Aula

Es presenta la nova farmàciai el nou laboratori clínic

3 l'entrevista 5 a cel obertL'Hospital obté elTOP 20 2013 enl'especialitat delsistema nerviós

8 a cel obertL'Hospitalcomparteixconeixement amblogopedes del Japó

El Servei d'Anestesiologia i Reanimaciócelebra el seu 35è aniversari

Revista de l'Hospital General de Granollers Núm. 71 - Març'14

Al Dr. Ricard Blanc,director general deMútua de Granollers

sumari

l'entrevista

Dr. Ricard Blanch, directorgeneral de "La Mútua"

osva

DE BAT A BAT. Revista de l’Hospital General de Granollers. Edició: Fundació PrivadaHospital Asil de Granollers. Av. Francesc Ribas, s/n. Tel. 938 425 000. Director: RafaelLledó Rodríguez. Consell de redacció: Jofre Balagué Bellido, Ágata Franco Carrera,Diana Navarro Llobet, Anna Padrós Mercadé, Carles Pardo Gracia, Carles Pla i Poveda,Vicky Remedios Roman, Josep Rifà Solsona, Josefina Sánchez Brustenga, FrancescXavier Subirana. Disseny, maquetació i impressió: Edicions Gargot.

L'estudi AVALL, guardonat

3

13

editorial

a cel obert

5 L'Hospital obté el TOP 202013 en l'especialitat delsistema nerviós

La direcció d'un asil deMèxic visita els serveis degeriatria de l'Hospital

4t Concurs de fotografiaper promoure la lactànciamaterna

L'Hospital comparteixconeixement amblogopedes del Japó

la columna

Alegria amb Gambo16

6

L'atenció sanitària privada a l'HospitalL’activitat privada de la FundacióPrivada Hospital Asil de Granollers(FPHAG) ha estat residual enfront a lafacturació de l’asseguradora públicaque representava l’any 2010 un 97%del total de l’activitat que es realitzava.

L’any 2011 es va donar un impuls al’assistència mutual i privada situant-la a dia d’avui a l’entorn d’un 5% del’activitat del centre.

A la nostra entitat hi treballen 1.500persones amb un alt nivell deconeixement i expertesa, vocació deservei i proximitat als pacients. És, pertant, de vital importància mantenir ifer créixer l’activitat i el coneixementdels nostres professionals obtenintels millors resultats de qualitatassistencial i satisfacció del pacient.

En els objectius estratègics del’empresa hi figura l’increment del’activitat sanitària privada amb lafinalitat de garantir la sostenibilitatde l’empresa, però també amb l’ob-jectiu d’incorporar nou coneixementi oferir els serveis sanitaris de l’atencióespecialitzada a tots els ciutadans delterritori indistintament del règimeconòmic i adaptant-nos al client.

Fruit del treball d’aquests últims anyss’ha elaborat el model d’atenciósanitària privada en la FPHAG, basaten la convivència i la contribució dela sanitat privada en el marc delsistema de sanitat pública i d’acordamb els principis ètics.

Què volem ser i què volem fer en elsector sanitari privat?La missió de l’atenció sanitària privadade la FPHAG és oferir al ciutadà l'excel-lència tant tècnica com humana delsnostres professionals en el marc del’hospital referent del Vallès Oriental.

Volem esdevenir referència en lasanitat privada per la qualitat de laseva assistència tot col·laborant ambels centres sanitaris i els professionalsd’aquest sector en el territori, oferintal ciutadà el recurs hospitalari privata la seva comarca.

Quin és el nostre quadre mèdic?El nostre quadre mèdic està compostper professionals assistencials internsi externs a la FPHAG que estan inte-ressats en l’activitat privada i hanpresentat projectes. El comitèd’atenció sanitària privada és l’òrgan

que acredita tots els nous projectes,la cartera de serveis i la competènciaprofessional per tal de garantir laqualitat assistencial. Es treballacoordinadament amb tots els centresmèdics del territori per oferir alpacient privat l’atenció especialitzadade l’hospital de referència de lacomarca.

La satisfacció del clientEls pacients que ingressen a la plantad’hospitalització en caràcter privattenen l’opció de respondre una petitaenquesta per conèixer i monitoritzarels resultats de la satisfacciópercebuda per ells. Això ens permetconèixer alguns aspectes a millorar ireafirmar que un dels punts millorvalorats són l’atenció del personal:metges, infermeres i resta deprofessionals que hi participen.

Com estem evolucionant?L’atenció d’hospitalització és una deles línies que hem impulsat i on ob-servem més creixement. L’hospitalit-zació privada engloba tres gransàmbits d’atenció:•Hospitalització programada perintervenció quirúrgica per a totes lesespecialitats: traumatologia, cirurgiageneral, vascular, urologia, otorinola-ringologia, maxil·lofacial, cirurgia pe-diàtrica i ginecologia, etc.•Hospitalització urgent per malaltiesmèdiques per a totes les especialitats:,geriatria, pediatria, medicina interna,cardiologia, pneumologia, digestiu,neurologia.•Hospitalització per a l’atenció al parti unitat de neonatologia.

L’atenció hospitalària per a pacientprivat va néixer com una alternativamés davant de les necessitats exis-tents en l’atenció sanitària, sempremantenint l’equitat amb el sistemasanitari públic. L’acceptació d’aquestanova cartera de serveis per part de laciutadania es veu reflectida en l’in-crement que ha tingut durant el 2013,un 68% respecte de l’any anterior.

Seguim treballant per poder oferir elsmillors serveis mèdics, amb la màximaqualitat i seguretat, i l’excel·lència enel tracte humà amb un equip deprofessionals de primer nivell en unentorn de proximitat.

Marina Clarambo SemísDirectora de Gestió de Clients i

Atenció a l’Usuari

8

el tema

El Servei d'Anestesiologiai Reanimació compleix el35è aniversari

4

8

aula

II Jornada Neurològicadel Vallès Oriental

11

La menopausa10

article mèdic

la residència

Jornades culturals de lagent gran

9

El Dr. Ricard Blanch i Mas és especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, i diplomat per ESADE enGestió Hospitalària i en Serveis Integrals de Salut. Va entrar com a director mèdic de la Mutualitat i de laMútua Patronal. En aquest càrrec va desenvolupar l’àrea mèdica i amb el seu equip va dissenyar i posar enmarxa la clínica actual. Des de 1999 n'és el director general. Durant aquest període i fins a l’actualitat, s'haremodelat tot l’edifici amb les consultes externes, fisioteràpia, laboratori, reproducció assistida, recepció,traumatologia, ampliació de l’àrea quirúrgica, a banda de la construcció i posada en marxa del CEMAV.També s'han fet tres plans estratègics (encara en vigor) i s'ha “endreçat” també l’àrea asseguradora posantnous productes d’assegurances de salut a l’abast dels socis i del públic en general. S'han absorbit duesmutualitats i augmentat el nombre d’assegurats en aproximadament 5.000 persones. Actualment Mútuade Granollers té al voltant d’unes 20.000 persones protegides.

