entesapersabadell · entesa&per&sabadell! programa&de&govern&201132015& 3&...

entesapersabadellP

RO

GR

AM

A D

E G

OV

ER

N 2

011

-20

15

ENTESA PER SABADELL PROGRAMA DE GOVERN 2011-‐2015

1

ENTESA PER SABADELL -‐ PROGRAMA DE GOVERN 2011-‐2015

L’Entesa per Sabadell és una formació civicopolítica que va néixer l’any 1999 amb l’objectiu de treballar exclusivament pels interessos de la ciutat. Es regeix per un Codi ètic i de conducta que fomenta la renovació, el rendiment de comptes, la transparència i l’ètica personal i col·∙lectiva, i s’emmarca en el municipalisme alternatiu de les Candidatures Alternatives del Vallès – CAV. L’any 2007 va obtenir dos regidors.


2

ÍNDEX

COMPROMÍS AMB UNA GESTIÓ PÚBLICA AUSTERA, EFICIENT,

TRANSPARENT I PARTICIPATIVA 3

1. PRACTIQUEM LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

2. TRANSPARÈNCIA I AUSTERITAT PRESSUPOSTÀRIA 3. ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ

4. TRANSPARÈNCIA INFORMATIVA I DE GESTIÓ

5. GESTIÓ DIRECTA DELS SERVEIS MUNICIPALS RECUPERANT LES EXTERNALITZACIONS

COMPROMÍS AMB LA CIUTADANIA, DEFENSANT ELS SERVEIS PÚBLICS I

TREBALLANT PER LA CONVIVÈNCIA I LA COHESIÓ SOCIAL 7

1. DRET A L’HABITATGE, TOTHOM SOTA UN SOSTRE 2. SALUT PÚBLICA 3. DEFENSA DELS DRETS CIVILS 4. IMPULS D’UN NOU CONCEPTE DE SERVEIS SOCIALS 5. ATENCIÓ A COL·∙LECTIUS ESPECÍFICS I MINORIES 6. POLICIA DE PROXIMITAT

COMPROMÍS AMB L’EDUCACIÓ, L’IMPULS CULTURAL, EL CONEIXEMENT, EL

FOMENT DE L’ESPORT DE BASE I EL LLEURE 15

1. L'EDUCACIÓ COM A ELEMENT BÀSIC DEL CREIXEMENT PERSONAL I COL·∙LECTIU 2. APOSTA PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT 3. EDUCACIÓ EN EL LLEURE 4. FACILITAR L'ACCÉS AL CONEIXEMENT I A LA CULTURA 5. IMPULS DELS MUSEUS I PROTECCIÓ DEL PATRIMONI 6. FOMENT DE LA CREACIÓ ARTÍSTICA 7. DEFENSA DE LA LLENGUA 8. OCI ALTERNATIU 9. FOMENT DE L’ESPORT DE BASE

COMPROMÍS AMB EL TREBALL, FOMENTANT L’OCUPACIÓ, LA FORMACIÓ I

LA INNOVACIÓ. IMPULSANT SABADELL COM A MOTOR COMARCAL 24

1. FOMENT DEL TEIXIT PRODUCTIU I ELS SERVEIS 2. FOMENT DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA MUNICIPAL 3. DEMOCRATITZACIÓ DE L’ACCÉS A LA XARXA I A LA TECNOLOGIA 4. FOMENt DE L’ECONOMIA ECOLÒGICA I EL COOPERATIVISME

COMPROMÍS AMB EL TERRITORI, ELS BARRIS, EL RODAL I LA QUALITAT AMBIENTAL 29

1. ACCIONS URBANÍSTIQUES ESTRATÈGIQUES 2. POTENCIACIÓ DELS BARRIS, ELS EIXOS CÍVICS I LA QUALITAT DE L’ESPAI PÚBLIC 3. MOBILITAT SOSTENIBLE 4. INFRAESTRUCTURES SOSTENIBLES I TRANSPORT COL·∙LECTIU 5. FOMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES I L’ESTALVI ENERGÈTIC 6. QUALITAT AMBIENTAL I ACÚSTICA 7. REDUCCIÓ DE RESIDUS 8. PRESERVACIÓ DELS ESPAIS NATURALS


3

COMPROMÍS AMB UNA GESTIÓ PÚBLICA AUSTERA, EFICIENT, TRANSPARENT I PARTICIPATIVA

RACTIQUEM LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

Cal voluntat política per articular i dinamitzar els mecanismes participatius, un tarannà dialogant i cooperador i uns principis democràtics i socials dels quals, a la nostra ciutat, l’Entesa n’és referent.

• Acció política basada en valors com la democràcia, el reconeixement a la diversitat i el respecte, al servei de la col·∙lectivitat i a favor de la igualtat progrés social, que fomenti la convivència, la participació, la corresponsabilització ciutadana i que s’allunyi de personalismes i clientelismes.

• Defensem un treball en equip, basat en el rigor, l’honestedat, la transparència, el diàleg i no en la confrontació. Treballarem per una administració que destini el diner públic als afers públics, que prioritzi els serveis i l’atenció a les persones, que estableixi mecanismes de control de la despesa corrent i que elimini la despesa supèrflua.

• Organització del Cartipàs Municipal que faciliti la resolució dels problemes dels ciutadans, alhora que promogui el paper polític de la figura del regidor o regidora.

• Garantirem la plena catalanització de l’administració i el compliment estricte del Pla d’Usos Lingüístics i del Reglament municipal d’ús del català. Farem reconèixer la validesa a tots els nivells dels documents municipals redactats en català.

RANSPARÈNCIA I AUSTERITAT PRESSUPOSTÀRIA

• Desplegar una política d’Hisenda municipal basada en l’assoliment d’una justícia distributiva per a tots els ciutadans, promoure exempcions tributàries per als col·∙lectius mes necessitats i per a les entitats populars i aplicar taxes finalistes per al reequilibri econòmic i ecològic.

• Transparència pressupostària. Explicar i divulgar anualment els comptes municipals de manera clara, fàcil i entenedora per al conjunt dels ciutadans.

• Control mitjançant auditories públiques al tancament del pressupost, fent públiques les subvencions a entitats i la despesa corrent.

P

T


4

• Mecanismes reals de participació en l’elaboració dels pressupostos Municipals i en l’establiment de prioritats de les inversions anuals, amb caràcter vinculant.

• Reducció de la despesa en imatge corporativa i protocol. Replantejar les funcions dels gabinets d’alcaldia, de comunicació i de protocol.

• Retirada de l’actual taxa de residus, en base a un estudi financer realista del cost del tractament dels residus de la ciutat i definició d’un nou model de reciclatge i del seu mecanisme de finançament.

RGANS DE PARTICIPACIÓ

• Apostem per la participació que garanteixi la consulta ciutadana en els projectes municipals.

• Apostem per una informació municipal objectiva, transparent i a l’abast de tots els ciutadans i entitats.

• Dissolució dels Consells de Districte i implantació d’òrgans reals i efectives de participació en la discussió i planificació de projectes, i de corresponsabilitat en la execució.

• Revisió de l’actual model de Consell de Ciutat perquè deixi de ser un òrgan de propaganda del govern municipal. Volem garantir la participació popular i reflectir la pluralitat social, concretant-‐ne les competències i convertint-‐lo en una eina útil per al debat de projectes que afectin al model de ciutat o puguin generar conflictes entre diferents col·∙lectius.

• Replantejament de la Taula de Joves de Sabadell com a eina de relació estable, de debat i corresponsabilització en la gestió de projectes amb les entitats i els col·∙lectius juvenils.

• Dotació de continguts dels diversos òrgans sectorials de participació: Consell Escolar Municipal, Consell d’igualtat Home-‐Dona, Taula de Patrimoni, Protocol del Rodal, Consell de la Gent Gran, etc. Millorar-‐ne la capacitat de gestió.

RANSPARÈNCIA INFORMATIVA I DE GESTIÓ

• Establir mecanismes transparents que facilitin la informació i el control de la despesa corrent.

• Consensuar la política d’ajuts i subvencions així com els criteris per adjudicar-‐los.

Ò

T


5

• Difusió d’una informació municipal clara i objectiva, amb transparència i a l’abast de la ciutadania i les entitats.

• Creació del Consell dels mitjans de comunicació públics locals, amb la finalitat de garantir l’acompliment Reglament d’ús i accés als mitjans públics de comunicació.

• Modificar la Comissió de Nomenclàtor perquè els nous noms de carrers i places siguin fruit de la participació ciutadana i aprovats pel ple municipal.

ESTIÓ DIRECTA DELS SERVEIS MUNICIPALS RECUPERANT LES EXTERNALITZACIONS

Aplicar un model de gestió basat en fer de l’ajuntament una organització pública competent, que gestioni els recursos amb eficàcia, trencant el fals tòpic que la privatització és més barata i eficaç.

GESTIÓ DEL PERSONAL MUNICIPAL

• Procés per recuperar les concessions administratives de serveis municipals que s’han anat generalitzant en els darrers anys.

• Garantir una política de selecció de personal transparent i lliure de tot clientelisme.

• Impulsar la carrera professional dels treballadors i treballadores municipals i la formació continuada orientada a la promoció personal i a oferir un millor servei i atenció a la ciutadania.

• Frenar el procés de laboralització de la plantilla, la funció pública com a garantia de l’interès públic.

• Compromís d’utilitzar les figures de contractació d’urgència i de lliure designació en casos excepcionals i correctament justificats i amb les corresponents convocatòries públiques.

CORRESPONSABILITZACIÓ DEL TEIXIT ASSOCIATIU

Apostem per la corresponsabilització del teixit associatiu en la definició i la gestió de programes i equipaments.

• Elaboració d’un pla per a la participació de les entitats socials en la cogestió del centres cívics.

G


6

• Suport al teixit associatiu a través de la creació d’una oficina municipal de suport a les entitats que els faciliti l’assessoria jurídica i fiscal.

• Organització d’una fira anual de l’associacionisme.

• Cessió de locals per les Associacions de Veïns.

• Ampliació dels horaris d’obertura dels Centres cívics i compromís d’obrir durant els caps de setmana.

• Creació de Casals d’entitats cogestionats que permetin tenir un serveis comuns i uns espais d’ús compartit. Un d’aquests espais, situat a la Casa Grau (plaça del Gas) ha de ser també la seu de la FAV i el SEDECU. Un altre edifici destinat a casal d’entitats culturals serà el Vapor Turull.

• Utilització com equipament comunitari de l’edifici de la Plaça Vallès.

• Definir, a partir d’un procés participatiu i escoltant les entitats veïnals, el futur ús de l’ampliació del Centre Cívic de Can Balsach, que podria ser social o esportiu.

• Participació directa de les entitats en l’organització de les festes populars i suport a les iniciatives d’impuls o recuperació de festes i tradicions per part del teixit associatiu, potenciar la Comissió de Festes Populars.

• Canviar l’actual model de la Festa Major i avançar cap una festa dissenyada i organitzada pel teixit associatiu de manera conjunta entre la xarxa d’entitats i l’Ajuntament. Fomentar la descentralizació dels actes a diferents zones de la ciutat.


7

COMPROMÍS AMB LA CIUTADANIA, DEFENSANT ELS SERVEIS PÚBLICS I TREBALLANT PER LA CONVIVÈNCIA I LA COHESIÓ SOCIAL

RET A L’HABITATGE, TOTHOM SOTA UN SOSTRE

Disposar d’un habitatge amb condicions d’habitabilitat és un dels drets fonamentals de la ciutadania. Per poder exercir aquest dret és necessari que l’administració pública posi les condicions i els mitjans necessaris.

