Entrevista - Xarxes socials

of 1/1
EL REPORTATGE 22 SomGarrigues • del 10 al 23 de desembre de 2010 “Les xarxes són un gran aliat per a la promoció i difusió del nostre territori” Sergi Martí: Quines xarxes socials utilitzes? Jordi Calvís: Actualment utilitzo Facebook, Twitter, Linkedin... i també altres serveis gratuïts que ens ofereix la xarxa i que han es- devingut socials com Youtube, Flickr, etc. S.M.: Quines són les més popu- lars i les més esteses? J.C.: És evident que Facebook ta- lla el bacallà a nivell mundial. Els més de 550 milions dusuaris que té en són un clar exemple. En nombre dusuaris el seguei- xen MySpace o Hi5, tot i que el seu èxit es concentra al continent americà. A més, els nous disposi- tius com els smartphones també han catapultat xarxes com Twit- ter, Foursquare i semblants. A ni- vell estatal, Tuenti, amb Telefóni- ca com a principal accionista, és la que rivalitza directament amb Facebook en quant a popularitat. S.M.: Avui en dia, qui no té un perfil al Facebook, Tuenti o Twitter no existeix? J.C.: És evident que té menys pos- sibilitats dexistir, però només a la xarxa, no fotem. Hi ha molta gent vinculada directament amb les noves tecnologies que no té cap interès en formar part de cap xar- xa social per qüestions de priva- citat o desinterès. En molts casos hi ha també el temor de deixar un sarramostre dintimitats a la xarxa amb dubtoses possibilitats de gestionar-les o eliminar-les en un futur. S.M.: El boom de les xarxes so- cials va començar fa uns anys i està constantment en movi- ment. Quin és el pròxim pas? J.C.: Internet avança a una velo- citat exagerada. Fa tan sols uns 10 anys Internet només estava a labast duna minoria al nostre país, i amb un futur incert. A dia davui és un element imprescindi- ble en bona part dels àmbits de la societat actual. Saber què passarà en làmbit de les xarxes socials és una altra incògnita. Personal- ment, penso que les xarxes soci- als són una bona eina i perdura- ENTREVISTA AMB Jordi Calvís i Burgués (Balaguer, 1977) El Jordi Calvís és un borgenc d’origen balaguerí que, a més de dedicar-se professionalment al sector de les noves tecnologies, és l’encarregat de donar la formació relativa a les noves xarxes socials en els cursos que s’ofereixen a la Borrassa Rural Lab. Defensor d’aquestes noves eines d’interrelació virtual, també adverteix dels perills de no utilitzar-les d’una forma correcta. És una incògnita saber en què es convertirà el ‘boom’ de les xarxes socials ran durant molts anys. No sé si de la forma com les entenem avui en ús i estructura, però sí en essència i filosofia. S.M.: Quins avantatges pot tenir un territori rural com les Gar- rigues amb lús daquestes no- ves eines? J.C.: Les xarxes socials ens obren una immensa oportunitat per projectar-nos tant a nivell global com local. Aquestes eines ens apropen a les persones i ens fa- ciliten participar de comunitats amb interessos comuns com mai havia passat abans. Per tant, les xarxes socials són un excel·lent aliat per a la promoció i la difusió del nostre territori. S.M.: Creus que la comarca de les Garrigues té una bona salut a nivell tecnològic? J.C.: Més del que ens pensem. Com a mínim, les noves generacions, que són les que batallen de tu a tu amb lera digital que els ha tocat viure, ho fan amb tota normalitat. A més, iniciatives com la Borrassa Rural Lab, amb el ventall de cur- sos que ofereix, i la bona accepta- ció que té entre el públic analò- gic, denota que els garriguencs en general tenen inquietuds en- vers les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i no tenen cap interès en quedar-se enrere. S.M.: Les entitats, administra- cions i empreses de la comarca treuen tot el rendiment a les xarxes socials? J.C.: Un petit exemple: les pàgines amb més seguidors a Facebook com Coca-cola o Starbucks tenen un seguiment dusuaris garri- guencs anecdòtic. En canvi, difí- cilment trobarem usuaris garri- guencs actius daquesta xarxa que no siguin seguidors dalguna de les empreses o entitats garriguen- ques també amb alta activitat a la xarxa com lSlàvia, el Pa de Pessic dArbeca o el mateix SomGarri- gues, entre moltes altres. El ma- teix passa amb altres entitats amb perfils dusuari com lOficina Jove de les Garrigues, o amb format de grup, com les Pubilles Garriguen- ques. Això demostra que les ne- cessitats reals dels usuaris, lluny de globalitzar-se, es localitzen. S.M.: Què és limprescindible que cal saber abans de ficar-se davant duna xarxa social? J.C.: És imprescindible conèixer els perills que lenvolten. La pri- vacitat nés un bon exemple. Els creadors daquestes xarxes soci- als en general no són pas filan- trops. Tendeixen a patir més aviat poc en referència als drets dels seus usuaris, sabedors dels rendi- ments que en poden treure en un futur. Cal revisar les normes dús de cada xarxa i dels nostres drets i deures com a usuaris. S.M.: Què els diries als apocalíp- tics que vaticinen la destrucció de les relacions humanes per culpa de la interacció virtual? J.C.: Jo penso que és justament tot el contrari. Les interaccions vir- tuals dinamitzen molt les relaci- ons humanes. Es podria dir que en molts casos les xarxes socials han actuat de desfibril·lador social donant un impuls a moltes relacions que, per distància o desídia, shavien rovellat. Les necessitats dels usuaris, lluny de globalitzar-se, es localitzen Les interaccions virtuals dinamitzen molt les relacions humanes El garriguencs no tenen cap interès en quedar-se enrere en quant a les TIC És necessari conèixer els perills que envolten les xarxes abans d’entrar-hi
  • date post

