrat que el poder napoleònic havia sem-blat fins llavors imparable, les potències aliades vaniniciar l’any 1814 una gran ofensiva contra França, queva comportar el desterrament de Napoleó. D’aquestamanera es va posar fi a la primera gran etapa revolu-cionària de l’Europa contemporània.

La restauració i el Congrés de VienaEl període posterior a l’Imperi napoleònic rep el nomde Restauració, perquè la intenció dels vencedors erarestaurar l’Antic Règim a tot Europa, Entre el 1814 i el1815, representants de les diverses monarquies quehavien lluitat contra Napoleó es van reunir al Congrésde Viena. En aquest congrés es va decidir el mapa polític d’Eu-ropa, que perduraria, pràcticament sense canvis,durant la primera meitat de segle. Es va reduir l’ex-pansió de França a les fronteres de 1792 i es van creardiversos «estats tap» per tal d’impedir una altra pos-sible expansió de França. D’alguna manera, era elretorn a l’ordre.

... i músicaGoethe, el mite de FaustActivitat web: Mephisto vals, de Franz Liszt; «Vals deMargarita», Faust, de Charles Gounod

... i arts plàstiquesLa pintura d’història contemporània: El rai de la Medusa,de GéricaultActivitat web: Confecció d’un quadre de pintura histò-rica

... i cinemaFrankenstein i el mite de Prometeu en el cinemaActivitat web: El doctor Frankenstein i el seu monstrea la gran pantalla: Frankenstein (1931), de James Whale;(1998), de Kenneth Branagh)

... i músicaIntimisme musical i literariActivitat web: Romança, de Clara Wieck; «Tristesse»,Estudis, de Frédéric Chopin; Fantasia impromtu, de Fré-déric Chopin; «Liz on top of the world», Orgull i prejudici,de Dario Marianelli; «Mr. Darcy», Orgull i prejudici, de DarioMarianelli

unidadunidad 55 23/4/0923/4/09 08:1808:18 PáginaPágina 217217

BATXILLERATLITERATURA UNIVERSAL

CLAUS DEL PROJECTE


25BATXILLERAT LITERATURA UNIVERSAL

3

Diversitatdemodels d’activitatsper

assegurarlesproves d’accés a la universitat.

317

La poesia de finals del segle XIX i del XX

Ulisses i Polifem (1896), d’Arnold Böcklin.

1 Localitza el text dins de la poesia del segle XX. Basant-te en els trets estilístics i temàtics de la poesia, intenta esbri-

nar qui la va escriure. Relaciona el poema amb la resta de l’obra d’aquest autor.

2 El poema és incomprensible sense tenir en compte les referències a l’Odissea d’Homer. Explica-les.

3 En el pla formal, destaca especialment l’ús de la segona persona. A qui s’adreça el poema?

4 Des del punt de vista del contingut, és l’autor mateix qui fa la pregunta clau: què signifiquen les Ítaques? El viatge

d’Ulisses es pren com a símbol. Explica’l.

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Els Lestrígons i els Cíclops,

l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:

són coses que en el teu camí no trobaràs,

no, mai, si el pensament se't manté alt, si una

emoció escollida

et toca l'esperit i el cos alhora.

Els Lestrígons i els Cíclops,

el feroç Posidó, mai no serà que els topis

si no els portes amb tu dins la teva ànima,

si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.

Que siguin moltes les matinades d'estiu

que, amb quina delectança, amb quina joia!

entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

que et puguis aturar en mercats fenicis

i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,

corals i nacres, mabres i banussos

i delicats perfums de tota mena:

tanta abundor com puguis de perfums delicats;

que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,

per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.

Has d'arribar-hi, és el teu destí.

Però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys

i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,

sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.

Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.

Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.

Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,

ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

(traducció de Carles Riba)

1

5

10

15

20

25

30

35

unidad 7 23/4/0908:32 Página 317

369

1

5

10

15

20

Retrat de Virginia Woolf (1882-1941).

1 Qui va ser Virginia Woolf? Relaciona aquesta novel·lista amb altres artistes del seu entorn i enuncia les caracterís-

tiques principals de la seva prosa.

2 Com caracteritzaries el «cosmos kafkià» de què parla el text?

3 Quina novel·la de Marcel Proust evoca l’oració «es lliura també a una llarga recerca»?

4 A Orlando, el temps de la novel·la abasta quatre-cents anys durant els quals el personatge viu sense envellir (quasi

tots entre els 30 i els 36 anys). Cita el nom de dues o tres novel·les contemporànies en què també es trenquin «els

esquemes del temps tradicional» i justifica aquesta transgressió, tan freqüent en el segle xx.