Volem impulsar una decidida política a favor de l’habitatge públic de lloguer, per facilitar l’accés a un habitatge digne a un preu assequible a les persones amb dificultats econòmiques, així com iniciatives per evitar l’increment desmesurat dels preus i l’especulació del mercat de l’habitatge lliure.

L’empresa municipal VIMUSA ha de reorientar la seva activitat per aconseguir aquest objectiu amb una política centrada en l’adquisició de sòl, la rehabilitació d’habitatges, la mediació i la construcció d’habitatges de lloguer.

• Promoure habitatges de lloguer assequibles a tots els barris. Establir una política de llarg termini per convertir l’Ajuntament, a través de VIMUSA, en el principal propietari d’habitatges de lloguer.

• Gestió del sòl destinada a construir habitatges públics.

• Potenciar les cooperatives d’habitatges en regim de cessió d’us.

• Adquisició d’edificis d’habitatges antics i la seva posterior rehabilitació per destinar-‐los al lloguer. Rehabilitació dels antics pisos de mestres per incorporar-‐los a una borsa de lloguer social.

• Incentivar el mercat de lloguer privat amb mesures indirectes i ajuts.

• Potenciar el Servei de mediació d’habitatges i el servei per compartir habitatge.

• Dinamització del servei de suport a les víctimes de l’assetjament immobiliari, aprovat per Ple municipal de setembre 2004 a proposta de l’Entesa.

• Oficina de mediació en desnonaments. Apostem per la dació en pagament i defensem que l’Ajuntament assumeixi un rol de mitjancer i d’assessorament dels afectats. Actuació coordinada a tres bandes: Serveis Socials, Promoció econòmica i VIMUSA, per intentar frenar el desnonament i, si aquest es produeix, cercar solucions immediates d’habitatge.

D


8

• Potenciar iniciatives per a col·∙lectius socials amb dificultats específiques (persones afectades per desnonaments, joves, persones amb salaris mínims, problemes de mobilitat o altres dificultats, famílies monoparentals, persones grans...).

• Activar mecanismes per a reutilitzar els habitatges privats buits: creació d’un cens d’habitatges, incentius fiscals per a aquests siguin posats al mercat de venda o lloguer, etc.

• Potenciar el Consell consultiu de l’Habitatge com un organisme actiu, amb tots els agents que intervenen en el mercat (propietaris, promotors, agents de la propietat immobiliària, cooperatives, constructors, entitats, professionals, col·∙lectius de persones que cerquen habitatge,...) per tal de fer-‐ne un seguiment i potenciar mecanismes que facilitin l’accés a l’habitatge. Concretar les polítiques municipals d’habitatge.

• Incentivar la construcció d’habitatges sostenibles, amb l’ús de materials reciclables, no contaminants i que afavoreixin l’estalvi energètic. Preveure la deconstrucció i recuperació de materials de construcció. Certificat energètic.

• Promoció i millora del Servei d’Adequació d’Habitatges per a la Gent Gran, encarregat d’informar, assessorar, orientar i ajudar a les persones grans a adaptar els seus habitatges a les seves necessitats funcionals i de mobilitat.

• Conservar el patrimoni de les cases en filera i els patis d’interior característiques de Sabadell, adquirint i recuperant algun tram de cases per dedicar-‐les a lloguer o a vivers d’empreses-‐tallers, estudis, etc.

• Impulsar una veritable política de suport a la instal·∙lació d’ascensors, amb gestió i recursos, amb una especial atenció als barris amb més dèficits (Campoamor, Can Puiggener, els Merinals, les Termes,...) i els col·∙lectius amb més necessitats.

• Promoure campanyes entre les comunitats de veïns per incentivar la rehabilitació i adequació d’habitatges, destinant recursos econòmics per ajudar aquelles persones amb dificultats econòmiques.

ALUT PÚBLICA

L’Entesa vol assolir l’equitat en la qualitat i en la quantitat dels serveis sanitaris, sociosanitaris i socials que rep la ciutadania de Sabadell, així com la gestió transparent dels recursos públics destinats a aquests àmbits, tant per part del Institut Català de la Salut (ICS) com de la Corporació Sanitària del Parc Taulí.

S


9

• Instar a la construcció urgent de l’Hospital Ernest Lluch com a centre públic, amb estreta col·∙laboració amb el Taulí, per resoldre el dèficit de llits hospitalaris de la zona sanitària de Sabadell.

• Destinar a la sanitat pública la totalitat dels llits de la Clínica del Vallès.

• Instar la Generalitat a construir nous CAPs a Can Llong i Can Puiggener i a posar en funcionament de manera immediata el CAP Gràcia.

• Facilitar l’accessibilitat de tots els ciutadans i ciutadanes al seu corresponent CAP, garantint el transport públic i millorant els accessos a peu.

• Reclamar que tots els CAP puguin oferir el servei de pediatria i no permetre que s’apliquin retallades econòmics que afectin serveis existents en la xarxa de CAPs.

• Establir un conveni amb el Servei Català de la Salut i amb l’Hospital del Taulí per a la construcció d’un complex sanitari especialitzat en Salut mental i per malalts crònics a l’antiga Fàbrica del Gas.

• Aplicar les competències municipals en matèria de Salut pública: control de l’aigua, antenes de telefonia mòbil, contaminació ambiental i acústica, aparells d’aire condicionat, qualitat i seguretat alimentària, etc.

• Lluitar contra les malalties de transmissió sexual i els embarassos d’adolescents. Impulsar l’educació sexual. Realitzar de manera anònima i confidencial del test ràpid del virus VIH i sífilis en els ambulatoris de la ciutat i facilitar a la gent jove l’accés als preservatius i a la pastilla de l’endemà. Informació, prevenció i actuació respecte al VIH-‐SIDA.

• Crear l’Aula Oberta de Salut, destinada a fer divulgació sobre temes de salut i promoure debats adreçats a diferents col·∙lectius: nens, joves, toxicòmans, esportistes, embarassades, mares que alleten, etc, amb la col·∙laboració de les entitats ciutadanes.

• Crear un servei d’assessorament, orientació i suport a les mares i parelles amb nadons que inclogui l’assessorament en alletament matern, coordinat amb l’Hospital de Sabadell i les llars d’infants municipals.

• Impulsar la recerca biomèdica i la innovació. Aplicació dels avenços en la tècnica per millorar l’assistència sanitària promovent la relació entre les universitats i els centres sanitaris de la ciutat. Potenciar el projecte Parc de Salut. Potenciar el Parc Taulí com a centre d’alta tecnologia (cardiologia, oncologia etc.)

• Crear una Escola d’infermeria a l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil.


10

• Garantir les condicions sanitàries dels animals domèstics i urbans. Divulgar el seu respecte i evitar la superpoblació amb mesures com:

o Establir campanyes d’esterilització gratuïta d’animals domèstics per evitar la superpoblació i el seu abandonament.

o Declarar Sabadell ciutat contrària a les matances d’animals i a les lluites entre gossos.

o Implantar Àrees per a gossos a diferents punts de la ciutat.

o Impulsar programes d’educació i conscienciació directa dels propietaris d’animals per evitar el seu abandonament i també per que recullin els excrements.

o Aprovar una Ordenança Municipal que prohibeixi la instal·∙lació de circs amb animals al nostre terme municipal.

• Potenciar les varietats autòctones de plantes i arbres, escollint espècies que no provoquin reaccions al·∙lèrgiques.

• Impedir la plantació de productes transgènics en el nostre terme municipal.

• Elaborar i aprovar un Pla integral de protecció contra la contaminació acústica.

• Promoure que Sabadell sigui una ciutat lliure de bosses de plàstic.

EFENSA DELS DRETS CIVILS

• Impulsar a la creació de l’Observatori dels drets civils.

• Crear Taules de Convergència Ciutadana a tots els barris per a parlar des de la pluralitat pacífica i democràtica i intentar arribar a acords, consensuar posicions polítiques, informar i impulsar accions conjuntes.

• Evitar qualsevol tipus de discriminació social i laboral, ja sigui per motius racistes, masclistes, homòfobs, familiars o qualsevol altre. Fomentar la normalització, el respecte i els valors de la diversitat.

• Impulsar una política activa de prevenció i de suport a les víctimes de la violència de gènere

D


11

• Atendre les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals des de la diversitat, com a mesura per garantir-‐ne la igualtat. Promoure les actituds obertes i respectuoses amb la diversitat sexual i afectiva dels ciutadans

• Actuar pel reconeixement dels drets de les persones LGTB. Promoure la complementació de la legislació existent a l'Estatut de Catalunya, de la normativa estatal i de la normativa europea en matèria de drets i deures de les persones.

• Promoure, defensar i garantir els drets de ciutadania a partir de les competències pròpies i coordinar les polítiques de les diverses àrees, districtes i altres institucions municipals dirigides al col·∙lectiu LGTB.

• Garantir la transversalitat en els diferents àmbits de l'actuació municipal per tenir en compte la realitat homosexual, amb aplicació de fórmules actives que facin realitat els drets de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals:

o Formació dels funcionaris per tractar amb respecte el col·∙lectiu LGTB.

o Revisar el llenguatge dels formularis municipals per evitar qualsevol tipus de discriminació.

MPULS D’UN NOU CONCEPTE DE SERVEIS SOCIALS

L’Ajuntament ha d’assumir les seves responsabilitats pel que fa a política social. Cal un nou model de Serveis Socials bàsics, de proximitat i que actuï a partir de la realitat social de cada barri.

• Crear una Regidoria d’Acció Social i Drets Civils, a partir de redefinir tècnicament els serveis socials, amb propostes metodològiques participatives adreçades als professionals i a la ciutadania. Desenvolupant línies d’actuació proactives que incideixin en la prevenció, potenciant el treball en xarxa i comunitari.

• Implantar un model de serveis socials de qualitat que superi l’actual assistencialisme i garanteixi la igualtat d’oportunitats a partir de criteris de cohesió social, universalització de l’atenció, treball en xarxa, transversalitat, normalització i participació. Desenvolupar Plans d’Actuació Social basats en l’acció comunitària a partir del coneixement de la diversitat, parant especial atenció a l’àmbit educatiu.

• Desenvolupar un projecte social transversal adreçat als joves sense estudis ni feina, generant alternatives culturals, esportives i d’oci, vinculades als plans integrals de barri.

I


12

• Reforçar la figura de l’educador de carrer com a lligam entre l’administració i la ciutadania.

• Obrir processos participatius que impliquin la corresponsabilització de la societat civil, les empreses i els diferents àmbits de l’administració en la redacció i posada en marxa de plans específics de caràcter transversal adreçats a la lluita contra les desigualtats, l’exclusió o la discriminació social.

• Programa transversal de la Gent Gran

o Garantir el dret a una telealarma i a una assistència domiciliària de qualitat.

o Planificar un centre de dia a cada districte durant el proper mandat i un a cada sector en dues legislatures.

o Promoure i millorar el Servei d’Adequació d’Habitatges per a la Gent Gran, per informar, assessorar i orientar les persones grans a adaptar els seus habitatges a les seves noves necessitats funcionals i de mobilitat.

o Reorientar el Programa de Vacances per a la gent gran com a servei social, destinat a facilitar uns dies de descans i de convivència a les persones sense prou recursos per accedir a les ofertes de viatges privats o de l’Imserso.

o Programa de vellesa activa, amb components de lleure, però també introduint l’intercanvi intergeneracional i la col·∙laboració dels Sènior en activitats econòmiques, culturals o de caire social.

