ESCULTURA I

TUTOR:GUILLERMO GRASSO

M. JOSEP FIGUEROA NAQUI

T2- 2on Quatrimestre

2010

DE LA MA A LA PARET

INTERFERÈNCIA

GUILLERMO GRASSO

DE LA MA A LA PARET

Una obra de arte que encierre teorias es como un objeto sobre el que se ha dejado la etiqueta del precio.

Marcel Proust

DE LA MÀ A LA PARET Una obra de arte que encierre teorias es como un objeto sobre el que se ha dejado la etiqueta del precio. Marcel Proust Ficha tècnica Mida :20 x 28 cm Materials usats :Porex-pan, cordo, fil d’estany i cartró. Data de fabricació :Nov 2009 La intenció ha estat crear un objecte (etiqueta) i convertir-lo en obra d’art i al mateix temps etiquetar-lo amb una altra etiqueta. Però per poder convertir-lo en obra d’art calia donar-li un aire agradable i que crides l’atenció i a més a més he volgut “que encierre teoria” literalment com diu el text. Per aconseguir aixo he transferit imatges sobre el porex-pan; En aquest cas son algunes de les imatges que han marcat els cànons de belleza dins el món de l’art com: -L’escultura grega Diadumen S V Ac de l’ escultor Policlet el Vell.1/7 -El hombre de Vitruvio (Renaixentista) de Leonardo da Vinci -Antonio Palomino “Museo Pictórico o escala optica” 8 caps (Barroc) Policlet va escriure un tractat d'escultura, avui perdut, titulat Cànon, el qual va tenir una gran influència que s'allargà fins els temps de l'imperi Romà.El Diadumen es l’exemple del cànon 1/7. Leonardo da Vanci va dibuixar El hombre del Vitruvio que tracta de l’estudi de la proporcions del cos humà realitzat a partir dels textos d’arquitectura de Vitruvio arquitecte de l’antiga Roma. Antonio Palomino (1655-1726) es un dels autors que posa atenció als coneixements proporcionals durant el Barroc motivat pels grans coneixements de las fonts clàssicas i renaixentistas . Les seves idees sobre proporció ens arriven a traves del seu "Museo Pictórico y escala óptica", obra teórica sobre art.

ANADA I TORNADA

INTERFERÈNCIA

RAMON CASANOVA

ANADA I TORNADA

Guixos i cartró 60X60cm

ANADA I TORNADA

Gixos i cartró 60x60cm

INTRODUCCIÓ AL MODELAT

INTERERÈNCIA

JAUME R. VALLVERDU

ASCEN GARCÍA SERGI OLIVA

JAVIER LOZANO FRANCESC FAJULA

JORGE EGEA

INTRODUCCIÓ AL MODELAT

             

             

             

ENTRE MANS

INTERFERÈNCIA

LARA FLUXÀ

ENTRE MANS

Coralls Tous 16x21 cm. Març 2010

FICHA TÈCNICA Coralls Tous Mida: 16x21cm. Materials. Llana enfeltrada amb agulles, enfeltrat aigua i sabó, corall cervell, petxines, coral de tub, corall de tub. Proces escultòric Bé, inicialment he pensat en quina sensació em provocava el material a treballar ,material tou, orgànic, mal.leable…tot això em transporta al record del fons marí i decideixo crear un corall que aparentment dins el mar si l’observes sembla tou (tot i que no ho és), es porós, i li trobo una relació amb el material utilitzat que també és orgànic.

TREBALLANT EL FELTRE AMB AIGUA I SABÓ

INTERVENCIÓ

LARA FLUXÀ

NAIXENCES

FIL CONDUCTOR

INTERFERÈNCIA

ALAITZ SASAIN

FIL CONDUCTOR

Desde el primer moment vaig tenir molt clar amb els materials que voliatreballar, el filferro d’alumini i el plàstic ,(ja que son dos materials tousi moldejables).La meva intenció era fer un circuit on el material (plàstic)vagi canviant d’estat a traves d’un fil conductor (filferro) ,on a l’inici el plàstic comença enrotllat en si mateix i poc a poc s’anirà desplegant finstornar a l’estat inicial.