5 «Un món que ell mateix fa… des dels seus somnis». Quina escola d’avantguarda va recórrer a la realitat onírica i

al subconscient com a referent artístic?

6 En el segon paràgraf es parla de l’evolució del personatge remetent al concepte de «personatge rodó» formulat

per E. M. Forster. Defineix aquest concepte i relaciona’l amb la creació de l’heroi contemporani.

7 En un moment determinat de l’obra, Orlando pateix una metamorfosi: apareix convertit en dona, cosa que li obre

una nova mirada per a la percepció del món. En què creus que pot canviar la percepció del món en funció del

gènere?

8 El caràcter lúdic de la literatura de què es parla en el tercer paràgraf té a veure amb una concepció de «l’art per

l’art». Confronta aquesta premissa amb la de l’«art com a instrument per intervenir en la vida i en la societat».

9 Relaciona la teva resposta a l’activitat anterior amb l’enunciat que diu: «el nou home del segle XX: sensible a l’art i

al patiment dels altres; capaç de comprendre les dues naturaleses: la masculina i la femenina».

10 Fes un exercici de transtextualitat i busca punts de contacte entre aquesta obra de Woolf i les novel·les: La meta-

morfosi, de Kafka, Un ianqui a la cort del rei Artús, de Mark Twain i La màquina del temps, de H. G. Wells.

En Virginia Woolf, i a través de la seva novel·la clau per interpretar el cosmos

postkafkià, Orlando (1929), s’ofereix un símbol curiosament significatiu en el

marc dels estudis literaris que s’han gestat i reproduït en el segle passat.

Orlando és un androgin que es lliura a una llarga recerca. Trenca amb els

esquemes del temps tradicional i se’n va a l’encontre d’un món que ell mateix

fa des de l’aparent impossibilitat dels seus somnis.

[…] A mesura que avança el relat, el personatge pateix transformacions suc-

cessives, com curioses metamorfosis, que el van reubicant circularment en

el món en el qual li ha tocat viure. Aquesta noció de retorn incessant torna

a aparèixer en el marc de la nova literatura anglesa del segle passat. Reco-

mençar implica repetir-se a un mateix; i Orlando pateix i s’aniquila en cada

reversió, però sap que ha de ser així perquè la seva condició natural d’indi-

vidu intermedi entre dues naturaleses tan diferents l’obliga a fer-ho.

El caràcter lúdic que assenyalàvem per a Balzac, i que trobarem també en

Borges, és representatiu d’una manera dinàmica d’enfocar el fet literari. El

narrador de Virginia Wolf juga constantment mentre elabora la imatge d’un

ésser humà diferent; reuneix les característiques que ha de tenir el nou home

del segle xx: sensible a l’art i al patiment dels altres; capaç de comprendre les dues naturaleses: la masculina i la feme-

nina; preocupat per la seva aparença i en permanent moviment i acció creadora; competent per transformar-se quan

les circumstàncies profundes ho reclamin; en definitiva, un home total en el qual la nova axiologia fixarà la seva mirada

inquieta.Luis Quintana Tejera, «Tipus i models dominants en el procés creador de la humanitat»,

Espéculo, 23 (maig-juny del 2003), UCM.

La novel·la del segle XX

unidad 8 23/4/0908:38 Página 369



BALlibredel’alumneISBN978-84-218-4031-3

BAPropostadidàcticaISBN978-84-218-4054-2

Incloulaprogramaciódecursid’aulaielsolucionari.

BATXILLERATLITERATURA UNIVERSAL

MATERIAL PER A L’ALUMNE I PER AL PROFESSOR

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DEL LLIBRE A LES PÀGINES 28-29 DEL CATÀLEG.



DVD DE L’ALUMNEConté23vídeosquerelacionenobresiperíodesliterarisamblamúsica,lesartsplàstiquesielcinema.

Activitats interactives disponibles a ecasals.cat

Literatura i arts plàstiques1 Editorial Casals, S.A.

Literatura i arts plàstiques FRANCESC INFANTE

LES LITERATURES CLÀSSIQUESEL MITE COM A GERMEN DE LA LITERATURA

Les narracions mitològiques difoses per la tradició oral constitueixen la font d’on va beure la literatura.En aquesta activitat et proposem que creïs un relat mític.

Després de mirar:• El vídeo de Literatura i arts plàstiques corresponent a aquesta unitat: El mite com a germen de la li-

teratura• La pel·lícula Superman (1942, de Dave Fleischer) que trobaràs a www.ecasals.net/Batxillerat/

Literatura universal/Activitats web

Defineix:• La trama del teu relat.• La creació del personatge/s (heroi/s i antagonista/es).• Els atributs dels personatges.• El punt dèbil de l’heroi/s.