• Programa transversal per a la infància, que identifiqui situacions de risc social i dissenyi les intervencions adequades a partir de la cooperació entre escola, família i serveis socials. Reforç dels programes d’educació en el lleure i suport a les activitats extraescolars.

• Donar més suport a les famílies cuidadores de persones dependents (vacances pels que més ho necessiten i programes respir).

• Crear Plans d’inclusió social (pobresa zero): potenciar la formació professional en les noves tecnologies, política d’accés a l’habitatge de lloguer, atenció a les víctimes de maltractaments i creació de centres d’acollida.

• Reforçar i reorientar el rebost solidari per garantir un bon servei des de la gestió municipal, directament vinculada als Serveis Socials, que s’ajusti a les necessitats de les persones sol·∙licitants i promogui una dieta saludable.


13

TENCIÓ A COL·∙LECTIUS ESPECÍFICS I MINORIES

• Millorar els recursos per als col·∙lectius de persones amb discapacitat o necessitats especials, creant programes de suport als familiars i cedint locals públics per a les seves activitats.

• Impulsar un Centre d’atenció a les persones autistes i les seves famílies al Vapor Buxeda Nou.

• Habitatges tutelats per a persones afectades per discapacitats o amb necessitats especials que tinguin prou autonomia, en un model de societat inclusiva.

• Creació d’una escola bressol adaptada per nens i nenes amb discapacitat o malalties que no els permetin accedir a un recurs normalitzat.

• Promoure l’eliminació de barreres arquitectòniques pendents a la ciutat.

• Garantir a les persones invidents l’aplicació de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de les barreres arquitectòniques i del Decret 135/1995 que la desplega.

• Confeccionar una Ordenança Municipal on s’estableixi el “graó zero” en l’edificació. Prioritzar l’adaptació d’aquells edificis municipals (escoles, museus, centres cívics,...) on encara no s’hagin suprimit les barreres arquitectòniques.

• Reclamar la supressió de barreres arquitectòniques en aquells edificis que depenen d’altres administracions o entitats. Exigir la supressió de barreres arquitectòniques a l’estació centre de RENFE.

• Condicionar els passos soterranis de la Gran Via com a complement dels passos semafòrics, amb la construcció de rampes, agafadors, etc.

• Facilitar els accessos a les piscines a persones amb dificultats de mobilitat (rampes, baranes,...).

• Realitzar campanyes de sensibilització ciutadana sobre els obstacles a les voreres, fent especial èmfasi en els cotxes estacionats i demés.

• Instal·∙lar avisos sonors i activació a distància en els semàfors. Instal·∙lar d’aparells amb veu en els ascensors dels edificis públics.

• Garantir l’accessibilitat a internet i trencar les barreres electròniques, facilitant l’accés a navegadors amb veu, l’adaptació de mitjans informàtics de l’Administració i l’adaptabilitat del web municipal.

A


14

• Potenciar el Pla d’acollida a les persones immigrades. Suport al model d’acollida de Sabadell basat en la col·∙laboració ciutadana a través de l’SCAI.

• Impulsar un pla específic d’integració social pels joves que no estudien ni treballen.

• Fomentar activitats culturals de lleure intergeneracionals, que promoguin la convivència entre gent gran, infants i joves.

• Crear Plans comunitaris per a la millora dels aspectes urbanístics, socials i culturals dels nostres barris per donar ocupació a determinats col·∙lectius.

OLICIA DE PROXIMITAT

• Avançar cap un concepte de policia municipal, entesa com un servei a la població en la defensa de les llibertats individuals i d’interès col·∙lectiu.

• Dissolució de la Unitat de Reforç Policial.

• Desplegar el projecte de policia de proximitat a tota la ciutat, amb un cos de policia municipal proper i visible per la ciutadania, coneixedor de les diferents realitats i necessitats del territori.

• Crear una nova prefectura de la policia municipal amb seu al nord de la ciutat.

• Reforçar el paper de la policia municipal com a policia administrativa per tal de garantir l’acompliment de les ordenances municipals.

• Impulsar la implicació de la policia municipal en la persecució de delictes ecològics, fiscals i laborals, dels abusos immobiliaris i de les accions discriminatòries o vulneradores dels drets humans.

P


15

COMPROMÍS AMB L’EDUCACIÓ, L’IMPULS CULTURAL, EL CONEIXEMENT, EL FOMENT DE L’ESPORT DE BASE I EL LLEURE

'EDUCACIÓ COM A ELEMENT BÀSIC DEL CREIXEMENT PERSONAL I COL·∙LECTIU

Totes les persones tenen dret a l’educació pública de qualitat des de l’etapa infantil, primària i secundària. L’accés a l’ensenyament superior ha de ser equitatiu. Una educació que garanteixi el desenvolupament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals i que promogui la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i que fomenti la cultura de la pau.

Els canvis del sistema productiu i la globalització han introduït una precarietat laboral i una exigència de adaptació al treball que requereixen una formació continuada en el camp laboral. La crisi econòmica accentua el paper de la formació com a element estratègic per a la competitivitat.

L’educació, però, no és només una preparació per al treball i no ha de respondre únicament a les demandes de l’economia, sinó que ha de proporcionar instruments de creixement personal, consciència crítica i desenvolupament individual i col·∙lectiu. Això significa estimular la capacitat de pensar per un mateix, a no acceptar acríticament les idees i dogmes, a respectar les maneres de pensar diferents a les seves i a acceptar les persones tal com són.

L’educació ha d’afavorir la inclusió i la cohesió socials, des de la igualtat d’oportunitats socioeducatives de totes les persones que per raons de classe, gènere, ètnia i edat corren el risc de ser ciutadans i ciutadanes de segona. Entenem aquesta igualtat com el fet de posar a l’abast de tothom els recursos formatius –de qualitat-‐ necessaris per garantir, no només la formació, sinó també els resultats acadèmics necessaris per afrontar els canvis de la societat actual.

POSTA PER L'EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT

Donar atenció preferent a l’escola pública, especialment a aquelles que tenen més dificultats, i evitar qualsevol situació discriminatòria entre el sector públic i el privat; reclamar i negociar amb les administracions corresponents les inversions i els recursos necessaris; plantejar plans i programes integrals d’intervenció pactats i elaborats amb i des de la pròpia comunitat educativa: escola, família, territori i amb la intervenció de totes les àrees i els agents implicats: Educació, EAPs Serveis Socials...

• Establir Plans de Xoc específics a cada barri per lluitar contra la segregació escolar, el fracàs escolar i l’exclusió social. Plans que aportin coneixement i bones pràctiques.

L

A


16

• Implicar totes les entitats i al teixit productiu del barri, fent possible que les escoles i instituts es reconeguin, valorin i estimin com a cosa pròpia que s’ha de defensar.

• Facilitar a les escoles públiques i a les AMPAs la prestació de serveis escolars de qualitat. Impulsar el funcionament dels menjadors i les activitats extraescolars i oferir plans compensatoris que afavoreixin la participació de tots els alumnes.

MESURES PER AFAVORIR L’ÈXIT ACADÈMIC I LA COHESIÓ SOCIAL

• Posar en marxa programes basats en bones pràctiques contrastades que impliquin a tota la comunitat educativa amb l’objectiu de millorar les expectatives de l’èxit escolar. Programes d’Acompanyament de l’escolarització per l’èxit escolar, Suport i acompanyament a l’estudi assistit i Comunitats d’aprenentatge,

• Elaborar un pla integral per a la prevenció del fracàs escolar, l’absentisme i la marginació dels col·∙lectius de joves a partir de la detecció precoç de les dificultats i de la relació estreta amb la família i la col·∙laboració del Serveis Socials municipals.

• Impulsar la coordinació i el treball cooperatiu en xarxa entre els diferents professionals de l’educació i establir nexes entre les AMPAs, consells escolars, biblioteques, esplais, entitats culturals i esportives del barri amb la finalitat d’establir projectes educatius de zona que tinguin com a objectiu l’èxit acadèmic i la formació del ciutadà per a la inserció i cohesió social.

• Programes de formació per a persones adultes: llengua i cultura d’acollida, nous aprenentatges (idiomes, informàtica aplicada, ...), Suport a les escoles d’adults de la ciutat per tal que puguin donar resposta a la creixent demanda de la població amb una oferta suficient i flexible pel que fa a horaris, espais i oferta educativa

• Lluitar contra l’abandonament escolar prematur i estimular la continuïtat educativa dels alumnes que acaben l’ESO sense una titulació per tal de facilitar-‐los la inserció al món del treball i la millora de la seva formació bàsica. Estimular la continuació dels estudis obligatoris de la ESO fins al batxillerat o cicles formatius.

• Ampliar les ofertes educatives per a aquells alumnes que tenen dificultats per seguir el sistema escolar reglat.

• Dur a terme Programes Transició Escola Treball entre el sector de l’ensenyament i l’empresarial per facilitar la inserció sociolaboral.

• Foment de la formació professional. Vetllar per l’existència d’una oferta de cicles formatius de grau mig i de grau superior adequada a les necessitats de la ciutat.

• Ús social dels centres educatius i optimització dels recursos disponibles a cada zona


17

escolar amb la finalitat de posar a l’abast de tothom els recursos disponibles.

• Utilitzar la biblioteca com espai integrador d’accions culturals i educatives intergeneracionals i interculturals: L’hora del contes (infants-‐ adults), Tertúlies literàries (adults), Suport assistit a l’estudi (joves-‐ adults), Voluntaris per la llengua...

• Elaborar un nou Pla Educatiu de Sabadell.

• Lluitar contra l’excessiva mobilitat d’una part de l’alumnat produïda per la precarietat laboral de les famílies, intentat minimitzar els desplaçaments i donant suport a les escoles que pateixen aquest problema.

• Instaurar un pla de propostes de nova zonificació i comissions de matriculació per zona, amb la col·∙laboració del centres educatius i AMPAs per tal d’evitar la concentració de nouvinguts i la fugida d’autòctons. Crear una xarxa d’acollida entre escoles i mantenir les comissions de matriculació al llarg de tot l’any per garantir una aplicació acurada i correcta de tot el procés de matriculació i d’inserció i d’acollida de l’alumnat al llarg del curs.

• Completar la xarxa d’escoles bressol públiques seguint el criteri d’una escola bressol pública per a cada barri, ubicant-‐les preferentment prop dels centres de primària. Revisar l’actual model de gestió d’aquestes escoles i garantir la qualitat, la participació de les famílies i la coordinació amb les escoles del barri.

CONSTRUCCIÓ D’EQUIPAMENTS EDUCATIUS, ELS MILLORS EQUIPAMENTS PER ALS BARRIS AMB MÉS NECESSITATS

• Presentar a tota la comunitat educativa un nou mapa escolar per tal de garantir el nombre de places suficients i necessàries a l’escola pública evitant al màxim la proliferació de grups “bolet” a les escoles i alhora, garantint que tothom tingui mes d’una opció.

• Garantir, com a mínim, un IES de referència en la mateixa zona, evitant els desplaçaments obligatoris.

• Construcció urgent d’una nova escola als barris de Can Llong, Gràcia i ampliació de La Trama.

• Construcció urgent del IES de Can Llong, el de la Creu Alta i un centre integrat de 3 a 16 anys a Torre-‐romeu.

• Transformar la Fàbrica Sallarès Deu en equipament educatiu, per acollir l’Escola Illa i promoure el batxillerat artístic en coordinació amb l’IES Pau Vila.