CIUTAT IMAGINARIA

MARINA MUJAL

PAISATGES IMAGINARIS  

 Ciutat orgànica

29,7X42cm Gener 2010

FICHA TÈCNICA

Títol:Ciutat imaginaria Material utilitzat: pastilina, cartro, fusta. Mida: A3 Gener 2010 Sorgiment d’una ciutat imaginaria, a partir de la racionalització de l’atzar. Proces creatiu

1) 9 figures geomètriques

2) 2 dels dibuixos dels registres tal i com han quedat les figures despres de llençar-les enlaire a l’atzar

2) 3er dibuix , l’escollit per a crear la ciutat imagiaria

Bè, aquesta es la meva ciutat imaginaria, primer de tot he escollit la pastilina com a material principal perque em permetia modelar, l’he pogut texturitzar i així poder donar-li forma a el que per mi es una ciutat imaginaria orgànica en record a l’arquitectura modernista .Com es pot apreciar també he afegit altres materials com el cartro negre per contrastar les formes orgàniques amb la geometria i la fusta.  

 

 

 

 

ESTRUCTURES DE LA NATURA

GUILLEM GRASSO

ESTRUCTURES DE LA NATURA

MÚRGOLA 20 x 7 cm (escuma de poliuretà, feltre)

Gener 2010

ANÀLISIS DE L’ESTRUCTURA

MÚRGOLA : nom científic: Morchella Salvajes Elata

MÚRGOLA Morchella rotunda La múrgola, rabassola o morilla, és un bolet de la classe dels ascomicets i del gènere Morchella. Produeixen ascocarps molt porosos, que són molt apreciats a la cuina. Tot i que hi ha diferents espècies, el nom genèric se sol assignar a la Morchella rotunda (de l'alemany Morchel: múrgola; del llatí rotunda: rodona) la més comú a casa nostra.

Formats per una cama blanquinosa que sosté un barret de forma esfèrica, arrodonida o ovoide, de 6 a 10 cm d'amplada, de color palla enrossida o de la mel, amb alvèols ocupats per l'himeni constituïts gairebé com un vesper. El peu, que també és buit, és blanquinós, engruixit cap a la part de sota i, poc o molt, solcat. La carn és fràgil i molt minsa i és pràcticament inodora. Aparèix en llocs molt diversos a la primavera, però sobretot en llocs oberts, boscos aclarits o cremats i terres remogudes, i no sol aparèixer en els mateixos indrets d'un any a l'altra. Preferentment sota verns, pollancres, oms i freixes, però també en prats i pinedes sorrencoses.

PROCÉS CREATIU

He decidit agafar la múrgola com a estructura de la natura perquè es un bolet que en aquests moments tinc molt present ja que és un bolet de primavera i aquests últims temps l’he pogut observar ben aprop. El trobo estèticament molt bonic i complex, i em fa pensar en les coses boniques que ens ofereix la natura.A més a més em recorda altres tipus d’estructures orgàniques com poden ser els vespers, les magnòlies…

El material usat ha estat l’escuma de poliuretà perquè és un material lleuger i esponjós que em remet a l’objecte real. També a més a més he estat dubtant en colorejar-lo però finalment he decidit no fer-ho perquè així agafes un aire menys figuratiu. Li he posat una mica de sorra perquè es l’entorn natural d’aquestes i on mig enterrades les trobes. A la fotografia principal l’element escultòric l’he col.locat sobre un fons negre per realçar l’objecte però com podreu observar més endavant l’altra manera d’exposar-lo ha estat sobre un fons orgànic (fusta ) ja que al bosc aquest bolet es troba sota el arbres que li proporcionen ombra i mantenen la humitat necessària perquè es desenvolupin.

LLOC I EMOCIÓ

GUILLERMO GRASSO

LLOC I EMOCIÓ

ÀFRICA

L’Àfrica aquest gran continent ple de sensacions per mi.