Finalment fes un disseny, en llapis o a color, de cada un dels personatges que intervenen en el mite.

ACTIVITATLa creació d’un heroi mitològic

EL SEGLE DE LES LLUMSSOMNIANT L’ARQUITECTURA MODERNA

L’arquitectura és l’art de dissenyar i construir l’espai habitable. El lloc privilegiat per a l’arquitectura ésla ciutat, ja que allí els diversos edificis i estils conviuen harmonitzats per la planificació urbanística.

En aquesta activitat et proposem que cataloguis els edificis més significatius de la teva ciutat:

Després de mirar:• El vídeo de Literatura i arts plàstiques corresponent a aquesta unitat: Somniant l’arquitectura mo-

derna• Els vídeos que trobaràs en els links següents:

1 Fragments de la pel·lícula El ventre d’un arquitecte, de Peter Greenaway, que va popularitzar l’obrade Boulée:

http://www.youtube.com/watch?v=SbN0pmWtDZs&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=7_Cs4-_sXE8

ACTIVITATA la recerca de l’arquitectura moderna

Literatura i cinema

1

Editorial Casals, S.A.

Literatura i cinema JUAN JOSÉ MUÑOZ

LES LITERATURES CLÀSSIQUES

LLEGENDES, MITES I TEMES BÍBLICS EN EL CINEMA

La llegenda de Psique ens ha arribat a través de l’escriptor llatí Apuleu, el qual en la novel·la Les me-

tamorfosis (també coneguda com l’Ase d’or) ens explica que Psique era una donzella molt bonica

que no aconseguia casar-se. El pare de la noia, desesperat, va recórrer a un oracle per demanar-li

ajuda, i l’oracle li va indicar que abandonés la filla al cim d’una muntanya, on acudiria un monstre per

casar-s’hi. Un cop abandonada amb gran dolor del pare, un vent molt fort la transporta cap a un

palau sumptuós. En aquest palau cada nit la visita el marit que l’oracle havia anunciat. Tot i que no li

pot veure la cara perquè ho té prohibit expressament, no li sembla pas cap monstre. Provocada un

dia per les seves germanes, que asseguren que s’ha de tractar d’un monstre, Psique se salta la pro-

hibició i il·lumina el rostre de l’estimat mentre ell dorm. Descobreix que és un jove extraordinàriament

bell: Eros, el déu de l’amor, el qual, enfadat per la desconfiança de la noia, l’expulsa del palau. Final-

ment acaben junts, i Eros demana a Zeus que converteixi Psique en una deessa per poder-s’hi casar.

El relat té afinitats amb el relat posterior de La bella i la bèstia, escrit en el segle XVIII per madame de

Villeneuve i madame de Beaumont, i amb l’ora de teatre Cyrano de Bergerac, escrita l’any 1897 pel

dramaturg francès Edmond Rostand. El drama del Cyrano ha estat dut a la gran pantalla en més

d’una ocasió: l’any 1950 per Michael Gordon, amb José Ferrer en el paper del poeta espadatxí, i

l’any 1990 pel francès Jean-Paul Rappeneau i genialment interpretada per Gérard Depardieu (Cyrano),

Anne Brochet (Roxana) i Vincent Pérez (Christian). El guió és de Rappeneau i de Jean-Claude Carrière.

La versió del 1990 té el gran encert de combinar perfectament el gènere teatral i el cinematogràfic.

La declamació en versos alexandrins, com l’original, la converteix en una òpera verbal.

La pel·lícula s’inicia amb una seqüència antològica que mostra l’ambient típic d’un teatre barroc fran-

cès. El ritme narratiu i la mobilitat visual són extraordinaris durant les declamacions, fins i tot en les

escenes de masses, superant en això la molt més estàtica versió de Gordon. El disseny de producció

aconsegueix recrear un ambient barroc preciosista, real i suggerent. Va tenir cinc nominacions a l’Os-

car.

L’acció té lloc a la França del segle XVII. El protagonista d’aquest drama romàntic és un personatge

real, Hector Savinien Cyrano de Bergerac (1619-1655), amic de Molière i de Descartes, soldat, poeta

i precursor de la literatura de ciència-ficció. Rostand converteix aquest personatge en gascó, en re-

marca el fort caràcter i un enginy exuberant, i li afegeix un nas desmesuradament gros. Aquest defecte

físic el turmenta i li impedeix mostrar el seu amor a la bella Roxana, una dona cultivada i sensible,

com ell, a l’eloqüència. Roxana està enamorada de Christian –un company d’armes de Cyrano– molt

bell però superficial. L’ànima que li falta, l’hi ofereix el poeta nassut («Jo seré el teu esperit, tu la meva

bellesa»), el qual, a través de les cartes d’amor que li escriu com si ho fes en Christian, fa arribar a

Roxana tot el seu amor. Aquests missatger amorosos provocaran l’evolució del sentiment de la jove,

que passarà de sentir l’atracció inicial per la bellesa del jove mosqueter a sentir amor per la seva

ànima –que és de Cyrano.