3

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

Tota una vida dedicada a "LaMútua", quin balanç en fa?Si pogués definir-ho en poquesparaules, el balanç és: plenamentsatisfactori. Ho puc dir tant en elpla professional com en elpersonal. Vaig venir de Barcelonarelativament jove amb l’objectiude donar cos a una nova àreamèdica de "La Mútua" i dedissenyar i posar en marxa unaclínica. Els objectius s’hancomplert amb escreix, perquè finsi tot hem dissenyat i fet un nouedifici amb serveis sanitaris, elC E M AV, q u e e s t à e n p l efuncionament des del 2010.A nivell personal, després de 25anys, he fet molts amics, esticplenament integrat a Granollers,i sobretot, he conegut la mevadona, amb qui comparteixo lameva vida afectiva.

Com ha viscut l’evolució deMútua de Granollers en elsdarrers anys?Ha estat una evolució moltpositiva. Era una mutualitat ambservei d’"igualatori mèdic" ambmés o menys serveis i hemaconseguit en tots aquests anysuns serveis sanitaris de primernivell i una quota de mercat enl 'àmbit assegurador prouimportant per poder dir que somla segona mutualitat de previsiósocial de Catalunya en l’àmbit dela salut.

Per a una institució com "LaMútua", què representen elssocis?Són el seu actiu més preuat. Elssocis són els propietaris de "LaMútua" i són ells, amb els seusrepresentants, la junta directiva,

i l’assemblea general, que escelebra anualment, els quedecideixen el que es fa, com iquan en base als resultatseconòmics, sempre positius, quedóna la institució amb la nostragestió del dia a dia.

Quins avantatges té assegurarl a s a l u t a m b M ú t u a d eGranollers?La més clara i palpable és laproximitat i qualitat de serveis perals nostres mutualistes i per a lapoblació en general. No hi ha capasseguradora a la comarca quepugui donar els serveis que dóna"La Mútua" i no tan sols a nivelldel preu de les pòlisses, sinótambé a nivell assistencial i tècnicde caire absolutament privat. Elssocis de l’entitat disposen de dosedificis amb més de 12.000 m2 alservei dels pacients a Granollers itres centres assistencials al VallèsOriental i la Selva, a banda de

l'oficina de Barcelona. Però aixòno és tot, en els darrers anys hemampliat el nostre quadre mèdic ia hores d’ara tenim hospitals icentres concertats de referènciaa tot Catalunya.

Com valora la relació entre lasanitat pública i la privada?Sóc un ferm defensor d’aquestarelació, és més, jo diria de la"col·laboració estreta" entrecentres sanitaris i els seus serveis.En un moment com l’actual enquè les dificultats econòmiquesens estrenyen a tots hem de serprou flexibles i intel·ligents pere x t r e u r e d e l e s n o s t r e sorganitzacions el millor quetenim, per ser més efectius, ràpidsi eficients, col·laborant entrenosaltres. Tot un repte, però ques’ha fet imprescindible percontinuar donant un servei“excel·lent” als nostres pacients iconciutadans.

Entrevista al Dr. Ricard Blanch, director general de Mútua de Granollers

l'entrevista

"Sóc un ferm defensor de la col·laboracióentre centres sanitaris i els seus serveis"

4

de abat

el tema

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

Aquest mes d’octubre fa 35 anysque es va posar en funcionamentel Servei d’Anestesiologia iReanimació de l’Hospital Generalde Granollers. Per aquest motiu,els professionals del servei vanorganitzar un sopar homenatgeper poder commemorar aquestadata tan especial, en el que es vareunir a bona part dels profes-sionals que han passat pel serveidurant tots aquests anys.

L’1 d’octubre de 1978 es va posaren marxa el Servei d’Anestesio-logia de l’Hospital General deGranollers. Va ser el primer serveijerarquitzat de l’Hospital dirigitper Agustí Trullà com a directorgeneral, el Dr. J.M. Campos coma director mèdic i la Gna. PilarCastellanos com a directorad’infermeria. L’equip mèdic inicialel van formar la Dra. Pérez, el Dr.Berruezo, el Dr. Camps, el Dr.D’Este, el Dr. Gutiérrez, el Dr.Pedrós, el Dr. Viñés, i jo mateix, elDr. Arén. L’equip d’infermerial’integraven la Sra. Tusquellas i elSr. Del Almo, i posteriorment, laSra. Guillament.

Ja en els seus inicis va ser un delsserveis pioners de tot el país ens u b m i n i s t r a r l a a n a l g è s i aobstètrica universal i sistemàticaa les dones que havien de donara llum, una millora assistencial que

molts grans centres de Barcelonavan tardar anys a implementar.També va marcar tendències enposar en marxa les revisionspreoperatòries. Es va passar deveure el pacient en el prequiròfana citar-lo de forma ambulatòriadies abans a la intervenció perrealitzar-li analítiques, avaluacionsfísiques realitzades per aneste-siòlegs, ECG (electroencefalogra-mes) i plaques de tòrax en elscasos en què fossin necessaris.Aquest model organitzatiu va serde gran interès en l’àmbit sanitaricatalà de l’època i moltes institu-cions i entitats sanitàries com elCol·legi de Metges de Barcelona,l’Hospital de Sant Pau i l’HospitalVall d’Hebrón, entre d’altres, elvan voler conèixer de primera mà.

Dues fites que cal destacar de lahistòria d’aquest servei són lacreació de la Clínica del Dolor l’any1980 i l’obtenció de l’acreditacióper a la formació d’especialistesde postgrau (MIR) cinc anys méstard (1985). En ambdós casos,l’Hospital General de Granollers vaser el primer centre fora delsgrans hospitals de Barcelona ainiciar aquestes activitats. Lavocació docent d’aquest servei haestat un dels seus pilars fonamen-tals i en l’actualitat compta amb 7metges residents en formació.D’altra banda, han estat nombro-

ses les jornades i congressos decaràcter científic i formatiu tant anivell estatal com internacional.

Actualment el Servei d’Anestesio-logia i Reanimació el constitueixen24 metges adjunts i té com aprincipals àrees de treball l’àreaquirúrgica (programada i Urgèn-cies), l’àrea d’Obstetrícia, lesUrgències (atenció al politrau-màtic), l’hospitalització ambl’assistència a les aturadescardíaques i la Unitat del DolorAgut i l ’àrea de TècniquesEspecials i les consultes externes.