    09-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    221
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Entrevista a Jordi Calvis, comunity manager i dissenyador de Can Antaviana dins del reportatge sobre xarxes socials a les Garrigues de Sergi Marti.

Transcript of Entrevista - Xarxes socials

  • EL REPORTATGE22 SomGarrigues del 10 al 23 de desembre de 2010

    Les xarxes sn un gran aliat per a la promoci i difusi del nostre territoriSergi Mart: Quines xarxes socials utilitzes?Jordi Calvs: Actualment utilitzo Facebook, Twitter, Linkedin... i tamb altres serveis gratuts que ens ofereix la xarxa i que han es-devingut socials com Youtube, Flickr, etc.

    S.M.: Quines sn les ms popu-lars i les ms esteses?J.C.: s evident que Facebook ta-lla el bacall a nivell mundial. Els ms de 550 milions dusuaris que t en sn un clar exemple. En nombre dusuaris el seguei-xen MySpace o Hi5, tot i que el seu xit es concentra al continent americ. A ms, els nous disposi-tius com els smartphones tamb han catapultat xarxes com Twit-ter, Foursquare i semblants. A ni-vell estatal, Tuenti, amb Telefni-ca com a principal accionista, s la que rivalitza directament amb Facebook en quant a popularitat.

    S.M.: Avui en dia, qui no t un perfil al Facebook, Tuenti o Twitter no existeix?J.C.: s evident que t menys pos-sibilitats dexistir, per noms a la xarxa, no fotem. Hi ha molta gent vinculada directament amb les noves tecnologies que no t cap inters en formar part de cap xar-xa social per qestions de priva-citat o desinters. En molts casos hi ha tamb el temor de deixar un sarramostre dintimitats a la xarxa amb dubtoses possibilitats de gestionar-les o eliminar-les en un futur.