En el tercer acte s’arriba al clímax en l’escena del balcó. En aquesta escena, que té lloc al jardí de

Roxana, la jove queda embadalida amb les paraules de Cyrano, que creu que són de Christian.

ACTIVITAT

El mite d’Eros i Psique al cinema: estudi concret de Cyrano de Bergerac (1990), de Jean-

Paul Rappeneau

Literatura i música1 Editorial Casals, S.A.

Literatura i música MERITXELL MARTÍ

LITERATURA ORIENTALEL MÓN MÀGIC D’ORIENT

La gran superproducció de Miyazaki va inspirar una bonica banda sonora composta per Joe Hisaishi,de la qual has sentit diversos fragments en el vídeo de Literatura i música d’aquesta unitat. Es potafirmar que aquesta obra musical s’adapta com un guant versàtil a la narració visual, ja que té la ca-pacitat de transformar-se en cada situació. És per això que la música d’El viatge de Chihiro aconse-gueix recrear tot l’espectre emocional de la pel·lícula, i tant la música com la imatge esdevenen moltmés suggerents pel fet que l’una s’amara dels colors de l’altra. Misteri, màgia, acció, èpica, melancolia,inquietud, els elements més moderns al costat dels més tradicionals… tots els sentiments estan re-collits i amplificats per la banda sonora en moments d’un simfonisme espectacular i de notes de pianoíntim, barrejats amb sons i girs musicals que remeten a la tradició musical del Japó.

1 Ara treballaràs com ho fan els productors musicals. Escolta els àudios d’El viatge de Chihiro i acontinuació mira els tres fragments de la pel·lícula sense so. Relaciona cada àudio amb una es-cena, fixant-te en l’adequació de la imatge, l’acció i el so. Després torna a mirar els vídeos ambso i comprova si ho has encertat. A www.ecasals.net / Batxillerat / Literatura universal / Ac-tivitats web trobaràs els àudios a la teva disposició.

http://www.youtube.com/watch?v=1xWkPzK2P08&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=phfKFULZ2i4 (des de el 02’07’’ fins a 03’13’’)

http://www.youtube.com/watch?v=D-oox6Ee8eI

2 Torna a escoltar els talls d’àudio següents i digues quins et sembla que remeten a la música detradició oriental i quins a la de tradició occidental. Classifica’ls en dos grups i justifica raonadamentla tria. A www.ecasals.net / Batxillerat / Literatura universal / Activitats web tens els àudiosa la teva disposició.

«Sense rostre» (fins a 0’25’’)

«La sisena estació» (fins a 0’54’’)

«El retorn» (0’ 36’’)

«Aquell estiu» (fins a 2’29’’)

«En fer-se fosc» (fins a 0’54’’)

«El petit drac» (fins a 1’47’’)

«Com cansa treballar!» (fins a 1’26’’)

«Un altre cop» (fins a 2’31’’))

«De nuevo» (hasta 2’31’’)

ACTIVITATJoe Hisaishi i la banda sonora d’El viatge de Chihiro (2001, Hayao Miyazaki)



BATXILLERAT LITERATURAUNIVERSAL

CONTINGUTS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE DVD

0 Literatures orientals

–Contexthistòric,socialiculturaldelesprimerescivilitzacions–Lesliteraturesmesopotàmiques:Codi d’Hammurabi,Poema de la CreacióiPoema

de Gilgamesh–Laliteraturaegípcia–Laliteraturaíndia.Elperíodevèdic:samhitas,brahmanas,sutras.Elperíodepostvèdic:

MahabharataiRamayana.Laliteraturabúdica.Eldrama,lapoesialírica,lafaulísticailanarrativa

–LaBíblia:l’AnticTestamentielNouTestament.ElTalmud–L’Alcorà–Laliteraturaxinesa

Comentari de text:«Lacreació»,GènesiI,1-31

Literatura i cinemaRelacionsentrellegendes,mitesgrecsitemesbíblics,iobrescinematogràfiquesquehansortitapartird’aquestesnarracions.Elmited’AmoriPsiqueenelcinema:Cyrano de Bergerac(1990),deJean-PaulRappeneau

1Literatura clàssica

–Contexthistòric,socialicultural–Laliteraturagrega:lacreacióliteràriagregailessevesèpoques–Lapoesiaèpica:elnaixementdel’èpica,la Ilíadail’Odissea–Lapoesialírica:modalitatslíriquesielsgranspoetes.Safo,AlceuiPíndar–Elteatregrec:orígensdelteatre.Latragèdiaielsseusautors:Èsquil,SòfoclesiEurípides.