Mirant enrere, puc afirmar queaquells primers anys van ser anysintensos, anys d’entusiasme perconcretar coses, d’ i l · lusiócol·lectiva per vèncer dificultats iposar en marxa noves idees iprojectes. També vull remarcarque la incorporació dels MIR, a lavegada que va significar un reptei una gran responsabilitat, vasignificar un revulsiu, un esperómagnífic que ens va obligar a totsa posar-nos al dia en tots icadascun dels aspectes de lanostra especialitat.

Des de la meva perspectiva deprimer responsable del Servei ifent estricta justícia, vull agrairl’empenta i la col·laboració quehem rebut de tots els companys,els pioners, els inicials i també atots els que es van anar incorpo-rant. I també agrair la col·laboraciói l’estímul que han suposat elscol·legues d’altres serveis, d’infer-meria, de jerarques del centre aixícom de personal d’altres àrees.

La tasca de l’equip va significar,en tots aquells primers anys,l’ingredient fonamental per anarcristal·litzant noves fites, nousavenços. I entenc que el servei haestat un contribuent de primeralínia en el desenvolupament tanqualitatiu com quantitatiu que hatingut el nostre Hospital i quesense cap mena de dubte, hoseguirà sent.

Dr. Juan José Arén

El Servei d'Anestesiologiai Reanimació fa 35 anys

L'equip de professionals del Servei d'Anestesiologia i Reanimació de l'Hospital General de Granollers

5

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

La Fundació Privada Hospital Asilde Granollers, TOP 20 2013 enl'especialitat del sistema nerviósEl 15 d’octubre es van donar aconèixer els resultats de lacatorzena edició de l’estudiHospitales TOP 20 impulsat perl’empresa de serveis sanitarisIASIST. En l’edició d’aquest anys’han avaluat un total de 162h o s p i t a l s 12 7 d e l s q u a l spertanyen al Sistema Nacional deSalut i 35 són de caràcter privat.L’estudi és un procés d’avaluacióbasat en una sèrie d’indicadors dequalitat, funcionament i eficiènciaeconòmica, en el que es reco-neixen els hospitals amb millorsresultats de tot l’estat.

Un any més la Fundació PrivadaHospital Asil de Granollers(FPHAG) ha estat reconeguda coma Hospital Top 20, concretamenten l’estudi específic de l’especia-litat del Sistema Nerviós. L’Hos-pital ha estat valorat com un delsmillors en aquesta especialitatconjuntament amb el ConsorciHospitalari de Vic, l’HospitalUniversitari Mútua de Terrassa il’Hospital Universitari i PolitècnicLa Fe de València.

El d’enguany és l'onzè premi TOP20 que rep la FPHAG des de l’any2000, on en sis ocasions ha estatreconeguda com un dels millors

hospitals de l’estat en la sevacategoria de grans hospitalsgenerals, i en les especialitats deC i r u r g i a O r t o p è d i c a iTraumatologia, Ginecologia iO b s t e t r í c i a , C a r d i o l o g i a iPneumologia.

L’avaluació dels TOP en l’àreaclínica del sistema nerviós es basaen l’ictus, tercera causa de morten occident i primera causa dediscapacitat física en adults. Elshospitals que han assolit elreconeixement tenen els millorsresultats de qualitat amb el menortemps d’ingrés dels pacients ambpatologies dels sistema nerviós,menor taxa de mortalitat i decomplicacions durant l’ingrés.

La Unitat de Neurologia de laFPHAG: algunes dadesLa Unitat de Neurologia de laFPHAG funciona des de l’any 2002i està integrada dins el Servei deMedic ina Interna. L ’equipprofessional està format per sisneuròlegs, la Dra. Anúncia Boltes,la Dra. Dolores Cocho, el Dr. JordiEspinosa, la Dra. Marta Jiménez,el Dr. Jordi Pons i la Dra. PilarOtermin, cap de la Unitat.

Pel que fa a l’activitat assistencial,

la Unitat de Neurologia treballa enel tractament de l’ictus, detecciói tractament precoç, l’estudidiagnòstic de l ’epilèpsia ineuromuscular, diagnòstic it ractament de cefa lees idiagnòstic i tractament depatologies neurodegeneratives(esclerosi múltiple, pàrquinson,demències, etc.). Durant el darrerany, la Unitat va realitzar un totalde 253 altes d’hospitalitzacióconvencional, 3.176 primeresvisites a consultes externes i 3.499de successives.

Docència i RecercaLa Unitat de Neurologia forma partde la Comissió de Recerca iInnovació de l’Hospital on parti-cipa activament en el desenvo-lupament de projectes per a lamillora qualitativa dels pacientsamb lesions neurològiques.

També manté aliances amb altrescentres o institucions sanitàriescom la col·laboració en un pro-jecte FIS (Fondo de InvestigaciónSanitaria) que realitza conjun-tament amb l’Hospital de Sant Pausobre malalties vasculars hemor-ràgiques.

És una Unitat amb una granimplicació en la docència. Els seusprofessionals formen part delsequips docents de l’Hospital quedonen formació tant a especia-listes de postgrau (MIR) com a es-tudiants universitaris procedentsde la Universitat Internacional deCatalunya (UIC).Aquest és l'onzè premi TOP 20 que es dóna a la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers des de l'any 2000

6

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

En el marc de la II Jornada del'Observatori d'Innovació enGestió de la Sanitat a Catalunya(OIGS), celebrada el mes d’octubrea Barcelona, el Nou modeld’atenció integral de la Lumbàlgiaal Vallès Oriental i el Programad’atenció al pacient pluripatològica medicina interna de la FundacióPrivada Hospital Asil de Granollersvan rebre, com a mil lorsexperiències, el certificat dequalitat del procés d’avaluacióexpedit per l'Agència de Qualitati Avaluació Sanitàries de Catalunya(AQuAS) a mans del conseller deSalut, Boi Ruiz.

Aquestes dues experiènciesinnovadores en gestió sanitària

de l’àmbit sanitari català, formenpart de les 16 que han obtingut elcertif icat i que han estatseleccionades d’entre les 77 quehan estat recollides per l’OIGSC.

El Nou model d’atenció integralde la Lumbàlgia al Vallès Orientalpermet una millora en la indicacióde les proves diagnòstiques, eltemps d’espera i la durada de lainvalidesa temporal dels pacientsafectats per lumbàlgia gràcies aun model d’atenció multidis-ciplinar basat en el consens deprofessionals de l’Atenció Primària(AP) (metges, professionalsd’infermeria i de rehabilitació) ide l’Atenció Especialitzada (AE)(cirurgia ortopèdica i trauma-

tologia, reumatologia i clínica deldolor) que han protocol·litzat elprocés. Dins d'aquest marc detreball conjunt s’ha creat a l’AEuna “finestra única” per evitar queel pacient passi per diferentsespecialitats generant visitesinadequades.