MARROC

SENEGAL

EGIPTE

ETIÒPIA

APUNTS DE VIATGES

Dibuix fet per Mustafa un bon amic meu berber (Marroc)

Dunas de Merzouga 2003

Aquest dibuix ens mostra el que es imprescindible per moure’s pel desert, els dromedaris, la haima per dormir, la catifa per dormir o resar, el burro

medi de transport habitual a tot el Marroc i el guia autòcton del lloc.

Nina africana (Senegal)2005

Emocions son moltes las que em provoca aquest continent tot i les grans diferències entre els seus països .Quan la meva persona s’apropa cap allà comença per mi una gran i esperada sensació de benestar i proximitat que a diferència d’aquí estan carregades d’orientalitat, exotisme, puresa, alegria, vida… tot i així molts cops em sento malament ja que es molt dur veure les grans diferències entre el nostre perfecte occident (això pensa molta gent)i aquesta oblidada i saquejada Àfrica. Actualment l’estan recolonitzant a nivell industrial; els perfectes occidentals que només es recorden d’ella quan es tracta de treure’n un benefici saben el que es fan i els importa ben poc quines siguin les conseqüencies, vivim en una societat de consum , d’interessos, on tots anem a la nostra i cada cop som més egoistes, automats, hipòcrites… ens estem oblidant d’altres valors molt més importants i simples que en molt casos ens farien més feliços. Però haig de fer un incís per dir que evidentment és un tema complicat i que evidentment no només en tenim la culpa els països anomenats desenvolupats sinó els propis governs d’Àfrica -molts d’ells corruptes- son causants d’aquestes irregularitats…,de tota aquesta problemàtica en podriem parlar molt però ara no es el cas i ens podriem extrendre molt , així doncs si més no he fet una petita explicació a grans trets de que em provoca l’Africa, per un costat la sensació de benestar… i per un altre la rabia de veure com podem arribar ser el humans i ser capaços de posar-nos una vena als ulls per no veure i per tant no actuar com ho hauríem de fer.

PROCES CREATIU

El procés creatiu despres de pensar-hi molt havia de poder explicar d’alguna manera quins son el primers pensaments, sensacions… que em venen al cap quan penso en els llocs on he pogut estar de l’Àfrica i m’he adonat que aquestes primeres sensacions que em provoca m’afecten directament als sentits, per després passar a la part més emocional. La meva proposta escultòrica en una part va relacionada amb aquestes sensacions primerencas tot i que també com podreu veure hi anirà mesclada la crítica a occident.

PROCES ESCULTÒRIC

Quan he pensat en el procés de mostrar aquestes primeres sensacions m’he adonat que l’Àfrica no es pot explicar fàcilment s’hi ha d’anar però es cert que tinc emmagatzemades al meu cervell totes les olors, sabors, llums, colors, cants, pells,…i he pensat que si mes no, puc provocar en l’espectador una petita part d’aquestes sensacions a petita escala.

Com ho puc fer?, bé després de donar-li voltes he decidit que m’agradaria que l’espectador olori el continent, i he recreat d’una manera molt simbòlica (ja que es difícil aconseguir-ho) una mescla d’aquestes olors (les mes significatives per mi i dels països pels quals he viatjat) les he col.locat dins d’una caixa amb una petita perforació (Fig.1) per on sortiran les olors. La caixa la he folrat de teixits africans WAX concretament del Senegal per mostrar una petita part dels colors de la vestimenta que allà hi podríem veure i d’una manera més simbòlica l’alegria de les seves gents i el paper importantíssim de les dones que son el motor del continent sense cap dubte.

La manera de suportar la caixa ha estat decisiva per poder explicar i fer la crítica dels països desenvolupats en vers als països d’Àfrica.La peça anirà penjada del sostre, l’he suportat amb un fil metàl.lic llarg enganxat amb imants a la caixa i a l’altre extrem del fil i he penjat una pesa antiga (Fig.2).La simbolització es que l’Africa penja d’un fil (fil metàl.lic) manegat per els països rics (que he volgut simbolitzar amb la pesa) alhora un altre lectura també valida es que Africa suporta el pes, causa de les antigues colonitzacions que van patir i que com he dit seguiran patint amagades sota un altre nom. (Fig. 3)

Fig.1

Fig.2

Fig.3