18

• Desfer la requalificació del solar de la Caserna per tal de retornar a l’anterior d’equipament educatiu. Previsió d’ubicar-‐hi una Escola d’Infermeria.

• Estudiar les transformacions dels diferents barris i preveure les noves necessitats i reservar els espais públics oportuns per a la construcció de les llars d’infants, escoles i tots els equipaments educatius necessaris.

• Vetllar pel manteniment físic de les escoles i de les seves instal·∙lacions.

• Camins escolars. Establir itineraris senyalitzats perquè nens i nenes puguin anar sols a l’escola tot potenciant el concepte de proximitat entre la llar i l’escola i la integració al barri.

DUCACIÓ EN EL LLEURE

• Donar suport a les entitats d'educació en el lleure, sota els principis de l'autonomia i la corresponsabilització. Suport que ha de tenir per finalitat el reforçament d'aquestes entitats i de la seva implantació en el territori, configurant una autèntica xarxa educativa i social.

• Fomentar les entitats de joves com a eina educativa i d’oci alternatiu.

• Promoure la coordinació de les entitats de lleure amb els centres educatius i serveis municipals de cada barri per col·∙laborar i treballar amb uns objectius comuns que afavoreixin la cohesió social.

• Facilitar locals adequats per desenvolupar la seva tasca als Grups d’esplai implantats a tots els barris. Solucionar la problemàtica de la Llar de Vent construint un local integrat al Bosc de la Concòrdia.

• Ajuts del 50% a la formació de monitors i directors dels esplais.

• Ajuts a les colònies i campaments tal com es fa als casals.

• I millora de locals

ACILITAR L'ACCÉS AL CONEIXEMENT I A LA CULTURA

• Superar la fractura existent entre educació i cultura establint mecanismes de coordinació entre els sectors educatius a la ciutat.

• Definir i liderar un projecte potent amb personalitat pròpia que sigui un referent

E

F


19

comarcal i que permeti identificar Sabadell com a Ciutat Cultural.

• Elaborar un nou Mapa Cultural de Sabadell que estableixi les actuacions i les prioritats de futur en matèria cultural en sentit ampli.

• Fer de la cultura un motor que doni vitalitat als barris impulsant projectes específics diferenciats promoguts per les entitats culturals i educatives i aglutinant el teixit econòmic i associatiu dels barri, amb capacitat d’atracció per la resta de la ciutat (A tall d’exemple, tornar Medievàlia a Covadonga)

• Endegar i fomentar un Projecte Cultural per dinamitzar el Centre històric, entès aquest com a referent històric i com a principal motor cultural de la ciutat.

• Elaborar un Pla d’Escultures que defineixi els criteris per elaborar i ubicar escultures, incloent un programa d’encàrrecs i un pla de manteniment de les escultures existents.

• Promoure i millorar iniciatives basades en l'extensió cultural tals com cicles monogràfics de conferències, tertúlies literàries..., des de la coordinació entre diferents àmbits (universitat, caixa, escoles d'adults, centres cívics, entitats ciutadanes i ONGs...).

• Construcció d’una nova seu per al Conservatori Municipal de Música per evitar la seva actual dispersió i dinamització de la seva activitat. Pla de promoció de l’ensenyament musical a la ciutat que aproximi la música als infants del conjunt de la ciutat.

• Definir un ús cultural per l’edifici de l’Euterpe.

• Promoure el Centre Cultural Polivalent com a part del projecte Pol Est junt amb la rehabilitació del Vapor Turull per convertir-‐lo en Casal d’entitats cultural..

• Adequació de l’edifici La Nau com a Biblioteca del barri de Gràcia.

MPULS DELS MUSEUS I PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

• Reforçar el paper dels Museus i de l’Arxiu Històric, com a òrgans de promoció i gestió del patrimoni cultural de la ciutat.

• Ampliar i reformar el Museu d’Història de la Ciutat.

• Millorar la projecció del punt museístic del Vapor Buxeda Vell, incorporant-‐lo a la xarxa del Museu Nacional de Catalunya.

I


20

• Desenvolupar el projecte de Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, la seu principal del qual ha d’ocupar el conjunt del Vapor Pissit. Protecció volumètrica del conjunt del vapor.

• Ampliar el contingut temàtic de l'Arxiu Històric de Sabadell als fons documentals d'història de la cultura i contribuir a dinamitzar-‐los.

• Crear l’Oficina del Patrimoni. Òrgan de gestió integral del patrimoni de la ciutat, de titularitat pública o privada, amb l’actuació transversals dels diferents departaments municipals i amb participació ciutadana.

• Elaborar un Programa d'Actuació del Patrimoni que vetlli per l’ús i el manteniment dels edificis i els elements més singulars del patrimoni.

• Recuperació de la Casa de la Maternitat per instal·∙lar-‐hi un Casal de la Llengua, que pugui acollir les entitats de promoció del català.

• Recuperar les Masies de Can Llong i de Ca n’Oriac i el seu entorn com a equipament sociocultural, amb un procés participatiu on les veïnes i veïns puguin proposar els possibles usos.

• Revaloritzar el patrimoni arquitectònic i històric de l’ermita de Sant Pau de Riu-‐sec i de la masia de Can Borrell emmarcat en un projecte que estructuri tota aquesta zona com a eix cívic entre Sabadell i Badia del Vallès.

• Instar als propietaris del Castell de Can Feu a rehabilitar-‐lo perquè no es continuï degradant.

• Dur a terme un Programa de patrimoni als barris a fi de promocionar del coneixement dels elements identitaris de cada barri. Confeccionar un “mapa patrimonial del barri” amb la implicació dels veïns. Recuperar elements com els refugis antiaeris de la guerra civil o els Banys de Cal Ral.

• Promoure Tallers de memòria, recuperació de la memòria històrica sobre temes diversos: Guerra civil, oficis, associacionisme, etc.

OMENT DE LA CREACIÓ ARTÍSTICA

• Difondre i promoure la creació artística a Sabadell a través de l’articulació d'una xarxa de locals -‐públics o socials-‐ en els quals les diferents expressions artístiques sabadellenques (teatrals, musicals, etc.) trobin acollida i promoció ciutadana,

F


21

procurant per una programació estable i rotatòria que les faci arribar al conjunt de la ciutat.

• Donar suport a les propostes i les activitats culturals d'interès col·∙lectiu fetes per entitats, col·∙lectius i persones de la ciutat simplificant els tràmits generals, assignant a cada entitat un tècnic d'enllaç , facilitant espais per guardar material escènic i ajudant a la difusió de la programació.

• Promoure la difusió dels valors artístics locals.

• Impuls i ampliació del Centre de Creació Artística l’Estruch en les disciplines musical, teatral, pictòrica i de nous formats.

• Destinar espais de la ciutat a la creació de grafitis, per exemple, els laterals dels ponts de la Gran Via.

EFENSA DE LA LLENGUA

• Garantir suficients recursos per oferir cursos de llengua catalana d’acord amb la demanda i fomentar els cursos de nivell superior.

• Fomentar activitats formatives, culturals i socials en el marc d’un programa d’acollida lingüística.

• Promoure el català com a llengua vehicular a l’Administració, a les relacions institucionals i als mitjans de comunicació públics.

• Acollir les entitats de promoció del català a la Casa de la Maternitat.

CI ALTERNATIU

• Elaborar un pla d’oci alternatiu, desenvolupant el projecte de música en viu a locals de la ciutat, facilitant activitats adreçades a diferents col·∙lectius d’edat i ampliant els horaris dels equipaments.

• Posar a l’abast de la població equipaments educatius i culturals infrautilitzats segons les necessitats puntuals; aules d’estudi, biblioteques, equipaments esportius, establint protocols i convenis d’ús.

• Endegar un Pla de Patis Oberts que permeti la utilització d’aquests espais, assumint des de l’Ajuntament les necessitats de consergeria i la responsabilitat civil.

D

O


22

• Crear àrees de lleure infantil i juvenil on puguin practicar jocs esportius no competitius, incidint especialment en la franja de més de 10 anys, que actualment no troben a les places públiques espais adequats per jugar.

• Fer els Centres Cívics atractius per al jovent, tant per l'activitat que s'hi pugui desenvolupar, com pel seu funcionament facilitant el seu ús per part de col·∙lectius de joves, flexibilitzant els horaris i tendint a la corresponsabilització de la seva gestió.

• Possibilitar que cada centre cívic disposi d'un bar gestionat col·∙lectivament la qual cosa facilitaria la identificació d'aquests locals com a llocs de relació social, alhora que permetria certa autonomia econòmica.

OMENT DE L’ESPORT DE BASE

Entenem l’esport de base com un element de lleure que genera hàbits saludables i que té molt potencial com a via d’integració i de cohesió social.

• Suport a les entitats esportives i foment de la seva implicació en programes socioculturals.

• Promoció dels valors de respecte, solidaritat i esportivitat a través del joc i l’esport.

• Facilitar col·∙laboracions entre els centres d’ensenyament i les entitats esportives per fomentar la pràctica esportiva i donar a conèixer diferents disciplines.

• Diversificar les modalitats esportives que es poden practicar en els equipaments municipals.

• Incorporar l’esport a un programa sociocultural adreçat especialment als joves en situació d’atur.

• Fomentar l’esport al rodal, tot respectant el medi.

• Programa específic per promoure l’esport entre les dones.

• Ampliar els horaris d’obertura dels equipaments esportius i impulsar el projecte patis oberts, per optimitzar els equipaments escolars fora de la jornada docent.

F


23

EQUIPAMENTS ESPORTIUS

• Elaborar un mapa d’equipaments participatiu, que incorpori i planifiqui les demandes dels diferents col·∙lectius i entitats veïnals i prioritzi la diversificació de modalitats esportives.

• Condicionar climàticament el Pavelló municipal de Gràcia.

• Recuperar la piscina de Can Deu.

• Mantenir la gestió pública del Complex Olímpia i les pistes multiesportives.

• Formalitzar un conveni per donar seguretat a la continuïtat del Camp de futbol del Poble nou mentre no hi ha un equipament municipal.


24

COMPROMÍS AMB EL TREBALL, FOMENTANT L’OCUPACIÓ, LA FORMACIÓ I LA INNOVACIÓ. IMPULSANT SABADELL COM A MOTOR COMARCAL

Sabadell ha d’esdevenir un territori eficient pel que fa a l’activitat econòmica. Això tan sols és possible a través de la qualificació professional dels treballadors, de l’accés universal a les noves TIC i del desenvolupament de les infraestructures necessàries, com la millora del transport col·∙lectiu de mercaderies i d’una estreta col·∙laboració amb el món productiu, comercial, universitari i tecnològic.

Davant l’ofensiva econòmica i social del capital transnacional, cal una política que reforci un teixit productiu propi, unes condicions dignes de treball, que fomenti el teixit comercial de ciutat, enfront de les gran superfícies de la perifèria i que doni suport als nous conceptes de comerç just, economia solidària i banca ètica.

No volem que Sabadell esdevingui una ciutat dormitori, ni un simple aparador buit de continguts. Volem que es pugui treballar en la nostra ciutat, recuperant activitat productiva a partir d’indústries netes situades dins el casc urbà.

Cal donar suport a les iniciatives de l’emprenedoria, la petita i mitjana empresa i l’economia social, al cooperativisme i als petits productors agraris del Rodal i la comarca, apostant per la innovació, la qualitat i un model productiu i de consum compatible amb la qualitat de vida de les persones.