Per altra banda, el Programad’atenció al pacient pluripatològica medicina interna es basa en lagestió dels casos de malaltiescròniques i en l’educació sanitàriaper tal de donar resposta a lesnecessitats individuals d’aquestspacients. Els malalts crònics sóninstruïts per conèixer la/esseva/es malaltia/es, i fer deteccióprecoç de símptomes, de formaq u e d a v a n t u n i n i c i d edescompensació de les malaltiespoden anar a l'Hospital de Dia deforma preferent. Allà són atesosper un professional referent delprograma que dóna resposta aaquestes descompensacionsevitant un gran número de visitesa urgències, reduint ingressos iestades hospitalàries.

Aquestes dues experiències sónun reflex del treball multidis-ciplinar i en xarxa que desenvo-lupen, des de fa anys, els profes-sionals de l’Hospital conjunta-ment amb l’Atenció Primària, enla millora de la qualitat delsp r o c e s s o s a s s i s t e n c i a l s ,l’eficiència i l’optimització delsrecursos.

El passat 10 de juny l’Hospital varebre la visita del director mèdic,la directora administrativa i la capd’infermeria de l’Asil Luis Elizondode Mèxic per tal de conèixer deprop els aspectes assistencials dela nostra Residència i delsHospitals de dia geriàtric i dedemències (Sant Jordi) i del Serveide Geriatria.

Durant l’estada van conèixer

La direcció de l'asil Luis Elizondo de Mèxic visitaels serveis de geriatria de l'Hospital de Granollers

L'Hospital rep dos certificats de qualitat ala II Jornada de l'Observatori d'Innovacióen Gestió de la Sanitat a Catalunya

Els representants de l'Hospital General de Granollers van rebre els premis en presència del conseller Boi Ruiz

l’organització de les diferentsu n i t a t s a s s i s t e n c i a l s , p e rincorporar nous models d’atenció,adquirir coneixements sobreguies assistencials i procedimentsd’actuació d’infermeria, permillorar l’atenció a la persona graningressada. També van introduir-se en el camp de les activitatsludicoterapèutiques per potenciarla socialització de la persona granmitjançant la participació en

diferents activitats de formaindividual i/o de grup, segons lahistòria de vida i preferències decada usuari.

Per últim, van poder conèixer di-ferents tipus d’activitats educa-tives i terapèutiques i participaractivament en tallers de manua-litats, musicoteràpia, activitatsamb gossos i activitat física quees realitzen al Centre Geriàtric.

7

de abat

a cel obert

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

L'Hospital celebra l'acte acadèmic de comiati benvinguda dels nous especialistes enformació sanitària especialitzadaEl 17 de maig es va celebrar l’acteacadèmic de l’àrea de Docènciaamb l’objectiu d’acomiadar idonar la benvinguda als metges,infermeres i farmacèuticsespecial istes en formació.

Durant l’acte es va fer el lliuramentde diplomes als 24 residents ques’han format a la institució. Lacloenda de l’acte va anar a càrrecde Josep Mayoral, president delPatronat de la Fundació PrivadaHospital Asil de Granollers i alcaldede Granollers.

Els especialistes en formació ques’han acomiadat són:

Infermeria ObstetricoginecològicaSra. Rebeca CORRIPIO BORTSr. Mateu MARTORELL FULLANASra. M. Àngels ORTIZ MOGUERSra. Lucia VÁZQUEZ GÓMEZAnestesiologia i ReanimacióDra. Carolina MARTIN MESTREDra. Virginia RADUÀ GIMÉNEZCirurgia General i Aparell DigestiuDra. Sara AMADOR GILCirurgia Ortopèdica i TraumatologiaDra. Gemma ÁLVAREZ PIÑOLGeriatriaDra. Anna Maria CORNEJO LINGAN

Diada de Sant Jordi a l'HospitalAl 2013, l’Hospital va recuperarel tradicional llibre de poemeselaborat per professionals dela institució per commemorarla Diada de Sant Jordi, algunsdels quals es van donar ac o n è i x e r e n e l r e c i t a lpoeticomusical que es vacelebrar a la Capella i que vacomptar amb l’actuació delgrup musical Sunemus.

Com a novetat, els participantstambé van poder deixar unapetjada artística incorporantil·lustracions a les lectures iparticipant en el concurs perser la imatge del punt de llibreinstitucional.

Paral·lelament a aquestesactivitats, el Banc de Sang varealitzar una marató de

Alguns dels vint-i-quatre especialistes en formació que han acabat la seva estada a l'Hospital General de Granollers

Medicina InternaDra. Blanca Isabel MUÑOZ GONZÁLEZDra. Ares Aurora VILLAGRASA VILELLAObstetrícia i GinecologiaDra. Cristina GÓMEZ SEGÚOftamologiaDr. José Luis MACAYA PASCUALPediatria i Àrees EspecífiquesDra. Idoia HERNÁNDEZ MONLEONDra. Georgina ARTIGAS COROMINASDr. Joan PETANÀS ARGEMÍ

PsiquiatriaDra. Cristina ALONSO-VILLAVERDE LACASARadiodiagnòsticDra. Jenny Marcela RUIZ RESTREPOMedicina de Família i ComunitàriaDra. M. Teresa CARVAJAL ROJASDra. Lina Patricia GARCÍA PINZÓNDra. Karen PFLUCKER ESPINOSADr. Denis CORRALES MONTOYADra. Brigitte Banessa GALAGARZA TERANDr. Mario Enrique MORI CAMACHO

Un moment de la celebració de Sant jordi de l'any passat a l'Hospital

donació de sang entre elsprofessionals de l’Hospital, que

van rebre un llibre i una rosacortesia de Vivers Ernest.

8

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

a cel obert

4t Concurs de fotografia perpromoure la lactància materna

La Comissió de Lactància del’Hospital General de Granollers,amb la col·laboració de l’empresa

Els fotògrafs premiats al Concurs, amb els seus premis

L'Hospital comparteix coneixementamb professionals logopedes del Japó

El passat mes d’octubre laFundació Privada Hospital Asil deGranollers va rebre la visita dedues professionals logopedes delJapó que treballen amb pacientsa qui s'ha practicat una laringec-tomia.

Les senyores Akiko Kanezaki iChiharu Kamei, van realitzar una

Les dues logopedes japoneses van ser a l'Hospital General de Granollers al mes d'octubre de l'any passat

1r premi a la millorcomunicació al XXXICongrés de laSociedad Españolade Calidad AsistencialLa Fundació Privada Hospital Asilde Granollers (FPHAG) ha obtingutel primer premi a la Millor Expe-riència Identificada d’EspecialReconeixement del XXXI Congresode la Sociedad Española deCalidad Asistencial (SECA) i ICongreso de la SociedadValenciana de Calidad Asistencial(SOVCA) amb la comunicació“Como motivar, en tiempos decrisis, a profesionales y ciuda-danos: “Foro 2012 sobre Seguri-dad y Calidad”.