Lacomèdiaielsseusautors:AristòfanesiMenandre–Laliteraturallatina:tretsimanifestacionscreatives–Lapoesiaèpica:elsperíodesèpics.L’Eneida–Lapoesialíricaididàctica:lescomposicions.Virgili,Catul,OvidiiHoraci.L’epigrama–Elteatrellatí:elsgèneresilarepresentacióteatral.Lacomèdiaielsseusautors:PlauteiTerenci.Latragèdia

Comentari de text:Els perses,d’Èsquil

Literatura i arts plàstiquesElmitecomagermendelaliteratura.L’heroicontralabèstia:Teseu–David–Sígfrid–Superman

Literatura i músicaLavalquíriadeBrunilda,heroïnadelamitologianòrdica

2Literatura medieval

–Contexthistòric,socialicultural–Lesliteraturesnacionals–Elscantsèpics.Lescançonsdegesta:laCançó de RotllanielsNibelungs.

Elspoemescavallerescos:elcicleartúric–Lalíricamedieval.Lalíricapopulartradicional:cantiguesinadales.Lalíricaculta:elstrobadorsilapoesiaprovençal.Elsgranspoetespersonals:VilloniAusiàsMarch.Lapoesiadelsgoliards.Lapoesiaarabigoandalusa–Narracionsenvers:elsfabliaux,elRoman de RenartielRoman de la Rose–Elsnarradorsdel«mesterdeclerecía»:Berceoil’ArciprestedeHita–Elconte: Les mil i una nits–Elsgransnarradors:RamonLlulliChaucer–Elsllibresdecavalleries–Elteatremedieval:elteatreielsseusgèneres.Elteatrereligiósiprofà:farses

idansesdelamort

Comentari de text:El cavaller del lleó,deChrétiendeTroyes

Literatura i músicaLadamadeShalott

Literatura i cinemaL’èpicaielsheroisenelcinema.Laforjaheroica

3Renaixement i classicisme

–Contexthistòric,socialicultural:elscanvisdelmónilanovavisiódel’home.Elpasdel’edatmitjanaalRenaixement

–HumanismeiRenaixement–ElRenaixementitaliàilasevainfluènciaaEuropa.El«dolcestilnovo».Elpetrarquisme

ielsnoustemesiestilsdelalíricaeuropea:elCançoner.DanteAlighieriilaDivina Comèdia.GiovanniBoccaccioielDecameró

–RenaixementiClassicismeaFrança:Montaigneielnaixementdel’assaig.FrançoisRabelais.Elteatrefrancèsenelsseglesxviixvii:elteatrebarrocielteatreclàssic:PierreCorneilleiJeanRacine.Molière:L’avariEl malalt imaginari.ElmitedeDonJuanilesrepercussionsposteriors

–ElteatreisabelíaAnglaterra:Shakespeareilasevainfluènciaenelteatreuniversal.Macbeth,Otel·loiHamlet.Romeu i Julietailacreaciódepersonatgesuniversals

Guia de lectura:Hamlet,deWilliamShakespeare

Literatura i músicaShakespeare:RomeuiJulietailaconcepciódel’amorimpossibleenrelacióambelballetdeProkofievilabaladarockdeDireStraits

Literatura i cinemaShakespeareenelcinema.Adaptaciócinematogràficad’Enric V,deKennethBranagh(1989).EstudideSer o no ser(1942),d’ErnstLubitsch

4 El segle de les llums

–Contexthistòric,socialicultural:elsorgimentdel’esperitcrític–Principalscorrentsliterarisdelseglexviii:Postbarroc,NeoclassicismeiPreromanticisme.

Elsgèneresliterarisenelseglexviii–L’assaigaFrança:lesideesdelaIl·lustració.L’Enciclopèdia.Montesquieu,

VoltaireiRousseau–L’assaigaItàlia,Anglaterra,PortugaliAlemanya–Lanovel·ladelseglexviii.Lanarrativaanglesa:elnaixementdelanovel·laburgesa.