• Creació de la Regidoria de Dinamització, que integri comerç, promoció econòmica i elements culturals-‐formatius, per tal de promocionar les activitats i serveis relacionats amb l’activitat econòmica a la ciutat i la creació d’ocupació. En aquest sentit, l’Ajuntament ha de tenir un paper molt més actiu, com a impulsor de projectes.

• Un Vapor Llonch renovat, amb un rol proactiu i gestionat amb participació de les institucions econòmiques i socials, com a eina principal per fomentar la relació formació-‐empresa, amb cursos adequats a les necessitats del mercat de treball, reforç formació professional, pla de formació per a persones en atur.

• Suport i seguiment a l’emprenedoria: Vivers d’empresa i Centre industrial amb serveis especialitzats.

• Rol actiu en la dinamització del comerç, buscant noves activitats comercials per als locals buits, amb campanyes efectives adreçades a l’àrea d’influència de Sabadell, potenciant la marca Sabadell Comerç, i generant dinamisme cultural en les àrees comercials.


25

• Elaboració i desplegament, amb la participació dels agents socials i econòmics i les administracions d’un Pla Estratègic real i útil, compatible amb els objectius de l’Agenda 21+ i que senti les bases per al desenvolupament econòmic, social i ambiental de la ciutat dels propers 20 anys.

• Liderar la creació del Consorci Metropolità del Vallès que aposti per l’Àrea Metropolitana del Vallès per tal de reivindicar el Vallès i reforçar la cooperació amb altres poblacions del Vallès Occidental i del Vallès Oriental. Aquesta nova administració ha de defensar els interessos comarcals, reivindicar la necessitat d’inversions, ordenar i racionalitzar la gestió dels creixements urbans, dels espais naturals, gestionar el territori i les infraestructures i oferir serveis d’adscripció voluntària ajustats a les necessitats dels municipis.

• Més sòl industrial dins la ciutat. Els nous tipus d’indústria fan possible el retorn a la ciutat d’instal·∙lacions industrials compatibles. Potenciació de les noves tecnologies i la innovació, en contacte i coordinació amb les organitzacions amb capacitat per generar innovació, com és l’Esfera UAB.

• Consolidar la relació amb la Universitat Autònoma de Barcelona, fomentant convenis de pràctiques amb empreses, entitats i administració, impulsant programes de recerca i cooperació amb el món empresarial. Ampliar l'oferta de serveis i comerç a l'entorn dels edificis universitaris per tal de reforçar el campus de Sabadell. Estudiar la possibilitat d'ubicar a Sabadell nous estudis i potenciar els graus de Comptabilitat i Finances i Empresa i Tecnologia. Creació de l’Escola d’Infermeria.

• Reclamar la participació de la ciutat en la gestió de l’aeròdrom de Sabadell, garantint-‐ne la seguretat i promovent les seves possibilitats com a node d’activitat econòmica.

• Potenciar les noves tecnologies en l’àmbit productiu i de recerca i les empreses “netes” que reforcin el teixit productiu local.

• Redacció i implantació d’un Mapa de la Formació Professional a Sabadell amb l’acord de les entitats econòmiques i socials. Incentivar els joves a una bona formació professional, adequada a les necessitat de la nostra indústria.

• Potenciació d’eixos cívics, comercials i de serveis en diferents barris de la ciutat, apostant per la revitalització del petit comerç integrat en la trama urbana.

• Progressiva implantació al conjunt de la ciutat de l’accés universal i sense cables a la xarxa (ciutat wifi), com a eina d’equitat social, d’eficiència territorial i de suport a professionals i estudiants.


26

• Suport a les activitats que desenvolupin els conceptes de comerç just, economia solidària i banca ètica. Ampliar progressivament les operacions de l’Ajuntament en banca ètica.

• Estimulació de les experiències de cooperació i solidaritat internacional. Suport a les entitats que promouen la cooperació i als programes de sensibilització.

• Suport a la producció agrícola al Rodal, promoció de l’agricultura ecològica amb espais reservats als mercats municipals i estudiar la recuperació dels camps de conreu i espais abandonats.

• Prioritzar la contractació d'aturats de la ciutat sempre que sigui possible per a evitar desplaçaments que són una despesa econòmica i de mitjans de transport i mediambientals.

OMENT DEL TEIXIT PRODUCTIU I ELS SERVEIS

Una conclusió a la que ens porta aquesta crisi financera és que hem de ser més autosuficients, és a dir, hem de tendir a un model que potenciï les iniciatives locals i no sigui tan influenciable pels moviments de les multinacionals o per les tendències del mercat internacional.

Sabadell, com la resta de la regió metropolitana, ha de saber orientar-‐se cap a aquelles activitats en les que pot ser més competitiva i també cap a activitats adreçades al consum local. Alguns sectors estratègics a potenciar són:

• L’àmbit de les energies renovables i l’estalvi energètic.

• Consolidació de les empreses tèxtils especialitzades, com la fabricació de determinats teixits, el disseny o el sector dels tints i acabats. Apostar per un sector tèxtil amb un pes més qualitatiu que quantitatiu.

• Empreses de serveis vinculades a la universitat i el campus de la UAB, amb l’escola d’Infermeria i la consolidació del Taulí com hospital universitari, empreses vinculades als serveis a les persones i a la dependència.

• Empreses proveïdores de serveis a les empreses, robòtica i telecomunicacions.

• Innovació i especialització cultural, a partir del potencial de la ciutat (història, paleontologia, recerca i exposició època Sant Pau Riu-‐sec, Museu Tèxtil, Museu del Treball...)

F


27

OMENT DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA MUNICIPAL

• Creació d’una empresa municipal de gestió dels aparcaments de titularitat pública de la ciutat.

• Canviar l’actual activitat deficitària de Fira Sabadell i destinar-‐la a espai vinculat al foment de l’activitat productiva, amb empreses dedicades a la innovació, les noves tecnologies i els empreses del sector d’energies renovables.

• Recuperar i impulsar el projecte de Gran Via Digital -‐ Ciutat del Coneixement, vinculant els sectors d’innovació, disseny, universitari i productiu.

EMOCRATITZACIÓ DE L’ACCÉS A LA XARXA I A LA TECNOLOGIA

• Garantir l’accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a tothom. Estendre la xarxa wifi de ciutat gratuïta i accessible a tothom.

• Potenciar l’ús de programari de codi lliure a l’administració municipal i a les institucions de la ciutat.

• Promoure la creació d’una xarxa de telecomunicacions lliure, oberta i neutral per facilitar l’accés a internet a tothom. Suport al projecte Guifi.net

• Fomentar l’alfabetització digital a través dels centres cívics, casals d’entitats i biblioteques.

OMENT DE L’ECONOMIA ECOLÒGICA I EL COOPERATIVISME

Una de les propostes essencials de l'ecologisme és caminar cap a una economia ecològica en una societat solidària. La dreta neoliberal ho deixa tot al mercat, la socialdemocràcia keynesiana subordina la redistribució al creixement. Però el creixement econòmic ensopega amb els límits dels ecosistemes. Cal canviar els estils de vida. Hem de fer servir els recursos renovables amb un ritme que no ultrapassi la seva taxa de renovació, i utilitzar els recursos exhauribles amb un ritme que no superior al de la seva substitució per recursos renovables.

L’economia ecològica genera residus només en la quantitat que l'ecosistema els pot assimilar o reciclar. Hem de capgirar l’actual economia del malbaratament i de contaminació per una economia ecològica, canviant l'estructura de la producció, el

F

D

F


28

consum i les tecnologies. Hem de canviar els estils de vida per arribar a una economia més ecològica.

• Promoure l’autonomia energètica del municipis

• Afavorir la rehabilitació d’habitatges i edificis per fer-‐los sostenibles i duradors

• Afavorir empreses socialment i ecològicament responsables, amb més valor afegit i creadores d’ocupació

• Impulsar un pla per a l’ocupació i la reestructuració ecològica.

D’altra banda, volem potenciar el cooperativisme com una alternativa que pot afavorir més llocs de treball estables, promoure l’economia local i de proximitat, impedir la concentració de riquesa en grans companyies, promoure els petits productors i l’economia productiva enfront de l’especulativa i fomentar la participació i la presa de decisions. Les cooperatives es basen en els valors de l'autoajuda, l'autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l'equitat i la solidaritat. Els socis cooperatius fan seus els valors ètics de l'honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social. Promourem el moviment cooperativista en els diferents àmbits:

• Cooperatives d’habitatges de lloguer basades en el sistema de cessió d’ús.

• Cooperatives de consum alimentari i productes preeminentment sostenibles.

• Cooperatives de consum i producció d’energies alternatives

• Cooperatives de producció agrícola e industrials

• Cooperatives de serveis


29

COMPROMÍS AMB EL TERRITORI, ELS BARRIS, EL RODAL I LA QUALITAT AMBIENTAL

CCIONS URBANÍSTIQUES ESTRATÈGIQUES

El desenvolupament físic de la ciutat no és tan sols la construcció d’infraestructures, o la resolució de dèficits pendents, o una visió només immobiliària. La ciutat es refà cada dia positivament si totes les accions, per senzilles que siguin, formen part d’una visió integral i s'insereixen en un model de ciutat sostenible, integradora i equilibrada. Per això, des de l'Entesa per Sabadell volem consolidar diferents accions urbanístiques estratègiques a la ciutat.

• Promocionar l’Eix de Ponent. El nou accés per l’autopista C-‐58 pel nord de Sabadell, pels marges de Can Gambús, Berardo i fins Can Llong obre l’oportunitat d’un nou gran projecte de ciutat. Cal combinar els assentaments residencials previstos amb els equipaments i els espais lliures i reconvertir algunes de les parcel·∙les d’ús comercial cap a usos productius amb contingut tecnològic innovador (centres docents especialitzats, noves tecnologies,...) per tal de consolidar Sabadell com a centre de referència. El disseny d’aquest projecte s’ha de fer a través d’una Taula de participació que integri l’Ajuntament i els agents econòmics i socials de la ciutat

• Impulsar un nou Pla de Remodelació del Centre, amb les actuacions pendents de realitzar, com la nova urbanització del Passeig de la Plaça Major, del Passeig Manresa i de la plaça de l'Àngel, potenciar el concepte de plaça major i la comunicació transversal en direcció llevant. Incrementar les zones de vianants al sector Creueta.

• Promoure el projecte Pol Est al Vapor Turull, amb habitatges de promoció pública amb comerç als baixos, un aparcament soterrat, una gran plaça amb un centre cultural i un auditori a sota, i la rehabilitació del Vapor Turull per convertir-‐lo en Casal d’entitats culturals.

• Impulsar el Parc de Salut. Desenvolupar el projecte de recerca i innovació biomèdica vinculat a l’Hospital Taulí i la Universitat.

• Reindustrialitzar la ciutat, apostant pel teixit productiu urbà i aplicant mecanismes que permetin compatibilitzar els usos residencials amb els serveis i les indústries netes.

• Anul·∙lar el conveni de la Caserna de la Guàrdia Civil signat per l’alcalde Bustos amb el Ministeri de l’Interior que obliga la ciutat a pagar per disposar d’aquesta

A


30

propietat municipal. Anul·∙lar la segregació, requalificació i expedient de venda de la parcel·∙la del carrer de Vilarrubias, recuperant la qualificació d’equipament.

• Construir un nou Parc de Bombers. Posar a disposició de la Generalitat el solar de la Gran Via – Avda. Joaquim Blume per millorar les condicions i l’accessibilitat del servei.

