Entrevista - Xarxes socials

Entrevista - Xarxes socials
download Entrevista - Xarxes socials

of 1

  • date post

    09-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    216
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Entrevista a Jordi Calvis, comunity manager i dissenyador de Can Antaviana dins del reportatge sobre xarxes socials a les Garrigues de Sergi Marti.

Transcript of Entrevista - Xarxes socials

  • EL REPORTATGE22 SomGarrigues del 10 al 23 de desembre de 2010

    Les xarxes sn un gran aliat per a la promoci i difusi del nostre territoriSergi Mart: Quines xarxes socials utilitzes?Jordi Calvs: Actualment utilitzo Facebook, Twitter, Linkedin... i tamb altres serveis gratuts que ens ofereix la xarxa i que han es-devingut socials com Youtube, Flickr, etc.

    S.M.: Quines sn les ms popu-lars i les ms esteses?J.C.: s evident que Facebook ta-lla el bacall a nivell mundial. Els ms de 550 milions dusuaris que t en sn un clar exemple. En nombre dusuaris el seguei-xen MySpace o Hi5, tot i que el seu xit es concentra al continent americ. A ms, els nous disposi-tius com els smartphones tamb han catapultat xarxes com Twit-ter, Foursquare i semblants. A ni-vell estatal, Tuenti, amb Telefni-ca com a principal accionista, s la que rivalitza directament amb Facebook en quant a popularitat.

    S.M.: Avui en dia, qui no t un perfil al Facebook, Tuenti o Twitter no existeix?J.C.: s evident que t menys pos-sibilitats dexistir, per noms a la xarxa, no fotem. Hi ha molta gent vinculada directament amb les noves tecnologies que no t cap inters en formar part de cap xar-xa social per qestions de priva-citat o desinters. En molts casos hi ha tamb el temor de deixar un sarramostre dintimitats a la xarxa amb dubtoses possibilitats de gestionar-les o eliminar-les en un futur.

    S.M.: El boom de les xarxes so-cials va comenar fa uns anys i est constantment en movi-ment. Quin s el prxim pas?J.C.: Internet avana a una velo-citat exagerada. Fa tan sols uns 10 anys Internet noms estava a labast duna minoria al nostre pas, i amb un futur incert. A dia davui s un element imprescindi-ble en bona part dels mbits de la societat actual. Saber qu passar en lmbit de les xarxes socials s una altra incgnita. Personal-ment, penso que les xarxes soci-als sn una bona eina i perdura-

    ENTREVISTA AMB Jordi Calvs i Burgus (Balaguer, 1977)

    El Jordi Calvs s un borgenc dorigen balaguer que, a ms de dedicar-se professionalment al sector de les noves tecnologies, s lencarregat de donar la formaci relativa a les noves xarxes socials en els cursos que sofereixen a la Borrassa Rural Lab. Defensor daquestes noves eines dinterrelaci virtual, tamb adverteix dels perills de no utilitzar-les duna forma correcta.

    s una incgnita saber en qu es convertir el boom de les xarxes socials

    ran durant molts anys. No s si de la forma com les entenem avui en s i estructura, per s en essncia i filosofia.

    S.M.: Quins avantatges pot tenir un territori rural com les Gar-rigues amb ls daquestes no-ves eines? J.C.: Les xarxes socials ens obren una immensa oportunitat per projectar-nos tant a nivell global com local. Aquestes eines ens apropen a les persones i ens fa-ciliten participar de comunitats amb interessos comuns com mai havia passat abans. Per tant, les xarxes socials sn un excellent aliat per a la promoci i la difusi del nostre territori.

    S.M.: Creus que la comarca de les Garrigues t una bona salut a nivell tecnolgic?

    J.C.: Ms del que ens pensem. Com a mnim, les noves generacions, que sn les que batallen de tu a tu amb lera digital que els ha tocat viure, ho fan amb tota normalitat. A ms, iniciatives com la Borrassa Rural Lab, amb el ventall de cur-sos que ofereix, i la bona accepta-ci que t entre el pblic anal-gic, denota que els garriguencs en general tenen inquietuds en-vers les TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci) i no tenen cap inters en quedar-se enrere.

    S.M.: Les entitats, administra-cions i empreses de la comarca treuen tot el rendiment a les xarxes socials?J.C.: Un petit exemple: les pgines amb ms seguidors a Facebook com Coca-cola o Starbucks tenen un seguiment dusuaris garri-

    guencs anecdtic. En canvi, dif-cilment trobarem usuaris garri-guencs actius daquesta xarxa que no siguin seguidors dalguna de les empreses o entitats garriguen-ques tamb amb alta activitat a la xarxa com lSlvia, el Pa de Pessic dArbeca o el mateix SomGarri-gues, entre moltes altres. El ma-teix passa amb altres entitats amb perfils dusuari com lOficina Jove de les Garrigues, o amb format de grup, com les Pubilles Garriguen-ques. Aix demostra que les ne-cessitats reals dels usuaris, lluny de globalitzar-se, es localitzen.

    S.M.: Qu s limprescindible que cal saber abans de ficar-se davant duna xarxa social?J.C.: s imprescindible conixer els perills que lenvolten. La pri-vacitat ns un bon exemple. Els creadors daquestes xarxes soci-

    als en general no sn pas filan-trops. Tendeixen a patir ms aviat poc en referncia als drets dels seus usuaris, sabedors dels rendi-ments que en poden treure en un futur. Cal revisar les normes ds de cada xarxa i dels nostres drets i deures com a usuaris.

    S.M.: Qu els diries als apocalp-tics que vaticinen la destrucci de les relacions humanes per culpa de la interacci virtual?J.C.: Jo penso que s justament tot el contrari. Les interaccions vir-tuals dinamitzen molt les relaci-ons humanes. Es podria dir que en molts casos les xarxes socials han actuat de desfibrillador social donant un impuls a moltes relacions que, per distncia o desdia, shavien rovellat.

    Les necessitats dels usuaris, lluny de globalitzar-se, es localitzen

    Les interaccions virtuals dinamitzen molt les relacions humanes

    El garriguencs no tenen cap inters en quedar-se enrere en quant a les TIC

    s necessari conixer els perills que envolten les xarxes abans dentrar-hi