El Fòrum 2012 sobre Seguretat iQualitat per a Professionals iUsuaris que es va dur a termedurant el mes de novembre de2012 tenia com objectiu pro-moure la participació dels pro-fessionals en diferents activitatscientífiques i socioculturals itambé la dels usuaris i ciutadansde Granollers, per donar-los aconèixer l’Hospital i convidar-losa intercanviar experiències.

estada per diferents hospitals deCatalunya amb l’objectiu deconèixer noves tècniques i formesd’abordatge d’aquests tipus depacients, veure el funcionamenti organització dels serveis derehabilitació logopèdica del’Hospital i resoldre dubtes relatiusa la rehabilitació de pacientslaringectomitzats.

de puericultura PLAY S.A.,vanvoler commemorar la diada de lalactància materna exposant les 36

fotografies que van participar enla quarta edició del concursfotogràfic dedicat a aquestatemàtica. Aquesta iniciativa,oberta a usuaris i professionals,tenia com objectiu promoure lalactància materna i sensibilitzarels futurs pares i mares delsbeneficis que comporta en la salutdels nadons.

PLAY S.A., empresa de referènciaen el sector de la puericultura,reafirmant el seu compromís ambla seguretat dels infants va donarsuport a aquesta iniciativapromocionant el concurs amb ellliurament dels obsequis als seusguanyadors.

Els fotògrafs premiats van ser elssegüents:

1r premi: Gracias totales, de CésarAlcocer

2n premi: Sempre a punt. Sempreal punt, d'Anna Viura

3r premi: La vida és meravellosa,de Teo Gil

9

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

El passat mes de juny es vancelebrar a Granollers les JornadesCulturals de la Gent Gran queenguany arribaven a la 30a edició.Del 3 al 9 de juny, des de l’Ajun-tament es van programardiferents activitats culturals ilúdiques destinades a aquestcol·lectiu, que van comptar ambla participació de diferentsentitats, entre elles la FundacióPrivada Hospital Asil de Granollers.

El dia 5 un grup de residents vanassistir a la inauguració de laJornada, on Josep Mayoral, alcaldede Granollers, i Francesc Martínez,cap de l’àrea de Benestar Social,els van saludar efusivament i elsvan encoratjar a continuarrealitzant accions conjuntes ambla ciutat i a participar activamente n a c c i o n s c o m u n i t à r i e s .

Durant les Jornades es va gaudirde l’exposició de treballs manualsrealitzats pels ciutadans deGranollers a la Sala Tarafa fruit delsdiversos tallers que es porten aterme a la ciutat. La participacióde la Residència va ser nombrosa,amb mostres manuals de 22residents; l’Hospital de Diageriàtric va aportar-hi manualitatsde 6 usuaris i l’Hospital de Dia Sant

Jordi, pintures de 6 usuaris.

El dia 7 el Centre Geriàtric AdolfoMontañá va acollir un espectaclede Monòlegs a càrrec del grup deteatre Gregori, una activitat obertaa tothom que es va realitzar ambel suport dels Voluntaris del’Hospital i que s’adreçavaespecialment al col·lectiu depersones grans que presentendiferents dèficits cognitius,sensorials i/o funcionals. Aquest

esdeveniment va omplir la salad’actes en un munt d’esclats derialles entre les 140 persones quevan poder gaudir de l’obra, entreels quals es trobaven residents,familiars, usuaris de la Unitat deMitja estada, de l’Hospital de DiaGeriàtric i de l’Hospital de Dia SantJordi.

Us hi esperem l’any vinent!

Anna Marquès

Jornades culturals de la gent gran

la residència

Algunes de les manualitats que es van exposar a la Sala Tarafa de Granollers

El grup de teatre Gregori va fer riure de valent les 140 persones que van assistir al seu espectacle de monòlegs al Centre Geriàtric Adolfo Montañá

10

de abat

article mèdic

La menopausa

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

La menopausa és el momenten què es compleix un anyque una dona està senseregla; a partir d'aquí la donaentra a la postmenopausa

La vida de la dona des del punt devista reproductiu podem dividir-la en els següents períodes:

•Infància , que va des delnaixement fins els 9 anys

•Pubertat, des dels 9 als 19 ambun moment important que és lamenarquia (1a menstruació) entreels 11 i 14 anys

•Maduresa, des dels 19 fins als45 anys

•Climateri, des dels 45 fins als 65anys

•Senectut, a partir dels 65 anys

Avui parlarem d'un període delclimateri que és la postmeno-pausa.

El climateri consta de tres etapesper a alguns professionals, i dedues per a d’altres, entre els quejo m’incloc: la premenopausa i la

postmenopausa, amb un puntd'inflexió que les separa que és lamenopausa. Definim, per tant, lamenopausa com el moment, dia,setmana -tampoc cal ser tanprecís...- en què es compleix 1 anyque una dona està sense regla. Apartir d'aquí la dona entra a lapostmenopausa. Es consideranormal que la menopausa esprodueixi entre els 48 i els 52anys.

Tenint en compte que l'esperançade vida de la dona en la nostrasocietat és de 80 anys observaremque 1/3 de la vida de la donal'ocupa la postmenopausa.A la menopausa es pot arribar deforma natural o fisiològica i potser precoç si es dóna abans dels45 anys i tardana si es produeixmés enllà dels 55 anys. També espot arribar a la menopausa deforma art if ic ial , s igui perintervenció quirúrgica en quès'extirpen els dos ovaris o pertractaments de quimioteràopia o

radioteràpia.

Els símptomes que poden acom-panyar el climateri, en general, imés a la postmenopausa, sónmolt diversos i diferents d'unadona a una altra. Els mésfreqüents són:

•Sufocacions: 70%

•Nerviosisme: 66%

•Depressió, tristesa, insomni: 57%

•Sequedat pell, vulva vaginal icoïssor: 40%

•Disminució libido: 40%

Poden aparèixer alteracions noobjectivables si no es busquencom: HTA, colesterol, osteoporosi,alteracions circulatòries, etc. Eltractament de la postmenopausa,per tant, cal individualitzar-lo enfunció de l'edat, dels símptomesi dels factors de risc que podenaconsellar o desaconsellar untractament o un altre.

Tractaments per a lapostmenopausa

Es poden resumir en quatremesures:

•Higièniques: fer exercici físic,suprimir o rebaixar al mínim eltabac, l'alcohol i altres tòxics iprendre moderadament el sol.

•Dietètiques: reduir els greixosd'origen animal, aportar vitaminesi antioxidants a la dieta o su-plementar amb preparats i evitardietes riques en omega 6 i pobresen omega 3.

•Farmacològiques: hi ha el trac-tament hormonal substitutiu i elsfitoestrògens com soja i cimifugaracemosa i més actualment elspòl·lens de pinàcies.