• Millorar la qualitat arquitectònica. Impulsar elements i mecanismes adreçats a la millora de la qualitat arquitectònica dels edificis nous i existents.

• Reforçar la vinculació amb els municipis veïns, que conformen la ciutat real de Sabadell, a partir d’actuacions conjuntes en urbanisme, habitatge, equipaments, comunicació ferroviària i medi ambient.

OTENCIACIÓ DELS BARRIS, ELS EIXOS CÍVICS I LA QUALITAT DE L’ESPAI PÚBLIC

El barri és la unitat bàsica de convivència ciutadana, l'espai de transició entre l'àmbit privat i l'anonimat de la ciutat, el marc principal per avançar en la cohesió social. L’espai públic, el comerç, les zones de lleure i els equipaments han de ser un espai de relacions humanes. El barri, com a espai de proximitat, té una funció social i ha de ser un mitjà d’arrelament a la ciutat. Cal que compti amb espais de trobada -‐zones verdes, places, carrers de vianants-‐ on es donaran relacions personals de convivència, les pràctiques cíviques i el confort en la vida ciutadana. En aquest sentit, és important dotar els barris de zones de centralitat al voltant dels equipaments, que també poden generar un dinamisme comercial, potenciant el comerç de proximitat com una peça bàsica de la xarxa ciutadana.

D’altra banda, l'espai públic ha de ser un espai de convivència. Cal pensar en canvis que s'han d'expressar tant a nivell físic com d'actituds, però sobretot ens obliga a treballar per dignificar els espais públics amb la voluntat d'anar construint una ciutat de qualitat, més habitable per a tothom i que consideri els infants, la gent gran, i les persones amb dificultats físiques.

• Impulsar un Pla Integral a cada barri amb la participació dels diferents departaments municipals, representants del comerç i les activitats econòmiques, entitats, associacions i col·∙lectius del barri, ciutadans i ciutadanes disposats a participar. L’objectiu és que cada barri desenvolupi espais d’ús social, de lleure i convivència, activitat comercial i econòmica, vida associativa, capacitat per generar valors comunitaris i de cohesió social, i participació en les decisions que els afectin. Contemplar la creació d’àrees de vianants, potenciant les zones comercials, de serveis i nuclis de convivència. Potenciar la interrelació entre barris.

P


31

• Aprovar un Pla de Rehabilitació de barris que determini les prioritats dels barris pendents de rehabilitar o en procés (Serra d’en Camaró, els Merinals, els Planetes, Torrent del Capellà,... ) i continuar totes les actuacions previstes en el Pla de Barris.

• Crear una Xarxa d’Eixos cívics, que connectin equipaments i serveis, que es consolidin com a espais de convivència i no només com a zones de pas. Han de ser espais segurs, amb prioritat per als vianants i ciclistes, velocitat reduïda per als vehicles a motor, més espai per als vianants, arbres, places, locals comercials i de restauració, etc.

o Relligar, de nord a sud, els diferents centres de comerç i culturals de l’Eix Central i crear així, un nou eix de nord a sud de Sabadell, amb carrers preferents per a vianants i ciclistes.

o Eix Cívic entre Sabadell i Torre-‐romeu, amb un nou pont des del final del carrer de les Tres Creus que uneixi els dos nuclis urbans amb prioritat pels vianants i les bicicletes.

o Transformar la Gran Via en un Eix Cívic vertebrador, més permeable, que incorpori un carril segregat per a transport col·∙lectiu, ja sigui carril bus o tramvia.

o Anivellar la Ronda Iberia des la Plaça del Mil·∙lenni fins la N-‐150 un cop realitzat el soterrament dels FGC.

o Nou passeig que uniria Gràcia, Can Feu i Sant Quirze del Vallès a partir del soterrament dels FGC. Aquest nou espai s’iniciaria en una gran plaça sobre l’estació i enllaçaria amb la Via Verda del Vallès.

o Transformar la Ronda Ponent en Eix Cívic amb dos carrils per vehicles en cada sentit, carril bici segregat i ampliació voreres.

o Transformar l’avinguda de Rafael de Casanovas en Eix Cívic.

o Impulsar la creació, amb la participació de la ciutadania, d’Eixos Cívics a cada barri dins del Plans Integrals de Barri. Per exemple, l'Eix Espronceda-‐Almogàvers, el carrer de Sau a Torre-‐romeu, el carrer Borràs a la Creu Alta o l'Eix Amèrica als Merinals.

o Revaloritzar el patrimoni arquitectònic i històric de l’ermita de Sant Pau de Riu-‐sec i de la masia de Can Borrell emmarcat en un projecte que estructuri tota aquesta zona com a Eix Cívic entre Sabadell i Badia del Vallès.


32

• Elaborar un programa d’actuacions als espais lliures, que inclogui tant les places com els grans parcs. Dissenyar corredors verds que uneixin els diferents parcs de la ciutat entre sí i amb els parcs periurbans.

• Potenciar la seguretat i accessibilitat dels accessos a les escoles i instituts i als parcs, estudiant ampliacions de voreres, carrers de prioritat invertida o velocitat limitada. Creació de camins segurs per als escolars.

• Elaborar un Pla quadriennal de conservació de ferms i voreres.

• Garantir el servei de resposta immediata en la resolució de desperfectes en la via pública, alguns dels quals pot provocar accidents. Assegurar la senyalització dels passos per a vianants, el funcionament dels semàfors, la recollida de cotxes abandonats, etc.

• Elaborar un Pla d’urbanització de carrers pendents de fer-‐ho, potenciant la tendència de destinar la meitat de l'espai dels carrers als vianants. Obstaculitzar la pujada de vehicles a la vorera canviant els perfils dels carrers, amb bordons més alts, col·∙locació de mobiliari urbà i arbres. Retirada dels pals metàl·∙lics.

• Soterrar i renovar les línies de distribució elèctrica. Treure els pals de fusta que encara hi ha als carrers. Completar el soterrament de les línies d’alta tensió.

• Acabar el procés de renovació de grans àrees de l'enllumenat públic de la ciutat mantenint els criteris d'uniformitat en la il·∙luminació, estalvi energètic i telegestió.

• Acomplir els terminis previstos a les obres públiques i realitzar-‐les amb les mínimes molèsties per als veïns i els ciutadans. Evitar la simultaneïtat de les obres en una mateixa zona.

• Instal·∙lació de lavabos públics compactes a punts estratègics de la ciutat.

• Garantir el manteniment dels jardins, de l’arbrat i dels parterres de les vies de comunicació i potenciar les varietats autòctones de plantes i arbres.

• Creació del nou Parc de Can Feu, entre el castell, els FGC i el terme de Sant Quirze.

• Posar els mitjans necessaris per mantenir nets els carrers i places. Campanyes de conscienciació, incidint en la problemàtica dels excrements dels animals domèstics, les pintades incíviques a les parets i portes de les cases i llocs públics.

• Potenciar l'educació ambiental i cívica als centres d'ensenyament.

• Establir un mecanisme reglat de participació dels veïns en els projectes d’espais públics (informació dels objectius, dels terminis,...).


33

• Elaborar un Web on es mostrin els indicadors més destacats sobre la qualitat de vida barri a barri i on les persones que hi conviuen puguin expressar les seves necessitats urbanístiques.

• Garantir una bona distribució de les terrasses per tal que no impedeixin el pas per les voreres.

• Millorar la mobilitat dels vianants i de les bicicletes. Evitar l'estacionament a les voreres i carrils bici.

• Fer accessible per a tothom l’espai públic, crear itineraris per a persones amb mobilitat reduïda.

• Traslladar les activitats d’oci de la Zona Hermètica, que són incompatibles amb el descans dels veïns i veïnes, a Sant Pau de Riu-‐Sec. Garantir-‐ne l’accés en transport públic.

• Urbanització de la Plaça de les Corts Catalanes (Gràcia) i la Plaça del Vapor Cusidó (Creu Alta).

• Donar una lectura lúdica a l'espai públic, per tant, s’hi ha de promoure activitats culturals i de lleure.

OBILITAT SOSTENIBLE

Apostem per la mobilitat sostenible a la ciutat i en les comunicacions amb els altres municipis, per unes infraestructures que tinguin per objectiu resoldre les necessitats de la població de la manera més eficient possible i amb el menor impacte territorial i ambiental, tot aprofitant les infraestructures existents i impulsant la dotació i gestió de serveis de transport col·∙lectiu.

MESURES DE DISSENY I GESTIÓ VIÀRIA

• Elaborar un nou Pla integral de la mobilitat, que planifiqui la mobilitat sostenible i els usos de l’espai públic de forma integrada, apostant clarament pel transport col·∙lectiu.

• Millorar la senyalització, especialment en els accessos a la ciutat i a les estacions de trens i autobusos, indicant els equipaments, els llocs d’interès i les vies d’accés als diferents barris. També cal posar els noms dels barris a les seves entrades.

M


34

• Xarxa de vianants. Definir una xarxa d’itineraris de vianants dins la ciutat amb els elements de seguretat i de senyalització. Promoció d’hàbits saludables com anar a peu o en bici.

• Millorar l’espai per a vianants. Més qualitat dels espais destinats al pas i estada dels vianants creant eixos cívics, garantint al màxim la seguretat i minimitzant el risc en els espais d’intersecció amb els vehicles de motor.

• Elaborar un programa de potenciació de l’ús de la bicicleta amb un nou Pla Director de la Bicicleta que incrementi els itineraris urbans i interurbans segurs, reservi àrees d’aparcament a totes les estacions de tren, implementi mesures contra robatoris, incentius fiscals... Estudiar la possibilitat de crear un servei de lloguer de bicicletes.

• Implantar espais segurs per a les bicicletes. Xarxa contínua a tota la ciutat d’espais segurs delimitats i identificats. Aquesta xarxa contribuirà a pacificar el trànsit, a donar seguretat al vianant i facilitarà un major ús d’aquest mitjà de transport.

• Crear espais reservats al transport col·∙lectiu. Xarxa de transport col·∙lectiu que comuniqui eficaçment els diferents barris i serveis de la ciutat i que discorri per espais segregats del vehicle privat per garantir les freqüències de pas i la competitivitat del servei.

• Qualitat i confort del transport col·∙lectiu. Garantir la qualitat del transport col·∙lectiu, tant pel confort com per la seva regularitat i eficàcia. Substitució planificada dels actuals autobusos per unitats mogudes amb energies renovables.

• Pacificar el trànsit de vehicles. Mesures de moderació del trànsit de vehicles com la modificació dels usos i de la configuració del viari urbà a tots els barris de la ciutat, amb l’objectiu de retornar al carrer la seva condició d’espai de convivència.

• Aparcaments per a residents. Identificar els principals dèficits d’aparcaments per a residents, elaborar un pla d’aparcaments i alliberar espais dels carrers.

• Preveure en els edificis nous punts de pressa de corrent per als vehicles elèctrics o mixtes.

• Aparcaments en destinació. Establir una política d’aparcament en destinació per a la racionalització de l’ús del cotxe a la ciutat. Anul·∙lar els aparcaments en superfície que ocupen espais destinats a zona verda o a equipament, com el cas del c.Pi i Margall.

• Aparcaments de camions. Construir un aparcament de camions a Can Roqueta per evitar el seu estacionament a l’interior de la ciutat.


35

• Zones de pacificació de trànsit. Invertir l’espai públic alliberat fruit de la política d’aparcaments en benefici dels vianants i ciclistes. Concretar els espais de zona 20 i zona 30 i els carrers sense pas de vehicles motoritzats, creant espais de relació. Fer acomplir aquestes limitacions.

