DEL 13 DE JULIOL AL 17 D’AGOSTPERALADA (L’ALT EMPORDÀ)

Festival Castellde Peralada

CONCERTS: 21PREUS: De 20 a 200 eurosConsulteu abonaments i descomptesESPAIS: Castell de Peralada, Claustre i Església de PeraladaWEB: <www.festivalperalada.com>ORGANITZACIÓ: Associació Cultural Castell de Peralada

El Festival Castell de Peralada segueix aprofundint enla fórmula mixta de combinar un seguit de concertsvinculats a la cultura musical clàssica i al món líric alcostat d’altres continguts immersos en la música con-temporània popular, enguany amb noms tan celebèr-rims com ho poden ser els de Miguel Bosé, AlejandroSanz, Manel o Gloria Gaynor. En l’àmbit estricte de laclàssica la commemoració del bicentenari del naixe-ment de Giuseppe Verdi (1813-1901) i Richard Wagner(1813-1883) marca, en bona mesura, la línia artísticad’alguns dels continguts més interessants, entre elsquals l’estrena a l’Estat espanyol d’una de les òpereswagnerianes de joventut, Das Liebersvot, en una versióreduïda —amb el baríton barceloní Enric Martínez-Castignani com a figura destacada—, a més de l’estrenaabsoluta d’un espectacle familiar anomenat El regal delbicententari que signa la companyia Comediants. La presència, però, de potències musicals del panoramainternacional com el director Valery Gergiev, el cadadia més cotitzat tenor polonès Piotr Beczala, la sopra-no Angela Meade i una Norma de Bellini acaben perperfilar un festival que, en el terreny de la música clàs-sica, s’ha vist enfortit amb la direcció artística d’OriolAguilà. I per si això no fos prou, un Rèquiem de Verdi,l’estrena de l’òpera Wow! d’Alberto García Demestres,un dels compositors més personals de l’actual escenamusical nacional, i un recital dedicat a BenjaminBritten a càrrec de David Alegret amb motiu del cen-tentari del naixement del compositor britànic acabende constituir el que és la gran cita estival del país.

22 — NÚM. 12 — www.440classica.cat

GUIA DE FESTIVALS D’ESTIU 2013

ENTREVISTA

Enric Martínez-CastignaniBARÍTON

“Interpreto el primer Wagnercom una apostade futur pera la meva veu”

www.440classica.cat — NÚM. 12 — 23

FESTIVAL CASTELL DE PERALADA

Com definiries La prohibició d’estimar, l’ò-pera que representaràs a Peralada?És com un belcanto avançat, per dir-ho així,i és el meu primer Wagner.

Què significa això per a tu? Que esticfent un repertori nou, provant amb un com-positor amb el qual em podrien passarcoses en un futur... No ho poso sobre lataula, però no ho descarto tal com evolu-ciona la meva veu. Igual que les tres òperesde Leos Janacek que he fet els últims anys,en ma vida m’hauria pensat que poguésarribar a assumir un repertori d’aquestestil! I després de fer el primer Janacek envan venir dos més.

Com t’evoluciona la veu? És molt inte-ressant perquè va madurant, ara està en unmoment de quasi plena maduració i en elspropers deu anys hi haurà un desenvolupa-ment d’aquesta evolució: es fa més gran,agafa un timbre més rodó, més volum, tèc-nicament estàs mes avançat i pots fer mésel que tu vols a cada moment, i pots anarassolint coses que fa deu anys ni t’imagi-naves. Sempre amb cura, perquè la veum’ha de durar encara vint-i-cinc anys més is’ha de cuidar. Tenia un profesor de mate-màtiques a EGB que es deia Don Ricardo isempre em deia: “Martínez, usted es lentopero seguro”. Tenia molta raó.

Per què? Perquè aquesta premissa haestat la meva manera de ser. Vaig fent pas-setes com la formiga, i a poc a poc he arri-bat on sóc. Ara m’estan passant moltes

d’Arthur Honegger, que va presentar l’OBC,o La Passió segons Sant Mateu amb projec-cions de Bill Viola al Palau de la Músicademostren que quan hi ha uns al·licientsinteressants, els espectadors hi van i lespossibilitats de captar nous públics sónfactibles. I hi ha un tema candent al quals’ha de fer esment: la politització de lesprogramacions. A final del segle XIX i prin-cipi del XX Catalunya s’emmirallava en totel que passava a Europa i certs païsosamericans; hi havia un feedback que per-metia intercanvis culturals i una situacióeminentment creativa i enriquidora. Totplegat desapareix amb tendència cap alsdos extrems: una ‘endogàmia empobridora’que no afavoreix gens la valoració de lanostra cultura musical a l’exterior, i unanegació absoluta dels valors musicalspropis. Seria desitjable un terme mig i afa-voriria sinergies de tota mena. Tenim elsexemples de Pau Casals o Victòria delsÀngels, on la qualitat artística i humanaafavoria la difusió de la identitat dels seusorígens. Alhora ells equiparaven en elsseus programes grans compositors inter-nacionals amb els nacionals, en un mo-ment històric difícil en què es podria haverdonat peu a defensar reiteradament els val-ors que estaven sent anihilats, sense negarque en certs casos van ser reivindicatspúblicament, com va fer Casals a lesNacions Unides.