•Psicològiques: en totes les sevesformes, si cal, per augmentarl'autoestima i ajudar a suportar lasimptomatologia.

Dr. Joan Ot SerraMetge ginecòleg del centre

Ginecòlegs de Granollers

11

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

aula

La malaltia de Parkinson, laimportància de l'autocura

Per tal de commemorar el DiaMundial del Parkinson, la FundacióPrivada Hospital Asil de Granollersconjuntament amb l’AssociacióCatalana per al Parkinson, vanorganitzar el mes d’abril de 2013la Jornada “Malaltia del Parkinson:la importància de l’autocura” ambl’objectiu de donar a conèixer totala informació relativa a aquestamalaltia, les seves teràpies i la

implicació dels pacients i el seuentorn.

La malaltia de Parkinson és la se-gona malaltia neurodegenerativaen freqüència després de l’Alzhei-mer. A diferència d’aquestaúltima, pot afectar grups d’edatmés joves i no és inusualdiagnosticar-la a persones de 50,40 o menys edat. No obstant,

La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa en freqüència després de l’Alzheimer

Per segon any consecutiu, elpassat mes d’octubre, la Unitat deNeurologia de l’Hospital Generalde Granollers va organitzar laJornada Neurològica del VallèsOriental, amb l’objectiu de crearun punt de trobada per aprofessionals sanitaris de l’àmbithospitalari i de l’atenció primàriaon debatre temes relacionats ambla neurologia hospitalària i poderc o m p a r t i r e x p e r i è n c i e s iconeixement.

En aquesta edició, la Jornada vatractar tots els temes neurològicsque han estat motiu de consultamés demandats, especialment através de la consultoria virtualreal itzada juntament ambl’atenció primària. Es van abordar

L'Hospital General de Granollers celebra laII Jornada Neurològica del Vallès Oriental

els problemes diagnòstics i demaneig que poden sorgir en el diaa dia d’aquests professionals i esvan plantejar solucions que ajudina realitzar un diagnòstic i tracta-ment més precoç.

La II Jornada Neurològica va comptar també amb la participació de professionals dels hospitals de Sant Celoni i Mollet

actualment es disposa d’estra-tègies farmacològiques eficacesper mantenir durant molt detemps la qualitat de vida iautonomia d’aquests pacients.Aquestes teràpies són molt méseficaces si la persona diagnos-ticada aprèn a cuidar-se i amantenir activitats que beneficienla seva salut.

Amb aquesta Jornada es va volerincidir en què el diagnòsticd’aquesta malaltia no ha designificar necessàriament depen-dència ni pèrdua d’autonomia. Ésmés, es va voler destacar laimportància que té, per mantenirel benestar i la qualitat de vida,totes aquelles accions quepromocionen l’autocura (activitatfísica, alimentació, teràpiesfísiques...), i especialmentaquelles accions enfocades aadquirir eines que millorenl’enfrontament personal davantel diagnòstic d’un trastorn crònic.En tot aquest procés, és essencialuna bona simbiosi entre elpacient, el seu entorn familiar isocial, la labor de les associacionsi la informació facilitada pel seusmetges.

També com a novetat , en aquestaocasió la Jornada Neurològioca vacomptar amb la col·laboració del’Hospital de Sant Celoni i delsneuròlegs de l’Hospital de Molletdel Vallès.

12

de abat

aula

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

L'Hospital General de Granollers celebrala I Jornada de Recera i Innovació

El passat 29 de novembre es vacelebrar la I Jornada de Recerca iInnovació de l’Hospital General deGranollers amb l’objectiu d’esti-mular i potenciar la recerca bio-mèdica i translacional en el centrei alhora difondre la recerca ques’està desenvolupant actualment.

La ponència central de la Jornadava anar a càrrec del Dr. XavierCastellsagué, cap de la Unitat

d’Infeccions i Càncer de l’InstitutCatalà d’Oncologia (ICO), que vaparlar sobre el virus del papil·lo-ma humà i la vacuna que handesenvolupat amb el seu grup derecerca.

Seguidament, es van fer les pre-sentacions de les comunicacionsorals de projectes de recerca encurs i la presentació de les comu-nicacions orals de projectes de

recerca en curs o acabats recent-ment.

En finalitzar la Jornada es vaatorgar el premi al millor projectede recerca a la Dra. Dolores Cocho,de la Unitat de Neurologia, peltreball presentat sobre l’efecte dela fluoxetina i levodopa en larecuperació de pacients ambinfart cerebral.

També es van premiar les millorscomunicacions orals. El primerpremi va ser per a la comunicacióLa hipòxia intermitent prediu pitjorcontrol glicèmic en pacients ambdiabetis tipus 2 mal controlada, de-fensada per la Dra. Marta Torrella,de la Unitat de Pneumologia. Elsegon premi va ser per a Coali-ment. Compra Saludable, defen-sada per Cèlia Puig, de la Unitat deDiabetis, Endocrinologia i Nutrició.El tercer premi per a Tolerància deroflumilast en pacients pluripa-tològics amb MPOC, defensada perla Dra. Mònica Vila, de la Unitat delMalalt Crònic.

13

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

osva

L’estudi AVALL que coordinal’Hospital General de Granollersconjuntament amb l’AtencióPrimària i l’àrea de Salut Públicade l’Ajuntament de Granollers,amb el suport de l’Agència deSalut Pública del departament deSalut, ha estat guardonat amb elPremi Estrategia NAOS en l’àmbitsanitari que concedeix la AgenciaEspañola de Seguridad Alimen-taria y Nutrición del Ministerio deSanidad, Servicios Sociales eIgualdad.

L’Estudi Avall és un projected’intervenció que promou elshàbits alimentaris saludables ipotencia l’activitat física en nensi nenes mitjançant la pedagogiaeducativa Investigació, Visió, Acciói Canvi (IVAC), de la Danish Schoolof Education, durant dos cursosescolars consecutius.

En definitiva, estracta d’abordar lat e m à t i c a d el’obesitat des d’uncontext ampli queanalitzi l’estil i lescondicions de vidadels nens i nenes,implicant com aactors principalsl’escola, la família iels ajuntaments.

Aquest estudi, quedes de l’any 2006s’ha realitzat enmés de 700 nensde 6 anys, ha posatde manifest queaquesta intervenció educativa quepromociona l’alimentació salu-dable, tallers de cuina, l’activitatfísica amb jocs, i l’aportació d’in-formació a les famílies, redueix

L'estudi AVALL, guardonat perl'Agència Espanyola de SeguretatAlimentària i Nutrició

Presentació de la XI edició del ciclede xerrades de l'Aula de la SalutEl passat mes d’octubre es vapresentar la XI edició del ciclede conferències l’Aula de laSalut, un programa que tél’objectiu d’apropar els serveissanitaris i els seus professionalsals ciutadans de Granollers,donant resposta a les sevesdemandes en tots els temesque són del seu interès referitsa la promoció de la salut i alconeixement dels serveissanitaris de la comarca del VallèsOriental.