    S.M.: El boom de les xarxes so-cials va comenar fa uns anys i est constantment en movi-ment. Quin s el prxim pas?J.C.: Internet avana a una velo-citat exagerada. Fa tan sols uns 10 anys Internet noms estava a labast duna minoria al nostre pas, i amb un futur incert. A dia davui s un element imprescindi-ble en bona part dels mbits de la societat actual. Saber qu passar en lmbit de les xarxes socials s una altra incgnita. Personal-ment, penso que les xarxes soci-als sn una bona eina i perdura-

    ENTREVISTA AMB Jordi Calvs i Burgus (Balaguer, 1977)

    El Jordi Calvs s un borgenc dorigen balaguer que, a ms de dedicar-se professionalment al sector de les noves tecnologies, s lencarregat de donar la formaci relativa a les noves xarxes socials en els cursos que sofereixen a la Borrassa Rural Lab. Defensor daquestes noves eines dinterrelaci virtual, tamb adverteix dels perills de no utilitzar-les duna forma correcta.

    s una incgnita saber en qu es convertir el boom de les xarxes socials

    ran durant molts anys. No s si de la forma com les entenem avui en s i estructura, per s en essncia i filosofia.

    S.M.: Quins avantatges pot tenir un territori rural com les Gar-rigues amb ls daquestes no-ves eines? J.C.: Les xarxes socials ens obren una immensa oportunitat per projectar-nos tant a nivell global com local. Aquestes eines ens apropen a les persones i ens fa-ciliten participar de comunitats amb interessos comuns com mai havia passat abans. Per tant, les xarxes socials sn un excellent aliat per a la promoci i la difusi del nostre territori.

    S.M.: Creus que la comarca de les Garrigues t una bona salut a nivell tecnolgic?

    J.C.: Ms del que ens pensem. Com a mnim, les noves generacions, que sn les que batallen de tu a tu amb lera digital que els ha tocat viure, ho fan amb tota normalitat. A ms, iniciatives com la Borrassa Rural Lab, amb el ventall de cur-sos que ofereix, i la bona accepta-ci que t entre el pblic anal-gic, denota que els garriguencs en general tenen inquietuds en-vers les TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci) i no tenen cap inters en quedar-se enrere.

    S.M.: Les entitats, administra-cions i empreses de la comarca treuen tot el rendiment a les xarxes socials?J.C.: Un petit exemple: les pgines amb ms seguidors a Facebook com Coca-cola o Starbucks tenen un seguiment dusuaris garri-

    guencs anecdtic. En canvi, dif-cilment trobarem usuaris garri-guencs actius daquesta xarxa que no siguin seguidors dalguna de les empreses o entitats garriguen-ques tamb amb alta activitat a la xarxa com lSlvia, el Pa de Pessic dArbeca o el mateix SomGarri-gues, entre moltes altres. El ma-teix passa amb altres entitats amb perfils dusuari com lOficina Jove de les Garrigues, o amb format de grup, com les Pubilles Garriguen-ques. Aix demostra que les ne-cessitats reals dels usuaris, lluny de globalitzar-se, es localitzen.

    S.M.: Qu s limprescindible que cal saber abans de ficar-se davant duna xarxa social?J.C.: s imprescindible conixer els perills que lenvolten. La pri-vacitat ns un bon exemple. Els creadors daquestes xarxes soci-

    als en general no sn pas filan-trops. Tendeixen a patir ms aviat poc en referncia als drets dels seus usuaris, sabedors dels rendi-ments que en poden treure en un futur. Cal revisar les normes ds de cada xarxa i dels nostres drets i deures com a usuaris.

    S.M.: Qu els diries als apocalp-tics que vaticinen la destrucci de les relacions humanes per culpa de la interacci virtual?J.C.: Jo penso que s justament tot el contrari. Les interaccions vir-tuals dinamitzen molt les relaci-ons humanes. Es podria dir que en molts casos les xarxes socials han actuat de desfibrillador social donant un impuls a moltes relacions que, per distncia o desdia, shavien rovellat.

    Les necessitats dels usuaris, lluny de globalitzar-se, es localitzen

    Les interaccions virtuals dinamitzen molt les relacions humanes

    El garriguencs no tenen cap inters en quedar-se enrere en quant a les TIC

    s necessari conixer els perills que envolten les xarxes abans dentrar-hi