Com es pot fer compatible la inter-pretació musical i l’estudi de la gestió? Ésla meva part d’implicació. Crec que elsartistes a part d’interpretar i estar en el seucercle han d’aportar valors a la societat. I sihi ha una cosa que la societat necessitamolt, especialment a l’Estat espanyol, és lacultura. Ja que ens passegem per diversospaïsos i veiem coses interessants, calaprofitar-ho. A totes les ciutats on vaig in-tento conèixer els projectes culturals origi-nals que s’hi fa, i no només de música. Perexemple, a Vitòria vaig anar a la Catedral avisitar el projecte Abierto por obras: és unaruta per l’edifici, que fa deu anys que estàen reconstrucció, amb una visita guiadaper les obres, on t’expliquen els problemesque s’han trobat... És com descobrir-ne lesentranyes. Han tingut un milió de visitants

coses, especialment aquests dos últimsanys, que fins i tot em sorprenen a mi: pro-postes i teatres nous, conferències sobrecultura i gestió, el Premi ENDERROCK... sónfruits d’una feina de vint anys, i és un tre-ball que no pararà. No veig puntes en lameva carrera, sinó una ascenció constant iuna feina sostinguda.

A més, sempre que pots combines lainterpretació i la docència. Sí, la meva feinase centra, d’una banda, en la interpretació, ide l’altra en la docència i a ser com ‘la baulaperduda’ entre l’artista i el gestor cultural.Imparteixo classes de postgrau de gestiócultural a la Universitat Pompeu Fabra deBarcelona i a la Carlos III de Madrid, itambé participo en congressos. Em cridensobretot per parlar de vies alternatives definançament de gestió cultural i de com fer-les sostenibles; també sobre el tema de lapublicitat i la comunicació dels artistes.Intento fer que la gent pensi i s’atreveixi ennoves formes de gestió cultural.

Costa trencar esquemes de gestió en elcamp de la música clàssica? Molt! I a l’Estatespanyol de manera especial. Quan viatjoveig que França, Itàlia o Alemanya estanmolt més avançats i són molt més atrevits.Aquí encara hi ha la cultura de la subven-ció, i falta molta imaginació per llançar-sea fer coses noves. I hi ha un defecte fla-grant, i és que no es tenen en compte lesaudiències ni els públics. L’objectiu final dequalsevol obra d’art o d’un equipament cul-tural hauria de ser el públic, però això no escuida gens. Sembla que no s’hi pugui ferres, i no és veritat, es poden fer moltescoses, en això sóc molt crític.

Fa falta més risc i originalitat? Sí, i tant!Propostes com Jeanne d’Arc au bûcher

El baríton Enric Martínez-Castignani –Premi ENDERROCK

en la categoria de clàssica a millor artista– participarà elsdies 3 i 4 d’agost en la produc-ció La prohibició d’estimar,de Richard Wagner, que s’es-trenarà al nostre país en petitformat i amb direcció musicalde Fausto Nardi, en el marcdel Festival Castell de Peralada.

TEXTJordi Martí

FOTOSArxiu 440CLÀSSICA

Faig docència i interpretació: la baula perdudaentre l’artista i el gestor cultural

24 — NÚM. 12 — www.440classica.cat

i amb aquesta excusa han recollit un muntde diners. Estic convençut que no serveixnomés sortir a l’escenari. Cada vegada s’en-tén millor el meu paper, però fins ara nosabien si cantava, si era un gestor o quèfeia. Ara per sort participo en molts pro-jectes i se’m va coneixent més...

Una de les fites en la teva carrera éshaver impulsat el primer projecte demicromecenatge en el camp de la músicaclàssica a l’Estat espanyol. Sí, i als màstersde gestió he parlat molt de crowdfunding,però ara que tothom ja el coneix i l’usa,parlo més d’un tema lligat amb això peròdiferent: Com s’articulen els projectes cul-turals per aconseguir que siguin sosteni-bles o que tinguin un atractiu? Com aplicarles teories del màrqueting 3.0 de l’empresaprivada a la cultura? No m’ho he inventat jo,és clar, en altres països ja s’està fent: estracta de generar experiències en el públic,una cosa molt important. Aquí hi ha unproblema de mentalitat i de canvi de para-digma, primer, i després s’han de canviarles maneres de gestionar. Això és bàsic: quino canviï la seva manera de gestionar estàmort. Tothom que treballi amb la culturas’ha d’informar i atrevir-se.