L’Aula de la Salut és unacol·laboració de l’HospitalGeneral de Granollers, la xarxade centres d’Atenció Primària(ICS) i el Servei de Salut Públicade l’Ajuntament de Granollers,amb la participació de la xarxade centres cívics de la ciutat.

Conferències:

El calçat i la salut dels peus,genolls i esquenaIngrid Julià, podòloga, HospitalGeneral de Granollers18 de desembre a les 19 h alCentre Cívic Can Gili

Dr. Internet: medicina a la xarxaBernat Bertran, estudiant de 5ède medicina UB. Hospital Clínic22 de gener a les 19 h al CentreCívic Nord

Relacions adolescents a laxarxa: de les amistats perilloses,el ciberassetjament i les novesmaneres de conèixer gentJordi Bernabeu, psicòleg, Ajun-tament de Granollers19 de febrer a les 19 h al CentreCívic Can Bassa

Signes d'alerta per detectar lasordesa en infantsNúria Castellanos, audioprote-tista, i Francesca Martín, logo-peda, CREDA Maresme-VallèsOriental19 de març a les 19 h al Localde l’AV Congost. C. de MariaPalau, 19-21 (pavelló Congost)

Darrers avenços i innovacionsen el tractament del càncerMiquel Nogué, oncòleg, Hos-pital General de Granollers9 d’abril a les 19 h al Centre CívicJaume Oller

La violència masclista dinsl'àmbit de la parellaAlba Garriga, psicòloga, Ajun-tament de Granollers21 de maig a les 19 h al CentreCívic Can Gili

El Dr. Esteve Llargués, director del Servei de Medicina Interna, al costat de la ministra Ana Mato

l’increment de l’índex de massacorporal. Aquest efecte perduraen el temps, fet que ajuda a reduirl’obesitat infantil i a millorar lasalut dels futurs joves i adults.

14

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

seguretat i salut laboral

L’Hospital General de Granollersforma part de la Xarxa Catalanad’Hospitals sense Fum des del25 de setembre de 2005. Peraquest motiu i per ple conven-ciment de l’important rol exem-plar que tenen els hospitals icentres sanitaris en el control delconsum de tabac, l’Hospitaltreballa per assolir que sigui unveritable espai 100% Hospitallliure de fum.

Segons les darreres dades del’OMS, el consum de tabac és lacausa principal evitable de morti, actualment, és responsable dela mort d’un de cada 10 adults atot el món. L'epidèmia mundialde tabaquisme mata prop de 6milions de persones cada any, deles quals més de 600.000 són nofumadors exposats al fum detabac aliè.

En aquest sentit, en aplicació dela pròpia normativa legal (Llei42/2011) i seguint els criteris de

la Xarxa Europea d’Hospitals senseFum es regula el consum de tabac,prohibint fumar en tots els edificisi recintes externs de l’hospital,integrant en l’aplicació tant elsprofessionals com personesusuàries de l’entitat.

Quins són els beneficis d’unHospital 100% lliure de fum?

_Afavorir l’abandonament delconsum de tabac entre elsprofessionals, pacients i visi-tants.

_Aconseguir un lloc de treball méssegur, reduint el risc d’incendidins i fora dels edificis.

_Permetre uns espais més nets,sense burilles ni derivats del fumde tabac.

_Promocionar una vida saludable,i donant exemple amb les po-lítiques enfront del tabaquis-me.

Hospital lliure de fumUn entorn lliure de fum potenciaal màxim una cultura sanitàrialliure de tabac i l’abandó delconsum de tabac entre profes-sionals, pacients i usuaris/àries.Amb la finalitat de minimitzarl’impacte del tabaquisme, esrealitzen diferents activitats depromoció saludable enfront deltabac.

Quines activitats organitzal’Hospital?

_Consulta de cessació tabàquicaper a pacients ingressats i pro-fessionals de l’entitat.

_Formació i informació en matèriaantitabac, com per exemple, cursen consell mínim i publicació delfemPrevenció.

_Taller per a pacients amb factorsde risc cardiovascular.

_ O r g a n i t z a c i ó d ’ a c t i v i t a t spreventives, com la celebracióanual del Dia Mundial sense Tabac(31 de maig).

_Enquestes sobre la prevalençadel consum de tabac i medicionsdel fum ambiental amb partículesPM2,5., tant en els edificis com enels espais exteriors.

Quins programes s’ofereixen perdeixar de fumar?

Deixar de fumar és una realitat al’abast de qui s’ho proposi. El mésimportant és prendre la decisió ifer-ho:

_Si ets usuari/a, durant el teuingrés pots adherir-te al Programad’ajuda als pacients fumadorsingressats. Demana'n informacióal professional que t’atén.

_Si ets treballador/a pots adherir-te al Programa d’ajuda per alstreballadors fumadors. Contactaamb el Servei de Prevenció deriscos laborals i medi ambient.

L’Hospital avalua el seu projected’Hospital lliure de fum periòdi-cament i comprova el seu nivellde consecució seguint els estàn-dards de qualitat de la EuropeanNon Smoke Hospitals (ENSH).

Els professionals de l'Hospital continuen treballant perquè professionals, pacients i visitants deixin el consum de tabac

lloança. Sospiravaper la seva casa iel telèfon.- 11.Posta d’un astre,especialment delSol. Obra moltfamosa d’AgathaChr ist ie . - 12.A q u e s t agestiona. Íleus.(Al rev. ) Quereporta utilitat,satisfacció.- 13.Forma prefixadadel mot ili. (Alrev.) Afeccionadaa l a f e i n a .Cinquanta més.-14. Una salsamolt barrejada.No vol saber resd e l s m e t g e s .D e s p r é s d e lcinquè.

V: 1. Estudi de les aptituds humanesparanormals.- 2. Descàrrega de total’artilleria d’una banda del vaixell.Núvol llarg i prim.- 3. Entrant marítimsinuós. (Al rev.) Cognom de cirurgià.