Lanarrativafrancesa:novel·lail·lustradaisentimental.Lanarrativaalemanya:delclassicismealRomanticisme.ElshereusdeCervantesidelapicaresca:JonathanSwift,HenryFielding,DanielDefoe

–Lapoesiaenelseglexviii.Lapoesiafrancesa:lapoesiail·lustrada.Lapoesiaanglesa:AlexanderPope.LapoesiaaPortugal:elsàrcades.LapoesiaaItàlia:Parinni.LapoesiaaAlemanya:elclassicisme

–Elteatreenelseglexviii.Elteatrefrancès:lacomèdiaburgesa.Elteatreitalià:músicaiteatre.Elteatreanglès:elsactors.Elteatrealemany

Valoració d’una obra:Viatges de Gulliver,deJonathanSwift

Literatura i arts plàstiquesSomiantl’arquitecturamoderna.L’arquitecturavisionàriadeBoulléeiLedoux

Literatura i músicaFígaroielnaixementd’unanovaconsciència

Literatura i cinemaLesadaptacionscinematogràfiquesdelesgransobresdelaliteratura.Estudiicomparaciód’escenesdeSentit i sensibilitat(1995),d’AngLee



CONTINGUTS DEL LLIBRE DE L’ALUMNE DVD

5 El moviment romàntic

–Contexthistòric,socialiculturaldelaprimerameitatdelseglexix–ElRomanticisme:definicióicaracterístiques–ElRomanticisme:SturmundDrang.SchilleriGoethe–ElRomanticismeaAlemanya:Novalis,Hölderlin–ElRomanticismeaAnglaterra.Precedents:Shelley,Keats,lordByron.Lanovel·lahistòrica:Walter

Scottilasevainfluènciaposterior:VictorHugoiAlexandreDumas–ElRomanticismeaFrança.Elromanticismeconservador:VictorHugo–ElRomanticismeaItàlia:Leopardi–Elteatreromàntic–ElsgransmitesdelRomanticisme:Frankenstein,Prometeu,Caïm,Faust

Valoració d’una obra:Els miserables,deVictorHugo

Literatura i arts plàstiquesLapinturad’històriacontemporània:Géricault,elRai de la Medusa

Literatura i músicaGoethe,elmitedeFaust

Literatura i cinemaFrankensteinielmitedePrometeuenelcinema.EldoctorFrankensteinielseumonstrealagranpantalla

6 El Realisme i el Natura-lisme

–Contexthistòric,socialiculturaldelasegonameitatdelseglexix–ElRealismeielNaturalisme–Lanovel·lafrancesa:Stendhal,HonorédeBalzac,GustaveFlaubertiÉmileZola–Lanovel·larussa:TolstoiiDostoievski–Lanovel·laanglosaxona:CharlesDickens,lesgermanesBrontëiHenryJames–Laliteraturaamericana:EdgarAllanPoe,HermanMelville,MarcTwain

Comentari de text:Eugénie Grandet,d’HonorédeBalzacGuia de lectura:Oliver Twist,deCharlesDickens

Literatura i músicaOliver Twist,elmusical

Literatura i cinemaElpaperdeladonaenlanovel·ladelseglexixilasevainfluènciaenelcinema.Moby Dick:comparacióentrelanovel·lail’adaptaciócinematogràfica

7 La poesia del segle xx

–Lapoesiadelcanvidelseglexixalseglexx.L’arrencadadelamodernitatpoètica:deBaudelairealsimbolisme.RainerMariaRilkeil’espiritualitatgermànica.Yeatsielressorgimentdelsmitesceltes.LarenovaciópoèticadeWaltWhitman:Fulles d’herba

–Lapoesiadelprimerquartdelseglexx.Poesiaexpressionista.EzraPound,T.S.Eliot,PessoaiKavafis.Surrealisme:Reverdy,Éluard,Artaud

–LapoesiadesdelaSegonaGuerraMundial.Poesiaanglesa:DylanThomas,poesiabeatipoesianegra

–Nouscorrentspoètics

Guia de lectura:Antologia poètica

Literatura i arts plàstiquesConstantinGuys,elpintordelavidamoderna.El«flaneur».Lametròpolisdavantlanaturalesa

Literatura i músicaElsimbolismeilesnovesformesdepensamentafinalsdelsseglesxixixx

Literatura i cinemaElcinemacomaartliteraridemassesElsurrealisme

8La novel·la del segle xx

–Contexthistòric,socialiculturaldelmóncontemporani–Caracteritzaciódelanovel·ladelseglexx–CorrentsnarratiusfinsalaSegonaGuerraMundial.Elscontinuadorsdelanovel·larealista:Henry

JamesiJosephConrad.Elnaixementdenousgèneresnovel·lescos.Lanarrativaavantguardista.Elsgransrenovadors:JamesJoyceielCercledeBloomsbury,MarcelProust,ThomasManniFranzKafka.LaGeneracióPerdudaamericana:ErnestHemingway,FrancisScottFitzgerald,JohnDosPassos,JohnSteinbeck,WilliamFaulkner.Lanovel·laexistencialista:Jean-PaulSartre,SimonedeBeauvoiriAlbertCamus.Elneorealismeitalià:ElioVittorini,CesarePavese,ItaloCalvino

