Entr

evis

ta

«L’educació

ens ensenya a

conviure amb

la gent i

a respectar

les idees i la

manera de fer

dels altres»

Miquel Martí Pol

1Estris112

P O E T A

4 de febrer de 1999. Roda de Ter. Passem el segon pont i ens trobem, amà esquerra, amb la casa del poeta. A la bústia hi llegim Miquel Martí iPol i Montserrat Sans, la seva muller. No ens hem equivocat! Truquem iuna veu femenina ens convida a pujar. En Miquel està assegut darrereuna taula en un despatx senzill, petit, lluminós i ple de llibres. Salutacionscordials. Cara d’expectació. Preguntes per trencar el gel: com estroba?...D’on sou? Té 70 anys. El delata el cartell que en Tàpies ha fetper anunciar l’any Martí i Pol que ja s’acaba. Els porta bé, amb una granlucidesa i un dicurs tan planer i amable com radical: “Visc molt fora de lasocietat i el que veig no m’agrada gens”. Durant un any ha estat immers

en un no parar d’actes d’homenatge que l’han convertit en elpoeta de Catalunya per excel.lència, fins al punt que ara elproposen per al Nobel. Ho agraeix però confessa que estàcansat i una mica preocupat perquè quasi no té temps perescriure. La seva malaltia provoca que parli a poc a poc peròla seva lucidesa sobrepassa els que estem teòricament sans.L’afecte, la tendresa i la sinceritat presideixen la conversa. Sesent estimat i ho assumeix com si no s’ho mereixés. Ellnomés escriu el que sent.

L�Ignasi Riera ens haconfessat que vacomençar a descobrir lapoesia gràcies als versosd�en Joan Maragall, �Lavaca cega� i companyia.Com va iniciar-se enMartí Pol?No ho sé. Vaig començarfent versos més o menyscap als 12 o 13 anys. A casano hi havia antecedents.Aleshores no hi haviafacilitats per trobar llibres ien un poble encara menys.Suposo que és una manerade ser. Ho has de dur adins. En Woody Allen enun llibre explica unaanècdota interessant. Diuque un dia a l�escola els vandemanar que dibuixessinun cavall i que ell no vasaber per on començar,mentre que un companyseu en dos segons el vatenir enllestit. Allen diu quees tracta d�un do. Doncssuposo que deu ser això.Un do, una sort.

A escriure se n�aprèn?Se n�aprèn a base de llegir,pensar i escriure molt, peròhi ha també una baseinnata.

És conscient que la sevapoesia ha influït moltagent? És un honor o unagran responsabilitat?En sóc conscient des de lallunyania. Sempre he fet lameva poesia, intentantescriure a la meva manera

sense preocupar-me massade la gent que la llegiria. Hovisc com unaresponsabilitat moltllunyana.El que escric em surt comem surt, sense cap mena decondicionant. El fet que esllegeixi la meva poesia emfa sentir molt a prop de lagent. Crea un lligam afectiumolt bonic.En una ocasió una parellaem va dir: Miquel, tu a travésde la teva poesia ens fas mésbons. Jo sempreels dic que segurament elmèrit que pot tenir la mevapoesia és que permet queles persones es decobreixina si mateixes. Simplementaixò. No faig res més queaixò. Potser en llegir lameva obra se sentenpredisposats a fer-sepreguntes a si mateixos,però si no hi ha una baseen ells no puc fer-hi res.

Potser se senten propersa vostè perquè la sevapoesia és sobre elquotidià.La meva poesia parla de lescoses que em passen a mi ique li passen a molta gent.El fet d�estar malaltprovoca que estigui molteshores sol fent anar el cap.Tinc el vici de pensar.Analitzo, em demano

constantment el perquè, elcom, el quan... i això ajudala gent perquè la gentnormal no té tant de tempscom jo per pensar ianalitzar la realitat. És quanllegeixen que pensen.

La societat d�avui, sobrequè el convida aescriure?Visc molt fora de lasocietat. No em fa il·lusióni m�agrada gens el queveig. Tothom té moltapressa i no té temps perpensar. Me n�aniria a unasocietat on la gent pensésmés i no anés tant pel camíque ens marca la televisió.Físicament visc moltseparat i això no em dónapeu a pensar sobre aquestasocietat.

