EL REPORTATGE22 SomGarrigues • del 10 al 23 de desembre de 2010

“Les xarxes són un gran aliat per a la promoció i difusió del nostre territori”Sergi Martí: Quines xarxes socials utilitzes?Jordi Calvís: Actualment utilitzo Facebook, Twitter, Linkedin... i també altres serveis gratuïts que ens ofereix la xarxa i que han es-devingut socials com Youtube, Flickr, etc.

S.M.: Quines són les més popu-lars i les més esteses?J.C.: És evident que Facebook ta-lla el bacallà a nivell mundial. Els més de 550 milions d�usuaris que té en són un clar exemple. En nombre d�usuaris el seguei-xen MySpace o Hi5, tot i que el seu èxit es concentra al continent americà. A més, els nous disposi-tius com els �smartphones� també han catapultat xarxes com Twit-ter, Foursquare i semblants. A ni-vell estatal, Tuenti, amb Telefóni-ca com a principal accionista, és la que rivalitza directament amb Facebook en quant a popularitat.

S.M.: Avui en dia, qui no té un perfil al Facebook, Tuenti o Twitter no existeix?J.C.: És evident que té menys pos-sibilitats d�existir, però només a la xarxa, no fotem. Hi ha molta gent vinculada directament amb les noves tecnologies que no té cap interès en formar part de cap xar-xa social per qüestions de priva-citat o desinterès. En molts casos hi ha també el temor de deixar un �sarramostre� d�intimitats a la xarxa amb dubtoses possibilitats de gestionar-les o eliminar-les en un futur.

S.M.: El �boom� de les xarxes so-cials va començar fa uns anys i està constantment en movi-ment. Quin és el pròxim pas?J.C.: Internet avança a una velo-citat exagerada. Fa tan sols uns 10 anys Internet només estava a l�abast d�una minoria al nostre país, i amb un futur incert. A dia d�avui és un element imprescindi-ble en bona part dels àmbits de la societat actual. Saber què passarà en l�àmbit de les xarxes socials és una altra incògnita. Personal-ment, penso que les xarxes soci-als són una bona eina i perdura-

ENTREVISTA AMB Jordi Calvís i Burgués (Balaguer, 1977)

El Jordi Calvís és un borgenc d’origen balaguerí que, a més de dedicar-se professionalment al sector de les noves tecnologies, és l’encarregat de donar la formació relativa a les noves xarxes socials en els cursos que s’ofereixen a la Borrassa Rural Lab. Defensor d’aquestes noves eines d’interrelació virtual, també adverteix dels perills de no utilitzar-les d’una forma correcta.

És una incògnita saber en què es convertirà el ‘boom’ de les xarxes socials

ran durant molts anys. No sé si de la forma com les entenem avui en ús i estructura, però sí en essència i filosofia.

S.M.: Quins avantatges pot tenir un territori rural com les Gar-rigues amb l�ús d�aquestes no-ves eines? J.C.: Les xarxes socials ens obren una immensa oportunitat per projectar-nos tant a nivell global com local. Aquestes eines ens apropen a les persones i ens fa-ciliten participar de comunitats amb interessos comuns com mai havia passat abans. Per tant, les xarxes socials són un excel·lent aliat per a la promoció i la difusió del nostre territori.

S.M.: Creus que la comarca de les Garrigues té una bona salut a nivell tecnològic?

J.C.: Més del que ens pensem. Com a mínim, les noves generacions, que són les que batallen de tu a tu amb l�era digital que els ha tocat viure, ho fan amb tota normalitat. A més, iniciatives com la Borrassa Rural Lab, amb el ventall de cur-sos que ofereix, i la bona accepta-ció que té entre el públic �analò-gic�, denota que els garriguencs en general tenen inquietuds en-vers les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i no tenen cap interès en quedar-se enrere.

S.M.: Les entitats, administra-cions i empreses de la comarca treuen tot el rendiment a les xarxes socials?J.C.: Un petit exemple: les pàgines amb més seguidors a Facebook com Coca-cola o Starbucks tenen un seguiment d�usuaris garri-

guencs anecdòtic. En canvi, difí-cilment trobarem usuaris garri-guencs actius d�aquesta xarxa que no siguin seguidors d�alguna de les empreses o entitats garriguen-ques també amb alta activitat a la xarxa com l�Slàvia, el Pa de Pessic d�Arbeca o el mateix SomGarri-gues, entre moltes altres. El ma-teix passa amb altres entitats amb perfils d�usuari com l�Oficina Jove de les Garrigues, o amb format de grup, com les Pubilles Garriguen-ques. Això demostra que les ne-cessitats reals dels usuaris, lluny de globalitzar-se, es localitzen.

S.M.: Què és l�imprescindible que cal saber abans de ficar-se davant d�una xarxa social?J.C.: És imprescindible conèixer els perills que l�envolten. La pri-vacitat n�és un bon exemple. Els creadors d�aquestes xarxes soci-

als en general no són pas filan-trops. Tendeixen a patir més aviat poc en referència als drets dels seus usuaris, sabedors dels rendi-ments que en poden treure en un futur. Cal revisar les normes d�ús de cada xarxa i dels nostres drets i deures com a usuaris.

S.M.: Què els diries als apocalíp-tics que vaticinen la destrucció de les relacions humanes per culpa de la interacció virtual?J.C.: Jo penso que és justament tot el contrari. Les interaccions vir-tuals dinamitzen molt les relaci-ons humanes. Es podria dir que en molts casos les xarxes socials han actuat de desfibril·lador social donant un impuls a moltes relacions que, per distància o desídia, s�havien rovellat.

Les necessitats dels usuaris, lluny de globalitzar-se, es localitzen

Les interaccions virtuals dinamitzen molt les relacions humanes

El garriguencs no tenen cap interès en quedar-se enrere en quant a les TIC

És necessari conèixer els perills que envolten les xarxes abans d’entrar-hi