• Vies verdes. Considerar aquests camins com elements prioritaris de comunicació interurbana a peu i en bicicleta.

• Xarxa de Tramvies. Planificar una xarxa urbana que circumval·∙li la ciutat fins enllaçar amb el Tram Vallès.

ACCESSIBILITAT I BARRERES ARQUITECTÒNIQUES URBANES

El disseny i l’activitat de la ciutat han de tenir en compte les persones amb determinats problemes de mobilitat: manca de visió, dificultat per caminar, o aquelles persones que porten cotxets de criatures, carrets de compra o els infants. Aquest fet dificulta la seva circulació pels carrers de Sabadell i la seva participació social.

Des d’Entesa per Sabadell defensem una política activa a favor de la supressió de totes les barreres arquitectòniques.

• Confecció d’una Ordenança Municipal d’accessibilitat, que garanteixi l’aplicació de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de les barreres arquitectòniques, del Decret 135/1995 que la desplega i del Codi d’accessibilitat, en matèria d’accessibilitat exigible als edificis d’ús públic i privat i l’espai públic.

• Prioritzar l’adaptació d’aquells edificis municipals (escoles, museus, centres cívics...) on encara no s’hagin suprimit les barreres arquitectòniques, com el cas del Conservatori Municipal de Música.

• Reclamar la supressió de barreres arquitectòniques en aquells edificis d’ús públic que depenen d’altres administracions o entitats.

• Garantir que tots els autobusos públics siguin accessibles en cadira de rodes.

• Incentivar l’eliminació de barreres arquitectòniques dels locals privats d’accés públic, com comerços, entitats bancàries, oficines, etc.

• Establir convenis amb l’ONCE per millorar l’accessibilitat de les persones amb dificultats de visió.

• Garantir l’accessibilitat dels passos soterrats de la Gran Via, amb la construcció de rampes i la instal·∙lació d’ascensors.

• Implantar paulatinament els passos de vianants a nivell de les voreres.


36

• Facilitar els accessos a les piscines a persones amb dificultats de mobilitat (rampes, baranes,...).

• Fer acomplir les normatives vigents a través de la policia municipal en relació la via pública (cotxes estacionats damunt les voreres, bastides d’obra, contenidors i altres obstacles).

• Destinar una grua municipal en exclusiva per retirar els vehicles que obstaculitzin el pas dels vianants o posin en perill la integritat de les persones.

En el marc de la planificació integral de la mobilitat, el transport públic col·∙lectiu és el mitjà que millor racionalitza l'ocupació de l'espai del carrer, el que comporta més estalvi energètic i aquell que incorpora el ventall més ampli d'usuaris. Per això, des de l’ENTESA treballarem per potenciar el transport públic.

• Reforçar l'eix central per al transport públic. Estudi de l’adequació de carrils bus i de la possible ubicació d’un tramvia a l’Eix Central.

• Millorar la qualitat dels vehicles del transport públic urbà i cercar alternatives energètiques que disminueixin el soroll, la contaminació i el consum. Implantar vehicles elèctrics, mixtes, microbusos, articulats... en funció de les característiques de cada línia.

• Impulsar el pla per facilitar l’ús del transport públic a la gent gran, persones amb dificultats físiques, cotxets d’infants, cadires de rodes, etc.

• Potenciar l’ús del transport públic entre els infants i la joventut.

• Estudiar i redefinir l’actual xarxa d’autobusos per adaptar els seus itineraris a les transformacions de Sabadell (creació i canvis als barris, noves estacions FGC, etc.). Garantir que tots els barris estiguin comunicats per mitjà del transport públic amb els hospitals, organismes oficials i centres d’ensenyament.

• Garantir i ampliar el transport públic entre Sabadell i els municipis de l’entorn, i amb la resta de ciutats de Catalunya.

• Estendre a totes les parades d’autobús els sistemes d’informació sobre l’horari de pas real dels vehicles, per orientar el temps d’espera dels usuaris/es.

• Millorar la difusió i la promoció del transport públic. Estudiar l’extensió de la xarxa de carrils bus i la prioritat semafòrica de l’autobús a les interseccions com a elements que han de garantir una puntualitat i velocitat òptimes del servei d’autobusos.


37

• Lluitar contra la indisciplina dels conductors dels vehicles privats que afecten el bon funcionament del transport públic urbà (aparcament sobre les voreres, parades d’autobús,...).

• Assegurar la connexió dels polígons industrials de l’entorn amb el servei de transport públic d’autobusos. Habilitar carrils per a vianants i per a bicicletes des de la ciutat cap aquests polígons.

• Millorar la vinculació entre els diferents sistemes de transport públic (pàrquings, senyalització de la ubicació i dels horaris de pas del transport,...).

NFRAESTRUCTURES SOSTENIBLES I TRANSPORT COL·∙LECTIU

Apostem per l’optimització i la millora de la xarxa viària existent i la potenciació del transport col·∙lectiu com el ferrocarril, l’autobús i el tramvia, amb respecte al medi i la seva adaptació al territori. Una bona xarxa pública permetrà fer un ús racional del vehicle privat.

INFRAESTRUCTURES VIÀRIES:

• Acabar la Ronda Oest fins enllaçar amb la carretera de Castellar del Vallès per evitar el pas per l’interior de la ciutat dels vehicles provinents de Castellar. Amb un traçat deprimit en la seva major part per minimitzar l’impacte en les zones urbanes. Construir els laterals C-‐58 de Sant Pau de Riu-‐sec fins la Ronda Oest.

• Connectar el polígon industrial de Can Roqueta amb la Carretera de Sentmenat i la B-‐30.Redefinir la xarxa de carreteres a l’entorn de la ciutat sense el Quart Cinturó.

• Connexió de la Ronda Oest amb rondes de Terrassa seguint la traça de l’actual línia de RENFE.

• Desdoblament de la carretera B-‐140 Sabadell -‐ Santa Perpètua des de Can Roqueta. Reforma del traçat C-‐155 Sabadell -‐ Polinyà amb un 1+1 i carril per vehicles lents. Millora de ferms de tota la xarxa comarcal.

• Variant enllaç nus C-‐58 amb la C-‐143 a Sant Quirze del Vallès.

INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES:

• Garantir el soterrament de la via dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en el tram Sabadell-‐Sant Quirze, per eliminar l’efecte barrera i guanyar un espai de passeig.

I


38

• Perllongament FGC a Castellar del Vallès evitant l’impacte sobre el Parc del Nord i el Bosc de Can Deu

• Impulsar la línia FGC Sabadell Centre – Polinyà – Granollers

• Impulsar la línia FGC Oest Sabadell – Can Gambús -‐ Mancomunitat – Hospital de Terrassa -‐ Terrassa

• Impulsar la línia Orbital ferroviària de RENFE Martorell – Terrassa -‐ Sabadell – Granollers

• Construir l’Estació de RENFE de Can Llong. Soterrar la via fins l’estació i ubicació d’una zona lúdica, esportiva i de passeig a la superfície.

• Adaptar l’accessibilitat a la estació de Rodalies Sabadell-‐Centre

• Remodelar l’estació de RENFE Sabadell-‐Sud per obrir-‐la als polígons industrials, augmentant la cobertura territorial d’aquesta estació vers un sector al qual dóna l’esquena innecessàriament.

• Aplicar un Pla d’aparcaments a les estacions, amb espai reservat per a bicicletes. Construir un aparcament soterrat a la nova estació de FGC Gràcia-‐Can Feu.

ALTRES INFRAESTRUCTURES:

• Aposta per una anella de comunicació en Tramvia que circumval·∙li la ciutat i enllaci amb el Tram Vallès, com a element que aporta qualitat als usuaris i a la ciutat, subjecta a un estudi acurat de necessitats i alternatives:

o Tramvia Cerdanyola – Barberà -‐ Sabadell, seguint la N-‐150

o Tramvia Plaça Espanya – Avinguda Estrasburg – Ronda Europa – Can Gambús – Sabadell Estació

Més enllà d’aquestes infraestructures, s’ha d’avançar en la millora de l’accessibilitat territorial en relació al lleure i al territori més proper.

• Impulsar la conversió en carreteres preferents per a bicicletes, els caps de setmana, les que enllacen amb Sant Llorenç Savall, amb Gallifa i amb el Coll d’Estenalles.

• Convertir en vies cíviques les carreteres que condueixen als municipis veïns i a la UAB, per mitjà de recorreguts específics i vorals arbrats que permetin circular a peu o en bicicleta. Una de les primeres actuacions seria la conversió de l’antiga carretera de Sabadell a Sant Quirze en una Rambla, amb preferència per als


39

vianants. Aquesta rambla es podria unir a la Plaça del Mil·∙lenari amb el passeig que sorgiria de la cobertura de la via del tren entre l’estació de Sabadell (Gràcia) i la de Sant Quirze.

• Executar el tram de Camí Verd que uneix els municipis de Sabadell, Sant Quirze, Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí.

• Crear un voral de protecció per als vianants i ciclistes a les carreteres de Sabadell a Matadepera i a Castellar.

OMENT DE LES ENERGIES RENOVABLES I L’ESTALVI ENERGÈTIC

Apostem de manera clara i decidida per aconseguir l'autonomia energètica del municipi per assolir els objectius següents:

• Avançar cap un Sabadell amb emissions zero.

• Reduir els nivells de contaminació i protecció de la salut dels ciutadans.

• Promoure l'economia local i de proximitat, més implicades al territori.

• Promoure una economia de molts i petits productors.

• No dependre dels monopolis energètics.

• Més valor afegit i major ocupació.

• Impedir la concentració de la riquesa en les grans companyies.

• Promoure l'economia productiva enfront l'especulativa.

MESURES PER ACONSEGUIR-‐HO:

• Promoure un Pla d'Autonomia Energètica dels habitatges, edificis, polígons i barris.

• Promoure moltes i petites participacions públiques i cooperatives de productors d'energia alternativa.

• Promoure cooperatives de consumidors d'energia alternativa.

• Desenvolupar tecnologies de gestió energètica (Smartgrids, xarxes intel·∙ligents d'electricitat...).

• Implicar les AAVV per promoure les cooperatives energètiques.

F


40

• Promoure empreses comercialitzadores d'energia verda.

• Consolidar el Centre de Divulgació Ambiental a la Granja del Pas, al Parc Central del Vallès, com a centre de promoció, divulgació, foment i recerca dels temes mediambientals i especialment de les energies renovables.

• Augmentar l’estalvi i l’eficiència energètica i els mecanismes per a la promoció de les energies renovables (bonificacions en les taxes, ajuts,...) i l'estalvi de carburant d’origen fòssil (autobusos, vehicles municipals, bonificacions en l'IMV,...).

• Avançar en l'eficiència energètica en les obres i els equipaments.

• Crear un parc de producció d’energia fotovoltaica al Cementiri municipal.

UALITAT AMBIENTAL I ACÚSTICA

La política ambiental ha de ser un dels eixos rectors de l'acció municipal, que consolidi un camí cap a una ciutat més sostenible i equilibrada amb respecte pel medi, però també més justa, més igualitària i més solidària.

• Desenvolupar la concreció real de l’Agenda 21+10, en el marc d'un debat ampli, divers i participatiu i de coresponsabilitat.

• Impulsar la creació d'una Taula municipal del Medi Ambient i la Sostenibilitat amb participació d'un ventall ampli de la ciutadania i entitats econòmiques, cíviques, culturals i ecologistes.