El seu biògraf diu que lamalaltia el va fer poeta.No és així del tot. De fet,vaig començar a fer versosquan encara no estavamalalt. Als 19 anys vaigtenir una tuberculosipulmonar molt greu, vaigestar a punt de morir. Aixòem va fer passar un any alllit i vaig llegir molt. Potsersí que aquest fet va influir,però jo penso que sócpoeta de manera natural.

La poesia li ha ajudat aconviure amb lamalaltia?Si però... penso que m�haajudat més la meva manerade ser, l�afició per explorar-me a mi mateix i als altres.Aquesta manera de ferm�ha permès suportar el fetde passar de ser un homenormal a ser un invàlid.Això és la meva poesia i, enaquest sentit, sí que m�haajudat. Sense una manerade ser reflexiva, si nomésfos poeta m�hauria afectatmolt més.

Si un nen li pregunta pera què serveix la poesiaquè li diria?Serveix per a una doblecosa. D�una banda, perproporcionar un plaerestètic, i d�una altra, perquèincita a la reflexió. Dir aixòen el món actual potsemblar inútil, però no hoés. El veritable valor de lespersones és dins, no fora.Valem pel que som, no pelque tenim.

Què ha après dels infants.Els nens són molt nets imolt directes. Parlar ambells és posar-se a provaconstantment. Les pregun-tes més agosarades me leshan fet nanos. Parlen senseembuts.

I l�educació, per a quèserveix?Si és bona, ensenya aconviure amb la gent, arespectar les idees i lamanera de fer dels altres.Serveix per crear unasocietat més justa, méscomprensiva. Si és bona,insisteixo. L�educació actualté moltes mancances.

Quines?S�educa més de cara al tenirque no al ser. I així anemmalament.

No és massa optimista!(Ens regala un somriure de

complicitat).

Els que llegeixen aquestarevista sónmajoritàriament joveseducadors/es? Què elsdiria?Que tenen possibilitats percanviar aquesta orientació. Ique no perdin la confiançaen ells mateixos, ques�esforcin en creure en allòque fan. Potser nomésaixò. Confio en la gentjove.

Quasi res! Parlem delectura... Llegim prou?No! Fins i tot jo llegeixopoquíssim. Els mitjansaudiovisuals han fet malbél�afició a la lectura i això ésmolt fomut, perquè hodonen tot fet. No motivena pensar. En canvi, un llibreés un treball personal moltintens i enriquidor. S�hauriade fomentar més el gustper la lectura.Tots en som culpables.Generalment diem que ésculpa de la societat en quèvivim, com si nosaltres noen forméssim part.

L�any Martí Pol s�acaba...Com l�ha viscut?Una mica en broma, jo dicque és l�any �contra Martí iPol�. M�ha suposatmoure�m molt, que per ami és difícil i deixar debanda el llegir i l�escriure.

He viscut momentsdeliciosos. He trobat gentmeravellosa, excepcional,que m�ha tractat més bé delque em mereixo.

Fins i tot hem sentit elsseus poemes cantats.És important perquè ajudaa aproximar la poesia apersones a qui, d�una altraforma, no els arribaria.

Com s�ha pres el fet quevulguin proposa-lo alpremi Nobel?

El que m�agradaria és que uncatalà pugui guanyar aquestpremi, que sigui jo o un altreno és tan important.

No podem acabar sensedemanar-li que ensrecomani un llibre.Em va agradar molt un delQuim Monzó. �Olivetti,Moulinex, Chaffoteaux etmaury.� es deia.

Carme Parras/Quim More-no

poema

pateix una gravíssima malaltiapulmonar que el fa restar al llit durantmés d’un any. En aquest període ésquan neix el Martí i Pol poeta perquè témolt de temps per a pensar, llegir iescriure...

El 1953 guanya el premi Óssa Menoramb Paraules al vent (Barcelona:Óssa Menor, 1954). A partir d’aquí haestat un no parar. Té més de 50 títolspublicats i traduïts a diferents idiomes,entre aquests el japonès. A banda dela poesia ha cultivat la prosa i laliteratura infantil i juvenil així com lestraduccions del francès d’autors tanconeguts com Saint-Exupéry, Simonde Beauvoir o Lévi-Strauss.