–CorrentsposteriorsalaSegonaGuerraMundial.ElNouveauRoman:Robbe-Grillet,MichelButor,MargueriteDurasiClaudeSimon.Lanovel·lademisteri:PatriciaHighsmith,JohnLeCarré,GrahamGreeneiKenFollet.Lanarrativabeat:WilliamBurroughs.El«nouperiodisme»:TrumanCapote,TomWolfe,NormanMailer,HunterS.Thompson.Lanovel·lahistòrica.Lanarrativafantàstica.Lanarrativahispanoamericana.Lanovel·lacríticacontemporània

Comentari de text:A la recerca del temps perdut.Pel cantó de Swann,deMarcelProust

Literatura i músicaL’heroicontemporani

Literatura i cinemaLesgranspel·lículesiguionscinematogràficsdelseglexx

9 El teatre del segle xx

–Transformacionsdelteatreenl’últimterçdelseglexix:elteatrerealista.Delteatreromànticalteatrerealista.Dramaturgsrealistesrenovadors:Txèkhov,Ibsen,Strindberg

–Larevolucióteatraldelseglexx:innovacionsenelsaspectesteòricsdelteatre.Elteatrelliure.AndréAntoineilarelaciódel’actorambelpúblic.MètodedeStanislavski:identificaciódel’actorambelpersonatge.M.ReinhartiPiscator:tractamentdel’escenografia.Elteatrenu:Meyerhold.Eldistanciamentcrític:BertoltBrecht

–Tendènciesteatralsdelaprimerameitatdelseglexx.Teatred’avantguarda:Jarry,teatreexpressionista,teatredelacrueltat.Teatreèpicd’entreguerra:Brecht

–Tendènciesteatralsdelasegonameitatdelseglexx.Elteatreexistencialista:SartreiCamus.Elteatredel’absurd:IonescoiBecket.Elrealismecrític.Elteatreanglès:els«jovesirats».Elteatrenord-americà:ArthurMilleriTennesseeWilliams

–Aportacionsdelteatreexperimentalapartirdelsanys60–Elreptedelteatreenelsúltimsanys

Comentari de text:Una casa de nines,d’HenrikIbsen;Sis personatges en busca d’autor,deLuigiPirandello;Diàlegs per a fugitius,deBertoltBrecht

Literatura i arts plàstiquesDelritusalmiteiviceversa.Elteatreritual,Beuys,l’accionisme,lainstal·lacióilaperformance


PLA LECTOR LLENGUA CATALANA I L ITERATURA 30

PLA LECTOR

El Pla Lector d’Editorial Casals ofereix lectures que milloren la competència lectora i desenvolupen l’hàbit lector dels alumnes.

CadatítoldelnostrePlaLectordisposadel

materialdidàcticsegüent:

Una guia de lectura en format paper. Unes activitats multimèdia associades,

presents en les proves de diagnòstic, que inclouen comprensió d’àudios.

Un test autoavaluable que registra els tres processos de comprensió lectora de PISA.

Ambautorscatalans reconeguts,comÀngelBurgas,AnnaCabezaiFrancescPuigpelat.

Ambautors internacionals de prestigi,comelnord-americàAvi,l’irlandèsRoddyDoyleiMadeleineL’Engle.


PLA LECTOR LLENGUA CATALANA I L ITERATURA 3131

Clàssics universalsESOIBATXILLERATDotzegranstraduccionsdeclàssicsdelaliteraturauniversalpera4td’ESOi2ndeBatxillerat.Inclouenquaderndocumental.

Troba fàcilment tot el material didàctic de les lectures a:

Amplia aquesta informació al NOU catàleg 2016

Exit rècord,col·lecciódeclàssicsmoderns.ESOTítolsavalatsperlacríticaiaclamatspelslectors.

Lectures ESO2016

BL ESO-BA 2016 - CAT.indd 1 16/02/16 11:47

bambulector.cat


MATERIAL COMPLEMENTARI LLENGUA CATALANA I L ITERATURA 32

MATERIAL COMPLEMENTARI

COMPETÈNCIES A PUNT!ESO

Activitatssobrecomprensiólectoraiconeixementsidestresesdellengua,més9provesperquadernbasadesenelsmodelsd’avaluaciódiagnòsticailesprovesPISA.Llibredel’alumnefungible,solucionariitaulesdeseguimentiinformefinal.

Autora:RemeiBarberà64pàgines

Competències a punt! 1ISBN978-84-218-5313-9





MATERIAL COMPLEMENTARI LLENGUA CATALANA I L ITERATURA 3333

REFORÇ DE LLENGUAESO

Activitatsd’ortografia,lèxic,gramàtica,lingüísticadeltextiliteratura.QuadernsfungiblesambsolucionariiunquadrípticambelsconceptesfonamentalsdeLlenguacatalanailiteratura.