• Establir uns indicadors de sostenibilitat i fer un programa amb objectius anuals que permetin un seguiment sistemàtic i públic.

• Impulsar programes d’educació ambiental i cívica, tant d'àmbit general com en el marc de l’ensenyament reglat i en els altres àmbits educatius.

• Potenciar els mecanismes de col·∙laboració amb empreses, entitats i participació de la ciutadania per impulsar la recollida selectiva de residus.

• Promoure campanyes de divulgació i informació per millorar la sensibilització mediambiental.

• Potenciar la campanya per reduir la propaganda domiciliària “Aquí no volem publicitat”.

Q


41

• Aplicar una vigilància efectiva i mesures disciplinàries relatives a publicitat no desitjada, sorolls, emissions, captació d’aigua subterrània, tinença d’animals, deixalles, etc.

• Lluitar contra la contaminació acústica, augmentant el control sobre els sorolls, en especial de cotxes i motocicletes.

• Impulsar un Pla de millora de la qualitat de l’aire. Treballar per controlar i reduir la contaminació atmosfèrica, potenciar els controls fixos i mòbils en col·∙laboració amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat i la Diputació de Barcelona i fer-‐ne un seguiment sistemàtic.

• Elaborar auditories per conèixer l’acompliment de la nova llei sobre contaminació lumínica.

L’Entesa per Sabadell aposta per consolidar una política de gestió unitària del cicle integral de l'aigua (captació, proveïment, consum, clavegueram, control d'abocaments, depuració, reutilització) (Ripoll, Sant Pau de Riu-‐sec), amb una presència activa en la Companyia d'Aigües de Sabadell que ha de ser l'instrument de gestió d'aquesta política municipal.

• Continuar la línia establerta amb CASSA, mantenir la política de contenció de preus en els trams mitjos i baixos del consum i col·∙laborar per l'expansió i la diversificació de l'empresa en el marc de la gestió integral de l'aigua.

• Preservar l’aqüífer del subsòl i aprofitar-‐lo junt amb l’aigua de pluja per a reg i neteja d'espais públics.

• Establir mecanismes per al control de les aigües residuals, posar en marxa un control sistemàtic dels abocaments a la xarxa de clavegueram.

• Resoldre els punts pendents de depuració, i en concret al Poblenou.

• Reutilitzar les aigües depurades per a neteja, rec, usos industrials i a la vegada garantir el cabdal ecològic dels rius, tant al Ripoll com al riu Sec.

• Recuperar la llera i marges del riu Sec que li permetin esdevenir un corredor biològic.

• Vincular la gestió del cicle integral de l'aigua amb la investigació sobre les aplicacions de les noves tecnologies en aquest camp.

• No plantar gespa a les rotondes per tal d’estalviar aigua de reg.


42

EDUCCIÓ DE RESIDUS

A Sabadell generem 183 tones diàries de deixalles que van a l'abocador. Cal afrontar aquest repte aconseguint una recollida selectiva, generalitzada, de diferents fraccions de la brossa a tots els punts de la ciutat. També s’ha d’acostar les deixalleries als ciutadans, amb punts de recollida als barris. Volem reduir la generació de residus i donarem, a la vegada, un bon servei a la seva recollida.

• Aplicar el Pla de Recollida Selectiva de Residus amb l’objectiu d’avançar en el procés de recollida selectiva i gestionar el destí de les matèries recollides per a potenciar-‐ne la recuperació i el reciclatge.

• Incidir en les Administracions responsables per tal d'introduir modificacions legislatives en el control d'envasos i en la disminució d'embolcalls innecessaris.

• Redactar un Pla de reducció de residus, que permetin reduir progressivament la taxa de residus.

• Incentivar la prevenció, reducció, reutilització i reciclatge dels residus.

• Vetllar per l’acompliment de la correcta eliminació dels residus industrials, fomentar el reciclatge i evitar l’abocament de residus industrials als contenidors de residus domiciliaris.

• Residus de la construcció, fer acomplir la normativa per a la separació i reciclatge.

• Creació d’una Taula de Seguiment Ciutadà de gestió de residus i neteja urbana, amb la participació de l’Ajuntament, de l’empresa concessionària i de col·∙lectius d’interessats.

• Dotar a Sabadell de camions de recollida de brossa silenciosos.

• Garantir la instal·∙lació de recollida pneumàtica selectiva a les noves zones de creixement.

• Potenciar tecnologies ecològicament sostenibles en el tractament de residus: plantes de triatge i tractament de la matèria orgànica.

• Utilitzar el compost que prové de la matèria orgànica de la brossa en les obres públiques i la jardineria municipal.

• Programar campanyes sistemàtiques d’educació ambiental vers un estil de vida i hàbits de consum responsable, de col·∙laboració i complicitat de la ciutadania amb els programes de recollida selectiva en origen.

R


43

RESERVACIÓ DELS ESPAIS NATURALS

Sabadell gaudeix d’un rodal conformat per uns espais naturals que atresoren valors ambientals, socials i paisatgístics, que són part inesborrable de la nostra història i conformen la nostra identitat com a municipi, als quals no podem renunciar.

Tots aquests espais a la vegada s’entrellacen amb els espais forestals i els espais agrícoles que conformen el característic mosaic del paisatge vallesà, espais que mantenen una elevada biodiversitat i juguen un paper fonamental per poder mantenir l’activitat econòmica agrària al Vallès i a l’hora l’estructura biofísica del territori. Per això, cal evitar la seva fragmentació, preservar de manera efectiva els espais del Rodal mitjançant figures de protecció jurídica, potenciar el Parc Agrícola del Vallès i difondre els valors socials i el patrimoni arqueològic i cultural del rodal.

• Redactar un Pla de protecció del patrimoni natural.

• Impulsar l’Espai Agroforestal de Llevant com a Espai PEIN.

• Mantenir una ferma oposició al projecte del Quart Cinturó, que afectaria de manera molt negativa els espais millor conservats del Rodal i apostar per mitjans de transport alternatius menys costosos i menys agressius amb el territori.

• Crear l'Oficina del Rodal al molí d’en Torrella, com a òrgan gestió i conservació d'aquests espais, així com de la promoció dels valors naturals, socials, històrics i culturals del Rodal.

• Potenciar el Protocol del Rodal, com marc de consulta i d’implicació de les entitats vinculades i interessades en la preservació del Rodal.

• Evitar les requalificacions de sòl rural o forestal en sòl urbanitzable. Limitar les construccions a les d’ús agrícola.

• Consolidar les actuacions per a l’adequació, millora i conservació dels parcs periurbans de Castellarnau, Can Deu i la Salut. Fer compatible l'oci de la ciutadania i la conservació d'aquests espais.

• Desenvolupar i aprovar el Pla especial del Parc de la Salut.

• Fer efectiva la disciplina urbanística a l’àmbit de sòl no urbà. Millorar la qualitat dels espais naturals, eliminar aquelles construccions i activitats existents que resultin incompatibles amb la seva qualificació.

P


44

• Preservar jurídicament la biodiversitat dels ecosistemes, afavorir els corredors biològics que connecten espais protegits.

• Promoure campanyes d’informació per evitar incendis forestals.

• Racionalitzar l’accés al medi natural i forestal. Control de l’accés motoritzat.

• Elaborar un Pla de manteniment dels camins rurals.

• Impulsar l'Anella verda de camins de caràcter comarcal, que reculli tant les necessitats dels que hi viuen i la singularització de recorreguts d'interès pedagògic, paisatgístic i natural.

• Promoure la Via Verda del Vallès i l’Anella Forestal del Vallès.

Sabadell gaudeix d’un seguit de zones agrícoles situades al Rodal, que formen un cordó envoltant el municipi. El Parc Agrari de Sabadell l’hem d’entendre com una part del Parc Agrícola del Vallès (PAV) i per tant com una zona de protecció agrària (conjunció d’agricultura i ramaderia) amb un projecte comú entre municipis del Vallès.

• Instar perquè el PAV sigui reconegut degudament en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

• Crear un consorci de gestió del PAV on tots els municipis amb zones agràries a protegir hi estiguin representats.

• Preservar totes les àrees d’interès agrícola mitjançant un Pla Especial que el delimiti i aprovi les normatives urbanístiques i la seva organització territorial per tal de garantir la seva continuïtat i viabilitat.

• Avançar en la gestió dels parcs agrícoles, sense oblidar els qui viuen i treballen, creant les condicions necessàries per a millorar la qualitat de vida i per afavorir les explotacions agrícoles i ramaderes. Cal consensuar acords de gestió paisatgística i sostenible d'aquestes explotacions.

• Promoure l’agricultura ecològica i els productes de proximitat, que garanteixi productes frescos i de qualitat, així com, la relació directa de consumidors i productors.

• Afavorir la creació de cooperatives de consum.

• Recuperar els camps de conreu i espais abandonats.


45

El riu Ripoll juga un important paper de frontissa entre la ciutat i l’espai lliure del Rodal. A l’àmbit del Ripoll es concentra una activitat industrial important i, alhora, nombrosos elements d’interès patrimonial i de lleure que es troben en una difícil relació de coexistència. S'ha d'aconseguir un equilibri entre una major utilització d'aquests espais per part de la ciutadania i la seva regeneració i conservació. Treballarem per consolidar el Parc Fluvial del Ripoll.

• Crear d’un òrgan de gestió integral per al Parc Fluvial del riu Ripoll, que asseguri la plena coordinació de les actuacions que es facin des dels diversos àmbits. Establir un marc de relació entre els usuaris del riu per tal que siguin copartíceps del Parc Fluvial: industrials, hortolans, entitats ecologistes, veïns.

• Consolidar el Parc Cultural del Ripoll, amb una concepció global que faci compatible la preservació dels elements patrimonials amb el canvi d’ús en un marc fonamentat en la idea que el paisatge del riu és un museu a cel obert que conté un conjunt patrimonial de gran interès.

• Actuar en els marges i talussos del riu Ripoll, eliminant les construccions il·∙legals, intensificant la neteja i fomentant la vegetació de ribera. Consolidar la gestió de l’horta, amb la posada en marxa de tots els horts municipals.

• Crear un Centre d’Interpretació del Ripoll al Molí Torrella que alhora actuï com a instrument de gestió patrimonial (podria albergar l’òrgan de gestió del Parc Fluvial).

• Consolidar la gestió del Parc industrial del Ripoll, fent-‐lo compatible amb els valors naturals i patrimonials.

• Fomentar la difusió de la història i la biodiversitat del riu, amb itineraris, punts museístics i la senyalització de tots els elements remarcables d’interès natural i cultural. Aprofundir en les possibilitats didàctiques i de lleure del patrimoni del riu Ripoll de cara a les escoles o a l’àmbit familiar.

• Elaborar un Pla del patrimoni arquitectònic, històric i industrial del riu, que estableixi quins elements s’han de protegir i quins usos poden tenir.

• Millorar els accessos al Parc Fluvial del Ripoll. En especial dels camins, de la seva senyalització. Increment dels mitjans de transport, reforçar la freqüència de pas dels autobús els caps de setmana i festius. Senyalització i control del pas de vehicles motoritzats pels camins del Ripoll.

SABADELL, 30 D’ABRIL DE 2011

entesapersabadell

P R O G R A M A D E G O V E R N 2 0 11 - 2 0 1 5

www.entesa.org

entesapersabadell · entesa&per&sabadell! programa&de&govern&201132015& 3&...

Documents

Transcript of entesapersabadell · entesa&per&sabadell! programa&de&govern&201132015& 3&...