OBRA POÈTICA

Biografia

■ ■ ■ ■ ■ Miquel Martí i Pol va néixer el 19de març del 1929 a Roda de Ter. El seupare era manyà i la seva maretreballava en una fàbrica de filats, deles moltes bastides, en la Vall del Terrere la revolució industrial. Als catorzeanys ell també va entrar a treballar a lafàbrica. La seva vocació per les lletresel duu a actuar a diversos escenaris.Aleshores, amb una guitarra cantavales seves cançons. A finals delscinquanta o primeríssim seixanta, alTeatre Romea de Barcelona, debutavaamb una guitarra a les mans, al costatd’en Raimon. Anteriorment, haviaactuat en poblacions com Mataró,Centelles o Torelló, posant música alsseus poemes i presentant-los ellmateix en directe. Un disc editatrecentment n’és testimoni. Als 19 anys

■ Calendari

De tan veloç, aquest món no commou.Pugna el silenci per guanyar nous àmbits,però només hi ha lloc per la notícia.De tan veloç, el món es desgavella.Cap pensament no sap dir l�hora exactai el venerable racó dels profetesara l�ocupen mitjans mediàtics.Algú pot dir si el vent bufa a deshora?Si �fer l�amor� és o no un eufemisme?Si es compliran les promeses i els pactes?Si de tant viure no perdem la vida?O si ens sobraran fulls de calendariQuan ja no hi hagi temps per repensar-se?�El món va a la catàstrofe�, ja ho deiael gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:per descansar fem esports d�aventura.- No exagereu?- Doncs no, gens no exagero,Només cal que mireu al voltant vostre.

Miquel Martí i PolLlibre de les SolitudsOctubre de 1997

� Paraules al vent; amb un pròleg de JoanTeixidor, Barcelona, Ed. Proa, 1954.

� El Poble; ciutat de Mallorca, Ed.Daedalus, 1966 / Barcelona, Ed. delMall, 1981.

� La fàbrica; amb un pròleg de JordiSarsanedas i amb gravats de JordiSerrate, Terrassa, 1972 / Barcelona, Ed.del Mall, 1981.

� La pell de violí; Barcelona, Vosgos,1974.

� L�arrel i l�escorça. OBRA POÈTICA l;amb un pròleg de Lluís Solà i Sala,Barcelona, Ed. del Mall, 1975.

� El llarg viatge. OBRA POÈTICA ll;amb un pròleg de Miquel Desclot iJaume Medina, Barcelona, Ed. del Mall,1975. �Amb vidres a la sang. OBRAPOÈTICA lll, amb un pròleg deJohannes Hösle i un epíleg de JaumeMedina, Barcelona, Ed. del Mall, 1977.

� Estimada Marta; amb un pròleg del�autor, Barcelona Ed. del Mall,1978.

� Les clares paraules. OBRA POÈTICAlV; amb un pròleg de Joan Triadú,Barcelona, Ed. del Mall, 1980.

� Per preservar la veu, OBRA POÈTICAV; Barcelona, Ed. del Mall, 1985.

� OBRA POÈTICA 1; (1948-1971),Edició i introducció de Pere Farrés,Barcelona, Ed. 62, 1989.

� OBRA POÈTICA 2; (1970-1980).edició i introducció de Pere Farrés,Barcelona, Ed. 62, 1990.

� Suite de Parlavà, Barcelona, Ed. 62,1991.

� OBRA POÈTICA 3; (1980-1990),Edició i introducció de Pere Farrés,Barcelona, Ed. 62, 1993.

� Un hivern plàcid; Barcelona, Ed. 62,1994.

ALTRES OBRES

� PRIMAVERA; (visualització del poema«Primavera» de Miquel Martí i Pol pelsalumnes de l�Escola «El Puig»d�Esparreguera amb el guiatge del seumestre Ramon Besora), Barcelona, Ed.del Mall, 1978.

� HIVERN; (visualització del poema«Hivern» de Miquel Martí i Pol pelsalumnes de l�escola «El Puig»d�Esparraguera). Ed. del Mall, 1978.

� OBERTURA CATALANA, amb pròlegde l�autor, Barcelona, Empúries, 1988.

� DEFENSA SICILIANA; Barcelona,Empúries, 1989. (Aquests dos últimsrecollits en «JOC D�ESCACS», que sónles «memòries» del nostre autor.)