I tu t’has preocupat d’informar-te i deformar-te fora. La soprano Maria DolorsAldea ja m’ho va proposar quan em va veuremés o menys a punt per completar la mevaformació, i això va coincidir amb el fet queun bon amic seu, Gerard Souzay, un barí-ton espectacular francès, estava impartintclasses a Stuttgart. Vaig anar cap allà coma alumne seu i vaig conèixer altres espan-yols que estudiaven a Karlsruhe. Jo ja teniaclara la intenció de marxar, vaig investigaruna mica i em vaig decidir per Alemanya.

M’agrada el jazz i la música ètnica,però sempre quepuc el que escolto és el silenci

GUIA DE FESTIVALS D’ESTIU 2013

www.440classica.cat — NÚM. 12 — 25

Vaig estar dos anys a la Musikhochschulede Heidelberg-Mannheim.

Vas tenir alguna ajuda per anar a estu-diar a Alemanya? No. Vaig demanar bequesi de tot, però al final res de res. Vaig anaramb els estalvis que havia recollit trebal-lant d’infermer durant cinc anys a l’Hospitalde la Vall d’Hebron. Perquè ja tenia clar quevolia fer un projecte d’aquest tipus i peraixò estalviava. Vaig finançar-me l’estadad’un any i mig, i després vaig haver decomençar a treballar, però vaig tenir la sortde començar a fer concerts, treballar al teatrede Karlsruhe fent papers petits... Mai no hetingut cap ajuda, em sap greu dir-ho però ésaixí, i ara una de les coses que faig es aju-dar els joves intèrprets i músics a sortirfora. De fet he donat un cop de mà impor-tant a dos cantants, un a Friburg i l’altre aGinebra, i després a un pianista perquèse’n vagi als Estats Units, a la ManhattanSchool. És una altra de les croades que tinc.Si puc ajudar els joves que volen marxar aaprendre fora, ho faig.

Com es fa això? Facilitant-los contactes,informació... De vegades els joves estudi-ants es perden amb el que són les institu-cions. Els faig un seguiment. Ep, i per amora l’art, perquè crec que ho haig de fer.

Una part important de la teva formacióla vas fer a Alemanya. Professionalment etconvindria més viure allà? Quan vaig acabarla carrera sí, ara no. Tornar a casa meva, ala meva terrassa amb els meus tomàquets,això és el que necessito. De tota manera emsento molt còmode viatjant; procuro estarcòmode allà on sóc.

Al número 10 de 440CLÀSSICA et definiescom a ‘baríton rural’. Segueix sent unadefinició vàlida? Ara estic entre un barítonrural i baríton 3.0, que té a veure no ambles noves tecnologies sinó amb el màrque-ting empresarial que comentàvem abans: elmoment en què les empreses busquenpoder generar experiències i sensacions.És el que intento fer com a artista i gestor.

Quins són els teus referents d’escolta?D’òpera poca, la justa per estudiar. El jazzclàssic m’agrada molt, i la música ètnicad’alguns llocs on vaig. Però si puc, el queescolto és el silenci. M’agrada molt estar ensilenci. Tot i que quan xerro, xerro molt.

FESTIVAL CASTELL DE PERALADA

Das Liebesverbot, de Richard Wagner3 I 4 D’AGOST · ESGLÉSIA DE PERALADA · 22 H

Tot i que Nietzsche afirmés el 1874 que “cap dels nostres grans músics eratan dolent com Wagner als 28 anys”, també és cert que el desconeixe-ment de les primeres òperes wagnerianes és d’allò més gran. Amb l’ob-jectiu de pal·liar-ho, Peralada impulsa la producció de La prohibició d’es-timar (1836) amb una estrena en format reduït. Fausto Nardi al capdavantde l’Ensemble Orquestra de Cadaqués i un estol de solistes vocals comEnric Martínez-Castignani, David Alegret i Àlex Sanmartí oferiran una obraque conté la presència de motius que trobarem a Parsifal (1882), la darre-ra òpera del geni de Leipzig. Amb direcció escènica de Georgios Kapoglou,és una bona ocasió per conèixer una peça que sembla trobar el seu modelen l’òpera La muda de Portici (1828) de Daniel-François Auber (1782-1871).

David Alegret canta Britten15 D’AGOST · ESGLÉSIA DE PERALADA

Amb la voluntat de commemorar elnaixement de Benjamin Britten(1913-1976) i la seva estreta relacióartística i sentimental amb el tenorPeter Pears, s’ha encarregat unintens recital per a tenor a DavidAlegret amb acompanyament ambpiano (Iain Burnside) i guitarra (ÀlexGarrobé). El tenor barceloní, una deles veus del país amb més projec-ció internacional, afronta un tour deforce on a part de peces originalsde Britten també podrem escoltarels arranjaments realitzats pel com-positor britànic de peces de JohnDowland i Henry Purcell. Una oca-sió d’or perquè Alegret pugui mos-trar la seva vàlua i expressivitat.

DAVID ALEGRET