15

de abat

Revi

sta

de l'

Hos

pita

l Gen

eral

de

Gran

olle

rs

calaix

Marina Molins

Mots encreuats

H: 1. Inflamació dels teixits queenvolten una dent.- 2. Anisometriaentre la pupil.la d’un ull i la de l’altre.Abecedari.- 3. Sigles de l’antigaAlemanya de l’Est. Persona curta,aturada. Oest.- 4. Menys mal que ésdoble i no és triple. Vestit d’escenaride la ballarina clàssica. Freqüent, d’úscomú.- 5. Acostumen a ser a lesrodes. Paper en una obra.- 6. Espasacastellana o sorra francesa. Símboldel liti. Referent al gos.- 7. Exactamentmig idiota. Típica de Nadal. Temps delleure.- 8. Cartel.la amb què començaun espot o un programa de televisió.El més alt als escacs. Est.- 9. Oest.Envolta un quadre. Només es cordavaamb això abans de les cremalleres.-10. Cinquanta. (Al rev.) Referent alvent. Poema, habitualment de

H: 1. FOSFOGLICERID.- 2. ONTOGENIA.ANDI.- 3. TOIS. LUIS. IX. M.- 4. OMS. O.TU. ACI.- 5. SA. AXIOMA. C. AT.- 6.ETILISME. HOLA.- 7. NOMADISME. ALE.-8. SPAT. T. OSONENC.- 9. IER.APARTHEID.- 10. BITACOLA. LFAS.- 11.LA. CAMINAR. ERA.- 12. E. ENCENDRE.RIU.- 13. C. OIH. UIN.- 14. TASCA.IMAGINAR.

V : 1. F O TO S E N S I B L E . T. - 2 .ONOMATOPEIA. CA.- 3. STIS. IMART. E.S.- 4. FOS. ALAT. ACNOC.- 5. OG. OXID.ACACIA.- 6. GEL. ISITPOMEH.- 7. LNU.OMS. ALIN. I.- 8. III. MEMORANDUM.- 9.CASTA. EST. ARIA.- 10. E. U. OH. RENG.- 11. RAI. CHANEL. I.- 12. INXA. OLEIFER.N.- 13. DD. CALENDARI. A.- 14. IMITA.C. SAU. R.

SolucióMots encreuats

número 70

Poden ser de pagès, grans, barates,d’Alcanar... .- 4. Sense accent pertanya l’Anatomia, amb accent a laZoologia. Sòl ser el teixit del 4horitzontal. Relatiu a l’amistat.- 5.Gènere cinematogràfic amb unafinalitat bàsicament informativa.Oest. La primera.- 6. Barri del municipidel Masnou. Moneda comunitària.Déu dels mots encreuats.- 7. (Al rev.)Individu d’un poble pre-romà ques’establí a l’altiplà septentrional de laPenínsula ibèrica i les muntanyescantàbriques. Nafrar.- 8. Inicia la traca.Terra voltada d’aigua. Al mig del mar.Existeix.- 9. Xifres romanes. Os del’anca. Calçat que arriba més amuntdel turmell.- 10. Mur de contenció.Conjunt de dos versos apariats,generalment satírics o humorístics.-11. Un. Ídem del 4 vertical. Personesque viuen dins de la mateixa època.-12. Acció de saturar o saturar-se. Est.Final.- 13. Segona lletra de l’alfabet.Relatiu a les muses. Sense accent unpeix, amb accent un emperadorromà. Sud.- 14. Cargoli. Establia.

La vinyeta de... Jaume Parera

Ingredients (4 persones): 4 filets de daurada, 1 tomàquet, 20 espàrrecs verds,1 cullerada d'oli d'oliva, 1 cullerada de vinagre (suggerim de Mòdena), 1 pessicde sal (substituïm la sal per herbes en cas d’hipertensió), 1 polsim de pebre.

Elaboració: rentem i tallem en daus el tomàquet i l'amanim amb una culleradade vinagre, una altra d'oli i un pessic de sal. Salpebrem els filets de daurada iels fregim amb un raig d'oli d'oliva. Netegem i tallem els espàrrecs i els saltemen una altra paella amb un raig d'oli d'oliva. Servim els filets acompanyats deltomàquet amanit i els espàrrecs verds. Temps: 20 min. Dificultat: mitjana

Maria Vila i M. Antònia Farrés

Daurada amb espàrrecs verds

· Hospital General de Granollers 93 842 50 00· Urgències 93 842 50 31· Urgències Centre 93 860 47 70· Emergències 112· Bombers de la Generalitat de Catalunya 085

Telèfons d'interèsi

A Etiòpia, el 52% dels nens menors de 5 anyspresenta una desnutrició moderada o severa,amenaçant la seva vida.

L’Hospital Rural de Gambo, ubicat al sud del país,atén els nens amb desnutrició severa de la regióproporcionant-los l’ingrés, l’alimentació i eltractament necessaris. A més, també s’ocupa denens afectes d’altres malalties prevalents com lamalària severa, deshidratació, pneumònia,tuberculosi, sida...

Alguns treballadors de l’Hospital General deGranollers, arran de les experiències reportades a latornada d’un viatge a la zona del nostre companyIñaki Alegria, conscients de les necessitats imancances de l’Hospital de Gambo i a través d’unarelació directa amb les persones de la regió, ens

Alegria amb Gambo: apadrinal'ingrés i el tractament dels nensamb desnutrició severa d'Etiòpia

hem unit per crear l’Associació Alegria amb Gambo,i mitjançant aquesta hem iniciat el projecte Apadrinal’ingrés i el tractament dels nens amb desnutriciósevera d’Etiòpia.

Volem establir aquesta relació basant-nos en la ideadel “Teaming” o microdonacions, que consisteix enla donació mensual de només 1 €.

Aquest projecte permetrà assumir els costos del’ingrés i tractament d’aquests nens, seguint elsprotocols de renutrició establerts per l’UNICEF il’OMS (Organització Mundial de la Salut).

“No podem permetre que continuïn existint nens/esde 2 anys de vida que pesen 6 kg, 76 centímetres delspeus als cap, perímetre braquial de 9 cm... El seu pesés menys del 60% del que haurien de tenir.”Amb 3,5 € cobrim el cost de l'ingrés i el tractamentper un dia d'un nen/a amb desnutrició severa, elqual requerirà una estada aproximada a la unitat derenutrició d’unes 3-4 setmanes.

Per unir-vos al projecte només cal que entreu alweb www.teaming.net/alegriaambgambo/invitei us hi inscriviu. La vostra aportació de només1 € mensual anirà destinada de manera íntegraal projecte.

Podeu seguir-nos al nostre bloc d'internet,alegriaambgambo.wordpress.com, on anireminformant del que anem aconseguint entre TOTS!Moltes gràcies i una abraçada!

L’equip d’Alegria amb Gambo

PS: "De vegades sentim que el que fem és tan sols unagota en el mar, però el mar seria menys si li faltésaquesta gota"

TOP

2 0 0 5

TOP

2 0 0 6

TOP

2 0 0 7

TOP

2 0 0 8

Fes-te voluntari!Si teniu interès a formar part del col·lectiu de voluntaris delnostre Hospital, només heu d'enviar un correu electrònica l'adreça voluntaris@fhag.es i la coordinadora delvoluntariat, Montse Ortiz, serà qui us informarà i donaràresposta a les preguntes o dubtes que tingueu. Els voluntarisper l'Hospital són un grup de persones amb un bon tarannà,il·lusió i entusiasme.