Autors:AndrésMínguezGallego,MiquelSalvoRamos160pàgines

Reforç de Llengua 1ISBN978-84-218-3659-0

Reforç de Llengua 2ISBN978-84-218-3660-6


34ecasals.cat LLENGUA CATALANA I L ITERATURA

ecasals.catPORTALDERECURSOSEDUCATIUSILLIBRESDIGITALSD’EDITORIALCASALS

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats en el llibre sense haver-se de registrar.Els recursos presenten dues modalitats:

Navegables en línia a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

ÀMPLIA OFERTA DE RECURSOS

Els llibres de l‘àrea de Llengua Catalana i Literatura inclouen:

Vídeos per al treball de la llengua oral (diverses tipologies textuals).

Dictats en àudio (ortografia). Enllaços als llocs web més remarcables de contingut

lingüístic, literari i cultural de l’àmbit català (amb activitats associades).

Vídeos i àudios amb fragments de manifestacions culturals en català (teatre, música, poesia...).

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital en línia amb una llicència

gratuïta per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

LLIBRE DIGITAL ON-LINE

Recursos digitals en el context de cada pàgina i apartat.

Amb la proposta didàctica integrada i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorporar-hi activitats i recursos propis.

En els llibres d’ESO totes les activitats es poden fer en línia. En els llibres de Batxillerat hi ha disponibles les avaluacions autoavaluables on-line.


35ecasals.cat LLENGUA CATALANA I L ITERATURA 35

LLIBRE DIGITAL OFF-LINEPER A TAULETES

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format fora de línia (off-line) per a tauletes a la plataforma

CONEIX LES UNITATS DE MOSTRA!

SUPORT AL DOCENTServeipersonalitzatd’assessoramentisuporttècnic

delsnostresserveisirecursos:

[email protected]

Amb un mur de comunicació en línia que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

Els llibres digitals eCasals es poden integrar a l’entorn Moodle i a les plataformes EVA que hi ha a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

3


ecasals.cat/llengua

3eso

3ESO

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

R. Barberà

P. Martí

P. Moreno

E. Navarro

M. Pin

A. Reina

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

4


ecasals.cat/llengua

4eso

4ESO

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

R. Barberà

P. Martí

P. Moreno

E. Navarro

M. Pin

A. Reina

BATXILLERAT

2

LLEN

GU

A C

ATA

LAN

A

I LIT

ERAT

URA

BAT

XILL

ERAT

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

2


ecasals.cat/llengua

2ba

Josep M. Pallàs

Joan Puig Sanjuan

Quim

Monzó

Barcelon

a, 1952


ticinco añ

os trabajando


modelo h

eliocéntrico del

un

iverso. En aqu


e

los científi


e supon

ía un

a

autén

tica revolución

.Ectem elibu



doles ilita

BAT

XILL

ERAT

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

1


ecasals.cat/llengua

1ba 1


1213 – 1276

El rei Jaum

e, conqu


cia




dat: haven

t

alçat un

campam


cia, un

a

oreneta va fer n

iu a la ten


o


na teu

lada. Qu

an alçaven

el

campam

ent, el rei va veu

re el niu

i, per correspondre

a la confi

ança qu

e l’oreneta h


ordenar qu

e no desm

un

tessin la ten

da reial fin

s que

els pollets hagu


LLEN

GU

A C

ATA

LAN

A

I LIT

ERAT

URA

BATXILLERAT

Remei Barberà

Montse Carbó

Josep M. Pallàs

Joan Puig Sanjuan







1ESO

ESO

R. Barberà

M. Carbó

P. Martí

P. Moreno

E. Navarro

M. Pin

A. Reina

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

1 LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA


ecasals.cat/llengua

1eso

ESO

LLEN

GU

A CA

TALA

NA

I LIT

ERAT

URA

2


ecasals.cat/llengua

2eso

2ESO

LLENGUA

CATALANA I

LITERATURA

R. Barberà

P. Martí

P. Moreno

E. Navarro

M. Pin

A. Reina


Atenció al clientTel. 902 107 [email protected]

editorialcasals.catecasals.catbambulector.cat

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

STC1601

NOUPROJECTEDESECUNDÀRIAIBATXILLERAT

Elmilloraliatperformaralumnescompetents!


ESO / BATXILLERAT - Editorial Casals · BATXILLERAT Llengua catalana i Literatura Claus del...

Documents

Transcript of ESO / BATXILLERAT - Editorial Casals · BATXILLERAT Llengua catalana i Literatura Claus del...